Decisió de comandament
Timothy Zahn
I
Feia una
dotzena de salts que havien sortit dels Mons del Nucli, endinsant-se en els
Territoris de la Vora Exterior, amb els seus bàrbars monstres no-humans i el
seu menyspreu tot just vetllat per la glòria i la benevolència que
personificava l'Imperi. Feia quatre salts que havien deixat enrere fins i tot
aquesta pàl·lida caricatura de la civilització per entrar a la regió
escassament cartografiada denominada Espai Salvatge. Ara, amb aquest últim salt,
el Destructor Estel·lar Imperial Amonestador
havia deixat darrere fins i tot això.
Davant
d'ells s'estenien les Regions Desconegudes. Darrere d'ells estava l'Imperi. I,
a tots els efectes pràctics, les seves carreres arruïnades.
- Informe
de sensors davanters, capità -va exclamar un oficiar des de la trinxera de
tripulació d'estribord -. No hi ha senyals de naus espacials.
- Rebut
-va dir el capità Dagon Níriz, escodrinyant pel finestral del pont el fosc sol
vermell que brillava en la distància propera. Les moribundes brases d'una
estrella una vegada gloriosa. Què
tremendament simbòlic -. Llancin un esquadró de caces TIE -va ordenar -.
D'acord amb les ordres de l'almirall.
- Sí,
senyor.
Va
escoltar uns passos al seu costat.
-Bé, aquí
està -va comentar el General larr Haverel -. El nostre nou destí. Sembla molt
atractiu, oi?
- No es
veu molt diferent d'una mort lenta -va dir en Níriz sense embuts.
-Sí -va
murmurar en Haverel -. Suposo que una mort lenta és el que passa quan et trobes
en el costat equivocat de la política del Palau Imperial.
En Níriz
va assentir amb amargor. Ell mateix havia vist com succeïa, una vegada i una altra:
intrigues i disputes entre assessors, consellers i aduladors de la cort
imperial, competint sempre per l'atenció i el favor de l'Emperador. La tensió
entre dos bàndols podia de vegades anar creixent durant anys, i esclatar de
sobte i acabar en qüestió de dies o fins i tot hores, el perdedor i els seus
aliats acabaven executats o -si els vencedors se sentien particularment indulgents
aquest dia- enviats a l'exili a un món perdut com Abregado o Tatooine.
I
l'almirall havia estat al bell mig del joc, segons deien els rumors, jugant amb
entusiasme i un cert grau de finor. Si hi havia acabat obtenint aquesta missió
d'exploració i cartografia a les Regions Desconegudes, devia haver perdut en
gran.
Però això
no era raó perquè en Níriz i en Haverel, i la resta de la tripulació de l’Amonestador, haguessin de perdre amb ell.
Cap raó en absolut.
De cua d'ull,
en Níriz va veure que els oficials de la trinxera de tripulació d'estribord es
posaven rígids, passant la seva atenció a popa. En Níriz es va quedar on era,
mirant les formes fosques dels caces TIE mentre es realineaven en formació de
recerca, fins que va sentir les suaus petjades darrere d'ell a la passarel·la
de comandament.
-
Almirall -va dir, tornant-se només llavors.
Era, en
efecte, com havia conjecturat, l'almirall Thrawn.
- Capità
-va dir l'almirall amb aquesta veu seva tan acuradament conreada -. Informi.
- Hem
arribat, senyor -va dir secament en Níriz, mirant-lo amb la barreja de
fascinació i repugnància que havia seguit al Thrawn des que el capità Voss
Parck el trobés en algun planeta perdut aquí a les Regions Desconegudes i el portés
a la Cort Imperial. Amb forma bàsicament humana, la pell blava i els brillants
ulls vermells d’en Thrawn mostraven però a les clares la seva condició
alienígena. I a l'Emperador no li agradaven els alienígenes.
En Parck
hauria d'haver estat sancionat o executat a l'instant per aquest tipus
d'arrogància. L'única raó per la qual no havia estat així era que en Thrawn,
pel que sembla, havia resultat ser un estrateg bastant competent. Li havien
donat formació d'Acadèmia privada, ascendint a una velocitat espectacular entre
les files, i, en última instància, se li havia nomenat oficial de comandament.
L'Emperador
havia tolerat la seva presència. Per què, en Níriz mai ho sabria. Però per a la
immensa majoria de la resta de la cort la seva presència era intolerable.
- Sí, ja
ho veig -va dir en Thrawn amb sequedat, mirant momentàniament sobre l'espatlla
d’en Níriz amb aquests ulls brillants -. Però aquests caces ja haurien d'estar
més lluny a hores d'ara. Quant de temps després de la nostra arribada va
ordenar el seu llançament?
