Conquesta (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

La Nen Yim va contemplar com les naus damutek s'assentaven entre els arbres alienígenes, amb un vertigen d'emocions que amb prou feines aconseguia amagar. No obtindria res de bo si mostrava un desplegament semblant, especialment sent tan infantil. Un cuidador era circumspecte; un cuidador era analític; un cuidador no contemplava abstret una cosa així, plena de meravella i alegria, amb els circells que formaven el seu tocat capil·lar onejant descontroladament.

Així que la Nen Yim no va fer res d'això. Però, pels Déus, que ho feia en el seu interior. Allò sí que era un planeta! Tècnicament era una lluna, però per a ella era tot un món... Un món desconegut! Les olors poc familiars, el moviment no programat de l'aire, l'estranya singularitat d'una gravetat amb un brunzit que els seus sentits no podien captar d'origen... Però l'excitació real provenia del seu interior. Igual que l'espès tronc del damutek, ella era una llavor que per fi havia trobat la terra adequada on germinar i desenvolupar-se.

Terra. Es va ajupir i va esgarrapar un grapat d'aquella rica brutícia negra. No feia olor de res que ella conegués, encara que resultava llunyanament semblant a les comportes de les séquies enterrades sota les piscines de mernip o les emanacions de les gargamelles Luur de les enormes mónnaus, l'últim dipòsit de les deixalles que transportava la seva immensa xarxa de capil·lars i on es digerien nutrients, metalls i aire. Sovint s'extasiava com una nena al costat de les emanacions de les gargamelles Luur; fins aquell moment, l'únic vent que mai havia sentit.

-La teva primera vegada en un veritable món, adepta?

La Nen Yim va fer mitja volta, esperant trobar-se amb una de les seves companyes adeptes, però sobtadament es va recol·locar els circells del seu tocat en un posat de genuflexió en descobrir que no era una criatura tan humil com ella creia, sinó que es tractava de la seva nova mestressa, Mezhan Kwaad.

La mestra li va permetre completar el seu posat, abans de situar-se davant d'ella.

-Pots mirar-me, adepta.

-Sí, Mestra Mezhan.

La Mezhan Kwaad s'acostava al final de la seva joventut. Si no fos una cuidadora encara podria engendrar un fill... Però, és clar, aquesta era una forma de cura prohibida per les mestres de la seva casta. Malgrat el seu elevat estatus, i de la seva primesa, conservava les formes d'una femella madura. El seu rostre ample, de pòmuls alts, exhibia al front les cicatrius habituals del seu rang, i la seva mà dreta era la mà de vuit dits d'una mestra. Les seves altres alteracions eren més discretes, seguint l'estètica dels cuidadors. Les marques de les seves víctimes no eren externes com solien ser-ho les d'altres castes. Portava l'ajustat oozhith d'una mestra, amb els seus diminuts cilis onejant en subtils onades de color, buscant i capturant els microorganismes alienígenes que suraven en l'atmosfera per alimentar-se de ells.

-Respon a la meva pregunta -va exigir la mestra.

-Sí, Mestra. Mai abans havia conegut un món que no fos una de les nostres mónnaus.

-I quines són les teves impressions?

-Les nostres mónnaus es construeixen al llarg de segles, potser mil·lennis. En Yun-Yuuzhan va crear planetes i llunes al llarg de milions i milers de milions de cicles. Els seus recursos interiors són consumits lentament per processos tectònics o per la vida que mantenen -Va mirar cap avall, cap a la brutícia que bategava sota els seus peus-. Però la riquesa inimaginable que trepitjo ara és tan estranya.... I la vida! És tan variada i tan diferent de la nostra! I no va ser creada per servir-nos!

La mestra cuidadora va aclucar els ulls.

-Sí va ser creada per servir-nos -rectificà calmadament-. És la voluntat dels Déus que tota vida ens serveixi. Ja t'ho van ensenyar.

-Naturalment, Mestra -va acceptar la Nen Yim-. Només vaig voler dir que nosaltres encara no l'hem reformat per adequar-la a les nostres necessitats, però ho farem.

-Sí, ho farem -va corroborar la Mezhan Kwaad-. I emfatitzà el plural. Saps per què ets una adepta, Nen Yim? Saps per què estàs aquí i no corregint les mutacions que fixen el metà en una decadent gargamella Luur?

-No, Mestra.

-Perquè vaig veure el teu treball amb les glàndules endocrines en la mónnau Baanu Kor.

-Només vaig fer el que es necessitava -va respondre la Nen Yim, nuant el seu tocat en una postura humil.

-I ho vas fer òptimament. Molts no s'haurien atrevit a modelar el tii, però tu vas anar més enllà. Vas aplicar el protocol Vul Ag, encara que mai s'havia utilitzat en una glàndula endocrina.

-Vaig creure que les membranes osmòtiques exteriors transpirarien més eficaçment...

-Sí. La tradició i la conveniència tenen una importància vital, absoluta, en la nostra tasca, però la completa immersió en aquestes qualitats pot comportar estretor de mires. Necessito adeptes amb recursos, que s'atreveixin a aplicar el coneixement sagrat i immutable a obrir nous camins. Em comprens?

-Això crec, mestra -va contestar la Nen Yim amb cautela. Un petit nus de por es va formar en la seva gola. És que sabia la mestressa...? No, no podia saber-ho. Si sabés que la Nen Yim havia flirtejat amb l'heretgia, mai l'hauria ascendit. Llevat que ella...

