EL RETORN DEL JEDI (4)

Anterior

Capítol III

La tempesta de sorra eclipsava la visió i sufocava l’alè, impedint gairebé pensar i moure’s. Tan sols un rugit era ja desorientador, semblava provenir de tot arreu al mateix temps, com si l'univers estigués compost únicament per soroll i aquest fos el seu caòtic centre.

Els nostres set herois caminaven pas a pas a través del tèrbol vendaval, agafats els uns als altres per no extraviar-se. R2 encapçalava la fila, seguint els senyals electrònics, que el vent no podia interferir, del radiofar de la nau. C3PO el seguia a continuació i, rere seu, Leia guiant Han. Finalment, Luke i Lando sostenien el defallit Wookiee.

R2 va emetre uns forts sons i tots van alçar la vista. Unes formes vagues i confuses podien albirar-se a través del tifó.

-No ho sé -va cridar Han -. Tot el que puc veure és un munt de sorra en moviment.

-Això és el que veiem tots nosaltres -va replicar, cridant, Leia.

-Llavors la meva vista ha d'estar millorant - va contestar Solo.

Tot just havien donat uns pocs passos, quan les confuses siluetes van adquirir un major relleu i van poder distingir el Falcó Mil·lenari flanquejat per l'Ala-X d’en Luke i una Ala-Y de dues places. Quan el grup es va reunir sota la massa del Falcó, el vent va disminuir la seva fúria fins a límits que podrien definir-se com dolentíssimes condicions atmosfèriques només. C3PO va prémer un interruptor es va obrir una trampa i una rampa inclinada va baixar amb un brunzit. Han Solo es va tombar cap a Luke Skywalker.

-Tinc què confessar-t’ho, noi -va dir -vas estar magnífic en l’embolic.

-Vaig tenir molta ajuda -va contestar Luke, arronsant les espatlles i començant-se a dirigir cap a la seva Ala-X.

Han el va detenir amb un gest estranyament calmat en ell, fins i tot seriós.

-Gràcies per venir a buscar-me, Luke.

Luke, per algun motiu, es va sentir torbat. No sabia com replicar adequadament sense emprar alguna facècia de vell pirata.

-Oblida-ho -va dir per fi.

-No, al contrari, penso molt en això -va replicar Han -. Estar congelat en carbonita és el més aproximat a la mort, no és com dormir, no, sinó com estar despert encarant-se al no-res.

Un No-res del qual havia estat rescatat pel Luke i els altres, jugant-se tots la vida per ell, sense més raó que... l'amistat. I aquest era un concepte nou per al cregut Solo, un concepte terrible i meravellós. Hi havia cert risc en aquest gir de la situació. D'una banda se sentia encara més cec que abans i, de l'altra, visionari i somiador. Era una cosa terriblement confusa, abans estava sol i ara formava part d'alguna cosa.

Aquesta comprensió li feia sentir-se en deute amb els altres, un sentiment que sempre havia evitat. Però ara sabia que el deute creava uns llaços, llaços de germanor i amistat. En cert i estrany sentit, eren llaços alliberadors.

Ja no estava sol.

Mai més estaria sol.

Luke va detectar alguna cosa diferent en el seu amic, com quan el mar canvia de color. Era un instant summament delicat i no va voler interferir. Per això, només va assentir amb el cap.

Chewie va grunyir afectuosament el jove guerrer Jedi, mentre li esvalotava els cabells com si fos una àvia orgullosa del noi. Leia el va abraçar càlidament.

Tots sentien un enorme afecte per Solo, però, d'alguna manera, era més fàcil demostrar-li-ho al Luke.

-Us veuré de nou quan em reuneixi amb la flota -va manifestar Luke, dirigint-se cap la seva nau.

-Per què no abandones aquest trasto i véns amb nosaltres -va dir Sol, donant un cop de colze en Luke.

-He de complir primer una promesa... que vaig fer a un vell amic. «Un autèntic vell amic», va somriure Luke, pensant per dins.

-Bé, afanya't a tornar -va instar-lo la Leia -. L'Aliança sencera ha d'estar ja reunida. –Va albirar alguna cosa en el rostre d’en Luke que no va saber definir, però que l'espantava al mateix temps que feia que se sentís més unida a ell -Afanya't a tornar -va repetir-li.

