Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Els Defensors dels Morts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Els Defensors dels Morts. Mostrar tots els missatges

dijous, 8 de setembre del 2016

Els Defensors dels Morts (i XIX)

Anterior



CAPÍTOL 19

Obi-Wan va córrer sense aturar-se. Havia d'arribar a la nau abans que Qui-Gon. No volia discutir amb ell. Si Qui-Gon tractava de detenir-lo, què havia de fer? Va rebutjar aquest pensament. Havia d'arribar abans. Dur la Tahl li faria avançar a poc a poc.
Però ell havia infravalorat la determinació i la velocitat de dos Cavallers Jedi. Mentre corria cap al canó, Obi-Wan va veure a Qui-Gon aixecar l'última de les branques que cobria la nau. La Tahl ja hi era dins.
Va disminuir la marxa quan va estar a la vista d'en Qui-Gon. Obi-Wan va veure l'expressió d'alleujament del seu Mestre. Qui-Gon va pensar que havia anat per tornar al Temple amb ell. El Mestre Jedi va esperar dret al costat de la rampa.
Obi-Wan no li va donar oportunitat de parlar. No hauria pogut aguantar les paraules de benvinguda.
-No he vingut per marxar amb tu -va dir-. He vingut a emportar-me la nau.
La mirada tranquil·la d'en Qui-Gon va desaparèixer. La seva expressió es va congelar.
-La Tahl està a bord -va dir en Qui-Gon-. Vaig a portar-la a Coruscant.
-Portaré el caça de tornada -va intentar Obi-Wan-. Ara el necessito. Vosaltres podríeu esperar aquí i...
-No -va dir en Qui-Gon, enfadat-. No, padawan. No faré que aquesta traïció et resulti fàcil. Si dónes aquest pas, sabràs com de difícil que és.
Cap havia mogut un múscul. Obi-Wan, no obstant això, sabia que Qui-Gon estava tan preparat per lluitar com ell. La Força fluïa entre ells, però era una Força tèrbola, ni fosca ni nítida. Va intentar submergir-se en ella, però no va poder. Era com intentar atrapar un grapat de sorra fina mentre s'escapa a través dels dits.
No tenia elecció. El món que tenia al seu voltant s'ensorrava. Havia de salvar-lo. Havia de lluitar contra Qui-Gon.
Obi-Wan va recórrer al seu sabre làser. Qui-Gon es va moure només una fracció de segon després. A causa de la seva rapidesa, tots dos van encendre l'arma alhora.
La llum verda d'en Qui-Gon refulgí entre la llum grisenca del matí. Obi-Wan va sentir com bategava el làser a la mà. Qui-Gon mirava directament als ulls de l'Obi-Wan.
Era el moment oportú. Només havia de fer un pas endavant i desafiar al seu Mestre. Només havia de moure un múscul i això seria pres com un moviment ofensiu. I la batalla començaria.
Obi-Wan va trobar en els ulls d'en Qui-Gon la mateixa angoixa que ell sentia. Va sentir com alguna cosa es trencava dins d'ell i la seva resolució va anar desapareixent. No podia fer-ho.
Els dos van baixar la seva arma a la vegada. Els sabres làser es van desactivar amb un brunzit.
Durant un moment, Obi-Wan va escoltar el vent que bufava al llarg del canó.
-Has de triar, Obi-Wan -li va dir en Qui-Gon tranquil·lament-. Pots venir amb mi o quedar-te, però has de saber que si et quedes mai seràs un Cavaller Jedi.
No arribar a ser mai un Jedi. Estava preparat per prendre aquesta decisió? Era aquesta la millor manera de decidir?
El moment es va allargar. El temps semblava no avançar. L'enfrontament amb l'home a qui havia pregat que li ensenyés, que el defensés i li donés suport, de sobte semblava no haver estat real. Com havia arribat fins a aquest punt? Què estava fent?
Però, enmig de la seva confusió, va veure la fera mirada de la Cerasi i va sentir les fervents paraules d'en Nield. Encara podia olorar el fum de la batalla, sentir els crits desesperats. Va veure les barricades als carrers i el cec odi dels Majors, que no s'adonaven que estaven destrossant el seu planeta de banda a banda. Els va veure matar els seus propis fills.
Podia explicar a Qui-Gon la batalla que acabava de presenciar. Podia intentar-ho, però ja ho havia intentat abans. Qui-Gon tenia raó. Havia de triar.
Obi-Wan va rebuscar en el fons de la seva convicció, i la confusió li va desbordar de nou. Aquí, a Melida/Daan, havia descobert una realitat més forta que tot el que havia conegut.
-Aquí he trobat alguna cosa més important que el Codi Jedi -va dir l'Obi-Wan molt a poc a poc-. Una cosa pel que no només val la pena lluitar, sinó també morir.
Obi-Wan va lliurar el seu sabre làser a Qui-Gon.
-Potser que hagis de marxar, Qui-Gon Jinn, però jo em quedo.
Va ser com si les paraules de l'Obi-Wan haguessin colpejat directament la cara d'en Qui-Gon. El Mestre Jedi es va quedar mirant la mà de l'Obi-Wan, que li lliurava en silenci el sabre làser. Un gran sotrac va recórrer el cos fornit del Cavaller Jedi.
L'havia ferit. Obi-Wan va tractar de retirar les seves paraules, però no podia. Ja estaven dites. I tenien un significat molt clar.
Qui-Gon no el va mirar. No va dir ni una paraula. Es va girar i va començar a pujar la rampa per entrar al caça de combat.
Obi-Wan es va quedar dret mentre els motors arrancaven. La nau va sortir netament del canó i es va perdre en l'atmosfera exterior.
Es va quedar mirant-la fins que va desaparèixer de la seva vista. Després va fer mitja volta i va córrer pel camí, de tornada a Zehava i a la seva nova vida.
Cerasi i Nield l'estaven esperant.

