EL RETORN DEL JEDI (9)

Anterior

Capítol VIII

L'Almirall Ackbar s'alçava del pont atordit i incrèdul, mirant a través del finestral d'observació al lloc on, moments abans, el Creuer Estel·lar Rebel anomenat Liberty havia estat compromès en una furiosa batalla. Ara, res quedava. Només l'espai buit i un nuvolet de finíssim pols que resplendia amb la llum de les explosions distants. Ackbar va observar-ho en el més complet silenci.

Al seu voltant, la confusió arribava a proporcions èpiques. Els commocionats controladors intentaven encara contactar amb el Liberty, mentre que els capitans de flota corrien de les pantalles als comandaments vociferant ordres i contraordres.

Un ajudant va lliurar l’intercomunicador a Ackbar. La veu del General Calrissian fluïa per ell.

-Base-u, aquí Líder Daurat. ¡Aquest tret ha provingut de l'Estrella de la Mort! Repeteixo: l'Estrella de la Mort és operacional!

-Ho hem vist -va respondre Ackbar amb immens cansament -. Que tots els aparells es preparin per retirar-se.

- No penso abandonar i anar-me'n corrent! -Va replicar Lando amb un crit. Hi havia recorregut molt camí per participar en aquest joc.

-No tenim elecció, general Calrissian. Els nostres creuers no poden repel·lir una potència de foc de tal magnitud!

-No tindrem una segona oportunitat, Almirant. Han aconseguirà desconnectar l'escut. Hem de donar-li més temps. Ataqui en aquests Destructors Estel·lars.

Ackbar va mirar al seu voltant. Centenars d'explosions de projectils antiaeris sacsejaven la nau llançant una llum cerúlia sobre la finestra. Calrissian tenia raó: no hi hauria cap segona oportunitat. O ara o mai.

Es va tornar cap al Primer Capità Estel·lar dient:

-Feu avançar la flota.

-Sí, senyor. -L 'home va fer una pausa -. Senyor, no tenim moltes possibilitats contra aquests Destructors Estel·lars. Estan molt millor armats.

-Ja ho sé -va dir Ackbar amb suavitat.

El capità va sortir i es va aproximar un ajudant.

-Les naus avançades han contactat amb el gruix de la flota Imperial, senyor.

-Que concentrin el foc en els seus generadors d'energia. Si podem trencar els seus escuts, els nostres caces tindrien alguna possibilitat.

La nau va ser sacsejada per una altra explosió, un tret de làser que va encertar  i va fer girar l’estabilitzador de popa.

- Intensifiquin els escuts auxiliars! -Va cridar algú.

El volum de la batalla va pujar un altre punt en l'escala.

Rere la finestra del saló del tron, la flota Rebel estava sent delmada en el silenciós buit de l'espai, mentre que, dins, l'únic so era el feble cloqueig de l'Emperador. Luke continuava descendint per l'espiral de la desesperació a mesura que el raig làser de l'Estrella de la Mort incinerava nau rere nau. L'Emperador va xiuxiuejar:

-La teva flota està perduda i els teus amics de la lluna d'Endor no sobreviuran... -Va prémer l'interruptor de l’intercomunicador del braç de la seva butaca i va parlar amb entusiasme:

- Comandant Jerjerrod, si els Rebels aconsegueixen volar el generador de l'escut, giri aquesta estació de combat enfocant la lluna d'Endor i destrueixi-la.

-Sí, Sa Majestat -va ressonar la veu en el receptor -però tenim diversos batallons estacionats en...

- La destruirà! -El murmuri de l'Emperador era més contundent que cap crit.

-Sí, Sa Majestat.

Palpatine es va girar de nou cap en Luke. El primer ple d'alegria i l'últim rabiós i ultratjat.

-No hi ha cap escapatòria, el meu jove deixeble. L'Aliança morirà..., igual que els teus amics.

El rostre d’en Luke estava contorsionat, reflectint el seu ànim. Vader l’observava amb cura, així com el propi Emperador. L'espasa de llum va començar a vibrar i moure’s del lloc on jeia. La mà del jove Jedi tremolava, mentre que els seus llavis contrets mostraven unes dents serrades. L'Emperador va somriure.

-Molt bé. Puc sentir la teva fúria. No tinc defenses: agafa la teva arma, colpeja’m amb tot l’odi i el teu viatge cap al Revers Fosc es completarà. -Palpatine va riure i riure.

