VII
En Pwoe
i en Thrackan Sal-Solo, emmanillats, s'estaven fent companyia a la part
posterior del lliscant. Cap dels il·lusoris presidents semblava tenir molt a
dir a l'altre, o a ningú més, almenys no des que en Thrackan murmurés «Realment
he de seure amb el cap de calamar?» Quan Pwoe va ser conduït al vehicle.
Va
resultar que no hi havia espai perquè en Thrackan o qualsevol altre s'assegués.
Els lliscants només tenien espai per estar dret, plens de soldats, presoners, i
refugiats.
Els
vehicles es van acostar tan ràpidament com els va ser possible a la zona de
desembarcament, encara que estaven sent frenats per multituds de refugiats,
esclaus, i altres obrers forçosos que pregaven demanant un transport fora del
planeta. Tants com va ser possible van encaixar en els lliscants i pujats a
bord. En la seva retirada a la zona de desembarcament els lliscants no s'havien
posat de camí en cap ordre particular, i el lliscant que la Jaina compartia amb
Lowbacca, Thrackan i Pwoe estava més o menys en el mig de la columna.
La
columna havia arribat a les afores de la ciutat, que a hores d'ara consistia en
una tira d'edificis a banda i banda del camí principal, tot això envoltat per
terreny salvatge, inalterat.
La Jaina
es va tornar al so d'una explosió darrere d'ella, una commoció seguida per una
ona de xoc que ella va poder sentir en el seu interior. El fum i la runa va
sortir volant pels aires sobre els edificis circumdants. Els enginyers acabaven
de destruir el búnquer dels brigadistes, juntament amb el Palau de la Pau i
altres edificis públics.
La Jaina
va tornar a mirar al capdavant just quan una bèstia gegant del color del liquen
va sortir des de darrere d'un edifici al camí davant de la columna. El cor de
la Jaina va bategar amb força quan el lliscant que anava al capdavant va xocar
contra l'animal, enfurismant la bèstia encara que els amortidors inercials de
la màquina van salvar la tripulació i els passatgers. Un altre lliscant xocà
contra la part del darrere del primer, impedint-li retrocedir. La bèstia es va
aixecar sobre les seves potes posteriors, i la Jaina va veure guerrers yuuzhan
vong aferrant-se per salvar la vida al seu cistell al llom de la bèstia. Els
escuts espeternegaren i van fallar quan les quatre potes davanteres del quednak
van caure amb força sobre el lliscant. La Jaina va poder sentir els crits dels
passatgers en morir.
La Jaina
va fer un gest per aconseguir el seu sabre de llum, després el seu blàster, i
després va dubtar. Cap de les seves armes podria matar aquest animal.
Les
armes muntades en els vehicles fengueren l'aire quan van disparar contra la
bèstia de càrrega. El quednak va cridar i va carregar contra ells, aixafant la
part davantera d'un segon lliscant i apartant a un tercer a un costat. Un dels
seus genets va sortir llançat del seu seient i va volar, agitant els braços,
xocant contra un edifici proper.
-Enrere!
Enrere! Sortim d'aquí per un carrer lateral!
L'oficial
al comandament del lliscant bordà aquesta i altres ordres al conductor. I
llavors la Jaina va sentir que una ombra queia sobre ella, i es va tornar.
Estaven
dirigint una altra bèstia de càrrega cap al camí, darrere del lliscant de la Jaina. El seu sabre de llum va arribar volant
a la seva mà i va donar tres llargs salts a la part de darrere del lliscant,
llançant-se contra els genets al llom del quednak.
La
Força va semblar subjectar-la per la columna vertebral i portar-la surant sobre
el llom de la criatura, i va agrair en silenci a Lowbacca la seva ajuda quan va
aterrar als amples i plans malucs. Es trobava posada sobre el parell central de
potes, el seu equilibri inestable amb el moviment oscil·lant de la criatura en
caminar. Els dos genets s'asseien endavant, en una caixa amb forma de petxina. La
Jaina va encendre el seu sabre de llum i va atacar, buscant tracció amb les
botes a la superfície coberta de molsa de les escates de la bèstia.
Un
dels yuuzhan vong a la caixa saltà fora per enfrontar-s'hi mentre l'altre
continuava dirigint la bèstia. L'aire feia pudor a la pudor del quednak. Els
lliscants maniobraven sota les seves potes amb urpes. Artillers presa del
pànic al final de la columna obrien foc, socarrimant els massissos costats de
la criatura, però el quednak romania sota el comandament del seu conductor.
L'oponent
de la Jaina va extreure el seu amfibastó, amb el seu cap escopint verí. La Jaina
va apartar en l'aire el verí amb un vent generat per la Força, i va saltar cap
endavant per enfrontar-se a ell, apuntant directament a la cara tatuada del
yuuzhan vong. El seu bloqueig circular gairebé va arrencar el sabre de llum
dels seus dits, però ella va aconseguir parar el seu atac a temps, i llavors va
emprendre un atac menys impulsiu.
La
fulla color violeta de la Jaina va colpejar una vegada i una altra, però el
yuuzhan vong els va parar tots, amb una mirada decidida sota la vora del nucli
de cranc vonduun. Estava concentrant només en la defensa, en mantenir-la
allunyada del conductor fins que pogués trepitjar el màxim nombre de lliscants
sota les urpes de la bèstia. La frustració va créixer en ella quan reduplicà el
seu atac, creant un patró amb la fulla de color violeta que aconseguiria que l'amfibastó
quedés fora del camí, deixant al yuuzhan vong indefens davant un atac final.
Inesperadament,
la Jaina es va tirar tan llarga com era al llom del quednak. Una lluminosa sageta vermella-ataronjada d'un canó blàster va esquinçar l'aire on ella havia
estat mig segon abans. El yuuzhan vong dubtà, parpellejant, enlluernat per la
flamarada, i llavors la Jaina es va alçar sobre una sola mà i va llançar un peu
cap endavant, escombrant els peus del guerrer. Aquest va deixar anar un crit de
pura ràbia mentre queia donant tombarelles del costat de la criatura.
La Jaina
es va llançar contra el conductor en la seva caixa, però un altre canó va obrir
foc, i la caixa va desaparèixer en un esclat de flames, socarrimant-li la cara
per la calor. Va buscar frenèticament una manera de controlar la criatura. El
quednak va emetre un crit de fúria absoluta i va començar a retrocedir,
intentant girar-se per arribar a la font dels trets blàster que l'estaven
turmentant.
Una
ràfega de trets va colpejar de ple en la bèstia i va llançar la Jaina volant
fora del llom de la criatura. Va anar donant tombarelles, convocant la Força
per esmorteir la seva caiguda sobre el durciment. Tot i així l'impacte va
deixar els seus pulmons sense alè, i les seves dents van picar amb força per
l'impacte. Des de la seva posició en terra va veure a Lowie arrossegant als
civils ferits d'un lliscant destrossat, altres lliscants intactes maniobrant
enmig d'un eixam de refugiats desconcertats i presoners atordits, i les agonies
de mort de l'altre quednak, que havia sucumbit finalment al foc de les armes
pesades.
Llavors
la segona bèstia, en la que ella havia muntat, va rebre un tret de canó al cap,
i es va encabritar quan va començar a morir-se. La Jaina va veure el gegantí illada
de la bèstia començar la seva caiguda, i va retrocedir com un cranc fora de
l'abast de la criatura quan aquesta va caure en una onada de pudor i sang. Un
agonitzant flagell de la seva cua va llançar un parell de lliscants contra una
paret, i llavors el reptiloide gegant va morir.
Ara,
les bèsties de càrrega mortes bloquejaven el camí a banda i banda, atrapant la
columna entre les files d'edificis. Sobre els seus caps van arribar un parell
de voladors veloços, anàlegs de barredores, que es van llançar sobre el carrer
disparant els seus canons de plasma. La Jaina va rodar apartant-se del foc i
les estelles volants quan el plasma superescalfat va esquinçar el durciment a
prop seu.
No
obstant això, la pitjor amenaça dels anàlegs de les barredores no eren els seus
canons. Cada un tenia una unitat dovin basal de propulsió en el seu morro, i
aquestes singularitats vivents s'estenien per atrapar els escuts dels lliscants,
sobrecarregant-los i fent-los fallar en una flamarada d'energia frustrada.
La Jaina
es va posar dreta, la seva ment naufragada en la magnitud del desastre. No hi
havia res que pogués fer contra les naus sense el seu ala-X, de manera que va
córrer com va poder pel durciment per ajudar a Lowbacca a auxiliar els civils
ferits. Amb la Força, va alçar uns enderrocs de sobre d'un rodià ferit.
El
foc concentrat dels soldats va fer que un dels anàlegs de barredora esclatés en
trossos. El pilot de l'altre, que deixava anar un deixant de foc, va fer xocar
deliberadament el seu volador contra un lliscant, i les dues naus van quedar
destruïdes en una erupció de flames.
Va
ser llavors quan la Jaina va escoltar l'ominós i sobtat brunzit, i els seus
nervis estaven de punta davant el perill quan es va girar per enfrontar-se al
so, amb el seu sabre de llum a punt.
Un
eixam d'insectes atordidors i talladors venia volant a tota velocitat, apropant-se
als seus objectius... i llavors guerrers yuuzhan vong van sortir en massa dels
edificis d'oficines del costat sud del carrer, mentre que d'ambdós extrems del
carrer també arribaven, vessant-se com una ona sobre els cossos de les bèsties
de càrrega mortes. De cinc-centes goles va sortir un crit de batalla pronunciat
a cor:
-Do-Ro'ik vong pratte!
Hi
va haver crits quan desenes de persones van caure sota l'onada voladora
d'insectes mortals. La Jaina va colpejar un insecte atordidor amb el seu sabre
de llum, i va partir pulcrament en dos un insectetallador que es dirigia al cap
d'en Lowie. Els guerrers yuuzhan vong van colpejar amb un impacte audible a l'atordida
multitud que pul·lulava pel carrer. Els soldats de la Nova República estaven
tan destorbats pels eixams de no combatents que a penes podien disparar en la
seva pròpia defensa. Els yuuzhan vong van saltar a bord dels lliscants que
havien patit la pèrdua dels seus escuts, obrint-se pas a ganivetades a través
dels civils i presoners per poder assolir a uns soldats tan hermèticament
agrupats que ni tan sols podien aixecar una arma.
La Jaina
va bloquejar i va apartar un amfibastó que havia estat brandat contra el seu
cap, i va permetre que Lowie, saltant per sobre de la seva espatlla, s'ocupés
del guerrer que el manejava. El següent guerrer va caure davant un parell de
sabres de llum, girant per dalt d'un, llançant una estocada per sota de
l'altre. La Jaina va preparar un tall contra una figura que caminava
trontollant cap a ella, però després es va adonar que era un dels guàrdies
personals d'en Thrackan amb la seva absurda armadura falsa. Una femella humana
que no parava de cridar, ensangonada per un tall d'insectetallador i desvalguda
amb les seves mans emmanillades, va caure sobre els braços de la Jaina, i va
morir per l'estocada del guerrer yuuzhan vong que, grunyint, estava tractant de
travessar per arribar a ella. La Jaina es va apartar a temps de l'estocada, i
llavors, abans que el guerrer pogués extreure la seva arma de la seva víctima,
ella li va escometre amb la seva en la gola.
Les
dues meitats d'un insectetallador, partit pulcrament per la meitat pel sabre de
llum d'en Lowie, van caure a banda i banda de la Jaina. Ella i Lowbacca podien
protegir-se contra l'horror brunzinaire i els soldats almenys anaven
cuirassats, però els civils no tenien cap defensa i estaven sent esquinçats a
tires. Els presoners emmanillats estaven més desvalguts encara.
-Hm
d'introduir en aquestes persones en els edificis on puguem protegir-los! -va
cridar la Jaina a qualsevol que pogués sentir-la-. En marxa!
Amb
crits i gestos, Jaina i Lowie van reunir un grup de soldats que van ajudar a
conduir als civils als edificis del costat nord del carrer. Això va donar a
altres soldats, i als pocs lliscants que encara estaven en funcionament, un
camp de foc més clar, i els yuuzhan vong van començar a rebre més baixes.
Enmig
de la confusió, la Jaina va veure al general Jamira trontollant en retirada amb
un grup dels seus soldats al seu voltant. Tots ells semblaven ferits; una
esquadra de yuuzhan vong els perseguien, fent pujar i baixar els seus amfibastons
en un ritme mortal, urgent.
-Lowie!
És el general!
Els
Jedi van atacar, girant els seus sabres de llum. La Jaina esbraonà a un guerrer
enemic, després es va ajupir davant l'estocada d'un altre per conduir el seu
sabre de llum a través de la seva aixella, una de les poques parts
desprotegides per l'armadura. Un tercer yuuzhan vong va caure de genolls per un
cop de peu doble ajudat per la Força, després del qual un dels soldats d'en
Jamira li va disparar un tret de blàster a boca de canó.
Dos
dels soldats van agafar a Jamira per sota dels braços i el van empènyer a un
dels edificis del costat nord del carrer, un restaurant amb taules a les
finestres i una barra contra la paret del fons. Allà, altres soldats que
disparaven des de les finestres tenien camps de foc clars i podien aconseguir
amb els seus trets a qualsevol perseguidor. Lowie i Jaina van cobrir la retirada,
bloquejant un tret rere l'altre amb els seus sabres de llum abans d'entrar amb
un salt mortal cap enrere per les finestres.
La
sala estava plena de persones atordides, la majoria d'ells civils estesos sobre
les taules. La Jaina va reconèixer a Pwoe sobresortint dempeus entre ells, amb
el rostre ple de sang i un tentacle llescat pulcrament per un insectetallador.
Els
yuuzhan vong encara estaven lluitant, intentant entrar en els edificis. La Jaina
i en Lowbacca van escollir cadascun un finestral, llançant talls i bloquejos a
través de l'obertura mentre els soldats disparaven contínuament als assaltants.
Va
ser el foc dels flancs el que va acabar foragitant els assaltants. Els yuuzhan
vong havien emboscat només a la primera meitat del comboi de tornada. La part
posterior de la columna estava majoritàriament intacta, encara que incapaç de
maniobrar amb els seus lliscants per sobre de la bèstia de càrrega morta que
bloquejava el camí. En lloc d'això, el coronel Tosh, a càrrec de la rereguarda,
va fer sortir als seus soldats dels lliscants i els va enviar pujant la illada
massissa del quednak mort. Des de la seva cúspide els soldats van començar a
descarregar una densa ràfega de foc cap al carrer, un foc prou intens per
causar que els yuuzhan vong retrocedissin als edificis del costat sud del
carrer.
