V
-I bé? -va preguntar
la Merinda des de la taula recreativa al mig de la sala comuna. Ella i la Thera
havia estat jugant un holojoc-. Hem escoltat un munt de crits. Però no sembles
content.
-No ho estic -En Mak
va arrufar les celles. Es va servir un got d'aigua i se'l va beure d'un glop-.
Tenies raó, Thera. No estic fet per a aquest negoci dels interrogatoris. No ha
picat amb el meu farol. -En Mak va deixar el got i es va tornar cap a elles-. I
jo no tinc estómac per intentar fer-li res pitjor que un parell de cops. Ni tan
sols per la Ketrian. -Va sacsejar un braç i va llançar el got a la coberta-.
Quin amic!
-Ella no et voldria
com amic si fossis diferent, Mak -va dir la Merinda suaument-. Això vol dir que
passem al pla C?
En Mak va assentir i
després va retenir la Merinda amb un gest de la mà quan ella es va posar dreta.
-No, queda't aquí.
Jo ho faré. Jo sóc qui ens va ficar en aquest embolic. Espero que el Coronel
Farland estigui de bon humor. Encara hauria d'estar al quarter general del
sector.
-Bona idea -va dir la
Merinda-. Vols evitar la base local, probablement en Baran estigui intentant
que et disparin quan et vegin.
En Mak va sospirar.
Una altra cosa més
perquè la meva vida sigui interessant.
-Què és el Pla C? -la
Thera va veure com Makintay desapareixia a la cabina.
La Merinda li ho va explicar.
-Demane'm ajuda. Mak
contactarà amb la caserna general i demanar-los que ens enviïn aquí un equip
d'interrogació. Així no posem en perill vides rebels si algú ens està
rastrejant.
-Rastrejar-nos? -va
començar la Thera-. Poden fer això?
-Sí, ja s'ha fet
abans. Planten un transponedor en miniatura al casc d'un vaixell. De vegades ho
fan com una cosa normal en qualsevol vaixell de càrrega que atraqui en un món
sota control imperial. Però jo no crec que tinguem res de què preocupar-nos.
Vaig preparar un vídeo-escaneig i sé que ningú es va acostar a aquesta nau
durant la meva absència.
Van veure com
Makintay tornava i queia abatut en un seient enfront d'elles.
-Va, anima't, el meu
príncep. -La Merinda es va acostar i li va estrènyer el braç-. L'equip
d'interrogació farà cantar al teu presoner en un obrir i tancar d'ulls.
-Príncep? -La Thera es
va redreçar i va mirar amb recel a Makintay-. No ets... no podries ser...
aquest Makintay?
La Merinda va gaudir
de la reacció mentre deia:
-Sí, és ell, l'únic
i inimitable, Lord Stevan Makintay.
La Thera va
necessitar un moment per trobar la seva veu.
-El teu pare diu que
estàs mort.
-Per a ell, ho estic
-va dir en Mak sense donar-li importància. Tenia altres coses al cap-. Estic
segur que en Pedrin està tramant alguna cosa. Pensava que cediria tan aviat com
veiés qui el tenia pres, però ni tan sols es va sorprendre de veure'm. No va
fer ni parpellejar quan li vaig dir que la Ketrian està amb l'Aliança. Estava
tan maleïdament petulant sobre alguna cosa...
-Em va dir que tenia
una important jugada per descobrir informació rebel -va assenyalar la Thera-.
Està desesperat per aconseguir un ascens que el torni al comandament dels AT-AT's.
Tens raó, probablement està tramant alguna cosa.
-Au, genial -va dir en
Makintay amb tristesa-. Alguna idea?
Ella va negar amb el
cap, després va alçar la mirada de sobte.
-Espera, què és això
que vas esmentar sobre el rastreig, Cap? Com de grans són aquestes coses? Quin
aspecte tenen? -La Merinda li ho va indicar. La Thera es va posar dreta amb
entusiasme-. Llavors és això! Ha de ser-ho!
-Què? -van preguntar
en Makintay i la Merinda a l'uníson.
-Anit, quan en Pedrin
em va besar, vaig tractar d'empènyer-lo -va explicar la Thera, detenint-se de
manera significativa abans d'afegir-: I vaig sentir una estranya protuberància
dura en el seu braç esquerre. Va cridar i es va enfadar perquè li havia fet
mal, devia haver arribat a un punt sensible. Li vaig preguntar què li passava
al seu braç. Em va dir que havia tingut una operació. Després va posar aquesta
mirada realment desagradable en els seus ulls i va dir: "Però els farà més
molt mal als rebels del que em fa mal a mi."
En Makintay i la Merinda
es van mirar l'un a l'altre.
-Un rastrejador! -va
dir en Mak, amb la cara pàl·lida-. Hauria d'haver-ho endevinat. Vam aconseguir
sortir del planeta amb ell massa fàcilment. -Es va posar dempeus-. Anem, Merin,
i porta la farmaciola. En Pedrin està a punt de tenir una altra operació!
La Thera els va
seguir, però de sobte va bloquejar el pas als seus companys quan estaven a punt
d'obrir la porta de la cel·la.
-Espereu! -els va instar
amb impaciència-. Tinc una idea. Potser no necessitem als vostres amics
interrogadors després de tot. -Va prémer els llavis en una línia prima i dura.-
I puc extreure una mica de venjança de l'assumpte.
En Makintay va arrufar
les celles.
-L'Aliança no tortura
als presoners, Thera. Ni tan sols a ell. No vaig a utilitzar l'extracció
d'aquest microxip com una excusa per...
La Thera va
empal·lidir una mica de pensar-ho.
-No, no -va
assegurar-. Res d'això. Només escolta i segueix-me el fil.
En Pedrin gairebé va
patir una aturada cardíaca quan va veure a Makintay tornar amb un kit mèdic a
les mans. Però això no va ser res en comparació amb la seva reacció quan va
descobrir que la seva xarxa de seguretat -per no parlar de qualsevol esperança
de futurs ascensos- estava a punt de sortir per l'escotilla. Ara potser mai
aconseguís escapar! El seu únic consol era l'anestèsia local que en Makintay
havia aplicat al seu braç abans de fer-li el tall. Tan aviat com el microxip va
ser extret, la Merinda el va llançar al buit de l'espai. Poc després va fer que
la nau efectués un altre salt hiperespacial.
-Els teus amics mai
sabran el que et va passar, Cervell-a-Pedals -va anunciar la Merinda quan va
tornar a la sala comuna i va mirar maliciosament a l'oficial imperial lligat amb
les cames obertes sobre la taula recreativa. En Makintay estava col·locant una
mica de sintocarn sobre la ferida a la part superior del braç esquerre de
l'home.
-No té cap amic -va
indicar la Thera maliciosament.
En Pedrin es va
tornar matusserament a mirar-la. Així que ella també havia estat implicada en
la seva captura. Pagaria per això! Si tan sols pogués trobar una manera de
sortir d'aquest embolic...
-Llavors, com se
sent en estar per una vegada al costat esmolat de la navalla? -La Thera es va
moure per aturar-se sobre ell-. Si jo hagués estat qui fes el tall no hauria
utilitzat anestèsia.
En Makintay va obrir
el grilló esquerre i l'imperial es va asseure, encara que la seva mà dreta
romania encadenada al costat de la taula.
-Hauria d'haver
pensat en això abans -va dir en Mak, mirant pensativament a la dona-. Si vols
tallar-lo, endavant. Hi ha un munt de llocs on encara ho sentirà. -Li va
lliurar el bisturí a la Thera, que va fer un gest d'agraïment amb el cap i va
recórrer el costat pla de la fulla amb un dit avaluador-. Potser és millor que
abans el portis de tornada a la seva cel·la; no vull sang aquí per tota la
coberta.
-Em sembla bé -va
dir la Thera amb fredor-. Arrossega'l allà i lliga'l, i arribaré en un moment.
Hi ha algunes altres coses que també vull provar en ell. -Es va girar cap a la Merinda-.
Em prestes la teva caixa d'eines, Cap?
-És clar -va
assentir la sullustana-. Vaig a per ella.
-Mou-te. -En Makintay
va alliberar les cadenes de la taula i les mans d'en Pedrin van anar a
protegir-se l'estómac-. Torna a la teva cel·la, escòria, la senyora vol
posar-se al dia. Vaig veure les cicatrius que li vas deixar per tot el cos.
Suposo que estarà ocupada amb tu tot el camí de tornada a la base. -En Makintay
va sacsejar el cap amb tristesa fingida-. I ja ningú vindrà a rescatar-te. És
una pena.
-Espera! -va
declarar en Pedrin, amb tot el seu autocontrol esvaït-se en una immensa onada
de pur pànic-. Potser ella em mati, i llavors mai obtindràs aquesta cura per a
l'Altronel.
-Oh, m'asseguraré
que segueixis respirant, heroi -va escopir la Thera-. No vull privar a Makintay
del seu torn.
-Però, però... -va
balbucejar en Pedrin, fent girar frenèticament els ulls mentre en Makintay
l'empenyia cap a la cabina-. L'Altronel no morirà si li dono l'antídot a temps.
En Makintay va donar
la volta a Pedrin per mirar-lo cara a cara.
-Quin antídot? Vas
dir que ja havíem provat l'únic.
-Jo, jo vaig mentir
-va balbucejar en Pedrin-. Vaig pensar que la flota estaria aquí aviat per
alliberar-me. Ara, bé, potser podríem arribar a un acord.
-Quina classe
d'acord?
-Jo guareixo l'Altronel
i tu garanteixes la meva llibertat. -En Pedrin va esperar, posant-se cada
vegada més nerviós de veure que en Makintay no semblava estar massa d'acord i la
Thera jugava amb el bisturí-. Pensa en totes aquestes vides rebels que podreu
salvar amb la nova tecnologia de l'Altronel. Què perdeu per deixar-me marxar?
No sé on som.
En Makintay respirà
fondo.
-Tracte fet -En Pedrin
es va esfondrar, alleujat, i en Mak va aixecar un índex amenaçador-, però no et
deixarem marxar fins que estiguem segurs que la Ketrian està totalment
recuperada.
-Per descomptat. -En
Pedrin va intentar eixugar-se amb una mà tremolosa la suor que degotava pel seu
front i que estava fent que el seu bigoti, de normal perfectament arreglat,
estigués desastrosament xop.
-Això vol dir que haurem
de portar-lo a la base -va assenyalar la Merinda.
En Makintay va arrufar
les celles i abans que pogués canviar d'opinió, en Pedrin va dir:
-Mai veuré les
coordenades de navegació, ni tan sols la vista des de la cabina. Mai podria
identificar el vostre planeta. Però he d'anar-hi; l'antídot necessitarà
ajustaments continus. És un verí complicat. Seran necessaris anàlisis de sang
freqüents i...
-Serà millor que
sàpigues del que estàs parlant -va interrompre en Mak-. Si la Ketrian mor, la Thera
farà teràpia de xoc amb tu per alliberar l'estrès.
En Pedrin empassà
saliva, va assentir amb el cap i va mirar a la coberta. Tot just podia creure
que hagués guanyat una segona oportunitat. No tenia ni idea del que estava
malament amb l'Altronel, però els seus amics li acabaven de donar l'oportunitat
de redimir-se amb el seu alt comandament. Podia jugar als metges durant el temps
que trigués a trobar una oportunitat per escapar... i un ostatge que conegués
la ubicació de la base.
-El teu oficial al
comandament estarà d'acord amb el meu alliberament en aquestes condicions? -va mantenir
els ulls baixos com si estigués acovardit, però en realitat pretenia amagar
l'astúcia que sabia que es llegia en ells.
La Thera mirava
horroritzada als seus companys. En Mak li va picar l'ullet per assegurar-li que
no tenia intenció d'alliberar-lo mai. La seva boca masegada va formar una
sorpresa i satisfeta "O" quan ho va entendre.
-No involucrarem al
meu oficial al comandament -va dir en Mak. Ja tenia bastants problemes amb
Baran-. Ningú excepte nosaltres tres sabrà mai que vas estar a la base.
-Ja veig -va
assentir en Pedrin. Es va estremir quan el poderós puny d'en Makintay li va
subjectar la mandíbula, obligant-lo a mirar al rebel als ulls.
-Això espero. -En Makintay
va mirar-lo fixament-. Faràs exactament el que et diguem mentre estiguem allà,
o algun rebel amb gallet fàcil gaudirà fregint-te un tros cada vegada. Vam reclutar
gent a Hargeeva, com ja saps. Mantingues el cap baix i la boca tancada o algú
et reconeixerà, i no obtindràs tractes d'ells. Es recorden de les famílies que vas
esclavitzar i assassinar.
Tot d'una, en Pedrin
ja no necessitava ocultar els seus veritables sentiments. En Makintay semblà
molt més feliç en llegir la por genuïna als ulls del seu presoner. Després el va
empènyer de nou a la cel·la per a la resta del viatge a la Base Niu d'Àligues.
En Makintay va
esperar fins que a la Base Niu d'Àligues ja era negra nit abans de contactar
amb l'oficial de coberta; un dels seus antics pilots que havia estat retirat
temporalment del servei de combat després d'haver estat greument ferit en
batalla. Al Mak no li agradava mentir a l'home, i trobava poc consol en la
teoria de la Merinda que era només una mitja mentida. La veritat era que en Makintay
necessitava mantenir en secret la seva presència a la base fins que el coronel
Farland tornés per acabar amb el regnat de terror de CapdeTotxo Baran.
L'oficial de pont va riure d'aquesta descripció, i va dir que ell i el seu
equip estarien encantats d'ajudar-lo en tot el possible. En Mak li va explicar
que hi hauria dos nouvinguts amb ell, refugiats de Hargeeva. Ells també havien
de romandre en la clandestinitat durant uns dies.
I així va ser com en
Mak es va trobar amb un Pedrin disfressat a sobre, dret davant l'entrada a la
infermeria. L'oficial de coberta li havia dit que la Ketrian encara era viva,
però no sabia més detalls. En Mak esperava que no estigués molt pitjor que el
terrible estat de coma en què l'havia vist per última vegada.
-Recorda -li va advertir
en veu baixa-, tingues cura dels teus modals aquí. Tindré això apuntant-te en
tot moment. No crec que vulguis un altre mal de cap per atordiment. -El va
empènyer per l'esquena amb el canó del desintegrador. L'arma estava curosament
oculta sota la manta que en Mak havia llançat sobre el seu braç; sovint portava
una amb ell durant anteriors vigílies costat del llit de la Ketrian. Construïda
en un penya-segat sobre el mar, la Base Niu d'Àligues sempre estava humida i
freda malgrat els intents del generador que s'esforçava a proporcionar
calefacció.
En Pedrin va
empènyer la maneta d'obertura de la porta i va passar a la llum molt més
brillant de la infermeria, amb Makintay seguint-lo de prop.
El doctor Tarrek va
apartar la vista ràpidament del seu treball, amb un somriure il·luminant-li la
cara cansada, reconeixent al més alt dels dos visitants.
-Mak! -saludà-. Gràcies
a les estrelles que has tornat. Està aguantant, però per poc. -Va arrufar les
celles quan va notar que en Makintay no somreia-. Ho has aconseguit, no?
-Més o menys -En Makintay
va empènyer a Pedrin cap endavant-. El meu presoner, aquí present, diu que sap
com curar-la. Ho hauria de saber... ell és qui la va enverinar, per començar.
En Pedrin es va
estremir quan el doctor li va dirigir una furiosa mirada acusadora.
-Tardarà algun temps
-va dir en Pedrin amb nerviosisme. -En curar-se, vull dir. Hem de treballar com
un equip. Necessito que interpreti les anàlisis de sang perquè jo pugui
determinar quina és la combinació de substàncies d'alliberament prolongada
presents actualment i elaborar l'antídot correcte.
-He estat realitzant
anàlisis de sang cada hora -va dir en Tarrek amb fredor. Es va alegrar de veure
que en Makintay tenia un blàster sota de la manta que ara havia posat a un
costat-. I he estat incapaç de trobar cap contra-agent eficaç. Els resultats de
les anàlisis de sang mai canvien.
En Pedrin empassà
saliva per la seva gola seca. Ara només hi havia un blàster apuntant-li, mai
abans havia estat sota una vigilància tan feble. En Makintay havia enviat la
Merinda a algun encàrrec. Havia d'intentar escapar aviat. Es va acostar al llit
de l'Altronel i va fingir llegir els monitors de signes vitals.
-Els resultats de
les anàlisis no semblen canviar -va corregir-. Els seus ordinadors no sabrien
buscar les substàncies que hem creat recentment. Haurà de reprogramar els seus
marcadors químics per després realitzar una altra anàlisi de sang. Puc
utilitzar aquest quadern de dades per treure una llista de les entrades?
-Com més aviat,
millor -va assentir en Tarrek-. Si hem d'executar unes anàlisis tan sofisticades,
necessitarem més potència de la que aquesta simple màquina pot oferir. Vaig a
prendre prestades algunes targetes de dades del luxós ordinador d'en Baran. Sé
exactament el que necessito. -Va mirar amb preocupació a Makintay-. Necessites
més guàrdies?
En Mak va negar amb
el cap.
-En Baran no sap que
sóc aquí, i vull que segueixi sent així.
Els llavis d'en
Tarrek van tremolar.
-Vaig haver tractar-lo
per una commoció. Va ser un bon cop de puny.
-En realitat -En Mak
va somriure-, crec que es va colpejar el cap contra la paret.
-El que tu diguis
-va dir en Tarrek alegrement-. S'ho mereixia. Bon treball, Mak. -Es va acostar
a la porta, es va aturar i va dir: Tornaré de seguida. Estàs segur que pots
arreglar-te-les?
-Està configurat per
atordir. -En Mak aixecà el desintegrador-. Només he de prémer el gallet.
-D'acord. -En Tarrek
se'n va anar i les portes es van tancar darrere seu amb un brunzit.
En Makintay observà
mentre en Pedrin bastonejava tecles en el quadern de dades. Sense deixar de
mirar al seu presoner, en Mak es va acostar a la Ketrian. Semblava tan immòbil
i pàl·lida com un cadàver i un calfred de por li va travessar.
-Estic aquí, Ket -va
dir suaument, tocant la seva cara amb la mà lliure-. Aconseguirem que et posis
bé.
Des de l'exterior
del passadís es va sentir el so de talons ressonant al durciment, seguits de
prop per les petjades més pesades d'unes botes militars. Una veu de dona es va
queixar:
-Estic segura que no
necessito cap guàrdia només per portar aquests subministraments al doctor.
-Els subministraments
mèdics valen una fortuna en el mercat negre, ajudant -va contestar la veu més
profunda d'un soldat-. Hem tingut metges atacats en el passat. Mai està de més
anar amb compte.
-Dimonis! -va maleir
en Mak-. Semblen un parell dels babaus nerviosos d'en Baran. -Buscà un
amagatall al seu voltant, i va veure una pantalla de privadesa independent. Vés
cap allà -va dir assenyalant-li el lloc, i l'imperial es va afanyar a obeir. En
Mak acabava d'ocupar el seu lloc en el petit, però ocult espai al costat d'en
Pedrin quan la porta es va obrir i van entrar l'assistent Metge Griek i dos
soldats de seguretat.
-L'esperarem aquí, assistent
Metge -va dir el guàrdia de major graduació, i ell i la seva parella van
adoptar una rígida postura en posició de ferms al costat de la porta.
-Els hi asseguro que
tota aquesta preocupació no és necessària. -La Griek sonava gairebé al límit de
la seva paciència-. Però si insisteixen, llavors no s'acostin més. Només Déu
sap quins gèrmens estan transportant aquí en aquestes brutes botes.
En Makintay gairebé
no s'atrevia a respirar mentre l'assistent metge s'acostava a un prestatge a la
paret a tot just a un pam de distància de l'amagatall on estaven ell i en Pedrin.
Va apilar els paquets de subministraments, i a continuació va donar dos o tres
passos per col·locar-se en la capçalera de la Ketrian. En Makintay va observar
com la dona es va inclinar i va posar la seva mà sobre el pàl·lid front de l'Altronel,
comprovant pel que sembla si hi havia febre. Llavors la Griek va començar a potinejar la roba de llit.
En Mak es va
estremir quan un fort xiulet va sonar en un dels comunicadors dels guàrdies. El
guàrdia va cridar la Griek.
-Si ja ha
emmagatzemat de forma segura aquests subministraments, hem de marxar. Algú està
intentant trastejar amb l'ordinador principal d'en Baran.
-Bé -va dir la Griek,
sonant contenta de lliurar-se d'ells.
En Mak va reprimir
un grunyit adonant-se que el doctor estava tenint problemes per aconseguir
l'equip necessari. En Mak va desitjar haver colpejat a Baran amb més força. Va
esperar amb impaciència que la Griek marxés, però ella va continuar amb els
seus moviments inquiets.
-Ara estem soles,
Ketrian -va dir la Griek, i el seu to burleta va fer que a Makintay se li posés
la carn de gallina-. Com et fa sentir això? Estic segura que pots escoltar-me,
la gent sol fer-ho quan estan en estat de coma.
Desconcertat, i no
del tot segur que li agradés el que estava sentint, en Makintay va veure com la
Griek treia un objecte de la seva butxaca, pessigant amb la seva mà lliure la carn
exposada del braç de la Ketrian.
-Una injecció més
-va continuar la Griek-. Això és tot el que cal, i obtindré la meva venjança
pel marit i el fill que em vas arrabassar. Saps quantes persones van morir a
causa de què vas portar a aquests salvatges imperials fins a Hargeeva, Ketrian?
No, per descomptat que no, l'únic que t'importava era el teu valuós treball!
Bé, tu no és l'única intel·ligent. Gairebé t'he matat, i el metge no ha trobat
cap rastre dels meus verins.
En Makintay va
prendre una respiració profunda i avançà, però es va aturar de nou quan la Griek
va afegir:
-Però no puc
matar-te, oi? Estàs sent retinguda com a ostatge tal com ho va fer en Pedrin.
Però recorda les meves paraules, algun dia seràs portada davant la justícia.
-va aixecar l'objecte i en Makintay va poder veure que era un hipoinjector
carregat. Tinc aquí la cura, faré que milloris, però només pel bé dels rebels
als quals pots ajudar amb el teu treball. Quan aquesta guerra acabi, moriràs.
