La profecia final (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

-No puc dir que hi hagi molt bon ambient -va dir Raf Othrem, prenent un glop del seu yurp rylothià i passant una mirada dels seus ulls verds per les parets de metall, gairebé nues, d'aquell lloc que volia passar per un tapcaf.

-Què esperaves? Un casino de la dorsal de la franja Galsol? -va dir la Jaina Solo-. Ahir, això no era més que un tros de deixalla galàctica que els yuuzhan vong no havien polvoritzat encara.

-I ja no ho faran, gràcies a nosaltres! -va dir en Raf, aixecant la seva copa-. Per l'Esquadró Sols Bessons, i per la nostra líder il·lustre, Jaina Solo.

La Jaina va assentir cansadament amb el cap mentre els altres alçaven les seves copes. En Raf tenia tot l'entusiasme del qui havia pilotat només una missió i havia tingut èxit. No només havien vençut en la batalla, sinó que el seu esquadró no havia perdut ni un sol pilot.

En Raf ja perdria aquella exuberància juvenil amb el temps. La Jaina va recapacitar i gairebé va somriure en recordar que, en realitat, Raf tenia un any d'edat més que ella.

«Val més que no ens prenguem massa seriosament la nostra gran edat i experiència», va pensar la Jaina.

Va aixecar la seva copa també.

-Pel bon combat -brindà; i aquesta vegada sí va somriure en sentir les aclamacions dels seus companys de vol.

Adoptar un exterior d'alegria era bo per a l'equip.

-Un combat brillant -va dir en Jag-. Tenim a la millor comandant de vol de la galàxia.

La Jaina va arribar a sentir que s'anava a posar vermella; no per aquelles paraules, sinó per la profunditat de la mirada dels ulls blaus d'en Jag.

-Això no es discuteix -va dir en Raf-. Però diria que s'imposa un brindis més.

-Només un? -va dir Mynor Dae-. No m'imagino veure't callat durant la resta de la nit.

-Sens dubte -coincidí concisament l'Alema Rar. En Raf va dirigir de broma a la twi'lek una falsa mirada d'enuig, i va alçar després la seva copa.

-Pel General Wedge Antilles, i pel pla que ens va permetre recuperar Fondor.

-Bec per això -va dir la Jaina.

Però abans que s'hagués portat la copa als llavis, va caure alguna cosa a la taula. Una insígnia de l'Esquadró Murri. Va aixecar la vista i va veure la mirada d'ulls rodons d'un jove duro. D'un duro que semblava molt descontent.

-Lensi?

-Coronel -va dir ell com a salutació, amb veu lacònica i inexpressiva.

-Vine a celebrar-ho amb nosaltres, Lensi -va dir en Raf-. No és que tinguem costum de barrejar-nos amb els murris, amb la mala fama que tenen; però...

-Jo no tinc res a celebrar -va dir en Lensi, amb la mirada encara posada en la Jaina-. I ja no volaré amb l'Esquadró Murri. El meu poble ha estat traït avui. Traït pel general Antilles. Traït per la Jaina Solo.

En Jag es va posar dempeus en sentir això, seguit a l'instant pel gegant Lowbacca, que va deixar anar un grunyit. En Jag mirà fixament a Lensi, amb una calma mortal. Si a Lensi li imposaven Jag o el wookiee, no va donar mostres d'això.

-Seu, Lowbacca. Jag, si us plau, deixa'l parlar.

El wookiee va obeir a disgust, però en Jag es va quedar diversos llargs segons plantat davant el duro.

-Vigila amb el que dius, duro -va dir per fi-. Al meu poble, les calúmnies es castiguen.

-Què tens al cap, Lensi? -va preguntar la Jaina.

-Molts dels meus van morir en l'atac a Duro.

-No tenien per què -va dir la Jaina-. L'atac a Duro era fingit, pensat per apartar reforços enemics d'aquí. El comandant duro de la missió va trencar el pla. Va posar en perill les dues missions.

-No se li va dir que l'atac era fingit -va dir en Lensi.

-No se li va dir a ningú! -va esclatar en Raf-. Tots estàvem a les fosques.

-Si va donar resultat, va ser gràcies a això, Lensi -va dir la Jaina-. Els yuuzhan vong tenen bons serveis d'informació. Wedge va haver de fer com que els preparatius anaven dirigits contra Duro, i havia de fer que l'atac semblés convincent.

-Les Forces d'ocupació de Duro eren lleugeres -va dir en Lensi-. Podríem haver reconquistat Duro. Se'ns va prometre. Ens han utilitzat -finalitzant, contraient la cara fins a convertir-la en una màscara més plana encara.

-La guerra és així -va dir en Jag-. Es va considerar que Fondor era un objectiu més estratègic. L'alliberament de Duro pot ser el següent, o pot no ser-ho. Molts dels pilots presents han perdut el seu món d'origen en mans dels vong -va afegir, assenyalant-los amb un gest general del cap-. Et penses que ets l'únic? No creus que qualsevol d'ells posaria l'alliberament del seu món d'origen per davant de qualsevol altre, si pogués triar? La guerra no es fa a base de sentiments i desitjos. Les batalles han d'anar dirigides a objectius tàctics.

-Els vostres «Objectius tàctics» han costat la vida avui a molts dels meus.