No. Una mestra no. Era impossible.

-No ho creguis simplement, tingues-ho per segur i arribaràs lluny -li va dir-. No ho veus? Com tu mateixa has dit, després de generacions infinites tenim una nova galàxia plena de vida a l'abast dels nostres dits. És hora de demostrar exactament el que en Yun-Yuuzhan ens tenia reservat.

La Nen Yim va assentir amb el cap i va contemplar els damuteks. Ja es desprenien de la seva pell protectora i començaven a expandir-se, a créixer per formar els recintes cuidadors altament especialitzats.

-Vinga, adepta -la convidà la mestra-. És hora que rebis la teva mà.

-Tan aviat? -va preguntar la Nen Yim.

-La nostra tasca comença demà. Ja saps que tenim en el nostre poder a un d'aquests Jeedai. Només un, de moment, però aviat en tindrem més. El mateix Senyor Suprem Shimrra ens estarà vigilant molt de prop. No el defraudarem.

* * *

La Nen Yim va sortir del bany cerimonial enfundada en un oozhith fosc. Al seu contacte, aquest es va embolicar fermament sobre ella, i la dona va sentir una formigueig quan va inserir els cilis en els seus porus. No era un oozhith complet, sinó un vestit curt que deixava al descobert els braços i la major part de les cames. Es va pentinar cap enrere amb les mans el curt pèl fosc i va mantenir la mà dreta en alt, mirant-la com si la veiés per primera i no última vegada. Llavors, va permetre que l'ajudant l'escortés fins a la fosca gruta de la Yun-Ne'Shel on l'esperava la seva mestra.

La gruta feia olor de salmorra i oli. Era íntima i humida, i va reaccionar feblement davant el seu contacte. Es tractava d'una parent llunyana del yammosk; els sentiments que emanaves t'eren retornats multiplicats pel seu interior.

I, ara, l'ansietat i la torbació la va martellejar mentre s'agenollava davant la boca de la gruta, un forat de la mida d'un puny, envoltat per una massissa protuberància de múscul. Sense fer una pausa ni retrocedir, va ficar la mà per l'obertura.

Per un moment no va succeir res. Llavors, vuit dents van sorgir de les seves beines i se li van clavar al canell.

La suor va començar a relliscar pel seu front mentre es rendia al dolor, i les dents s'enfonsaven amb lentitud glacial en els seus teixits musculars i li esgarrapaven els ossos. Els llavis de l'obertura es tancaven de tant en tant per xuclar la sang. La gruta li va tornar el seu dolor amplificat, i la seva respiració es va tornar agitada. Va perdre el sentit del temps; mentre tornava a ser a poc a poc conscient de totes i cadascuna de les terminacions nervioses del seu cos, com si els cilis del seu vestit fossin agulles que es retorcessin dins dels seus porus.

Fins que, finalment, les dents es van trobar al centre del seu canell; va sentir que s'ajuntaven amb un ominós clic. Ella va intentar prendre alè, tranquil·litzar-se i preparar-se per allò que havia de venir.

Tot va succeir ràpidament. Tot d'una, la boca va rotar noranta graus però el seu braç a penes va girar un i la mà es va desprendre amb un humit snick. La Nen Yim va retirar el braç i va contemplar fixament el monyó del seu canell amb maldestre sorpresa. Tot just va notar que el seu acompanyant la subjectava per les espatlles i la guiava fins a la fosca bassa situada al centre de la gruta.

-Puc fer-ho sola -va murmurar.

Es va agenollar davant de la bassa amb el cap donant-li voltes. Una cosa fosca s'agitava en les aigües, coses de cinc potes que van acudir ansiosament amb l'olor de la sang. Va submergir en l'aigua el regalimant monyó.

Havia pensat que el seu cos no podria experimentar major dolor que el sofert fins llavors. S'equivocava. No ho va sentir únicament a la mà, sinó que un gran espasme general li va fer arquejar tot el cos i congelar-lo uns instants en aquesta posició. No podia veure la criatura que s'aferrava al seu canell i per un horrible instant va desitjar fer-se enrere. Una enorme flamarada de llum va explotar en el seu cap i ja no va saber res més.

Quan va despertar, llàgrimes de vergonya van brollar dels seus ulls. A través d'elles va veure que la seva mestra es trobava dreta davant seu.

-Ningú ha suportat la primera vegada sense un breu desmai -li va dir-. En aquesta ocasió no hi ha vergonya, però seria diferent si mai arribessis a rebre la mà d'una mestra. Però, per llavors, estaràs preparada.

La mà. La Nen Yim la va alçar davant els seus ulls.

Encara estava assentant-se. Una espessa secreció verdosa marcava la línia entre ella i el monyó del seu canell. Quatre llargs dits i un polze sorgien de la prima però flexible closca que ara coronava el seu braç dret. Milers de petites protuberàncies sensorials cobrien el palmell i els dits. Els dos més allunyats del polze acabaven en diminutes pinces; el més proper tenia una arpa prima, esmolada i retràctil.

Va intentar moure els dits; però no va succeir res.

-Les connexions nervioses trigaran uns dies a completar-se, i el teu cervell necessitarà uns quants més per acostumar-se a les modificacions més subtils -li va informar la seva mestra-. Alegra't, Nen Yim, ara ets realment una adepta. T'uniràs a mi per reformar el Jeedai, i aconseguir glòria per a la nostra casta, el nostre domini i els yuuzhan vong.