FI

Els Defensors dels Morts (XVIII)

Anterior



CAPÍTOL 18

El caos regnava en els túnels. Els passatges vessaven de nois que corrien desesperats per intentar escapar de la batalla que es desenvolupava sobre els seus caps. Alguns estaven ferits, altres corrien per rearmar-se i contraatacar. Centenars de Joves havien quedat atrapats en els parcs i en les places. Necessitaven reforços.
-Necessitem metges i una línia de proveïment d'armes -va dir la Cerasi.
Obi-Wan es va afanyar a unir-s'hi. Qui-Gon va veure l'angoixa que es reflectia en les seves tres cares. Era veritat que el seu padawan ajudaria en tot el que pogués, però ells havien de marxar del planeta immediatament per emportar-se la Tahl. Ara era absolutament necessari.
Qui-Gon va córrer al costat de la Tahl. Estava asseguda, intentant sentir i entendre què passava al seu voltant. Es va agenollar al seu costat.
-Jo volia anar a la ciutat per aconseguir una nau i una mica d'ajuda mèdica, però em temo que això és impossible ara. La guerra ha començat de nou, i nosaltres hem de marxar immediatament.
Ella va assentir.
-D'acord. Puc caminar, Qui-Gon. Les teves medicines m'han ajudat molt. Puc fer-ho, si em guies.
Qui-Gon es va ajupir per recollir les seves coses. Havien perdut els seus equips de supervivència, però havien estat recopilant reserves. Les va ficar a la motxilla que els havia donat la Cerasi.
Quan es va tornar per buscar l'Obi-Wan, el noi havia desaparegut.
Cerasi i Nield tampoc hi eren. Qui-Gon va deixar anar la motxilla i va començar a buscar-lo en els túnels adjacents. Va anar el més lluny que va poder, però era una pèrdua de temps. Probablement, Obi-Wan s'hauria anat a la superfície amb Nield i Cerasi.
Potser el noi pensava que Qui-Gon estaria agafant més reserves, com el mateix Mestre Jedi li havia explicat. El padawan es reuniria amb ell en el caça de combat. Obi-Wan li havia tornat a desobeir, però Qui-Gon estava segur que apareixeria per la nau a l'hora de marxar.
En qualsevol cas, no podia desaprofitar més temps. Va recollir totes les seves coses, va ajudar la Tahl a posar-se dreta i va començar a caminar pels túnels, de camí als afores de Zehava.

