2 Navik, el Roig
Un mes i un dia
després que en Greedo i en Pqweeduk trobessin les naus platejades, Navik el
Roig, líder del poderós clan Chattza va trobar als Tetsus.
En Greedo i el seu
germà estaven grimpant a dalt dels arbres tendril quan van veure una espurna
brillant al cel. Van mirar amb curiositat en silenci com el centelleig es
convertia en una brillant forma vermella que es feia més i més gran, fins que
van poder veure que era una nau del cel, vint vegades més gran que les petites
naus platejades de la cova.
Veus ansioses cridaven des de baix. Greedo va ulular amb excitació i va
començar a lliscar cap avall ràpidament pel llis arbre, usant les seves
ventoses amb habilitat per frenar el seu descens. El seu germà estava just darrere d'ell.
A baix podien veure a la gent sortint de les seves cabanes i assenyalant a
la gran nau al cel. L'oncle Nok i l'oncle Teeku i altres corrien a agafar les
armes. Greedo va sentir que tenien por.
-Anem, Pqweeduk! -Va
cridar Greedo, quan els seus peus van colpejar el sòl-. Hem de salvar la mare!
No podem deixar que la matin!
-De què estàs parlant, Greedo? Ningú matarà a ningú! -en Pqweeduk va
baixar a terra i obedientment va seguir al seu germà gran.
Mentre corrien
entre els arbres, la nau vermella baixava més i més, va treure el seu tren
d'aterratge i es va posar en un núvol de fum abrasador a la vora del poble.
Dues comportes
idèntiques xiulaven quan es van obrir. Greedo es va parar, es va girar i es va
quedar bocabadat i esglaiat, quan centenars de guerrers rodians amb armadura
van sortir de la nau gegant. Tots portaven una brillant armadura segmentada i
tots portaven un rifle blàster d'aspecte mortífer.
La vista d'aquests
assassins va petrificar al jove rodià. Va passar tot un minut abans que sentís
al seu germà tirant de la seva màniga amb temor. I llavors va sentir la veu de
la seva mare, urgint-li perquè corregués. L'últim que va veure Greedo, abans de
tornar la seva cara a la selva, va ser la figura d'un imponent rodià amb una
marca vermell sang que tacava la major part del seu rostre. El guerrer marcat
va cridar una ordre i els altres van aixecar les seves armes.
Els sons dels trets
làser es barrejaven amb els crits agonitzants de la gent, mentre Greedo, el seu
germà i la seva mare fugien a la jungla.
L'oncle Nok, l'oncle Teeku i altres vint també ho van fer cap a la cova que
estava enfront d'ells. Es
va produir un gran soroll grinyolant i el rugit d'un esfondrament de terres,
mentre el cim de la muntanya s'obria, desfent-se de la seva càrrega de terra i
pedres.
Greedo es va quedar
sense alè mentre les tres naus platejades relluïen amb la llum del sol de
migdia. Els poderosos motors desperts ja gemegaven.
L'oncle Nok acollia
la mare d’en Greedo mentre demanava a tots que pugessin a bord el més
ràpidament possible.
- Neela, ara ja
saps per què sempre estava visitant les naus! Les mantenia a punt precisament
per aquest dia!
La mare d’en Greedo
va abraçar al seu germà Nok i li va donar les gràcies. Llavors tots van
embarcar de pressa, seguits per un flux de refugiats sortint de la selva.
Dues de les naus
platejades es van elevar fàcilment sobre columnes d'energia repulsora, els seus
motors propulsats per fissió gemegaven tan alt que el so va desaparèixer fora
del camp auditiu del d’en Greedo. La tercera nau estava esperant als últims
endarrerits... els últims supervivents de la massacre.
Un corpulent
caçador de mankes anomenat Skee va sortir a la carrera del bosc, cridant:
-Marxeu! Porteu-vos
les naus mentre hi hagi una oportunitat encara!
La tercera nau mai
va aconseguir tancar la seva trapa. Un raig d'energia d’ions va fondre els seus
estabilitzadors en una massa fosa i una fracció de segon després una poderosa
ràfega de làser va fer esclatar el nucli d'energia.
Quan les primeres
dues naus es van llançar cap al cel, va explotar una brillant esfera de foc de
fusió darrere, a la jungla, imitant el sol del migdia. La tercera nau ja no
existia.
En Greedo mai va
escoltar l'explosió. Estava a la cabina de comandament del Radian, embadalit
amb les estrelles, mentre la nau platejada del l'oncle Nok saltava cap al
desconegut.
3. Nar Shaddaa
Preveient aquesta
emergència, Nok havia programat les naus rodianes perquè saltessin a una regió
de la galàxia molt transitada, on els supervivents de la seva petita tribu
poguessin perdre’s entre la multitud de races alienígenes dedicades al comerç
interestel·lar.
Així va ser com van
arribar a Nar Shaddaa, una lluna espaiport que orbita al voltant de Nal Hutta,
un dels principals planetes habitats pels hutt, espècie amb aspecte de llimacs.
Hi havia un continu
brunzit de trànsit espacial entre Nar Shaddaa i els remots sistemes estel·lars
de la galàxia: enormes naus de transport transgalàctic i vaixells de càrrega de
mercaderies, els ostentosos iots i caravel·les dels senyors de l’hampa, les
naus corsàries amb senyals de batalla dels mercenaris i caça-recompenses, els
bergantins pirates, i fins i tot els ocasionals vaixells de passatgers
comercials, paquebots estel·lars o arques de migració massiva. I, per
descomptat, sempre presents, els creuers estel·lars i els patrullers de línies
elegants de l'Armada Imperial.
La superfície de
Nar Shaddaa era un entramat de ciutats i estacions d'acoblament de milles
d'altura, acumulades durant milers anys. Nivell sobre nivell de dipòsits de
mercaderies, magatzems i instal·lacions de reparació estaven connectats per
tosques carreteres que abastaven el globus, creuant canons que arribaven des
dels estrats superiors, plens de vida, a les desbordants profunditats on
proliferaven diversos tipus de subespècies sobre les deixalles que queien
contínuament des de les elevades altures.
En Greedo, el seu
germà, la seva mare i tots els refugiats d'aquelles dues naus platejades van
arribar a Nar Shaddaa, fonent-se amb la vida de la gran lluna espaiport,
trobant una llar en l'immens sector controlat per contrabandistes corellians.
Els corellians
mantenien les coses sota control de manera raonable a la part de la lluna. El
joc era una important font d'ingressos per a ells. Totes les espècies estaven
convidades a deambular per les avingudes intensament il·luminades, mirar
bocabadats, menjar i beure i malgastar diners en els locals de sàbacc. No era
d'estranyar, de tant en tant, un duel amb pistoles o un assassinat per una
recompensa, i generalment un furt insignificant no era tingut en compte. Però
hi havia una llei no escrita en el sector corellià, imposada pel Control Portuari:
si vols causar un gran problema, més val que ho facis en qualsevol altre lloc.
Els refugiats
rodians es van fondre amb els habitants dels districtes de lúgubres magatzems
del Nivell 88. En els mesos següents van trobar feina com a mossos de càrrega i
descàrrega i en el servei domèstic, i es van ocupar de les seves vides.
En Nok va ordenar a tots que es mantinguessin allunyats dels nivells
públics, les carreteres i els casinos, davant la possibilitat que fossin
reconeguts per un caçador Chattza. En Nok els va
assegurar que la seva estada a Nar Shaddaa seria només per una temporada, fins
que pogués localitzar un altre planeta selvàtic on poguessin viure en pau.
Pels rodians adults
no era una època feliç, trobaven a faltar profundament l'exuberant planeta verd
que havien deixat enrere. Però per al Greedo i
en Pqweeduk, començava a revelar-se tot un univers d'emocions.
Quatre anys després
el poble d’en Greedo encara estava a Nar Shaddaa, treballant i sobrevivint. En
Greedo tenia dinou anys, el seu germà setze. Els joves verds s'havien integrat
amb l'espectacle sense límit de la galàxia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada