Anterior
8. Mos Eisley
Una enorme figura
amb armadura estava dreta a l'entrada de la fosca i sorollosa cantina,
inspeccionant la variada multitud amb ulls electrònics vermells brillants.
-Ei, no és aquest
Gorm el Desintegrador? Què està fent aquí? Vaig creure que l’havíem matat!
-Cert... el meu
amic Greedo va fregir el seu motivador. Però Gorm té biocomponents de sis
alienígenes diferents. L'única manera de matar-lo és vaporitzar l'acoblament
sencer.
En Dyyz Nataz va
rondinar.
-Per què no em vas
dir això, Goa? Podia haver acabat amb ell. Ara hem de preocupar-nos de què no
ens ataqui pels crèdits que li devem!
-Pren-t'ho amb
calma, Dyyz. Jodo Kast m’acaba d'explicar que en Jabba li va donar a Gorm el
treball més llaminer de la llista de buscats, cinquanta mil crèdits per portar
a Zardra.
- Estàs de broma?
Zardra és una caça-recompenses. Què té Jabba contra ella?
Els tres estaven
asseguts a les ombres plenes de fum de la Cantina de Mos Eisley, bevent a glops
pica núvol verd i mirant passejar als
caça-recompenses de tota la galàxia: weequays, aqualish, arcona, defels,
kauronians, fennebs, caps de pues, bomodons, alferidians i els inevitables
ganks. Greedo fins i tot va veure un parell de rodians. Ells van saludar amb el
cap a la seva direcció, però no els va tornar la salutació. Fa molt de temps
que havia après que els rodians desconeguts podien ser perillosos.
Van entrar un
corellià cofoi i un wookiee gran i es van quedar drets en els graons de
l'entrada durant un minut, observant la multitud. En Greedo va reconèixer als
contrabandistes amb què s'havia topat al garatge d’en Ninx a Nar Shaddaa. Va
sentir créixer dins d'ell una rancor exasperant veient-los als dos.
Llavors el corellià
es va tornar i va sortir de la cantina, i el wookiee el va seguir. Dyyz Nataz
va esbufegar:
-Bé, Solo. Estàs en
el lloc equivocat, amic.
-Han Solo? Està
aquí? -Senglar Goa es va girar en rodó a la seva cadira i va mirar per tot el
recinte.
-Sí. Solo i el seu
company wookiee Chewbacca han entrat, van fer un cop d'ull i van sortir. Solo
està a la llista d’en Jabba, ja saps. Si jo fos ell, faria com si fos una
granota espacial i saltaria a una altra galàxia! -Dyyz es va prendre un bon
glop de núvol-Ara, què passa amb aquesta Zardra? Què va fer per valer cinquanta
per Jabba?
En Goa es va tornar
cap als seus dos companys i va aixecar la seva copa. Per ser un planeta
completament sec, Tatooine, fabricava algunes de les millors begudes de la
galàxia; cares, però molt riques.
-Per Zardra-va dir,
i va beure, després es va netejar la boca amb la mà enguantada.
-Zardra i Jodo Kast
estaven en una cacera en el sistema Stenness, buscant un parell de pirates
d'espècia anomenats els germans Thig. Els Thig
estaven armats fins a les dents amb blàsters imperials que havien robat d'un
dipòsit de subministraments militars. Jodo li va dir a Zardra "Per què no
ens separem? Faré córrer la veu pels ports que estic seguint als Thig... i
vosaltres estareu fora de la vista. Els Thig estaran desitjant lluitar, conec a
aquests tipus. Vindran a buscar-me, organitzaré una petita confrontació i
vosaltres els atacareu per sorpresa. Deixar-los sols sense sentit, ja sabeu.
Els agafarem amb vida".
-Jodo sabia que ell
podia comptar amb Zardra. És tan intrèpida com ells i una tiradora de primera
amb un làser atordidor.
-Sí. L'he vist en
acció. La millor. Què va passar llavors?
Tot aquest temps en
Greedo estava sense dir res. Estava assaborint el comentari d'en Dyyz sobre que
Solo era a la llista d’en Jabba. Imatges de venjança a mig formar s'esbossaven
en la seva ment. Estava alegrement assegut escoltant als seus amics i mirant a
la multitud de caça-recompenses. «Jo sóc un d'ells-va
pensar-. Spurch m’emportarà a conèixer al Jabba... Jabba necessita bons
caçadors en aquest moment... a munts. Jabba em necessita».