La Jaina
va apagar el seu sabre de llum i va prendre una profunda glopada d'aire. Estava
sorpresa de la rapidesa amb què s'havien torçat les coses.
El
temps s'estava esgotant. I amb ell, es perdien vides.
El
general Jamira es va posar dret, panteixant a la recerca d'alè, recolzant-se
amb un braç contra una paret mentre parlava en la seva unitat de comunicacions.
La sang tacava la seva armadura corporal blanca. Va alçar la vista.
-Què
hi ha darrere de nosaltres? -va dir-. Podem tornar cap al nord, i després
reunir-nos amb els lliscants?
Un
dels soldats va fer una revisió ràpida, i després va tornar.
-És
arbrat espès, senyor -informà-. Els lliscants no podran travessar-lo, però
nosaltres podríem avançar per ell a peu.
-Negatiu.
-En Jamira negà amb el cap-. Perdríem tota la nostra cohesió en el bosc i els
vong ens donarien caça fàcilment. -Es va girar per mirar a l'exterior pel
destrossat finestral davanter-. Hem de tornar d'alguna manera als lliscants, i
llavors prendre una altra ruta per envoltar la barricada. -Tenia mal aspecte, i
pressionava amb la seva mà una ferida a la cuixa-. Digueu-li al coronel Tosh
que ha de donar-nos foc de cobertura quan sortim. Però de totes maneres perdrem
molts homes quan tothom surti al carrer.
La Jaina
es va adonar que el seu comunicador estava xiulant reclamant la seva atenció.
Va contestar.
-Aquí
Solo.
-A la
parla el coronel Fel. Estàs en dificultats? Els altres Jedi semblen pensar que
sí.
L'alleujament
va vibrar a través de la Jaina en escoltar el so de la veu d'en Jag, encara que
a l'alleujament li va seguir immediatament la torbació davant la seva
intensitat. Ella es va esforçar per mantenir la veu calmada i marcial en
contestar.
-La
columna ha caigut en una emboscada i ha estat delmada -va dir-. Quina és la
teva situació?
-Estic
en òrbita amb l'Esquadró Sols Bessons. Estem en estat d'espera, esperant que tu
i Lowbacca us reuniu amb nosaltres. Ha aparegut una flota enemiga i la situació
s'ha posat seriosa. És indispensable que la força de desembarcament torni a
òrbita el més aviat possible.
-No
em diguis -va deixar anar Jaina, el seu alleujament esvaint-se davant el molest
to pompós d'en Jag.
-Romaneu
a l'espera -va dir en Jag-. Dirigiré als esquadrons en una passada de
bombardeig i amb el nostre foc us obrirem un camí de sortida d'allà.
-Negatiu
-va dir la Jaina-. Els vong estan just a l'altre costat del carrer, massa a
prop. El vostre foc ens arribaria, i tenim civils aquí.
-Encara
puc ser capaç d'ajudar. Estigueu a l'espera.
-Jag
-va dir la Jaina-, tens massa novells! No seran capaços de mantenir el blanc! Acabaran
amb centenars de civils, per no esmentar la resta de nosaltres!
-Mantingui's
a l'espera, Líder Bessó -va dir en Jag, insistent.
La
molèstia va guanyar finalment a l'alleujament. La Jaina va mirar exasperada al
general Jamira.
-Ha
sentit vostè això, senyor?
En Jamira
va assentir.
-Tot
i que no pugui fer una passada obrint foc, els caces mantindran a ratlla als
vong. Esperarem.
-General!
-La imponent veu d'en Pwoe va ressonar des del fons de la sala-. Això és una
absoluta bogeria! Exigeixo que vostè em permeti negociar una rendició per a
aquestes persones abans que aquests pilots de gallet fàcil ens volin a tots en
trossos!
El quarren
va avançar coixejant. En Jamira es va enfrontar a ell, alçant-se, i va fer una
ganyota de dolor en carregar el pes sobre la cama ferida.
-Senador
-va dir-. Em faria vostè un favor si romangués en silenci. No està al
comandament aquí.
-Vostè
tampoc, segons sembla -va dir en Pwoe-. La seva única esperança, i l'esperança
de tots sota el seu comandament -amb les seves mans emmanillades va fer un gest
que abastava als soldats, els civils, i els presoners- és una rendició tàctica.
Jo emprendria les negociacions completament sota el meu propi risc.
-Una
rendició tàctica.
La Jaina
va quedar sorpresa per la veu sarcàstica d'en Thrackan provenint del fons de la
sala. El seu oncle es va aixecar de la cadira que ocupava i va avançar
coixejant. Va poder veure que els grans músculs de la seva esquena també havien
estat oberts per un insectetallador.
-Fins
ara havia pensat que els Jedi eren els sacs de gas més pomposos i molestos de
la creació -va dir en Thrackan-. Però això era abans de conèixer-lo a vostè.
Vostè es porta el premi al fiasco més absurd, vanitós i prolix que jo mai hagi
vist. I per sobre d'això... -Va mirar fixament i de prop els indignats ulls d'en
Pwoe-. Per sobre d'això, senyor, és vostè un peix! Així que segui i calli,
abans que li llanci un arpó!
