Engranatges en moviment
Jean Rabe
I
-A quin planeta tan
bell ens han enviat, Teni. Totalment rústic. Fins i tot m'atreviria a dir
pintoresc.
- Deixa de
queixar-te, Arvee. Vengler és només una mica primitiu, això és tot.
- Primitiu? Hem aterrat
en un altiplà, no en un espaiport. Sense comoditats. Sense una cantina a la
vista. Per què no anomenar aquest lloc pel que realment és, senyor? Una bola de
pols.
El tinent rebel va
arrufar les celles mirant al quadrúpede amb aspecte de gripau, el seu segon al
comandament, i després va assenyalar als foscos turons.
- Una mica de pols
mai ha fet mal a ningú. A més, no estarem aquí per molt temps. Retallem per
aquest pas i sorprenguem als imperials a l'altre costat. No n'hi ha molts. Un
parell de dotzenes de soldats d'assalt, personal de suport. Hauríem de ser
capaços d'ocupar-nos d'ells sense massa problemes. Tenim molt espai per a
presoners a la llançadora.
- Presoners?
-Sí, presoners. Això
serà fàcil, Arvee. Zilg-dicody de Mundlop menjat.
- Fàcil -va repetir
l’Arvee -. Llàstima que sigui al·lèrgic al zilg.
- Alliberem els
miners -va continuar el tinent -, i després tots tindrem uns dies de permís en
una gran nau ramat ithoriana.
El tinent havia
d'admetre que compartia el punt de vista de l’Arvee sobre el planeta perdut.
Vengler no tenia en gran mesura gens de civilització, particularment aquest
continent, i estant a la frontera es convertia en una presa fàcil per a la
petita unitat imperial que, segons s'havia informat, havia arribat i ocupat la
mina de quendek. Si no hagués estat per un espia de l'Aliança infiltrat a la
tripulació d'una fragata mercant que es trobava de passada, la presència
imperial a Vengler probablement hauria passat inadvertida durant anys. Millor
portar un destacament ara i acabar ja amb ells, va pensar el tinent... abans
que els imperials tinguessin l'oportunitat de construir un emplaçament d'armes
i establir una base.
-Fàcil. Phfhfffftt!
– L’Arvee es va posar a la gatzoneta sobre les seves cames posteriors, es va
gratar una berruga, i va agafar el rifle blàster que penjava de la seva esquena
clapada -. És clar, Teni. Fàcil per a vosaltres, humans. - Va prémer els llavis
en una imitació d'una ganyota d'enuig i va mirar a la resta de la força rebel,
la majoria dels 150 eren reclutes corellians. Hi havia uns quants devaronians i
un parell de sullustans en la barreja, però ell era l'únic que caminava sobre
les seves quatre extremitats -. Fàcil perquè tota aquesta pols no us molesta
massa a vosaltres els bípedes. Almenys això és millor que quedar-me en el meu
catre i veure com van passant les estrelles -va esbufegar l’Arvee -. Un petit
lloc d'avançada. Llàstima que no n’hi hagi dos o tres. Realment m'agrada
disparar a les tropes d'assalt. I a més ho faig bé. – L’Arvee es va amagar, amb
la seva esquena marró i plena de paquets ajudant-lo a barrejar-se amb l'aspre
paisatge. Una mena de somriure va creuar els seus llavis bulbosos -. Ei, Teni,
puc anar al capdavant?
El tinent va
assentir, i l'explorador amb aspecte de gripau es va posar ràpidament per
davant. La resta dels rebels avançava lentament darrere seu. A mesura que les
estrelles començaven a aparèixer a la vista, van travessar en silenci el pas
entre els turons.
L’Arvee va
esternudar.
- Realment odio tota
aquesta pols -va maleir per a si, mentre recorria pel gallet del seu blàster
amb un dit de la mà palmada -. Sort que no estarem aquí molt temps. - Va agafar
l'extrem oposat del pas i va donar un cop d'ull pel camp àrid i ondulat -.
