dijous, 28 de febrer del 2019

L'Erm de Kathol (II)

Anterior


2 PETITS IMPERIS
LISA SMEDMAN
La insistent xiuletada de l'alarma del comunicador va anar traient a Kaiya Adrimetrum del seu somni d'esgotament. Amb un grunyit es va posar el coixí sobre el cap desitjant mil morts a la unitat comunicadora. Com l'alarma no donava mostres d'interrompre's, es va donar la volta amb una maledicció i va etzibar una manotada al comunicador.
—Sí, què passa?
—Sento molestar-la, capitana —va dir el primer oficial rodià, Khzam, que no semblava sentir-ho en absolut—, però hem interceptat una transmissió de Sarne a un dels seus camarades. Som a punt de desxifrar-la i visionar-la.
Adrimetrum es va asseure en la seva estreta llitera, sobtadament espavilada.
—Vaig ara mateix.
Moments després Adrimetrum va aparèixer en el pont amb la guerrera posada precipitadament sobre el pijama i el cabell desordenat.
Kaiya va sospirar en notar que els droides de seguretat no feien cas a la seva presència en el Cece[1].
Va fer un cop d'ull a la sala, plena de gom a gom de gent que de sobte hi havia descobert que tenia assumptes urgents al centre de comandament. Pel que sembla la notícia del missatge s'havia estès ràpidament.
—Oficial Khzam, vull que tot el personal no imprescindible abandoni el centre de comandament immediatament —va dir obrint-se camí cap al seient del capità.
—Ja l'heu sentit —grunyí Khzam—. Els que no estiguin de servei, que surtin d'aquí ara mateix —després va assenyalar amb un dit gomós a un dels tripulants, també rodià, que s'aixecava d'una consola propera al lloc de Thyte—. Programador, tu et quedes.
El programador rodià va tornar a enfonsar-se en el seu seient mentre es buidava la sala. Adrimetrum es va asseure.
—Informi —va ordenar la capitana.
Thyte va aixecar la vista des del seu lloc darrere del programador.
—Mentre recalibràvem el transceptor subespacial vam fer algunes proves en freqüències que no solem usar. Casualment captem una holotransmissió codificada amb la identificació de Sarne. Si Hydan programa tan bé com a parla hauríem de desxifrar-la aviat.
—Estic en això, senyor —va dir el programador esbufegant amb desdeny davant els procediments imperials de xifrat—. Van deixar part del descodificador inserit en el sistema. Si no, seria impossible donar amb la seqüència logarítmica adequada.
—Estalviï'ns els detalls, Hydan —va dir secament Adrimetrum— i desxifri-ho.
Hydan va assentir absent i va continuar amb el seu treball. Van passar uns moments. El pont estava en silenci, tret pel rumor de fons dels sistemes de suport vital i el feble tritlleig dels dits de Hydan sobre el teclat del sistema de comunicació.
Per fi Hydan va creuar els ulls i va riure entre dents.
—Aquí està. Ho tinc —amb un dit llarg i prim va connectar la seqüència definitiva. En la taula hologràfica al costat del seient de l’Adrimetrum va aparèixer una petita figura. Era Sarne, congelat en la postura que tenia en començar la transmissió.
—La imatge és una mica granulosa i tindrem algunes pèrdues de so —va dir Hydan com demanant disculpes—, però crec que està gairebé sencer.
—Posi el maleït missatge, Hydan! —va dir bruscament Adrimetrum. Hydan va prémer un altre botó i la imatge va cobrar vida.
—... contents amb els resultats, Capità Treidum. Sospito que la seva idea de... ens portarà sucosos dividends. Esperem que segueixi estenent la creença que... s'unirà a vostè en breu en el sistema Episol, com estava previst, per observar de primera mà el seu bon treball. Sarne fora.
L'holograma es va dissoldre en l'estàtica. Hydan va prémer un botó i l’holocamp es va apagar.
Jessa Dajus, l'única oficial fora de servei que havia fet cas omís de l'ordre de Khzam de buidar el pont, es va quedar mirant una bona estona l'espai deixat per la petita imatge de Sarne.
—Episol... Tal vegada tinguem el descans que necessitem —el seu fer somriure es va esvair—. O tal vegada sigui un parany.



INTRODUCCIÓ

Els elaborats plans del Moff Sarne tornen a assetjar a l'Estrella Remota. Com encara no està preparat per rebre a la nau de la Nova República a l'altre costat de la Bretxa de Kathol, ha donat instruccions al Capità Treidum i la Llança d’Endor perquè retardin a l'Estrella Remota en l'aïllada República de Kathol, un “imperi de butxaca” centrada en el sistema solar Episol.
Un reconeixement superficial de Treidum ha revelat que l'armada de la República de Kathol està composta exclusivament per naus d'abastiment obsoletes que no són rival per a la flota de Sarne, però sí més que suficients per amenaçar a una sola corbeta corelliana. Per tant ha decidit tornar a la flota del sistema en contra de l'Estrella Remota.
Les cartes d’astrogació adquirides més recentment per l'Estrella Remota (les trobades a la base imperial abandonada en les ruïnes de Binaros) contenen les coordenades del sistema Episol. Les cartes indiquen que en el sistema hi ha assentaments humans, però no ofereixen molts detalls.