En Pwoe
es va aixecar, tens.
-El
seu desplegament de grollers prejudicis és...
En Thrackan
el va fer callar onejant la seva mà.
-Estalviï-s'ho,
Cap. Ningú està escoltant ara els seus discursos. Ni ho tornaran a fer mai,
crec jo.
En Pwoe
va tornar la intensa mirada d'en Thrackan per un llarg moment, i llavors la
seva mirada va caure, i es va retirar. Llavors Thrackan va tornar el seu rostre
sorrut als altres: Jaina, Jamira, i la resta.
-Jo
no sóc un col·laboracionista vong, no importa el que tots vostès pensin. I no
estic disposat a permetre que un imbècil subaquàtic ens vengui a l'enemic.
Amb
un aire de dolorós triomf, Thrackan es va arrossegar al seu seient.
Des
de dalt va arribar el peculiar rugit espetegant d'un caça Punyent, passant
lentament sobre ells. La Jaina podia imaginar a Jag al seient del pilot, volant
amb el punyent invertit per aconseguir una millor visió de l'escena que tenia
sota. Quan la veu d'en Jag va tornar, semblava pensativa.
-Les
nostre forces estan al costat nord?
-Sí,
però...
-Els
yuuzhan vong s'estan reagrupant... llançaran un altre atac d'aquí a uns minuts.
Començaré una passada de bombardeig amb els nostres dos esquadrons per trencar
l'atac. Digues a la teva gent que romangui a cobert, i que estigui a punt per
córrer.
-No!
-va dir la Jaina-. Conec als meus pilots novells! No tenen l'experiència
necessària!
-Mantingues-te
a l'espera, Líder Bessó. I digues-los en aquests soldats que estan drets sobre
l'animal mort que es posin a cobert.
La Jaina
gairebé va tirar el comunicador a terra per la frustració. En lloc d'això, va
llançar una mirada desesperada al general Jamira, que l'estava mirant amb
expressió sorruda, pensativa. En Jamira es va portar el seu propi comunicador
als llavis.
-Els
caces estan a punt de donar una passada. Tothom ha de buscar refugi segur, i
preparar-se per córrer cap als lliscants a la meva ordre. Tosh, tregui a la
seva gent d'aquesta criatura i torni sota els escuts dels lliscants.
I
llavors, amb dignitat cansada, silenciosa, el general Jamira va prendre refugi
sota una taula. Els altres a la sala van fer el que van poder per imitar-lo.
El
rugit dels caces va surar a través dels finestrals trencats. La Jaina, que
romania dempeus, va caminar al finestral i va fer una ràpida mirada a
l'exterior.
Negre
contra el cel occidental, es podia veure l'esquadró txiss, amb les seves naus
volant gairebé tocant-se les ales, esglaonades darrere del líder en una mena de
mitja falca.
Per descomptat,
va pensar la Jaina amb admiració. Jag Fel estaria al capdavant, volant al llarg
d'una línia invisible pel camp de batalla entre els yuuzhan vong i les tropes
de la Nova República. Els altres estaven escalonats cap al costat vong de la
línia; mentre mantinguessin la seva alineació respecte al líder, el seu foc no
podria arribar a les forces aliades.
Els
canons làser del líder txiss van començar a fer emissions, i després els dels
altres. Els trets van caure sobre el carrer i les teulades dels edificis de
l'altre banda, un martelleig de pluja d'alta energia. La Jaina es va ajupir
sota la taula més propera i va trobar que Lowie ja ocupava la majoria de
l'espai.
-Saps?
-va dir ella-, de vegades Jag realment és...
El
seu pensament va quedar inconclús. La primera onada va semblar xuclar l'aire
dels pulmons de la Jaina, i després el va transformar en llum i calor que la
Jaina va poder sentir en els seus ossos llargs, el seu fetge, melsa i intestí.
Vint-i-una
detonacions més van seguir a la primera mesura que els txiss descarregaven. El
que podia quedar dels finestrals del restaurant va explotar cap a dins.
Tempestes de pols van entrar en tromba des del carrer, juntament amb trossos de
ruïnes. I llavors hi va haver un silenci trencat només pel brunzit a les
orelles de la Jaina.
Lentament
es va adonar que el seu comunicador li estava parlant. Se'l va portar als
llavis.
-Pot
repetir?
-Mantingueu
les vostres posicions -va dir la feble veu-. Ara vénen els Sols Bessons.
En Tesar
estaria en la posició del líder, amb la resta escalonat en la mateixa formació
que en Jag havia usat. La Jaina no tenia por que cap tret sortís desviat.
-Mantingueu
les vostres posicions! -va ordenar la Jaina-. Ve una altra onada!
Aquesta
vegada hi va haver setze passades, dos de cada un dels ales-X restants. La Jaina
va tossir quan onada rere onada de pols entrava pels finestrals.