-Tortuosa traïdora!
-va xiuxiuejar en Makintay, donant un pas fora de la pantalla. La Griek es va
sobresaltar i va deixar caure l'hipoinjector-. Què hi ha en aquesta cosa? -va
preguntar en Makintay, tractant instintivament d'assolir-lo. En inclinar-se, un
dolor punxant va explotar a la part baixa de la seva esquena. Panteixant de
dolor, es va agafar el costat, i els seus dits sobtadament insensibles van
deixar caure el desintegrador pesat.
En Pedrin va deixar
anar el bisturí que havia clavat a l'esquena d'en Makintay i li va arrabassar
el blàster abans que arribés a caure a terra. Després va fer un pas enrere quan
en Makintay va tractar barroerament d'agafar-lo. Darrere del comandant rebel, la
Griek va quedar congelada per l'horror, les seves fines mans esquelètiques
enllaçades sobre la boca, i els seus ulls blaus mirant paralitzada el brillant
raig de sang que rajava de l'esquena ferida d'en Makintay. En Pedrin esperava
salvatgement haver-li colpejat el ronyó, com era la seva intenció. Per
l'aspecte de tota aquesta sang, semblava haver-ho aconseguit.
En Makintay va donar
un altre pas oscil·lant i després va caure doblegat, gemegant i gairebé
inconscient sobre la coberta.
-Ara tinc els meus
ostatges -va anunciar en Pedrin amb calma. Va apuntar la Griek amb el blàster-.
Troba unes benes.
La Griek parpellejà
i després la seva mirada va passar del canó del desintegrador a les mans
ensangonades d'en Makintay que tractaven inútilment d'aturar el flux de sang.
L'instint de l'assistent metge va prendre el control, i es va afanyar a buscar
un embenat de pressió i després es va inclinar per atendre el ferit.
En Pedrin sospirà.
-Aquest tipus
d'embenat no. Una cosa amb el que lligar-lo. -La Griek va alçar la vista amb
confusió-. Aparta't d'ell! -va ordenar-li bruscament.
-Però, ell... podria
dessagnar-se fins a morir -va balbucejar, encara de genolls. Va col·locar un
embenat de pressió en les mans d'en Mak.
-De veritat? -En Pedrin
la va mirar amb menyspreu. -Llavors suposo que ell no està en la teva llista
d'assassinats, dona!
Impacient, la va
agafar amb la mà lliure i la va arrossegar lluny d'en Makintay. Ella va caure
cap enrere i els únics sons a l'habitació sobtadament en calma van ser les
seves sanglotants respiracions i els desesperadament esmorteïts gemecs d'en
Makintay barrejats amb els xiulets de fons del monitor de signes vitals.
-Qui ets? -va
preguntar la Griek després d'un moment. En Makintay se les havia arreglat
d'alguna manera per assegurar-se l'embenat de pressió i mantenir-lo en el seu
costat, i el sagnat ja no era tan greu. Tot i que odiava la Ketrian amb passió,
la Griek sempre havia apreciat al jove príncep hargeevà que s'havia esforçat
tant tractant de portar reformes al seu poble.
-Estic tan decebut
que no em reconeguis -va respondre en Pedrin una mica distret, passant la seva
mirada dels seus presoners a la porta i després de tornada a ells. Aquest metge
tornaria aviat, i pel que havia dit, portaria diversos guàrdies amb ell-.
M'adono que aquest mico és poc favorable, però tot i així hauria pensat que
reconeixeries a l'home que vas esmentar tan vehement en el petit discurs que
vas pronunciar per a l'Altronel.
-Pedrin -va dir en Makintay
entre panteixos.
La Griek oblidà la
seva preocupació pel príncep rebel, enterrada sota un torrent d'odi.
-Tu! -va dir entre
dents.
-Així és. -En Pedrin
va fer una lleugera reverència burleta-. No t'acostis! Aquesta arma està
ajustada per atordir, però puc fer una excepció en el teu cas. -El seu llavi es
va aixecar en una lletja ganyota corbada. -Després de tot, no ets sinó una
simple plebea, i de poc valor com a ostatge... o qualsevol altra cosa.
La Griek va estrènyer
els punys i el seu bell rostre va enrogir amb ràbia. En Pedrin va canviar
l'ajust d'atordir a matar i va apuntar al seu cor. Ella va retrocedir,
transformant la ràbia en terror.
-Millor. Seria una
llàstima si hagués de matar-te, després de com de bé que estaves fent la feina,
enverinant a la nostra estimada amiga la científica aquí present. -El canó de
la pistola va oscil·lar cap a la Ketrian-. O potser pretenies matar-la fins que
vas canviar d'opinió. I això és la cura? -Va fer un pas cap a l'hipo que jeia
encara a terra.