EPISODI UN: UN CAS DE CONFUSIÓ D'IDENTITAT

En emergir de l’hiperespai l'Estrella Remota es troba en el límit exterior del sistema Episol. Aquest sistema conté quatre planetes: dos rocosos i bombardejats per la radiació, un de desèrtic, semi habitable i amb colònies mineres, i un gegant gasós en l'òrbita del qual està Dayark (una lluna temperada i ben colonitzada).
Davant la possibilitat que el Moff Sarne estigui en aquest sistema, la tripulació de l'Estrella Remota buscarà signes de naus hostils. Els sensors asseguren que no hi ha naus en els voltants, però detecta l'inconfusible perfil gravitatori deixat per una nau d'abastiment que acaba de penetrar en l’hiperespai. No hi ha forma de saber on està ara aquesta nau.
L'Estrella Remota rep un senyal de socors pel seu transceptor subespacial. Aquest senyal és molt feble i és a punt de perdre's.
—Emergència, emergència! Aquí la Capitana Willa Udine, de la fragata Bravata III, a totes les naus de la República de Kathol. Hem estat atacats i estem seriosament dany... menys de la desena part de la tripulació... perdent energia ràpidament... atacant era una corbeta de la Nova... necessitem urgentment evacuació i ajuda... ara mateix a la deriva en les coordenades tres, zero, nou, cin...
La localització de la Bravata III es pot esbrinar rastrejant l'origen del senyal; els sensors de l'Estrella Remota no van detectar la nau immediatament perquè aquesta es troba avariada i el perfil energètic que emet no és fàcil d'identificar.
L'Estrella Remota es desplaça a observar la nau sinistrada, una corbeta de classe Sotjadora. Les seves pantalles estan desactivades i els centres de control dels seus canons làser i turbolàsers han estat destruïts. Fragments complets de la nau estan arrencats i giren per l'espai al costat de la fragata. Queviures, cossos i altres restes també es perden a l'espai buit. De la seva dotació bàsica (que no inclou als soldats), només sobreviuen unes 40 persones.
Quan l'Estrella Remota estableix comunicació amb Bravata III, se'ls demana als personatges que s'identifiquin. La Capitana Udine expressarà el seu alleujament i gratitud per l'ajuda oferta... fins que l'Estrella Remota s'identifica com una nau de la Nova República. Llavors canviarà sobtadament d'humor.
—Així que vénen a acabar el treball dels seus amics —diu esquerpa—. Molt bé, au vinga, acabin amb nosaltres. Però recordin que la República de Kathol no és només una nau. La nostra armada els farà pagar per això.
Diguin el que diguin els personatges, la Capitana Udine està convençuda que l'Estrella Remota és la Llança d’Endor, a la qual considera representant legal de la —brutal i imperialista— Nova República. Però seguirà parlant pel seu comunicador, ja que sap que s'aproximen altres naus de l'armada de la República de Kathol en resposta al seu senyal de socors. Envia un senyal en clau a aquestes naus instant-los a arribar mentre el —enemic— està encara distret, per destruir a l'Estrella Remota. La tripulació de l'Estrella Remota les hi enginya per interceptar i descodificar aquest missatge.
Mentrestant, la Capitana Udine desvia l'energia que queda en la seva nau cap al projector de feix tractor. El feix només té la meitat del seu abast i força, però pot ser suficient per immobilitzar a l'Estrella Remota mentre arriben les altres naus.
Si l'Estrella Remota s'ofereix a enviar un equip mèdic, la Capitana Udine emprarà el feix tractor sobre el transbordador per tenir als seus passatgers com a ostatges.

ARRIBA LA CAVALLERIA
Alertades pel senyal de socors de la Bravata III, altres sis corbetes classe Sotjadora de l'armada de la República de Kathol arriben per venjar les dues naus danyades o destruïdes. Les naus són; l'Esparver, la Mirandina, la Triomf, la Juno II, la Siroma i la Solidaritat. S'aproximen veloçment confonent (com Udine) a l'Estrella Remota amb la Llança d’Endor. Per sort per a l'Estrella Remota, l'armada prefereix capturar la nau i prendre represàlies amb la seva tripulació abans que volar-la a trossos.
Hendric Faile, comandant de la flota, saluda a l'Estrella Remota com si fos la —Llança d’Endor— i anuncia que els seus oficials són culpables de crims de guerra per atacar sense provocació a navilis de la República. Exigeix parlar amb el Capità Rolf Treidum, representant diplomàtic de la Nova República.
Malgrat els intents d'explicar-se de l'Estrella Remota, Faile té ordre de capturar la corbeta, preferiblement intacta, però com un casc inert si fa falta. Diu a Adrimetrum que deixarà que siguin els polítics els qui distingeixin la veritat de la falsedat, i no parlarà més: la Capitana Kaiya Adrimetrum ha de presentar-se amb els seus oficials davant el Consell del Senat de Dayark per explicar l'actuació de la Nova República i la Llança d’Endor.
Faile ordena a l'Estrella Remota que romangui estacionària i es deixi abordar per un escamot d'infants de marina. Les naus se situen més o menys en una esfera al voltant de l'Estrella Remota (a esquerra, dreta, davant, darrere, i per damunt), tractant d'immobilitzar a la corbeta amb els seus feixos tractors mentre el navili de Faile, la Triomf, maniobra per a l'abordatge.
Si l'Estrella Remota es resistís, la Triomf empraria les seves bateries de turbolàser. Encara que és més lent, també és més maniobrable que l'Estrella Remota, i els sobrepassa en potència de foc. Si fes falta, altres naus podrien sumar els seus canons làser i turbolàsers per fustigar l'Estrella Remota mentre la Triomf utilitza els seus feixos tractors.




EPISODI DOS: PROBLEMES POLÍTICS

LA REUNIÓ DEL CONSELL
L'armada de la República de Kathol escorta l'Estrella Remota fins a la lluna Dayark, i dirigeix el seu aterratge en l’astroport de la capital, Rytal Prime, on és confiscada. Tots els tripulants i droides són comminats a desembarcar i conduïts a centres de detenció als voltants de la ciutat per ser jutjats. La Capitana Adrimetrum i els seus oficials (així com qualsevol personatge que pugui justificar la seva presència), seran escortats per un escamot de soldats fins a la càmera del Senat, on s'ha convocat amb urgència una reunió del Consell.
El Consell del Senat es reuneix en una vasta sala coberta per una cúpula de cristall. El tènue rumor de la pluja contra la cúpula pot sentir-se en la càmera, que està plena de senadors grunyint per haver estat convocats en plena nit a una reunió tan important.
Els personatges són situats davant l'estrada central i la presidenta Hobat els saluda fredament. Els informa que el govern ja ha determinat que l'Estrella Remota no és la mateixa nau que s'autodenominava Llança d’Endor. Pregunta si l'Estrella Remota representa a la Nova República. La veritat és que no hi ha forma que Adrimetrum ho negui (encara que a Khzam li encantaria fer-ho en aquest moment), ja que aniria en contra de les seves ordres de reafirmar la presència de la Nova República en el sector Kathol.
Hobat anuncia que, d'acord amb el dret de representació de la República de Kathol, la tripulació de l'Estrella Remota serà portada a judici per l'actuació del navili de la Nova República Llança d’Endor. Ara els oficials de la nau poden fer una argumentació en la seva defensa. Se'ls explica que si són trobats culpables seran executats, i que en qualsevol cas la seva nau està confiscada i serà lliurada a l'armada de la República de Kathol per reemplaçar al navili perdut.

ENCALLATS
És obvi que els personatges han de convèncer als senadors que la Llança d’Endor no és una nau de la Nova República, amb el que el dret de representació no és aplicable. Això salvarà la seva pell, però no farà molt en favor de l'Estrella Remota, les provisions de la qual estan sent descarregades en el port. Per aconseguir que els retornin la nau, hauran de posar als senadors activament en contra de Sarne i convèncer-los que s'uneixin a la Nova República.
Indisposar als senadors contra Sarne no hauria de ser difícil. El missatge hologràfic interceptat prèviament pot usar-se per demostrar que Treidum va rebre les seves ordres d'algú anomenat Sarne. Per desgràcia els senadors mai han sentit parlar del Moff Sarne, i per descomptat no el reconeixen en la imatge hologràfica. No obstant això en un examen minuciós dels arxius de visitants de les últimes tres dècades es donarà amb la fitxa d'un jove oficial imperial anomenat Sarne que va passar fa anys pel sector. La comparació d'aquesta holofitxa amb l’holovídeo en el qual Treidum planteja les seves exigències a la República de Kathol suposa un gran pas per relacionar a la Llança d’Endor amb l'Imperi. Es pot observar també que es tracta d'una important pista sobre per què Sarne es dirigeix cap a l'espai suposadament —inexplorat—.
Els senadors els interrompran sovint cridant les seves preguntes, i Hobat farà el que pugui per mantenir totes les portes obertes. La recent visita de Treidum els ha transmès la impressió de què la Nova República és un estat feixista i que l'Imperi és l'acorralat representant del bé en la galàxia, hereu legítim de l'Antiga República.
En cert punt del debat, un senador gairebé humà de Dayark anomenat Sal Olbeg es posa dempeus i insta al Consell a discutir —l'important assumpte plantejat en la nostra última reunió—. Altres senadors (en la seva majoria de la facció de Do) el fan callar a veus argüint que l'actual assumpte és més urgent. Olbeg torna a la càrrega:
—Insisteixo que discutim l'assumpte dels gladiadors droides de Pitann, ara que el Consell està reunit .
De nou és fet callar, i aquesta vegada el senador Do li dedica una feroç mirada. Olbeg la hi retorna i surt indignat de la càmera. Prossegueix el debat sobre l'Estrella Remota.