- Immediatament,
senyor -va dir en Níriz, tractant de mantenir la veu educada. Tant si li
agradava aquesta feina com si no, seguia sent un oficial imperial, i obeïa
ordres -. Potser hi ha hagut algun problema amb la llista de comprovació prèvia
al llançament, els tripulants no estan acostumats a tractar amb els hipermotors
d'aquests nous exploradors TIE.
- Si és
així, és una deficiència que necessiten corregir -va dir en Thrawn -. Pràctica
de llançament, capità, a partir d'ara. Ocupi’s d'això personalment, si us plau.
En Níriz va
serrar les dents.
- Sí,
senyor -va aconseguir dir, cridant l'atenció de l'oficial de comunicacions -.
Digui al comandant Parck que acudeixi al pont.
- Sí,
senyor.
En Níriz va
mirar en Thrawn, amb un petit toc de rancorosa satisfacció parpellejant a
través d'ell. Potser en Parck no hagués estat sancionat en l'acte, però els
enemics d’en Thrawn no ho havien oblidat. El que va arribar a ser capità del
seu propi Destructor Estel·lar classe Victòria, havia estat sumàriament
despullat d'aquest comandament, degradat a comandant, i posat a bord de l’Amonestador com a primer oficial d’en
Níriz. Ho tenia ben merescut.
L'almirall
l'observava amb una expressió indesxifrable a la cara alienígena.
- Tinc
entès, capità, que no considera que aquesta missió valgui la pena.
- No,
senyor, no ho crec -va dir en Níriz, baixant desacostumadament la veu per
mantenir les seves paraules fora de l'abast de les oïdes del personal en les
trinxeres de tripulació. Les diferències entre els oficials superiors no eren
de la incumbència de les files inferiors -. Si em permet parlar lliurement,
crec que és una completa pèrdua del temps, l'energia i els recursos de l'Imperi.
Amb els informes de disturbis apareixent per tot l'Imperi, enviar-nos aquí a
servei de mapeig un Destructor Estel·lar totalment equipat és simplement
estúpid.
- Potser
-va dir en Thrawn. Si es va sentir ofès per l'audàcia d’en Níriz, la seva
expressió no ho va demostrar -. D'altra banda, l'Imperi és una entitat viva.
Totes les entitats vivents han de créixer si volen sobreviure.
- Hi ha
un munt d'espai per al creixement dins de les nostres fronteres -va respondre
en Níriz -. Hi ha d'haver centenars de mons allà als quals gairebé no hem mirat
si més no.
- El Cos
d'Exploració pot lluitar amb això -va dir en Thrawn amb un deix de menyspreu -.
Les Regions Desconegudes són el futur de l'Imperi, Capità. És lògic que la
Flota Imperial lideri el camí.
En Níriz
es va mossegar la llengua. En Thrawn li estava buscant el costat bo, això li ho
havia de concedir. Potser fins i tot s'havia convençut a si mateix que, de fet,
no havia perdut l'última baralla política.
-És clar
-va dir en veu alta -. Senyor.
Un
moviment en l'arc que conduïa al pont de popa va atreure la seva atenció: el
comandant Parck havia arribat.
- Amb el
seu permís, almirall, començaré amb les pràctiques de la tripulació d'hangar.
- Molt bé,
Capità -va dir en Thrawn, amb els seus ulls de nou en el paisatge estel·lar
exterior -. Que es concentrin de moment en exercicis previs al llançament. No
crec que anem a estar més d'una hora o dues en aquest sistema, i no vull que
els TIEs es quedin fora quan estiguem llestos per saltar.
- Sí,
senyor -va dir en Níriz. Passant pel costat de l’alienígena de pell blava, es
va allunyar iradament per la passarel·la de comandament, bullint en silenci per
a si mateix. Enviar al capità de la nau a ocupar-se personalment de les
tripulacions de caces TIE era gairebé tan degradant com una bufetada a la cara
en públic. No era d'estranyar que en Thrawn hagués aconseguit que li exiliessin
aquí. L'únic misteri era per què els cortesans imperials havien trigat tant de
temps a fer-ho.
***
Estaven
en el seu quinzè sistema quan van trobar el seu primer senyal de vida intel·ligent.
O millor dit, quan ella els va trobar a ells.
- Hi ha
tres, capità -va informar l'oficial de sensor -. D'uns vint metres de llarg, aproximadament
de la mida d'una fragata duanera Oracaiana. Configuració no reconeixible;
armament desconegut.
- Rebut
-va dir en Níriz, dret a la passarel·la de comandament amb en Thrawn i en Parck
i mirant a la nau espacial que s'acostava. Un disseny estrany, però amb la
forma compacta i d'aspecte àgil dels caces. Un esquadró de caces TIE ja estava
sortint de l'hangar, amb un segon esquadró en espera -. Control de TIEs: ordeni
a l'esquadró d'avançada que els adverteixi perquè retrocedeixin.