De
nou es va fer el silenci, trencat només pel so de runa caient dels edificis de
davant. Mentre obria i tancava els ulls per treure's la pols de les pestanyes, la
Jaina va poder veure al general Jamira alçar-se dolorosament de la seva posició
sota una de les taules, i llavors portar-se el comunicador als llavis.
-Soldats,
preneu posicions per cobrir als civils! Tots els no combatents als lliscants...
i que la resta de nosaltres els segueixin!
Unes
mans van retirar els enderrocs de sobre d'ell, i en Maal Lah va veure el cel
quan ja havia pensat que mai tornaria a veure el cel lliure. Va panteixar i
tossir la pols fora dels seus pulmons.
-És
el comandant! -va exclamar algú, i una multitud de mans es va unir per retirar
la runa restant, i després van treure a Maal Lah dels enderrocs.
En Maal
Lah va fer un bot davant d'una sobtada, nauseabunda onada de dolor, però va
serrar les dents i va dir:
-Subaltern!
Informi!
-Els
infidels van aconseguir escapar després del bombardeig, Summe Comandant. Però
han deixat centenars de morts darrere d'ells. -El subaltern dubtós-. Molts
d'ells dels nostres aliats de la Brigada de la Pau.
El
dolor va fer grunyir a Maal Lah, però ell va convertir el grunyit en un triomf.
-Els
infidels traïdors van merèixer el seu destí! Ells haurien d'haver mort
lluitant, però en canvi es van rendir i ens van deixar a nosaltres donar-los
una mort honorable! -va convertir una altra ganyota de dolor en un riure-. Els
invasors ens van témer, subaltern! Van fugir d'Ylèsia quant van sentir el nostre
fibló!
-El
Summe Comandant és savi -va dir el subaltern. La pols tacava els tatuatges del
subaltern, i la seva armadura estava abonyegada. Els seus ulls van viatjar al
llarg del cos d'en Maal Lah-. Lamento dir-li, Summe Comandant Suprem -va dir a
poc a poc-, que la seva cama està destrossada. Em temo que va a perdre-la.
En Maal
Lah va grunyir de nou. Com si necessités que un subaltern, un infant jove, li
digués tal una cosa. Ell havia vist la biga de duraleació caure com un ganivet,
i havia sentit l'agonia en els llargs minuts des de llavors...
-Els
cuidadors em donaran una cama millor, si els Déus així ho desitgen -va dir en Maal
Lah.
Va
girar el cap cap a una sèrie de detonacions sonores: els equips d'aterratge
infidels que saltaven cap al cel des del seu camp d'aterratge.
-Ells
pensen que han escapat, subaltern -va dir en Maal Lah-. Però jo sé que no ho
han fet.
Abans
que el foc enemic ensorrés l'edifici a sobre d'ell, havia estat en contacte amb
els seus comandants en l'espai, i va dissenyar una estratègia que li donaria
una altra sorpresa a l'enemic.
Era possible morir-se de sorpresa?,
es va preguntar.
Com
tàctic, ell sabia que era possible.
En Jacen
estava dret en silenci i mantenia la fusió Jedi en la seva ment. Els últims del
grup de desembarcament estaven abandonant Ylèsia, amb Jaina i Lowbacca, i el
comandant enemic encara no havia fet el seu moviment. En canvi, continuava
estenent el seu flanc, desplaçant un degoteig constant de naus al buit.
L'almirall Kre'fey aparellà cada desplegament enemic amb un de propi. Ara, les
dues línies estaven atenuades, massa disperses per ser útils com a línia de
batalla real.
Però per què?
Per què el comandant enemic s'havia perjudicat d'aquesta manera, separant les
seves forces fins que ja no fossin capaços de lluitar coherentment? Hi havia
perjudicat de la mateixa manera a Kre'fey, això era cert, però no estava en
posició de treure partit d'això. El que hauria d'haver fet era atacar
immediatament i intentar atrapar les forces de terra a Ylèsia.
En
la ment d'en Jacen podia sentir als pilots Jedi en les seves naus de patrulla,
dispersos per sobre i per sota de la prima línia enemiga. Sentia les seves
percepcions superposades amb les seves pròpies, de manera que també coneixia
les posicions de la major part de la flota. I a través de la seva concentració
unificada en les seves pròpies pantalles, podia esbrinar on es trobaven en
relació amb l'enemic.
Per què?
Per què el comandant yuuzhan vong estava maniobrant d'aquesta manera? Gairebé
era com si faltés una peça.
Una
peça que faltava. La peça va encaixar en el seu lloc amb un espetec que Jacen
va sentir estremint-se en els seus nervis. Amb una mica de reticència abandonà
la Força i la comoditat de la fusió mental en la seva ment, i va cridar al seu
sentit vong, l'estranya telepatia que havia desenvolupat amb les formes de vida
yuuzhan vong durant la seva captivitat.
Una
sensació d'existència immensament alienígena va omplir els seus pensaments.