CONJURES I PARTITS
En aquesta audiència hi ha dotzenes de partits que actuen en l'ombra, però a poc a poc aniran decantant-se entorn de dos líders quant a l'assumpte de l'Estrella Remota/Llança d’Endor.
La presidenta Chandra Hobat, una ithoriana, se sent inclinada a abraçar la Nova República. És experta en consensos, i sol comptar amb el suport de diversos partits. No obstant això ja no pot confiar en el recolzament de la seva coalició, ja que l'atac a l'armada de la República de Kathol ha despertat un gran ressentiment cap als estrangers. La seva coalició amenaça amb esfondrar-se si abraça públicament a la Nova República representada per l'Estrella Remota.
Per tenir cobertura política necessita demostrar que l'Imperi és tan malvat com pretenen els personatges, i que va ser el que va motivar l'atac de la Llança d’Endor. Només en tal cas recolzaria en públic a l'Estrella Remota. Així i tot, el conflicte fa que molts senadors no estiguin disposats a prendre posició alguna, de manera que encara que els personatges la puguin convèncer, no hauran aconseguit massa.
El partit més nombrós està encapçalat pel senador Sho’ban Do, de Pitann, un feroç aïllacionista que s'oposa fèrriament a establir llaços amb qualsevol força estrangera. És molt crític amb la presidència de Hobat i l'acusa de falta de suport de l'exèrcit a causa de la pèrdua de les dues corbetes de l'armada. Insisteix que cal augmentar el pressupost militar immediatament per reforçar el que no té empatx a admetre que són unes forces armades obsoletes. Aquest conflicte ha atret a diversos antics seguidors de Hobat al camp de Do.
Com Do no pensa canviar la seva política aïllacionista, el millor que poden fer els personatges per inclinar al Consell és desacreditar al senador. És d'esperar que els seus seguidors tornarien al partit de Hobat per distanciar-se d'ell.
Si aconsegueix convèncer a la població que l'aliança amb la Nova República portarà un flux immediat de riquesa i coneixements, tornarà a tenir el seu suport. Però segurament haurà de proporcionar alguna prova concreta dels beneficis a obtenir.




EPISODI TRES: RESSONS D'IMPERI

És probable que les negociacions amb el Consell del Senat acabin en un punt mort. Els personatges haurien de ser capaços de convèncer als senadors que ells són els autèntics representants de la Nova República, i que no són culpables de les accions de la Llança d’Endor. Però aconseguir que els senadors acordin una aliança amb la Nova República (i de pas alliberin a l'Estrella Remota) és un altre cantar.
Loh’khar suggereix que busquin en el passat del senador Do alguna cosa que pugui ser utilitzat en el seu descrèdit per així reduir el suport a les seves tesis aïllacionistes. Els personatges tenen ja una pista sobre el millor lloc per començar: és evident que el senador Do i el senador Sal Olbeg són rivals polítics, si no enemics.
Com els personatges no es van mostrar bel·licosos i amenaçadors durant la seva compareixença davant el Consell del Senat, tindran llibertat de moviments per Rytal Prime sense que un escamot de soldats els escorti a tot arreu. No obstant això l'Estrella Remota seguirà retinguda en l’astroport de la ciutat sota l'atenta vigilància de diversos escamots.
Olbeg insisteix que qualsevol reunió tingui lloc en la seva residència. El senador viu en una gran mansió als afores de Rytal Prime. Els seus pantanosos terrenys estan dividits mitjançant dics en polits quadrats en els quals creixen cereals sota la cura de diversos droides agrícoles d'aspecte insectil. La seva llar és una estructura de cristall en forma de cúpula, elevada sobre pilars artísticament esculpits. Una paret adornada tanca l'aigua al voltant i sota l'edifici; l'aigua és filtrada i escalfada, transformant-se en una piscina. Olbeg guia als personatges a través d'un recorregut per les operacions agràries de la finca i una relaxant capbussada en la piscina a l'aire lliure, en la qual droides repulsors aquàtics serveixen begudes i aperitius.
Seran els personatges els qui determinin el curs de l'entrevista i persuadeixin a Olbeg perquè els doni la informació.
Durant la reunió, Olbeg tornarà sobre l'assumpte que va intentar discutir en la càmera i que és l'origen de l'hostilitat de Do cap a ell. Sembla ser que durant el passat any va aparèixer a Pitann, planeta natal de Do, una nova forma de “diversió”. Els miners modifiquen els seus droides excavadors pesats i els enfronten entre si en combats de gladiadors.
Olbeg ha sentit rumors que Do planeja un cop d'estat, i que el primer moviment en el seu intent de controlar el Senat tindrà lloc a Dayark. Segons ell, els combats de gladiadors són una façana per crear un exèrcit de droides armats que seran transportats fins a Dayark a fi de ser usats en un atac violent a la càmera del Senat.
Els interessos de l’Olbeg i els personatges coincideixen: desacreditar al senador Do i impedir el cop (amb la qual cosa s'aplanaria el camí per a un tractat durador entre la Nova República i la República de Kathol). Olbeg assenyala un punt de partida per a les recerques: una programadora i mecànica de droides de Pitann anomenada Uta T’cha, que viu en l'assentament miner de Ghaz Kul IV. Les indagacions de l’Olbeg suggereixen que aquesta dona podria estar involucrada en els plans de creació d'un exèrcit de droides i que estaria disposada a acceptar suborns per explicar el que sap. Olbeg planejava entrevistar-se en persona amb Uta, malgrat que encara no ho ha fet per por de perdre la vida en un “accident” si visita Pitann. Però tal vegada els personatges puguin realitzar les recerques en el seu lloc i aportar proves dels plans de Do.
Khzam sembla sobresaltar-se davant l'esment de l’Uta. No obstant això Khzam negarà conèixer a aquesta dona assegurant que va entendre malament el nom i va creure que Olbeg es referia a una altra persona. De totes maneres, la coneix per haver estat col·legues en la seva banda de traficants d'esclaus.