- Avorti
aquesta ordre -va dir en Thrawn abans que l'oficial pogués confirmar-ho -.
L'esquadró d'avançada ha d'assumir una formació d'escorta oberta per davant de l’Amonestador. Oficial de comunicacions,
enllaci senyal extern al meu comunicador.
Va treure
el cilindre comunicador d'una de les butxaques del pit de la seva túnica.
- Confio que
se n'adoni que aquestes naus d'aquí probablement estiguin armades -el va
advertir en Níriz.
- Oh,
estic segur que ho estan -va convenir en Thrawn.
- Llavors,
no hauríem de fer alguna cosa? -va preguntar en Níriz, tractant de no perdre la
paciència.
-Estem en
alerta total de batalla -li va recordar en Thrawn -. Per ara, això hauria de
ser suficient. - Va aixecar el seu intercomunicador i el va activar amb el
polze -. Nau espacial no identificada, en parla la Nau Colònia d’Alderaan Amonestador. Si ens entén, si us plau
respongui.
Va apagar
el comunicador.
- Nau
Colònia? -va repetir en Níriz amb el nas arrufat.
- Som una
vista bastant imponent -va assenyalar en Thrawn -. No vull que la nostra mida
els espanti.
En Níriz
mirà als caces que s'acostaven. No només l'almirall no volia barallar-se, ni
tan sols volia preocupar-se. Potser canviés d'opinió quan volessin la
superestructura de comandament.
- I
pretén que entenguin bàsic?
- Estan
prou a prop de l'Espai Salvatge per haver-se topat amb comerciants o traficants
de l'Imperi -va dir en Thrawn -. Si no és així, sé un parell d'idiomes més que
podem provar.
De sobte,
el pont es va omplir de sorollosa estàtica.
- Hola,
Nau Colònia -va dir una veu xiuxiuejant -. Sóc Creysis, governant d'aquest
sistema i senyor de tot el que veig. Com us atreviu a envair el meu regne sense
el meu permís?
- Més
naus -va dir l'oficial de sensors -. Procedents de darrere d'aquesta petita
lluna a babord. Vint... trenta... trenta-vuit en total. Una nau més gran, de la
mida d'un vaixell de càrrega pesat, apareixent darrere.
- Llancin
el segon esquadró TIE -va ordenar en Níriz -. I que dos esquadrons més es
preparin immediatament.
- Avortin
aquesta ordre -va dir en Thrawn de nou -. Que l'esquadró d'avançada es retiri a
formació d'escorta tancada.
- Senyor,
li recomano encaridament que ho reconsideri -va dir en Níriz, amb una mà premuda
en un puny frustrat. Aquest alienígena de
pell blava no entenia res de tàctiques estàndard? -. Tot el propòsit d'una
pantalla de caces és enfrontar-se a l'enemic a una distància segura i
obligar-lo a revelar el seu armament.
- Estic
al corrent d'això, gràcies -va dir en Thrawn, centrant clarament la seva
atenció sobre la flota que s'aproximava -. No es preocupi, no atacaran. No fins
que tinguin una millor idea de les nostres capacitats.
Va
encendre el seu comunicador de nou.
- Les
nostres disculpes, Creysis -va dir -. No ens vam adonar que estàvem molestant.
Ens anirem immediatament, per descomptat, tan aviat com les nostres naus
d'exploració estiguin de nou a bord.
L'estàtica
va tornar.
- Accepto
les seves disculpes -va xiuxiuejar en Creysis -. Què és el que busquen?
- Una nova
llar per als nostres colons -va dir en Thrawn -. Una en la qual no ens
entremetem amb vostè o qualsevol altra persona, és clar. Per casualitat sap
d'algun món com aquest?
- Pot ser
-va dir en Creysis -. Potser hauríem de trobar-nos personalment per a una
conversa.
-Això
seria molt generós de la seva part -va dir en Thrawn -. Puc oferir
l'hospitalitat de l’Amonestador per a
una reunió?
- Com a
mostra de la meva confiança, aniré -va dir la veu xiuxiuejant -. Faré que
preparin el meu transport immediatament.
- Espero
ansiós reunir-me amb vostè -va dir en Thrawn -. Fins aviat. - Va apagar el
comunicador i el va tornar a la butxaca del seu pit -. Ordeni què dos TIEs
romanguin fora per escortar al nostre visitant fins a l'hangar -va instruir
l'oficial de control de caces -. La resta tornarà a l'hangar, però romandrà en
estat d'alerta. Totes les estacions seguiran en disposició de combat.
- Sí,
senyor.
-
Comandant Parck, vostè es quedarà aquí -va continuar en Thrawn -. Capità Níriz,
vingui amb mi. Tenim preparatius a fer abans que arribin els nostres hostes.