Vaja, m'ocuparé de tots ells sense cap molèstia. Ràpidament. Només un escamós
servidor. Oblida't dels presoners. I després... –El seu aspre alè es va quedar
a la seva gola i les cames es van quedar clavades al seu lloc veient alguna
cosa en el límit de la seva visió: diverses naus imperials de patrulla de sistema.
Hi havia un edifici darrere de les naus -. Això no és un lloc d'avançada -va
xiuxiuejar en una veu tan suau com va poder -. Ni dos ni tres. És una base
imperial. Amb munts d'emplaçaments d'armes.
La pols es va
arremolinar al voltant de les seves potes del darrere conforme els seus
camarades hi anaven arribant.
***
- És tota aquesta
pols! - Va grunyir el pilot del vaixell de càrrega -. Pols i sorra. Cada vegada
que em quedo a Mos Eisley durant més d'un parell de dies, es fica per les
juntes dels meus droides. Els fa funcionar malament o apagar-se. Pots fer
alguna cosa?
L’Amalk Wulqpark va
donar un cop d'ull al droide de protocol cobert de pols que el pilot havia
arrossegat bruscament fins el seu taller.
- Llavors no hauries
d'haver-lo deixat a la intempèrie -li va suggerir l’Amalk -. La pols no seria
un problema si el deixessis dins de la teva nau.
- No puc deixar-lo a
la meva nau. El necessito a prop per si de cas em trobo amb alguna cosa o algú
amb qui vulgui parlar. Per negocis.
- I realitzes els teus
negocis al carrer?
- A vegades. I a la
cantina, també. Però les normes de la cantina... bé, no em deixen ficar-lo a
l'interior -va replicar el pilot -. Així que el deixo fora al costat de la
porta. És el millor.
Llavors has de passar una terrible quantitat de temps
dins de la cantina,
va pensar l’Amalk, perquè quedi així de
danyat per la pols.
L’Amalk es va
inclinar sobre el taulell i va recórrer la desllustrada cara del droide amb les
seves mans tacades per l'edat. Era un gest amable que no va significar res per
al pilot, però que el droide xacrós sí va saber apreciar.
- Necessites un bany
d'oli, el meu nou amic -va dir l’Amalk amb dolçor -. I redreçar alguns
d'aquests bonys.
- Eh?
- Diria que no
hauria d'haver-hi massa problema en arreglar-lo, -va dir en veu més alta -.
Sembla que els seus fotoreceptors estan danyats.
El pilot va alçar
una cella i va obrir els llavis en una silenciosa pregunta.
- Fotoreceptors -va
explicar l’Amalk -. Els ulls del teu droide, els aparells que atrapen els raigs
de llum, natural i artificial, i els converteixen en senyals electrònics. Els
senyals es processen per l'ordinador de vídeo a la base del seu cap i es
tradueixen en imatges perquè es pugui veure. Funcionen segons el mateix
principi que els ulls humans. En tot cas, les carcasses tenen esquerdes. La
pols ha entrat a l'interior i ha ofegat els mecanismes.
- Odio tota aquesta
pols -va grunyir el pilot.
L’Amalk va aclucar
els seus aquosos ulls blaus.
- Hmm. No són només
les carcasses. Tens més problemes, oi, amic? - Estava parlant amb el droide, i
el droide va començar a respondre-li.
- Què és aquest
soroll? -Va interrompre el pilot -. Aquesta cosa grinyolant? Li passa alguna
cosa al seu vocalitzador?
- Vocabulador.
Sintetitzador de parla.
-Sí. Això és el que
volia dir. Està trencat també?
L’Amalk va negar amb
el cap.
-No és soroll -va
murmurar -. És llenguatge.
-No és cap que jo
entengui -va replicar el pilot.
- Pocs ho fan.
