SETZENA ENTRADA
LOCALITZACIÓ: ALLOTJAMENTS SENATORIALS, POST AVANÇAT
MASSASSI
Willard va suggerir que una cerimònia d'honor seria
apropiada, i tots estem ocupats preparant-nos per a ella. R2 ha estat reparat i
abrillantat, i 3PO ha demanat més cera per a metalls quatre vegades.
És estrany portar un vestit blanc una altra vegada. Vaig
vestir així per molt temps. Però he canviat. Ara sóc més una guerrera que una
princesa.
Han Solo ha refusat participar en la cerimònia. Luke el va
intentar convèncer, però no va servir de res. Així que Luke va venir a mi. Em
va demanar intentar-ho. «Usa les teves habilitats diplomàtiques», va dir.
Li vaig dir que preferiria usar el meu blàster. Però en
realitat ho vaig dir per costum. La veritat és que, si no pensés que la rata em
turmentaria, li donaria a Han Solo un gran petó gros per tornar.
Vaig convocar a Han al meu despatx. Tan aviat com va entrar,
em va fer una reverència burleta i em va dir que havia vingut d'acord amb el
meu «mandat reial».
M'intentava treure de polleguera, però jo no anava a
mossegar l'ham. Havia planejat la meva estratègia. Em mantindria perfectament
tranquil·la. No recorreria a insults i pulles.
El vaig instar a reconsiderar la seva decisió. Amb gran risc
personal, havia tornat a la lluita. Havia actuat valentament i desinteressat. I
no vaig agregar el «per una vegada». Veus què diplomàtica puc ser?
«Estava tot en el treball d'un dia», va respondre Han amb un
encongiment d'espatlles. Va acabar amb unes poques naus imperials. No va ser
gran cosa. Ho havia fet abans.
No va ser gran cosa? Vaig sentir créixer el meu mal geni.
Vaig indicar àcidament que sempre podia canviar la medalla per diners.
Han ni tan sols es va estarrufar pel meu cop. Va remarcar
afablement que preferia saltar-se l'espectacle. Tota aquesta pompositat
significava menys que la rabada d'una rata womp,
crec que va ser la seva elegant frase. Bé, ell sabria.
Podia sentir la irritació marxant dins meu, però vaig fer un
altre esforç.
«Bé», vaig dir. «Pot ser que estiguis lluny de ser un noble.
Però el que menys pots fer és reconèixer-ho quan copegi en aquest gruixut crani
teu: és una cerimònia per totes les persones que van lluitar. No només per tu».
Llavors va ser quan em va sorprendre. Em va explicar la
veritable raó per la qual declinava assistir. Els que mereixien medalles, va
dir, eren els que no van tornar.
Això em va detenir. Simplement no esperava tal... sentiment
generós d'en Han Solo. El meu empipament em va abandonar de cop. Llavors li
vaig parlar com a un camarada. Perquè encara que no vol ser-ho, ho és. No
importa com intenti pairar-se d'això. Així que li vaig dir el que hi havia en
el meu cor.
La Rebel·lió té molts herois. Però tenim moltes batalles.
Més homes i dones moriran. I honrant el servei d'en Han, i el de Luke, honrem a
cadascun dels qui lluitaran. Significa una cosa important per a les forces
rebels tenir una cerimònia, estar a la sala del tron i veure per què estan
lluitant. Totes les estructures de la República (consells i comitès i
cerimònies) han estat prohibides pels imperials. Hem de mantenir vives les
nostres tradicions. És part de la nostra lluita.
«Aquest tipus de coses sempre em posa dels nervis», va dir
Han amb un encongiment d'espatlles. «No pertanyo aquí, germana. Sóc un pirata,
no un heroi».
«Però aquí tots som malfactors. Som senadors sense senat.
Som soldats renegats. Diplomàtics desacreditats. I segons els imperials, som
una banda de traïdors. Sóc una princesa sense planeta, recordes?», vaig dir.
«Així que considera't entre amics».
Llavors em va somriure d'una manera que normalment trobada
irritant. D'alguna manera, aquesta vegada no em va importar. Un racó de la seva
boca es va elevar, com si somriure del tot ho comprometés massa. Va fer un pas
cap a mi.
Estava més prop meu del que m'agradava. «Amics?», va dir.
«Llavors dóna'm la mà, Leia».
Li vaig donar a la seva mà una bona encaixada ferma. Ell es
va agafar. Vaig intentar alliberar-la, però la seva encaixada era forta. Els
seus dits van recórrer les durícies que he desenvolupat. La meva mà ja no és la
mà d'una princesa.
Llavors va tenir el valor de dir-me que sabia des del
principi que jo vindria.
Tota la meva irritació va ressorgir. Vaig arrencar la meva
mà de tornada. Un dia d'aquests, aquest home gallardejarà de camí directament
al meu puny.
El vaig acomiadar. Li vaig dir que esperava veure’l en la
cerimònia aquesta tarda.
Naturalment, no va poder resistir-se a un tret de comiat:
«Per a una princesa sense planeta, ets terriblement àgil amb les ordres».
Vaig fixar en ell la meva millor mirada reial. «Això és
perquè sóc molt bona donant-les», vaig dir.
Mai tinc enterament la sensació d'haver superat a Han Solo.
Odio això. Però almenys vaig tenir l'última paraula.
LOCALITZACIÓ: ANNEX DE LA SALA DEL TRON, POST AVANÇAT
MASSASSI
En Han va assistir a la cerimònia. Fins a l'últim moment no
vaig estar segura de si es deixaria veure. Vaig emmascarar el meu alleujament
quan va aparèixer al costat de Luke i Chewbacca. Els tres van caminar cap a mi
pel passadís central, davant de totes les nostres tropes. Va ser un moment
gloriós.
Estava flanquejada per Willard, Dodonna i els senadors
rebels. Un renovat i brillant R2 estava a l'estrada, juntament amb un polit i
orgullós 3PO.
Mentre oferia les medalles, vaig sentir aquest estrany
corrent de nou. Aquesta vegada fluïa entre tots nosaltres. Vaig tenir aquesta
sensació d'un coneixement profund que està just més enllà del meu abast. Alguna
cosa que no entenc.
«Confia en això», va dir una veu. Així ho faré.
* *
Vaig iniciar aquest relat pensant que seria un registre útil
d'estratègia rebel en cas que em capturessin o matessin. Ara sembla que
sobreviuré; per un temps, almenys.
Podria haver-ho destruït. Després de tot, l'Estrella de la Mort ha estat volada a
trossos. Però ara, les meves raons per mantenir el diari han canviat. Vull
recordar cada detall, bo i dolent. Algun dia, si la Força vol, tindré una mica
de temps per reflexionar.
I vull que Alderaan sigui recordat.
El futur? Ara, les sessions d'estratègia començaran. Totes
les nostres habilitats entraran en joc. Les aptituds de Luke com a pilot seran
posades a prova una altra vegada. Tindré més missions diplomàtiques per
reclutar més faccions rebels clandestines perquè se'ns uneixin. En quants més
planetes puguem infiltrar-nos, més forts ens tornarem. Tot i que la destrucció
de l'Estrella de la Mort va ser una
gran victòria, tots sabem que l'Imperi contraatacarà durament. No descansarà,
però tampoc la Rebel·lió.
3PO ja ha demanat una destinació segura i diplomàtica,
sempre que R2 hi vagi. Però si 3PO implora seguretat, està en l'univers
equivocat. Fins que els imperials siguin conquistats, ningú està fora de
perill.
Luke i jo tenim la mateixa sensació sobre Darth Vader: no
està mort. Tindrem batusses amb ell una altra vegada. I, d'alguna manera,
sospito que Han estarà implicat en la nostra lluita. No importa quant afirmi
que no pot esperar per enlairar-se.
En el banquet després de la cerimònia, els tres ens asseiem
junts. Observem la festa per un moment: tots menjant, bevent, rient.
«Clar, tothom està content ara», va dir Han. «Però un dia,
princesa, aquesta batalla amb l'Estrella
de la Mort podria semblar com un passeig en un parc espacial».
Odio admetre-ho. Però sé que té raó.
«Estic llest pel que vingui», va dir Luke.
Em vaig girar. Els nostres ulls es van trobar. Vaig veure
una determinació familiar en la seva mirada. La meva pròpia determinació. Tots
dos hem perdut tot el que coneixíem, a tots als quals estimàvem, pels
imperials. Luke i jo som molt semblants.
El que significa que potser no estigui tan sola com pensava.
«Jo també estic llesta», vaig dir.
I que la Força ens acompanyi.
FI