Luke va ser incapaç de resistir més. L'espasa de llum va sotraguejar violentament en el tron ​​durant un instant i després va volar fins a la seva mà, empesa per la Força. Al moment la va encendre i, carregant tot el pes del seu cos, va llançar un gran espasada dirigida al crani de l'Emperador.

En el mateix instant, l'espasa d’en Vader va sortir a la llum, detenint l'atac d’en Luke a escassos centímetres del cap de l'Emperador. Les espurnes van saltar com si fos acer a la fosa, banyant amb brillantor demoníac la somrient faç d’en Palpatine.

Luke va retrocedir d'un salt i es va girar, alçant l'espasa de llum, per enfrontar-se a seu Pare. Vader va estendre la seva pròpia espasa, equilibrant-se així per lluitar.

L'Emperador va sospirar de plaer i es va asseure en el tron ​​davant dels combatents; espectador únic de l'horrible i ofensiva contesa.

Han, Leia, Chewbacca i la resta del comando estaven sent escortats pels seus raptors fora del búnker. El panorama que es van trobar era substancialment diferent de la verdosa i solitària àrea que van abandonar en entrar a la construcció. La clariana estava ara plena de tropes Imperials.

Centenars d'ells, amb armadures blanques i negres, uns a peu i d’altres sobre els seus massissos Caminants. Si la situació dins el búnquer semblava desesperada, ara era encara pitjor.

Han i Leia es van mirar amb l'angoixa reflectint-se en els seus rostres. Tot allò pel que havien lluitat, tots els somnis de les seves vides... esvaïts en un instant. Però tot i així, si més no havien tingut la companyia l'un de l'altre durant cert temps. Tots dos havien coincidit després de provenir d'extrems erms i oposats d'aïllament emocional. Han mai va conèixer l'amor, tan enamorat estava de si mateix; Leia tampoc havia tingut temps de conèixer l'amor, tan immersa com estava en l'aixecament social, intentant abastar a tota la humanitat. I en algun punt entre la capritxosa gratuïtat de l'un i el fervor general per tot el món de l'altra, havien trobat un lloc ombrívol on els dos podien unir-se, créixer, fins i tot sentir-se nodrits.

Però també això es tallava ara per l'arrel, la fi semblava propera. Tant havien de dir-se que no trobaven paraules. En el seu lloc, només les seves mans unides parlaven a través dels seus dits en aquests moments finals de companyonia i unió.

Just en aquests instants, R2 i C3PO penetraven airosament en la clariana, xiulant i xampurrejant un inintel·ligible i excitat tropell de paraules entre ells. Tots dos es van aturar en sec, en adonar-se de la multitud que omplia la clariana... i van trobar-se tots els ulls fixos en ells dos.

- Ai, la mare! –Va ploriquejar C3PO. En menys d'un segon, ell i R2 van girar en rodó i van córrer cap al bosc del qual havien sortit. Sis soldats d'assalt es van precipitar darrere dels robots.

Els soldats Imperials van tenir temps just de veure com els robots desapareixien rere d'un gruix arbre a uns vint metres de distància. Van córrer rere la parella i, en donar la volta a l'arbre, van trobar-se R2 i C3PO esperant tranquil·lament al fet que els capturessin. Els guàrdies van avançar en la seva direcció, però... van ser massa lents.

Quinze Ewoks van saltar des de les branques superiors i van atropellar els soldats Imperials utilitzant pedres i pals. En el mateix moment, C3PO, pujant a un altre arbre, va acostar una banya de carner a la seva boca i va bufar tres llargues vegades. Aquest era el senyal convingut per a l'atac dels Ewoks.

Centenars d'ells van baixar sobre la clariana des d’aquests dos punts alhora, llançant-se sobre els poderosos soldats Imperials amb un ardor irreprimible. L'escena era totalment caòtica.

Les tropes d'assalt van disparar les seves pistoles làser contra les peludes criatures, matant i ferint a molts només per veure com dotzenes d’Ewoks emplenaven els buits dels caiguts. Els exploradors que van perseguir amb les seves motos als Ewoks que escapaven cap al bosc van ser llançats d'elles per pluges de pedres llançades des dels arbres.

Aprofitant la confusió inicial de l'atac, Chewie es va capbussar al bosc, mentre que Han i Leia es llançaven al brut terra de les arcades que envoltaven l'entrada del búnquer. Les explosions que se succeïen al seu voltant els van impedir abandonar el racó, la porta del búnquer, a més a més, estava de nou tancada.

Han va teclejar el codi robat al tauler de control, però aquesta vegada la porta no es va obrir. Havia estat reprograda tan aviat com van ser capturats.