Però l’Amalk n’era
un d'aquests pocs. El que sonava com brunzits d'insectes a l'abarrotat interior
del seu taller, era un llenguatge de programació especialitzat. Els droides
sovint el feien servir per comunicar-se entre ells. Era majorment
inintel·ligible per als orgànics. L’Amalk el brunzia fluidament: pregunta rere
pregunta anaven sortint dels seus llavis. El droide proporcionava respostes
ràpidament.
- Viatjaràs molt,
suposo, sent un pilot de vaixell de càrrega -va dir l’Amalk, tornant finalment
la seva atenció al pilot.
-Sí.
- Has vist molta
galàxia?
-Sí. Em moc molt.
Fins i tot he estat al Sector Corporatiu unes quantes vegades.
- Fins i tot viatges
a territori imperial? -Va preguntar l’Amalk mentre feia saltar la placa
pectoral del droide i mirava a l'interior.
-Sí. Encara que no
és que això sigui assumpte teu.
- Aposto a què és
perillós. Llançadores d'assalt imperials brunzint al teu voltant, potser fins i
tot un Destructor Estel·lar. Però no sembla que li tinguis molta por en
aquestes coses.
- No. -El pilot va
treure pit -. A més, per a mi no és tan perillós. Tinc alguns contactes, faig
alguns treballs estranys per a ells de tant en tant. Només coses ocasionals.
Mantingues bona relació amb ells i t'anirà millor. Més diners i més salut. Saps
a què em refereixo?
- Per descomptat. -
Els gruixos dits de l’Amalk van temptejar els cables i circuits del droide -.
Hmmm. Què tenim aquí?
El pilot es va
acostar, tractant de mirar per sobre l'espatlla de l’Amalk per veure l'interior
del pit del droide.
- Això no és bo -va
dir l’Amalk fent petar la llengua -. Res de bo. Veus això?
- Què? També ha
entrat pols aquí?
- No. El locomotor.
S'està gastant. Caldrà canviar-lo immediatament. El teu droide probablement no
sigui capaç de donar més de cent passos més o així per si mateix abans que el
locomotor es fongui.
- Sort que te l'he
portat perquè l’arreglis, llavors. - El pilot semblava complagut amb ell mateix
-. A l'hangar, em van dir que eres el millor. També van dir que el teu ascensor
no pujava fins a dalt de tot... si saps a què em refereixo. Van dir que penses
més en els droides que en les persones. A mi no m'importen gens les teves
preferències. Jo, només estic de pas amb aquesta cosa, i necessito que
l’arreglis.
- Ell.
- Eh?
- Que l’arregli. Al
teu droide.
-Sí. Què és un
locomotor? Sé de naus i aquestes coses. He volat durant anys en un vaixell de
càrrega. Els droides, bé, mai m'ha donat per estudiar-los.
- Un locomotor és el
servomotor que dóna al teu droide, i a altres droides de protocol, exploradors
i altres similars, la capacitat de caminar, de moure’s.
- I pots canviar-ho?
-Sí. Sense problema.
Però no ara mateix. No tinc cap locomotor de recanvi al taller. Estan demanats.
Espero que arribin en el pròxim transport mercant.
- Quan serà això?
- La pròxima
setmana.
- Llavors què faig?
He de marxar dins d'un dia, dos com a molt. He d'anar a un lloc, una cita que
complir. Necessito que això tradueixi per a mi.
-Ell.
-Sí. Necessito que
ell tradueixi per a mi.
-Pots comprar una
altra unitat de protocol. Tinc algunes en venda. – L’Amalk es va apartar del
droide del pilot i va assenyalar les parets de la seva botiga.
La botiga de l’Amalk
consistia en una gran sala, que quan va ser construïda s'hauria considerat
espaiosa. Ara semblava petita i atapeïda. Hi havia droides alineats a les
parets. Com soldats, unes dotzenes de droides de protocol romanien en fila, amb
les seves carcasses platejades, daurades, rogenques o bronzines brillant a la
llum que es filtrava per l'única finestra.