En Makintay va fer
un feble intent d'agafar-lo i en Pedrin li va apartar la mà d'una puntada de
peu.
-Encara segueixes
amb nosaltres, comandant? -En Pedrin el va mirar de reull-. Bé. No m'agradaria
que et perdessis l'últim acte d'aquest petit drama. Tots els teus esforços per
salvar la senyoreta Altronel han estat en va, veus? Un dels vostres era
l'assassí. -Va mirar l'hipo-. O aspirant a assassí.
-Tu... Vas mentir...
sobre... l'antídot- -Atordit, en Makintay va intentar centrar la seva mirada en
l'altre home.
En Pedrin negà amb
el cap.
-No del tot. Quan et
vaig dir la veritat, no em vas creure.
-I ara què? -va
preguntar en Mak.
-Necessito un
bitllet de sortida d'aquest planeta. Preferiblement un que porti les
coordenades perquè la flota pugui trobar el camí de tornada fins aquí.
En Mak va esbufegar
dolorosament.
-Ningú deixarà que
tu...
-No? -En Pedrin decantà
el cap en sentir petjades al passadís exterior-. Potser tinguis raó. Però
llavors, si els teus amics no negocien, almenys puc assegurar-me que l'Altronel
mori. -va aixecar la bota i es va disposar a aixafar l'hipo.
En Makintay agafà
feblement la cama d'en Pedrin i l'imperial es va girar i li va donar un cop de
peu a les costelles. En Makintay va colpejar fortament contra la paret, atordit
i amb ulls plorosos, però va ser la Griek qui havia recuperat l'hipo.
-Dóna'm això ara
mateix, plebea -va dir en Pedrin tornant-se cap a ella. Ella va negar amb el
cap i es va allunyar.
La porta es va obrir
i el doctor Tarrek va entrar. Estava empenyent un carret sobre el qual es
mantenien en equilibri un espectrògraf i un munt de targetes de dades. Darrere
el seguien els mateixos dos soldats que havien estat amb la Griek abans. Més
enrere, desapercebuda per la seva baixa estatura, va arribar la Merinda.
-Però què dimonis...?
-va començar enTarrek. Va començar a avançar cap a Makintay.
La Merinda va fer un
pas endavant, va veure al seu amic ferit, i va fer gest de treure el seu blàster
per disparar a Pedrin.
-No us apropeu o
ella mor! -va cridar en Pedrin. La seva mà tremolava mentre agitava la pistola
més o menys en direcció al cap de la Ketrian.
La Griek, veient que
l'atenció de l'imperial estava distreta, va deixar caure l'hipoinjector cap al
llit i va tractar d'agafar el desintegrador d'en Pedrin. Ell va prémer el
gallet amb força i ella va rebre tota la força de l'explosió al pit. Els seus
ulls blaus es van obrir en xoc, i després es van posar vidriosos mentre queia
inert, amb un forat cremant a la part davantera de la seva túnica blanca.
En Pedrin va tractar
de recuperar-se a temps per reajustar el seu objectiu sobre els nouvinguts,
però en Makintay va atacar, donant-li una forta puntada a la canyella i fent-li
perdre l'equilibri. Aquesta era l'oportunitat que la Merinda necessitava. Va
disparar i va derrocar a l'imperial amb un tret atordidor. Quan en Pedrin va
colpejar la coberta, la petita sullustana va comprovar el seu blàster i va maleir.
-Maleïda sigui! Vaig
pensar que estava ajustat per matar. Bé, puc arreglar això. -Alterà la
configuració de la seva arma i es va acostar cap a l'imperial inconscient.
-Oblida't d'això...
-va panteixar en Mak-. Ajuda... la Ket.
-Ketrian? -va
repetir confusa la Merinda. Els guàrdies es van moure per assegurar el presoner
i la Merinda va sacsejar el cap amb pesar fingit. Va mirar l'Altronel i va
veure l'hipo ple que es trobava sobre el llit al costat del braç nu de la Ketrian-.
Això? -va dir, agafant-lo i mostrant-li.
-És la cura -va dir en
Mak. Va tractar d'apartar el metge lluny d'ell-. Ocupa't d'ella... primer.
En Tarrek va sospirar,
però va decidir que seria més fàcil obeir. Va agafar ràpidament l'hipo, el va
injectar en l'Altronel, i va tornar per a atendre'l.
-Content ara? -va
dir amb amargor. -M'estàs omplint el terra de sang.
