L'última batalla del Coronel Jace Malcom

L'última batalla del Coronel Jace Malcom

Alexander Freed

El veterà soldat Jace Malcom lidera una unitat novençana a través dels penya-segats rocosos envoltats de boira de Kalandis VII. La seva unitat té una missió: destruir un espaiport imperial.

Quan en Jace descobreix una nau de comandament planetari reaprovisionant-se a l'espaiport, decideix canviar el pla. La informació que portés a bord, possiblement podria posar fi a la guerra del planeta. Capturar-la no serà fàcil, però segur que seria una gran forma perquè en Jace es retiri amb una espurna de glòria!

T-MENYS SET HORES.

L'armadura de l'home agonitzant degotava de suor en la boira, perles d'humitat -no aigua, mai aigua en aquest planeta- formant-se a la placa pectoral blanca plastoide i gotejant contra el terra. L'home agonitzant en si mateix estava recolzat contra una roca, i la Sergent Immel es va ajupir sobre ell mentre maldestrament reassegurava el seu casc.

-Ha caigut, Coronel, -va dir ella. -Els autodocs el mostren en crític.

En Jace Malcom va mirar a l'horitzó. A través dels filtres de la pantalla del seu casc, la boira semblava dissoldre's davant el cel groc i els congostos rocosos, llavors amb un espetec va tornar al seu lloc mentre la tecnologia del filtre l'abandonava amb un gest electrònic. No hi havia més presència enemiga. Almenys, cap d'òbvia.

-És la teva decisió, -va dir en Jace-. El seu rastrejador és funcional?

-Funciona. Què hi ha dels voltors?

-Si l'Imperi té temps d'enviar voltors, vol dir que hem fracassat a la missió.

No era cert, és clar. Els soldats de vestit negre podien anar a bandada cap al camp de batalla en qualsevol moment... heralds de la pròpia mort, seguint els rastrejadors metges per trobar les seves víctimes. Però l'Immel coneixia les probabilitats, així que en Jace es podia permetre la mentida.

-Per què jo? -Va preguntar l'Immel.

-Les Forces Especials són aquí per aconsellar, i m'alegro de ser un arma addicional. Però en el camp, el joc és vostre.

-Ets una escòria inferior, Coronel Malcom.

-És el que són les ForcesEspec.

En Jace la va mirar. Les seves espatlles amb armadura s'alçaven i queien mentre prenia alè profundament, llavors, en silenci, es va inclinar sobre el seu camarada agonitzant i grapejà un dispositiu en el seu cinturó. La seva veu va cruixir a través del comunicador del casc d'en Jace un moment després.

-Tots als equips, continuarem pressionant.

L'Immel va treure el seu rifle de la pols i va començar a comprovar les lectures. En Jace es va agenollar al costat de l'home agonitzant i va posar una mà sobre la seva espatlla.

-Cap Amden vor Keioidian. Vas fer que la República se sentís orgullosa. Vas fer que tots nosaltres ens sentíssim orgullosos. I tornarem a per tu.

En Jace es va posar dret, va assentir a l'Immel, i ells es van escapolir junts cap a la boira, rifles gronxant-se a prop. L'Immel no va mirar enrere, i en Jace va somriure amargament, sentint que l'expressió despuntava per les cicatrius de la seva cara. Ella havia fet la decisió correcta. Havia d'acabar sent una líder decent després de tot.

D'altra banda, va pensar ell, més li val. Les tropes anaven a necessitar a algú a qui elevar la mirada, i a ell no li quedava molt de temps.

T-MENYS QUATRE HORES.

El camp de batalla s'estrenyia en una sèrie de canons, canalitzant la boira com el llit d'un riu. La gravetat en Kalandis VII -prou baixa com per fer que llançar una pedra fos un esport bàsic, prou alta per assegurar-se que una caiguda fos encara dolorosa- feia la marxa més fàcil, però no menys tediosa.

Trencant el llarg silenci van arribar els ànims distorsionats per l'estàtica al comunicador d'en Jace. Els nens xisclaven i els focs artificials esclataven, cadascun acompanyat per una explosió de soroll blanc. En un moviment, sense trencar la gambada mentre travessaven el paisatge estèril, en Jace i l'Immel van baixar el nivell del volum dels comunicadors dels seus cascos.

El comunicat de propaganda anul·lava tots els canals cada hora, amb un estrèpit dels agents del Servei d'Informació Estratègica de la República en òrbita. Aquesta vegada, era un altre informe de notícies sobre la retirada de l'Imperi de Corèllia i dels Mons del Nucli. Una victòria genuïna, sense adulterar per a la República, però una molt lluny del sistema Kalandis, i no la primera victòria aparent que havia vist en Jace en la seva carrera.

Ja han passat quaranta anys, va pensar ell -i ho seguia pensant, cada dia en diferents moments, quan alguns soldats rasos presumien de la seva primera cicatriu al menjador o mentre revisava les especificacions per a les centenars de variants d'alguns caces estel·lars- quaranta anys des que l'Imperi Sith havia arribat per conquerir la galàxia, i havia estat lluitant des de llavors.

Ell suposava que no estaria lluitant molt més.

La veu de l'Immel tallà a través d'un comentari sobre l'últim discurs de la Canceller Suprema.

-Objectiu a la vista.

Ells havien sorgit de la boca estreta d'un canó cap a una plana esquerdada, on les siluetes d'agulles fosques s'estrenyien cap al cel darrere de la boira.

-Hem arribat a l'espaiport, -L'Immel continuà, ajustant el seu comunicador-. Tots els equips, informin.

En Jace va escoltar a les veus espurnejants parlar, una per una, mentre ell es despenjava una motxilla i comprovava els continguts. Ell coneixia els noms dels soldats (Zenhai, Kayle, Min-Reva), els havia conegut a la majoria (Eron col·leccionava enregistraments de música antiga; Camur tenia al·lèrgia al caf), hi havia fins i tot seleccionat a dit a alguns per a aquesta missió (Yennir dels Verds veia a través de la boira com si fos vidre). Eren joves i estúpids i valents, i ell podria pensar en pitjors homes i dones amb els que servir.

-Preparat per anar-hi? -Va preguntar l'Immel.

En Jace va assentir i li va llançar la motxilla.

-Balises carregades i preparades. Planta-les en els objectius i la boira no importarà -La nostra ala de caces sabrà exactament on deixar anar la càrrega.

-Assumint que els pilots no ho estiguin esbrinant amb els seus droides de tornada a la base. Has fet això abans?

-Bombardejar un espaiport? Més vegades de les que puc comptar.

-Quines són les probabilitats que no el reconstrueixin demà?

En Jace va arronsar les espatlles.

-Puc pensar en pitjors formes en què els Imps gastin els seus recursos.

Destruir un espaiport seria un pas principal per a assegurar Kalandis, fins i tot si es reconstruïa. Fins i tot si hi havia una dotzena d'altres bases Imp al planeta. En Jace havia traçat el pla ell mateix.

Però l'Immel no s'equivocava en preguntar-se quin bé faria. Continua mentint-li, va pensar en Jace. Tens un exemple que donar. L'espaiport era una barreja de plataformes planes de metall, búnquers d'ocupació de comandaments, i esveltes torres de control. En Jace i l'Immel s'havien aproximat junts, en silenci, observant les patrulles enemigues: parells de soldats Imperials abillats de negre i vermell. La boira els feia evitar l'enemic prou fàcilment, fins que la calor d'una nau estel·lar aterrant va dispersar la boira, bufant un mur abrasador, boirós sobre en Jace i una patrulla pròxima.

Els Imperials no s'havien girat, no s'havien adonat de res abans que els raigs de blàster d'en Jace fessin cremar forats bessons a l'esquena dels seus vestits. El rugit dels motors de la nau estel·lar va continuar mentre ells dos es llançaven per arrossegar els cossos sota un caça Imperial a mig reparar.

Un dels cossos va gemegar mentre el rugit dels motors va començar a esvair-se. L'Immel pressionà el canó del seu rifle contra la part del darrere del casc de l'home i va prémer el gallet abans de fer rodar el cos cap a l'ombra del caça.

-tret de misericòrdia, -va mussitar ella.

Tant se val, va pensar en Jace.