-La terminal no funciona -va mussitar.

Leia s'esforçava a recollir una pistola làser que jeia sobre la brutícia de l'entrada, just fora del seu abast i al costat d'un soldat caigut. A més a més, els trets s'entrecreuaven en totes direccions.

-Necessitem a l’R2 -va cridar.

Han va assentir amb el cap, va treure el seu intercomunicador, va prémer la seqüència electrònica assignada al petit robot i, d'un salt, va aconseguir la pistola que Leia no va poder agafar, mentre, la lluita creixia al seu voltant.

R2 i C3PO estaven amagats rere d'un tronc quan R2 va rebre el missatge. Va proferir un excitat xiulet i va sortir disparat cap al camp de batalla.

- R2! -Va cridar C3PO-. ¿On vas? ¡Espera’m! -I el daurat androide va córrer rere del seu company, malgrat la seva por.

Les moto-jet volaven veloces al voltant dels robots, disparant i ferint a molts Ewoks, que augmentaven la seva fúria i ferocitat cada vegada que les seves pells eren socarrimades. Els petits óssos penjaven de les potes dels Caminants Imperials, lligant-les amb lianes o inutilitzant les articulacions en introduir en les seves xarneres pedres i branques. Tiraven fora de les motos els exploradors mitjançant lianes esteses d'arbre a arbre just a l'altura dels colls. Llançaven pedres, saltaven dels arbres caient sobre els soldats amb la llança a la mà i llançant les seves xarxes. Estaven per tot arreu.

Un munt d'ells seguien a Chewbacca, de qui s'havien encapritxat durant el curs de la nit anterior. S'havia convertit en la seva mascota, i ells eren els seus petits cosins del bosc. Per tant, van acudir a socorre’l amb lleialtat i una ferocitat especial. Chewie abatia soldats d'assalt a tort i a dret, posant-se frenètic cada vegada que veia com danyaven físicament a algun petit amic del bosc. Els Ewoks, per la seva banda, formaven quadres suïcides en el seu afany per seguir el Wookiee i llançar-se sobre qualsevol soldat que gosés posar la mà damunt d’en Chewie.

Era una batalla estranya i salvatge.

R2 i C3PO, finalment, van arribar fins la porta del búnquer. Han i Leia proporcionaven la cobertura de foc necessària amb pistoles que havien aconseguit agenciar-se. R2 va avançar ràpidament fins a la terminal, va inserir el seu apèndix de computació i va començar a buscar la clau. Abans que pogués entrar els codis necessaris, una explosió de làser va escombrar el llindar de la porta principal, trencant l'apèndix de R2 i llançant-lo, donant voltes, al terra brut.

El seu cap va començar a fumejar i les seves juntures a obrir-se. De sobte, tots els seus compartiments van saltar de cop, mostrant tots els seus circuits espetarregant o manant líquid a raig, cada engranatge detingut, després es va immobilitzar definitivament. C3PO es va llançar sobre el seu ferit company, mentre Han examinava la terminal del búnker.

-Potser pugui curtcircuitar aquesta cosa -va murmurar Solo.

Mentrestant, els Ewoks havien erigit una primitiva catapulta a l'altre costat del camp. Van llançar una gran roca sobre un dels Caminants Imperials i la màquina va trontollar seriosament, però no va caure. En el seu lloc, es va dirigir cap a la catapulta disparant seu canó de làser. Els Ewoks es van escampar i, quan estava a pocs metres, van tallar unes tenses lianes i dos enormes troncs van caure sobre el llom de l'aparell al qual van detenir per fi.

I així va continuar la lluita. Mentrestant, les baixes augmentaven sense parar.

A dalt, al cel la situació no era molt millor. Mil mortals combats aeris i bombardejos de canons fistonejaven a l'espai, al mateix temps que el raig làser de l'Estrella de la Mort desintegrava metòdicament les naus rebels.

En el Falcó Mil·lenari, Lando pilotava com maníac en una cursa d'obstacles que, en aquest cas, eren els gegantins Destructors Estel·lars Imperials, atraient darrere seu un foc creuat que regatejava hàbilment, avançant-se sempre als caces TIE.

Per sobre del fragor de les contínues explosions, Lando cridava desesperadament a través del seu intercomunicador, dirigint-se a Ackbar a la nau capitana de l'Aliança.

- He dit més a prop! Moguin-se tot el prop que puguin i alineïn-se davant dels Destructors Estel·lars. D'aquesta manera l'Estrella de la Mort no podrà disparar-los sense abatre les seves pròpies naus.