A prop hi havia
diverses unitats R2, R4 i R5, i una cosa que semblava un prototip o una
modificació d'un altre model de sèrie R. Remots de diverses mides penjaven del
sostre, parpellejant i brunzint com decoracions de cantina. Sense ser autèntics
droides, eren programables per realitzar funcions senzilles i no tenien
iniciativa independent.
També hi havia
droides metges, droides miners, droides de potència, droides de companyia,
droides exploradors, droides de sondeig geològic, i més. Un d'ells, que
semblava un droide interrogador remodelat, estava ocupat escombrant el lloc.
Darrere del taulell hi havia prestatges i prestatges plens de cames i braços
metàl·lics, rodes, cadenes d'eruga, rotllos de cable, circuits, xips, i
centenars de petites eines.
- M'agrada bastant
aquest platejat -va dir el pilot després d'observar-ho tot -. No he tingut un
de platejat abans. Està a la venda?
L’Amalk va assentir.
- Sí, està a la
venda.
- Quant?
- Si m’entregues el
teu droide, que repararé quan rebi el carregament de locomotors, i afegeixes
set-cents crèdits, el droide platejat és teu.
- Sis.
- Sis cinquanta.
- Tracte fet. - El
pilot va ficar la mà a la butxaca a la recerca d'un xip de crèdit -. Em donaràs
un pern de contenció? He vist que cap dels teus droides d'aquí el té posat.
- No he tingut
necessitat. – L’Amalk es va ajupir sota el taulell i va rebuscar -. Aquest
servirà.
L'hi va passar al
pilot, i la transacció va concloure.
- Vaja, gràcies -va
dir el pilot mentre sortia de la botiga-. No podria portar adequadament el meu
negoci sense un d'aquests droides.
La unitat de
protocol platejada va fer una última mirada a l’Amalk, va emetre una sèrie de
frases precipitades en un llenguatge de programació, i va seguir al seu nou
propietari.
- Se n'ha anat el
pilot? - Era un desfasat droide de sondeig geològic qui parlava.
- Quin ignorant -va
replicar un droide xef parcialment reparat -. He conegut remots més intel·ligents.
-Està creuant el
carrer -va dir un droide de protocol daurat. Estava girant el seu coll brillant
tant com podia i apartant-se de la paret per tenir una millor vista del client
que se n'anava -. Ja està. Ja no se'ls veu. S'ha anat amb C3-LD8 cap a
l’hangar. Pobre LD.
Els altres droides
de protocol es van apartar de la paret i van començar a xerrar entre ells i amb
l’Amalk. Les unitats R5 van trinar i ulular. I el droide xef va repassar la
llista d'ingredients que necessitava per al sopar de l’Amalk.
- Bona forma de
lliurar-se d’aquest client -va afegir el droide de protocol daurat -. Tatooine
estarà millor després de la seva marxa. Almenys a l’Amalk li agrada vendre a
aquest tipus de clients.
- Gràcies al Faedor
que m'he lliurat d'ell! -Va dir el droide de protocol cobert de sorra-. Ja he
complert la meva quota de treball per a un home tan poca cosa. Tractes
ocasionals amb imperials, deia! Ja! Treballa per a ells tot el temps, ara hi va
a una cita amb un capità imperial. L’utilitzen, encara que ell no se n'adona.
El contracten per realitzar transports a territori neutral o mons controlats
per l'Aliança. No és que sigui un orgànic massa brillant, així que no veu com
el manipulen. No veu com de realment malvats que són. I m'agradaria indicar que
al meu locomotor no li passa res dolent.
-Ja ho sé -va dir
l’Amalk.
- Llavors per
què...?
- Perquè jo sóc molt brillant per a ser orgànic -va
respondre -. És una llarga història, el meu nou amic. Pots...
- Companyia! -Va
anunciar el droide navegador. El droide de protocol daurat va tornar a
recolzar-se contra el mur i els seus companys es van unir a ell ràpidament. Van
fingir apagar-se. Les unitats R5 van quedar en silenci.