* * *

Quan Obi-Wan, Cerasi i Nield van sortir a l'exterior van poder sentir els crits dels nois i olorar el fum que omplia els carrers. Es van posar a cobert, darrere d'un mur. Hi havia caces de combat sobrevolant els parcs on s'havien reunit els Joves. Els nois corrien per posar-se fora de perill o intentaven enderrocar les naus amb llança-torpedes que col·locaven sobre les seves espatlles. Però les naus esquivaven els trets fàcilment.
- Estan desaprofitant munició! -va cridar Nield.
-Han d'haver portat els caces des d'una altra base -va dir la Cerasi-. O pot ser que els tinguessin amagats en algun lloc que nosaltres desconeixíem. Però no podem lluitar contra ells des de terra!
Obi-Wan va pujar al mur. Un caça de combat s'apropava. Va veure com començava a disparar ràpides ràfegues que queien sobre l'herba. Una noia va córrer a cobrir-se, però un altre noi no va tenir tanta sort. El tret li va encertar en una cama i el va fer caure a terra. Abans que l'Obi-Wan es pogués moure, altres nois ja havien anat a ajudar. L'angoixa li desbordava. Els Joves estaven desprotegits!
Cerasi va mantenir els seus ulls tancats, com si no pogués suportar seguir veient tot allò.
-Hem de parar això -va dir amb un to neutre.
-Són només tres caces de combat -va dir l'Obi-Wan, mirant al cel.
-És suficient -va dir en Nield amb dolor-. Hem d'organitzar-nos. Acabaran amb la meitat de nosaltres si no fem res!
Nield es va girar cap a l'Obi-Wan.
-Necessitem la teva nau altra vegada, amic. Hem de lluitar contra ells des de l'aire. Amb les teves habilitats com a pilot podrem abatre'ls com vam fer amb les torres deflectores.
Confós, Obi-Wan va mirar als seus amics.
-Em vas prometre que no em demanaríeu res més que fos contra les ordres d'en Qui-Gon.
-Però tot ha canviat, Obi-Wan -va suplicar la Cerasi-. Mira al teu voltant. Estan matant nens. Ho perdrem tot si no podem lluitar des de l'aire.
Les llàgrimes corrien per les galtes de la Cerasi.
-Si us plau.
Els crits dels nens foradaven les orelles de l'Obi-Wan. Encara que ell estava fora de perill, darrere del mur, se sentia com travessat per milers de trets làser. El seu ésser s'havia dividit en dos. Tot el que coneixia, el que pensava que era important, havia desaparegut. Els ensenyaments Jedi no tenien cap sentit per a ell. No significaven res comparat amb el que tenia al seu voltant.
Es va ajupir en sentir a prop seu l'explosió d'un torpede de protons. La terra va saltar al seu voltant i els va caure pols sobre del cap.
- Obi-Wan! -va cridar Nield-. Has de triar!
Gruixudes llàgrimes queien per la cara de la Cerasi, obrint solcs a la brutícia. No parlava; tremolava com una noieta aterrida.
Obi-Wan es va adonar que ja havia triat. No podia donar l'esquena al sofriment. No podia donar l'esquena als seus amics. Fins i tot si ho arriscava tot amb aquesta decisió. Ho donaria tot i més.
-Tornaré -va prometre l'Obi-Wan, i va marxar.

