Anterior
16
En Kyp Durron estava
assegut al seient de pilotatge del Triturador
de Sols amb el cos encorbat sobre els controls. Els seus ulls romanien
clavats en el Falcó Mil·lenari com si
la nau fos un dimoni que es preparava per saltar sobre ell. Les seves ungles
van baixar lentament per la superfície metàl·lica del panell de navegació,
esgarrant-la com urpes que intentessin enfonsar-se en la carn d'un enemic.
La seva ment s'havia
vist sobtadament envaïda pels records agredolços dels moments feliços que havia
viscut al costat d’en Han, de com els dos havien baixat a tota velocitat per
les pistes de gel a una frenètica carrera de turboesquís, com s'havien fet
amics en la negror de les mines d'espècia i com en Han havia fingit no estar
tan afectat per l'aflicció que amb prou feines sabia què dir quan en Kyp de
partir cap a l'Acadèmia Jedi. Una part d’en Kyp se sentia estupefacta i
horroritzada davant la mera idea d'estar amenaçant la vida d’en Han Solo i que
voldria destruir el Falcó Mil·lenari.
L'amenaça havia
semblat la solució òbvia i el fet de fer-la tampoc semblava tancar cap
dificultat, però en realitat havia sorgit d'una ombra fosca amagada en les
profunditats de la seva ment. La veu xiuxiuejant rosegava lentament els seus
pensaments, i no el deixava en pau ni un sol instant. Era la veu que en Kyp
havia sentit durant el seu ensinistrament a Yavin IV en els moments més
tenebrosos de la nit i en la piràmide d'obsidiana plena de ressons oculta en el
cor de la jungla, i després havia tornat a sentir al cim de la gran piràmide escalonada
quan havia pujat a ella per fer tornar el Triturador
de Sols del nucli de Yavin.
En Kyp, impulsat i
torturat per aquesta veu, havia robat una nau i havia fugit a Endor, la lluna
dels boscos, per meditar al costat de les cendres de la pira funerària d’en
Darth Vader. Hi havia cregut ser prou lluny com per escapar a la influència
d’en Kun, però en Kyp ja no creia que fos possible fugir-ne.
Després havia
continuat el seu viatge fins arribar als Sistemes del Nucli, però seguia
sentint la presència invisible de les cadenes que el mantenien lligat al Senyor
Fosc, i era conscient de les obligacions malèvoles exigides pels ensenyaments
Sith. Si intentava resistir-se i pensar per si mateix, tot aquell pes tornava a
caure sobre ell amb un impacte encara més aclaparador que abans, i llavors en
Kyp se sentia torturat per les paraules seques i ferotges, les coaccions, les
amenaces velades i les burles impregnades d’ira i sarcasme.
Però les paraules
d’en Han Solo també tiraven d'ell, i eren armes d'una espècie molt diferent que
omplien el seu cor d'una nova calor i anaven fonent a poc a poc el gel de
l’ira. En aquells moments la veu d’Exar Kun semblava venir de molt lluny i
sonar vagament distreta, com si estigués molt ocupat amb un altre desafiament.
I mentre en Kyp
escoltava les paraules d’en Han va comprendre que el seu amic havia aconseguit
indicar on era la veritat tot i saber molt poc sobre els ensenyaments Jedi.
Estava seguint el camí del costat fosc. Les febles justificacions d’en Kyp es
van enfonsar al seu voltant en una tempesta d'excuses edificades sobre uns
fràgils fonaments de venjança.
-Han... Jo...
Però els controls
del Triturador de Sols es van apagar
en el precís instant en què Kyp es disposava a parlar-li amb sinceritat i
afecte, a baixar les seves defenses davant Han sincerant-se amb ell i a demanar
al seu amic que vingués a conversar amb ell. Un senyal d'anul·lació procedent
de l'ordinador del Falcó havia
desconnectat els sistemes d'armament del Triturador
de Sols, els seus controls de navegació i l'equip de suport vital.
