Conquesta (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

-Vam creure que mai aconseguiríem trobar en Booster -va confessar la Jaina entre mos i mos-. Quan no vol que el trobin, és capaç de desaparèixer per complet. Ja estava disposada a robar l'Ombra de Jade i a venir directament a Yavin.

-Què estava fent? -va preguntar l'Ànakin.

-Contraban d'armes per a la resistència hutt -va explicar laJaina-. Em vaig preguntar on aniria en Booster si volgués ajudar a guanyar la guerra i aconseguir beneficis sense que li remordís la consciència.

-Estàs de broma.

-Ens va anar molt bé que en Corran estigués amb ell -va afegir en Jacen-. Vam captar la seva pista gràcies a la Força.

-Gairebé gens.

-En Jacen està sent modest -va protestar la Jaina-. Va passar molt temps en meditació profunda buscant a Corran. No va ser un accident.

-Molt impressionant -va reconèixer l'Ànakin.

-Ei, vaja, gràcies -va exclamar en Jacen, com si se sorprengués. El seu nas arrufat va fer que per un instant s'assemblés molt al seu pare-. Et trobes bé, Ànakin?

-Perfectament -va assentir amb el cap-. Bé, la cama encara em fa mal tot i el pegat bacta, però d'altra banda... crec que em trobo bé. De fet, millor que bé.

-Què vols dir? -es va interessar en Jacen, sospitant alguna cosa.

L'Ànakin va mastegar pensativament un moment.

-Fins ara, només pensava en els yuuzhan vong com l'enemic.

-És l'enemic -va subratllar la Jaina.

-Sí, i l'Imperi també -va contestar l'Ànakin-. Però, deixant de banda a Palpatine, segur que el pare, la mare i l'oncle Luke van poder acceptar que algunes de les persones contra les que combatien haurien estat els seus amics en altres circumstàncies. De fet, així és com l'oncle Luke va destruir a l'Emperador, oi? Va ser capaç d'imaginar a Darth Vader com el seu pare, com el seu amic. Els yuuzhan vong... bé, sent sincer, ni tan sols vull imaginar-los d'aquesta forma.

-No ens ho posen fàcil -va dir la Jaina-. Mira el que li va passar a l'Élegos quan va intentar comprendre'ls.

-I creus que tu tindràs èxit allà on l'Élegos va fallar? -va intervenir en Jacen.

-En comprendre'ls? No, no completament. Però ara comprenc més profundament el que vaig fer, i puc pensar en ells com a persones. Això marca una diferència.

-Tens raó, és clar -va admetre en Jacen-. Significa que has decidit no seguir lluitant contra ells? Vas a treballar per la pau?

L'Ànakin va parpellejar desconcertat.

-Estàs de broma? Hem de lluitar contra ells, Jacen. Jo he de lluitar contra ells. Només que, ara, sé com fer-ho millor.

-Estàs segur que aquesta és la lliçó adequada de tot el que ha passat? -va preguntar en Jacen enarcant les celles.

-No t'ofenguis, Jacen, però estic disposat a deixar de preocupar-me per la lliçó que podria aprendre si fos una altra persona. Perquè, francament, si fos una altra persona, no crec que hagués sobreviscut per aprendre una lliçó.

-Digueu-li a Booster que hem de desallotjar la nau -es va burlar la Jaina-. Tal com s'està expandint el cap de l'Ànakin, aviat pressionarà tant el casc que el partirà.

-Ho creguis o no, no he dit això per orgull -va respondre l'Ànakin-. Només estic assenyalant un fet.

-L'orgull és astut, sap disfressar-se molt bé -li va advertir en Jacen-. Espero que tinguis una llarga xerrada amb l'oncle Luke al respecte. Llevat que creguis que ni tan sols ell té res a ensenyar-te.

-No posis paraules a la meva boca, Jacen -va dir l'Ànakin.

-I tu no oblidis qui et va salvar el cul quan estaves a punt de morir -va replicar la Jaina.

L'Ànakin va deixar que un somriure sortís a la cara.

-Això és exactament el que vull dir, no te n'adones? Quan dic que ningú excepte jo hagués pogut sobreviure al que vaig fer, és perquè ningú en tota la galàxia us té a vosaltres dos com a germà i germana.

Va recollir la safata, intentant no riure de les seves boques obertes.

-Ara, si em perdoneu... Necessito veure una persona.

* * *

L'Ànakin va trobar oberta la porta de la cabina de la Tahiri. A través de l'obertura la va veure estirada al llit i descalça, amb els peus recolzats contra la mampara. Mirava a través de la finestra del transpariacer al distant Nucli.

L'Ànakin va donar uns copets al marc de la porta.

-Hola.

-Hola. Passa si vols.

-D'acord. -I es va asseure a la vora del llit.

-No vas venir a sopar amb nosaltres, així que he pensat a portar-te alguna cosa. -va posar una safata de menjar sobre llit-. Ho ha fet en Corran. Sembla que aquests dies està cuinant molt.

-Gràcies -va respondre la Tahiri cortesament. Va girar el cap i els seus ulls es van trobar per primera vegada-. Què va passar? Amb la base cuidadora, vull dir.

-Segur que vols saber-ho? Cada vegada que algú planteja el tema...

-No estava preparada per parlar d'això. Ara, si.

-Bé, d'acord. En Booster la va arrasar. Abans, en Karrde i els seus van evacuar als esclaus, i ara estan pensant en quin planeta desembarcar-los. Els yuuzhan vong tornaran, per descomptat, ja que hem deixat el sistema pràcticament indefens, però no podem fer res al respecte.

-No, no podem -va admetre la Tahiri-. Suposo que això és la fi de l'acadèmia.

-És clar que no. L'acadèmia mai va ser un lloc. És una altra cosa, una idea. En Booster deixarà que els nois de l'acadèmia es quedin al Ventura Errant. Saltarà per tota la galàxia a l'atzar, fins que sigui segur instal·lar als nens en algun lloc.

-Segur? -va xiuxiuejar la Tahiri-. Com podem garantir aquesta seguretat? Com podem garantir que hi ha alguna cosa segura en aquesta vida...? -les paraules van semblar aixafar-se-li en la seva gola, i va tornar a contemplar l'espai.

-Tahiri, sé com et sents -va dir l'Ànakin.

Ella va tancar els ulls, i dues petites llàgrimes van lliscar per les galtes.

-Si hi ha algú capaç de saber-ho, ets tu -va respondre un moment després.

-El que et van fer va ser una cosa horrible, ho sé, i...

-El que em van fer? Ànakin, li vaig tallar el cap a la Mezhan Kwaad.

-Et vas veure obligada.

-Volia fer-ho. Em va agradar. Em va encantar.

-Et va torturar. Va intentar destruir tot el que ets. No pots culpar-te per un instant de fúria.

-Crec que va destruir tot el que sóc -el va corregir la Tahiri-. Quan la vaig matar, em vaig matar a mi mateixa...

-No, no és cert -la va tallar l'Ànakin-. I jo ho hauria de saber, no creus? El millor de tu segueix en el teu interior.

Va estendre la mà i va haver de mantenir-la-hi molt de temps abans que ella respongués encara que sense mirar-lo.

-Va ser culpa meva -va dir ella-. El Mestre Ikrit va morir per culpa meva. La gent d'en Karrde va morir per culpa meva.

-Acabes d'esmentar la meva especialitat, donar-me les culpes de tot -va assegurar l'Ànakin-. Si vols, puc donar-te unes quantes lliçons. De fet, si ho pensem el temps suficient, segur que trobarem la forma de culpar-te per tot el que els yuuzhan vong li han fet a aquesta galàxia. -Sacsejà el cap amb pesar-. No... crec que em culparé a mi d'això. Però podem culpar-te per tot el que va fer en Palpatine, què et sembla?

La Tahiri va arrufar les celles.

-Des de quan parles tant? -va preguntar.

-No ho sé. Des de quan soltes monosíl·labs com si tres o quatre paraules juntes fossin massa per a tu?

Les comissures dels seus llavis es van moure uns mil·límetres, però sense arribar a formar un somriure.

-Calla, vols? M'agradaves més abans.

-Jo també.

Van mirar les estrelles en silenci durant llarga estona.

-On aniràs ara? -va preguntar la Tahiri, quan el silenci es va fer massa incòmode-. Tornaràs a lluitar contra els yuuzhan vong?

-Al seu degut temps.

-Vull anar amb tu.

-Per això he dit en el moment oportú. Em quedaré aquí una temporada, fins que t'hagis curat... fins que jo m'hagi curat. Llavors, si encara vols venir amb mi, vindràs. Anirem tots dos. Junts.

Ella no va respondre. Però, per primera vegada des que havien deixat Yavin, l'Ànakin va sentir una mica d'esperança en ella.

* * *

-Adepta Nen Yim, acosta't.