-Perquè van desobeir ordres -va exclamar en Jag-. Es van allistar per militar a les ordres del general Antilles. Si li haguessin prestat atenció, la majoria d'ells, o tots, seguirien vius. Si vols saber qui ha traït els teus, costant-los la vida, busca al comandant que va trencar la formació.

-No som nens -va insistir en Lensi-. Haurien d'haver-nos-ho dit.

En Jag es va disposar a parlar de nou, però la Jaina va intervenir abans.

-Pot ser -va dir-. Tornant la vista enrere, pot ser. O pot ser que, d'haver-ho fet, tots estiguéssim morts ara mateix. Vas ser un bon company de vol a Sernpidal -va afegir amb veu més suau-. Sé que has lluitat bé a l'Esquadró Murri des que em vaig anar. Guanyarem aquesta guerra. Recuperarem Duro. Però només si seguim lluitant els suficients. -Va agafar la insígnia de la taula i se la va llançar. Ell la va atrapar al vol amb un moviment reflex-. Hauràs de fer el que et marqui la teva consciència.

En Lensi va titubejar mentre mirava la insígnia.

-Coronel Solo -va dir-, jo estava davant quan, després de la batalla de Sernpidal, vas donar de bufetades a Kyp Durron per haver-nos mentit. Ja saps el que se sent en ser traïts, en lluitar sense saber pel que estàs lluitant en realitat.

La Jaina va alçar els ulls i va mirar-lo amb fermesa.

-Sé el que se sent amb això i amb moltes altres coses -va dir-. I saps? Segueixo lluitant. Seguiré lluitant fins que no quedi una sola amenaça en aquesta galàxia. És que creus que ets l'únic que ha perdut alguna cosa en aquesta guerra? No siguis criatura, Lensi.

El duro se la va quedar mirant durant un altre llarg moment.

-Ho sabies tu? -li va preguntar per fi.

-No -va dir ella-. Però si ho hagués sabut, no ho hauria dit a ningú. El general Antilles va fer el que havia de fer.

En Lensi va fer una reverència escarida, es va girar i va marxar. Es va emportar la insígnia.

* * *

-General Antilles?

En Wedge va deixar de tamborinejar amb els dits sobre la taula de juntes de fusta de Kashyyyk i va fer un gest d'atenció al sullustà de forta mandíbula.

-Sí, Almirall Sovv? -va dir.

-Quina és la teva opinió sobre l'assumpte?

-Hauríem d'haver-ho dit a Col -va dir en Wedge sense rodejos-. Jo hauria d'haver desobeït les ordres i haver-li-ho dit jo mateix. Tenia dret a saber exactament en el que estava ficant a la seva gent.

-En circumstàncies ideals, sí -va dir l'almirall Kre'fey-. Però les circumstàncies eren lluny de ser ideals. Els serveis d'informació bothans tenien (tenen) informació que els yuuzhan vong tenen un espia situat a alt nivell de l'estructura de mantell del govern de Duro a l'exili. De fet, va ser per mitjà d'aquesta filtració com van «descobrir» els yuuzhan vong els nostres plans d'envair el Sistema Duro... tal com havíem planejat.

-Es podria haver confiat en Col -va respondre en Wedge-. Era impulsiu, però se li podia confiar un secret.

-Potser sí -va replicar el bothan, que estava cobert de pèl blanc-. Potser no. El cas va ser que es va complir el nostre pla.

-Amb més pèrdues de les necessàries.

-Però menys de les esperades -va dir el general Garm Bel Iblis des de l'altre costat de la taula-. La batalla de Fondor va ser una victòria absoluta. Els hem fet molt de mal, i ara tenim una posició segura des de la qual podrem atacar Coruscant.

-Cavallers, dono per tancada la qüestió des del punt de vista militar -va dir en Sien Sovv-. No hi ha cap dubte que el general Antilles està lliure de tota culpa. Es va limitar a complir les ordres que li havia donat aquest consell. Em nego a destinar cap recurs més per a una investigació interna, i molt menys en aquesta conjuntura de la nostra guerra contra els yuuzhan vong.

-Amb això es tanca la qüestió de la protesta dels durosians -va dir en Kre'fey-. És hora de passar a estudiar el nostre pas següent.

L'almirall Sovv fer que sí amb el cap.

-General Bel Iblis -va dir-, quant de temps trigaran a tornar a estar productius les drassanes de Fondor?

-Això trigarà algun temps -va reconèixer l'ancià general-. De dos a tres mesos fins que comencin a funcionar alguns dels serveis. Naus... d'aquí a sis mesos, potser. No crec que abans d'aquest termini. Però quan s'emprengui la producció, s'aconseguirà força productivitat. Ens posaran en una bona situació per a l'avanç cap al Nucli.

-Bé -va dir en Sien Sovv-. Mentrestant, hem de prosseguir el procés d'aïllar Coruscant de la resta del territori yuuzhan vong. Raó per la qual passo al tema següent.

Va donar un copet a la taula i va aparèixer un holograma de la galàxia.

-Yag'Dhul i Thyferra estan segurs per fi, i Fondor és nostre.

Tres estrelles properes al centre dens i brillant de la galàxia es van posar a parpellejar en color verd, indicant les situacions dels sistemes que hi havia nomenat.

-Però Coruscant segueix ben proveït.

Coruscant (o com l'haguessin anomenat els yuuzhan vong) es va encendre, a l'altre costat del Nucli respecte dels altres tres.