-Ho faré -va prometre Luke -. Anem, R2.

R2 va rodar cap l'Ala-X, emetent una salutació de comiat a C3PO.

-Adéu, R2 -va dir C3PO amb afecte -. Que el faedor et beneeixi. Cuida'l molt, amo Luke, vols?

Però Luke i el petit robot ja estaven a l'altre costat de la nau.

Tots els altres van romandre immòbils uns instants, intentant inferir els seus futurs en el remolí de sorra.

Lando els va treure del seu somni.

-Anem, sortim d'aquesta fastigosa bola de sorra -va dir. La seva sort havia estat abominable. Esperava tenir millor fortuna en el proper joc. Durant algun temps, només apostaria en jocs més casolans, però esperava, mentrestant, carregar bé els daus.

Solo va palmejar la seva esquena.

-Em sembla que a tu també et dec agraïment, Lando -va dir amb un somriure als llavis.

-Vaig creure que si et deixava congelat tindria mala sort durant la resta de la meva vida, així que abans o després havia de descongelar-te -es va excusar Lando.

- Vol dir que ets benvingut -Va somriure Leia -. Tots et donem la benvinguda. -Va besar en Han a la galta per recalcar-ho personalment.

Van emprendre la marxa cap a la rampa del Falcó. Solo es va aturar un instant abans d'entrar i va donar una petita palmellada a la nau.

-Tens bon aspecte, estimada noia. Mai vaig creure que viuria prou com per tornar-te a veure.

Va entrar l'últim, tancant darrere seu l'escotilla.

Luke va fer el mateix en l'Ala-X, es va cenyir les corretges de la cabina de pilotatge i va encendre els motors, percebent el seu familiar brogit. Va observar la seva danyada mà, on els cables s'entreteixien entre els ossos d'alumini com les peces d'un trencaclosques. Es va preguntar quina seria la solució en aquest trencaclosques. Va extreure un guant negre i va enfundar l'exposada infraestructura de la mà. Va ajustar els controls de l'ala-X i, per segona vegada en la seva vida, va partir del seu planeta natal camí de les estrelles.
 

El Súper Destructor Estel·lar jeia immòbil en l'espai per sobre de l'estació de combat de l'Estrella de la Mort i de la seva verd companya, la lluna d'Endor. El Destructor era una enorme nau atesa, per un eixam de naus de tot tipus, que suraven o sortien parades al voltant de la nau materna com si fossin de diferents edats i temperaments: creuers d'abast mitjà, voluminoses naus de càrrega, caces TIE d’escorta.

La comporta principal del Destructor es va obrir al silenci de l'espai. Una llançadora Imperial va emergir i va accelerar cap a l'Estrella de la Mort acompanyada per quatre esquadres de caces.

Darth Vader observava l'arribada a la pantalla de control de l'Estrella de la Mort. Quan estaven a punt d'aterrar al moll, va sortir del centre de comandament, seguit pel Comandant Jerjerrod i una falange de tropes d'Assalt Imperials, i va encapçalar la marxa cap al moll d'embarcament. Anava a donar la benvinguda seu Amo.

El pols i la respiració d’en Vader estaven controlats mecànicament, de manera que no podien accelerar-se però, alguna cosa en el seu pit s’electrificava quan es trobava amb l'Emperador. No sabria dir el que era. Una sensació de plenitud, de poder, de domini tenebrós i demoníac. Ambicions secretes, passions sense fre, submissió insensata. Tot això bategava al cor d’en Vader quan s'aproximava a l'Emperador. Tot això i molt més.

En entrar al moll d'embarcament, milers de soldats es van posar automàticament ferms com un sol home. La llançadora va aterrar sobre els seus carrils. La rampa va baixar com si fos la mandíbula d'un drac, i la Guàrdia Imperial va baixar corrent per ella amb els seus vermells mantells onejant com llengües de foc que anunciessin un proper i bestial rugit. Van formar dues files, vigilants i mortals a banda i banda de la rampa, mentre el silenci baixava sobre l'enorme cavitat. Al cim de la rampa va aparèixer, l'Emperador.

