CAPÍTOL 7
Ciutat Combustible estava situada a deu quilòmetres al sud
de l’espaiport per raons de seguretat. Incloïa files de tancs d'emmagatzematge,
que estaven connectats per un laberint de tubs i alimentaven nou estacions de proveïment
elevades. Les llums, que semblaven col·locades desordenadament per tot el
complex, projectaven milers d'ombres misterioses.
L'Estrella de Sulon surava
sobre l'estació sis i es mantenia travat en el seu lloc per una xarxa de rajos
tractors. El combustible entrava en la nau a través de mànegues prou extenses
com per arribar-hi.
8t88 va guiar la llançadora sota el ventre del transport i
va esperar al fet que els ordinadors es comuniquessin entre si. Una escotilla
es va obrir, i la llançadora es va elevar sota un con de llum de color blau-verdós.
La badia era intencionalment petita per maximitzar la capacitat de la nau. Hi
havia quatre buits per a naus petites, tres dels quals estaven ocupats; dos per
naus de salvament i un per una llançadora imperial.
8t88 va registrar una sensació de satisfacció quan va
activar el pilot automàtic de la nau i va sortir de la cabina. La llançadora
pertanyia al Venjança. Jerec era
eficient, una qualitat poc comuna quan es tractava de biològics, i una que
valia la pena celebrar.
La bèstia es va llepar, va sentir un soroll i es va tornar
en aquesta direcció. La seva cua va colpejar inquisitivament. 88 va assentir.
—Sí, mascota meva, pots venir.
La bèstia roncà i va estirar les ales mentre 88 alliberava el
seu arnés. La màquina hauria preferit deixar a l'animal, però sense
guardaespatlles per protegir-li, la bèstia era millor que res.
Van sortir de la llançadora, es van dirigir cap a una
escotilla, i van esperar al fet que s'obrís. No hi havia ningú per rebre'ls...
un insult que el droide no oblidaria, i una altra manifestació de prejudicis
anti-màquines.
Passos van ressonar entre les mampares i urpes repicaren
contra el metall mentre el duo s'obria pas a través de passadissos buits i
entrava en la càmera d'oficials de la nau. La llum es reflectia en la superfície
d'una taula metàl·lica ratllada, les ombres s'aprofundien en els racons de les
mampares, i no hi havia senyals de vida. El maluc del droide va xerrotejar quan
es va tornar.
—Hola? Hi ha algú aquí?
Alguna cosa es va moure. Una, no, dues figures es van
separar de la foscor i van sortir a la llum. 8t88 va sentir la mateixa sensació
de buit que els humans en deien un «mal pressentiment» sobre alguna cosa quan
la tenien. Gorc? Pic? Per què Jerec
enviaria Jedi Foscos pel que resultava ser un assumpte rutinari? O algú havia
decidit oferir-li el respecte que se li devia? Sí, va decidir el droide, això ho explicava. Va parlar amb
l'autoritat casual d'un ésser superior.
—Estic aquí per recollir el meu pagament.
Els «bessons» van somriure, però les expressions estaven
buides d'humor. Va ser Pic qui va parlar.
—Bé... perquè estem aquí per lliurar-ho.
***
La Jan encara estava disculpant-se amb el control aeri de
Ciutat Combustible, seguia inventant-se excuses, mentre el Corb partia.
—Ho sento, control. Estava confusa, això és tot. Canvi.
El Capità Zyak era molt conscient de com podien confondre's
els pilots civils. Va sacsejar el cap disgustat. Lluïa un bigoti fi i posava una
ganyota d'edició estàndard.
—Rebut, u-nou-dos. Només tregui aquest munt de ferralla de
la meva pantalla. I sigui més acurada en el futur.
Jan va somriure.
—Entès, control.
A Zyak li va agradar el so de la seva veu i va decidir
donar-li un consell.
—Vigili el seu vector, u-nou-dos, hi ha problemes a Barons
Hed, i seria molt fàcil per una d'aquestes bateries de míssils cometre un
error. Canvi.
Jan es va esforçar per sonar preocupada.
—Problemes... sí, senyor... gràcies per l'avís. Tallo.
Zyak es va acostar a la finestra i va observar les llums de
posició de la nau perdre's en una galàxia de llum. Es va preguntar quin aspecte
tindria la pilot i sabia que mai ho esbrinaria. La vida, si es podia dir així
en aquest període de servei, era qualsevol cosa menys justa.
***
Kyle va observar partir al Corb, va esperar el temps suficient per assegurar-se que Jan estava
bé, i es va centrar en la tasca entre mans. Rastrejar a 8t88 era una tasca
difícil pel fet que les màquines no semblaven pertorbar la Força de la manera
en què els éssers vius ho feien.
No obstant això, gràcies al fet que només tres de les nou
estacions de proveïment estaven ocupades, l'agent va ser capaç de reduir les
seves opcions. Una de les naus era massa petita, i una altra estava totalment
automatitzada, la qual cosa deixava un transport anomenat Estrella de Sulon. El rebel va triar el que semblava ser la
passarel·la correcta. Estava buida i ressonava amb els seus passos.
Com la majoria de les naus del seu tipus, l'Estrella de Sulon estava equipada amb
una escotilla d'emergència situada en la superfície superior del seu casc. La
passarel·la passava aproximadament a deu metres per sobre d'ella. Kyle es va
detenir, va comprovar els voltants, i va passar les cames per sobre de la
barana. El salt semblava factible, malgrat la curvatura del casc.
Després de revisar les seves armes per assegurar-se que
estaven fixes, l'agent va saltar en l'aire i va caure com una roca. Va absorbir
la major part de l'impacte amb els genolls doblegats, es va assegurar que el
salt havia passat inadvertit, i es va dirigir cap a l’escotilla.
L’escotilla superior, igual que la resta de portes de la
nau, estava oberta en compliment de les normes de seguretat de l'estació. Les
comportes obertes permetrien entrar a les auto-mànegues en cas d'incendi mentre
la tripulació escapava.
Kyle s'havia inventat una història per explicar la seva
presència en cas de trobar-se amb un membre de la tripulació. Però no va haver
d'utilitzar-la. L'agent va baixar a través de l’escotilla i es va deixar caure
en el passadís sense majors problemes.
Estava la nau deserta?
Va semblar així fins que Kyle va sentir la Força ondar des d'alguna cosa i va
saber que hi havia uns altres. 8t88? No,
però la sensació era una reminiscència de la repugnant mascota del droide. I si
la mascota estava present...
Cautelós ara, i no tenint ganes d'enfrontar-se cara a cara
amb la bèstia alada, Kyle va treure el blàster.
El passadís es corbava a la dreta, i ell va girar amb ell.
Podia sentir a la criatura. I també una cosa menys definida, com si estigués
d'alguna manera superposat.
L'agent va girar una cantonada, va veure llum vessar-se a
través d'una escotilla, i va avançar en paral·lel a la mampara. Es va detenir
al costat de l'obertura, va agusar l'oïda a la recerca de moviment, i va sentir
l'aire xiular a través dels conductes sobre el seu cap. Era estrany, molt
estrany, i a Kyle no li agradava.
El rebel va entretancar els ulls, va embolicar els dits al
voltant del blàster, i es va moure. Es va lliscar per l’escotilla, va deixar
una paret de duracer a la seva esquena, i va examinar la cabina.
Va veure a 88 i va sentir el grunyit al mateix temps. El
droide estava assegut en una cadira, d'esquena a la porta, i el monstre estava
agotzonat més enllà. Els seus ulls eren vermells i penetraven la foscor. Kyle
mig va esperar que la bèstia li ataqués, però es va quedar on estava. Una mica
més tranquil però llest per disparar en cas de necessitat, el rebel es va moure
endavant.
—He estat esperant aquest moment.
—Jo també —va dir una veu.
Una sèrie de coses van succeir alhora. El cap de 8t88 va
caure de les seves espatlles, va rebotar en la seva falda i va rodar per la
coberta. El monstre es va llançar, se’l va empassar d'un mos, i va semblar
sorprès.
Kyle va sentir la veu i es va girar cap al so. Un escut
mental va caure, i de les ombres va sortir alguna cosa enorme. Portava un casc,
protecció per a la barbeta i armadura pectoral... Però de major importància
encara era l'enorme sabre de llum que el Jedi Fosc aferrava amb una mà de tres
dits. L'aire va cruixir quan la monstruosa arma va segar a través de l'aire.
Kyle va arrufar les celles, es va preguntar com un Jedi Fosc
podia ser tan estúpid, i va disparar a Gorc en la cara. El gegant va trontollar
i va caure cap enrere. Va aterrar amb un soroll sord. El seu sabre de llum es
va precipitar girant a través de l'aire, el mànec va colpejar el terra i es va
apagar.
Kyle seguia pensant en el que havia ocorregut quan un
llunàtic va caure sobre la seva esquena i va enfonsar les seves esmolades urpes
en la carn.
—Has matat a Gorc! Ara tu ho pagaràs!
Kyle va intentar sacsejar-se a l'agressor, va sentir una
fulla tallar-li al costat de la gola, i va deixar anar el blàster. Dits van
buscar els ulls de l'agent mentre aquest estenia les mans cap a la seva
esquena. Va trobar un braç d'ossos fins i va forcejar amb ell mentre retrocedia
a través de la cambra. L'agent va colpejar la mampara tan fort com va poder. Va
sonar un cruixit.
Pic va proferir un crit agut que va arribar a la ment de
Kyle com un tret energètic i va caure a la coberta.