Següent

Conquesta (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

L'Ànakin va accelerar per sobre del que podrien ser ones i rínxols, tempestes i remolins d'un immens mar de núvols verds. La il·lusió era gairebé perfecta mentre el sol enrogia, s'entollava i desapareixia en l'horitzó, com l'explosió d'una bomba de fusió vista en progressió inversa que es condensés amb la bomba que l'havia alliberat. Els núvols reals eren ataronjats i marbrats de marró, i l'estrella gasosa també s'amagava més enllà de l'horitzó. Començava una nit tan rara com a veritable, la primera en els tres dies estàndard des que va deixar el lloc on es va estavellar amb la seva nau.

Però els núvols verds eren una il·lusió potencialment letal. En realitat eren les copes dels arbres, i si intentava travessar una d'elles a aquesta velocitat, no experimentaria la lleugera humitat i la turbulència gairebé inapreciable que produïa el fet de volar a través d'un núvol, sinó que estavellaria contra ella el seu lliscant, i possiblement els seus ossos.

Així que va tancar els ulls i va usar la Força per captar la vida que bullia per sota d'ell, però tenint cura de no ascendir massa.

Se sentia exultant per poder volar de nou, així que de tant en tant, només per uns moments, s'oblidava del que feia i del que l'esperava en el lloc cap al qual es dirigia. Es limitava a prémer l'accelerador per sentir la fluïdesa del vent a la cara, la pressió de la velocitat a les galtes.

Però l'accelerador ja estava al màxim; el lliscant, simplement, no era tal. Hi havia trastejat tot el possible, però cap nyap hauria pogut transformar el recuperat repulsor d'un Ala-A en una muntura funcional que es llisqués elegantment sobre el vent. El seient de pilot del seu Ala-X estava muntat sobre una improvisada estructura semblant a una gàbia, i davant seu tenia exactament quatre controls: un interruptor de connexió i desconnexió, un accelerador, un control d'altitud connectat al repulsor i la canya que controlava un timó d'alumini situat darrere d'ell. No era la nau més còmoda i manejable que hagués pogut pilotar i la seva velocitat màxima tot just arribava als noranta quilòmetres per hora. Tot i això, viatjava molt més ràpid que caminant o esperant que reparessin el transport.

Es va projectar més lluny en la Força fins a tornar a tocar la Tahiri. Es trobava en un lloc fosc i sentia dolor... O estava deixant de sentir-ho. No podia situar-la on.

Ànakin.

Allò el va sobresaltar. El seu nom va sonar com un picaroleig h'kig, però això no tenia res d'estrany.

-Ja Vaig, Tahiri, ja vaig -va xiuxiuejar.

Ànakin...

Però el sentit de les paraules es va dissoldre en un mar d'emocions. Por, pesar. Esperança. Havia arribat fins a ella sense paraules per donar-li l'equivalent d'una encaixada amb la mà, i en canvi s'havia topat amb una abraçada ferma i desesperada.

Et trobaré, va projectar. Aguanta, només aguanta una mica més.

No!

No va poder distingir si li advertia perquè s'allunyés o responia a la fulla de dolor que sobtadament havia tallat la seva comunicació, arrencant-la del seu costat i deixant-lo sol, una vegada més, amb les copes dels arbres.

La va buscar de nou però no va trobar res, ni tan sols una dèbil presència.

-Estàs bé, Tahiri, sé que ho estàs -va remugar entre dents.

No obstant això, va sentir algú més. Era com una tènue estrella, l'estrella més tènue del firmament.

-Jaina -va dir l'Ànakin-. Hola, Jaina.

Però no va saber si ella l'havia captat.

* * *

Van passar els dies, monòtons i borrosos. La selva es va convertir en sabana, sembrada amb ocasionals esclats de l'aigua acumulada en els seus aiguamolls. I després va arribar l'oceà, brillant com una planxa de coure i or líquid sota la llum de Yavin i del distant sol. Va contemplar els contorns en forma de «V» de monstres pels que no tenia nom i que només eren ombres en les profunditats. Va volar dia i nit, donant escasses i mínimes becaines, utilitzant la Força per reposar forces. Hi havia menjat la seva última ració després de deu dies de viatge, però dos dies després seguia sense fam. Se sentia lleuger i animós, com un llampec amb forma humana.

Necessitava aigua i, quan el seu cos l'exigia, s'aturava per destil·lar-la. Però, sobretot, volava i volava, i es perdia entre la vida que l'envoltava. Va buscar la Tahiri, intentant comprendre el que li havia passat, intentant encomanar-li la seva esperança.

* * *

Yavin va eclipsar el sol i poc després va desaparèixer sota l'horitzó. L'Ànakin va tornar a trobar-se en la més completa foscor. Estava a punt de caure en braços de la fatiga, i ja pensava en fer una petita migdiada quan va sentir un soroll estrany. Al principi va creure que era producte de la seva imaginació perquè no sentia res a través de la Força, però com va anar creixent en intensitat, va obrir els ulls i girà acuradament el cap per descobrir el seu origen.

Una cosa volava a uns cinquanta metres d'ell. Una cosa gran i fosca. Una cosa que no existia en la Força.

-Au, Monstre de Sith! -va murmurar.