-Ha arribat el moment d'amenaçar.

Es va encendre una última estrella.

-Bilbringi -va dir en Wedge.

-Sí. Hi ha algunes indicacions que les drassanes d'allà estan parcialment intactes. A més, ens serviria de base per a fustigar tant la Via Hydiana com la ruta comercial Perlemiana.

-Està massa proper a Coruscant -va dir en Bel Iblis-. I massa lluny de la nostra pròpia zona segura. No podríem conservar-lo de cap manera. No volem que es repeteixi el de Borleias -va comentar, sacsejant el cap-. Sense ànim d'ofendre, general Antilles.

-No m'ofenc. Les nostres accions a Borleias van complir la finalitat que ens proposàvem. No havíem pensat mai en conservar-ho -es va tornar cap a Sien Sovv-. Però, té raó; els yuuzhan vong no podran passar per alt una amenaça tan pròxima a Coruscant. No crec que disposem de naus suficients per capturar-ho si estan sobre avís. I si no ho estan, dubto que puguem conservar-ho molt de temps, mantenint al mateix temps la seguretat dels nostres propis sistemes.

-Ells tenen el mateix problema -va observar el general sullustà-. Tal com ja els hem demostrat, tenen a les mans més sistemes dels que poden defensar. En el Sistema Bilbringi no hi ha gran cosa, però no hi ha planetes habitables. En qualsevol cas, tinc un motiu tàctic per escollir Bilbringi com a objectiu.

En Wedge arquejà una cella i va esperar, mentre s'il·luminava un altre sector de la galàxia, aquesta vegada proper a la Vora.

-El Romanent Imperial -va murmurar.

-En efecte -va dir en Sovv-. L'almirall Pellaeon ha accedit a prestar el seu suport en aquesta empresa, i Bilbringi està a una distància còmoda per atacar des de l'Imperi. Entre ells i nosaltres podem obrir un passadís a través de la Vora i acabar per aïllar per complet a Coruscant.

En Wedge va contenir una protesta. Hi havia dedicat gairebé tota la seva vida a lluitar contra l'Imperi, i el concepte que tenia d'en Pellaeon era dubtós, malgrat l'aliança recent. Però va decidir escoltar el que havia de dir en Sovv.

-És veritat que Pellaeon pot arribar a Bilbringi sense passar per territori yuuzhan vong -va dir en Kre'fey-. Nosaltres no podem fer tal cosa.

-No. Hem d'obrir-nos pas a la força a través de diversos salts d'hiperespai. Heus aquí el que proposo.

Van començar a traçar línies a través de la galàxia.

-La nostra flota principal sortirà de Mon Calamari, sota el comandament de l'almirall Kre'fey -va dir-. Una part de la flota que està a Fondor sortirà a reunir-se amb ells, sota el comandament del general Antilles. Quan es reuneixin, se sumarà a ells un destacament de la flota imperial.

-Els vong sospitaran un parany, després del que els vam fer a Fondor -va dir en Bel Iblis.

-Exactament -va dir Sovv-. Però aquesta vegada no hi haurà més trampa que l'ocupació d'una força aclaparadora. Espero que deixaran reforços pròxims, tement que es tracti d'un nou atac fingit, pensat potser per fer-los apartar forces defensives del propi Coruscant.

-Interessant -va reconèixer en Wedge-. Tot i que la coordinació serà complicada. Les rutes de l'hiperespai són incertes en aquests temps. Si una de les nostres flotes arriba massa aviat, o massa tard...

-L'HoloRed està funcionant amb gran eficiència en aquestes regions. Serem capaços de coordinar-nos al segon.

-Què guanya amb això l'Imperi? -va preguntar en Bel Iblis.

-Jo em preguntava exactament el mateix -va dir en Wedge.

En Sovv va arronsar les espatlles.

-Fa molt que ens esforcem per convèncer a Pellaeon que hem de treballar junts per alliberar la galàxia de l'amenaça yuuzhan vong. Els nostres esforços han donat el seu fruit, per al nostre bé de moment.

-Sóc conscient dels esforços diplomàtics -va dir en Bel Iblis-. Així com de l'ajuda que ens ha prestat l'Imperi recentment... a canvi de la qual els hi hem prestat nosaltres, he d'afegir. També sóc conscient que voldran alguns planetes nostres a canvi.

El front d'en Sovv es va enfosquir.

-Ja no són «planetes nostres», general Bel Iblis. Els planetes en qüestió pertanyen ara als yuuzhan vong. En la majoria ni tan sols es pot reconèixer als mons que eren fa uns quants anys. Estic convençut que necessitem de l'ajuda de l'Imperi per guanyar aquesta guerra. Si per a això hem de mostrar una mica de bona voluntat més tard, no veig quin mal pot fer-nos. En qualsevol cas, de moment no estan exigint res concret. Això no és més que un intent d'establir les seves bones intencions, res més.

«Unes bones intencions que posaran almenys a alguns d'ells com a força d'ocupació a un pas de Coruscant», va pensar en Wedge.

Malauradament, i malgrat això, estava d'acord amb Sovv.

-Podem atacar ara -va dir en Wedge-; aprofitar el nostre avantatge mentre el tenim; o bé, podem esperar que els vong conreïn més naus, al fet que criïn més guerrers, al fet que inventin noves armes biològiques. Ara mateix han abastat en aquesta galàxia una mica més del que poden subjectar fàcilment, com els hem mostrat en els últims mesos. Hem de seguir així.