CAMÍ A PITANN
Per entrevistar a Uta els personatges hauran de viatjar a Pitann, que és un món àrid i desèrtic en un altre sistema de la República de Kathol. Com l'Estrella Remota roman retinguda en l’astroport de Rytal Prime, es veuran obligats a viatjar en transbordador, bé en alguna línia comercial de les quals uneixen els planetes Dayark i Pitann, bé en la pròpia nau de desembarcament de l'Estrella Remota. Obtenir permís per usar aquesta última exigiria una nova compareixença davant el Consell del Senat.
Atès que el gruix de la tripulació de l'Estrella Remota es quedarà a Dayark (com a possibles ostatges), se'ls concedirà el permís. Però els personatges hauran de tenir una bona excusa per viatjar a aquest planeta que no desperti les sospites del senador Do. Khzam evita estar entre els quals fan el viatge.
El viatge a Pitann dura dos dies estàndard. Quan la nau entri en òrbita de Pitann, els personatges podran observar els solcs de les nombroses operacions mineres (que han deixat enormes cicatrius en la superfície del planeta) i el fum que s'eleva des de les seves refineries. Després d'aterrar i desembarcar senten l'impacte de l’abrasadora i contaminada atmosfera del planeta, i la seva elevada gravetat. Les màscares de respirar no són imprescindibles, però la veritat és que proporcionen un gran alleujament.
Ghaz Kul IV és un dels assentaments miners connectats mitjançant gavarra repulsora a una de les pistes d'aterratge de serveis limitats de Pitann. Els seus edificis són sòrdids i industrials, i el paisatge que envolta la ciutat és una desolada extensió de monticles d'escòria i mines a cel obert. Aquí hi ha menys droides que a Rytal Prime, i la majoria malden per les mines i en les refineries de mineral.

MOURE'S PER PITANN
Els personatges descobriran que moure's sobre l'elevada gravetat de Pitann és esgotador. Caminar suposa una esforç addicional.

LA VEU DEL CARRER
Si els personatges van preguntant, aviat descobriran certa informació sobre Uta T’cha. És una nouvinguda al sistema Pitann que va arribar en un petit vaixell de càrrega fa uns 22 mesos. Es rumoreja que té un passat turbulent, i se sap que és una de les millors mecàniques i programadores de droides de la República de Kathol. Quan va arribar per primera vegada va treballar en els droides miners de la colònia, però ara s'ha especialitzat a modificar i reprogramar dits droides per a les baralles de gladiadors.
Investigant més s'esbrinarà que les baralles van néixer a Ghaz Kul IV, i que Uta va ser una dels seus promotors (si algú es molesta a preguntar-ho, l'altre va ser el senador Do). Va arribar a Pitann virtualment sense un crèdit, i espera arribar a fer fortuna en les baralles amb algun dels droides que modifica.
I en seguir investigant s'esbrinarà que es rumoreja que Uta va ser membre d'una banda de traficants d'esclaus. Les baralles de gladiadors droides estan inspirades en altres baralles per les quals els traficants solien subministrar esclaus, en una altra part del sector Kathol.

ENSOPEC EN LA FOSCOR
Mentre els personatges es desplacen per Pitann reunint informació, un personatge ha ofès a un habitant de Pitann amb preguntes impertinents. En aquesta situació haurà d'intentar aplacar a un iracund vilatà que crida demanant ajuda.
Quan els jugadors fracassen en el seu intent de tranquil·litzar a l'enutjat ciutadà, comença un merder: sis rudes miners (pagats per Do per causar problemes als personatges a la primera oportunitat) acudeixen en auxili del nadiu i intenten “persuadir” a la tripulació de l'Estrella Remota perquè se’n vagin per on han vingut. No estan armats: aquests miners són senzills “trencacames” que pretenen sacsejar als personatges fins que es rendeixin.
Quan derroten a tres dels miners, la resta fuig o es rendeix. En interrogar-los només revelaran que —un paio gros els va pagar per atonyinar als estrangers—.

LA NEGOCIACIÓ AMB UTA
Es pot trobar a Uta en un taller proper al centre de Ghaz Kul IV. El taller es troba al costat d'un gran estadi amb capacitat per a milers d'espectadors i un terreny polsós i tacat de greix. Aquí els droides lluiten entre si en baralles de gladiadors que semblen carreres de demolició. Qualsevol modificació és vàlida mentre el droide només porti armes per al combat cos a cos (no valen blàster muntats ni sofisticat armament a distància). L'últim droide en funcionament és el guanyador. L'elit de Pitann (senadors i administradors de mines) rares vegades es perd un combat.
Els informes de l’Olbeg eren correctes: es pot subornar a Uta. Només és lleial a la persona o partit que li ofereixi més crèdits. Està disposada a vendre un enregistrament hologràfic que va fer en secret quan el senador Do va contractar els seus serveis per fer un programa de computadora que convertís a droides normals en assassins. En aquest enregistrament Do esmenta que empraria aquests droides contra senadors rivals, i fins i tot nomena a la seva propera víctima (Uta no ho diu, però es tracta de la senadora Hobat).
Uta demana l'exorbitant xifra de 50.000 crèdits a canvi de les seves proves i la seva col·laboració. Si es negocia amb cap, es pot arribar als 8000 crèdits, però incloent el seu bitllet de sortida de la República de Kathol. Sap que, una vegada hagi venut a Do, no estarà segura en cap lloc de la República, fins i tot si Do és posat en lloc segur —té molts aliats que no estan directament relacionats amb la conjura dels droides—. No li preocupa la destinació de l'Estrella Remota ni on la deixaran en terra, sempre que sigui en un assentament a diversos salts de distància del sistema més proper de la República de Kathol. Les seves capacitats com a programadora de droides serien certament útils a bord de l'Estrella Remota, encara que la seva lleialtat seguiria sent dubtosa.
Uta sap que la tripulació de l'Estrella Remota no té nau, i també coneix la manera de retornar-la-hi. Emprarà astutament aquest coneixement per regatejar amb avantatge.
Insisteix d’acompanyar als personatges de tornada a Rytal Prime. Una vegada allí lliurarà l'enregistrament (que porta ocult en la butxaca secreta d'un dels seus guants de treball.
Uta té un altre motiu per decidir marxar-se amb l'Estrella Remota. Ha reconegut a Khzam (si no en persona, sí a través de les notícies de l'arribada de l'Estrella Remota a Dayark) i suposa que no haurà explicat el seu passat com a traficant d'esclaus. Està convençuda de poder fer-li xantatge una vegada a bord.

LA RECUPERACIÓ DE L'ESTRELLA REMOTA
En arribar a Rytal Prime, Uta lliura l'holograma del senador Do i demana protecció a la tripulació de l'Estrella Remota enfront del partit del senador Do fins que la nau abandoni el sistema.
Quan Chandra Hobat vegi l'holograma, convoca al Consell del Senat i li mostra l'enregistrament hologràfic que implica al senador Do. Les conseqüències seran explosives: crits i més crits, Do proclamant furiós que l'enregistrament és fals i al final els soldats entrant per arrestar al senador.
Ara que Hobat té una prova evident de conjura contra la República de Kathol, pot refer la seva coalició i retornar l'Estrella Remota a la seva tripulació. A més fa una proposta d'aliança amb la Nova República.