La negra xarxa de
l’ira va caure de nou sobre en Kyp i va aixafar totes les seves bones
intencions. La indignació i la fúria que es van apoderar d'ell, van fer que
trobés el poder necessari per enviar una ràfega de pensaments de control a
través dels circuits integrats de l'ordinador del Triturador de Sols. En Kyp va escombrar la programació intrusa, va
netejar els senders electrònics i els va reconstruir en un instant. Després va
tornar a traçar les funcions amb una sobtada fiblada mental que va fer que el Triturador de Sols tornés a funcionar.
Els sistemes van frunzir tornant a la vida i recarregant-se d'energia.
L’Exar Kun també
havia estat traït per qui se suposava era el seu aliat, el senyor de la guerra
Ulic Qel-Droma, i en Han acabava de trair en Kyp. El Mestre Skywalker també
l'havia traït al no ser capaç d'impartir-li les lliçons adequades per
proporcionar-li defenses contra l’Exar Kun. La veu del Senyor Sith va udolar
dins del cap d’en Kyp ordenant-li que matés al Han Solo, que destruís l'enemic
i permetés que la seva ira fluís en llibertat i fóra fent-se cada vegada més
potent i irresistible.
En Kyp no va poder
resistir per més temps. Va tancar els seus foscos ulls, sentint-se incapaç de
veure com les seves mans aferraven les palanques de control per llançar el
torpede. Va constituir el sistema. Les pantalles es van il·luminar amb el
parpelleig dels senyals d'advertència, però en Kyp no les va prestar cap
atenció.
Havia de destruir
alguna cosa. Necessitava matar els qui l'havien traït. Les seves mans es van
corbar sobre les empunyadures de tret. Els seus polzes es van posar sobre els
botons de llançament, preparant-se per prémer-los...
Preparant...
I un instant després
la veu fantasmal d’Exar Kun es va convertir en una queixa concisa que va
ressonar dins de la ment d’en Kyp, i el gemec es va transformar en un crit
impregnat per la desesperació més absoluta, com si el Senyor Fosc estigués sent
arrencat d'aquell univers per ser exiliat a un lloc totalment diferent on ja no
podria seguir turmentant a Kyp Durron.
En Kyp es va tirar
enrere en el seu seient de control, retrocedint tan bruscament com si un cable
invisible que havia estat tirant d’ell fins aquell moment acabés de ser tallat.
Els seus braços i el seu cap van quedar tan flàccids com els d'un titella, a
qui els fils acaben de ser tallats per una tisora, i el fresc vent de la
llibertat va bufar a través de la seva ment i el seu cos. En Kyp va parpellejar
i es va estremir, sentint-se ple de repugnància davant del que havia estat a
punt de fer.
El Falcó Mil·lenari seguia mantenint
atrapat el Triturador de Sols en el
seu raig tractor. En Kyp va alçar la mirada cap aquella nau vella i malmesa, la
possessió més preuada d’en Han Solo, i es va sentir sobtadament envaït per una
incontenible onada de desesperació.
Va allargar la mà
cap als controls del torpede d'energia i va cancel·lar la seqüència de tir amb
un gest ple de vehemència. El generador de plasma va emetre un últim parpelleig
i es va anar enfosquint a mesura que l'energia es dissipava a poc a poc.
Sense la presència
d’Exar Kun dins d'ell. En Kyp es va sentir aïllat i va experimentar una sobtada
sensació d'estar precipitant-se al buit..., però tornava a ser lliure i podia
actuar de manera independent.
Va obrir el canal de
comunicacions, però va haver d'esperar uns moments abans de parlar perquè se
sentia incapaç d'articular una sola paraula. Tenia la gola tan resseca com si
portés quatre mil anys sense menjar ni beure.
-Han... -Va
aconseguir clacar per fi -. Han, sóc en Kyp! -Va dir després alçant la veu -.
Jo... –En Kyp va callar, no sabent què havia de dir o què podia dir a
continuació -. Em rendeixo -va concloure passats uns instants mentre inclinava
el cap.