Podia sentir la flota enemiga estenent les seves ales allà fora, a l'espai,
l'hostilitat implacable de cadascun dels seus éssers, des de les naus vivents
fins als yuuzhan vong que respiraven, passant pels grutchins que esperaven
compactats en els míssils yuuzhan vong...
En Jacen
va lluitar per estendre la seva ment, estendre els seus sentits en la
profunditat de l'espai, en el buit que envoltava el sistema d'Ylèsia.
I
allà va trobar el que buscava, un microcosmos alienígena ple de bàrbares
intencions.
Va
obrir els ulls i va mirar fixament a Kre'fey, que estava dret enmig del seu
silenciós personal, estudiant les pantalles.
-Almirall!
-va dir en Jacen-. Hi ha una altra flota
vong de camí! -Marxà amb pas ferm entre els oficials del personal i va
apuntar decididament amb un dit a la pantalla hologràfica-. Apareixerà just
aquí. Just darrere de la nostra ala estesa, on poden copejar-nos contra l'altra
força yuuzhan vong.
En Kre'fey
el mirà fixament amb els seus ulls de color violeta amb motes daurades.
-Estàs
segur?
En Jacen
va tornar la mirada fixa d'en Kre'fey.
-Absolutament,
almirall. Hem de treure a la nostra gent d'allà.
En Kre'fey
va tornar a mirar la pantalla, als models d'interferència que brillaven
dèbilment corrent sobre el dit amb el qual Jacen estava apuntant.
-Sí
-va dir-. Sí, això ha de ser l'explicació. -Es va tornar cap al seu personal-.
Ordenin l'ala estesa que es replegui.
Un
grup d'especialistes de comunicacions va estar de sobte molt ocupat amb els
seus micròfons. En Kre'fey va continuar mirant fixament al dit senyalador d'en
Jacen, i llavors va assentir per a si mateix.
-Que
l'ala estesa dispari una barrera de míssils aquí -va dir en Kre'fey, i va donar
les coordenades indicades pel dit d'en Jacen.
Les
naus capitals de l'ala desplegada van disparar una gegantina barrera de
míssils, dirigida aparentment a l'espai buit, i es van afanyar a retrocedir a
la seguretat del cos principal. Quan els reforços yuuzhan vong van aparèixer en
l'espai real, els projectils ja estaven enmig d'ells, i els nouvinguts encara
no havien configurat les seves naus per a la defensa, ni llançat un sol
coralita.
A
les pantalles, en Jacen va observar els estralls que els míssils van causar en
el sobresaltat enemic. Gairebé totes les naus van ser aconseguides, i algunes
van quedar destruïdes.
En Kre'fey
va deixar anar un crit de victòria.
-Què puc fer avui per fer mal als yuuzhan
vong? Hem contestat aquesta pregunta, no és cert?
Un
dels seus oficials de personal va somriure triomfant.
-Les
naus de transport de tropes informen que el grup de desembarcament ha estat
recuperat, almirall.
-Ja
era hora -va murmurar algú.
Atès
que l'ala s'estava dirigint cap al centre de la formació de totes maneres, en Kre'fey
va fer que tota la flota es mogués en la mateixa direcció. Els yuuzhan vong
nouvinguts estaven massa desorganitzats, i massa fora de posició, com per fer
una persecució eficaç. Les que havien arribat primer van començar a perseguir-los,
però estaven massa dispersos mentre que les forces d'en Kre'fey estaven
concentrant-se, i la seva intervenció no tenia la menor esperança de ser
decisiva.
Però
encara que en Kre'fey havia assegurat la fugida de les seves forces, la batalla
estava lluny d'haver acabat. El comandant yuuzhan vong estava enfadat i els
seus guerrers encara posseïen la valentia suïcida que caracteritzava a la seva
raça. Les naus van ser durament colpejades, i es van vaporitzar caces, i cascs
de naus van quedar encallats donant voltes a través del fred buit de l'espai
ylesià, abans que la flota sortís de l'ombra de massa de la capital traïdora i
efectués el salt hiperespacial fins a Kashyyyk.
-No
vull tornar a fer una cosa així mai més -va dir la Jaina. Es trobava a la sala
d'oficials de l'Starsider, asseguda
en una cadira amb una tassa de te a la mà. S'havia tret les botes, i els seus
peus enfundats en mitges descansaven a la falda d'en Jag Fel.
-Ylèsia
ha estat com colpejar el teu cap una vegada i una altra contra un mur de maons
-va continuar-. Un problema tàctic rere l'altre, i la solució a cada un era un
atac directe contra l'enemic, o una fugida directa amb l'enemic perseguint-te.
-Va sospirar quan els dits d'en Jag va fer-li un massatge en una zona
particularment sensible del seu peu dret-. Estava més còmoda quan podia ser
Yun-Harla la Tramposa -va dir-. No quan jugo al joc de l'enemic, sinó quan puc
fer que l'enemic jugui al meu.
-Et
refereixes al sàbacc, suposo -va dir en Jag, una mica agrament.
La Jaina
mirar a Jacen, assegut davant d'ella i bevent a glops un got de cervesa Gizer.
