Secrets(i Ep)

Anterior

Epíleg

En Hilts havia batejat l'època anterior. Ara, amb el final de l'Edat de la Podridura, també havia donat nom a l'era que començava.

La Restauració d'en Hilts. Li agradava com sonava.

La facció supervivent més gran després de les dues setmanes de caos havia estat el Destí Daurat, i va resultar ser d'allò més oportú. Igual que els seus rivals, volien apoderar-se del poder a Kesh, però sempre havien tingut els seus ulls posats en la direcció correcta: cap a l'exterior. En Hilts no els hi podia oferir el retorn a les estrelles que volien, però havia trobat un nou món perquè el conquerissin. Acompanyat per Bentado, la Neera, i els altres, van tornar ràpidament al continent, anunciant les grans notícies. El sistema de govern de la Tribu seria restaurat i dirigit cap a una fita.

En Hilts no es va preocupar per la forma en què arribarien al nou continent. En el seu paper d'enginyer en cap, l'Edell es va comprometre a atacar el problema amb vigor, estudiant formes d'abastar distàncies superiors a les que qualsevol uvak o embarcació hagués arribat mai. Podria trigar anys, dècades o fins i tot segles... però la Tribu ho aconseguiria.

El nou Gran Senyor es preguntava sobre el que havien trobat. Li hauria parlat Korsin a l'Adari Vaal sobre el nou continent? Tant si va ser així com si no, d'alguna manera ella va aconseguir arribar-hi amb el seu grup d'uvaks robats, els residents sabrien que els Sith existien. La nota Korsin era probablement correcta. La conquesta del nou continent no seria tan fàcil com l'adquisició de l'antic.

La perspectiva d'un repte el va fer sentir-se jove de nou.

Hi havia una última cosa. Li va venir a la ment a Hilts gairebé com una ocurrència tardana. Tan aviat com l'Edell i els altres van anunciar el seu nomenament, en Hilts va veure la fogonada de foc en els ulls de l'Iliana. Després de tot, ella havia estat la que competia pel poder, no el Cuidador. Ell no era qui se suposava que havia de ser elevat a la part més alta. Però després de la commoció inicial -i d'adonar-se que en Bentado i els seus companys encara sentien desitjos de venjança contra l'Iliana per les seves accions passades- havia pensat en la frase definitivament correcta que dir-li, davant de tots ells.

-Si haig de ser un Gran Senyor, necessitaré una esposa.

En un primer moment, ella no havia estat l'única sorpresa: el propi Hilts amb prou feines podia creure que ell hagués dit això. Tampoc va saber mai exactament el que ella havia pensat al respecte... fins ara, aquí a la columnata exterior del temple de muntanya, banyada pel sol. Alta i majestuosa, l'Iliana estava dreta davant d'ell, brillant en un vestit daurat, producte del treball dels millors artesans keshiri. Els rituals nupcials eren sempre només una excusa més per a una celebració, en el que concernia als membres de la Tribu; la fidelitat significava molt poc per a un creient Sith. Però la propietat significava molt, i l'Iliana acabava d'aconseguir força. Va poder veure que diverses de les seves antigues Germanes de la Seelah hi eren amb el seu propi abillament; evidentment, aquest gir dels esdeveniments havia arreglat totes les bretxes del continent.

Retorçant l'antiga banda de compromís de la Seelah en el seu dit, l'Iliana va somriure dèbilment als altres... i després, en privat, va mirar fixament a Hilts.

-Els dos sabem que això és ridícul -Xiuxiuejà-. Si penses que vaig a estar-te eternament agraïda per salvar-me...

-Jo mai pensaria això -Va dir en Hilts.

Això va semblar satisfer a la dona per un moment. Però conforme els membres de la Tribu passaven davant seu en la línia de recepció, l'Iliana va tenir una idea sobtada.

-Espera -Va dir, en veu baixa-. Si vas a restaurar les antigues usances... no era el consort del Senyor Gran condemnat a mort quan aquest moria? -Les seves celles es van arquejar-. És cert. Està en el Testament d'en Korsin!

-Oh, això està allà? -En Hilts la va mirar, amb suavitat-. Me n'havia oblidat.

L'Iliana cremava de ràbia. En Hilts va mirar a la seva jove núvia i va somriure. Hi hauria un savi lideratge, sempre i quan ell visqués... i podria arribar a viure altres quaranta anys, perquè hi hauria algú per assegurar-se que ho fes. Poderosa, jove, i múrria, lluitant totes les seves batalles. Segurament alguns havien consentit el seu ascens perquè ell era un objectiu fàcil... però ella no ho era. I l'única manera de protegir la seva pròpia vida era protegir la d'ell.