Els Defensors dels Morts (XVII)

Anterior



CAPÍTOL 17

-No ens reunirem amb ells -va dir Nield a Qui-Gon amb feresa-. Sé el que valen les seves promeses. Ho han acceptat per distreure'ns. Ens diran que volen que deixem les armes i després començaran a lluitar una altra vegada. La seva derrota està massa a prop. Si cedim, pensaran que som febles.
-Saben que els heu arraconat -va argumentar en Qui-Gon -. Estan desitjosos de parlar. Ja has guanyat, Nield. Ara recull els fruits de la teva victòria.
Cerasi es va creuar de braços.
-No estem bojos, Qui-Gon. Per això vam guanyar.
Qui-Gon es va girar. Portava discutint amb Cerasi i Nield des que havia tornat, i no havia aconseguit res. El problema estava fora del seu control.
Obi-Wan estava assegut en una taula de fusta, observant. No hi havia dit la seva ni havia intentat convèncer-los. Qui-Gon s'havia adonat d'això sorprès. Obi-Wan volia la pau al planeta. Per què no feia res ara? Un cop més, quan va tractar de posar-se en contacte amb el seu padawan només va trobar el buit.
Les casernes estaven ara plenes de nois i noies que havien arribat dels camps. Hi havia més reunits amunt, als parcs i a les places. Els Joves s'havien mobilitzat, portant tot el menjar que tenien i intentant crear un sistema de subministrament. Portaria tot el dia fer que tots mengessin, però estaven decidits a aconseguir-ho.
- Com vau volar les torres? -va preguntar Qui-Gon amb curiositat a Nield i la Cerasi.
Era una pregunta que es feia des que s'havia assabentat dels fets.
-Heu d'haver-ho fet des de l'aire, però les vostres naus no poden fer-ho. Haguéssiu necessitat...
Qui-Gon es va aturar. Es va girar cap a Obi-Wan. Lentament, Obi-Wan va tirar la seva cadira cap enrere. Qui-Gon va sentir com ratllava el terra de pedra. Després es va posar dempeus. No va vacil·lar ni retirar la mirada. Va mirar-lo directament.
-Així que vas ser tu -va dir en Qui-Gon -. Vas utilitzar el caça de combat. El vas agafar encara que sabies que era la nostra única manera de sortir d'aquest planeta. El vas agafar encara que sabies que era l'única esperança de vida de la Tahl.
Obi-Wan va assentir.
Cerasi i Nield miraven primer a un Jedi, després l'altre. Cerasi va començar a parlar, però no va dir res. El problema era entre Qui-Gon i Obi-Wan.
-Si us plau, vine amb mi, Obi-Wan -va dir en Qui-Gon amb to tallant.
El va portar a un túnel adjacent on poguessin parlar en privat. Va esperar uns moments per recompondre's. L'amargura no havia de superar-lo. I, tot i així, va sorgir en ell. Obi-Wan havia trencat la seva confiança.
No sabia què dir. Les seves emocions li dominaven. Qui-Gon va fer un esforç per recordar-se de la preparació que havia rebut en el Temple. Segons el Codi Jedi, havia de renyar al seu padawan. Però primer havia de descriure l'ofensa. Era el deure de tot Mestre: fer-ho sense jutjar-lo.
Agraït de tenir un pensament clar, Qui-Gon respirà profundament.
-Et vaig ordenar que no prenguessis partit en això.
-Sí -va respondre tranquil·lament Obi-Wan.
Era el deure d'un padawan no discutir les seves faltes.
-Et vaig ordenar que estiguessis preparat per partir en qualsevol moment -va dir.
-Sí -va replicar Obi-Wan.
-Et vaig ordenar que la teva major preocupació havia de ser la salut de la Tahl. I, no obstant això, has posat en perill la seva vida agafant l'únic transport que tenim i utilitzant-lo per a una missió perillosa.
-Sí -va repetir Obi-Wan per tercera vegada. Qui-Gon va empassar saliva amb dificultat.
-Fent això no només has posat en perill la salut de la Tahl, sinó el procés de pau a Melida/Daan.
Obi-Wan va dubtar per primera vegada.
-Jo vaig ajudar a què el procés de pau...