Va mirar a uns i altres. Tots assentien, llevat d'en Sovv.

-Hi ha una altra solució -va dir el comandant.

-Et refereixes a l'Alfa Vermell, l'agent biològic que van desenvolupar els txiss? -va dir en Wedge-. No, en el que a mi respecta. El genocidi era el que practicava l'Emperador. És el que practiquen els yuuzhan vong. No és el que practiquem nosaltres. Si ho és, m'he equivocat de causa.

-Encara que sigui la nostra única possibilitat de supervivència? -va preguntar en Sovv.

-No ho és -va respondre en Wedge rotundament.

-Els yuuzhan vong no s'aturaran després d'una derrota, ni després de deu, ni després de cent. Lluitaran fins que hagi mort el seu últim guerrer. Encara que guanyin, el cost serà terrible per als nostres...

-La qüestió és purament acadèmica a hores d'ara -va intervenir en Kre'fey-, i debatre-la sembla un malbaratament del nostre valuós temps.

-Molt bé. Confio que no hi haurà més objeccions a prosseguir l'ofensiva actual contra els yuuzhan vong no és així? -va dir el comandant.

No n'hi havia.

-Llavors, anem a debatre els detalls.

Següent

La profecia final (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Un somriure distorsionat va recórrer la cara torta de l'Onimi com a mostra de respecte irònic.

-Dolça Nen Yim -grallà-. Què encantadora és la teva presència.

«Què repugnant és la teva», va pensar la Nen Yim. No ho va dir, ni li va fer falta dir-ho. Els palps del seu tocat es van agitar i es van retorçar de fàstic, i la seva mà de mestra, dotada de molts dits, es va tancar estrenyent-se espasmòdicament.

El bufó del Summe Senyor no va donar mostres d'advertir res d'allò; abans bé, es va quedar somrient-li com si fossin companys de bressol íntims que compartissin un acudit. No ho eren; ella era la més important de tots els cuidadors, i ell era un exemplar llastimós de vergonya, un ésser al qual els Déus havien imposat el segell permanent de la seva desaprovació sense reserves. La Nen Yim era absolutament incapaç de comprendre per què Shimrra, l'escollit dels Déus, el gran Senyor de tota la seva espècie, l'havia triat com a emissari. Era una cosa més que una ofensa; estar tan sols en la seva presència era una desgràcia, sobretot quan la Nen Yim recordava (i mal podia oblidar-ho) que aquells dits l'havien tocat, quan l'Onimi s'havia disfressat de mestre cuidador.

Només per allò es mereixia la mort més ignominiosa imaginable. La Nen Yim havia pensat assassinar-lo fins i tot mentre creia que es tractava d'un superior seu, beneït pels Déus. Ara que comptava amb els mitjans necessaris i que sabia qui era ell en realitat, no s'atrevia a fer-ho.

Però podia seguir somiant amb això.

L'Onimi li va dedicar un somriure estúpid.

-Els teus pensaments em persegueixen -va dir-. Els teus palps anhelen el meu contacte. Ho veig en tu, Nen Yim.

Bé, almenys s'havia fixat en alguna cosa, va pensar ella. Només que havia interpretat malament la seva passió.

-Vens amb algun encàrrec, Onimi, o només has vingut a fer-me perdre el temps en converses nècies?

-La conversa no és nècia per al qui es fa el neci -va dir l'Onimi, fent-li l'ullet, com si allò signifiqués alguna cosa.

-Sí, com vulguis -va dir ella amb un sospir-. Portes algun encàrrec del Summe Senyor?

-Et porto una cosa exquisida -va dir l'Onimi-. Una pústula lluent dels Déus, un regal per a la meva petita...

-Digues-me senyora -va dir la Nen Yim amb altivesa-. Jo no sóc la teva petita res. I vés al gra. No sé què voldrà de mi el gran Senyor, però dubto que sigui que em facin perdre el temps, amb tantes coses com hi ha per fer.

Va veure de cua d'ull que una de les seves ajudants reprimia un somriure, i va prendre nota que hauria de deixar-li anar una reprimenda més tard.

L'Onimi va obrir molt els ulls, i després es va portar un dit als llavis, es va inclinar cap a ella i va murmurar:

-El temps veloç consumeix les hores, devora els dies, els mesos i els anys, se'ls empassa i els expel·leix.

Ella no va dir res. Què podia dir-se en allò? Però l'Onimi li va fer senyals, i ella, molt a disgust, el va seguir pel passadís micoluminescent del seu damutek central, passant pels laboratoris on ella treballava en la seva ciència herètica per produir els miracles que necessitaven els yuuzhan vong per arribar a ocupar el lloc que els hi corresponia en aquella galàxia d'infidels. Quan van arribar a un passadís al qual ni tan sols ella tenia accés, va començar a sentir interès, i li va molestar menys el cant desafinat del bufó, que entonava antics octosíl·labs blasfems en què es narraven certes activitats de la deessa Yun-Harla que la Nen Yim, per sort seva, no havia sentit explicar mai.

És clar que... ara ja les havia sentit.

Van arribar per fi a un espai en penombra. Es distingia davant seu una massa gran i irregular. Hi havia en ella llum, una lluentor lleu i variable tan delicada que gairebé podia ser que estigués veient els colors de la foscor.