Es va mantenir immòbil sense deixar de mirar aquella cosa. Avançava completament paral·lela a ell, el que no podia ser accidental. No era tan gran com un coralita, però tampoc molt més petit. Un equivalent del lliscant potser? Alguna cosa millor dissenyada per al vol atmosfèric que les naus que havia vist fins llavors? No percebia la seva silueta amb claredat, només una impressió tàctil de mida i ben bé podia equivocar-se.

Creien que no els havia vist o encara intentaven descobrir la seva posició?

Va tenir la seva resposta uns moments després, quan la nau va canviar subtilment de curs i les seves trajectòries de vol van començar a convergir.

-Això no és res de bo -va mussitar l'Ànakin.

Va ajustar el control d'altura a dos terços i es va deixar caure a través d'un petit forat en les copes de l'arbre. Una branca va xocar contra un cantó del lliscant i, sense giroscopi per corregir el rumb, l'Ànakin es va veure llançat cap a terra. Desesperat, va tirar de la nau cap amunt mitjançant la Força, cosa que el seu germà sempre li criticava.

-La Força no és un soldador per posar pegats a les naus -podria haver-li dit en Jacen perfectament.

És clar que, sense aquest macrosoldador, l'Ànakin ja seria en aquests moments un munt d'ossos trencats escampats pel terra de la selva. La Força es trobava a tot arreu, no?

Estabilitzant el vol a mitja alçada del dosser que formava el sostre dels arbres, privat fins i tot de la llum de les estrelles, l'Ànakin es va trobar sumit en una foscor encara més completa que abans. Va reduir una mica la velocitat; el timó era massa tosc per arriscar-se a seguir viatjant entre els enormes troncs a ple impuls. Va deixar que la Força guiés la mà que sostenia el timó i va rastrejar la foscor amb la mirada buscant qualsevol senyal del seu perseguidor.

Però va tornar a ser la seva oïda el que el va alertar. Una cosa travessava les copes dels arbres darrere d'ell, i se li va estarrufar el pèl al clatell. A què s'enfrontava? A una nau vivent? A una bèstia?

Va seguir descendint i va realitzar un gir brusc que li va fer passar entre dos arbres, encara que fregant un d'ells. Per un instant, va creure que la seva maniobra havia funcionat, però llavors va sentir que el brunzit canviava de direcció fins a situar-se darrere d'ell.

Com pot veure en la foscor?, es va preguntar. Mitjançant infrarojos? O, atès que els yuuzhan vong només utilitzaven tecnologia vivent, potser podia olorar-lo. Fos com fos, el tenia localitzat. I era més ràpid que ell, encara que menys maniobrable en aquell terreny a causa de la seva major grandària.

Pensava que malgrat tot se les estava arreglant força bé per eludir-lo, fins que alguna cosa va passar xiuxiuejant prop de la seva orella. No era una branca, ni res que pogués sentir en la Força. Va incrementar desesperadament les seves tàctiques evasives, girant i balancejant tan enganxat als arbres com s'atrevia, lliscant pels espais més estrets que era capaç.

Coses fosques van passar fregant-li i es van perdre xiuxiuejant entre les fulles. Llavors, una cosa va xocar contra el lliscador i el va subjectar amb tanta força que el va frenar en sec.

No obstant això, la inèrcia va fer que l'Ànakin no s'aturés com el seu vehicle, sinó que es veiés llançat pels aires cap a la nit, convertit en un coet de carn i ossos. Va frenar la seva velocitat gràcies a la Força, i es va deixar caure sobre la branca més gran que va poder trobar a prop.

Es va tornar per trobar-se davant d'un forat a la nit.

Un prim tentacle va sorgir espetegant de la cosa i es va enroscar en la seva cintura, comprimint-lo dolorosament. Amb un gemec ronc, va desembeinar el seu sabre làser, el va connectar i es va disposar a tallar el tentacle mentre la pressió es feia gairebé insuportable. Increïblement, doncs no semblava més gruixut que el seu dit polze, va resistir el primer tall, encara que va cedir al segon.

Llavors, l'Ànakin ja havia estat arrencat de la branca, i va tornar a caure a terra. Va tancar els ulls, va temptejar mentalment a la recerca d'una altra branca i la va utilitzar com a trampolí per a propulsar-se fins a un lloc on el seu aterratge passés inadvertit. No ho va aconseguir. Un tentacle el va atrapar en ple aire. Va intentar girar-se i el va seccionar, però un altre més va fer presa en ell. Va aconseguir tallar-lo, però es va adonar que els trossos no queien, sinó que es mantenien enrotllats en el seu cos. Si seguien prement...

Va veure clarament el que havia de fer. La propera vegada que els seus peus van tocar una branca, es va impulsar cap amunt mentre sentia que diversos tentacles passaven xiuxiuejant per sota del seu cos. Es va apuntar a si mateix cap al forat negre en la Força.

El problema era que no podia calcular un bon lloc en el qual aterrar. Va caure sobre la nau, però la superfície era desigual i va relliscar, va rebotar a la popa del vehicle i va lliscar per ella. Mentre queia es va agafar a un sortint de la cosa i per un breu instant es va sentir desorientat, com si la seva oïda interna li indiqués de sobte que «baix» es trobava en dues direccions diferents, com si estigués en una línia divisòria entre dues gravetats diferents.

Sabia el que significava. Fos el que fos aquella cosa, la propulsava, com a totes les naus yuuzhan vong un dovin basal, una criatura capaç de generar anomalies gravitacionals. Ara estava penjant al costat dels impulsors del vehicle.