[1] Cece, Centre de Comandament.

L'Erm de Kathol (I)

Anterior


1 MENJAR PER A PLANTES
CHRIS DOYLE
 

Entre l'inquiet vaivé de la plana major i els constants trinats dels droides, el primer oficial Khzam va observar al bigarrat personal reunit al centre de comandament. Durant uns tibants moments el rodià va caminar d'un costat a un altre sense dir ni una paraula. Va tornar al seu seient i va fer un nou cop d'ull a l'esquema del petit món que estaven orbitant: Binaros, segons les seves cartes d’astrogació. Un bonic petit planeta deshabitat... just com a ell li agradaven.
Llavors va entrar la Capitana Adrimetrum, traient espurnes al droide de seguretat de la porta que no havia anunciat la presència del capità en el pont. Khzam va percebre la mirada i es va encongir interiorment d'espatlles. Va ser ell qui li va ordenar no fer cas del protocol naval mentre va estar al comandament. Dajus i Thyte insistien molt a complir amb tota aquesta absurda —tradició naval—, i Khzam va encaixar malament el que Adrimetrum preferís atendre aquestes indicacions abans que el seu suggeriment personal d'un ambient relaxat per a una tripulació més relaxada. En ser una trepitja-formigues ignorant del protocol naval, ell havia suposat que s'inclinaria cap a la seva pròpia postura. Però mentre Adrimetrum li deixés dirigir el pont al seu gust en el torn de nit, li era igual. Encara que aquest arranjament no duraria sempre.
Adrimetrum es va asseure en el seient del capità.
—Els nois del laboratori creuen que el planeta de sota ens pot proporcionar alguns queviures, sobretot a la zona equatorial. Menjar en abundància per omplir els nostres rebosts, i tal vegada aigua per no haver de munyir pedrotes espacials —una ona de murmuris va escombrar la sala. Eren bones notícies. Adrimetrum ho va deixar estar un moment—. Encara que els sensors no hagin detectat vida intel·ligent, no penso córrer riscos. L'oficial de seguretat Khzam comandarà la missió de reconeixement —va inclinar el cap cap al rodià, que va donar un airós pas al capdavant. Aquí a baix, ell estaria al comandament.
—Capitana, em sembla que Kl’aal podria acompanyar-nos —va dir Khzam—. Les seves habilitats són idònies per a aquesta missió.
Adrimetrum va somriure.
—D'acord. Suposo que ho haurà sentit, Kl’aal —va preguntar escodrinyant el pont. La negra ombra del defel va emergir decididament del buit d'un terminal de computadora. Ella va assentir—. Molt bé. Mentre parlem Brophar està posant a punt el transbordador. Completi el seu equip com millor li sembli. La doctora DeVay els acompanyarà.
—Capitana —Adrimetrum es va girar cap a la seva interlocutora, una jove humana vestida amb un mico. Es tractava de Varel DeVay, la xenobiòloga de la nau. A Khzam no li interessava: massa dòcil per ser una supervivent.
—Hagués jurat que tenia assumptes més urgents en la coberta inferior, doctora DeVay: el transbordador parteix de seguida. Què fa en el pont?
DeVay es va retirar el cabell castany dels ulls i va mirar al terra.
—No sé si estic preparada per acompanyar a l'equip d'exploració. Només sóc una científica, i puc resultar una molèstia en situacions de perill.
Per un instant Adrimetrum va mirar fredament a la jove i va enarcar una cella. Va tornar a observar el pont, però ningú va respondre a la seva mirada. Excepte Dajus. Khzam va riure dintre seu. Amb tota la seva pompa castrense, la capitana seguia trobant a qui qüestionés les seves ordres en el seu propi pont. Adrimetrum estava visiblement enutjada.
—Anoto la seva preocupació, doctora, però si vostè està present al moment de localitzar una possible font d'aliment, estalviarem temps i recursos. No podem permetre'ns el luxe d'hissar queviures a la nau sense estar segurs que són utilitzables —es va detenir i va avaluar en silenci a la dona—. Però abans de partir asseguri's de portar un blàster...

ACTIVITATS DE LA MISSIÓ
L'equip de terra realitzarà diverses accions durant la seva exploració. Khzam ordenarà secament a DeVay i els altres personatges que comencin a buscar possibles fonts d'alimentació. Mentre, ell explorarà els voltants atent a qualsevol senyal de perill. En realitat el rodià busca alguns blancs per fer pràctiques de blàster. Kl’aal s'escapoleix a caçar alguna cosa pel seu compte. Brophar tafaneja pels voltants, encara que sense perdre de vista al seu benvolgut transbordador.




EPISODI UN: EXPLORACIÓ

La plena de gom a gom carlinga de la nau de Brophar, el Muvon, resulta tan incòmoda com desordenada. Recanvis, embolcalls, i una pudor de suor i menjar espatllat inunden la diminuta cabina. Podeu veure el vostre destí a través de la finestra. Les illes del petit planeta blau posseeixen una vegetació vibrant.
Brophar força els controls i fa girar el transbordador cap a una de les majors masses terrestres del planeta. En el vol de descens frega la vegetació amb la panxa de la nau mentre busca un bon lloc d'aterratge. Sobrevoleu diverses franges de clarianes, però a la vertiginosa velocitat de Brophar les perdeu de vista res més veure-les. Per fi localitza un petit clar d'herba i descendiu alegrement.
Els paisatges forestals de Binaros són una visió impressionant. A excepció de les poques clarianes que clapegen el paisatge, tot el lloc està cobert d'una frondosa vegetació. Hi ha incomptables espècies de plantes, sobretot herbàcies, matolls, arbustos i alguns arbres joves. DeVay determinarà ràpidament que es tracta de plantes de creixement molt ràpid, que requereixen pocs nutrients (vegetació colonitzadora) i que tenen uns deu anys d'edat. Pels dipòsits del terra i l'esquema de creixement de les plantes, és evident que l'illa es veu inundada de manera periòdica, aproximadament cada dècada.
No hi ha sengles a la muntanya baixa, de manera que el moviment és lent i difícil. Hi ha gran quantitat d'insectes i petits mamífers, però no abunden els grans depredadors.

RECOL·LECCIÓ DE MENJAR
Diversos personatges poden buscar mostres de plantes, però DeVay és la millor qualificada per analitzar-les. Roman gairebé tot el temps a la zona del campament base, en la seva estació científica portàtil, esperant que els altres li portin mostres. Troben diversos tipus de plantes comestibles.