Es va acostar, estenent els seus dits de cuidadora per palpar aquella superfície i sentir el seu sabor. Era suau, gairebé relliscosa. Feia gust a cadenes moleculars de carboni llargues, i a aigua, i a silicats. Tenia un gust viu i familiar.

-Això és viu -xiuxiuejà-. Què és això? Necessito més llum -va afegir, fent un gest d'impaciència.

-Els ulls són els golafres dels sentits -va dir l'Onimi molt ufanós-. Sempre volen més, però solen dir-nos menys.

Però es van encendre llums més fortes que van deixar veure allò. La primera impressió va ser que era llefiscós. La superfície, d'aspecte de vidre, estava corbada cap a quatre llargs rombes arrodonits per dalt i que acabaven en puntes gairebé d'agulla per l'altre. Els lòbuls estaven units a un eix central, encara que ella no veia com. Li recordava a un taaphur, una criatura marina que ara només existia en els plànols genètics dels qahsa de memòria dels cuidadors, i en els seus derivats biotecnològics.

La segona impressió va ser que estava danyat. La vida que brunzia sota els seus dits vacil·lava en alguns punts i estava absent en altres, on el casc (sí, el casc) s'havia enfosquit.

-Això és una nau -murmurà la Nen Yim, més per a si mateixa que per l'inútil de l'Onimi-. Una nau vivent, però que no és yuuzhan vong. Això procedeix d'algun dels pobles infidels?

-El misteri es plega i es torna a plegar fins a desfer-se; el nostre mapa està esquinçat.

-Vols dir que no ho saps? -va preguntar la Nen Yim amb impaciència. A manera de resposta, l'Onimi va avançar la mà cap a ella. A la Nen Yim se li van eriçar els palps, se li va posar la pell de gallina i va dilatar les aletes del nas. Però l'Onimi no la va tocar. En comptes d'això, li va lliurar alguna cosa: un qahsa petit, portàtil.

-Els secrets són com ganivets -va dir en veu baixa-. Si fas de la teva llengua un secret, et tallaràs la boca.

Dit això, va marxar, i ella el va veure allunyar-se amb desdeny. Què idiota, advertir-la dels secrets. Ella era una heretge, una heretge mantinguda en secret pel Summe Senyor. Tot el que feia, ho feia en la foscor.

-Mestra Nen Yim?

La Nen Yim va aixecar la vista del qahsa. La seva jove assistent Qelah Kwaad estava molt a prop de distància amb gest de gran preocupació.

-Adepta... -va dir la Nen Yim en veu baixa a manera de salutació.

-No pretenc ser impertinent, però el meu projecte...

-Examinaré els teus progressos en el moment oportú -va dir la Nen Yim-. Quan em vingui bé a mi.

Els palps de la Qelah Kwaad es van contraure una mica.

-Sí, Mestra Yim -va respondre.

-I, Adepta...

-Digues, Mestra Yim.

-Comprenc que no estiguis acostumada a la presència de l'Onimi i l'efecte que pot exercir. Però no consentiré que les meves subordinades riguin a la meva esquena. Està entès?

L'adepta va obrir molt els ulls, consternada.

-Mestra Yim, no pots creure que...

-Adepta, no utilitzis el verb poder referit a mi, ni en afirmatiu ni en negatiu. El que jo pugui o no pugui fer està absolutament fora del teu control.

-Sí, Mestra.

La Nen Yim va sospirar.

-Ja és prou dolent per si mateix, adepta, que hàgim de suportar aquesta presència abominable. És pitjor encara donar-li a entendre que ha fet gràcia.

-Entesos, Mestra Yim. Però... per què? Per què hem de suportar la seva presència? És una vergonya, maleït dels Déus.

-És el bufó del gran Senyor Shimrra; i, quan aquest li ho mana, li fa de missatger.

-No ho entenc. Com és possible això? Com a bufó, si; però confiar-li informació secreta...

-I quina informació secreta pot ser aquesta, adepta? -va preguntar la Nen Yim amb to tallant.

-Et demano perdó, mestra Yim; però el bufó va venir, et va portar a la zona restringida, i vas tornar amb un qahsa portàtil. Sembla evident que et va revelar alguna cosa.

La Nen Yim va observar atentament a l'adepta.

-Precisament -va dir la Nen Yim-. Tens raó. Però potser haguessis d'ocupar-te més de la teva feina i menys de les meves activitats.

L'adepta va tornar a posar cara de consternació.

-Promets molt, Qelah Kwaad -va dir la Nen Yim-. Però en aquest lloc tots hem de tenir cura. Vivim fora del món del nostre poble, i aquest lloc té regles pròpies.

L'adepta es va aixecar.

-Estic orgullosa de servir aquí, mestra -va dir-. El Summe Senyor ha dispensat el que els altres cuidadors consideren una heretgia.

-No ho ha fet -va dir la Nen Yim-. Almenys, no en públic. Ni ho farà. No t'has fixat en els guàrdies?

-És natural que tinguem guàrdies. La nostra tasca té una gran importància. Si els infidels s'assabentessin del que fem, sens dubte intentarien destruir-nos.

-És veritat -va dir la Nen Yim-. Però un mur que serveix perquè no entri res, també pot servir perquè no en surti res. Cap guerrer, cap sacerdot, cap cuidador exterior s'assabentarà mai del que fem aquí. Shimrra valora la nostra energia, en efecte: produïm armes i tecnologies noves que són molt necessàries per a l'esforç bèl·lic. Però mai consentirà que ningú més s'assabenti de com es produeix aquesta tecnologia.