La nau va donar una sacsejada i va girar lateralment sobre si mateixa. L'Ànakin va perdre el seu agafador, però ara sabia on era la seva font de gravetat. Potser els yuuzhan vong i les seves criatures no existissin en la Força, però la gravetat si.

Mentre queia, va llançar el seu sabre làser cap amunt i el va guiar amb la Força. El va incrustar al centre de l'anomalia gravitacional, i les espurnes van ploure sobre ell. Mentre l'Ànakin queia a través de la primera capa de branques, va tenir temps de veure com el seu sabre làser es convertia en una lluminosa bengala porpra.

Concentrat en la seva arma, l'Ànakin va xocar contra una branca i va rebotar com un ninot de drap. Va intentar concentrar-se malgrat el dolor, va sentir que el terra s'acostava veloçment i va empènyer contra ell, va empènyer, empènyer...

Fins que es va estavellar. Els seus pulmons es van quedar sense aire a causa de l'impacte i es va fer un cabdell, abraçant-se les cames, buscant un oxigen que no trobava.

* * *

El sol del matí va trobar a l'Ànakin amb el cos convertit en una amalgama de blaus blaus i negres, però encara viu. Es va enfilar cautelosament des del seu amagatall situat en el buit d'un arbre i va fer una ullada al voltant sota la tènue llum.

La nau yuuzhan vong s'havia estavellat a uns vuitanta metres de distància. A l'Ànakin li va recordar una mena de criatura marina xata i alada, encara que semblava del mateix estrany material orgànic que els coralites. Hi havia topat contra un arbre. La cabina del pilot era una bombolla transparent a la part superior i el seu ocupant semblava bastant mort.

Va descobrir que no s'havia equivocat respecte al dovin basal. Tenia un aspecte similar al més gran que havia vist abans, a excepció d'un enorme i traspuant tall en el seu centre. El seu sabre làser estava a prop. Quan el va recollir i va intentar activar-lo, va veure confirmats els seus pitjors temors... no va passar res.

-Perfecte -va exclamar en veu alta-. Ara estic desarmat. Perfecte.

També va trobar les restes del seu lliscant, encara amb el tentacle yuuzhan vong enganxat a ell. No va necessitar molt de temps per saber que, aquesta vegada, no podia salvar res.

A partir d'aquí, hauria de caminar.

Següent

Conquesta (XIV)

Anterior

SEGONA PART

ELS DESHONRATS I ELS CUIDADORS

CAPÍTOL 14

Borsk Fey'lya, Cap d'Estat de la Nova República, tenia una expressió de disculpa que al Luke li va semblar tan falsa com assajada. Igual que les seves paraules.

-Ho sento, però no puc ajudar-lo en aquest assumpte, Mestre Skywalker -va objectar, clavant en ell els seus impertorbables ulls color violeta.

En Luke va lluitar per dominar l'impuls de cridar i va buscar la calma que tan sovint li demanava als seus estudiants.

-Li demano que ho reconsideri, Cap d'Estat Fey'lya. Hi ha vides en joc. -La ferida oberta per la mort de l'Ikrit seguia consumint-lo.

-Sóc dolorosament conscient, Mestre Skywalker -va assentir el bothan-. No obstant això, mentre que vostè es preocupa per les vides de quatre Jedi, compti'ls bé, quatre, jo he de tenir en compte moltíssimes més. He de tenir en compte les vides que perdríem en intentar recuperar el Sistema Yavin, un sistema sense avantatges tàctics o estratègics. I he de tenir en compte les conseqüències; he meditar si això posaria fi a la treva amb els yuuzhan vong i quantes vides ens costaria que es reprengués la guerra.

-Ells ja han trencat la treva -va replicar en Luke, intentant controlar el seu to de veu-. Van prometre que si els hi lliuraven als Jedi, una petició que tota la galàxia sembla ansiosa per complir, no seguirien apoderant-se dels nostres mons. I, tot i així, han pres Yavin IV.

-Doncs per descomptat que ni el senat ni jo donem suport a la suposada purga Jedi.

-Suposada? -En Luke va permetre que la paraula reflectís tota la incredulitat que sentia davant el que en Fey'lya implicava.

-I respecte a Yavin IV -va prosseguir el Cap d'Estat amb veu uniforme, no és un dels «nostres mons», si el seu ús del plural es refereix a la Nova República. Yavin IV és el seu estimat projecte, Mestre Skywalker. Els Jedi van deixar clar que no estaven lligats a les lleis i decisions del Senat, van entaular batalles no autoritzades i van provocar amb això una dissensió innecessària. I ara, de cop i volta, després de rebutjar amb menyspreu les nostres recomanacions, desitgen la nostra ajuda. De debò és incapaç de veure la hipocresia subjacent en això?

-Senyor, deixant de moment a un costat que confon els actes d'un grapat de Jedi amb els del conjunt del nostre orde, estem parlant de nens. No han fet res i no mereixen patir pels errors d'altres.

-Però, m'està demanant que arrisqui la vida de milions de ciutadans de la Nova República, de milers de milions potser, per aquests mateixos errors, els seus errors? Escolti's a si mateix.

-Això és el més...! -explotà la Jaina Solo. En Luke estava sorprès que hagués aconseguit resistir tant de temps callada.

-Calma, Jaina -li va recomanar.

-Però, està retorçant...

-Nena, tens tot l'ardor de la teva mare però res del seu sentit comú -va dir en Fey'lya-. Escolta al teu Mestre.