Un suau brunzit va
travessar l'aire mentre la porta s'obria. L’Amalk va observar a un parell de
jawes entrar a l'interior. Conduïen a un quartet d’astromecànics danyats per la
batalla, un dels quals estava sent arrossegant per un droide de protocol amb
una sola cama.
- Snizniber lr'tzt -va començar a dir la
més alta de les dues figures encaputxades -. R'trastnitatat duratzat. Elrzer Tanna dint a Minz! Rzdez.
El droide cobert de
sorra va començar a traduir, es va arribar a un acord, i l’Amalk els hi va
passar una bossa plena amb fitxes de crèdit en efectiu. Els jawes se’n van anar
ràpidament, directes cap a la cantina.
-Sembla foc de
blàster. En els cinc. - Era la veu profunda del droide navegador. Es va apropar
a les noves adquisicions de l’Amalk, i les seves espatlles es van moure en
alguna cosa semblant a un calfred. Els jawes sempre feien que el droide
explorador es posés més que una miqueta nerviós.
- Potser. Però les
marques semblen més algun tipus de vibroarma -va afegir un dels droides
metges-. Observa aquest tall al llarg del suport de les rodes dretes. I això és
probablement el que va amputar la cama del droide de protocol. He testificat...
- Estic d'acord, -va
intervenir el droide de protocol daurat -. Vaja, quan servia en una nau minera
a l’òrbita sobre Tibrin hi havia un gamorreà que...
- No. Definitivament
blàsters -va discutir l'explorador -. Rifles, el més probable.
***
- Foc de blàster!
-Va exclamar el tinent -. Rifles! És un parany! Retirada a la nau!
Els aguts gemecs
dels rifles blàster tallaven l'aire. Núvols de pols s'alçaven quan els trets
erraven als rebels i colpejaven en canvi als seus peus. Quan els trets no
erraven, els rebels queien, agafant-se les cames i pits. L'olor de roba i carn
cremades surava amb força a l'aire. Una dotzena d'homes estaven a terra, morts
o moribunds, en qüestió d'un segon.
- Retirada! Ja! - El
tinent es va pegar al costat del turó. Es va maleir per tallar pel pas. Es va
adonar que era el lloc perfecte per a una emboscada. L'únic és que no se
suposava que els imperials sabessin que tindrien companyia. No se suposava que
estiguessin aguaitant, a l'espera. I no se suposava que fossin tants.
Va inclinar el coll
cap endavant, tractant de mirar la part superior del turó enfront d'ell, amb
els ulls plorosos per la pols que volava per tot arreu. Allà! Tombats, unes
dotzenes de soldats d'assalt. Va veure la llum de la lluna brillant en els seus
cascos blancs. Tots armats amb rifles
blàster, sembla, va pensar. Probablement tindrien pistoles per a una lluita
a menys distància... encara que sabia que els seus homes no podrien ascendir
turons prou ràpid per apropar-se. Devia haver-hi un nombre similar de soldats
d'assalt al turó sobre ell. Molts més dels que l'informe d'intel·ligència de
l'Aliança deia que hi hauria.
- No podem
retirar-nos! - Es va sentir cridar des d'alguna part per darrere del tinent -.
Estan venint pel pas darrere de nosaltres, colpejant-nos com Mogos de Roon!
- Quants? -Va cridar
el tinent.
- Vint, trenta! -Va
ser la ronca resposta -. És difícil de dir. La pols és massa densa!
Una decisió, va pensar el tinent. Has de prendre una decisió ja.
- Vénen cap aquí des
de la base davant nostre! S'acosten amb barredores! - El tinent va reconèixer
aquesta veu. Era l’Arvee, el seu segon -. Diria que el teu informador
s'equivocava, Teni. Diria que nosaltres som el zilg-dicody, i que els IMPES
se'ns van a cruspir!
