dissabte, 28 de febrer del 2015

Decisió de comandament (I)


Decisió de comandament

 
Timothy Zahn 


I
Feia una dotzena de salts que havien sortit dels Mons del Nucli, endinsant-se en els Territoris de la Vora Exterior, amb els seus bàrbars monstres no-humans i el seu menyspreu tot just vetllat per la glòria i la benevolència que personificava l'Imperi. Feia quatre salts que havien deixat enrere fins i tot aquesta pàl·lida caricatura de la civilització per entrar a la regió escassament cartografiada denominada Espai Salvatge. Ara, amb aquest últim salt, el Destructor Estel·lar Imperial Amonestador havia deixat darrere fins i tot això.
Davant d'ells s'estenien les Regions Desconegudes. Darrere d'ells estava l'Imperi. I, a tots els efectes pràctics, les seves carreres arruïnades.
- Informe de sensors davanters, capità -va exclamar un oficiar des de la trinxera de tripulació d'estribord -. No hi ha senyals de naus espacials.
- Rebut -va dir el capità Dagon Níriz, escodrinyant pel finestral del pont el fosc sol vermell que brillava en la distància propera. Les moribundes brases d'una estrella una vegada gloriosa. Què tremendament simbòlic -. Llancin un esquadró de caces TIE -va ordenar -. D'acord amb les ordres de l'almirall.
- Sí, senyor.
Va escoltar uns passos al seu costat.
-Bé, aquí està -va comentar el General larr Haverel -. El nostre nou destí. Sembla molt atractiu, oi?
- No es veu molt diferent d'una mort lenta -va dir en Níriz sense embuts.
-Sí -va murmurar en Haverel -. Suposo que una mort lenta és el que passa quan et trobes en el costat equivocat de la política del Palau Imperial.
En Níriz va assentir amb amargor. Ell mateix havia vist com succeïa, una vegada i una altra: intrigues i disputes entre assessors, consellers i aduladors de la cort imperial, competint sempre per l'atenció i el favor de l'Emperador. La tensió entre dos bàndols podia de vegades anar creixent durant anys, i esclatar de sobte i acabar en qüestió de dies o fins i tot hores, el perdedor i els seus aliats acabaven executats o -si els vencedors se sentien particularment indulgents aquest dia- enviats a l'exili a un món perdut com Abregado o Tatooine.
I l'almirall havia estat al bell mig del joc, segons deien els rumors, jugant amb entusiasme i un cert grau de finor. Si hi havia acabat obtenint aquesta missió d'exploració i cartografia a les Regions Desconegudes, devia haver perdut en gran.
Però això no era raó perquè en Níriz i en Haverel, i la resta de la tripulació de l’Amonestador, haguessin de perdre amb ell. Cap raó en absolut.
De cua d'ull, en Níriz va veure que els oficials de la trinxera de tripulació d'estribord es posaven rígids, passant la seva atenció a popa. En Níriz es va quedar on era, mirant les formes fosques dels caces TIE mentre es realineaven en formació de recerca, fins que va sentir les suaus petjades darrere d'ell a la passarel·la de comandament.
- Almirall -va dir, tornant-se només llavors.
Era, en efecte, com havia conjecturat, l'almirall Thrawn.
- Capità -va dir l'almirall amb aquesta veu seva tan acuradament conreada -. Informi.
- Hem arribat, senyor -va dir secament en Níriz, mirant-lo amb la barreja de fascinació i repugnància que havia seguit al Thrawn des que el capità Voss Parck el trobés en algun planeta perdut aquí a les Regions Desconegudes i el portés a la Cort Imperial. Amb forma bàsicament humana, la pell blava i els brillants ulls vermells d’en Thrawn mostraven però a les clares la seva condició alienígena. I a l'Emperador no li agradaven els alienígenes.
En Parck hauria d'haver estat sancionat o executat a l'instant per aquest tipus d'arrogància. L'única raó per la qual no havia estat així era que en Thrawn, pel que sembla, havia resultat ser un estrateg bastant competent. Li havien donat formació d'Acadèmia privada, ascendint a una velocitat espectacular entre les files, i, en última instància, se li havia nomenat oficial de comandament.
L'Emperador havia tolerat la seva presència. Per què, en Níriz mai ho sabria. Però per a la immensa majoria de la resta de la cort la seva presència era intolerable.