La Nen Yim va doblegar el genoll davant el Mestre Bèl·lic Tsavong Lah.

-Primer, vull que em parlis de la pèrdua de les instal·lacions cuidadores de Yavin IV. Després et faré altres preguntes.

-Sí, Mestre Bèl·lic. Com ordeni.

-Ja t'ho he ordenat. Parla.

-No sé res de la batalla espacial, oh, el meu senyor. Moltes de les nostres naus van morir en terra o lluitant en l'atmosfera. Després, els damuteks van ser atacats des de l'aire i danyats més enllà de tota esperança de curació.

-Això és obvi. Segueix.

-El bombardeig va cessar, i els infidels van aterrar. Al principi no vam comprendre el motiu, ja que un bombardeig més exhaustiu ens hauria matat a tots sense que ells correguessin cap risc. Tal com va passar, alguns van morir a mans dels nostres guerrers supervivents.

-No coneixes a aquests infidels tant com hauries, cuidadora. Els llaços que els uneixen als de les seves pròpies espècies els impulsen a realitzar maniobres insensates.

-Hi estic d'acord, Mestre Bèl·lic. Mirant retrospectivament, és clar que intentaven recuperar els esclaus.

-I on estaves tu mentre això passava?

-Amagada entre els deshonrats, el meu senyor. Vaig creure que només prendrien presoners als membres de les veritables castes.

-Una postura molt covard, cuidadora.

-Et demano perdó, el meu senyor, però no ho vaig fer únicament per raons egoistes.

-Explica't. I sé breu.

-La meva Mestra, Mezhan Kwaad, va ser assassinada per la Jeedai que estàvem reformant.

-Dedueixo que no veu reformar adequadament a aquesta Jeedai.

-Al contrari, Mestre Bèl·lic. D'haver disposat d'uns quants cicles més, hauria estat nostra. Si no fos per la interferència de l'altre Jeedai...

-Sí, ho sé -va grunyir en Tsavong Lah-. L'altre Solo. Un altre Solo. -Es va allunyar furiós d'ella; després, va tornar sobre els seus passos-. El Mestre Yal Phaath no està d'acord amb tu, Adepta. Afirma que la teva mestra era una heretge, i que fos quin fos el resultat que obtinguéssiu estaria tacat per la impietat.

-El Mestre Yal Phaath és un cuidador respectat, com ho era la Mezhan Kwaad. Ella no pot respondre a aquesta acusació, i jo no puc parlar per ella. Però estic segura que el que hem après de la Jeedai és molt valuós. I digne dels yuuzhan vong. Els arxius del damutek van ser destruïts i la meva mestra està morta; només jo recordo tot el que vam fer. Per això em vaig amagar entre els deshonrats, per protegir aquesta informació.

-Ho vas fer sense cap raó. Els infidels no van prendre presoners.

-No, senyor. Però en aquell moment no podia saber-ho.

-Hi estic d'acord. Són molt estranys, no tenen esclaus i no fan sacrificis. No aprecien als presoners i no guerregen per aconseguir-los. Els consideren una càrrega i els canvien per diners o per espècies abans de tornar-los amb els seus. Formen un lleig laberint d'espècies atees.

-Si puc demanar la seva opinió, Mestre Bèl·lic, per què no ens van matar un cop han obtingut el que volien? Els cadàvers no són una càrrega.

-Perquè són febles. No comprenen la vida i la mort. -I va rebutjar el tema amb un simple moviment de la mà. Llavors, va tornar a mirar fixament la Nen Yim.

-Tota la situació va ser mal portada pels cuidadors i pels guerrers -va sentenciar-. Si en Tsaak Vootuh no estigués mort, jo mateix el mataria. I a tu t'hauria de sacrificar.

-Si la mort és el meu destí, el meu senyor, si això és el que els Déus volen per a mi, jo l'abraço. Però repeteixo que el que vam aprendre de la Jeedai no ha de perir amb mi. Dóna'm almenys l'oportunitat de registrar tot el que sé en una mónnau qahsa.

Els cruels ulls d'enTsavong Lah no van vacil·lar.

-Tindràs aquesta oportunitat. No la malgastis com va fer la teva mestra.

-I si capturem més Jeedai? Reprendrem el nostre treball per reformar-los?

-El teu Domini ha fallat, no se us donarà una segona oportunitat. El Domini Phaath continuarà treballant en el problema Jeedai.

Llavors, mai es resoldrà, va pensar la Nen Yim. Però no es va atrevir a dir-ho al Mestre Bèl·lic, és clar.