-Però per què?

-Tu ets intel·ligent, adepta. Dedueix-lo tu mateixa... i mai, mai ho diguis en veu alta. M'has entès?

-Crec... Crec que si.

-Bé. Ara, deixa'm.

La Qelah Kwaad va fer el gest de l'obediència i va complir el que li havien manat. La Nen Yim li va dedicar una sola mirada.

«Perquè, adepta, Shimrra ha de mantenir la ficció que els nostres invents són dons dels Déus, i que ell és l'intermediari pel qual vénen aquestes coses. Si es descobreix la veritat, i si es descobreix que el Summe Senyor és un farsant... Bé, adepta, només cal dir que cap de nosaltres sortirem vius d'aquest servei».

Allò no importava a la Nen Yim. Per a ella, era un orgull i un deure servir als yuuzhan vong, i morir honrosament pel seu poble quan arribés el moment.

Es va apartar de la ment tota aquella qüestió, i es va posar davant el qahsa i va establir una interfície amb ell.

Quan va començar a entendre-ho, va augmentar la seva emoció... i la seva inquietud.

No era d'estranyar que en Shimrra li hagués enviat allò. Podria canviar-ho tot.

Podria significar la perdició de tots.

Següent

La profecia final (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Els escuts de babord del Mon Mothma es van esfondrar, i el plasma va travessar el casc com un puny que travessa plastifí. En el punt d'impacte la matèria es va convertir en ions, i les microgotes supersòniques del metall fos del casc van travessar les quatre cobertes següents, arribant abans del seu so o de les vibracions de l'impacte i destrossant les fràgils formes vives que hi havia a l'interior abans que els seus sistemes nerviosos haguessin tingut temps d'advertir que alguna cosa anava malament. Després d'allò va arribar una ona expansiva d'aire sobreescalfat, amb una fúria que els escuts blindats es van doblar i es van deformar, i el front de l'ona va escombrar les cobertes d'un costat a un altre abrasant tot el que trobava. Dos-cents éssers sensibles es van apagar en un instants, i altres cent més en les zones pròximes van caure perforats, cremats o ambdues coses alhora.

Després, com un gegant que cobra alè, l'espai ho va absorbir tot a través de l'ample forat, deixant rere seu el buit i el silenci.

En els comandaments del destructor estel·lar no hi havia silenci, ni molt menys. Les sirenes sonaven amb estrèpit, i els oficials joves, aterrits, intentaven seguir els procediments d'emergència. La gravetat simulada va desaparèixer, i algú va deixar anar un xiscle.

Wedge Antilles tancà els ulls quan la il·lusió del pes s'esvaïa i tornava a aparèixer.

«Què cansat estic d'això», va pensar.

Va obrir els ulls i va veure un bombardeig de trets de plasma menors apuntats directament a la seva cara, o això semblava, mentre un esquadró de coralites yuuzhan vong en feien una passada directament cap al pont de comandament. Els turbolàsers van reduir a tres a fragments. Els altres es van desviar a l'últim moment per no impactar contra els escuts del pont, que encara funcionaven.

En Wedge no va pestanyejar si més no. El problema que tenien en aquell moment no eren els coris. El problema era l'anàleg a dreadnought yuuzhan vong que acabava de materialitzar-se i els havia obert un forat al costat.

-Vint graus a estribord i dotze sobre l'horitzó -va manar en Wedge-. Ja. Que comenci el foc.

Es va tornar cap al tinent del lloc tàctic.

-Qui més s'ha sumat a la nostra festeta? -li va preguntar.

-Quatre anàlegs de fragata, senyor -li va dir el tinent.

-Coralites... Encara no sabem ben bé quants grups. I, és clar, el dreadnought. Senyor, jo diria que els reforços dels yuuzhan vong ja han arribat.

-Sí. Esperarem una mica a veure si n'hi ha més. Comunica al Memòria d'Ithor que vigili la nostra banda ferida. Hem de lluitar de ferm.

La perspectiva li produïa tremolors d'impaciència. Wedge, de cor i per instint, era pilot de caça de combat. Sí, un navili capital com aquell tenia molta potència de foc, però les seves maniobres eren tan lentes... Ell se sentiria molt més a gust als comandaments d'un Ala-X. Se sentiria millor sense carregar amb el pes dels tripulants morts. Ja era bastant dur perdre a un company de vol. Perdre a dos-cents...

Però no anava als comandaments d'un Ala-X, i quan va tornar del seu retir per exercir de general sabia en el que s'estava ficant. Per això va contemplar, estrenyent els llavis, com es feia visible la nau ovoide monstruosa, mentre els turbolàsers del Mothma dirigits contra el corall Yorik retornaven flors de plasma. La majoria dels làsers sortien en línia recta però es desviaven bruscament en girs marcats i desapareixien quan les petites singularitats que projectava el navili yuuzhan vong arrossegaven cap a elles la llum. Però de l'ordre d'un tret de cada tres aconseguia passar i traçava línies vermelles ardents sobre el casc de corall.

-Senyor, el Memòria és incapaç d'acudir a ajudar. Està combatent a una de les fragates, i ho està passant malament.