- Però mai s'ha lluitat tan de prop entre supernaus com els seus Destructors i els nostres Creuers! -Ackbar era poc inclinat a emprendre una acció tan impensable, però les seves alternatives s'estaven acabant.

- Magnífic! -Va vociferar Lando, mentre passava gairebé fregant la superfície d'un Destructor -. Llavors estarem inventant una nova forma de combat!

- No coneixem tàctica alguna per semblant confrontació! -Va protestar Ackbar.

- Sabem tant com ells! -Va cridar Lando-. I ells creuran que sabem més! -Tirar-se farols sempre era perillós, però algunes vegades quan tots els diners estan sobre la taula, és l'única forma de guanyar.- I Lando mai jugava per perdre.

-Estant tan pròxims, no durarem massa davant dels Destructors Imperials. -Ackbar començava a sentir-se marejat per la resignació.

- Durarem més del que ho faríem davant de l’Estrella de la Mort i potser ens en duguem alguns amb nosaltres! -Va dir Lando, cridant amb exaltació. Una sacsejada li va anunciar que una de les seves metralletes davanteres havia estat volada. Va programar al Falcó en seqüència de caiguda giratòria i es va precipitar al voltant de la panxa del leviatan Imperial.

Tenint ja poc a perdre, Ackbar va decidir intentar l'estratègia de Calrissian. En els minuts següents, dotzenes de Creuers Estel·lars Rebels es van moure fins a una posició astronòmicament propera als Destructors Imperials Estel·lars. Els colossals antagonistes van començar a destrossar-se mútuament com tancs que es disparessin a vint passos de distància, mentre que centenars de petits caces corrien al voltant de les seves superfícies, esquivant les andanades de làser al mateix temps que s’assetjaven entre si.

Lentament, Luke i Vader van girar en cercle. Amb l'espasa de llum elevada per sobre del seu cap, Luke preparava la seva escomesa partint de la clàssica primera posició; Vader responia, també en la forma clàssica, mantenint la seva arma en posició lateral. Sense previ avís, Luke va llançar un tall vertical i, quan Vader es va moure per interceptar-lo, Luke va fer una finta i va llençar una estocada per baix. Vader va contrarestar el cop i va deixar que la força del xoc elevés la seva espasa cap a la gola d’en Luke..., però Luke va trobar el mitjà de repel·lir l'atac i va fer un pas enrere. Els primers cops no havien produït cap dany. De nou van girar en cercle. Vader estava impressionat per la velocitat de reacció d’en Luke, fins i tot se sentia satisfet. Era gairebé una pena que no pogués deixar que el noi matés encara l'Emperador. Luke no estava preparat emocionalment. Encara existia la possibilitat que el noi retornés al costat dels seus amics si ara destruïa l'Emperador. Necessitava una tutela més intensa primer, entrenat per Vader i Palpatine, abans que assumís el seu lloc a la dreta de Vader en el govern de la galàxia.

Així, Vader hauria de controlar el noi durant períodes com aquest, evitant que fes mal en els punts erronis... o en els correctes prematurament.

Abans que Vader fos més enllà amb els seus pensaments, Luke va atacar altra vegada amb molta més agressivitat. Va avançar amb una ràfega d’estocades, cadascuna seguida per un fort cruixit de l'espasa de llum de Vader. El Senyor Fosc retrocedia un pas a cada cop i va girar una vegada sobre si mateix per donar una perillosa i truculent espasada, però Luke el va rebutjar i va fer retrocedir a Vader encara més. El Senyor del Revers Fosc perdia momentàniament peu en el primer esglaó de les escales, i va caure donant tombs fins a quedar-se de genolls.

Luke va romandre dempeus al cim de les escales, ple amb el seu propi poder. Ara Vader estava a les seves mans, sabia que ho estava: podia disposar del Senyor Fosc, de la seva vida, de la seva espasa. Arrabassar-li el seu lloc al costat de l’Emperador. Sí, fins i tot això. Aquesta vegada, Luke no va enterrar el seu pensament, sinó que es va esbargir amb ell. Els seus judicis li enaltien i sentia com la sensació de poder formiguejava en la seva esquena. La idea produïa un estat febril i potenciava la seva cobdícia de tal manera, que qualsevol altra consideració s'esborrava de la seva ment.

Ell tenia el poder i l'elecció era seva.