Llavors Gorm el
Desintegrador es va posar dempeus i va recórrer amb la vista el recinte amb els
seus ulls vermells electrònics. Greedo es va ajupir i va ocultar la cara amb la
seva mà. Mirant entre dos dits amb ventoses, va veure al gran caça-recompenses
caminar amb aire arrogant cap a l'entrada.
-Aquí va Gorm-va
dir en Greedo, alertant als seus amics.
-Ah... si? Adéu i bon viatge, dic. Anirà de camí a trobar-se amb la Zardra.
Espero que el redueixi a escòria!
-Potser hauríem d’advertir
la Zardra, Senglar.
-No et preocupis,
ella ho sap. Ella té un munt d'amics en la nostra línia de treball. Aposto un
bon filet de Krayt que en Jodo ja ha parlat amb ella.
-Probablement
tinguis raó... Què hi ha de la resta de la història? Per què Jabba el Hutt li
paga a Gorm cinquanta mil per matar la Zardra?
-Fàcil. Ella va
matar un hutt, per això! Quan els germans Thig van venir buscant a Jodo, el van
trobar esperant a l'Ombra Roja, que és una taverna de Taboon, un antre situat
en un planeta on ningú excepte els nessies podria viure. El problema va ser que
un hutt anomenat Mageye estava de pas, de camí a tancar un tracte amb el vell
BolBol, un altre hutt que pràcticament era l'amo del Sistema Stenness.
-Ah, ja caic.
Mageye va ser agafat en el foc creuat? -Dyyz va fer un soroll de badall darrera
de la seva màscara.
-Pitjor. Mageye era
transportat a la taverna en un palanquí, ja veus, per cinc d'aquests fornits
weequays. Va començar la cridòria, les Thigs estaven disparant a tot el que es
movia, dos weequays van ser encertats, van deixar anar el palanquí i el cuc va
caure rodant... just a sobre de la Zardra!
- Ha! Pobre Zardra!
-Pobre Mageye.
Zardra portava armadura completa, però tot i així estava sent aixafada i les
baves i la pudor gairebé l'asfixia... Així que ella treu de la butxaca un
detonador termal de calibre 6 i el fa esclatar dins la boca del hutt!
En Goa es va aturar
per impressionar, deixant que els seus oients es formessin una imatge del que
va passar a continuació. En Greedo va fer un suau so ululant. Dyyz va emetre un
soroll de nus a la gola. En Goa va prendre el seu núvol i se’l va empassar.
-Els hi va portar
un mes netejar el desastre, nois-en Goa va beure més núvol i el seu bec cobert
d'escuma va fer un soroll espetegant de satisfacció.
-Uh... genial. Bona
història, Senglar-va dir en Dyyz, rient-. Així que quan ens toca ser rebuts per
en Jabba?
En Goa va mirar el
seu cronòmetre.
-De fet, arribem
tard-va dir-. Posem-nos en moviment.
9. Jabba
Jabba el Hutt,
gàngster preeminent, estava rebent candidats a casa de la ciutat, a un passeig
curt de la cantina.
Es va formar un
violent vendaval al desert circumdant, assotant núvols de pols sobre Mos
Eisley. Els estrets carrers de l’espaiport, estaven foscos i asfixiants de
pols. Els tres caça-recompenses es tapaven la cara amb capes protectores mentre
s'afanyaven a la seva audiència amb el notori hutt.
-No sé com poden
mantenir funcionant els droides en un lloc com aquest-va dir Dyyz-. El meu
visor ja té tres centímetres de sorra a sota.
-Als grangers d'humitat se'ls fan malbé molts droides-va dir en Goa-. La sorra es fica en les juntes, obstrueix les aletes de refrigeració i
els circuits es cremen. La meitat de la població viu de la ferralla, que és el
principal producte d'aquest ardent i polsegós planeta.
Dos robustos
gamorreans de grans ullals bloquejaven la pesada reixa de ferro que protegia el
pati de la casa de la ciutat d’en Jabba. Les bèsties semblants a porcs van
grunyits amenaçadors i van brandar destrals de batalla quan els caça-recompenses
van aparèixer d'entre els carrers foscos. Però Senglar Goa no va vacil·lar,
rugint la contrasenya que li havien donat abans. Els gamorreans van donar un
pas enrere immediatament.
La tanca de puntes
de llança li va seguir al grinyol d'engranatges ocults i en Goa va avançar a
poc a poc sota les amenaçadores puntes amb una petulant manera de caminar. En
Dyyz i en Greedo es van quedar enrere, esperant a veure què li passava al seu
amic. En Goa es va tornar i va cloquejar.
-Què passa, Dyyz?
Tens por del vell Jabba? Ell és l'amic dels
caçadors! Anem, Greedo, t'ensenyaré com fer-se ric!