LA CACERA
Sovint el fet d'estar tancat en l'Estrella Remota esgota la paciència de Kl’aal, sobretot quan no hi ha exploracions que li mantinguin ocupat. De manera que ha de caçar per satisfer el seu urgent instint. No passa molt abans que localitzi a la seva presa: un felí binarossenc de dents de sabre.
Durant la persecució de la seva presa a través de la muntanya baixa, Kl’aal trepitja una planta que deixa anar un núvol d'espores grogues. Aquesta distracció gairebé li fa perdre de vista a la seva presa.
La presa creua un rierol poc profund i ple de pedres. Kl’aal s'esforça per mantenir la seva velocitat. La presa penetra en una clariana amb Kl’aal trepitjant-li els talons. Acorralat contra un aflorament rocós, el felí es dóna la volta i lluita a mort. Després de la topada, Kl’aal veu que l'aflorament rocós és en realitat una antiga paret construïda fa molt temps per alguna espècie. Després d'una breu recerca, la paret coberta de branques resulta ser el costat d'un edifici en ruïnes parcialment enterrat en el vessant del pujol.




EPISODI DOS: LES RUÏNES

LA PISTA D'ATERRATGE
A uns 175 metres al sud-oest de les ruïnes hi ha una peculiar taca de terra. El terra d'aquesta zona semicircular de 25 metres de radi ha estat socarrat repetides vegades. La vegetació ha començat a reclamar el seu lloc, però en investigar la terra amb atenció es pot localitzar l'impacte de les fuites. Des de l'aire la vegetació oculta aquest lloc. Els imperials van utilitzar la zona com a pista d'aterratge per als seus transbordadors i naus de càrrega.

LA ZONA MORTA
A uns 150 metres a l'est de les ruïnes hi ha una zona de vegetació alterada. Aquest clar té 100 metres de diàmetre i està cobert de terra grisa i sense vida. No hi ha planta que s'aventuri en aquesta zona perfectament simètrica, ni insectes que repten pel terra. Els personatges sensibles a la Força sentiran una estranya punxada estant aquí.

LES RUÏNES
L'edifici en ruïnes té 25 metres d'alt i està fet de blocs de pedra desgastada. L'estructura manca de finestres i està coberta per tota classe de branques, plantes trepadores i fullatge. Una solitària porta amb un arc recolzat en pilars de pedra és la seva única entrada.
Fa uns tres segles, una petita secta que venerava a una deïtat solemne i ermitana va establir un diminut assentament a Binaros. Aquí la secta adorava al seu déu, apartada de la resta de la galàxia. Important els materials de construcció, van aixecar una colònia autosuficient i dedicada al culte.
Al cap de vint anys una malaltia mortal va escombrar la colònia. Amb el temps la jungla va destruir tot signe de la mateixa, excepte el temple.
Un dels equips de reconeixement del Moff Sarne va descobrir el temple mentre explorava Binaros. L'equip va establir una base de recerca prop del temple per estudiar possibles fonts d'armament biològic. No obstant això l'estació va ser abandonada fa un any quan Sarne va cridar als seus equips de recerca de tornada a Kal’Shebbol.
El temple principal. L'entrada al temple és una arcada recolzada en dos gruixuts pilars quadrats. Les trepadores s'han obert pas cap al fosc interior. Es pot deduir que les plantes han hagut de ser tallades en l'últim any, ja que només estan començant a reintroduir-se. Les marques de blàster en les parets on es van cremar les trepadores semblen bastant recents.
La càmera a la qual s'accedeix té 25 metres per 40, i un sostre decorat amb arcs nervats. Les parets estan cobertes de mosaics i pictogrames alienígenes. Al centre de l'habitació hi ha una taula baixa de pedra, com a l'altura del genoll, que va poder ser una espècie d'altar. Dues files de senzills bancs de pedra flanquegen l'altar, una solitària porta condueix a una altra càmera.
Aquesta habitació està a les fosques, de manera que hauran de portar una font de llum. Prop del racó sud-est hi ha tirada una petita peça de tela negra i resistent. En examinar-la es descobreix que aquest tros de tela procedeix del guant d'un soldat d'assalt, segurament oblidat en partir els imperials.
La cripta. La càmera exterior condueix a una altra interna que és una cripta funerària. Les parets estan cobertes de murals policromats que mostren una interpretació de la vida d'ultratomba i reprodueixen a petits primats hirsuts realitzant activitats primitives, tals com caçar amb arc, recol·lectar baies, lluitar amb llança i escut, etc. No se sap si representen als constructors o als seus déus.
La càmera conté cinc sarcòfags hexagonals de pedra, parcialment incrustats en el paviment. D'altra banda l'habitació està buida. Cap d'aquests sarcòfags, de prop d'un metre d'ample, conté cos algun, encara que el seu interior està recobert per un polsim.
També es troba una porta en la paret posterior, parcialment oculta entre les ombres del fons de l'habitació darrere d'un dels sarcòfags. El petit panell d'accés al seu costat és de disseny imperial.
L'energia que permet obrir la porta està interrompuda, però si s'enganxa un generador o un droide a la unitat d'energia, es podrà obrir la porta sense molta dificultat. La porta es corre per donar pas a l'interior d'un turboascensor compacte. El turboascensor segueix en funcionament i baixa un sol nivell.

EL CENTRE DE RECERCA IMPERIAL
La part imperial del temple consta d'una sèrie de segments portàtils enterrats en el pujol darrere del temple i ocults com a mesura de seguretat addicional. L'interior està feblement il·luminat per llums d'emergència que encara no han esgotat les seves bateries. L'interior està net, encara que desordenat.
Sala de comunicacions. El turboascensor condueix a una porta automàtica segellada. Hi ha un panell d'accés computeritzat a la seva dreta que pot manipular-se per obrir la porta.
A la sala de comunicacions hi ha un blàster lleuger de repetició BlasTech T-21 muntat sobre un trípode i apuntant a la porta. En obrir-se la porta, el blàster dispararà automàticament cap al turboascensor i la seva primera andanada és molt difícil d'esquivar.
Aquesta gran habitació és la sala de comunicacions i conté tres terminals de computadora i nou cadires. Tret pels terminals, l'habitació està deserta. Les computadores han estat turboesborrades i no es pot trobar informació útil.
Cambres dels oficials. Aquesta habitació està dividida en dues. Cadascuna conté una llitera abatible, una petita cadira i un bagul buit. Hi ha un computadora de butxaca trencada tirada sota una de les lliteres. Aquí si resulta possible extreure l'arxiu del computadora: coordenades d’astrogació a diversos sistemes propers de l'Erm, inclòs el sistema Episol.
Magatzem. Aquesta petita cambra està plena de gom a gom de ferralla. Cadires supletòries, recanvis espatllats de computadora i equip de laboratori jeuen amuntegats en un batibull. Si es registra amb cura es trobaran algunes peces de recanvi de computadora, dues caixes de racions estàndard i una bateria de blàster. En fer el registre també es descobrirà un excèntric droíde ratolí anomenat MSE-X-PR6.
MSE-X-PR6 era un droide ratolí normal que ajudava a l'equip de recerca assignat a aquest centre. La seva missió era la de missatger del personal. Per desgràcia, MSE-X-PR6 va desenvolupar un petit “vici” de programació: al diminut droide li agrada fer petits robatoris, cisar objectes interessants i guardar-los-hi. Solia ocultar la seva “reserva” d'articles robats en el magatzem. Sempre porta amb si els seus dos objectes més preuats: un detonador tèrmic i un objecte metàl·lic sense identificar.
Quan l'equip científic va abandonar l'estació, es van deixar al petit droide. Ara MSE-X-PR6 se sent sol i vol abandonar aquest avorrit lloc. Si és necessari amenaçarà amb el seu detonador tèrmic. Encara que no ho activarà intencionadament, l'artefacte pot esclatar a causa de la imperícia de MSE-X-PR6 (aparentment l’anòmala programació d'aquest droide ratolí es passa de... inestable).
LA VISIÓ DE DAJUS
Quan porten a MSE-X-PR6 a bord de l'Estrella Remota, la presència del droide desperta un somni en Dajus:
La figura d'ombra es va formant lentament des dels racons foscos de l'habitació. Romans indefensa com una vulgar espectadora del que va a succeir. L'aràcnid negre i pelut agita els seus palps en l'aire, tal vegada sentint la teva presència.
Un precipitat moviment i l'enorme bèstia se’n va, desapareix en el sudari de tenebres. Intentes seguir-la però alguna cosa entorpeix la teva marxa, com si caminessis per l'aigua. Amb els braços estesos, aconsegueixes caminar pesadament a través de les tenebres.
Per fi deixes enrere les tenebres com si haguessis creuat una porta. Estàs en una càmera brillantment il·luminada, buida a excepció d'un petit droide amb forma de caixa, com de mig metre de llarg.