En Hilts va aixecar la vista cap a l'estàtua que planava sobre tots dos. Allà hi estava: Yaru Korsin, savi per sobre de tot... fins i tot en qüestions de matrimoni. Darrere de l'estàtua hi havia files i files de membres de la Tribu polidament vestits, ferms i esperant el seu torn per saludar el nou líder i la seva núvia. Tots els Sith supervivents de Keshtah Menor devien estar avui aquí, va pensar en Hilts. Alguns tenien mal aspecte després dels disturbis del mes passat, però hi eren, celebrant tant el seu matrimoni i com l'últim dia del Festival de l'Ascens de la Nida. Aquest seria un mes de festa que ningú oblidaria!

Al llarg dels costats de la columnata hi havia centenars de keshiri, animant i aplaudint. Saludant-los amb la mà, en Hilts va rebre en resposta un crit col·lectiu d'aprovació. Els keshiri encara no podien formar part de la Tribu ells mateixos, però en Hilts canviaria això. Molts d'ells tenien talents útils, i la Tribu bé podria necessitar l'ajuda de tots en el desafiament que li esperava.

Per un moment, es va imaginar l'aspecte que el pobre Jaye hauria tingut amb l'uniforme d'un Tyro o Sabre. En Hilts va somriure davant la idea. Caldria un temps, però ho faria.

Llegir la història havia estat la seva vida. Ara escriuria la seva pròpia.

La Tribu prevaldria.

FI

Secrets(IV)

Anterior

Capítol Quatre

No havia tingut cap visitant en gairebé dos mil anys... i tampoc semblava que hi hagués vist molt trànsit quan la gent encara vivia allà. A diferència del lloc de descans del Presagi sobre ells, i la volta celeste per sobre de tot, aquest nivell més baix no era un santuari, ni era per mostrar-ho. L'estret passadís a través de la foscor no tenia subjeccions per a les barres de llum, i comparada amb les adornades portes dels altres llocs, l'entrada a la sala octogonal era absolutament modesta.

En Hilts i els seus companys havien entrat a les catacumbes després d'esquivar la confusió a la plaça. Els cables s'havien trencat, frustrant de manera temporal el pla de l'Edell de fer caure la torre sobre el Presagi... però en Hilts sabia que tard o d'hora trobarien una forma de continuar. Ell havia d'esbrinar el que en Korsin havia volgut dir abans d'això.

El que era difícil en la foscor.

-Troba alguna barra de llum més -Va ordenar. En Jaye va assentir amb el cap i va córrer cap a fora.

Entre les poques que havien portat i la llum del seu sabre de llum i el de l'Iliana, havien estat capaços de reconèixer la característica principal de l'habitació. Un gran mapa de pedra tallada de Keshtah, el seu continent, dominava un dels murs; petits cristalls Lignan havien estat inserits en el disseny per indicar els assentaments. Era l'equivalent planetari al mapa del cel de dalt. Una paret tenia la porta d'entrada, les altres sis només tenien grans lloses de pissarra en blanc, de la mateixa mida que el mapa de Keshtah.

-No m'agrada estar aquí -Va dir l'Iliana, agafant el seu sabre de llum amb força-. Això és un carreró sense sortida, com una via morta.

- "Morta" és correcte -Va dir en Hilts, mirant cap a dalt-. Yaru Korsin va morir aquí. Puc sentir-ho.

Els ulls de l'Iliana es van estrènyer per un moment.

-Jo també ho sento -Va dir-. És una sensació agradable.

En Hilts no li va fer cas, de genolls al centre de l'habitació i apropant el seu sabre de llum a terra.

-Solcs -Va dir, temptejant la superfície de la pedra-. Quatre d'ells. Aquí és on es guardava la cadira d'en Yaru Korsin a la nit. -Va mirar cap al mapa de la paret-. I això és el que mirava.

-Per què no deixar la cadira d'en Korsin aquí després de la seva mort?

-Potser la Nida voldria que qualsevol que entrés en el futur pensés que en Yaru passava tot el temps contemplant el cosmos... i el seu retorn.

L'Iliana es va burlar.

-Llavors potser hauria d'haver obert algunes finestres a la sala on guardaven la nau.

En Hilts es va posar dempeus i va caminar cap al mapa. Sí, tenia sentit. Això no era un lloc de luxe: era un lloc de treball, on Korsin dissenyava el govern de la Tribu sobre el seu nou món. Segurament només hauria portat aquí als seus ajudants keshiri de confiança, a treballar al mapa. Mirant cap enrere, es va esforçar per veure les altres parets a través de la foscor. Gegantines pissarres negres, clavades a les parets per estaques de metall que havien de provenir del Presagi. En Hilts podia imaginar a Korsin treballant aquí, traçant amb guix els seus plans per a la Tribu. Si la cadira del capità sempre estava mirant cap al mapa -i no podia imaginar una altra cosa-, llavors no hi havia res en absolut "darrere del tron". Només panells de pedra en blanc.

