CAPÍTOL 20
Luke va veure els
dos centelleigs bessons de llum desaparèixer dins del port de fuita i va portar
el seu X-Wing amunt, més amunt, fins a dalt..., fora de la trinxera. El sospir
que va alliberar li va sacsejar el cos sencer. Luke pestanyejà, incrèdul,
mirant cap avall una altra vegada. Semblava que estava sortint d'un somni
mentre s'elevava cap als estels.
—Gran tret, noi!
—va celebrar-ho en Han—. Aquest va ser un en un milió!
Un altre dels
pilots va confirmar l'encert a la base, de Yavin IV, en aquest únic segon de
silenci abans que tot canviés.
Luke sabia que
aquest moment quedaria marcat en la seva memòria per sempre: la forma en què
l'anell de pura energia i foc es va estendre des del centre de l'estació de
combat per convertir-la en res més que trossos de metall i pols. La pressió de
la detonació va bressolar l’X-Wing fent que es balancegés. Igual de ràpid, el
seu vol es va suavitzar de nou, i va tornar la calma a la galàxia. L'aterridor
gegant s'havia anat i, amb aquest, el pes de la por que havia estat oprimint a
Luke.
«Recorda...», va
escoltar dir a Ben, «la Força estarà amb tu... sempre».
I ho estaria. Luke
podia veure-ho ara, doncs sentia, per primera vegada, que totes aquestes parts
d'ell mateix: el noi granger desesperat per escapar, l'aprenent Jedi i el nou
pilot recluta de l'Aliança Rebel s'havien fusionat. Li semblava haver vist el
futur expandir-se enfront d'ell, obrint-se amb amplitud.
El descens d’en
Luke cap a l'atmosfera de Yavin IV es va omplir amb el goig i els crits dels
oficials i el personal a la sala de control. Va volar el seu X-Wing a baixa
altura sobre la selva i va travessar l'espessa boira fins que finalment van aparèixer
els temples enfront d'ell. Va esperar el seu torn per estacionar-se en
l'hangar, després de la resta dels Esquadrons Vermell i Or. Per quan va
aconseguir entrar i iniciar els processos d'aterratge, tota la Rebel·lió havia
inundat el lloc per rebre als pilots. Luke mai havia estat tan alleujat de
veure els seus rostres.
Luke va lluitar per
descordar-se els cinturons i obrir la coberta. Va llançar el casc en el seient,
i abans de donar la seva següent respiració ja estava a la meitat de l'escala.
—Luke! —La Leia va
córrer cap a ell; una taca de color blanc es va obrir camí entre la multitud—.
Luke!
D'alguna manera va
aconseguir atrapar-la mentre s'estampava contra ell, rient. La va gronxar al
voltant en una gran abraçada i la va baixar just quan Han va arribar per
darrere, somrient d'orella a orella. El capità no es va resistir quan Luke
palmejà la seva esquena.
—Ho sabia! —va dir
Luke, mentre el colpejava en l'espatlla—. Sabia que tornaries!
Han es va encongir
d'espatlles.
—Bé, no anava a
deixar que et portessis tot el crèdit!
Chewbacca bramà
darrere d’en Han i li va donar al capità una petita sacsejada.
—Està bé, està bé;
també volíem assegurar-nos que sortissis sencer d'aquest embolic! —va dir Han—.
Com se sent ser un heroi?
—Oh! R2! —Davant la
veu angoixada de 3PO, Luke pivotà en els seus talons. Amb tota l'emoció,
d'alguna forma s'havia oblidat del droide que li havia recolzat. Un tècnic
estava baixant al terra a R2-D2 amb cura per evitar danyar-lo més. El seu cos
blanc i blau estava tan socarrimat que gairebé semblava negre. Se li sortien
els cables per les conjuntures com una herba trepadora i li faltava un dels
seus bracets.
—Oh, no! —va dir
Luke, acostant-se ràpidament.
—R2! —va lamentar
C-3PO—. R2! M'escoltes? Digues alguna cosa! —L’androide de protocol es va
dirigir al mecànic—: El pot reparar, veritat?
El tècnic va
assentir amb el cap.
—Començarem a
treballar en ell immediatament.
—Vostè ha de
reparar-lo! Senyor, si qualsevol dels meus circuits o engranatges poden ajudar,
amb molt gust els hi dono!
—Ell estarà bé —va
dir Luke, reposant una mà en l'espatlla de l’androide de protocol. En voltejar
cap als altres, es va sorprendre de veure a la Leia somrient-li al Han.
—Sabia que hi havia
més en tu que els diners —va dir ella.
—No li diguis a
ningú —va dir ell, amb una picada d'ullet—. No voldria arruïnar la sorpresa, sa
excel·lentíssima.
—Leia —va insistir
ella, mirant cap a dalt—. Només sóc Leia.
Luke va dibuixar un
somriure quan Wedge va arribar darrere d'ell i li va colpejar l'espatlla.
—Bona punteria!
—No podria haver-ho
fet sense tu! —Luke va haver de cridar per fer-se sentir per sobre de les
cançons i crits de goig que es repetien. Wedge es va deixar portar pel grup,
colpejant els punys en l'aire.
Per un moment, Luke
es va quedar enrere dels altres, recolzat en la seva nau. L'ambient brunzia,
ple de l'emoció per tot el que havien assolit. No obstant això, el noi no podia
evitar veure els buits, els llocs buits on altres persones haurien d'haver
estat: els membres de l'esquadró que no van aconseguir sobreviure per veure a
l'Imperi posat de genolls.
Biggs.
Ben.
L'oncle Owen i la
tia Beru.
El seu pare.
«Tenies raó», va
pensar Luke, somrient de nou quan Chewbacca va abraçar la Leia i després la va
aixecar pels aires. «Ben, tenies raó».
Ell havia sentit la
Força. Encara no la comprenia per complet i sabia que hi havia molt més per
aprendre; sobre si mateix i les seves capacitats. Però ara entenia que, després
de tot, els éssers estimats que l’havien deixat no estaven tan lluny. Els podia
sentir a prop, com rajos de llum solar que travessen els núvols.
Quan Luke va tancar
els ulls, va veure els sols bessons de Tatooine enfonsant-se en una resplendor
violeta, cremant en l'horitzó i projectant un daurat brillant en la sorra.
Havia estat tan resolt a anar-se’n que havia refusat a veure la bellesa de la
seva llar i tot el que aquest havia aportat per convertir-lo en qui era.
—Escolta, noi! —li
va cridar Han, fent senyals amb la mà perquè s'acostés—. Estàs llest per a una
celebració de debò?
La multitud sortia
de l'hangar i s'endinsava en el Gran Temple. Luke va pensar que segurament era
per festejar amb qualsevol reserva de menjar i beguda que els quedés.
«Noi». Luke va
esbufegar. Tal vegada Han sempre li diria així. Tal vegada els pilots més vells
pensarien que era un novençà estel·lar que va tenir sort. Tal vegada la Leia
sempre pensaria que ell només era un paio senzill d'un planeta en la vora més
llunyana de la galàxia, ni refinat ni brillant ni particularment encantador.
Però Luke sabia ara
que era molt més, i que tenia molt més camí per recórrer.
Aquesta vegada,
ningú l’anava a detenir.