-Què passarà amb el Domini Kwaad? -va preguntar en canvi.

-Les mónnaus estan fallant. Han de ser mantingudes.

La Nen Yim va assentir solemnement amb el cap, però sentia el seu estómac regirat. Tornava a les mónnaus, al cel tancats i a les podrides gargamelles Luur, a les mestres tan fidels a les velles costums que deixarien que els yuuzhan vong s'extingissin abans que acceptar qualsevol canvi.

En el seu cor, la Nen Yim seguia considerant la Mezhan Kwaad com la seva Mestra i pensava continuar com fos el treball que ella havia començat. Era massa important. I si això li costava la vida, abraçaria la mort amb gust. La gloriosa heretgia seguiria vivint.

-Em sotmeto a la teva voluntat, Mestre Bèl·lic -va mentir la Nen Yim.

-Una altra cosa abans que te'n vagis -va dir en Tsavong Lah-. Vas passar cert temps entre els deshonrats abans que arribessin les noves forces d'ocupació. Has sentit parlar d'una heretgia que sembla haver nascut entre ells? Una sobre els Jeedai?

-Sí, senyor.

-Parla'm d'ella.

-Senten certa admiració cap a ells. Alguns creuen que en Vua Rapuung va ser redimit del seu estatus de deshonrat gràcies al Jeedai Solo. Alguns creuen que podran redimir-se si resen als Jeedai i no a Yun-Shuno.

-Pots donar-me noms dels que segueixen aquesta heretgia?

-Sí, senyor.

-Bé. L'heretgia morirà en aquesta lluna. Morirà, encara que tots els deshonrats hagin de ser sacrificats gloriosament.

La Nen Yim va assentir amb el cap, però sentia la veritat en els seus ossos.

La repressió era l'aliment favorit de l'heretgia.

FI

Conquesta (XXXII)

Anterior

CAPÍTOL 32

En Talon Karrde va seguir el senyal de l'escàner de llarg abast amb una mirada depredadora.

Tot i això, era totalment conscient que en Kam Solusar es trobava darrere seu.

-Què passa? -va preguntar el Jedi.

-Els sensors de llarg abast indiquen que una espècie de transport acaba d'abandonar l'atmosfera de Yavin IV -va aclarir en Karrde.

-Fa uns moments vaig sentir una increïble onada en la Força -va dir en Solusar-. Estic segur que és cosa de l'Ànakin, i crec que també de la Tahiri.

-Pots sentir-los ara? Estan en aquest transport?

-Crec que sí -va admetre en Solusar.

-Amb això no tinc prou -va protestar en Karrde agitant el cap-. Si penetro tan profundament en l'espai yuuzhan vong, no hi ha la menor oportunitat que ni una sola de les naus de la meva flota torni sana i salva. Necessito estar segur. I si es tracta d'un o dos brigadistes de la pau que s'amagaven en el pol oposat de Yavin?

-És l'Ànakin -va replicar en Solusar amb fermesa.

-Bé, això està millor. -En Karrde va permetre que les seves espatlles es relaxessin-. Almenys, sembles estar segur. Bé.

Es va dirigir a la seva tripulació.

-Això és el que hem estat esperant, gent. La nostra missió ha canviat. Fins ara ens hem limitat a sobreviure, atacant únicament objectius aïllats. Segons sembla, els yuuzhan vong ens han estat utilitzant per practicar el blanc i per reduir l'estupidesa del seu codi genètic. Quan ens apropem per interceptar aquesta nau, es comportaran d'una manera molt diferent. Van a atacar amb tot el que tinguin, i el pitjor és que serem un blanc perfecte. Ja ens podem anar oblidant dels presumptes reforços de la Nova República; estem sols. Si teniu algun dubte sobre aquest nou curs d'acció, necessito sentir-lo ara.

Silenci. Va passejar la mirada pel pont i per les pantalles que mostraven primers plans dels capitans de les altres naus.

-Quan hem deixat d'estar d'acord amb vostè, Capità? -va preguntar la Shada, des de la Formació de l'Idiota.

Un cor de crits van puntuar el comentari.

El pit d'en Karrde es va eixamplar d'orgull.

-Molt Bé, gent, a treballar.

* * *

Una sèrie de xiulets i trins van saludar a l'Ànakin quant va pujar a bord del transport.

-Ei, Fiver! -va exclamar-. Jo també m'alegro de veure't.

-Torna a la feina, petit droide mandrós -va tallar en Vehn des del seu lloc de pilot-. I tu, geni, tria un canó. Vegem si podem animar una mica aquesta porqueria.

-Em sentiria millor als comandaments -va suggerir l'Ànakin, mirant com Yavin IV disminuïa de mida per estribord.

-Després del que vas fer l'última vegada? -va rebutjar en Vehn-. No, gràcies.

-És la teva nau -va acceptar el Jedi.

-Pots estar segur d'això.

L'Ànakin va examinar la pantalla de dalt a baix del pilot.

-Portem un bon avantatge.

-Sí. A aquestes naus vong els hi costa sortir de l'atmosfera. Però aquí fora ens estan guanyant terreny.

-Quin és el pla?

-Volar el més de pressa possible fins a aconseguir escapar d'elles.

-I ja està?

-Ei, estic improvisant. Vas a queixar-te de que t'hagi salvat el cul?

-No -va dir l'Ànakin-. Estava pensant en donar-te les gràcies. Però ara ja no estic tan segur.

-No segueixis, em faràs plorar. Si tens un pla, endavant, sóc tot orelles.

L'Ànakin contemplava el firmament. Feblement, molt feblement, però sentia alguna cosa.

-Connecta els sensors de llarg abast -va suggerir.

-Ho sento, però no podem. Estàvem treballant en ells quan aquests esgarrifosos bessons em van dir que «sentien» que necessitaves ajuda. Vam deixar les reparacions i vam venir corrent.

-Sannah, Valin, concentreu-vos -va dir l'Ànakin, gesticulant cap a ells-. Sentiu alguna cosa allà fora?

-És clar que sí -va respondre en Valin un minut després-. Kam Solusar hi és, en algun lloc.

-Sí, jo també ho sento -va corroborar la Sannah.

-Estic massa feble per confirmar-ho, i la Tahiri també. Indiqueu-hi a Vehn on.

En Valin va estudiar l'espai que els envoltava i va apuntar a estribord, traçant amb la mà un arc de noranta graus.

-Per aquí.

-Per aquí? -va preguntar en Vehn-. Se suposa que això és una direcció?

-Tenim hiperimpuls? -va preguntar l'Ànakin.

-No.

-Llavors, suggereixo que et dirigeixis a la direcció que indica en Valin. Si no, acabarem com pols estel·lar.

-Sempre serà millor que tornar a ser presoners -va sentenciar la Tahiri.

-Bé, d'acord -va acceptar en Vehn-. De moment, aquestes criatures han demostrat tenir raó sempre.

L'Ànakin es disposava a seure al seient del copilot, però en Vehn li ho va impedir subjectant-lo.

-Aquest lloc és d'en Qorl.

-L'hi cedeixo -va dir en Qorl-. Tots els Solo que he conegut són millors pilots que jo.

-No siguis ximple -va dir l'Ànakin-. Encara que sigui veritat, estàs en millor forma que jo. Ho sento, sembleu formar un bon equip.

Els dos van creuar mirades.

-En Qorl m'ha proporcionat certa... perspectiva de les coses -va reconèixer en Vehn.

-La majoria de les vegades amb la punta de la meva bota -va dir l'ancià. Però també somreia.

-Bé, gràcies als dos -va balbucejar l'Ànakin-. Vau venir a per la Tahiri i a per mi quan podríeu haver fugit.

-Estàs de broma? -va dir en Vehn-. Aquests bessons haguessin convertit el meu cervell en escòria.

-Sigui com sigui, encara no hem aconseguit alliberar-nos d'aquesta -els hi va recordar en Qorl-. Ja m'han fet caure dues vegades sobre Yavin IV. Quan es tracta de sortir del sistema, és millor no confiar en la meva sort.

-És cert -va reconèixer l'Ànakin-, però estem molt més a prop del que estàvem abans.

-Parlant del tema, haurem de discutir amb els vong dins d'una mitja hora -va advertir en Vehn.

-Hi arribaran tan aviat?

-No. Em refereixo a les naus que ja estaven fora.

-M'encarregaré del canó de la torreta -va dir l'Ànakin.

-Està bé. Llança'ls uns quants arguments -va rematar en Vehn.

* * *

-El transport està sent atacat pels yuuzhan vong, senyor -va dir la H'sishi-. Ha rebut uns quants impactes, però segueix volant. I ve directe cap a nosaltres.

-Quan estaran al nostre abast? -va preguntar en Karrde.

-Si tracem una ruta directa, menys de vint minuts. Però si ho fem, serem un blanc perfecte per a les naus que formen el bloqueig.