Va desactivar el seu sabre de llum i es va quedar mirant la foscor.

Què volia dir en Korsin?

Amb un pensament venint-li a la ment, en Hilts es va allunyar un pas del mapa...

... Només per veure una figura que entrava agitant-se, gairebé volant, a la sala, llançada des del passadís per una enorme empenta de la Força.

-Jaye! -Va cridar en Hilts quan el keshiri va aterrar pocs metres abans de la paret del fons. L'ancià va córrer al costat del seu ajudant i li va donar la volta... només per veure les ferides gravades a foc en el pit nu del secretari.

L'obra d'un sabre de llum. O de diversos.

-Ho sento, Cuidador -Va dir en Jaye, tossint mentre la vida se li escapava-. Vaig tractar... de trobar... alguna barra de llum més...

Atordit, en Hilts va mirar a un costat, on l'Iliana ja havia assumit una postura defensiva. Una per una, les figures que havien vist fora del Presagi van irrompre a la sala, amb els sabres de llum a la mà.

-Vaja, vaja -Va dir en Korsin Bentado, arrossegant la veu amb desagradable delit-. Així que és aquí on la Germana en Cap s'havia escapolit! -Va aixecar el mutilat braç esquerre-. T'estava buscant!

-Tu no ets l'únic -Va bordar la Neera, juntament amb l'Edell i diversos dels seus companys de Destí Daurat, que bloquejaven qualsevol escapatòria-. Molt poca amenaça... és hora d'acabar amb tu!

-Deixem-la a la torre i observem com cau -Va dir en Bentado.

-No -Va dir un altre, assenyalant una desfiguració que, sens dubte, havia estat causada per l'Iliana-. Encadenem-la al lloc on caurà el martell!

-Oblideu-vos d'això! -Va cridar l'Iliana, a punt de moure's-. Acabem amb això ara!

-Quiets!

El crit del Cuidador va ressonar a la sala, atraient sobre ell per primera vegada l'atenció dels nouvinguts. Bressolant al seu ajudant mort en els seus braços, va cridar de nou.

-Qui de vosaltres ha fet això?

-I què més dóna? -Les dents d'en Bentado brillaven a la llum que emetia el brillant armament-. Era un keshiri. La seva presència profana aquest lloc.

-Què? -Deixant a Jaye a terra, en Hilts va plantar fermament els peus a terra, sentint una ira que no havia sentit des de la seva joventut-. Els keshiri van ajudar a construir aquest lloc. I profanar? Sou vosaltres els que tracteu de destruir el Temple, i al Presagi amb ell!

-Tota la vida és profana -Va dir la Neera. S'havia afegit algunes cicatrius noves des de l'última vegada que la va veure-. Ja has vist els nostres amos alienígenes. Ja saps com de desagradable que pot ser la vida.

En Hilts va fer un pas cap al grup, només per veure a l'Edell fer un pas al capdavant de tots.

-Sé com et sents sobre aquest lloc, Cuidador. Però ens ha sortit el tret per la culata... a tots nosaltres. Tot el que alguna vegada ens van dir sobre la Tribu és mentida. S'ha acabat. No té sentit aferrar-se a llocs com aquest. És només un altre compte que cal ajustar. Cal eliminar-lo... i després eliminar-nos els uns als altres.

-Això no és la fi -Va cridar en Hilts-. Això no és la fi!

-No -Va dir l'Edell, amb un calfred a la seva veu-. La fi ja va passar. Només que encara no ho sabem.

Els guerrers es van llançar cap al centre de l'habitació, apartant a Hilts mentre intentaven enfrontar-se amb l'Iliana, la més perillosa de les seves preses.

Caient cap enrere, en Hilts va tornar a veure les plaques buides de les parets, suspeses en els seus pics de metall. Per alguna estranya raó, en aquest moment es va trobar pensant en la idea que havia tingut poc abans que llancessin a Jaye a la sala: Per què malgastar el preciós metall penjant pissarres?

Tot d'una, ho va saber!

Amb un gran esforç, en Hilts va tirar amb la Força de les barres de metall, arrencant-les de les parets. En els sis costats de la sala, els panells de pedra massissa es van deixar anar, caient cap endavant i picant contra el terra. En Hilts tirà de l'Iliana, retirant-la del camí d'un dels monòlits al moment de caure.

Thoom! Thoom! Thoom! Thoom! Thoom!

Doom! 1

Veient que els altres guerrers s'estaven recuperant de la sorpresa i l'impacte, en Hilts es va posar ràpidament dempeus i va agafar una barra de llum. Tornant-se cap als murs davant de la paret del mapa, va veure el que esperava veure...

... La resta del món!

L'Edell Vrai va mirar a la paret més propera a ell.

-Què... Què és això?

-És un mapa de Kesh -Va dir en Hilts, apropant la seva llum a la imatge de la paret del fons. Els panells que havien aparegut al costat del mapa de Keshtah estaven en blanc, però els quatre panells a l'altre costat de la sala representaven un enorme continent, que feia que el lloc que coneixien fora petit en comparació-. És un mapa de l'altre extrem de Kesh. És la resta del món!

L'Iliana es va quedar bocabadada.

-Però no hi ha res més enllà dels oceans! Ho van explorar tot després que arribés el Presagi!

-Ells només coneixien el que podien veure, a lloms dels uvak... i en llocs on els uvak podien arribar -Va dir en Hilts, recorrent amb entusiasme el mapa amb els seus dits. Allà també hi havia vidres que representaven ciutats, moltes més que al mapa familiar a l'altra banda de la sala, i hi havia caràcters Tapani gravats a prop-. Això era el que estava darrere del tron ​​-Va dir, girant-se cap als altres-. Això és el que en Korsin volia dir!

A mesura que el Cuidador recorria la paret, els guerrers es van dispersar per la cambra, usant ara els seus sabres de llum per il·luminar en lloc de per defensar-se.

-Què està escrit aquí? -Va preguntar l'Edell, frustrat-. Hi ha molt text en aquest lloc.

-Un moment -va dir EN Hilts, dirigint-se EN aquesta secció. Havia estat gravat amb una agulla de diamant... un artefacte que recordava haver estudiat amb sorpresa quan era conservador al palau de Tahv, anys enrere-. Això està escrit de puny i lletra del propi Korsin!

L'habitació va quedar en silenci mentre estudiava el text. Aquí hi havia algunes paraules noves, que va deduir que eren per referir-se a Kesh i els keshiri, termes que no eren coneguts en el dialecte Tapani. En Korsin era, evidentment, un artesà de la paraula, igual que amb tota la resta. Vacil·lant, va recitar, de la millor manera que va poder...

"Nida, coneixeràs aquest llenguatge pels estudis que t'he assignat... però no veurem aquest mapa. Ningú el coneix. Es basa en les últimes dades registrades per les càmeres del Presagi durant el descens a través del costat fosc de Kesh. Quan vaig descobrir una càmera amb una pantalla que funcionava, vaig amagar el dispositiu, transferint durant anys el que va veure el mapa dels panells d'aquí fins que finalment es va quedar sense energia.

"El nostre poble i els keshiri pensaven que aquest continent era tot el que hi havia, solitari en un mar gegantí. Prendre el control del continent de Keshtah va donar al nostre poble un propòsit. Però només hem estat a Keshtah Menor. Aquest mapa mostra Keshtah Major: una massa que empetiteix la nostra, molt més enllà de l'abast del vol de qualsevol uvak! I amb molta més gent!

"I sí, hi ha gent. Ha d'haver-la. Els vidres representen les llums -llums! - Vistes en el costat fosc del planeta. Hi ha ciutats allà, una altra civilització sencera. Keshiri, probablement, però potser més avançada... i que possiblement no tingui por als Celestials. Podrien afegir-se al nostre poder... o podrien ser els nostres enemics.

"Durant anys, he dibuixat en secret el mapa sobre la base del que vaig poder desxifrar abans que les imatges s'esvaïssin. És realment un altre món. Ara he fet tot el que he pogut, i els meus keshiri de confiança estan segellant els panells del mapa abans del nostre trasllat a Tahv.

"Però pot ser que un dia tu -o la teva descendència- necessiti una causa que uneixi al nostre poble. El coneixement que deixo aquí és autèntic poder. L'enveja ha portat els Sith a grans èxits. Ara hi ha coses noves que cobejar... una cosa que pot estar a l'abast dels que siguin dirigits adequadament...

La sala va romandre en silenci després d'haver deixat de llegir. En Hilts va mirar les paraules un cop més -i al gran mapa de nou, envoltant al text- i va exhalar. Maldestrament, va sentir un bony a la butxaca de l'armilla i va extreure el tub de vidre.

-Umm... També tinc una carta de la seva mare.

Dempeus plàcidament al costat de l'Iliana davant el nou mapa, en Bentado va tornar a mirar a Hilts.

-Té més d'aquesta mateixa escriptura a tot arreu. Hi ha guies per a l'idioma?

-Les hi havia -Va dir en Hilts-, -fins que vosaltres veu destruir els meus arxius. -Arrastrà els peus per terra-. Ara jo sóc l'únic que el coneix.

Escoltant les seves pròpies paraules, es va redreçar. Ara jo sóc l'únic que el coneix!

-Això és... inimaginable -Va dir l'Iliana-. Per què en Korsin no ho va dir a ningú?

-Ell ja tenia un continent que conquerir -Va dir en Hilts-. I la seva disputa amb la Seelah i en Jariad era massa personal... ells no s'haurien deixat persuadir per això. -Va mirar als rivals reunits-. Però això persuadirà al nostre poble ara. Si necessites que els Sith vagin a una... ofereix-los un enemic.

Aprofitant-se de la pau, en Hilts va desenrotllar la missiva de la Takara Korsin. Va llegir sobre el destí dels humans Tapani, que s'havien extraviat en el territori dels Sith i havien estat esclavitzats... i va llegir sobre el seu futur, governant algun lloc pel seu compte. I després un altre lloc. I un altre. "Si guies bé al nostre poble, sempre tindran una missió."

L'Edell semblava enlluernat.

-Com arribarem allà?

Tots a la sala coneixien el problema. Els keshiri no eren una cultura naval. Les fustes locals eren massa denses per surar o massa febles com per a suportar qualsevol pes.

-Serà la missió més gran que la nostra societat hagi emprès mai -Va dir en Hilts-. Mai serem capaços d'aconseguir-ho si actuem com fins ara. Necessitarem a tothom. -Va fer un gest amb el cap cap a la deformada Neera-. A tot el món. Es requerirà ordre, i disciplina. -Va fer una pausa. -Com en els dies de l'antiguitat.

Tot d'una l'Edell va apagar el seu sabre de llum.

-Modelarem de nou la societat a la manera antiga. -Va fer un pas cap a Hilts i es va agenollar-. Tu ets el Cuidador. Només tu coneixes l'antiga llengua... i coneixes les antigues usances millor que ningú. Tu guiaràs bé al nostre poble.

En Hilts va mirar amb sorpresa al jove agenollat ​​davant seu. Els camarades de l'Edell membres de Destí Daurat es van inclinar també. A un costat, en Korsin Bentado va fer una pausa... i, finalment, va assentir, acotant el seu cap calb mentre es posava de genolls.

-Has redimit la nostra fe en Korsin.

Fins i tot la Neera es va agenollar.

-Quan no existia camí, has trobat un prou ampli per a tothom. Només tu tens la meva confiança.

Aviat només l'Iliana va quedar dempeus, mirant embadalida per la sorpresa de veure a tots els seus agressors reunits, tots agenollats davant l'estupefacte conservador del museu.

-Aclamem tots a Varner Hilts: el nou Gran Senyor!

________________________________________

1 En anglès, tant thoom com doom es pronuncien de forma molt semblant, i poden funcionar com onomatopeies de les lloses de pissarra en caure, equivalents a "Bum" o "Pum" en castellà. No obstant això, aquí es fa a més un joc de paraules, ja que doom significa a més fatalitat, destí, etc... Davant la impossibilitat de trobar un joc equivalent en català, he optat per deixar les paraules onomatopeiques originals. (N. del T.)

Següent

Secrets(III)

Anterior

Capítol Tres

Traient el cap per l'estreta finestra de la cúpula, en Hilts es va adonar que l'Edell havia estat pensant en aquest pla per un temps. Situada sobre la teulada del Temple, la luxosa cúpula oferia una vista clara del rectangle principal... i des d'allà, en Hilts havia observat amb sorpresa tota l'activitat.

Amb la posta de sol sobre el vast oceà occidental, la jornada de treball dels guerrers Sith acabava de començar. Allà n'hi havia almenys trenta, alguns d'ells amb les vestidures de les seves diferents faccions; altres havien abandonat la seva vestimenta partidista per complet. Molts d'ells havien arribat mentre en Hilts i els seus dos companys esperaven la seva oportunitat de sortir del Presagi sense ser detectats, i tots estaven ocupats ara en un gegantí projecte d'enginyeria. O, més aviat, un projecte de demolició. Els guerrers s'aferraven als costats de la gegantina torre de vigilància, envoltant els suports amb llargs cables de cuir. La torre era una meravella, increïblement recarregada amb plataformes d'observació elevades; no caldria un esforç enorme per enderrocar-la.

En Hilts va veure exactament on es pretenia que caigués. L'Edell estava dret a la plaça, dirigint als guerrers sobre la manera de col·locar els seus equips d'uvak. Amb les bèsties a terra i en l'aire tirant de les cordes a l'uníson, l'Edell clarament esperava que la coberta més pesada de la torre de pedra caigués just sobre la part superior de la càmera que albergava el Presagi.

-Aquesta sala va ser ben construïda -Va dir l'Iliana, mirant per sobre l'espatlla d'en Hilts-. Li causarà algun mal?

-La trencarà igual que un martell un ou d'uvak -Va murmurar en Hilts. Coneixia l'Edell: intens, però estudiós. L'Edell comprenia com s'havien construït les estructures clàssiques, i havia vist de prop el refugi del Presagi-. Potser no facin trossos la nau, però certament van a enterrar-la.

L'Iliana es va burlar.

-Ja era morta i enterrada.

En Hilts es va limitar a moure el cap i mirar. Hi havia molts per aquí, tots treballant en la seva causa destructiva comú. Fins i tot va reconèixer la Neera, la deformada líder de Força 57, oferint la seva enorme musculatura per unir-se a la feina al costat dels altres guerrers.

-No estan amb ella algunes de les teves Germanes de la Seelah? -En Hilts va aclucar els ulls en la creixent foscor-. No ets el seu líder? T'escoltarien?

-No has vist el que ha estat passant últimament? Ningú segueix a ningú ara -Va dir l'Iliana, encongint-se d'espatlles-. Però treballaran junts en això. La gent necessita una missió.

En Hilts va parpellejar. La unitat que ell havia esperat... en la causa d'aixafar tota esperança. Va estudiar a l'Iliana.

-Potser et deixin viure... si t'uneixes a ells.

-No és probable. Qui creus que li va prendre la mà a Bentado?

Des del darrere, a l'avantsala, es va sentir un fort espetec.

-He aconseguit obrir el pestell, Cuidador -Va dir en Jaye, aixecant-se. La gran porta interior de la rotonda es va obrir amb un grinyol per primera vegada en segles.

-Ets tot un manetes -Va dir en Hilts-. Va bé tenir algú que et segueixi.

En Jaye va esperar que el seu amo i l'Iliana entressin abans de seguir-los, amb una barra de llum acabada d'encendre a la mà.

Mentre que la llar del Presagi, sota ells, tenia un enorme ocupant, no hi havia res en aquesta rotonda més petita, excepte una sola cadira al costat d'un braser. En Hilts va fer un pas cap a ella amb entusiasme. Sí, era el que ell pensava que era. La cadira de comandament. El tron ​​del Gran Senyor.

Prou a prop per tocar el seient, en Hilts va fer una pausa i va mirar al seu voltant. Era un lloc estrany per a ella, aquí sola en aquella sala del cim del Temple. Va mirar cap al buit sobre el seu cap. L'única barra lluminosa d'en Jaye no era suficient per il·luminar el lloc.

-Veieu alguna cosa allà dalt?

-Crec que ja ho tinc -Va dir l'Iliana. Agafant a Jaye, va esquinçar violentament la part posterior de la túnica del sobresaltat secretari. Sense dir una paraula, va formar una bola amb el drap i el va tirar a braser. Amb l'ajuda de l'eina de pedra foguera encadenada a un costat, aviat va tenir un petit foc encès. El fum va pujar surant fins a unes escletxes prop del vèrtex del sostre.

Amb calfreds, en Jaye es va mostrar inquiet.

-Algú de fora podria veure el fum.

-No m'importa -Va dir l'Iliana-. No em queda res excepte lluitar.

En Hilts va mirar al seu ajudant i va arronsar les espatlles. Aquí feia un fred sorprenent... prou com per a resultar incòmode fins i tot a un viatger de les estrelles.

-Tan sols estigues prop del foc -Va dir, abans de mirar cap amunt.

Per un moment, va creure veure les estrelles de l'exterior. Després, en tornar a mirar, es va adonar que, efectivament, les estava veient... en certa manera.

-Un planetari!

Incrustades al sostre arrodonit hi havia pedres carmesines, brillant càlidament amb el foc parpellejant. Una a una, va reconèixer les estrelles del cel d'estiu de Kesh... i va veure moltes altres més petites que no podia reconèixer.

-Són vidres Lignan això d'allà dalt? -Va preguntar l'Iliana.

En Hilts es va posar a riure.

-Per què no?

La tripulació del Presagi hauria tingut un munt d'ells a la seva disposició.

Va retornar la seva atenció a la cadira, la peça que faltava del pont de la nau. No era difícil imaginar a Yaru Korsin aquí, assegut a la nit, contemplant el retorn de la seva gent a les estrelles. Va pensar de nou en la frase d'en Korsin del Testament. Què hi havia darrere del tron? No hi havia res aquí que ell pogués veure... només un mur buit. Seria alguna cosa al mapa estel·lar? No, això estava a sobre.

Indiferent al desplegament sobre ells -i a qualsevol sentit de la història- l'Iliana es va deixar caure sobre la cadira, tirant les seves cames amb botes sobre el recolza-braços.

En Hilts la va mirar bocabadat.

-Vas a seure aquí?

-No ho faré. Ja ho he fet. -Amb aire casual, va desenganxar el seu sabre de llum i se'l va anar passant d'una mà a una altra-. O bé aquesta gent de fora tira a baix el Temple sota nostre, o bé ens trobaran aquí. Si he d'esperar, ho faré asseguda.

-Com vulguis.

-Aquesta sala és bastant inútil, saps? -Va dir l'Iliana, fent sonar els artells-. Només mostra el cel en un moment determinat de l'any.

En Hilts fer que sí amb el cap. Era més decoratiu que útil. Però els seus pensaments estaven encara a la cadira... i en el Testament d'en Korsin.

-Tens un ganivet?

-És clar -Va dir l'Iliana, usant la Força per extreure una fulla de vidre d'un compartiment a la bota. L'arma es va aturar en l'aire, surant prop de la cara d'en Hilts.

-Moltes gràcies -Va dir ell, prenent-la i agenollant-se darrere de la cadira.

Darrere del tron. Temptativament, gairebé amb por, en Hilts va fer lliscar la punta del shikkar en el dur cuir del respatller del seient. Va poder comprovar que els Sith no equipaven les seves naus perquè fossin còmodes... però fins i tot el bast cuir de la cadira de comandament no era rival per a la fulla keshiri. Amb cura de no tallar més del que devia, en Hilts va retirar el ganivet i lliscà la seva mà dins del farciment.

Encara asseguda, l'Iliana va observar com el vell pescava sense rumb, amb el braç fins al colze dins de la cadira.

-Sembles un idiota -Va dir.

També ell se sentia com un idiota, i estava a punt de detenir-se quan la seva mà va arribar al nivell dels recolza-braços.

-Hi ha alguna cosa aquí dins -Va dir-. Cosit a l'interior!

Va extreure ràpidament la mà, esquinçant més la tapisseria en fer-ho.

El vial de vidre contenia un sol full enrotllat de pel·lícula transparent... més prim que el més fi pergamí que els keshiri haguessin produït mai. I acostant-lo al foc que començava a extingir-se, unes figures van començar a prendre forma.

-Què és el que està escrit? -Va preguntar l'Iliana, sobtadament interessada.

-És el cant antic dels Tapani... el llenguatge dels humans sota el govern dels Sith -Va dir en Hilts-. El llenguatge de la mare d'en Korsin.

-Com ho saps?

-Perquè l'he estudiat... i ella el va escriure. -Retirà d'una empenta les cames de l'Iliana del recolza-braços i va acostar la pel·lícula al foc tant com es va poder atrevir-. Takara Korsin. El pare d'en Korsin la va abandonar per la mare d'en Jariad.-. Els seus ulls van recórrer la pàgina. Hi havia passat l'any anterior estudiant un text sobre el llenguatge. A poc a poc, però segur, va anar desxifrant el contingut.

-Està marcat com a personal -Va dir-. Lliurat a Korsin per un missatger de confiança.

Empassant saliva, va recitar:

"Sé que estàs cansat de sentir parlar de les meves visions, fill meu. Si actues com sempre ho has fet, suposo que no llegiràs això fins que la teva missió estigui ben avançada. M'alegro que t'hagi donat el comandament d'una missió important per Naga Sadow... fins i tot encara que em pesi, com li pesa a tota la nostra espècie, saber que la teva victòria és només per a la seva glòria.

"Sí, he tingut una altra de les visions. He vist als nostres descendents governant un dia un gran poble, lliures dels Sith Vermells. Tindrem quelcom que serà nostre. Quan estiguin ben dirigits, veig nous horitzons obrint-se per a la nostra gent... nous llocs per conquerir.

"Yaru, només tu ets prou savi com per guiar al nostre poble. Devori serà la seva pròpia ruïna; sento fortalesa en la companya que ha triat, la Seelah, però això no és suficient. Només tu saps com manejar les ambicions de molts... com donar forma a la teva ira, i esculpir-la perquè s'ajusti amb el propòsit que tens al davant.

"Tens un propòsit. Cuida'l. Si guies bé al nostre poble, sempre tindran una missió."

En Hilts retirà la carta del foc i es va quedar mirant. Ni tan sols es va adonar que en Jaye s'havia acostat amb cautela, gairebé reverencialment, darrere d'ell.

-Miri el segell de la data -Va dir el tremolós keshiri, assenyalant per sobre l'espatlla d'en Hilts unes xifres al llarg de la vora-. Va rebre això just abans que el Presagi partís cap a Phaegon.

En Hilts fer que sí amb el cap mentre pensava en les paraules. No, Korsin no hagués volgut que ningú llegís el missatge mentre encara estava treballant per Naga Sadow, d'aquí l'amagatall. Però, durant un quart de segle, en Korsin havia mantingut el missatge sempre a prop seu.

-Sempre m'havia preguntat com va trobar la força per seguir endavant -Va dir.

-Ximpleries entusiastes d'una mare que l'adorava -Va dir l'Iliana-. Ni tan sols en Korsin podria creure aquest sense sentit.

-Calla, nena. -La va mirar fixament-. Ella era sàvia. Ella va veure el que ell podia construir. I això demostra que el nostre poble no estava destinat a viure com a esclaus per sempre. Tenim un futur. -En Hilts es va aixecar de sobte i va començar a caminar cap a la sortida-. Aquesta gent d'aquí fora. Si pogués llegir-la...

-No escoltarien -Va dir l'Iliana-. Això ha anat massa lluny. Sé que jo no escoltaria.

En Hilts es va aturar abans d'arribar a la porta. Va mirar la carta de nou i va arrufar les celles.

L'Iliana tenia raó. Els sentiments eren un bàlsam per a l'esperit... però la gent necessitava una causa específica. Com enderrocar una torre i destruir d'una nau espacial.

-A quina causa si t'uniries? -Va preguntar, enrotllant la carta i ficant-la de nou en el seu tub.

L'Iliana va respondre sense pensar-s'ho dues vegades.

-A la meva.

-Hmmm.

Podia sentir més crits a l'exterior, més enllà de l'avantsala. L'equip de demolició havia de ser més gran ara. En Hilts i els seus companys no podien quedar-se. No aquí, no sobre del lloc de repòs del Presagi...

-Espera -Va dir en Hilts, mirant a terra.

En Jaye es va estremir al costat del braser que ja començava a refredar-se.

-Què passa, Cuidador?

-Aquest missatge... això no és el que en Korsin volia dir. -Va mirar a la cadira on l'Iliana seguia asseguda-. Recorda la cita. El veritable poder està darrere del tron. No dins el tron. No sota qui s'assenta en ell!

-Ara vols posar-te a discutir sobre semàntica? -L'Iliana negà amb el cap-. No, no. Estàs buscant precisió en les paraules d'un boig moribund...

-Un boig prou intel·ligent com per conquistar a tot un poble natiu... i per entrenar a una filla per a la guerra davant dels nassos de tot el món. No -Va dir en Hilts, fent rodar el tub amb la missiva a la seva mà-. Aquest missatge era important per a Korsin, però no és el que volia dir-. Va mirar de nou al sostre, on les falses estrelles s'havien esvaït juntament amb el foc-. Res d'això està bé.

L'Iliana es va remoure al seient.

-Què vols dir?

-Aquest lloc. No puc creure que en Korsin passés aquí tot el seu temps -Va dir-. Tens raó. Aquest mapa de dalt... no és pràctic. És decoratiu. En Korsin estava concentrat en la construcció d'un imperi a Kesh. No es quedava assegut mirant les estrelles! -En Hilts va donar voltes per l'habitació-. I en Korsin. Ja has vist a la gravació l'aspecte que tenia.

-Em recordo -Va dir l'Iliana, amb interès creixent a mesura que el Cuidador s'anava animant-. S'estava dessagnant fins a morir.

-La Llegenda diu que en Korsin va ser ferit de mort a l'exterior, al vessant occidental, i va aconseguir tornar a la seva cadira per gravar el testament.

-Fins aquí -Va dir en Jaye.

-No! -En Hilts va pensar de nou en el brillant missatge que havia vist dies abans. No, no hi havia hagut cap fons en la imatge. Havien estat capaços de veure la cadira, però res més-. Vam assumir que el va gravar aquí quan vam trobar la cadira. Però mira com d'amunt que estem. En Yaru no podria haver pujat totes aquestes escales amb una enorme ferida al pit. Jo estic sa, i gairebé no ho aconsegueixo!

L'Iliana es va posar dreta i va tornar la seva mirada cap al seient.

-No ho entenc. Van traslladar la seva cadira aquí després de la seva mort? -Ella va arronsar les espatlles-. Per què? I on hauria anat llavors?

En Hilts va considerar la pregunta durant uns instants fins que el seu ajudant, que ara es trobava arraulit a terra prop del braser per a escalfar-se, va elevar la veu.

-Potser hi hagi alguna cosa a la cambra sota el Presagi.

-A sota? -En Hilts va parpellejar en la foscor gairebé total de la rotonda-. No hi ha cap càmera sota del Presagi. Van construir el Temple sobre la nau on aquesta es va aturar.

-Però la nau va aterrar en un pendent -Va dir en Jaye-, i el que vam veure estava completament anivellat. La van apuntalar amb maçoneria de pedra. -Es va agitar nerviós, comptant amb els seus dits morats abans de mirar cap amunt-. Vam entrar al Temple a través d'un passatge obert en el vintè tercer esglaó de l'escala que ascendia de la terrassa mitjana. No obstant això, vam passar per una porta segellada en el setè esglaó. -El petit keshiri es va creuar de braços amb satisfacció-. Una altra càmera, a la base de l'estructura de suport del Presagi.

L'Iliana va posar els ulls en blanc.

-Ha comptat els passos?

-Ha comptat els passos -Va dir en Hilts, somrient.

El seu momentàniament millorat estat d'ànim es va veure interromput per un lleu sotrac, que va reverberar a través del sòl. Els improvisats aliats de fora s'estaven apropant al seu objectiu.

-A què esteu esperant? Som-hi!

 Següent