-No hi ha necessitat d'insultar a la meva neboda -va observar en Luke-. El seu germà és un dels desapareguts.

-Parlem del mateix Ànakin Solo que va falsificar una ordre d'enlairament per poder abandonar Coruscant clandestinament?

-L'Ànakin és una mica... massa entusiasta.

-No va actuar sota la seva autoritat?

-No, Cap d'Estat Fey'lya, va actuar pel seu compte. Però ho va fer perquè creia que els estudiants del Praxeum estaven en perill imminent. I al final ha resultat que tenia raó.

-Un altre exemple del que intentava dir. El jove Solo va escapar desobeint les ordres, trencant diverses lleis i sense consultar amb ningú. I això, pel que sé, és l'essència d'allò en el que s'han convertit els Jedi.

-No és cert, Fey'lya, i la prova és que no he actuat pel meu compte, sinó que he vingut a parlar amb vostè.

-Sí. Però ho ha fet quan el problema s'ha tornat massa gran per poder manejar-lo vostè sol. I sé que acudir a mi no ha estat la seva primera elecció, abans ha visitat al general Antilles, almenys... I sospito que també a altres...

...I tots el van enviar aquí.

-Estudiava les possibilitats, no exigia ajuda -va explicar en Luke.

-Què diplomàtic. I què té a veure la seva germana en tot això? El seu espòs i ella també semblen haver desaparegut.

-Això no és rellevant en aquest moment.

-Ah, no ho és? Estan involucrats en més activitats secretes i no autoritzades? Formen part del petit govern que intenta organitzar pel seu compte, com si l'escollit democràticament per la Nova República fos incompetent i incapaç de realitzar el seu treball?

-Seguim el nostre manament Jedi, Fey'lya, protegim i servim. Lamento que aquestes fites siguin incompatibles amb les seves.

-Arrogància, pura arrogància -va escopir en Fey'lya-. I encara es pregunten per què els detesten?

En Luke sentia que tot es lliscava cap a una conclusió acalorada i sabia que en part era culpa seva. Potser la ràbia que sentia emanar de la Jaina contribuís a part d'això, però ell mateix estava perillosament a prop de perdre el cap. Va ajuntar els palmells de les mans.

-Fey'lya, si no vol considerar una acció militar, consideri almenys un acord diplomàtic.

El bothan es va reclinar a la seva butaca.

-Aquest assumpte ja se'ns havia presentat, reclamant la nostra atenció. En aquest mateix moment estan tenint lloc intenses negociacions.

-Presentat per qui?

-Pels yuuzhan vong, naturalment. La situació de Yavin ha generat massa tensió.

-Què? Vostè ho sabia?

-Els yuuzhan Vong ens asseguren que només han ocupat el sistema temporalment. Han anat a la recerca de matèries primeres, no de captius. No sabien res del seu Praxeum Jedi.

En Luke va trepar al Cap d'Estat amb la seva mirada.

-Tornaré a preguntar-ho -va dir amb suavitat-. Vostè sabia que els yuuzhan vong es dirigien a Yavin i no va fer res per advertir-nos?

-No sigui absurd -rebufà en Fey'lya-. Creu que hauria pogut amagar un secret així als seus espies Jedi? No, clar que no. Els yuuzhan vong van entrar en el sistema de Yavin pacíficament i, quan van arribar, estava tenint lloc alguna mena d'altercat entre contrabandistes. Alguns d'aquests contrabandistes segueixen allà fustigant als yuuzhan vong i sabotejant les seves activitats mineres. Hem hagut de fer un considerable esforç diplomàtic per convèncer-los que aquests bandits no tenen res a veure amb la Nova República. -Decantà el cap, mirant al Luke amb recel-. No sabrà res sobre aquests pirates, oi, Mestre Skywalker? No serà un altre exemple d'activitat Jedi no permesa?

En Luke va aclucar els ulls.

-Ha venut als meus estudiants. Mai oblidaré això. Mai.

-Ja veig. En lloc de contestar les meves preguntes, m'amenaça -En Fey'lya va moure la mà amb gest despectiu-. Ja m'ha fet perdre força temps, Skywalker, però deixeu-me dir-li alguna cosa: li adverteixo formalment que el Sistema Yavin està prohibit per a vostè i per als seus seguidors. Si les forces que es troben allà poden comunicar-se amb vostè, ordeni-les que abandonin el sistema. Sota cap circumstància pot anar o enviar a cap Jedi al seu lloc. Si fa alguna cosa similar, serà arrestat immediatament. Suposo que no cal advertir-li que es troba sota vigilància. Està clar?

-Ei, com el vidre. De sobte han quedat meridianament clares moltes coses -va respondre en Luke.

Sentia que la ment d'en Fey'lya s'havia tancat i segellat al buit. L'entrevista havia acabat.

Va donar mitja volta per marxar, però es va aturar adonant-se que la Jaina no es movia. Seguia dempeus, immòbil, abocant llàgrimes de ràbia.

-Cap d'Estat Fey'lya -va dir ella amb una veu tranquil·la tot i això-. Vostè és la patètica imitació d'un ésser sensible. Espero que algun dia olori la pudor del seu propi cor i s'ofegui en ell.

En Fey'lya li va tornar la mirada.

-Ets molt jove -es va limitar a respondre-. Quan hagis aconseguit fer una mínima fracció del que jo he fet pels habitants d'aquesta galàxia, torna i parlarem.