-Ho sento. -Però hi
havia un somriure a la cara d'en Mak quan es va desmaiar.
-Li importaria a
algú dir-nos què nassos està passant aquí? -va preguntar irritat un dels
guàrdies.
-A mi no em mirin. -La
Merinda va retrocedir-. Només sóc una humil tècnic.
***
-Desperta, Mak.
Algú estava
acariciant la cara d'en Makintay amb suaus i càlides mans. Era una sensació tan
agradable, que en realitat no volia despertar. Llavors va reconèixer la veu que
pertanyia a aquestes mans.
-Ketrian? -va dir
amb atordida esperança. Es va obligar a obrir els ulls i va tractar
d'incorporar-se, però només va poder gemegar quan el dolor va esclatar en el
seu costat ferit.
La Ketrian Altronel
sacsejà el cap amb exasperació i es va tornar cap al metge, que estava tornant
a reposar-lo sobre els coixins del seu llit de la infermeria.
-Hem estat dos dies
esperant que es desperti, i ara ell vol saltar directament fora del llit.
Típic.
-Ketrian! -va
exclamar en Mak quan finalment la seva visió es va assentar i es va adonar que
no estava somniant-. Estàs desperta! Estàs bé? -Es va tornar barroerament per
mirar el doctor-. Està bé, oi?
-Està bé -va dir en Tarrek-.
Ara roman quiet. Crec que no queda ni una gota més del teu grup sanguini de
reserva en aquesta base.
En Mak es va limitar
a mirar-la, com li estava somrient, amb els seus ulls verds il·luminats d'entremaliat
bon humor i les galtes enceses amb la brillantor rosada de la bona salut.
-He sentit a dir que
em vas salvar la vida -va dir la Ketrian, inclinant-se per fer-li un petó.
-Bé. Vaig tenir
ajuda -Els càlids llavis de la Ket es van tancar sobre els d'ell, i mentre ella
es va tirar enrere, en Mak va afegir-, però no massa. Crec que em mereixo un
altre petó.
-Ehem. -La Merinda es
va aclarir la gola i es va acostar més-. Abans que vosaltres dos aneu més enllà
amb les celebracions, m'agradaria assenyalar, el meu príncep, que estàs en un
gran problema.
-En Baran em sotmetrà
a un consell de guerra? -En Makintay no sonava en absolut insatisfet. Va
estendre la mà i va agafar la de la Ketrian. Li va besar els dits.
-Oh -va dir la Merinda
amb picardia-, crec que preferiria esperar fins que puguis posar-te dempeus, i
després farà que un escamot d'afusellament et dispari.
Això va cridar
l'atenció d'en Mak. Es va tornar i va mirar a la seva amiga.
En Tarrek ofegar una
rialla.
-Està fent broma,
Mak -va dir-. Però probablement hagi estat millor que romanguessis al meu
càrrec fins que en Farland tornés i canviés les ordres.
-Llavors tot està bé
una altra vegada? -va preguntar en Mak.
-No del tot -va dir la
Ketrian-. Es parla de degradar-te i confinar-te a la base per un temps.
-Ep, bo. -En Mak va
assenyalar la seva condició, i va declarar-: Sembla que no anaré enlloc per un
temps, de totes formes.
-Pots comptar amb
això -va dir en Tarrek severament.
-Però -La Merinda va
aixecar un dit rabassut i va somriure d'orella a orella-, no temis, poderós
líder. La Ketrian ja els té fent marxa enrere.
-Ah sí? -En Mak va somriure
cap a la Ketrian, encara delectant-se de veure-la amb la seva salut restaurada.
-Bé, de fet -va
apuntar en Tarrek-, hi ha qui en diria xantatge.
-Xantatge, Doctor? -La
Ketrian va intentar una expressió innocent que va fracassar matusserament-.
Només els vaig dir que estaria encantada de proporcionar aquest nou aliatge per
als seus ales-X per tal que en Mak pogués dirigir-los a la batalla.
-Això vas fer? -En Mak
va somriure.
-Això va fer -va dir
la Merinda-. Es diu que coronel Farland ha aconseguit que en Baran sigui enviat
a algun fosc treball d'oficina en un món segur. -En Mak semblava estar a punt
de llançar crits, però la Merinda va continuar-, i el nou oficial
d'intel·ligència t'està molt agraït per proporcionar-li un presoner imperial
d'alt rang que sap tot el que cal saber sobre estratègies de batalla d'AT-AT i
senyals de trucada.
-Missió complerta. -En
Mak va sospirar amb satisfacció i es va recolzar de nou en la comoditat del seu
llit.
FI