-Bé, doncs poseu aquí a algú. No podem deixar-los que ens assolin de nou per aquesta banda.

El controlador va aixecar la vista des del seu lloc.

-Senyor, l'Esquadró Duro sol·licita l'honor de protegir la nostra banda.

En Wedge titubejar lleugerament. L'Esquadró Duro era més aviat una incògnita; es tractava d'una col·lecció de pilots, alguns amb experiència militar, altres sense, dedicats a l'alliberament del seu sistema d'origen.

El fet que estiguessin lluitant precisament en aquell mateix sistema podria donar problemes per diversos motius.

Però no semblava que li quedés cap altra opció.

-Els has de dir que sí, amb el nostre agraïment -va dir en Wedge.

-Han aparegut tres naus més, senyor -li va informar la tinent Cel, amb la veu una mica vetllada, potser per un indici de pànic.

-Això serà tot -va dir en Wedge-. O serà millor que ho sigui. Posa-me'n amb el general Bel Iblis.

Un moment més tard va aparèixer un holograma de l'ancià general.

-Han arribat els reforços -va dir en Wedge-. Els llocs d'escolta informen que han passat per la Dorsal Corelliana, de manera que el més probable és que siguin els nostres amics.

-Són massa per fer-se càrrec d'ells, general Antilles? -va preguntar en Bel Iblis.

-Espero que no, senyor. Està llesta la vostra força?

-Estem de camí. Bona sort, general.

-Igualment.

La imatge es va esvair. En Wedge arrufà els llavis amb gest seriós, observant els comunicats sobre la batalla.

Ja havien passat un dia estàndard sencer de durs combats, obrint-se pas a través de les defenses exteriors del Sistema Duro en qüestió d'hores. El sistema interior s'havia defensat més, però havien estat a punt de donar per conclòs el combat quan van arribar els reforços yuuzhan vong.

Wedge havia estat esperant els reforços... havia comptat amb ells, en realitat; però havien arribat amb molta força.

Reavaluant la situació, l'avantatge semblava lleugerament a favor dels yuuzhan vong, cosa que tampoc li prenia per sorpresa.

Tampoc importava; no havien anat a vèncer; però tampoc podien anar-se'n encara.

-Prepareu la interdicció -va dir en Wedge.

Quatre fragates yuuzhan vong van saltar al Sistema Duro, desequilibrant encara més les forces.

-Senyor?

-Interdicció -va dir en Wedge.

Els generadors de pous de gravetat de la gran nau es van activar, així com els del Memòria d'Ithor i l'Olovin.

En les posicions que ocupaven, envoltant a la força yuuzhan vong, impedirien que els vong marxessin d'aquell sistema, almenys fins que el perímetre d'interdicció quedés reduït a pols.

Naturalment, tampoc podia sortir cap de les naus de l'Aliança Galàctica.

-Deixeu l'atac i formeu en posicions de contenció -va dir en Wedge amb calma-. No vull que cap d'aquestes naus aconsegueixi l'hiperespai.

-I què hi ha de Duro, senyor? -va preguntar la Cel.

-Duro ja no és problema nostre, tinent.

-Sí, senyor -va dir la Cel, clarament desconcertada.

Allò era bo. Si deixava confosa fins i tot a la seva pròpia tripulació, quant més als vong.

Les naus de l'Aliança van deixar d'avançar cap al planeta i van retrocedir fins a prendre posicions en una àmplia zona hemisfèrica, deixant a la flota yuuzhan vong entre ells i el planeta i tornant-los l'avantatge defensiu del qual els havia despullat l'avanç anterior d'en Wedge, però deixant-los també més atrapats en aquell sistema solar.

-Manteniu les posicions actuals -va ordenar en Wedge-. Aquí ens quedem.

Aquella disposició tan dispersa atorgava als yuuzhan vong un avantatge evident; però semblava que les naus vong titubejaven, tement potser una nova trampa com tantes en què havien caigut últimament.

Malgrat tot, la cautela no era una de les tendències innates dels yuuzhan vong, i aquesta vegada estava clar que comptaven amb un avantatge numèric. Diversos destructors van començar a formar per llançar un assalt contra el mur que havien aixecat els de l'Aliança Galàctica.

-Ells tenen interdictors propis? -va preguntar en Wedge.

-No, senyor.

-Bé.

-Sí, senyor. Senyor, el comandant Yurf Col demana comunicació.

En Wedge va contenir un sospir.

-Passa'l.

Un moment més tard va aparèixer el comandant dels duros. El seu rostre pla era inescrutable en termes d'expressió humana; però Wedge havia tractat prou amb els duros per saber que estava irradiant una fúria freda.

-Comandant -va dir en Wedge amb una inclinació de cap.

El duro va anar directament al gra.

-Què raigs còsmics estàs fent, general Antilles? Avui he perdut a bons pilots, i ara sembla que tu has renunciat al nostre objectiu.

-Estic segur que ets tan conscient com jo de la situació, comandant -va dir en Wedge-. Amb els seus reforços, resulten impracticables nous atacs.

-Llavors, per què estàs fent interdicció? Això no té sentit. Jo sé que tenim el doble de naus en servei. Crida-les, i acabem amb això.

«Paciència», va pensar en Wedge.

-Potser no siguis conscient que els yuuzhan vong tenen mitjans per interceptar les nostres comunicacions -va dir amb suavitat-. Potser no se t'ha acudit que potser acabis de passar una dada important a l'enemic.