Va baixar amb lentitud, majestuosament. Era un home petit, encongit per la maldat i els anys. Recolzava la seva encorbada estructura sobre un recargolat bastó i es cobria amb un llarg i encaputxat mantell, molt semblant al dels Jedis, excepte que era totalment negre. L’arrugada cara posseïa tan poca carn que era casi una calavera, els ulls, trepadors i groguencs, semblaven cremar tot allò que miraven.

En el moment d’arribar l'Emperador a la base de la rampa, el Comandant Jerjerrod, els seus generals i lord Vader, es van agenollar davant seu. El Suprem Regidor del Revers Fosc va fer un senyal a Vader i va començar a caminar per entre les files de soldats.

-Aixeca't, amic meu. Voldria parlar amb tu - va dir, dirigint-se a Vader.

Vader es va aixecar i va acompanyar el seu mestre. A continuació van desfilar els cortesans de l'Emperador, la guàrdia reial, Jerjerrod i els guàrdies d'elit de l'Estrella de la Mort, tots reverencials i temorosos.

Vader se sentia ple d'energies al costat de l'Emperador. Encara que mai s'omplirà prou el buit central existent en el seu cor, era un gloriós buit albirat sota la freda llum que projectava l'Emperador, un buit que podria abastar l'Univers. I algun dia abastaria l'Univers..., quan morís l'Emperador.

Perquè aquest era el somni final d’en Vader. Quan absorbís tot el fosc poder que pogués d'aquest mal, absorbir i conservar aquesta freda lluminositat en el seu cor, matant  l'Emperador i devorant la seva tenebrosa persona. Per regir l'Univers acompanyat del seu fill. Perquè aquest era el seu altre somni, recuperar el seu fill i mostrar la magnitud del seu ombrívol poder, la poderosa força del camí que ell havia seguit tan directament. I Luke hauria d'acompanyar-lo, havia de fer-ho. Junts, pare i fill, regirien l'Univers.

El somni estava a punt de complir-se, percebia que s'acostava al final. Cada succés encaixava en el seu lloc tal com ell, amb la subtilesa pròpia d'un Jedi, havia previst i forjat amb el seu fosc poder.

-L’Estrella de la Mort es completarà en el temps previst, mestre -va exhalar Vader.

-Sí, ho sé -va replicar l’Emperador -. Has obrat bé, Lord Vader..., i ara detecto el teu desig de continuar la recerca del jove Skywalker.

Vader va somriure rere la seva màscara blindada. L'Emperador percebia sempre el que passava fins i tot quan no coneixia els detalls.

-Sí, Mestre -va respondre.

-Paciència, amic meu -va advertir el Suprem Regidor -Sempre t'ha costat ser pacient. Al seu degut temps, ell et buscarà..., i quan ho faci, el portaràs davant meu. Ha crescut ple de fortalesa, només tu i jo podem atreure’l al Revers Fosc de la Força.

 - Sí, Mestre. -Junts corromprem el noi, el seu fill l’atrauran a la grandiosa glòria del Revers Fosc. Aviat moriria l'Emperador, i, encara que la galàxia s’agités per l'horror de la seva pèrdua, Vader continuaria governant acompanyat del seu fill.

Com havia de ser sempre.

L'Emperador va alçar lleument el cap concentrant-se en les possibilitats futures.

-Tot esdevé tal com ho he previst -va dir amb satisfacció.

Ell, com Vader, tenia els seus propis plans; plans que implicaven violacions espirituals i manipulacions de vides i destinacions. Va riure entre dents, assaborint la proximitat de la seva conquesta: la seducció final del jove Skywalker.

Luke va deixar la seva Ala-X aparcada prop de la vora de l'aigua i va seguir acuradament el camí a través del pantà. Una espessa boirina s'estenia formant capes per sobre seu. Vapors de la jungla. Un estrany insecte va volar cap a ell provinent del raïm d'una parra, va bategar bojament sobre el seu cap i va desaparèixer. En l'espessor, alguna cosa va grunyir. Luke es va concentrar un instant i els grunyits van cessar. Va continuar el seu camí.

Luke posseïa uns sentiments contradictoris respecte en aquest lloc, Dagobah, el terreny de proves on es va entrenar per ser un Jedi. Aquí va ser on veritablement va aprendre a utilitzar la força, a deixar-la fluir a través seu; dirigint-la a on volia i vigilant acuradament la seva ocupació per aplicar-la només per al bé. Era com caminar sobre un pont de llum: un terreny sòlid i estable per als Jedis.

Criatures perilloses aguaitaven al pantà, però per a un Jedi cap era maligna. Voraces sorres movedisses esperaven immòbils com basses plaents. Estranys tentacles es barrejaven amb les lianes penjants. Luke percebia tot això com a part d'un planeta vivent, com a elements de la Força de la qual ell mateix n’era partícip.

Però també hi havia allà coses tenebroses, increïblement fosques, reflexos dels racons ombrívols de la seva ànima. Ja abans les havia sentit, i va fugir primer d’elles per encarar-se i lluitar-hi després. Algunes havien estat vençudes, d’altres formes fosques jeien agotnades.

Va travessar un embull d'arrels retorçades i cobertes de molsa. A l'altra banda, un llis i desbrossat camí conduïa a l'adreça que desitjava. No obstant això, no el va seguir i va tornar a submergir-se en la selvàtica espessor.

Molt per sobre del seu cap una silueta negra planava, aproximant-se, després va canviar de rumb sense prestar atenció, va prosseguir el seu camí.

La jungla s'espessia encara més. Després del següent pantà, Luke va albirar per fi la petita cabana d'estranya arquitectura, amb les seves finestretes projectant una llum sobre l’humit bosc. Luke va vorejar el pantà ajupint-se, i va penetrar a l'estatge.

Yoda l'esperava dempeus, somrient, amb una mà verdosa recolzant-se en un bastó.

-Esperant-te estava -va afirmar, movent el cap.

Amb un gest, va indicar al Luke que s'assegués en un racó. El noi estava impressionat en veure com de fràgil semblava Yoda, amb les seves mans tremoloses i només un fil de veu. Luke va tenir por de no trair la seva torbació davant la condició física del vell mestre.

-Aquesta cara que poses -va dir Yoda, frunzint graciosament les celles -, tan malament semblo davant dels teus joves ulls?

Luke va tractar de dissimular el seu afligit semblant variant de posició en el reduït espai de la cabana.

-No, Mestre..., clar que no -va mentir.

-Sí, ho semblo, clar que ho semblo -el diminut Mestre Jedi va riure alegrement -. Malalt estic, si. Vell i feble - va assenyalar amb un dit nuós al seu jove deixeble - Quan nou-cents anys tinguis tu, no tan bé semblaràs.

La criatura, coixejant, va enfilar-se al llit, somrient encara, i es va tombar amb esforç.

-Aviat jo descansaré. Sí, dormiré per sempre. Guanyat l'he -va mussitar.

Luke va negar amb el cap.

-No pot morir, Mestre Yoda, no ho deixaré.

-Entrenat bé i ple de Força estàs. Però no tan fort com per això! -Va replicar Yoda -. El crepuscle penja sobre mi i aviat la nit caurà. Així són les coses..., així és la Força.

-Però jo necessito la seva ajuda -va insistir Luke -. Vull completar el meu entrenament.

-El gran mestre no el podia abandonar ara, encara faltava molt per comprendre. I ell havia acceptat tant de Yoda sense lliurar res a canvi. Tenia mil coses de compartir amb l'anciana criatura.

-No més preparació necessites tu -li va confortar Yoda -. Ja saps tot el necessari.

-Llavors, ja sóc un Jedi? -Va insistir Luke. No, sabia que no ho era encara del tot. Una cosa faltava.

Yoda va contreure seus marcits trets.

-No encara, un problema encara queda, queda... Vader. A Vader d’enfrontar has. Llavors, i només llavors, complet Jedi seràs. I enfrontar-te amb ell hauràs, tard o d'hora.

Luke sabia que aquesta seria la seva màxima prova, no podia ser d'una altra manera. Cada pregunta tenia la seva resposta i Vader bategava inextricablement inserit en el cor del conflicte d’en Luke. Era un patiment donar forma a les preguntes, però, després d'un llarg silenci, va parlar de nou a l'ancià Jedi:

-Mestre Yoda, Darth Vader... ¿És el meu pare?

Una expressió de fatiga i compassió va treure el cap en els ulls de Yoda.

El noi encara no era un home complet. Un trist somriure va solcar el seu rostre i va semblar fins i tot que disminuïa de mida, encongit sobre el llit.

- Un descans jo necessito. Sí. Un descans -es va queixar.

Luke va mirar fixament el consumit mestre, intentant conferir energia merament amb la força del seu amor i voluntat.

-Yoda, he saber-ho -va xiuxiuejar.

- El teu pare ell és - va replicar Yoda simplement.

Luke va tancar els ulls, la boca, el cor, per apartar de si una veritat dolorosa i ja coneguda.

- T’ho va explicar, oi? -Va preguntar Yoda. Luke va assentir sense parlar. Desitjava poder congelar aquest moment, amagar, tancar el temps i l'espai en aquesta habitació de manera que no s’expandís per l'Univers aquesta terrible veritat, aquest coneixement aclaparador. Una ombra de preocupació va creuar el semblant d’en Yoda.

-Inesperat això és i infortunat -va dir

- ¿És un infortuni que jo sàpiga la veritat? -Una càrrega d'amargor va impregnar la veu d’en Luke, sense saber ell si anava dirigida contra Vader, Yoda, ell mateix o a l'Univers sencer.

Yoda es va aixecar amb un esforç que va semblar cremar totes les seves energies.

-Una desgràcia que et precipitis a enfrontar-te amb ell és. Incomplet el teu entrenament era..., no preparat per en aquesta càrrega estaves tu. Obi-Wan t'ho hauria dit temps enrere..., si jo deixat n'hi ha. Ara comporta una gran debilitat. Temo per tu, temo. -La tensió del seu rostre va desaparèixer i Yoda va tancar els ulls.

-Mestre Yoda, ho sento. -Luke es va estremir en veure la debilitat de Yoda.

-Ja ho sé, però enfrontar de nou en Vader has, i sentir-ho no t'ajudarà. -Es va inclinar cap endavant i, per senyes, va manar acostar-se al Luke. Luke va gatejar per aproximar-se al mestre. Yoda, amb un fil de veu, va prosseguir -: Recorda, el poder d'un Jedi de la Força prové. Quan als teus amics vas rescatar, el desig de venjança esperonava el teu cor. Compte tingues amb la fúria, la por i l'agressivitat. El Revers Fosc són. Ragen amb facilitat, disposats d’unir-se a la felicitat. Una vegada que iniciïs el descens pel sender fosc..., sempre el teu destí dominarà - Yoda jeia al llit, respirant cada vegada menys.

Luke va esperar en complet silenci, tement moure’s i distreure tan sols una mica al venerable ancià, menys encara volia impedir que es concentrés en la tasca de seguir parlant.

Al cap de pocs minuts, Yoda va mirar un cop més el noi i, amb un gran esforç, va somriure bondadosament. Només la grandesa del seu esperit mantenia amb vida al decrèpit cos.

-Luke..., de l'Emperador cura tingues. No subestimis els seus poders o la mateixa sort del teu pare correràs. Quan anat m'hagi..., l'últim Jedi seràs. Luke, la Força és intensa en la teva família. Comparteix la qual... has après. -Yoda va començar a vacil·lar i va tancar els seus ulls -. Existeix un altre Cel¹.

El seu cor es va parar i va exhalar l'alè. El seu esperit va fluir d'ell com si fos una brisa fresca que bufés cap a un altre cel. El cos va tremolar una vegada més i va desaparèixer per complet.

Luke es va asseure al costat del petit llit buit durant més d'una hora, intentant sondejar la pèrdua d’en Yoda. Era insondable.

El seu primer sentiment va ser el d'un dolor il·limitat per a ell i per l'Univers. Com algú com Yoda podia haver-se anat per sempre? Sentia com un negre forat sense fons perforés el seu cor en el lloc on Yoda havia residit.

Luke havia patit anteriorment la pèrdua d'ancians consellers. Era desesperançadorament trist i inevitablement, formava part del procés de maduració. Era això el que significava, doncs, créixer? ¿Veure com els amics estimats envelleixen i moren? ¿Madurar i enfortir-se a costa del trànsit mortal?

Una pesada càrrega de desesperació li va caure a sobre just en el moment en què tots els llums de la cabana van titil·lar esvaint-se després. Durant diversos minuts més va romandre assegut, sentint que era la fi, com si tots els llums de l'Univers s'haguessin apagat. L'últim Jedi, assegut en un pantà, mentre galàxia sencera es preparava per la guerra definitiva.

El fred va penetrar en els seus ossos despertant a la ciència del buit on havia caigut. Es va estremir i va mirar al seu voltant. La foscor era impenetrable.

¹ La paraula Sky és tant l’inici del nom Skywalker com, també, Cel. Joc de paraules intraduible, que és realitza doblement en el seguent paràgraf. (N. del t.)

Va gatejar fins a l'entrada i es va aixecar al sortir. Aquí al pantà, res hi havia canviat. Els nuvolets de vapor eren absorbits per milers d'arrels aèries que els tornaven al pantà... en forma d'aigua, un cicle que s'havia repetit milions de vegades al llarg dels temps i que continuaria fins a la fi. Potser en això radicava la seva lliçó. Però, la seva tristesa no va disminuir en absolut en saber-ho.

Sense propòsit fix, va caminar de tornada al lloc on descansava la nau. R2 se li va abalançar a sobre emetent una excitada salutació, però Luke, desconsolat, va ignorar el petit i fidel robot. R2 va xiular un breu condol i després va mantenir un respectuós silenci.
Luke, abatut, es va asseure sobre un tronc. Va recolzar el cap a les mans i va parlar en veu baixa per a si mateix.

-No ho aconseguiré. No puc continuar sol -es va dir. Una veu provinent de la densa boirina va flotar-hi fins a ell.

-Yoda i jo sempre t'acompanyarem -era la veu d’en Ben.

Luke es va tombar, insensible, a la veu. Volia conservar la seva fúria, guardant-la com un tresor. Era tot el que tenia i no deixaria que la hi prenguessin tal com li havien arrabassat tota la resta. Però va sentir com disminuïa la seva còlera, suavitzada per la compassió d’en Ben.

-No et culpo per estar furiós –comminar-lo Ben -. Si alguna cosa estava malament en el que vaig fer, certament no seria la primera vegada, perquè... el que li va passar al teu pare va ser culpa meva...

Luke va alçar el cap pres d'un interès agut i sobtat. Mai havia sentit tal cosa i la seva còlera va anant transformant-se ràpidament en curiositat i fascinació, perquè el coneixement és com una droga additiva i, com més es posseïa, més es volia.

Va seguir assegut sobre la soca, progressivament hipnotitzat. R2 rodava per allà, callat i silenciós, oferint la seva reconfortant presència.

-Quan em vaig trobar per primera vegada amb el teu pare. -Va continuar Ben -, ell era ja un gran pilot. Però el que més em va sorprendre va ser veure quan poderosa era la Força en ell. Em vaig responsabilitzar a ensenyar l’Ànakin quins eren els camins del Jedi. El meu error va ser creure que podia ser tan bon mestre com Yoda. No ho vaig ser. La meva estúpida supèrbia ho va impedir. L'Emperador va percebre el poder d'Ànakin i el va atreure al Revers Fosc. -Entristit, Ben va fer una pausa i va mirar obertament als ulls de Luke com demanant-li perdó -. La meva supèrbia va produir conseqüències terribles per a la galàxia.

Luke estava embruixat. Que l'arrogància d’Obi-Wan hagués causat la caiguda del seu pare era una cosa horrible. Horrible per la qual cosa, innecessàriament, hi havia arribat a ser el seu pare. Horrible perquè significava que Obi-Wan no era perfecte. Ni com a home ni com Jedi. Horrible perquè el Revers Fosc podia ferir-li tan de prop, canviant tot el bé en mal. No obstant això, Darth Vader hauria de conservar en el seu interior una espurna d'Ànakin Skywalker.

-Encara hi ha alguna cosa bona en ell -va declarar Luke.

Ben va negar amb el cap, ple de remordiments.

-Jo també vaig pensar que podria retornar-lo al costat bo. Ja no és possible. Ara és més una màquina que un home. Retorçat i maligne.

Luke va percebre el significat que estava subjacent en les frases d’en Ben i va escoltar les seves paraules com si fossin ordres. Amb el cap, va interrogar a la imatge.

-No puc matar el meu propi pare -va exclamar.

-No hauries de pensar-hi en aquesta màquina com si fos el teu pare -era el mestre parlant de nou -. Quan vaig veure el que havia arribat a ser, vaig intentar dissuadir-lo, atreure’l de nou a la llum. Vam lluitar... i el teu pare va caure en un gresol de la fosa. Quan el teu pare va sortir arrossegant-se d'aquell terrible estany, el canvi en ell s'havia imprès amb foc per sempre. Es va convertir en Darth Vader, sense el més lleu indici d'Ànakin Skywalker. Irremeiablement maligne. Solcat per cicatrius i mantingut amb vida només per la seva maquinària i la seva pròpia i negra voluntat...

Luke va mirar a la seva pròpia mà mecànica, relacionat conceptes.

 -Vaig intentar detenir-lo una vegada -va dir amb tristesa. No ho vaig aconseguir.
No desafiaria altra vegada al seu pare, no podria.

-Vader et va humiliar en la vostra primera trobada, però aquesta experiència formava part de la teva preparació. Et vaig ensenyar, entre altres coses, el valor de la paciència, si no haguessis estat tan impacient en el teu propòsit de derrotar Vader llavors podies haver acabat d'entrenar-te aquí, amb Yoda. T’haguessis estat entrenat de veritat.

-Però havia d'ajudar els meus amics -protest Luke.

- ¿I els vas ajudar? Van ser ells els que et van salvar. Poc vas aconseguir, em temo, precipitant-te abans de temps.

La indignació d’en Luke es va fondre, deixant un enorme pou de tristesa.

-Vaig descobrir que Darth Vader era el meu pare -va xiuxiuejar.

-Per ser un Jedi, Luke, has d’enfrontar i d’anar més enllà del Revers Fosc, al costat al que el teu pare va poder arribar. La impaciència és la sortida més fàcil, per a tu igual que per al teu pare. Només que el teu pare va ser seduït pel que va trobar a l'altre costat d'aquesta sortida i tu t'has mantingut ferm. Ara ja no ets tan temerari, Luke. Ets fort i pacient. I estàs preparat, per a la confrontació final.

Luke va negar de nou amb el cap al fer-se clares les implicacions del discurs d’en Ben.

-No puc fer-ho, Ben - va renegar.

Les espatlles d’Obi-Wan Kenobi es van enfonsar, derrotades.

-Llavors l'Emperador ja ha vençut. Tu eres la nostra única esperança.

Luke va buscar altres alternatives.

-Yoda va dir que jo podria entrenar a un altre per...

-L 'altre de qui parlava és la teva germana bessona -va somriure secament l'ancià Ben -. No li serà més fàcil que a tu destruir en Darth Vader.

Luke va ser sacsejat visiblement per aquesta informació. Es va posar dempeus, encarant-se amb l'esperit.

- ¿Germana? Jo no tinc germanes -va negar.

Un cop més Obi-Wan va embolicar les seves paraules amb afecte per suavitzar el creixent remolí espiritual del seu jove amic.

-Per protegir a ambdós de l'Emperador, us vam separar en néixer. L'Emperador sabia, com jo, que un dia, amb la Força de la seva part, el fill de Skywalker representaria una amenaça per a ell. Per aquesta raó, la teva germana ha estat en segur anonimat.

Luke es resistia a creure el que sentia. Ni necessitava ni volia tenir un bessó. Ell era únic! No era un ésser, incomplet, excepte per la mà mecànica que ara tenia crispada. Era ell només un peó d'una vasta conspiració? ¿Bressols canviats, germans permutats, separats, forçats a viure diferents vides secretes? Impossible. Ell sabia bé qui era! Era Luke Skywalker, nascut d'un Jedi que va esdevenir Senyor de les Tenebres, crescut en una sorrenca granja de Tattoine, va tenir cura per l’Oncle Owen i la tia Beru, educat sense manies, un pobre i honrat treballador..., perquè la seva mare, la seva mare... Què va succeir amb la seva mare? Què havia dit ella? Qui era ella? ¿Què li va poder dir a ell? Es va dirigir, buscant, al nucli de la seva ment, cap a un lloc i un temps molt diferents al pantanós terra de Dagobah, fins l'alcova de la seva mare, la seva mare i la seva... germana. La seva germana...

- Leia! ¡Leia és la meva germana! -Va exclamar, gairebé caient de la soca de l'arbre.

-La teva visió interna funciona prou bé -va assentir Ben. Ràpidament, però, va endurir el to de la seva veu -. Enterra profundament els teus sentiments, Luke. Et faran, o però poden fer que acabis, servint a l’Emperador.

Luke intentava comprendre el que deia el seu ancià mestre. Massa informació, tan ràpida i gairebé es va desmaiar. Ben va prosseguir la seva narració:

-Quan el teu pare se'n va anar, no sabia que la teva mare estava embarassada. La teva mare i jo sabíem que, eventualment, acabaria descobrint-lo. Volíem mantenir-vos els dos tan fora de perill com fos possible i tot el temps possible. Així doncs, et vaig portar a viure amb el meu germà Owen a Tattoine..., i la teva mare es va dur la Leia a viure a Alderaan com a filla del Senador Organa.

Luke es va apaivagar sentint la història, mentre R2, aixoplugant-se al seu costat, brunzia en un registre amb prou feines audible per confortar al Luke.

Ben va seguir parlant amb suavitat perquè el so de la seva veu consolés el que les seves paraules no podien aconseguir.

-La família Organa era una família del més alt nivell i bastant poderosos políticament en aquell sistema. Leia es va convertir en princesa per virtut del seu llinatge; ningú, naturalment, ho sabia que n’era d’adoptada. Però era un títol sense poder real, ja que Alderaan era una antiga democràcia. No obstant això, la família seguia, sent poderosa políticament i Leia, seguint els passos del seu pare, va arribar també a ser senadora. Però no només això, sinó que es va convertir en líder de la seva cèl·lula en l'aliança contra el corrupte Imperi. I com gaudia d'immunitat diplomàtica, era una baula vital per obtenir informació per a la causa Rebel. Això és el que ella estava fent quan es van creuar els vostres camins; perquè els seus pares adoptius sempre li van dir que contactés amb mi a Tattoine si els seus problemes eren desesperats.

Luke va intentar posar ordre entre els seus múltiples pensaments. L'amor que sempre va sentir per Leia en la distància - tenia ara una base clara. Però, sobtadament, ara també es va sentir protector, com un germà gran, encara que, per tot el que sabia, potser ella fos més gran per uns minuts.

-Però no pots deixar que ara aquesta es vegi així involucrada, Ben -va insistir Luke -. Vader la destruiria. Vader, el pare de tots dos. Potser Leia pogués reviure el bé en ell.

-Ella no s'ha entrenat en les vies del Jedi de la manera que tu ho has fet, Luke. Però la Força és intensa en ella, com ho és en tota la teva família. Per això el seu camí es va creuar amb el meu, perquè la Força ha de ser augmentada per un Jedi. Ara tu ets l'últim Jedi, Luke..., però ella ha de tornar amb nosaltres, amb mi, per aprendre i créixer. Perquè la seva destinació és aprendre i créixer, i el meu és ensenyar-la -va seguir parlant més lentament, recalcant les paraules i emfatitzant les pauses -. No pots escapar a la teva destinació, Luke. -Va clavar els seus ulls en els de Luke, posant tot el seu afany en la mirada per deixar una empremta indeleble en la ment d’en Luke-. Mantingues secreta la identitat de la teva germana, perquè si tu falles ella és la nostra única esperança. Mira’m, Luke: la pròxima lluita és només teva, però molt depèn del seu resultat, potser puguis demanar alguna força del meu record. No pots evitar la batalla, no pots escapar a la teva destinació. Hauràs d'enfrontar-te a Darth Vader de nou...
                                                                                                                                           

   Següent