* * *

-Té alguna raó des del seu punt de vista -va comentar després en Jacen, quan Luke i la Jaina van tornar a la seu dels Mestres Jedi.

En Luke acabava de relatar a la Shada D'ukal, la Tionne, la Mara i en Jacen, l'essencial de la seva xerrada amb el Cap d'Estat.

-No puc creure el que estàs dient! -va tallar-li la Jaina-. Estem parlant de l'Ànakin! Estem parlant del Praxeum!

-No has de recordar qui és el meu germà -va dir en Jacen-. Però, aquesta és la qüestió, no ho veieu? Tot just podem ser imparcials en aquest cas.

-A passeig amb la imparcialitat! -va cridar la Jaina-. En Fey'lya tampoc és imparcial.

-No, no ho és. Però les seves preocupacions són diferents.

-Sí. Ell es preocupa més pels vong que per la seva pròpia gent.

-Això no és cert -va interrompre-li en Luke suaument-. Per ser sincer, mai vaig pensar que enviaria naus al Sistema Yavin. No obstant això, havia de demanar-les-hi... I gràcies a això hem après algunes coses.

-Exacte. Per començar, que en Fey'lya va enviar allà als vong.

-Ho dubto molt -va dir en Luke-. Crec que les coses han ocorregut d'una forma bastant semblant a com les ha comptat ell. Quan els yuuzhan vong van aparèixer, van trobar a Karrde combatent contra la Brigada de la Pau i, quan van ocupar la lluna, en Karrde es va tornar contra ells. Va haver de ser llavors quan van contactar amb la Nova República. I en Fey'lya tenia raó... Fa molt de temps que vaig haver de veure-ho venir. Fa mesos que el Sistema Yavin corria perill. Només l'esforç concentrat dels Jedi ens va fer pensar que estava segur i fora de perill.

-Perfecte, Luke -va tallar-lo la Mara-. Culpa't a tu mateix.

En Luke va alçar les celles, sorprès per la ràbia continguda en la seva veu.

-No intento culpar a ningú, Mara.

-Llavors, estalvia'ns les disculpes del Cap Fey'lya i el Senat. Què farem ara?

-El mateix que va fer l'Ànakin -va apuntar la Jaina-. Talon Karrde està ara mateix allà, resistint a l'espera d'una ajuda que mai arribarà. I es quedarà allà fins que destrueixin totes les seves naus una per una. No és així, Shada?

-Sí.

En Luke va centrar en ella la seva mirada.

-Comprenc la teva preocupació, Jaina, però, de què li servirà a Karrde o a l'Ànakin un Ala-X més?

-Sempre serà millor que quedar-se aquí asseguts. I podem avisar al pare i a la mare, dir-los que portin el Falcó Mil·lenari.

-En primer lloc, en Han i la Leia segueixen fora de contacte. I el més important: ja vas sentir el que va dir en Fey'lya.

-Ep, sí, que intenti arrestar-nos, si us plau -va grunyir la Mara.

-Creus que m'importa gens ni mica el que hagi dit aquest repugnant bothan? -va protestar la Jaina-. Oncle Luke, no podem fer res?

En Luke va posar la mà al braç de la Mara.

-Escolta'm, escolteu-me tots. No em preocupa que puguin arrestar-nos i suposo que tots ho sabeu, però no són bons temps per als Jedi. Si ens queda algun amic a les altes esferes, no podem permetre'ns el luxe de perdre'ls. Ara ens consideren rebels, no podem permetre'ns el luxe de ser assenyalats com enemics de l'estat.

-Si són prou estúpids com per creure que ho som, per mi que ho facin -rebufà la Jaina-. Estan perduts.

-Exacte -va replicar en Jacen sardònicament-. Això és just el que necessitem en aquests moments, Jaina... Una guerra civil interna a la Nova República, com si amb la guerra amb els yuuzhan vong no n'hi hagués prou. A més a més, l'oncle Luke té raó, no crec que el pes que poguéssim aportar a la balança de Yavin IV ajudés molt. Almenys, estant la situació tal com ens l'ha explicat Shada.

-Què, doncs? -va preguntar la Shada-. En Karrde no podrà resistir sol eternament.

-I si afegim un destructor estel·lar a aquest platet de la balança? -va apuntar en Luke.

La Shada s'ho va pensar un moment, i va assentir lleugerament amb el cap.

-Si els yuuzhan vong no aconsegueixen més reforços... Potser.

-Térrik -va dir la Mara.

-Térrik -va repetir en Luke mostrant el seu acord.

-Em pensava que havies dit que no vas poder trobar-lo -va comentar en Jacen.

-I és cert, però tinc alguna idea sobre on buscar. Tot el que necessito és algú que ho faci.

La Jaina el va mirar fixament, i en Jacen va assentir decidit.

-Sí -va assegurar amb rotunditat.

-No, espera un minut -va protestar la Jaina-. Pretens que busquem per mitja galàxia un destructor estel·lar que potser mai arribem a trobar...?

-Jaina, creus que l'Ànakin és mort? -va replicar el seu germà.

Ella només va dubtar una fracció de segon.

-No. Sé que no ho està.

-Exacte, jo també. És més, crec que ni tan sols l'han atrapat encara. L'Ànakin coneix Yavin IV tan bé com nosaltres, millor fins i tot, i els yuuzhan vong no. Si no el van agafar presoner en quan aterrin, necessitaran un miracle per trobar-lo.

-A menys que es llanci contra les seves naus, sabre làser en mà, que és precisament el que a l'Ànakin li encantaria fer -va apuntar la Jaina.

-És tossut, sí, però no estúpid -va seguir en Jacen-. Sap que l'ajuda està de camí i probablement també sap que en Karrde ja està allà. El problema és que no hi haurà pogut arribar fins a Karrde o en Karrde a ell perquè els yuuzhan vong s'estaran interposant entre ambdós. L'oncle Luke té raó, un parell més d'Ales-X, fins i tot el Falcó, no canviarien molt la situació... Però el Ventura Errant sí que podria.

Les finestres del nas de la Jaina es van agitar.

-Oncle Luke, no estaràs intentant simplement treure'm d'en mig, oi?

-Com anava a planejar jo tot aquest embolic? -En Luke va sacsejar el cap-. No, Jacen ha exposat la situació perfectament. Permeteu-me afegir una dada: atès que en Valin és el nét d'en Booster Térrik, aquest apareixerà encantat d'ajudar-nos.

-I en Térrik no està directament relacionat amb els Jedi.

-De què esteu parlant? -va interrompre la Mara-. En Corran Horn és el pare d'en Valin, i l'últim que vaig saber d'ell era que estava amb Booster.

-Corran es va distanciar de nosaltres després del que va passar a Ithor -va explicar en Luke-. En Fey'lya podria arribar a sospitar alguna cosa, però mai podria provar-ho. La qual cosa em recorda... Shada ha aconseguit arribar fins aquí sense revelar que ha portat la majoria dels candidats a Jedi. Si es queden aquí a Coruscant, amb nosaltres, en Fey'lya descobrirà que estem darrere de la incursió d'en Karrde, el que podria conduir-nos a una situació que no estic segur de poder controlar. De tota manera, els nens no estan segurs aquí. Quan sortiu a la recerca d'en Térrik, vull que us els emporteu amb vosaltres.

-En un Ala-X?

-Tenim les naus de la Shada... -va suggerir en Jacen.

-Ei, no -va protestar la Shada-. No són les meves naus, són les d'en Karrde i ell les necessita. Penso tornar al Sistema Yavin i penso fer-ho molt aviat, al marge del que feu vosaltres.

-Embarcarem a l'Ombra de Jade -va sentenciar la Mara-. Puc reconvertir part de l'espai útil. Potser anirem una mica apinyats, amb tants nens, però funcionarà.

-Tu i jo no podem sortir de Coruscant -va intervenir en Luke bruscament.

Els ulls de la Mara van llampegar.

-Skywalker, si ho dius pel meu «estat delicat», pots anar-te'n a...

-No, Mara. En Fey'lya ens vigila i no podem despertar sospites. Ja serà prou difícil justificar l'absència d'en Jacen i de la Jaina sense que arrufin les celles, però podem fer-ho.

La Mara li va donar voltes a tot allò. No m'agraden aquests jocs, li va projectar mentalment.

Ni a mi tampoc, va replicar ell.

La sala va romandre silenciosa durant uns quants batecs de cor, temps que en Luke va trigar a adonar-se que tots els altres els miraven fixament. Les seves boques estaven admirablement tancades, però la seva lectura en la Força era de mandíbules desencaixades.

No, no tots estan tan sorpresos, va saber en Luke de sobte.

Va ser la Jaina -típic- qui va trencar el silenci.

-Mara? Estàs...?

-Noi llesta -va respondre la Mara. Els seus ulls es van entretancar-. Jacen?

Aquest semblava entestat a comptar els àtoms que componien el sòl de l'estada. La seva cara estava vermella.

-Tu ho sospitaves... -li va acusar la Mara.

-Jo, ehh... No vaig voler fer-ho -va remugar matusserament-. Però quan vaig tornar a utilitzar la Força a Dura... -Va mirar al seu voltant buscant suport.

-Anàvem a explicar-vos-ho molt aviat -va explicar en Luke.

-És meravellós! -explotà la Jaina-. Felicitats, Mara -el seu front es va arrugar una mica-. Bé, suposo. Vull dir, no vaig pensar que...

-Què? -va preguntar la Mara, llançant-li a la noia una mirada assassina. -No vas pensar què?

-Oh, jo... Res -va contestar la Jaina. La seva cara, de sobte, es va tornar tan vermella com la del seu germà.

-Només ens ha sorprès -va explicar en Jacen per ella-. És que, com vas estar malalta tant de temps...

-Sí, bé... de vegades l'Univers et sorprèn -va admetre la Mara, assentint amb el cap-. I de vegades, molt poques vegades, et sorprèn agradablement.

-Molt agradablement -va rematar la Jaina emocionada-. Felicitats. Als dos.

-Gràcies -va dir en Luke.

- «Cosina Jaina». M'agrada com sona.

-I a mi també -va somriure la Mara-. Però això no resol el nostre problema immediat. Així que, «cosina Jaina», per què no t'emportes l'Ombra de Jade i trobes a Booster d'una vegada?

Els ulls de la Jaina es van obrir com plats.

-M'estàs oferint la teva nau?

-Te la deixo per a una bona causa. Però no me l'espatllis, entesos?

-Entesos -va acceptar la Jaina-. Però si no trobem a Booster en una setmana estàndard...

-El trobarem -va assegurar en Jacen.

-Sigui com sigui, no em mantindreu allunyada de Yavin IV -va advertir la Jaina-. Aniré encara que hagi de volar fins allà en un lliscant autopropulsat.

Següent