- Sí, ja ho veig -va dir en Thrawn amb sequedat, mirant momentàniament sobre l'espatlla d’en Níriz amb aquests ulls brillants -. Però aquests caces ja haurien d'estar més lluny a hores d'ara. Quant de temps després de la nostra arribada va ordenar el seu llançament?
- Immediatament, senyor -va dir en Níriz, tractant de mantenir la veu educada. Tant si li agradava aquesta feina com si no, seguia sent un oficial imperial, i obeïa ordres -. Potser hi ha hagut algun problema amb la llista de comprovació prèvia al llançament, els tripulants no estan acostumats a tractar amb els hipermotors d'aquests nous exploradors TIE.
- Si és així, és una deficiència que necessiten corregir -va dir en Thrawn -. Pràctica de llançament, capità, a partir d'ara. Ocupi’s d'això personalment, si us plau.
En Níriz va serrar les dents.
- Sí, senyor -va aconseguir dir, cridant l'atenció de l'oficial de comunicacions -. Digui al comandant Parck que acudeixi al pont.
- Sí, senyor.
En Níriz va mirar en Thrawn, amb un petit toc de rancorosa satisfacció parpellejant a través d'ell. Potser en Parck no hagués estat sancionat en l'acte, però els enemics d’en Thrawn no ho havien oblidat. El que va arribar a ser capità del seu propi Destructor Estel·lar classe Victòria, havia estat sumàriament despullat d'aquest comandament, degradat a comandant, i posat a bord de l’Amonestador com a primer oficial d’en Níriz. Ho tenia ben merescut.
L'almirall l'observava amb una expressió indesxifrable a la cara alienígena.
- Tinc entès, capità, que no considera que aquesta missió valgui la pena.
- No, senyor, no ho crec -va dir en Níriz, baixant desacostumadament la veu per mantenir les seves paraules fora de l'abast de les oïdes del personal en les trinxeres de tripulació. Les diferències entre els oficials superiors no eren de la incumbència de les files inferiors -. Si em permet parlar lliurement, crec que és una completa pèrdua del temps, l'energia i els recursos de l'Imperi. Amb els informes de disturbis apareixent per tot l'Imperi, enviar-nos aquí a servei de mapeig un Destructor Estel·lar totalment equipat és simplement estúpid.
- Potser -va dir en Thrawn. Si es va sentir ofès per l'audàcia d’en Níriz, la seva expressió no ho va demostrar -. D'altra banda, l'Imperi és una entitat viva. Totes les entitats vivents han de créixer si volen sobreviure.
- Hi ha un munt d'espai per al creixement dins de les nostres fronteres -va respondre en Níriz -. Hi ha d'haver centenars de mons allà als quals gairebé no hem mirat si més no.
- El Cos d'Exploració pot lluitar amb això -va dir en Thrawn amb un deix de menyspreu -. Les Regions Desconegudes són el futur de l'Imperi, Capità. És lògic que la Flota Imperial lideri el camí.
En Níriz es va mossegar la llengua. En Thrawn li estava buscant el costat bo, això li ho havia de concedir. Potser fins i tot s'havia convençut a si mateix que, de fet, no havia perdut l'última baralla política.
-És clar -va dir en veu alta -. Senyor.
Un moviment en l'arc que conduïa al pont de popa va atreure la seva atenció: el comandant Parck havia arribat.
- Amb el seu permís, almirall, començaré amb les pràctiques de la tripulació d'hangar.
- Molt bé, Capità -va dir en Thrawn, amb els seus ulls de nou en el paisatge estel·lar exterior -. Que es concentrin de moment en exercicis previs al llançament. No crec que anem a estar més d'una hora o dues en aquest sistema, i no vull que els TIEs es quedin fora quan estiguem llestos per saltar.
- Sí, senyor -va dir en Níriz. Passant pel costat de l’alienígena de pell blava, es va allunyar iradament per la passarel·la de comandament, bullint en silenci per a si mateix. Enviar al capità de la nau a ocupar-se personalment de les tripulacions de caces TIE era gairebé tan degradant com una bufetada a la cara en públic. No era d'estranyar que en Thrawn hagués aconseguit que li exiliessin aquí. L'únic misteri era per què els cortesans imperials havien trigat tant de temps a fer-ho.