EPISODI TRES: OH, NO...

L'Estrella Remota passa un parell de dies més recol·lectant aliments per reproveir per complet els rebosts de la nau. Quan els cellers de la nau estiguin assortits, segurament l'Estrella Remota abandonarà el sistema i prosseguirà la persecució del Moff Sarne.
... UNA ALTRA VEGADA NO
Durant els següents dies se succeiran una sèrie d'avaries menors en tota la nau. A la llum de l'experiència, segurament la tripulació de l'Estrella Remota atribueixi aquests problemes als paranys de Sarne. Al cap d'un temps es veurà clar que les constants avaries no són casuals.
• Una porta automàtica es tanca atrapant a diversos tripulants en certa dependència. És necessari verificar la programació o forçar-la per poder tornar a obrir-la.
• El control climàtic s'avaria sumint al centre de comandament i nivells adjacents en temperatures gairebé gèlides. Es pot arreglar el problema, però es demoren diverses hores per localitzar-ho a la sala de control ambiental.
• El projector d'hologrames de la sala de comunicacions s'encén i apaga aleatòriament. No es poden rebre ni enviar comunicacions fins que s'aconsegueix reparar-ho.
El projector d'hologrames parpelleja, espetega i per fi torna a la vida. Llavors apareix la imatge d'un imponent oficial imperial, encara que amb el color distorsionat. Enmig de la impressió, us doneu compte que l'oficial és el Moff Sarne.
—Salutacions, capità. No se sorprengui de veure'm. Després de tot, sempre sé on està la meva nau. Recordi aquest petit detall i sàpiga que els perseguiré a vostè i a la seva tripulació si...
La imatge desapareix amb un grinyol del generador i espetega abans de curtcircuitar-se per complet.
Durant el comunicat, es detecta que l'Estrella Remota ha emès una transmissió subespacial probablement dirigida a Sarne o als seus sequaços.
• L’hiperimpulsor es deté i retorna a l'Estrella Remota a l'espai real amb una frenada. No hi ha motiu aparent per a la sobtada detenció, i es triga prop d'un dia a reparar-ho.

PRÀCTIQUES DE TIR
En detenir-se l’hiperimpulsor, una lectura de sensor detecta un proper camp d'asteroides. L'Estrella Remota arriba ranquejant al camp i la Capitana Adrimetrum envia als artillers als seus llocs per fer pràctiques de tir mentre es reparen els motors. Ni curta ni mandrosa, Ranna Gorjaye ordena als seus pilots realitzar algunes maniobres i pràctiques de tir.
El sistema de comunicació interna crepita amb l'estàtica i anuncia:
—Atenció a tots els tripulants, aquí la capitana. A les 1700 hores se celebrarà un concurs de tir de turbolàser obert a tota la tripulació. El millor artiller rebrà un permís especial en la nostra propera parada en port amistós. Bona sort!
La Capitana Adrimetrum pretén elevar la moral d'aquesta forma, però l'efecte pot ser el contrari. Participen diversos personatges, incloent a Ranna Gorjaye, Dasha Defano, Krudar i Tanner Carzyn. Durant el concurs, el turbolàser de Krudar s'espatlla enmig d'una pluja d'espurnes. Encara que es tracta d'una altra de les avaries misterioses, Krudar pensa que un dels personatges ha sabotejat el seu turbolàser. Krudar es nega a prosseguir el concurs i augmenta el sentiment d’antagonisme que alberga el durosià.



EPISODI QUATRE: L'ENEMIC ESTÀ DINS

Durant la seva cacera a Binaros, Kl’aal va pertorbar a una curiosa planta letàrgica. Aquesta va alliberar un núvol de petites espores que es van allotjar en la seva pell. Quan va tornar a la nau va portar les espores amb si. En empolainar-se, les espores es van desprendre i van volar per tota la nau en remolins d'aire. La majoria van aterrar en els estèrils passadissos i van perir, però unes poques van arribar fins a la coberta baixa de proa. La presència de nutrients hidropònics, metall i foscor van activar el cicle de creixement de la planta i les espores van cobrar vida immediatament.
En pocs dies la planta va créixer en la foscor, inadvertida pel solitari droide ES-4 que cuida de la coberta baixa, alimentant-se dels sacs de nutrients allí guardats per als laboratoris hidropònics.

PRIMER ALBIRAMENT DE L'ENEMIC
Certa tarda, la “Iaia” Firdaaz, l'explorador borratxo, entra corrent en el pont parlant atropelladament de petites criatures d'aparença vegetal que se li van enganxar mentre dormia en una dependència de la nau. Provoca una bonica escena, però alhora proporciona certa informació detallada, o fins i tot una descripció. Està completament embriagat, però insisteix a la capitana en què emprengui accions per impedir la propagació d'aquestes “bestioles”.
Malgrat les seves aparents paranoies, “Iaia” realment va veure a les “criatures vegetals”. Però de moment no es troba cap rastre dels misteriosos éssers.