-Vas
a acceptar l'oferta d'en Kre'fey de dirigir un esquadró?
En Jacen
va inhalar l'olor mesc de la cervesa mentre considerava la seva resposta.
-Crec
que puc prestar millor servei al pont del Ralroost
-va dir finalment, i va pensar en el seu dit flotant a l'holopantalla d'en
Kre'fey, apuntant a la flota enemiga que no hi era.
-Ylèsia
-va dir, - ha mostrat que els meus talents semblen ser més espacials i, eh,
coordinatius. Coordinatiu és una paraula?
-Espero
que no -va dir en Jag.
En Jacen
va sentir remordiments de pensar en deixar els caces per complet. S'havia unit
a la flota d'en Kre'fey per guardar les esquenes a la seva germana, i potser
podria fer això millor volant al costat d'ella en una ala-X. Però sospitava que
podria ser de més ajuda si romania fora de la cabina d'un caça, i en lloc
d'això usar la fusió Jedi per donar forma a la manera com els altres
lluitarien.
-Mireu
-va assenyalar en Jag-, la Jaina ho ha entès malament. Ylèsia no ha estat una
derrota. Els pilots caiguts de la Jaina van ser rescatats, igual que els meus. Vam
ferir a l'enemic molt més del que ells ens van ferir a nosaltres, gràcies en
part al Senyor Espectral de la Fusió Mental, aquí present. -Va assenyalar amb
el cap a Jacen-. Vam destruir una flota de col·laboracionistes i vam capturar a
bastants membres dels escalafons superiors de la Brigada de la Pau com per
proporcionar dotzenes de judicis notoris. Els mitjans de comunicació estaran
ocupats durant mesos.
-No
ho vaig sentir com una victòria -va dir la Jaina-. Ho vaig sentir com si
haguéssim salvat la pell pels pèls.
-Això
només és perquè no tens d'una perspectiva prou allunyada -va dir seriosament en
Jag.
La
menció de la Brigada de la Pau havia posat a la ment d'en Jacen a pensar per
altres camins. Va mirar la Jaina.
-Creus
que en Thrackan és realment innocent?
La Jaina
es va sobresaltar.
-Innocent
de què?
-De
col·laboració. Creus que la història que va explicar sobre el fet de veure's
obligat a acceptar la presidència podria ser veritat?
La Jaina
va deixar anar un riure d'incredulitat.
-Massa
absurd.
-No,
de debò. Ell és un complet xovinista humà. Sé que és un mal subjecte i que ens
va mantenir presoners i que vol governar Corèllia com a diktat, però odia els
alienígenes tant que no puc creure que treballés voluntàriament amb els yuuzhan
vong.
La Jaina
inclinà pensativa el cap. El massatge que en Jag li estava donant al peu havia
posat una expressió beatífica a la seva cara.
-Bé,
va cridar a Pwoe Cap de Calamar. Això és un punt al seu favor.
-Si
Sal-Solo vol demostrar la seva innocència -va dir en Jag-, només necessita
oferir-se voluntari per a un interrogatori amb sèrum de la veritat. Si la seva
col·laboració va ser involuntària, les drogues ho revelarien. -Un gest d'ombrívol
de diversió creuà pels seus trets amb cicatrius-. Però jo penso que té por que
un interrogatori semblant revelaria com va arribar a estar en mans dels yuuzhan
vong en primer lloc. Això és el que el condemnaria de veritat.
-Ahh
-va dir la Jaina. En Jacen no podia dir si havia caigut en el compte d'alguna
cosa o si, a causa del massatge al peu, havia caigut en alguna forma d'èxtasi.
En Jacen,
bevent a glops la seva cervesa, va decidir que fos quina fos la veritat al
respecte, no era en absolut cosa seva.
En Thrackan
Sal-Solo caminava entre les muralles de duracer del pati d'exercicis de la
presó, amb la seva ment bullint de plans.
Demà,
li havien dit, seria transferit a Corèllia on seria sotmès a judici per traïció
contra el seu planeta natal.
Ell
acceptaria el trasllat plàcidament, i es comportaria com un presoner exemplar
durant la major part del camí a casa. Però això només seria per apaivagar als
seus guàrdies.
Ell
els prendria per sorpresa, i els colpejaria al cap amb alguna arma improvisada...
encara no sabia què exactament, ja pensaria en això després. Després prendria
el comandament de la nau... esperava que fos un model d'Incom, era capaç de
pilotar qualsevol cosa que Incom fabriqués. Estavellaria la nau en una zona
remota de Corèllia i faria semblar que havia mort entre les flames.
Llavors
contactaria amb algunes de les persones a Corèllia en què encara podia confiar.
Reorganitzaria el Partit de Centràlia, donaria un cop d'estat, i es faria amb
el poder. Ell governaria el món! No, cinc mons.
Era
el seu destí, i res podria aturar-lo. El destí d'en Thrackan Sal-Solo no era
ser condemnat a una vida miserable en un planeta presó.
Bé.
No més d'una vegada, almenys.
FI