- No! -Va cridar el
tinent -. No caurem aquesta nit! - Es va llançar des del pendent i es va
llançar a terra, rodant i esquivant trets de blàster. Només es va aturar per
llançar un parell de trets al casc blanc que observava a la part alta del turó,
i després va seguir rodant, sense molestar-se a mirar si hi havia aconseguit
donar-li al soldat d'assalt. He
d’aconseguir mirar a l'altre costat del turó, va pensar. Només per estar segur. Potser la meva
suposició sigui incorrecta, potser no hi hagi unes quantes dotzenes de soldats
d'assalt allà dalt. Potser puguem ascendir aquest turó, envoltar-lo, tornar a
la llançadora. Pot... L’agut brunzit d'un blàster de repetició muntat sobre
un trípode tallà la penombra. Un dolor tallant va travessar la cama dreta del
tinent i li va pujar a l'estómac. Després el tinent no va sentir res, i no es
podia moure. Em moro, va pensar, probablement el làser m'hagi arrencat la
cama. No sento res, a penes puc respirar. Fa molt de fred -. Arvee! Ara
estàs al comandament! Treu als homes d'aquí!
No va escoltar la
resposta del quadrúpede amb aspecte de gripau. El tinent ja era incapaç
d'escoltar res.
- Retirada! - Va
udolar l’Arvee -. Potser n’hi ha menys davant nostre, però és suïcida
dirigir-se cap a la base. - Es va penjar el rifle blàster de l'esquena i va
córrer cap al gruix dels seus homes, movent-se més ràpid en no haver de
sostenir la seva arma. Va saltar sobre el cos d'un devaronià i va comprovar que
almenys un terç dels seus col·legues rebels cobria el polsegós terra. Hauríem d'haver portat més homes, més
llançadores. Però se suposava que això era una operació petita, va pensar. D'on
han sortit tots els IMPES? Deuen haver monitorat el nostre descens. Han esperat
fins que fóssim presa fàcil.
Just davant, a la
seva esquerra, tres corellians s'estrenyien entre si en un forat sota un
sortint rocós. Feien torns per treure els seus caps i disparar als cascos
blancs del cingle oposat.
- Són masses! -Va
exclamar l’Arvee mentre corria cap al trio -. Foc de retirada! - Es va aturar
quan va arribar al sortint, va tornar a agafar el rifle blàster de la seva
esquena, i va apuntar al soldat d'assalt que baixava pel pendent oposat. El seu
dit palmat pressionà el gallet, enviant espurnes de xiuxiuejant energia blava
sobre la pols i les roques, que finalment van trobar el seu objectiu en el tors
del soldat. El soldat va caure. Però ara n’hi havia més creuant el cim -.
Deixeu-me un dels vostres rifles! - Va bordar. Un dels corellians va obeir, i
després els tres van sortir fugint.
- Retirada! -Va
cridar l’Arvee a la resta dels soldats rebels mentre s’allotjava en el buit
deixat lliure pels tres corellians. Es va amagar el més a prop del sòl que va
poder, i els seus dits palmats van volar sobre el seu propi rifle blàster,
subjectant la culata, obrint el compartiment on es col·locaven els paquets que
energitzaven el rifle i traient els paquets. Va agafar els paquets de recanvi
del seu cinturó i els va ajuntar tots. Després va arrencar la corretja del
rifle, usant-la per subjectar fermament entre si tots els paquets. Va fer una
ganyota veient a mitja dotzena més dels seus col·legues caure sota foc blàster.
- A veure si us
agrada això -va dir, a manera de silenciosa maledicció. Va llançar els paquets
blàster units cap al pendent pel que estaven descendint els soldats d'assalt,
va agafar el rifle prestat, i va disparar al conjunt.
L'explosió va
sacsejar el pas. Pols i graveta van caure sobre l’Arvee i els soldats d'assalt.
Tot just audibles sobre l'estrèpit, el quadrúpede amb aspecte de gripau va escoltar
els crits dels imperials moribunds. Va subjectar el rifle i va esperar,
pretenent disparar al primer indici de blanc que pogués veure quan la pols
s’assegués.