-Si donem una volta, aquesta espècie de destructor yuuzhan vong hi arribarà abans que nosaltres. Dankin, traça la ruta directa, i que ens escortin la Formació de l'Idiota, la Defunció i el Camí de l'Èter.

-Senyor, no són les nostres naus millor armades.

-Però són les úniques que poden igualar la nostra velocitat, oi? Mantingues impuls constant.

-Bé, senyor. Estarem al seu abast en deu minuts. Llevat que tinguin algun as a la màniga que desconeixem, la qual cosa sembla una constant dels vong.

* * *

L'Ànakin va mirar com el tercer coralita s'allunyava per babord. No l'havia destruït ell -els seus dos primers trets van ser absorbits per les anomalies gravitatòries projectades pel dovin basal i el tercer tot just el va esgarrapar-, però la petita nau no tenia velocitat suficient per arribar fins al transport. Havien estat una molèstia, però ja no.

El que el preocupava era l'anàleg d'un destructor republicà i el fet que no poguessin veure el que hi havia més enllà d'ell. Pel que sabien, bé podia existir tota una flota entre en Talon Karrde i ells... si és que en Karrde hi era allà fora. Va intentar captar novament la familiar presència d'en Kam Solusar i per un instant va creure que l'havia trobat. Però en Kam podia estar a anys llum en aquesta direcció... o bé estar sentint només un desig esperançador. No estava segur.

Del que sí que estava segur, era que el destructor els agafaria molt aviat. Esperava que en Vehn tingués alguns trucs a la màniga.

* * *

-Impacte directe en la Formació de l'Idiota, senyor -va dir la H'sishi.

-Shada? Segueixes aquí? -va preguntar en Karrde pel comunicador.

-Segueixo aquí, cap. Ens han fet pessigolles, però resistim.

-Un impacte més com aquest i us convertireu en ions -discrepà en Karrde-. Fot el camp, ja n'has fet prou.

-Ho sento, cap, però no t'escolto bé, alguna cosa li passa a la meva unitat de comunicacions. Segueix ferm, et seguirem.

L'energia de la Salvatge Karrde va fallar de sobte, i una vibració distant va fer que el casc s'estremís. Les dues naus que seguien escortant-lo no eren les úniques en ser atacades; la Defunció havia cremat en el primer intercanvi de trets, probablement amb tots els seus ocupants a bord.

Bona gent. Ja ho lamentaria després, quan tingués temps.

Va veure com la Formació de l'Idiota rebia l'impacte definitiu en els motors. Plomes de plasma van brollar de l'interior i diables atòmics van ballar a la destrossada secció de popa.

-Surt d'aquí, Shada! -va cridar pel comunicador.

No va rebre resposta.

-La Formació de l'Idiota segueix dirigint-se cap a aquest destructor, senyor -va dir la H'sishi-. No ho entenc. Els seus motors han desaparegut i el seu reactor està aconseguint la massa crítica.

En Karrde va pestanyejar.

-Shada! -udolà, abans de girar-se cap al Dankin-. Alteri el curs dos graus a estribord.

-Què està fent?

-Li ha llançat un raig tractor. Hi deu haver desviat tota la seva energia cap a ell. Tota.

Un instant després, la Formació de l'Idiota va desaparèixer en una esfera de pura llum blanca, emportant-se la major part del destructor yuuzhan vong amb ella.

-Shada... -va repetir en Karrde, aquesta vegada en un murmuri molt, molt cansat. A través dels anys havia perdut més amics que enemics. S'havia enfrontat a la mort tantes vegades que ja no tenia il·lusions; un dia, el joc es tornaria contra ell i moriria. No sabia per què, però sempre havia suposat que la Shada el sobreviuria.

-Un destructor menys -va dir, grinyolant les dents-. Queda un altre.

-Acabem de perdre al Camí de l'Èter, senyor -va dir la H'sishi.

-Destruïda?

-No. S'ha quedat sense energia.

-Llavors, només quedem nosaltres.

-Sí.

-Contra tots els yuuzhan vong.

-A menys que vulgui esperar reforços, senyor, jo... senyor, darrera nostre!

En Karrde va veure una nau aparèixer en pantalla. Només el seu condicionament va impedir que el cor li apuntés per la gola.

La nau que havia aparegut, just a sobre d'ells, era un destructor Imperial estel·lar.

Un destructor Imperial estel·lar vermell.

-Missatge, Senyor -va anunciar en Dankin.

-En pantalla.

En ella va aparèixer un rostre humà barbut.

-Bé, Karrde, suposo que hauré de treure't també d'aquest embolic. Espero que puguis compensar-me'l.

-Booster Térrik!

-El mateix que vesteix i calça.

-Segur que trobaré alguna cosa que et satisfaci.

-Oblida-ho. On és el meu nét?

-Creiem que viatja en el transport que aquest destructor yuuzhan vong intenta empassar-se.

-És quant necessito. Ens veurem a l'altra banda, Karrde.

-A l'altra banda de què?

-De la nebulosa que estic a punt de crear.

La pantalla va quedar en negre.

-Bé, Gent -va anunciar en Karrde-, aquesta és una altra partida. Juguem-la bé.

* * *

L'Ànakin va mantenir premut el gallet del turbolàser, provocant que el destructor yuuzhan vong escopís resquills foses de corall Yorik. Però la nau no semblava ressentir-se, ni tan sols rebent els impactes a boca de canó, ja que només es trobaven a unes desenes de metres de la superfície.

Havia d'admetre que en Vehn estava fent una bona feina de pilotatge: es mantenia prou a prop com per evitar els canons pesats, executant una complicada espiral al voltant de l'eix de la nau i esquivant l'abraçada gravitatòria del dovin basal. Però si seguien temptant molt de temps a la sort, aquesta acabaria per canviar. Un impacte directe de qualsevol canó de plasma significaria la seva fi.

-Atenció aquí enrere -va cridar en Vehn-. Estan llançant coralites.

Els yuuzhan vong no transportaven els seus caces als cellers de les naus grans, sinó que les mantenien ancorades al casc exterior. L'Ànakin ja havia destrossat unes quantes inactives, però ara s'esqueixaven de la superfície en eixams.

-Hauràs d'encarregar-te d'ells, Solo -va dir en Vehn, amb un to de veu tenyit de desesperació-. Si intento escapar, serem un blanc perfecte per al destructor.

-Entesos -va replicar l'Ànakin.

No va tenir temps de dir més. Va enfocar tots els seus sentits en les formes canviants, orgàniques de l'enemic. Ni tan sols s'atrevia a comptar-les.

Va disparar mentre s'aproximaven. Era una rutina un-dos-tres: un primer tret per obligar que l'anomalia gravitatòria s'activés i un segon per situar la seva posició; llavors, quan el coralita girava per interceptar el tercer, disparava contra el seu casc. Al principi tot just aconseguia tres impactes seguits, i el raig de llum coherent quasi sempre cremava lluny de la singularitat sense anul·lar-la. Però una vegada va controlar la seqüència adequada, va poder col·locar el tercer làser exactament on pretenia.

Però no podia disparar contra tots. El transport es va sacsejar i va gemegar mentre el plasma fos el danyava. Ignorant les tremolors, l'Ànakin lluitava en ombrívol silenci.

En Vehn tampoc parlava... a excepció d'algun renec ocasional. Les paraules ja no tenien sentit.

Un tret enemic va travessar la cortina de foc de l'Ànakin, impactant en la cabina de la torreta i deixant un solc fos en el transpariacer. L'Ànakin va buscar l'atacant, però havia desaparegut. Va fer girar el làser per fixar-lo en un dels tres coralites que creuava pel seu camp de visió i va disparar. La nau va girar sobre si mateixa abans de recuperar el seu curs. Directe cap a ell.

L'Ànakin va tornar a disparar amb freda calma, tot i veure com s'acostava. Una singularitat es va empassar el seu primer làser i el segon va marcar la seva silueta. El tercer hi va encertar en ple centre. La nau va esclatar en trossos i alguns d'ells van colpejar la cabina com una pluja de meteorits.

Van aparèixer esquerdes per tot arreu.

Un impacte més i hauré de respirar en el buit, va pensar l'Ànakin.

No podia abandonar la torreta, així que es va assegurar que la comporta estigués segellada, aïllant-se de la resta del transport. No volia dur-se a tots els altres amb ell.

Va derrocar dos coralites més, però altres tres es van deixar caure cap a ell en formació. Va aspirar profundament per tranquil·litzar-se i tornà a prémer el gallet, però sabia que no podria amb tots.

De fet, amb prou feines hi havia premut dues vegades el gallet abans que la seva arma es sobreescalfés i es desconnectés temporalment. L'Ànakin va mirar impassible com s'acostaven les naus enemigues. Va recórrer a la Força per buscar runes, alguna cosa que poder llançar-los-hi.

Es va preguntar què sentiria quan la seva sang comencés a bullir.

Sentia els coralites a través de la Força, quan van desaparèixer enmig d'una blancor encegadora, i dos Ales-X van travessar el núvol de gas i corall fos. El seu comunicador va cobrar vida sobtadament.

-Et dono una mà, germanet?

-Jaina!

-En quin embolic ens has ficat, Ànakin -va dir una veu masculina.

-Jacen! On...? Com...?

-Les explicacions després -va tallar la Jaina-. Qui pilota aquest trasto?

-Aquest sóc jo -va respondre en Vehn.

-Doncs fot el camp d'aquí, ràpid -va ordenar la Jaina-. Nosaltres ens encarregarem d'aquests nois. En Corran Horn està també aquí, gairebé sento llàstima pels vong.

-Però, si ens allunyem...

-Creu-me, germanet, voldràs estar lluny... -va assegurar la Jaina.

L'Ànakin va sospirar mentre el turbolàser recuperava el seu estat operatiu.

-Tinc una porta del darrere, vosaltres obriu-nos camí -els va dir als seus germans-. Vehn, serà millor que facis el que diuen.

-Com ordenis -va replicar en Vehn sarcàsticament.

I va gemegar. L'Ànakin no va saber per què fins que es van trobar a cobert darrere del Ventura Errant. En aquell moment, el destructor yuuzhan vong cremava com una estrella acabada de néixer.

L'Ànakin va contemplar l'espectacle a través del transpariacer i va somriure tan àmpliament que, per un instant, la seva boca va semblar una lluna creixent.

En Karrde no somreia tant un dia estàndard després, quan les naus yuuzhan vong es van reunir i van saltar a l'hiperespai. Contemplava les restes destrossades de les naus, tant yuuzhan vong com a pròpies, i comptava ombrívolament les seves pèrdues.

Sí, s'estava tornant massa vell per a aquella bogeria.

-Capità, un missatge per a vostè -va anunciar la H'sishi.

Va pensar ignorar-lo, però si es molestava a anunciar-ho tan aviat després de la batalla, havia de ser alguna cosa important.

-En pantalla, H'sishi -va acabar acceptant.

Uns segons després va aparèixer un rostre sever, de mitjana edat.

-Corran Horn -va saludar en Karrde-. M'alegra tornar-te a veure. Suposo que estaves en el destructor estel·lar del teu sogre.

-Quan en Jacen i la Jaina ens van trobar, si. Però durant la batalla vaig preferir pilotar un Ala-X. Jo... -va fer una breu ganyota abans de recuperar la seva expressió de neutralitat. Karrde, vull donar-te les gràcies per salvar el meu fill i als altres nens. Sé quant t'ha costat.

No, no ho saps, va pensar Karrde.

-No hi ha de què. Quan faig una promesa, procuro mantenir-la.

-En això som iguals -va respondre en Horn-. Sempre pago els meus deutes, i ara tinc un amb tu.

En Karrde es va limitar a assentir inclinant el cap.

-M'alegro que el teu fill estigui fora de perill. Hi ha alguna cosa més que pugui fer per tu? Ho sentim, però en aquests moments no estic d'humor per mantenir una conversa formal.

-Només un segon. No pretenc quedar en pau, però tinc alguna cosa per a tu.

-Què?

-No alguna cosa, sinó algú. -En Horn es va fer a un costat i el seu rostre va ser reemplaçat pel de la Shada D'ukal.

-Shada!

-Vinga, Karrde -li va recriminar afectuosament la dona-. No creuries que sóc tan ximple com per quedar-me a una nau en flames, oi? Quant vam fixar el curs, ens vam deixar anar en els bots de salvament. En Horn ens va descobrir amb la seva Ala-X mentre quèiem en espiral cap al gegant de gas -li va fer l'ullet a la pantalla-. Ei, cap! Què li passa al teu ull?

-L'aire condicionat. Darrerament, no fa més que projectar pols per tota la nau -va dir en Karrde, pestanyejant repetidament per eliminar la sospitosa humitat dels seus ulls-. Mou el cul i vine aquí perquè puguem discutir quant temps tardaràs a pagar-me la Formació de l'Idiota.

La Shada va mirar al cel com demanant ajuda.

-Fins aviat, cap.

Llavors, malgrat totes les seves pèrdues, en Talon Karrde es va permetre un petit i callat somriure. Per què no? Havien guanyat.

Següent