-Aquesta és la teva interpretació dels fets -va interrompre'l Qui-Gon-, però aquestes no eren les teves ordres. El teu Mestre i el Mestre Jedi Yoda havien decidit que la intervenció dels Jedi en aquest cas només perjudicaria els Melida i als Daan, i fins i tot interferir en el procés de pau. Jo t'havia dit tot això. No és veritat, Obi-Wan?
-Sí -va admetre Obi-Wan-. És veritat.
Qui-Gon va fer una pausa i es va concentrar en si mateix per considerar tota la saviesa Jedi que hi havia sobre la relació entre un Mestre i el seu padawan: que les regles havien evolucionat al llarg de milers d'anys; que la promesa d'obediència dels padawan no tenia res a veure amb exercir el poder, sinó amb obtenir saviesa i ser humil en el compliment del deure; i que ell no hi era per castigar a l'Obi-Wan, ni tan sols per ensenyar-li, sinó per ajudar-lo en el seu desenvolupament personal fins que creixés i es convertís en un Cavaller Jedi.
-No m'importa -va dir l'Obi-Wan, traient-li de les seves propis pensaments.
- Què no t'importa? -va preguntar Qui-Gon, sorprès. Normalment, un padawan romania en silenci a l'espera de la decisió del seu Mestre.
-No m'importa haver trencat les regles -va dir l'Obi-Wan-. Vaig fer bé en trencar-les.
Qui-Gon va respirar profundament.
- Va estar bé, també, trencar la meva confiança?
Obi-Wan va assentir.
-Ho sento. Vaig haver de fer-ho. Però si.
Qui-Gon sentia que les paraules de l'Obi-Wan li travessaven com una espasa. Ho va visualitzar en un instant. El fet que ell havia esperat aquest moment des que va prendre a Obi-Wan com a aprenent. Esperava la traïció. El cop. Hi havia endurit el seu cor preparant-se per a aquest instant.
I, no obstant, encara no estava llest per això.
-Qui-Gon, ho has d'entendre -va dir l'Obi-Wan amb calma-. He trobat alguna cosa nova aquí. Tota la meva vida m'han dit el que estava bé, el que era millor. El camí que estava marcat per a mi. Era un gran do, i estic agraït per tot el que he après. Però en aquest món s'han concretat totes les abstraccions que he après. Hi ha alguna cosa que puc veure. Una cosa real.
Obi-Wan va retrocedir per tornar a les casernes dels Joves.
-Aquests nois semblen la meva gent. La seva causa és la meva causa. Em crida com res abans m'havia cridat.
La sorpresa d'en Qui-Gon es va convertir en dolor i ràbia amb si mateix. Obi-Wan se li havia escapat. Havia d'haver-ho previst abans. Havia d'haver recordat que Obi-Wan era tan sols un nen.
Va triar les seves paraules amb cura.
-La situació aquí és dolorosa, ho reconec. És difícil mantenir-se al marge. Per això vaig intentar resoldre-ho abans de marxar, però ara hem de marxar, padawan.
L'expressió de l'Obi-Wan es va congelar.
-Obi-Wan -va dir amablement Qui-Gon-. Tot el que penses que has trobat aquí, ja ho tenies. Ets un Jedi. El que necessites és distanciar-te i tenir un temps de reflexió.
-No necessito reflexionar -va dir l'Obi-Wan en to tallant.
-Aquesta és la teva elecció -va dir en Qui-Gon -, però, tot i així, has d'acompanyar-me al Temple. Necessito trobar algunes coses per la Tahl a la ciutat. Quan torni espero que hagis recollit les teves coses i estiguis preparat per partir.
Va començar a dirigir-se cap al túnel principal. Obi-Wan no es va moure.
-Vinga, Padawan -va dir.
De mala gana, Obi-Wan el va seguir. Qui-Gon va sentir com li envaïa la preocupació. Hi havia alguna cosa a l'interior de l'Obi-Wan, una cosa inamovible que no havia trobat en cap altre aprenent. Li vindria bé tornar al Temple, on la saviesa d'en Yoda i la calma que ho envoltava tot l'ajudaria a centrar-se de nou.
Qui-Gon va sentir un rugit des del túnel principal, veus que cridaven i passos agitats a terra. Va accelerar el pas i es va ficar en la volta, amb Obi-Wan trepitjant-li els talons.
Nield els va buscar entre la multitud, fins que va estar enfront d'ells.
-L'oferta de negociacions va ser un truc. Els Majors ens ataquen!