L'Immel va retirar una balisa i la va enganxar a un terminal d'energia pròxim conforme la boira tornava a inundar-ho tot. En Jace aclucà els ulls i va ajustar els filtres del seu casc, mirant en la direcció del navili que acabava d'aterrar.

-La torre del sud està a cinquanta metres en aquesta direcció, -va dir l'Immel-. Objectiu primari... planeges ajudar?

En Jace no es va girar, continuava mirant cap a l'ombra alçant-se de la nau estel·lar a través de la boira.

Era massa gran per ser un bombarder. La forma del casc més llisa que la majoria de transports.

-Com anem de temps? -Va preguntar ell.

-Els caces estan en l'aire ara mateix. Tenim com a mínim dues hores abans que apareguin.

En Jace va maleir, llavors va fer sobresortir un polze en direcció a la nau estel·lar.

-Està bé: ajustarem el pla. Aquesta nau que acaba d'aterrar? Estic bastant segur que és una nau de comandament planetari reposant combustible.

L'Immel es va moure al costat d'en Jace i es va agenollar, fent-li gestos per seguir-lo.

-Una altra patrulla, -va dir ella. -Segueix parlant.

-La nau s'haurà anat per quan els nostres caces hi arribin, però, i si podem capturar aquesta cosa? El seu ordinador de navegació podria assenyalar cada objectiu Imp al planeta.

L'Immel mirà al terminal d'energia on el disc de metall de la balisa d'objectiu brunzia en silenci.

-Tot el condemnat món seria el recorregut d'un repartidor de llet blava, -va estar d'acord ella-. Però no estem equipats per a l'acció a bord.

-Nosaltres no, -va dir en Jace-, i no tenim un munt de poder de foc per malgastar, però no perdrem aquesta oportunitat.

L'Immel es va aturar.

-Senyor -Va dir ella-. Estic al comandament d'aquests homes, i no els vaig a enviar...

Bona dona, va pensar en Jace, fins i tot mentre la interrompia.

-No els enviaràs enlloc. Tu acabaràs la missió, i jo hi aniré sol. No atreguis l'atenció cap allà.

I no és una mala forma de sortir, tampoc, va afegir en silenci.

T-MENYS UNA HORA.

El sentinella es veia gairebé innocent sense el seu casc: jove, pèl ros com el sol, i una taca de naixement en el seu coll. Ell va caminar sota el passadís de comandament de la nau, la pistolera balancejant en el seu lateral, menjant-se una barra de ració.

Tres passos, i en Jace estava fora del seu amagatall, mans enguantades portant la culata del seu rifle cap al cap del sentinella. L'home es va desplomar a terra amb tot just un so. En Jace va panteixar de dolor.

-Estàs bé? -Va preguntar l'Immel, el comunicador tot just portava la seva veu.

-Bé, -va dir en Jace-. Em va agafar un llamp a la plataforma inferior. Fondre una mica de pell a l'armadura, però estic bé. -Era veritat, i les injeccions de Kolto esmorteïen el dolor. El que li preocupava era que tan sols notés el dany. El regal de la vellesa.

-Les balises estan totes posades, els caces gairebé estan en el lloc. M'uniria a tu, però has d'haver-te adonat que aquesta nau acaba d'enlairar-se.

-Em vaig adonar. Estaré bé. -En Jace va seguir el camí del sentinella cap a una porta pesada: l'entrada al pont-. Què és el que penses del Soldat Kayle? -Va preguntar ell.

-Mal tirador, no pot llegir una etiqueta, probablement s'enverini a si mateix un dia. Coneix els seus defectes i obeeix ordres.

-Podria ser la teva nova avantguarda en l'equip del rebombori nul. Juga un joc miserable. Pensa en això.

La resposta de l'Immel va trigar molt temps a arribar.

-Vas a algun lloc?

-Podria, -va dir en Jace-. Només tingues-li al cap. Està bé un temps a l'esquadró.

En Jace va silenciar el seu comunicador i va colpejar el tauler de control. La porta pesada s'irisà en obrir-se i el pont va sorgir a la vista: metall negre i consoles intermitents, i una cúpula de transpariacer mirant cap a fora a la boira i al cel. Només un grapat d'oficials atenien les seves estacions; quaranta anys d'instint i avaluació d'amenaces li deien a Jace que no hi hauria cap problema.

El supervisor Sith era un assumpte diferent.

El Sith estava dempeus al centre del pont, un núvol negre de túniques fosques, amb una cuirassa d'armadura de metall i la cara amb una màscara de metall gravada. En Jace no va esperar que la màscara es girés abans de córrer, les botes colpejant contra la plataforma, directament cap al seu oponent.

No hi havia trucs per lluitar contra els Sith, en Jace li ho havia explicat a més oficials i soldats d'infanteria del que es preocupava per recordar. Els Sith eren poderosos, i ràpids, i es trencaven tan fàcilment com qualsevol altre. No pots permetre't témer-los... ni tan sols per un moment. La resta era només lluita intel·ligent.

La figura vestida amb una túnica es va empetitir i recargolar com una ballarina, evadint els esclats de blàster mentre escurçava la distància. Ella -Era una dona? -Va aconseguir agafar el seu sabre làser del seu cinturó fins i tot mentre en Jace cridava i xocava contra ella, deixant que el pes de la seva armadura els derroqués a tots dos.

En Jace va sentir que alguna cosa cedia sota d'ell -un braç ficat en la túnica es va retorçar fora de la seva posició o una costella trencada en alguna part- fins i tot mentre ell aixafava un colze cap a on el cap del Sith semblava estar. El dur impacte de la plataforma li va dir que havia fallat, i un segon després una mà es va tancar sobre el seu casc i la seva visió es va tornar blanca.

La calor apunyalava la seva cara, llancejant cap a la seva templa i rajant pel seu nas com si fos suor. Ell va rodar, i va parpellejar per treure's les gotes a temps per veure els últims arcs d'electricitat saltar des de la mà de la Sith cap a ell. Una mica més, o d'haver estat sense casc, i la bruixeria Sith hauria carbonitzat el seu crani.

D'alguna manera, en Jace l'havia retingut el seu rifle. Va tractar de posar-se dret, incapaç de sentir les seves cames, conforme la Sith agafava el seu sabre làser de nou... només per trobar que ja no hi era, tirat per la plataforma a tot just un metre de distància.

En Jace va prémer el gallet del seu rifle. Aquesta vegada, els raigs van colpejar-li el cor i els pulmons, fins i tot mentre els filtres del seu casc es pixelaven pel dany elèctric. Ell va escoltar un so esmorteït des de la Sith, alguna última ordre, mentre moria.

Per un instant, mentre en Jace escoltava els crits, va veure als oficials córrer cap a la sortida del pont, va sentir un allau de victòria. La nau de comandament era seva. Kalandis VII seria de la República. L'Immel i el seu equip podien guanyar el condemnat planeta sencer.

Llavors la veu va arribar pels altaveus del pont:

-Autodestrucció iniciada.

Les consoles es van esquinçar, el metall i el plàstic i el vidre cremant i fumejant a través de l'aire. La cúpula de transpariacer de la cabina de comandaments es va destrossar, caient com ganivets. En Jace va maleir i va caure, el seu cos sacsejant-se mentre tractava d'arrossegar-se cap endavant sobre la plataforma vibrant i lluny del foc que sentia a la seva esquena.

Maleïdament massa a prop, va pensar.

El seu cos va aconseguir arribar a la cúpula trencada conforme la nau s'orientava cap endavant, començant a precipitar-se contra la superfície del planeta. Va mirar la boira sense fi i es va preparar a si mateix per a la caiguda. No hi havia paracaigudes, ni motxilla de salt, ni unitat gravitacional. Hi havia comoditat de saber el que vindria després.

La nau es va agitar, i en Jace va rodar cap a fora, cap a la boira, caient lliure, mirant avall cap a una ombra alçant-se.

Va colpejar la superfície ràpidament -massa ràpid, massa a prop per estar al nivell de terra- i va jeure atordit per uns pocs llargs moments. Es va adonar que estava abraçant l'ala d'un caça de la República, surant prop de la massa caient en picat de la nau de comandament Imperial.

Dolorosament va aixecar el braç per encendre de nou el seu comunicador.

-Immel a Malcom, -va sentir immediatament-. Vaig pensar que podríem gastar un caça en tu. Ho hauria esmentat si no t'haguessis posat en silenci.

-Gràcies, -va dir en Jace, i va tancar els ulls. Es va permetre a si mateix estirar-se d'esquena a l'ala i doldre's.

-Estat de la missió?

-L'espaiport està cremant fins a trossets petits. Em sentiria bastant bé si no t'estiguessis jactant allà dalt, fent esclatar naus de comandament.

-Estava intentant capturar-la, Sergent. Podríem haver guanyat el planeta.

Ell podia escoltar el somriure de superioritat en la veu de l'Immel, i ell va sentir que ell mateix corbava els seus llavis amb irritació.

-Sí, de veritat has fet un desastre... et comprarem una beguda de tornada a la base, Coronel, però només la primera. Una mica de mala qualitat.

En Jace va observar la boira surar al seu voltant, va sentir la sorprenentment feble propulsió de l'ala a sota d'ell, i va enfilar-se cap a l'escotilla superior del caça. Els sons distants del foc i del metall destrossant-se arribaven de lluny, per sota. L'Immel encara no ho entenia, i aquesta era la seva última oportunitat de dir-li-ho.

-No, -va dir ell-. No ho fareu.

-Repeteix això?

-He estat retirat, Sergent. Just ara mateix, hi ha un transport arribant per portar-me als Mons del Nucli.

En Jace va escoltar-la maleir.

Llavors:

-Vosaltres els nois de les ForcesEsp sou tots una escòria.

T-MES QUARANTA MINUTS.

En Jace va observar el punt ocre de Kalandis VII retirar-se a través del port de vistes de la nau estel·lar Justícia Fronterera. El capità de la nau -un Cavaller Jedi, el nom en Jace no l'havia captat bé, que havia lluitat a través de mitja dotzena de bloquejos només per arribar a Kalandis a temps- no s'havia queixat quan en Jace va arribar malmès i tard. Era l'única cosa que li agradava dels Jedi: Es prenien les coses amb calma.

-Alguna idea de per què et van enviar? -Va preguntar en Jace. El Cavaller Jedi no li va fer a Jace una mirada mentre esquinçava cables mig fosos de sota d'una consola d'enginyeria.

-La Canceller Suprema creu que estàs desaprofitat allà fora, -va dir el Jedi-. Més enllà d'això, no ho sé.

Un so d'explosió elèctrica va emergir de la consola, i el Jedi es va apartar abans de continuar.

- Imagino que vas a per un ascens. Tota la guerra està canviant.

-No és la primera vegada que m'han dit això, -va dir en Jace. Ell va observar a Kalandis VII desaparèixer en el camp d'estrelles, el punt ocre ara indistingible d'entre altres mil mons distants i sols distants.

-Les tropes d'aquí baix no duraran gaire, ara, -va afegir en Jace-. No tenen l'entrenament per mantenir la posició. -Ell es va fregar les galtes, va fregar les seves cicatrius, llavors va parlar de nou-. Seran superats en un mes. Les baixes seran pesades.

El Jedi es va posar dret i es va girar per encarar-lo.

-No saps això -Va dir ell. En Jace va arronsar les espatlles.

-No ho sé -Va estar d'acord. Ells compartirien la mentida junts-. No importa ara. La Canceller Suprema t'ordena tornar als Mons del Nucli, allà és on vas.

Encara, la maleïa per treure'l del camp de batalla. Quaranta anys de deixar soldats enrere i perdre a gent eren suficients per portar una càrrega sobre les espatlles. I per un ascens? Més responsabilitats mai feien res més fàcil; només canviava el punt de mira del treball.

En Jace es va excusar a si mateix i va fer el seu camí cap a les sales de convidats: unes barraques espartanes on ell es va deixar caure sobre un catre i va agafar un panell de dades, buscant sobre una llista dels seus camarades de Kalandis VII. Shanra Immel; Amden vor Keioidian; Vaskus Kayle; Yennir dels Verds. Tots amb els quals havia lluitat. L'equip pel qual estava disposat a morir. L'equip pel qual ho hauria fet tot per intentar salvar-los.

Quan va arribar al final de la llista, va esborrar els noms del seu arxiu personal i allunyà el panell de dades.

Era hora de moure's cap a la següent batalla.

-Gràcies, -va dir en Jace, i va tancar els ulls. Es va permetre a si mateix estirar-se d'esquena a l'ala i doldre's.

-Estat de la missió?

-L'espaiport està cremant fins a trossets petits. Em sentiria bastant bé si no t'estiguessis jactant allà dalt, fent esclatar naus de comandament.

-Estava intentant capturar-la, Sergent. Podríem haver guanyat el planeta.

Ell podia escoltar el somriure de superioritat en la veu de l'Immel, i ell va sentir que ell mateix corbava els seus llavis amb irritació.

-Sí, de veritat has fet un desastre... et comprarem una beguda de tornada a la base, Coronel, però només la primera. Una mica de mala qualitat.

En Jace va observar la boira surar al seu voltant, va sentir la sorprenentment feble propulsió de l'ala a sota d'ell, i va enfilar-se cap a l'escotilla superior del caça. Els sons distants del foc i del metall destrossant arribaven de lluny per sota. L'Immel encara no ho entenia, i aquesta era la seva última oportunitat de dir-li-ho.

-No, -va dir ell-. No ho fareu.

-Repeteix això?

-He estat retirat, Sergent. Just ara mateix, hi ha un transport arribant per portar-me als Mons del Nucli.

En Jace va escoltar a l'Immel maleir.

Llavors:

-Vosaltres els nois de les ForcesEsp sou tots escòria.

T-MES QUARANTA MINUTS.

En Jace va observar el punt ocre de Kalandis VII retirar-se a través del port de vistes de la nau estel·lar Justícia Fronterera. El capità de la nau -un Cavaller Jedi, el nom en Jace no l'havia captat bé, que havia lluitat a través de mitja dotzena de bloquejos només per arribar a Kalandis a temps- no s'havia queixat quan en Jace va arribar malmès i tard. Era l'única cosa que li agradava dels Jedi: Es prenien les coses amb calma.

-Alguna idea de per què et van enviar? -Va preguntar en Jace. El Cavaller Jedi no li va fer a Jace una mirada mentre esquinçava cables mig fosos de sota d'una consola d'enginyeria.

-La Canceller Suprema creu que estàs desaprofitat allà fora, -va dir el Jedi-. Més enllà d'això, no ho sé.

Un so d'explosió elèctrica va emergir de la consola, i el Jedi es va apartar abans de continuar.

- Imagino que vas a per un ascens. Tota la guerra està canviant.

-No és la primera vegada que m'han dit això, -va dir en Jace. Ell va observar a Kalandis VII desaparèixer en el camp d'estrelles, el punt ocre ara indistingible d'entre altres mil mons distants i sols distants.

-Les tropes d'aquí baix no duraran gaire, ara, -va afegir en Jace-. No tenen l'entrenament per mantenir la posició. -Ell es va fregar les galtes, va fregar les seves cicatrius, llavors va parlar de nou-. Seran superats en un mes. Les baixes seran pesades.

El Jedi es va posar dret i es va girar per encarar-lo.

-No saps això -Va dir ell. En Jace va arronsar les espatlles.

-No ho sé -Va estar d'acord. Ells compartirien la mentida junts-. No importa ara. La Canceller Suprema t'ordena tornar als Mons del Nucli, allà és on vas.

Encara, la maleïa per treure'l del camp de batalla. Quaranta anys de deixar soldats enrere i perdre a gent eren suficients per portar una càrrega sobre les espatlles. I per un ascens? Més responsabilitats mai feien res més fàcil; només canviava el punt de mira del treball.

En Jace es va excusar a si mateix i va fer el seu camí cap a les sales de convidats: unes barraques espartanes on ell es va deixar caure sobre un catre i va agafar un panell de dades, buscant sobre una llista dels seus camarades de Kalandis VII. Shanra Immel; Amden vor Keioidian; Vaskus Kayle; Yennir dels Verds. Tots amb els quals havia lluitat. L'equip pel qual estava disposat a morir. L'equip pel qual ho hauria fet tot per intentar salvar-los.

Quan va arribar al final de la llista, va esborrar els noms del seu arxiu personal i allunyà el panell de dades.

Era hora de moure's cap a la següent batalla.

FI