I, llavors, un altre pensament compulsiu i intens, com una amant ardent, va sorgir en la seva consciència: també podia destruir l'Emperador. Destruir a tots dos i governar la galàxia. ¡Venjança i conquesta!

Era un moment decisiu per en Luke. Se sentia ple de vertigen, però sense arribar a esvair-se, així com tampoc retrocedir.

Va donar un pas endavant.

 Per primera vegada, la idea que el seu fill el podia superar, va penetrar en la ment d’en Vader. Estava sorprès per la força que Luke havia adquirit des del seu últim duel a la Ciutat dels Núvols, a part una rapidesa i precisió comparables a la del pensament. Aquesta era una circumstància inesperada. Inesperada i mal rebuda. Vader va sentir com la humiliació s'amagava rere la cua de la seva primera reacció, que va ser de sorpresa, i de la seva segona, que va ser la de la por. I llavors la humiliació va pujar de grau, produint una còlera glacial i tremenda. Tot el que ara volia era venjar-se.

Cada faceta de les reaccions de Vader van trobar ressò en el jove Jedi, que ara s'alçava sobre ell. L’Emperador, observant ple de joia, va esperonar en Luke perquè se li revelés els poders de la Foscor.

- Utilitza els teus sentiments agressius, noi! Sí! Deixa que l'odi flueixi a través teu! Sigues un amb ell, deixa que et nodreixi! -Va esperonar-lo Palpatine.

Luke va tenir un instant de vacil·lació i, de sobte, va advertir tot el que succeïa. Una altra vegada, sobtadament, la confusió va descendir sobre ell. Què és el que volia? Què havia de fer? La seva breu exultació, el seu microsegon de tenebrosa claredat, ja havia desaparegut, esvaïda per la indecisió i l'enigma. Era com un fred despertar després d'una apassionada aventura.

Va fer un pas enrere, va baixar la seva espasa, es va distendre i tractar d'expulsar l'odi del seu ésser.

En aquell instant, Vader va atacar. Des de la meitat de les escales va carregar forçant a Luke a regirar-se defensivament. Va embrancar l'espasa del noi amb la seva, però Luke s’hi va desfer d'un salt, va aterrar en una minsa plataforma que penjava sobre els seus caps. Vader va saltar a una barana i va quedar just sota la plataforma on es va aclofar Luke.

-No lluitaré amb tu, Pare -va declarar el jove Jedi.

-Seràs un neci si baixes la guàrdia -va avisar-lo Vader. La seva fúria s’havia ja estratificat, no volia vèncer si el noi no lluitava amb cos i ànima. Però si vèncer significava que havia de matar un noi que no volia lluitar..., llavors hauria de fer-ho. Només volia que Luke fos conscient de les conseqüències. Volia que Luke sabés que això no era ja més un joc. Era la pròpia Foscor.

No obstant això, Luke va percebre alguna cosa més en el procés mental de Vader.

-Els teus pensaments et delaten, Pare. Detecto el bé en tu... i un conflicte emocional. No vas poder matar-me abans i no em destruiràs ara.

De fet, Vader podia haver-lo matat en dues ocasions, però no ho va fer. Una va ser en el combat aeri de la primera Estrella de la Mort, la segona en el duel amb espases de llum allà a Bespin. També va dedicar un breu pensament a la Leia, en com Vader la va tenir entre les seves urpes i fins i tot la va torturar..., sense matar-la. Va fer una ganyota de dolor en pensar en l'agonia de la seva germana, però va rebutjar el pensament de la seva ment. Ara, un determinat punt estava clar per a ell: malgrat la seva terbolesa, encara hi havia alguna bondat en el seu Pare.

L'acusació, realment, va enfurismar Vader. Podia tolerar moltes coses de l’insolent noi, però això era excessiu. Havia de donar-li una lliçó que mai oblidaria..., encara que morís aprenent-la.

-Una altra vegada més subestimes el poder del Revers Fosc -va declarar Vader.

Vader va llançar amb força la seva centellejant espasa de llum i va volar a través dels suports, tallant-los de la plataforma, per tornar a la mà del seu amo. Luke va caure al sòl i va rodar fins a un altre nivell inferior, sota l’inclinada plataforma, i més al fons, protegit per les ombres de l'estructura superior. Vader va recórrer el perímetre de l'àrea buscant el noi, però no va voler entrar en les espesses ombres.

-No pots amagar-te sempre, Luke.

-Hauràs d'entrar i capturar-me -va replicar la veu sense cos del noi.

-No et concediré aquest avantatge tan fàcilment.

Vader va percebre com l'ambigüitat corcava les seves intencions i propòsits respecte en Luke. La puresa malignitat estava comprometent-se. El noi era llest, en efecte, Vader sabia que havia de procedir amb extrema cautela.

-No desitjo avantatges, Pare. No lluitaré amb tu.

Pren..., pren la meva arma.

Luke era perfectament conscient que aquest gest podia significar la seva fi, però així hauria de ser. No utilitzaria la Foscor per combatre la Foscor. Potser, després de tot, Leia hauria de solucionar el problema i continuar la lluita sense ell. Potser ella tingués solucions que ell desconeixia, potser Leia esbrinés quin era el camí. Ara, però, només podia distingir dues vies, i una progressava cap a la Foscor i l'altra no. Luke va posar la seva espasa de llum a terra i la va fer rodolar cap en Vader. L'espasa es va aturar a mig camí entre ells. El Senyor Fosc va alçar la seva mà i l'espasa de Luke va saltar-hi. Vader la va enganxar en el seu cinturó i, amb greu incertesa, va penetrar a la zona en tenebres.
Vader detectava uns sentiments addicionals en Luke; nous corrents creuats de dubtes, remordiments, llàstima i abandonament. Ombres de dolor, Però d'alguna manera no estaven relacionades amb Vader, sinó amb altres, amb... Endor. Ah! Això era. La Lluna del santuari, on els seus amics aviat moririen. Luke havia de rebre una contundent lliçó: l'amistat era diferent al Revers Fosc. Absolutament diferent.

-Lliura't al Revers Fosc, Luke –va suplicar-li -. És l'única manera de salvar els teus amics. Sí, els teus pensaments et traeixen, fill. Els teus sentiments respecte ells són molt intensos especialment per... -Vader es va aturar. Percebia una mica més. Luke es va retirar més profundament en les ombres, intentant amagar la seva ànima. Però no hi havia manera d'ocultar el que hi havia en la seva ment. Leia estava patint. El seu dolor ressonava en ell i el seu esperit vibrava junt amb el d'ella. Va intentar fer callar el crit de dolor, però era massa poderós per sufocar-lo o desentendre’s, havia de bressolar-lo obertament i proporcionar-li així algun consol.

La consciència de Vader va envair el seu recinte privat.

- No! -Va cridar Luke.

Vader amb prou feines podia donar crèdit al seu descobriment

- ¿Germana? ... ¡Germana! -Va bramar-. Els teus sentiments l’han traït a ella també... ¡Bessons! -Va rugir triomfalment-. Obi-Wan va ser previngut pel fet d’amagar-m’ho però ara el seu fracàs és complet. El somriure d’en Vader, malgrat la seva màscara, malgrat les ombres, a través dels regnes de la Foscor, era evident per en Luke.

-Si et converteixes ara al Revers Fosc, potser ella et segueixi.

Aquest va ser el punt de ruptura per en Luke, perquè Leia era l'última i inassequible esperança de tot l’Univers. Si Vader aplicava els seus retorçats i equívocs desitjos
sobre ella...

- Mai! -Va exclamar.

El sabre de llum va volar del cinturó de Vader a la mà d’en Luke, encenent-lo durant el trajecte. Luke es va llançar sobre el seu pare amb un frenesí desconegut fins llavors, tant per a ell com per en Vader. Els gladiadors van batallar ferotgement, les espurnes saltant a cada xoc de les seves radiants armes, però aviat va ser evident que tot l'avantatge era d’en Luke. I la feia servir a fons. Van enganxar les seves espases en una lluita cos a cos. Quan Luke va empènyer a Vader per desfer-se de la seva abraçada, el Senyor Fosc va colpejar el seu cap contra una biga que sobresortia en l'exigu espai. Trontollant, es va retirar més enllà de la zona en penombra i de baix sostre, mentre Luke el perseguia incansable.

Cop rere cop, Luke va forçar la retirada d’en Vader a través del pont que creuava l'enorme, i aparentment sense fons, pou que conduïa al cor energètic de l'Estrella de la Mort. Cada espasada, cada estocada de l'espasa de llum d’en Luke, sacsejava en Vader com si fossin acusacions, crits, fragments d'un odi mortal.

El Senyor Fosc es va veure forçat a prostrar-se de genolls. Va alçar la seva mà per aturar una altra furiosa escomesa i Luke, d'un tall, va tallar-li netament la mà d’en Vader a l'altura del canell.

La mà, juntament amb trossos de metall, cables i enginyeria electrònics, van caure a un costat, ressonant i inútil. El sabre de llum d’en Vader va rodar fins a la vora del pont, per caure, sense deixar rastre, per l'interminable pou.

Luke va mirar fixament a la retorçada i avariada mà mecànica i, després, a la seva pròpia i enguantada pròtesi artificial. Tot d'una va advertir quan semblant al seu Pare havia arribat a ser. Semblant a l'home a qui odiava.

Presa d'un sobtat tremolor, es va aixecar sobre el seu Pare, amb la punta del seu sabre gairebé fregant la gola del Senyor Fosc. Desitjava destruir definitivament en aquest ser fruit de la Foscor, aquesta cosa que va ser abans el seu Pare, aquesta cosa que era... ell.
De sobte, l'Emperador va aparèixer al seu costat observant i rient amb incontrolable i satisfeta agitació.

- ¡Bé! ¡Mata’l! El teu odi t'ha fet poderós! Ara has de completar el teu Destí i prendre el lloc del teu Pare al meu costat!

Luke va mirar al seu Pare, després a l'Emperador i, de nou, a Vader. Això era Foscor, i era la Foscor el que ell odiava. No al seu Pare, ni tan sols a l'Emperador. Si no a la Foscor en ells. En ells... i en mateix.

I l'única via possible per destruir la Foscor consistia a renunciar-hi. Pel bé de tot. Es va  plantar davant l'Emperador, amb sobtada fermesa, i va prendre la decisió que li havia portat tota una vida de preparació i entrenament. Llançant, lluny seu, l'espasa de llum, va exclamar:

- Mai! Mai em convertiré al Revers Fosc! Has fallat, Palpatine. Jo sóc un Jedi, com abans de mi ho va ser el meu Pare.

El goig de l'Emperador es va tornar en aspra ràbia.

-Llavors sé un Jedi, si no et converteixes, seràs destruït.

Palpatine va alçar els seus ossuts braços en la direcció d’en Luke. Encegadors raigs de blanca energia van brollar-hi dels seus dits, van creuar l'habitació com llums fetillers i van començar a estripar les entranyes d’en Luke, buscant el contacte amb el cos. El jove Jedi va sentir una instantània i agònica confusió. Mai abans havia sentit parlar de tal corrupció de la Força, i molt menys l'havia experimentat.

Però si aquests raigs estaven generats per la Força podrien ser repel·lits per la Força. Luke va alçar els seus braços per desviar els raigs. Al principi va tenir èxit i la llum va rebotar dels seus punys, anant a xocar, inerts, contra les parets. No obstant això, aviat les onades van sorgir amb tal velocitat i poder, embolicant i penetrant en ell, que va començar a encongir-se davant d'elles, convulsionant-se pel dolor, els genolls doblegant-se i els seus poders en reflux.

Vader, mentre tant, s'arrossegava com un animal ferit cap a l’Emperador.

A Endor, la batalla del búnker continuava. Les tropes d'assalt seguien fustigant els Ewoks amb sofisticada maquinària, mentre que els velluts i petits guerrers colpejaven a les tropes Imperials amb pals, derrocaven Caminants amb piles de troncs i feixos de lianes, i caçaven amb llaços i xarxes els pilots de les moto-jet.

Van enderrocar arbres sobre els seus enemics. Van cavar foses que van cobrir amb branques i van atreure, amb enganys, als Caminants, de manera que els maldestres i pesats vehicles blindats caiguessin per no aixecar-se mai més. Van provocar allaus de roques. Van condemnar un petit rierol proper i després van obrir les comportes, i així van ofegar a un gran nombre de tropes i van immobilitzar dos Caminants. S'agrupaven i després es dissolien. Saltaven sobre els Caminants i abocaven bosses de bullent oli de llangardaix per les boques de les armes. Utilitzaven ganivets, fones i llances, i proferien aterrits crits guerrers per confondre i prendre l’ànim a l'enemic. Eren uns adversaris que no coneixien la por.

El seu exemple va fer que fins i tot Chewbacca fos encara més agosarat. Estava començant a divertir-se tant gronxant-se penjat de lianes i picant caps, que gairebé va oblidar que posseïa una pistola làser.

En determinat moment es va despenjar fins al sostre d'un Caminant amb Teebo i Wicket aferrats a la seva esquena. Van aterrar amb un fort cop sobre el llom del oscil·lant artefacte i van fer tant estrèpit tractant de mantenir l'equilibri, que un dels soldats d'assalt va obrir l'escotilla superior per veure què passava. Abans que pogués disparar la seva pistola, Chewie el va extreure de la màquina i el va llançar contra el terra. Wicket i Teebo immediatament es van capbussar per l'escotilla i van reduir a l'altre soldat.

Els Ewoks conduïen un Caminant Imperial de la mateixa manera que guien les moto-jet, terriblement malament, però divertint-se molt. Chewie gairebé va ser llançat del llom diverses vegades, però ni tan sols bordant furiosament a través de l'escotilla produïa algun efecte en els Ewoks, sinó que, reien, grinyolaven i atacaven a una altra moto-jet.

Chewie va penetrar a l'interior de l'aparell. Li va portar mig minut dominar els controls, la tecnologia Imperial estava bastant normalitzada, i, després, metòdicament i un per un, va anar aproximant-se als altres i confiats Caminants Imperials, volant-los en trossos. La majoria no tenia ni la més mínima idea del que succeïa.

A mesura que les gegantines màquines guerreres estellaven en flames, els Ewoks adquirien noves energies i van córrer rere del Caminant d’en Chewie. El Wookiee estava inclinant el resultat de la batalla.

Mentrestant, Han encara treballava furiosament amb els controls de la consola. Els cables espurnejaven cada vegada que feia una nova connexió, però la porta seguia sense obrir-se. Leia, amagada darrere seu, disparava, proporcionant-li cobertura. Per fi. Han va haver de dirigir-se a la Leia.

-Dóna'm un cop de mà, crec que ja sé com funciona. Subjecta’m això -va sol·licitar-li.
Li va tendir un dels cables. Leia va enfundar-se la pistola, va agafar el cable i el va sostenir en la posició correcta, mentre ell acostava dos més des de l'extrem del panell.

-Allà anem-va dir Han.

Els tres cables van espurnejar, el contacte estava fet. Hi va haver un sobtat i fort soroll metàl·lic i una segona porta blindada va caure sobre la primera, doblant així l’impenetrable barrera.

-Fantàstic, ara hem de traspassar dues portes -va mussitar la Leia.

En aquest moment, va ser encertada per un raig làser i va caure a terra. Han es va abalançar sobre d’ella.

- Leia, no! -Va cridar intentant contenir l'hemorràgia.

-Princesa Leia, està vostè bé? -Es va inquietar C3PO.

-No és una ferida tan terrible -va denegar Leia amb el cap -. Es...

- ¡Quiets! -Va cridar una veu-. Un sol moviment i ambdós morireu.

Immobilitzant-se, van mirar cap amunt. Dos soldats d'assalt, plantats rere d'ells, els apuntaven sense moure un sol múscul.

- Dempeus! -Va ordenar un-. ¡Les mans enlaire!

Han i Leia es van mirar entre si amb una profunda mirada dirigida al més profund dels seus éssers i que va bussejar fins als pous de les seves ànimes, durant uns instants eterns en què tot era percebut, comprès, acariciat i compartit.

Solo va assenyalar amb la vista l'arma enfundada de la Leia i ella, subreptíciament, la va treure, ocultant-la a la vista dels soldats gràcies a què Han s'interposava bloquejant la visió.

Ell va tombar-se a mirar els ulls de la Leia, comprenent. Amb un últim i sentit somriure, Han va xiuxiuejar-li:

-T'estimo.

-Ja ho sé -va respondre ella simplement.

El moment havia passat i, a un senyal no parlat, Han va saltar fora de la línia de foc, mentre Leia disparava als soldats d'assalt.

L'aire es va omplir de foc de làser, una brillant boira rosa i taronja, semblant a una tempesta d'electrons, omplia l'àrea al costat d’intenses ràfegues de foc.

En aclarir-se el fum, un enorme Caminant Imperial es va aproximar i es va aturar davant Han, Han va alçar la vista per veure com els canons làser del colós l’apuntaven directament a la cara. Va alçar els braços i va provar a fer un pas endavant, sense estar molt segur del que havia de fer.

-Queda't enrere -va dir suaument a Leia, mesurant en la seva ment la distància entre ell i la màquina.

Just llavors, l'escotilla superior del Caminant es va obrir de cop i Chewbacca va treure el cap, somrient encantadorament.

-Ahr Rahr -va bordar el Wookiee.

Solo l’hagués petonejat.

- Chewie! ¡Baixa't d'aquí! Ella està ferida! –Va avançar per saludar el seu company, però es va aturar a meitat de la gambada-. No, espera. Tinc una idea. 

Següent