***

Estaven en el seu quinzè sistema quan van trobar el seu primer senyal de vida intel·ligent. O millor dit, quan ella els va trobar a ells.
- Hi ha tres, capità -va informar l'oficial de sensor -. D'uns vint metres de llarg, aproximadament de la mida d'una fragata duanera Oracaiana. Configuració no reconeixible; armament desconegut.
- Rebut -va dir en Níriz, dret a la passarel·la de comandament amb en Thrawn i en Parck i mirant a la nau espacial que s'acostava. Un disseny estrany, però amb la forma compacta i d'aspecte àgil dels caces. Un esquadró de caces TIE ja estava sortint de l'hangar, amb un segon esquadró en espera -. Control de TIEs: ordeni a l'esquadró d'avançada que els adverteixi perquè retrocedeixin.
- Avorti aquesta ordre -va dir en Thrawn abans que l'oficial pogués confirmar-ho -. L'esquadró d'avançada ha d'assumir una formació d'escorta oberta per davant de l’Amonestador. Oficial de comunicacions, enllaci senyal extern al meu comunicador.
Va treure el cilindre comunicador d'una de les butxaques del pit de la seva túnica.
- Confio que se n'adoni que aquestes naus d'aquí probablement estiguin armades -el va advertir en Níriz.
- Oh, estic segur que ho estan -va convenir en Thrawn.
- Llavors, no hauríem de fer alguna cosa? -va preguntar en Níriz, tractant de no perdre la paciència.
-Estem en alerta total de batalla -li va recordar en Thrawn -. Per ara, això hauria de ser suficient. - Va aixecar el seu intercomunicador i el va activar amb el polze -. Nau espacial no identificada, en parla la Nau Colònia d’Alderaan Amonestador. Si ens entén, si us plau respongui.
Va apagar el comunicador.
- Nau Colònia? -va repetir en Níriz amb el nas arrufat.
- Som una vista bastant imponent -va assenyalar en Thrawn -. No vull que la nostra mida els espanti.
En Níriz mirà als caces que s'acostaven. No només l'almirall no volia barallar-se, ni tan sols volia preocupar-se. Potser canviés d'opinió quan volessin la superestructura de comandament.
- I pretén que entenguin bàsic?
- Estan prou a prop de l'Espai Salvatge per haver-se topat amb comerciants o traficants de l'Imperi -va dir en Thrawn -. Si no és així, sé un parell d'idiomes més que podem provar.
De sobte, el pont es va omplir de sorollosa estàtica.
- Hola, Nau Colònia -va dir una veu xiuxiuejant -. Sóc Creysis, governant d'aquest sistema i senyor de tot el que veig. Com us atreviu a envair el meu regne sense el meu permís?
- Més naus -va dir l'oficial de sensors -. Procedents de darrere d'aquesta petita lluna a babord. Vint... trenta... trenta-vuit en total. Una nau més gran, de la mida d'un vaixell de càrrega pesat, apareixent darrere.
- Llancin el segon esquadró TIE -va ordenar en Níriz -. I que dos esquadrons més es preparin immediatament.
- Avortin aquesta ordre -va dir en Thrawn de nou -. Que l'esquadró d'avançada es retiri a formació d'escorta tancada.
- Senyor, li recomano encaridament que ho reconsideri -va dir en Níriz, amb una mà premuda en un puny frustrat. Aquest alienígena de pell blava no entenia res de tàctiques estàndard? -. Tot el propòsit d'una pantalla de caces és enfrontar-se a l'enemic a una distància segura i obligar-lo a revelar el seu armament.
- Estic al corrent d'això, gràcies -va dir en Thrawn, centrant clarament la seva atenció sobre la flota que s'aproximava -. No es preocupi, no atacaran. No fins que tinguin una millor idea de les nostres capacitats.
Va encendre el seu comunicador de nou.
- Les nostres disculpes, Creysis -va dir -. No ens vam adonar que estàvem molestant. Ens anirem immediatament, per descomptat, tan aviat com les nostres naus d'exploració estiguin de nou a bord.
L'estàtica va tornar.
- Accepto les seves disculpes -va xiuxiuejar en Creysis -. Què és el que busquen?
- Una nova llar per als nostres colons -va dir en Thrawn -. Una en la qual no ens entremetem amb vostè o qualsevol altra persona, és clar. Per casualitat sap d'algun món com aquest?
- Pot ser -va dir en Creysis -. Potser hauríem de trobar-nos personalment per a una conversa.
-Això seria molt generós de la seva part -va dir en Thrawn -. Puc oferir l'hospitalitat de l’Amonestador per a una reunió?
- Com a mostra de la meva confiança, aniré -va dir la veu xiuxiuejant -. Faré que preparin el meu transport immediatament.
- Espero ansiós reunir-me amb vostè -va dir en Thrawn -. Fins aviat. - Va apagar el comunicador i el va tornar a la butxaca del seu pit -. Ordeni què dos TIEs romanguin fora per escortar al nostre visitant fins a l'hangar -va instruir l'oficial de control de caces -. La resta tornarà a l'hangar, però romandrà en estat d'alerta. Totes les estacions seguiran en disposició de combat.
- Sí, senyor.
- Comandant Parck, vostè es quedarà aquí -va continuar en Thrawn -. Capità Níriz, vingui amb mi. Tenim preparatius a fer abans que arribin els nostres hostes.