Els Defensors dels Morts (XVI)

Anterior



CAPÍTOL 16

Qui-Gon s'havia aixecat aviat i va anar a veure com estava la Tahl. Dormia profundament. Això era bon senyal. El somni era la millor cura fins que poguessin arribar a Coruscant.
Va veure que l'Obi-Wan havia desaparegut, igual que en Nield i la Cerasi. No hi havia dubte que havia volgut fer alguna cosa al costat dels seus amics abans de marxar. Qui-Gon no es va preocupar en excés. Sabia que era difícil per al noi acomiadar-se dels seus amics.
I havia fet plans pel seu compte.
Havia dit a una noia callada anomenada Roenni que vigilés la Tahl. Després hi havia viatjat a través dels túnels, per la ruta de la nit anterior, esmunyint-se sense ser vist mentre els Joves celebraven la seva victòria.
Quan va sortir al camp, als barris abandonats de la frontera Melida i Daan encara era fosc. Unes poques estrelles lluïen en un cel clar que s'anava tornant cada vegada més clar.
Qui-Gon va esperar fins que va estar segur que havien arribat totes les persones que ell havia convidat. Després va caminar cap a l'edifici parcialment bombardejat que hi havia en una cantonada.
Ahir a la nit havia enviat una nota a Wehutti a través d'un missatger dels Joves, i havia demanat una trobada entre els Consells Melida i Daan. Els hi havia suggerit que els hi convenia veure's. Tenia notícies dels Joves que haurien de saber.
Fins llavors no va estar segur de si algú li hauria delatat. Tampoc estava segur que qualsevol dels dos bàndols volgués capturar-lo. Era una aposta desesperada. Estava preparat per a qualsevol cosa. Però havia de fer un últim intent per aconseguir la pau abans d'abandonar Melida/Daan. Havia vist, en l'expressió de la seva cara, com se li trencava el cor a Obi-Wan. Ho faria pel seu padawan.
Es va aturar un moment a escoltar, prop d'una finestra trencada.
- On és el Jedi? -va preguntar una veu en un to fred-. Si això és un altre brut truc Melida us juro per l'honorable memòria dels nostres avantpassats que prendrem represàlia.
-Una altra bruta trampa Daan voldreu dir -Qui-Gon va reconèixer la veu d'en Wehutti -. És covard, en nom dels vostres honorables, o no, ancestres, desafiar els vostres enemics a una trobada amb falses perspectives. Les nostres tropes estaran aquí en uns segons.
- I què faran? Tirar pedretes? -L'altra veu sonava divertida-. No van ser els Melida els qui van volar els seus propis arsenals tement un atac Daan?
- I no van ser els Daan els qui es van deixar robar les seves armes en els seus propis nassos? -contraatacà Wehutti.
Qui-Gon sabia que era el moment d'aparèixer. Va pujar per sobre d'un mur mig ensorrat. Els membres del Consell Melida estaven drets en un costat de l'habitació, fortament armats i amb les seves armadures posades. Els Daan eren al costat contrari de l'habitació, idènticament proveïts. Tots els membres del Consell mostraven cicatrius i senyals d'haver estat ferits. A alguns els hi faltaven braços o cames, altres respiraven a través de màscares.
-Ni trucs ni estratagemes -va dir en Qui-Gon, irrompent enmig de l'habitació -. Si els Melida i els Daan cooperen, això no ens ocuparà molt de temps.
Qui-Gon va examinar l'habitació, veient les cares escèptiques dels membres dels dos consells. Almenys els dos grups tenien una cosa en comú: la desconfiança.
- Què ens vols explicar dels Joves? -va preguntar Wehutti amb impaciència.
- I per què ens hauria d'interessar el que facin aquests nois? -va preguntar un ancià Daan impetuosament.
-Perquè ahir ells van fer que us tornéssiu bojos -contestà tranquil·lament Qui-Gon.
Va fer una pausa mentre observava com les mirades d'odi es clavaven en ell.
-I per una raó molt més pràctica, perquè us han robat les armes -va afegir-. Ells us van demanar el desarmament, però no els vau fer cas. Òbviament, han estat capaços d'aconseguir el que demanaven.
-Només hem de recuperar les nostres armes -va dir el líder dels Daan, respirant a través d'una màscara-. Bufar i fer ampolles.
-Us adverteixo -va dir en Qui-Gon, girant per mirar a tots els assistents de la reunió -que no hauríeu de subestimar als Joves. Han après de vosaltres a lluitar. Han après la vostra determinació. I, a més, tenen les seves pròpies idees.
- Ens has fet venir per escoltar això? -va cridar el líder Daan-. Si és així, ja he sentit prou.
-Per una vegada, estic d'acord amb Gueni -va dir en Wehutti, referint-se a l'ancià de la màscara-. Això és una pèrdua de temps.
-He de demanar-vos que reconsidereu les vostres posicions -va dir en Qui-Gon-. Si formeu un Govern de coalició tindreu el control de Zehava i, per tant, el de Melida/Daan. Si no, els Joves guanyaran aquesta guerra i acabaran governant sobre les persones grans. I encara que les seves intencions són bones, em temo que tindrà les seves conseqüències.
Wehutti va començar a sortir de l'habitació, seguit dels líders Melida.
- Governar amb els Daan? Tu somies!
Ràpidament, Gueni va iniciar el mateix moviment. No volia que els Melida fossin els primers a abandonar la reunió. Els altres Daan li van seguir.
- Impensable!
Tot d'una, el so d'una explosió va fer que els vidres de les finestres que estaven sense trencar tremolessin. Els Daan i els Melida es van mirar entre si.
- Això ha estat un parany! -va rugir Wehutti-. Els bojos Daan ens ataquen!
- Els detestables Melida ens ataquen! -va cridar Gueni alhora-. Dimonis!
Qui-Gon es va dirigir a la finestra. Mirà amunt, però no va poder veure res. Mentre observava al voltant, va sonar una altra explosió. Venia del sector Daan, segons va poder intuir. Però què havia estat exactament?
En aquell moment, el comunicador d'en Gueni va començar a vibrar. Els ancians Daan es van anar a una cantonada per llegir en secret el missatge. Mentre Gueni escoltava, tornat cap a la paret, Qui-Gon va començar a preocupar-se. Obi-Wan havia desaparegut aquell matí. Esperava que el seu padawan no estigués embolicat en el que estava passant. Usant la Força, va tractar d'establir una comunicació amb Obi-Wan, però no va poder. No hi havia interferències ni problemes de comunicació. Res... Només el buit.
Quan Gueni es va tornar cap al grup, tremolava.
-Els informes indiquen que han volat dues torres deflectores del sector Daan.
Un dels guerrers Daan va recórrer a la seva arma.
- Ho sabia! Els traïdors Melida...
- No! -va cridar Gueni-. Han estat els Joves. Lentament, el guerrer va baixar la mà. Els Melida, que havien començat a treure les seves armes, també es van aturar. Va emergir un murmuri de converses.
- Aquests nois no poden fer el que els vingui en gana!
-Els deplorables Melida estan darrere de tot això! -va cridar un dels membres del Consell Daan.
- Els mentiders Daan sempre estan preparats per acusar sense proves! -va rugir un Melida des del fons.
Qui-Gon va retrocedir i va esperar que acabés la discussió. A vegades és millor seure a esperar que els esdeveniments es desenvolupin sols.
Els comunicadors van començar a sonar. Els Melida i els Daan parlaven a través d'ells, amb cara de pànic. Els informes desbordaven a tots dos bàndols. Una a una, anaven caient totes les torres. Primer en el perímetre, després les del centre. Les explosions sonaven cada vegada més a prop, fins que les últimes torres van ser destruïdes.
-Els Joves arriben des del camp -va informar Gueni amb una expressió de sorpresa en el seu rostre-. La ciutat està ara oberta, sense defenses. I vénen armats.
Els Melida i els Daan es van mirar. Ara sabien que el perill a què s'enfrontaven era seriós.
- Enteneu ara per què heu d'unir-vos? -va preguntar Qui-Gon amb tranquil·litat-. Els Joves només volen la pau. La hi podeu donar. No voleu reconstruir la vostra ciutat?
-Diuen que volen la pau, però utilitzen mètodes guerrers -va dir Wehutti impetuosament -. Bé, podem fer una guerra de la qual estiguin orgullosos els nostres avantpassats. Hem perdut algunes armes, però encara podem defensar-nos.
-Nosaltres també tenim algunes armes -va afegir ràpidament un Daan-. Aquesta tarda arribaran uns quants vaixells amb subministraments a la ciutat.
-Ells s'aturaran davant de qualsevol tipus de defensa -Va intervenir una dona Melida-. Podem lluitar contra ells.
-Però no junts -va dir Wehutti-. Els gloriosos Melida podem amb ells sense l'ajuda dels Daan.
- Per una vegada, no us sobreestimeu! -va tallar Qui-Gon-. No teniu armes. No teniu suport des de l'aire. Teniu un exèrcit compost per gent gran i ferits. Pensa el que estàs dient. Ells són milers de nois!
Els dos grups van guardar silenci. Wehutti i Gueni es van mirar. Qui-Gon va poder notar un punt de sorpresa en comptes de desconfiança.
-Potser el Jedi tingui raó -va admetre en Gueni de mala gana-. Només veig una manera de guanyar-los. Hem d'unir els nostres exèrcits i les nostres armes. Però el Jedi ha de liderar-nos.
Wehutti va assentir lentament.
-És l'única manera d'assegurar-se que els Daan no ens trairan un cop haguem guanyat la batalla.
-És l'única manera d'assegurar-nos -va dir Gueni-. No podem fiar-nos de la paraula dels Melida.
Qui-Gon va negar amb el cap.
-Jo no us dirigiré en una batalla. He vingut aquí per animar-vos a trobar una solució, per aconseguir la pau.
- Però ara no hi ha pau! -va cridar Wehutti-. Els Joves han trencat les línies de batalla!
- Són els vostres fills! -va cridar Qui-Gon.
L'obstinació de tots dos bàndols li havia fet perdre la paciència. Va controlar la seva veu i va seguir parlant.
-No mataré a cap nen. Qui de vosaltres està disposat a fer-ho? -Es va girar cap a Wehutti-. Què passa amb la Cerasi? Ets capaç de lluitar en una batalla contra la teva pròpia filla?
Wehutti va empal·lidir i va baixar la barbeta.
-La meva néta Rica viu sota terra -va dir en Gueni.
-No he vist la meva Deila des de fa dos anys -va dir una dona Melida en veu baixa.
Els Daan i els Melida es van mirar de nou, desconcertats. Hi va haver una llarga pausa.
-D'acord -va dir per fi Wehutti-. Si et converteixes en el nostre emissari, començarem a dialogar amb els Joves.
En Gueni va assentir.
-Els Daan estem d'acord. Tens raó, Qui-Gon. No podem lluitar contra els nostres propis fills.