-Si aixafem en aquest enemic, no tindrà més importància del que s'hagin assabentat. No sé per què vols mantenir-los aquí. Encara no compten amb un avantatge decisiu... podem vèncer aquesta batalla, si ataquem en lloc de... fer el que estàs fent, sigui el que sigui. I amb uns pocs reforços, és segur que podríem imposar-nos-en.

-Comandant, comprenc que aquest és el teu sistema d'origen. Comprenc que aquesta batalla té una importància personal per a tu. Més concretament, aquest és un dels molts motius pels quals estic jo al comandament d'aquesta operació, i no tu. Vas accedir a lluitar sota el meu comandament, i ho faràs. Entesos?

-El que entenc és que has portat malament tot això des del primer moment. Podríem haver vençut en poques hores si haguessis seguit els meus consells.

-Aquesta és la teva opinió -va respondre en Wedge-. No és la meva, i la que compta ara mateix és la meva.

El duro va aclucar els ulls.

-Quan això hagi acabat, Antilles...

-Et recomano que et preocupis pel present, comandant. Els vong estan intentant obrir-se pas en dos fronts. Si ho aconsegueixen, les nostres possibilitats futures quedaran reduïdes considerablement.

-Ets tu qui estàs limitant les nostres possibilitats. Dues fragates més...

En Wedge el va interrompre.

-Fica't això al cap, comandant, i fica-t'ho ara mateix -va dir-. No hi ha reforços. Ni tampoc estic disposat a abandonar aquest sistema. Tu fes el que et correspon, comandant, i tot sortirà bé.

En Col seguia sense estar convençut.

-T'ho adverteixo, general Antilles -va dir amb to tallant- si no em dónes una explicació d'això, hauré de prendre mesures.

-Obeiràs les teves ordres, i punt -va replicar en Wedge.

-General... -va començar a dir el duro; però Wedge va tallar la connexió amb un moviment de la mà i es va posar a estudiar els comunicats. Semblava que aquell atac era un conat perquè ell concentrés les forces en un costat mentre ells atacaven en un altre. Però on?

Els ordinadors de combat es van posar a buscar la resposta. Segons els càlculs d'en Wedge, llevat que els yuuzhan vong fessin una jugada increïble, seria capaç de contenir-los durant quatre o cinc hores sense pèrdues significatives. Amb allò n'hi hauria prou. Va estudiar la carta del sistema que anaven traçant els seus sensors. Al cap i a la fi, els yuuzhan vong l'havien ocupat durant més de dos anys estàndard, i per tant la informació d'en Wedge sobre el mateix estaria una mica desfasada, com a mínim. El que menys li convenia en aquell moment era trobar-se amb una sorpresa desagradable.

Quan va arribar la sorpresa, no va sortir de cap trampa oculta dels yuuzhan vong, sinó de dins de les seves pròpies files.

-Senyor -li van informar des de control-, el Dpso, el Cor Vermell i el Coriolis han trencat la formació, i tot l'Esquadró Duro també.

-No em diguis -va dir en Wedge, respirant a fons-. Torna a posar-me immediatament amb Yurf Col.

L'holograma del duro va tornar a aparèixer als pocs moments.

-Comandant -va dir en Wedge, procurant parlar amb tranquil·litat-, deu haver-se produït un error de comunicació. Sembla que esteu formant una falca d'atac, quan se us va ordenar que mantinguéssiu les posicions.

-He deixat d'estar a les teves ordres, general Antilles -va respondre en Col-. No consentiré que els meus estiguin mà sobre mà en el seu propi sistema, sense una bona explicació. T'has negat a donar-me-la -. Si no estàs disposat a donar suport a la reconquesta de Duro, em veig obligat a emprendre-la pel meu compte.

-Estàs cometent un suïcidi, i posant en perill tota la missió.

-No serà així si em segueixes.

-No ho faré.

-Llavors, les nostres morts cauran sobre el teu cap.

-Parlo de debò, comandant Col.

-Segueixo el curs que has marcat, Antilles.

-Comandant...

-Abans em vas tallar la comunicació. Ara et torno el favor. Em segueixis o no.

La comunicació va cessar, i en Wedge va veure amb impotència que les naus durosianes abandonaven el perímetre, formaven i es llançaven de front contra la major concentració de naus enemigues.

-Senyor -va dir la Cel-, les naus durosianes estan rebent un foc nodrit.

-Ja ho veig -va respondre en Wedge.

-Senyor, què estan fent?

-Estan intentant forçar-me a atacar -va dir en Wedge.

-Llavors, és un farol senyor?

S'havia desencadenat una tempesta entre les naus durosianes i l'avantguarda dels yuuzhan vong.

-No -va dir-, no és un farol.

Es va tornar cap al lloc de control.

-Que ningú més surti de la formació -va dir-. Ningú.

-Els massacraran, senyor.

-Sí -va dir en Wedge, malhumorat-. Això faran.

Al llarg de les hores següents, les naus durosianes van anar desapareixent una a una en explosions de plasma. Tres hores després que hagués desaparegut l'última, va arribar un altre missatge pel tauler de comunicacions. En Wedge va donar l'ordre d'interrompre la interdicció, i les naus de l'Aliança Galàctica van tornar a saltar a l'hiperespai, deixant de nou a Duro en mans dels yuuzhan vong.

Següent