Atordit per l'atac i sagnant per mitja dotzena de ferides
punxants, Kyle es va allunyar trontollant-se.
Estimulada per l'olor de la sang i àvida davant una mort
fàcil, la bèstia va iniciar el seu atac. Les urpes del monstre van esgarrapar
la coberta buscant millor tracció. Un rugit va emanar de les profunditats de la
seva gola mentre carregava.
Encara que alentit pel dolor en el seu cap, Kyle encara va
aconseguir agafar el sabre de llum del seu cinturó i girar-se. L'arma va ser un
esborrall a través de l'aire, va encertar al monstre en la boca, i va tallar la
part superior del seu cap.
Kyle no va ser conscient que l'animal havia mort... les
cames van continuar avançant fins que el monstre va colpejar un armari d'equip
i es va esfondrar. El metall va cedir, les portes es van obrir, i peces es van
escampar per la coberta.
Atordit i aclaparat d'estar viu, Kyle va apagar el sabre de
llum i es va deixar caure en una cadira. La una vegada immaculada habitació
s'havia transformat en un dipòsit de cadàvers. La visió, per no esmentar
l'olor, li donava nàusees.
Lentament, amb la finalitat de minimitzar el dolor, l'agent
es va posar dempeus. Estava situat sobre el monstre i va reflexionar què fer.
La criatura estava de cara al terra, o ho hauria estat, si la seva cara hagués sobreviscut.
El rebel va agafar una pota que ràpidament s'estava tornant
rígida, li va donar la volta al monstre, i va encendre novament el sabre de
llum. L'olor de pèl cremat va omplir les fosses nasals de Kyle quan va fer una
llarga incisió lleugerament ondada.
L'agent va sentir nàusees quan rotllos d'intestí blau verdós
van sortir de la cavitat abdominal del monstre i es van vessar sobre la
coberta. Hi havia tres estómacs per triar. Però només un semblava del doble de
la seva grandària normal.
Arrufant el nas amb fàstic, Kyle va tallar l'òrgan obrint-lo,
va veure el cap de 88 i va allargar la mà per agafar-lo. Els dits de l'agent es
van lliscar a través d'una capa de bilis verda, va trobar les preses oculars
del droide i les va usar per assegurar l'adquisició. Kyle va treure la carcassa
i va reprimir una sèrie d'arcades.
Després d'haver netejat i assecat el cap amb roba treta d'un
armari, l'agent era a punt d'anar-se’n quan un crit agut li va fer girar-se.
Pic havia recuperat la consciència. El Jedi Fosc era poc més
que un esborrall. Ja havia cobert la meitat de la distància entre ells i estava
per l'aire per quan el rebel va començar a reaccionar. No hi havia temps per
pensar. L'instint va assumir el control.
El cap pesava uns bons deu quilos i estava fet de metall. Va
descriure un arc al voltant del cos de Kyle i va batre amb considerable força.
Va haver-hi un fort cruixit quan crani va colpejar contra crani, i Pic, que no
semblava una altra cosa que un ninot de drap, va volar a través del
compartiment, es va estavellar contra una mampara, i va caure a la coberta.
Paranoic per llavors, el rebel va recuperar el seu blàster,
va revisar cada cos buscant senyals de vida, i va deixar el compartiment: el
més segur i més convenient era tornar pel camí pel qual havia vingut.
Kyle va girar a l'esquerra, va escoltar a algú cridar i va
sentir, més que va veure, el tret d'energia que va volar més enllà del seu cap.
L'agent va cridar cap al seu comunicador de canell i es va cobrir darrere d'una
cantonada. Tenia el que havia anat a buscar. Però podria escapar?
***
La impressió 3D havia estat enrotllada en un cilindre i lligada
amb un tros de filferro. Jan s'havia trobat amb l'article mentre buscava la
seva multieina i l’havia obert. Una dona li retornava la mirada, una dona tan
bonica que Jan es va sentir momentàniament gelosa fins que va reconèixer els
ulls de Kyle en ella i va saber d'on li havien vingut. Aquí hi havia una dona
que també havia estimat a Kyle, encara que d'una manera diferent.
El so de la veu de Kyle la va sobresaltar.
—Ei, Jan. Tinc el que he vingut a buscar, però aquests
pallassos ho volen de tornada. Què tal un passeig? Canvi.
Jan va treure les botes de la consola i va parlar pel seu
auricular.
—Aguanta. Estic de camí. Tallo.
Tots els sistemes principals estaven en línia. Jan va
accionar alguns interruptors, va esperar les corresponents llums verdes, i va
encendre els repulsors de la nau. El Corb
es va elevar.
Un camperol tornant d'un encàrrec nocturn va veure la nau
sortir d'un buit, va perdre el control del seu aerotrineu, i va caure de manera
desagradable.
Jan va girar la proa cap a Ciutat Combustible i va donar
potència. L'humor lleuger de Kyle no la va enganyar ni per un moment... estava
en problemes. Cada segon comptava.
Volava baix aquesta vegada... tan baix, que control de
Ciutat Combustible no la veuria fins que fos massa tard. Un ramat de gra es va
dispersar quan va sobrevolar el cim d'un pujol. Llums brillaven en l'horitzó.
***
Semblava com si algú hagués demanat ajuda perquè la nau
estava plena de tropes. Kyle va disparar a un oficial, es va abalançar pel
passadís i va veure l'escala d'accés.
Unes cames blindades van aparèixer, seguides pel tors d'un
soldat d'assalt. Les seves botes van repicar a coberta; es va girar, va veure a
Kyle, i va anar a per la seva arma d'assalt. Penjava a través de la seva
esquena i no era fàcilment accessible. L'agent va disparar tres vegades a
l'imperial en una ràpida successió i el va veure caure.
Un indicador va brillar en vermell assenyalant la necessitat
d'un nou paquet d'energia. Hi havia paquets de recanvi en el cinturó de l'agent
però no hi havia temps a perdre, no amb un rifle d'assalt en perfectes
condicions esperant a ser recollit. Va enfundar el blàster, va agafar l'arma
més potent i va girar cap a l'altre extrem del passadís.
Un trio de comandos van envoltar la cantonada, es van
detenir al costat del cos del seu oficial i van obrir foc.
Kyle es va ajupir, va disparar tres ràfegues curtes i va
derrocar a dos d'ells. El tercer s’ho va pensar millor i va fugir.
Kyle va aprofitar el respir per grimpar per l'escala i
tancar l’escotilla interna. Dos minuts de foc sostingut van ser suficient per
soldar-la, bloquejant-la.
Una vegada fet això, el rebel va pujar per la resclosa i va
apuntar el cap a l'exterior. No hi havia senyals de la Jan. Però hi havia molta
oposició. Eren visibles deu o dotze imperials en les passarel·les que li
envoltaven. Un soldat el divisà, va cridar alguna cosa incoherent i va obrir
foc.
Agraït per la protecció oferta per la resclosa, Kyle els hi va
tornar el favor. L'imperial va estendre els braços i va caure en la foscor de
més a baix. Es van cridar ordres, i el foc va venir de tot arreu.
***
El Capità Zyak havia completat el seu torn i era a punt
d'anar-se’n a les seves habitacions quan es va deslligar tota la revolada. La
informació arribava amb dificultat, però si s'ha de jutjar per les
comunicacions fragmentades i la forma en què els feixos d'energia
s'entrecreuaven d'un costat a un altre, un tiroteig en tota regla estava tenint
lloc.
Donat el fet que el seu reemplaçament (un espècimen de
rostre citrí anomenat Nomo) acabava de graduar-se a l'escola de control de
tràfic aeri, l'oficial va decidir quedar-se. Mirà a través d'uns
electrobinoculars i va parlar amb un murmuri.
—Tinent Nomo. Posi's en contacte amb l'idiota que estigui al
càrrec d'aquestes tropes i recordi-li que van batejar aquest complex com a
«Ciutat Combustible» per una raó. Un tret en el lloc equivocat i cadascun de
nosaltres acabarà mort.
La mà de Nomo tremolava mentre aixecava un comunicador i
feia la trucada necessària.
—Nau entrant —va dir un tècnic escaridament—. Vector vuit...
i s'acosta ràpidament.
—Digui'ls que fotin el camp —va ordenar Zyak, escodrinyant
la batalla—. Tinc suficients problemes.
—He parlat amb el seu oficial al comandament —va dir Nomo
amb urgència—. Té ordres de matar als infiltrats sense importar el cost.
—El seu cul serà el primer a cremar —va dir l'oficial amb
cansament—, però no es pot raonar amb gent com aquesta. Truqui a operacions,
digui'ls que detinguin les bombes i purguin els conductes. Ordeni tancar les
vàlvules de la u a la quaranta-sis. Com menys combustible hi hagi en
circulació, millor.
—La nau entrant suggereix que realitzem un acte antinatural
sobre nosaltres mateixos —va dir el tècnic pacientment—. Resposta?
Zyak es va tornar, es va acostar a la posició del tècnic i
va examinar les seves pantalles. Havia vist abans a l'objectiu. U-nou-dos havia
tornat, i hi havia molt pocs dubtes de per què...
La pilot amb la veu agradable havia deixat un equip d'agents
en el seu complex i estava planejant extreure'ls. Zyak va recordar el consell
que li va donar i es va sentir traït. Era estúpid, ho sabia, però així és com
se sentia.
—Esborri-la del cel —va dir Zyak amb aplom—, i faci-ho ara.
***
Jan va moure el Corb
de babord a estribord en un esforç per confondre les bateries de míssils
terra-aire. Sentia un to quan es disparaven les armes. L'ordinador de la nau
trobava els míssils, els classificava per tipus i traslladava la informació a
la seva consola.
Jan ejectà contramesures en un esforç per crear més blancs,
va disparar quatre míssils antimíssils, i va usar el seu canó d'energia per fer
esclatar un tanc de combustible perifèric. Aquest va explotar, atraient a cada míssil
rastrejador de calor que estava en l'aire, i va tornar a entrar en erupció. Una
obscena flor vermell-ataronjada va florir, consumint tot al voltant seu, i va
enviar pètals cap al cel.
***
—Per tots els déus —va dir Nomo, amb la veu plena de sorpresa—,
mirin això! Hem fet desaparèixer la nau del cel!
—Això era el tanc d'emmagatzematge setze, idiota —va
respondre Zyak amb desdeny—. Han purgat ja els conductes?
Nomo va comprovar una consola.
—No completament, senyor. Indiquen setanta per cent i baixant.
—I les vàlvules?
—Estan treballant en això... algun tipus de relé ha caigut.
Per què és tan important purgar les...?
La pregunta de Nomo va ser interrompuda quan els tancs
quinze, catorze i tretze van explotar en ràpida successió. Les explosions van
fer tremolar les finestres de transpariacer i van fer caure una tassa que es va
estavellar contra la coberta. Incendis, cadascun solapant al següent, van
il·luminar la nit.
—Per això els conductes són tan importants —va dir Zyak
amargament—. Mentre tinguin combustible en el seu interior i les vàlvules
romanguin obertes, funcionaran com a metxes. Bé, Nomo, és la seva guàrdia.
Solucioni aquest assumpte i serà capità el dilluns. Falli, i treballarà en les
mines.
El color es va esvair de la cara del jove oficial mentre
veia a Zyak recollir els seus objectes personals d'un calaix.
—Mines? Quines mines? On va?
—Tan lluny com pugui —va dir Zyak lúgubrement—. Tan lluny
com pugui.
***
El Corb virà a
l'esquerra i després a la dreta mentre Jan guiava la nau entre els pilars de
foc. La torre de control va aparèixer a l'esquerra i va passar a cinquanta
metres d'ella. Una cara espantada va treure el cap i va desaparèixer.
—Kyle? On dimonis estàs? No tindrem una segona oportunitat.
Canvi.
Kyle va veure com un altre tanc d'emmagatzematge explotava
en el nord, es va adonar que la destrucció es dirigia cap a ell, i va parlar
pel comunicador de canell.
—Busca l'estació sis. Estic en la superfície superior d'un
gran transport. Canvi.
***
El sistema d'acoblament informatitzat de Ciutat Combustible
seguia funcionant. Un diagrama va aparèixer en la pantalla de navegació del Corb. Jan va localitzar l'estació sis,
va esquivar un pilar de comunicacions i va disparar els retros. La nau va
desaccelerar, va descendir fins a situar-se en un curs d'aproximació apropiat i
va avançar. Foc de blàster va esquitxar el casc de la nau, però mancava de la
força per penetrar-ho. Les armes més grans i poderoses, les assignades a
defensar tot el complex, estaven equipades amb retencions que els impedien
disparar cap a una estació de proveïment... una precaució bastant sàvia,
considerant-ho tot.
El Corb es
perfilava a contrallum d'un foc llunyà. Kyle va aixecar els braços i va ajuntar
els canells mentre la nau es col·locava en posició. La rampa brogí i es va
detenir bruscament. Una ràfega de vent havia colpejat el costat d'estribord del
casc, i Jan lluitava per controlar la nau.
L'agent va comprovar que tenia ben agafat el cap de 88, va
esperar al fet que la rampa s'obrís, i va donar el salt necessari. La rampa va
rebotar, es va balancejar, i va pujar a Kyle. Trets d'energia centellejaven,
però cap es va acostar prou com per preocupar-se.
Una vegada dins, Kyle es va dirigir a la cabina. Jan va
arrufar el nas.
—Qui és el teu amic? Podria usar un desodorant.
Kyle va somriure.
—Jan, et presento a 8t88. El que queda d'ell, de totes
maneres. 8t88, et presento la Jan. És una mica rondinaire de vegades. Però és
molt maca. Quelcom que no es pot dir de tu.
Era un bon compliment, i un que la Jan hauria gaudit molt
més si les circumstàncies haguessin estat diferents. Els sensors es van
disparar quan un caça TIE es va acostar. Jan va executar un ris sobre l'ala, va
envoltar una unitat d'emmagatzematge intacta, i va obrir foc. La nau enemiga va
semblar trontollar-se, va penetrar en el tanc de cap i va desencadenar una
explosió massiva. Metralla va volar en totes direccions, perforant un conducte
i vessant combustible en el terra. Un tros d'enderroc encara cremant es va
estavellar en el líquid i li va calar foc. El llac es va expandir i va
embolicar la instal·lació en una abraçada candent.
Kyle va empassar i va lluitar contra el desig d'agafar els
controls.
—D'on dimonis ha sortit aquest?
—Crec que els caces TIE són fabricats per Sistemes de Flota
Sienar —va replicar Jan amb dolçor—, o et referies al pilot?
—Ex-pilot —va dir Kyle secament—. Dirigeix-te als canons
Nefra. Tal vegada puguem perdre'ls.
Encara que no estava tan familiaritzada amb Sulon com Kyle,
Jan sabia que els canons eren part de la regió seca i semiàrida que es trobava
just més enllà de la serralada Hanto, a només uns minuts de distància del vol
del Corb[1].
Per llavors el sol s'havia aixecat per l'horitzó oriental i inundava la terra
amb llum rosada.
Jan virà cap a l'est, va veure a Kyle aixecar-se de la seva
cadira, i va saber el que tenia intenció de fer. El Corb era vulnerable per darrere.
Van aparèixer les muntanyes per davant. Un grup de caces TIE
va prendre posició darrere d'ells i va obrir foc. Jan es va moure d'un costat a
un altre. El foc de canó es va perdre desviat.
Un parell de cims escarpats apunyalaven el cel. Estaven tots
dos tan a prop l'un de l'altre que els locals es referien a ells com «els
bessons». Jan va parlar a través d'un micròfon de cable fi.
—Agafa't a alguna cosa sòlida... i subjecta't fort.
El Corb es va
col·locar sobre la seva ala dreta per passar entre els cims. Kyle, que havia
obert l’escotilla superior i estava mirant cap enrere, va veure a vista d'ocell
el que va succeir després.
El primer caça TIE va imitar el moviment de la Jan i va
aconseguir passar a través de la bretxa. El segon no va ser tan afortunat. Era
difícil saber què va sortir malament, si el pilot mal interpretà les distàncies
involucrades o va experimentar un mal funcionament momentani. Sigui quina sigui
la raó, la nau imperial es va estavellar contra el costat d'un cim, va explotar
i va enviar un devessall tronador cap a la base de la muntanya.
El pilot supervivent va vacil·lar per un moment, va semblar
recuperar la seva confiança, i va continuar la persecució.
Kyle va lluitar contra la pressió exercida pel corrent i va
treure el seu blàster. Contenia un paquet d'energia nou, i l'indicador brillava
en verd. L'agent es va esforçar per mantenir ferma l'arma, va pressionar el
gallet i va observar l'energia precipitar-se cap al caça. Realment era una
ximpleria, com caçar a un drac krayt amb un llança-pèsols, però alguna cosa era
millor que gens. L'imperial va ignorar a Kyle i va obrir foc. Els trets van
fallar.
Jan va observar el laberint de canons, va desitjar
conèixer-los millor, i va posar la nau en un descens llarg.
Parets de color marró vermellós es van alçar al voltant del Corb quan l'agent es va ficar en un dels
barrancs més grans, el va seguir cap a la dreta, i va passar sota un pont de
terra.
Kyle va observar els penya-segats erosionats passar
ràpidament al seu costat desitjant que Jan sabés el que estava fent, i es va
obligar a deixar-ho estar. El rebel va sentir una tremenda sensació de calma
mentre tot semblava alentir-se. Ara tenia temps per pensar, per concentrar-se.
Va disparar, va avançar mentalment amb el tret d'energia, i va passar desviat
del blanc.
L'agent va corregir la seva punteria, «va veure» on estaria
a continuació el caça TIE i va disparar de nou. Va seguir el tret fins a la
coberta de transpariacer que protegia al pilot imperial i ho va sentir
dissipar-se contra aquesta. Encara que no era prou fort per perforar-ho, el
tret d'energia va aconseguir embutllofar la superfície exterior del parabrisa.
El pilot es va inclinar cap als costats tractant de veure al
voltant de l'obstrucció, va perdre la seva concentració, i va pagar l'error amb
la seva vida.
Jan va albirar una paret de roca immediatament per davant,
va tirar de la palanca de control, i va sentir com la part inferior posterior
de la nau colpejava contra la dura roca.
El Corb es va
detenir sobre la seva cua amb Kyle lluitant per aferrar-se, en canvi el caça
TIE va seguir avançant. Es va estavellar contra la paret, va explotar, i va
ruixar el canó amb restes.
Jan va anivellar la nau, va comprovar els sensors i va
parlar pel micro.
—Kyle? Estàs bé?
La veu va arribar just des del seu costat, ja que Kyle es va
deixar caure en el seient del copilot.
—No, no estic bé... m'has llevat cinc anys de vida.
Jan va somriure.
—I per què no? Te l'he salvat suficients vegades. On?
—A la granja... 88 pot dir-nos el que sap.
—Això té sentit? La casa del teu pare estava repleta
d'imperials.
Kyle va assentir.
—Sí, però suposo que ja s'hauran anat, retirats per bregar
amb els problemes de Barons Hed i Ciutat Combustible.
Jan va mirar cap al sud. Una columna de fum marcava el lloc
on es trobava el complex de proveïment. I, si s'ha de jutjar per la forma en
què el fum brollava, els focs continuaven cremant.
—Pot ser que tinguis raó. Però, què tal si dormim una mica?
Diguem, unes vuit hores almenys?
Kyle s’ho va pensar. Un descans estaria bé... i donaria als
imperials molt més temps per buidar la granja.
—Rebut... Dormir primer, la granja segon.
El sol penjava baix en el cel, les ombres apuntaven cap a
l'est, i el dia estava arribant a la seva fi. Jan va envoltar la granja per
tercera vegada, buscant en el terreny senyals de tropes imperials, però no va
veure res.
—Sembla que tenies raó, Kyle. Vaig a descendir.
L'agent va assentir. Jan havia ocultat el Corb en les ruïnes d'una fàbrica feia
temps abandonada, on una secció del sostre parcialment intacta havia protegit a
la nau de l'escrutini orbital. Acomodats en el seu lloc ocult i amb WeeGee com
a vigilant, havien dormit durant la major part del dia.
Havien despertat ben passat el migdia i s'havien alternat en
l'estació de neteja. Jan li havia guarit els talls, esgarrapades i ferides
punxants, i Kyle havia fet el menjar. Havien menjat fora, asseguts en les
ruïnes de la una vegada pròspera fàbrica, parlant de coses senzilles... coses
que gens tenien a veure amb la guerra, la por i la mort. Havia estat bé i tots
dos havien recuperat energies.
La nau es va posar suaument en el terra quan va aterrar. Van
sortir de la nau amb els blàsters a la mà. Hi havia petjades, però cap senyal
de les tropes que les havien fet. Kyle va retornar el blàster a la funda, va
cridar a WeeGee, i es va dirigir cap a la casa.
Les frontisses van xerrotejar quan va obrir la porta. Kyle
va comprovar si hi havia paranys explosius, no en va trobar cap i va caminar
dins. Les coses estaven tal com les va deixar. Jan mai havia estat a la casa
abans i va tractar d'imaginar com havia estat: l'home amb barba fent el seu
treball mentre que un nen desmuntava coses i les acoblava de nou... alguna cosa
no gaire diferent de les moltes hores felices que havia passat ella amb el seu
pare. La veu de Kyle la va portar de tornada al present.
—Jan? Per què somrius?
Sorpresa i una mica més que avergonyida, Jan es va encongir
d'espatlles.
—Per res especialment. Bé, on està aquest taller sobre el
qual tant he sentit parlar?
—Per aquí —va contestar Kyle—. Vigila per on trepitges, els
nostres convidats es van oblidar de netejar abans d'anar-se’n.
Les llums es van encendre, i després d'una mica de recerca,
Kyle va trobar el que necessitava. Va prendre gairebé deu minuts localitzar els
cables apropiats, fer les connexions correctes, i interconnectar als droides.
—Bé —va dir Jan—, això hauria de bastar. Ara què?
—Ara, sabrem alguna cosa molt important —va dir Kyle amb
gravetat—. Una cosa que van protegir amb les seves vides el meu pare i almenys
un Jedi; les coordenades d'un món fa temps perdut i la Vall dels Jedi.
La forma en què ho va dir va enviar un pessigolleig per
l'esquena de la Jan. WeeGee sostenia el cap del droide en alt i va enviar el
senyal necessari. Feixos de llum van sortir dels ulls de 88 i van aparèixer una
sèrie d'imatges aparentment a l'atzar, seguides de la qual Kyle havia estat
esperant: una del mosaic del sostre reconstruït, seguida de capa rere capa de
mapes estel·lars i un món taronja-verdós.
Kyle va deixar anar un crit d'alegria, va agafar a Jan i la
va fer ballar al voltant de l'habitació. Ella es rigué i va ensopegar amb una
pila d'enderrocs.
Kyle la va salvar de la caiguda, la va sostenir entre els
seus braços, i la va mirar als ulls. Li va agradar el que va veure allà, i el
que va sentir quan els seus llavis es van tocar.
Finalment, després del que va semblar molt temps però
realment no ho havia estat, el petó va arribar a la seva fi. Kyle es va sentir
incomode i una mica avergonyit.
—Ho sento. No pretenia aprofitar-me.
Jan va sacsejar el cap.
—No ho sentis. Jo no ho faig.
Uns repulsors van retrunyir, van sacsejar les parets, i Kyle
va anar a pel seu blàster. Una personalitat extremadament forta havia arribat.
Una que enviava ones a través de la Força i semblava irradiar fortalesa.
—Els imperials! Han tornat! Desconnecta el cap. Vinga, Weeg,
hem de sortir d'aquí.
L'agent va sortir corrent del taller i va entrar a la sala
d'estar. Després d'un ràpid cop d'ull per la finestra va derrapar fins a
detenir-se. Una nau havia aterrat, d'acord. Però no era del tipus que havia
esperat. L'Ala-X rebel havia aterrat a més de cent metres de distància. El seu
pilot, un home no gaire més gran que Kyle, estava davant de l'arbre espita.
Hi havia alguna cosa en la postura de l'home, en la manera
en què va fer una pausa per presentar els seus respectes a una altra forma de
vida, que era més eloqüent que les paraules. Això, a més del sabre làser que
penjava al seu costat, indicava qui i què era: un Cavaller Jedi.
Jan va parlar al seu costat.
—Aquest és Luke Skywalker. El vaig conèixer a bord de la Nova Esperança.
Kyle va arrufar les celles.
—Skywalker? Aquí? Per què?
—Crec que ha estat enviat per controlar-nos —va dir Jan
suaument—, per veure com ens va.
De sobte, Kyle va estar prostrat una altra vegada en el
llit, mirant a través d'ulls entretancats com la Jan col·locava alguna cosa en
una de les seves butxaques.
—Tu vas agafar el disc i l'hi vas donar a ells! Et van
enviar per espiar-me!
La seva veu estava plena d'ira, i Jan es va endurir davant
ella.
—Sí, ho vaig fer.
La barbeta de l'agent es va elevar, i els seus ulls van
brillar amb desafiament.
—I ho faria una altra vegada. T'estimo, Kyle Katarn. Però
estimo encara més la llibertat... La Vall dels Jedi és massa important, massa
perillós, perquè tu t'encarreguis sol.
Kyle va negar amb el cap.
—I pensar que confiava en tu.
Ara era el torn de la Jan d'estar enutjada.
—Sí? Per això t'ho guardes tot per a tu, i em demanes que
arrisqui la meva vida per alguna cosa que desconec, i em tractes segons et
convé, i passes per alt la cadena de comandament, i actues com si fossis més
llest que tots els altres?
Eren paraules dures agreujades pel fet que Kyle sabia que
eren veritat. Una part d'ell volia contraatacar, ferir-la de la mateixa forma
en què ella li havia ferit, però una altra part més sàvia de la seva
personalitat va oferir-li consell. Què
era més important? El seu orgull? O la relació que podien destruir les seves
paraules?
Un mantell de silenci va penjar entre ells. Jan esperava. Què diria Kyle? Què faria?
Finalment, després del que va semblar una eternitat, ell va
prendre les seves mans entre les seves.
—Ho sento, Jan. No tornarà a ocórrer.
Jan va besar a Kyle en la galta, li va prendre de la mà i el
va portar fora. Skywalker, qui semblava que estava esperant aquest moviment, es
va tornar en la seva direcció. Va somriure i va tendir la mà.
—Kyle Katarn, sóc Luke Skywalker. És un plaer conèixer-te.
Kyle es ruboritzà per l'inesperat compliment.
—Gràcies. El plaer és mutu.
Skywalker va gesticular cap al sabre de llum que penjava del
cinturó de Kyle.
—Això ve amb un preu, ho saps.
Kyle es va encongir d'espatlles.
—Tot ho té.
—Has trobat les coordenades?
Kyle va assentir.
—Sí, però Jerec les va obtenir primer.
L'altre Jedi va semblar pensatiu.
—Penses anar allà?
Kyle va mirar a Jan, la va veure assentir, i va mirar de
tornada a Luke.
—Algú ha de fer-ho.
Skywalker va mantenir silenci per un moment... com si
escoltés a algú que ells no podien veure o sentir. Les paraules que va dir van
posar la pell de gallina en els braços de Kyle Katarn.
—Sí... perquè està escrit que un Cavaller vindrà, una
batalla es lliurarà, i els presoners seran alliberats.
Jan va ser la primera a trencar el silenci que va seguir.
—D'on procedeixen aquestes paraules?
Skywalker va somriure.
—No estic segur. Però jo les he escoltat d'un Jedi que mai
ho va ser... un soldat que va donar la seva vida per la llibertat... i un pare
que creu en el seu fill... Un home anomenat Morgan Katarn.
L'arbre espita no es va assabentar de la marxa dels rebels.
Fidel a la seva naturalesa, ballava amb el vent, combregava amb les estrelles,
i obtenia aliment a través de les seves arrels. L'arbre espita, com tots els
del seu tipus, sabia que el sol tornaria.
FI
[1] Aquí l'autor fa un joc de
paraules intraduïble utilitzant el nom de la nau en l'expressió «as the Crow
flies (en línia recta)», podria haver-ho traduït com a “vol d’ocell” però he
inclòs el nom de la nau. (N. Del T.)