ESCASSETAT D'AIGUA
L'endemà, la xenobiòloga DeVay informa d'un robatori en el laboratori hidropònic A. En investigar es descobrirà que s'han extret uns 75 litres d'aigua del tanc del sistema de reg.
Khzam no es pren el robatori molt de debò, però DeVay si. Ella necessita cada gota d'aigua que no sigui usada per la tripulació per funcionar amb la màxima eficàcia. Els droides J9 Roche, que estaven en aquest moment en el laboratori B, es troben si cap més enutjats amb aquesta intromissió en les seves eficients dependències, i es passen tota l'entrevista renyint i protestant. A part d'una mica d'aigua vessada, no es troben més pistes.
A les poques hores, una alarma indica una pèrdua en un dels dipòsits d'aigua de l'àrea d'emmagatzematge de la coberta quatre. La fuita procedeix d'una fila de nets forats que surten del dipòsit a aproximadament mig metre del terra. És evident que els forats van ser fets en la xapa amb una barra de metall, un ganivet o alguna cosa semblada. Als peus del dipòsit es poden veure una sèrie de fils d'aigua com si algú hagués arrossegat cordes o mànegues entre els tolls. Als pocs metres desapareixen per efecte de l'evaporació.

PROGRESSIÓ
Un tripulant que va baixar a la coberta baixa a la recerca de subministraments no torna. Quan l'oficial al seu comandament va a buscar-lo, descobreix el cos sense vida tendit en el terra al costat de les restes destrossades del droide ES-4 destinat allà. Aparentment el tripulant va ser apunyalat repetides vegades amb un ganivet. Fils de sang es dirigeixen cap a la porta, però s'esvaeixen a mesura que la sang desapareix del que fos que va deixar les petjades.
Després d'un breu examen, l'oficial mèdic informa que el cos del tripulant ha estat dessagnat.

ATAC AL LABORATORI HIDROPÒNIC
Als pocs minuts, el centre de comandament rep un angoixat missatge de la DeVay. Està demanant ajuda i diu que unes plantes mòbils l'ataquen. La transmissió s'interromp bruscament per l'estàtica. Khzam posa en alerta a tot el personal proper als laboratoris hidropònics i els ordena entrar en acció.
Introduïu precipitadament el codi de comandament en el panell d'accés als laboratoris hidropònics. Un espetec seguit del frec de la porta automàtica precedeix a l'obertura de la mateixa. Brillants llums i fosques ombres inunden el passadís, i us cobriu els ulls per protegir-los dels intensos rajos.
Aviat la vostra visió s'aclareix, però heu de parpellejar per assegurar-vos que els vostres ulls no us enganyen. Almenys 10 plantes mòbils de mig metre d'altura gategen per l'àmplia sala desplaçant-se mitjançant carnosos tentacles radiculars. Molts han clavat unes trompes en forma d'agulla en els dipòsits d'aigua, i emmagatzemen el seu contingut en sacs que s'inflen ràpidament en les seves panxes. Altres quatre criatures han arraconat en l'altre costat de l'habitació a DeVay, que branda amb poques forces una vibropala de mà en un inútil esforç per mantenir a ratlla als petits monstres.
DeVay està sent atacada pels recol·lectors, les petites criatures vegetals que han estat provocant els problemes.
Els quatre recol·lectors han capturat a DeVay i intenten clavar-li les seves trompes, mentre que els vuit restants es retiren dels atuells d'aigua i s'enreden amb els personatges. Quan els personatges comencen a anar guanyant, els recol·lectors fugiran. En la retirada, un dels personatges aconseguirà ferir a un dels recol·lectors en el seu sac, provocant que deixi un rastre d'aigua i pus de camí al seu refugi. Els personatges podran seguir aquest rastre fins a la coberta baixa de proa, on es trobaran amb una desagradable sorpresa.
Els recol·lectors són vegetals caçadors amb capacitat de moviment que porten menjar cap al seu refugi. No són intel·ligents, sinó que responen a una sèrie de factors ambientals que activen comportaments de caça, fugida i alimentació.
Un recol·lector té aproximadament mig metre d'alt, es recolza en quatre potes carnoses semblants a arrels que brollen d'una matèria vegetal ventral, tova i incrustada de liquen. Sobre aquesta massa hi ha una dura closca amb diverses capes de closques que el protegeixen per a dalt dels depredadors. Entre les closques creixen espines. Una fina trompa òssia sobresurt de la part anterior del cos, i el recol·lector l'empra per obtenir aigua i altres nutrients que emmagatzema en els sacs del seu ventre per transportar-los.
Els recol·lectors prefereixen atacar en massa, acuitant a la seva presa. En gran nombre poden resultar perillosos.

EL PROBLEMA ÉS MAJOR DEL QUE CRÈIEM
El rastre del recol·lector ferit condueix al fosc interior de la coberta baixa de proa. La coberta baixa és enorme, de manera que farà falta algun temps per registrar-ho tot. En qualsevol cas, no serà avorrit, ja que 10 recol·lectors atacaran als personatges que entrin en ella, saltant des dels espais en ombra que hi ha entre les caixes en un intent de derrocar i dessagnar als intrusos. Per tota l'espaiosa sala poden sentir-se els febles passets dels recol·lectors.
Oculta en un racó poc accessible del celler de càrrega, en part dins d'una enorme caixa de bombes d'aigua, es troba la planta mare. Les seves arrels s'embullen en la maquinària i han travessat les planxes de la coberta sota ella. Aquesta planta és la causant de les avaries, i eliminant-la no trigaran molt a acabar amb els problemes de la plaga de l'Estrella Remota, doncs els recol·lectors són de vida curta.
Hi ha vuit recol·lectors defensant a la planta mare i atenent a les seves necessitats. Els recol·lectors que hagin sobreviscut a l'atac en els laboratoris hidropònics i la defensa del celler, estaran també aquí. Intentaran acabar amb els intrusos en massa.
Com la planta mare no pot moure's, es poden emprar granades i altre equip pesat per facilitar l'atac, encara que amb precaució per no perforar el casc exterior de l'Estrella Remota, que està només uns centímetres sota les planxes de la coberta.
Mentrestant, la patrulla de Sarne ha donat amb l'Estrella Remota.

COMPLICACIÓ IMPERIAL
Mentre la tripulació de l'Estrella Remota les hi veu amb aquest problema parasitari, la patrulla de Sarne arriba i s'aproxima a la nau. La flota de patrulla està composta d'una fragata modificada de classe Llancer, la Púlsar, així com de tres canoneres Skipray GAT-12g. La Llancer s'acosta a poc a poc a l'Estrella Remota i intenta establir comunicació.
Mentrestant, les canoneres tracten d'envoltar a l'Estrella Remota i situar-se per a un atac sorpresa. La Púlsar ordenarà rendir-se a l'Estrella Remota en nom de l'Imperi. Si l'Estrella Remota es nega, les canoneres atacaran, amb cobertura de la Púlsar quan es llancen els caces espacials.
Aquest episodi ocorre al moment més dramàtic i inoportú, mentre la tripulació s'enfronta desesperadament a la planta mare. Si la tripulació no troba i destrueix aviat a la planta mare, se seguiran produint avaries durant la batalla espacial. Tota la batalla resulta frenètica i trepidant, entre la batalla amb la planta en el celler i la batalla espacial.