De sobte quatre niktos d'aspecte ferotge van sortir de les ombres del pati
i van apuntar a Goa amb piques blàster.
- Nudd chaa! Kichawa joto! -Va cridar un
d'ells.
-Vosaltres què
sabeu! Vam arribar just a temps! Jabba està preparat per veure'ns! -Goa va
ignorar les piques i va seguir sense por cap a l'obertura resplendent del
domicili d’en Jabba. Els niktos van abaixar les armes i van grunyir alguna cosa
inintel·ligible.
Dyyz i Greedo van
seguir-lo, cautelosament.
L’estrident
xerrameca de la xusma galàctica que abarrotava la sala d'audiències d’en Jabba
era ensordidora. Alienígenes i humans, un centenar d'espècies diferents, cares
crispades per la gola i la depravació, vestint un assortiment variat de vestits
de pilot espacial i roba militar.
Tots els ulls es
van tornar cap als tres nouvinguts. En Greedo va observar la grotesca
concurrència i es va sorprendre, li va semblar que només reconeixia unes poques
espècies dels seus anys a Nar Shaddaa.
-Tots aquests són
caça-recompenses? -Li va preguntar a Goa.
-Nah. Potser la meitat més o menys. La resta només són aduladors aprofitats que
gaudeixen estant al voltant de la pudor i la corrupció d’en Jabba.
En Goa no estava
fent broma precisament. Greedo va notar que una olor rància que impregnava la
sala i en pocs segons va endevinar la font: el gran cuc, Jabba el Hutt,
instal·lat còmodament sobre una plataforma a la seva dreta, xuclant d'una
intricada pipa d'aigua.
En Greedo havia
vist molts Hutts als carrers de Nar Shaddaa. Però mai havia estat amb un en un
espai tancat. Se li va regirar l'estómac i va retrocedir davant la vista i
l'olor de la massa miasmàtica del gran gàngster, adulat per embafadors Twi'leks
i caps de pues i... rodians. Sí, els dos rodians que havia vist a la cantina
estaven davant el gran Jabba, inclinats servilment, com suplicants al palau
d'un príncep altiu. Un droide de protocol platejat
estava traduint els seus abjectes comentaris per al pudent Jabba.
-Potser s'estan inclinant per vomitar-va dir Dyyz,
llegint els pensaments d’en Greedo.
-Com notarà la
diferencia un rodià? -Va dir en Goa-. Els beneits verds fan una pudor gairebé
tan dolenta com en Jabba.
En Greedo va fer
una mirada sobresaltada a Goa. «Per què ha dit això? Per ell només sóc
un "beneit verd"?»-Va decidir que en Goa pretenia fer un acudit
groller.
Quan els dos
rodians es van perdre en la multitud, el majordom Bib Fortuna va llançar un cop
d'ull desconfiat cap als nous visitants. Amb un gairebé imperceptible
gest del cap, va fer un senyal perquè Goa, Dyyz i Greedo fessin un pas
endavant.
Quan els tres
caça-recompenses es van moure fins a la posició en front al gran cuc la xusma
va callar. Tots volien veure si estava a punt d'executar una sentència de mort.
Quan es va fer aparent que aquests només eren un altre equip de cobdiciosos
caça-recompenses, es va reprendre l'aldarull.
-Vifaa Karibu uta chuba Jabba!-Va
començar Goa, parlant en perfecte Huttès. Ell sabia que en Jabba parlava molts
idiomes amb fluïdesa i usava el seu droide de protocol per als diversos milions
d'altres formes de comunicació. Però desitjava honrar al senyor del crim de
totes les formes possibles.
-Mojajpo chakula marxa asubuhi! -Va
retrunyir la veu del hutt, aparentment complagut de ser tractat amb respecte
per escòria.
- Què ha dit? -Va
dir en Dyyz. - Què has dit?
-Li he explicat que
és el munt de fang de pantà més repugnant de la galàxia. Ell m'ha donat les
gràcies per postrar-me davant el seu inflat viscós i putrefacte cos.
- D-de veritat? -Va
xiuxiuejar Greedo-. Has dit això?
-Goa t'està prenent el pèl, noi. Si hagués dit qualsevol d'aquestes coses,
seríem carnada de rancor.
En Goa va tornar
tota la seva atenció al hutt, esperant que en Jabba no hagués escoltat
l'intercanvi de xiuxiuejos.
Si ho havia sentit,
en Jabba no va donar signes d'això. Va començar a riure bastant jovialment i es
va posar a la boca un recargolat cuc de les sorres. A Greedo gairebé li donen
arcades a la vista de la inflada llengua, rajant de baves. A aquella distància,
no més de metre i mig, el repugnant olor de l'alè d’en Jabba era insuportable.
El greixós cos del
hutt semblava deixar anar periòdicament una greixosa descàrrega, enviant noves
onades de pudor putrefacte als sensibles orificis nasals d’en Greedo.
-Ne subul Greedo, pombo Gek fultrh badda
Wanga! -Goa va posar una mà sobre l'espatlla d’en Greedo mentre presentava
al seu protegit a l'il·lustre gàngster. Greedo va fer una nerviosa reverència,
quan els enormes ulls es van tornar cap a ell, rebaixant-li a pols espacial.
En Jabba i en Goa
van intercanviar unes poques frases i llavors en Jabba va passar a deixar anar
un llarg monòleg que va acabar amb les paraules...
- ... Kwa bo noodta du dedbeeta Han Solo?
Goa es va tornar a
Greedo i a Dyyz.
-El cuc s'ha dignat
a oferir-nos l'oportunitat de caçar a un dels seus més notoris deutors; aquest
pirata Han Solo. Solo sosté que va perdre un carregament d'espècia quan va ser
abordat pels imps. Però en Jabba creu que Solo va vendre l'espècia i es va
quedar amb els diners. Això és un treball de cobrament;
Jabba vol aquests diners.
-No vull problemes
amb Solo-va dir en Dyyz-. Té massa formes de
venjar-se... fins i tot després de mort.
-Jo puc tractar amb
ell-va dir Greedo-. Només és un contrabandista d'espècia corellià d'estar per
casa que es creu algú. Em va robar una jaqueta de pell de rancor. Atraparé a
Solo!
En Senglar Goa va
mirar a Greedo un moment i llavors li va donar un copet a l'esquena.
-D'acord, noi. Això
és el que volia escoltar! Aquesta serà una bona missió per fer les dents de
llet, perquè Solo està a Tatooine! El vam veure avui a la cantina, recordes?
Fins i tot podria donar-te algun suport. Si porta els diners a sobre, els
obtindràs fàcilment.
En Dyyz va
esbufegar.
-Genial, tu ajuda
al noi. Jo no vull tenir res a veure amb això... Ara, què passa amb nosaltres?
Vas a arreglar un parell de tractes per a nosaltres o vas a desaprofitar tot el
viatge en el noi?
-D’acord, això està
fet. -en Goa va intercanviar unes poques paraules més amb Jabba i llavors
Fortuna va passar als caça-recompenses tres rotllos, els contractes oficials
assignant "drets de caça" exclusius per un període de dos mesos de
Tatooine. El rotllo de Solo era per un període molt més curt, a causa del fet
que en Jabba estava ansiós per eliminar un deute que havia romàs sense cobrar
massa temps.
Al senyal d’en
Fortuna, els tres caça-recompenses van fer una reverència cerimoniosament i van
retrocedir fent lloc al següent equip de sol·licitants d'ocupació, un
desagradable humà anomenat Dace Bonearm i el seu droide assassí model IG.
En Greedo es va
trobar separat d’en Goa i en Dyyz, quan es van perdre a l'atapeïda sala
d'audiències. Greedo es va obrir pas fins a un lloc en una cantonada, a prop
del bar. Sense ser preguntat, el cambrer aqualish va lliscar un got ple fins a
la vora cap a on era. Greedo es va sentir orgullós de si mateix mentre
recolzava la seva esquena contra la paret i xuclava l'espessa cremada solar de
Tatooine.
A l'altre costat de
l'habitació podia veure a Dyyz, dret prop d'un caçador anomenat Dengar, que
Greedo recordava de Nar Shaddaa. Estaven examinant els seus rotllos i comparant
anotacions.
Senglar Goa estava
immers en una conversa amb un dels rodians. Greedo va sentir una punxada de
gelosia, veient al seu mentor parlant amb un altre caça-recompenses rodià.
«Sóc un
caça-recompenses -va pensar-. Vaig a aguaitar a la meva presa, cobraré la
recompensa i començaré a fer-me una reputació».
Vaig a ser el
caça-recompenses rodià més dur que hi hagi hagut.
«Em pregunto que
estan parlant aquest rodià i en Goa». -Va veure en Goa mirant cap a ell,
llavors els ulls del rodià es van trobar amb els seus i en Greedo es va adonar
que estaven parlant d'ell. Al principi, es va sentir incòmode sent observat pel
rodià desconegut. Llavors Goa va fer senyals i el rodià va aixecar la mà, amb
les ventoses cap a fora, en un gest de germanor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada