CAPÍTOL 20
Quina és
la diferència entre un ewok i un wookiee?
Uns
dos-cents quilos!
-Jacen Solo, edat 15
Si eres
un comando de la GAG apostat a l’Ànakin
Solo, l’últim que voldries veure en aquest moment era una ala de vol d’InvisiblesX
Jedi atacant l'hangar ja devastat en batalla que t'havien assignat defensar.
Han estava bastant segur d'això. I estava absolutament segur que no volien
veure al Falcó Mil·lenari seguint-los...
no després de l'anunci que la Tenel Ka acabava de fer... no quan algunes crosses
casposes que estaves protegint eren Moffs imperials.
Amb els
canons de l'ala de vol d’InvisiblesX disparant i els defensors de la GAG
retornant el foc des de totes les escotilles i cantonades, l'hangar ja era una
gran erupció. Però això no va impedir que en Han disparés una andanada de
míssils de commoció a la caseta de control, o deixés que la Leia girés el canó
blàster del Falcó cap a qualsevol
cosa que portés un uniforme negre.
La
conflagració es va esvair ràpidament quan Han i els Jedi van eliminar les armes
pesades dels defensors. Com un de sol, els InvisiblesX van baixar a la coberta
i van obrir les seves carlingues. Van sortir una dotzena de Mestres Jedi
liderant cinquanta cavallers Jedi, tots saltant i girant mentre els seus sabres
de llum batien una pluja de trets làser de tornada cap als seus atacants. Han
va mantenir al Falcó en alt perquè la
Leia i els seus dos artillers de canó -Jagged Fel i un aprenent avançat
anomenat Derek- poguessin proporcionar foc de cobertura.
Luke i
els altres Mestres van liderar el camí cap a la part posterior de l'hangar. La
punta filosa de la falca Jedi, estava llançant i empenyent amb la Força a
qualsevol soldat de la GAG tan ximple com per a enviar un tret en la seva
direcció. Un esquadró de franctiradors va començar a disparar des de les ruïnes
fumejants de la caseta de control; Saba Sebatyne rastellà l'aire amb una mà amb
urpes, i van venir volant de cap fins a la coberta. Una E-web que arribava tard
va obrir foc des de l'interior d'una reixa de ventilació; Kyp Durron va donar
uns copets amb el dit, i el canó es va doblegar, fent que l'arma fallés i
explotés. Un escamot de comandaments de la GAG en armadura negra va passar
corrent a través d'una escotilla, llançant dolls de foc dels blàsters de
repetició T-21; Luke va mirar una llançadora propera i la va fer donar tombs
fins a la seva línia.
Darrere
dels Mestres seguia el cos molt més gran de Cavallers Jedi, desplegant-se en
equips de dos i tres, assegurant les escotilles, desarmant -de vegades tallant
els braços- als combatents tenaços que es negaven a rendir-se, prenent el
control dels components vitals, incloent el camp de contenció i el sistema de
ventilació. En qüestió de segons els Jedi controlaven l'hangar, i els pocs
comandos de la GAG que encara no havien mort o s'havien rendit estaven o fugint
o llançant les seves armes a un costat.
En Han
va aterrar el Falcó, es va descordar
les corretges i es va tornar cap a la Leia. Els ulls d'ella ja estaven fixos
endavant a través del finestral, enfocats en algun lloc més enllà, i tenia La Mirada. El cor d'en Han va donar un
tomb... tot el seu ésser va donar un tomb. Havia vist aquesta mirada només en
dues ocasions, una vegada quan l’Ànakin havia mort i una vegada quan ella havia
pensat que Luke era mort, i havia passat cada minut de la caça de la Jaina
aterrit que anava a veure-la de nou. I no sabia si podria suportar-la... fins i
tot si ell i la Leia eren prou forts com per suportar la pèrdua del seu últim
fill.
Incapaç
de quedar-se quiet, i incapaç de decidir-se a preguntar-li, Han es va tornar cap
al seu panell de control de míssils i va començar a ingressar un nou conjunt
d'especificacions.
-3PO, vés
a carregar el míssil de baràdium.
-El míssil
de baràdium, capità Solo? -va preguntar C-3PO des del lloc de navegant darrere
d'ell-. No crec que el pla de l'amo Skywalker requereixi un míssil de baràdium.
-No ho
fa -va dir en Han-. Ja has sentit l'anunci de la Tenel Ka. Van matar l’Allana.
Si la Jaina també ha desaparegut, ningú que hagi tingut una part en això
sortirà d'aquesta...
Han va
sentir la mà de la Leia en el seu braç i va deixar que la seva pregària quedés
inconclusa, però no la va mirar. Tenia massa por.
-Han, hem
de donar-nos pressa. -Un clic va sonar
des del seient del copilot mentre ella es descordava l'arnès de seguretat-.
Jaina encara està viva.
La gola
d'en Han es va estrènyer.
-Encara?
No sabia
si deixar anar l'alè o contenir-lo fins que el seu cor comencés a bategar de
nou, però es va aixecar per sortir... i llavors va ser quan va veure que la Leia
encara tenia La Mirada.
-Leia -preguntà-.
Què...?
-És
Jacen. -La veu d'ella es va trencar, i la seva mà va lliscar pel braç d'ell per
agafar la seva-. Jaina el va vèncer.
Quan la
porta del pou de disposició es va obrir, Jaina estava asseguda al pis, on
l'ombra es convertia en llum, sostenint el cap d’en Jacen a la falda i
xiuxiuejant que ell no estava realment mort... que sempre tindria un lloc en el
seu cor , ara que ella per fi podia sentir de nou el seu vincle de bessons.
Excepte
que la Jaina no estava realment xiuxiuejant les paraules. En realitat, ni tan
sols estava pensant en elles. Imaginant-les podria haver estat una millor
manera de descriure-ho, o experimentant-les. Ella era més una testimoni dels
seus pensaments que la seva autora, perduda en aquest tèrbol submón d'angoixa que
només existia en l'estret marge entre la vigília i la mort.
Així que
quan Jagged Fel es va precipitar al pou de disposició i va començar a cridar
que l'havia trobat, que havien de donar-se pressa, ella no estava molt segura
del que estava veient. Va pensar que potser ell havia arribat per reunir-se amb
ella i Jacen, i això la va fer entristir una mica, encara que no va poder
entendre per què.
Llavors
Jag es va agenollar al seu costat i va tractar d'apartar a Jacen, i això la va
enfurismar. Va llançar a Jag amb la Força, cridant el que havia volgut que fos No el toquis, però va sortir com
«Dogtoqui».
No es
podia dir que Jag no era valent, es va aixecar i va tornar, ara movent-se més a
poc a poc. Aquesta vegada, no va tractar d'apartar-lo d'ella. Simplement es va
agenollar al seu costat i li va donar una injecció estimulant, i després li va agafar
la mà.
-L’ajuda
ve de camí, Jaina -va dir-. Estaràs bé.
Jaina no
estava segura de creure’l, però li va estrènyer la mà de totes maneres. A
mesura que la injecció estimulant feia efecte i el seu cap se li aclaria
lentament, va començar a recordar les coses que deixaria sense acabar si no ho
aconseguia... i, probablement, fins i tot si ho feia.
-Fer alguna
cosa... per mi? -va preguntar.
-Vas a
aconseguir-ho -va dir en Jag-. Ho prometo.
-No ho
pots prometre. -Jaina hauria somrigut, però la galta escorxada li feia mal
massa, i la boca... no, tota la cara, no semblava estar funcionant-li realment
bé-. I encara... necessito que tu...
-És clar
-va dir Jag-. El que sigui.
-Troba...
a Zekk.
Jag va
quedar bocabadat.
-D’acord
-va dir-. Tan aviat com arribin els metges, aniré a dir-li...
-No -va panteixar
la Jaina-. Ell està perdut. Li van donar durant l'atac d’InvisiblesX.
-Oh.
-Jag semblava encara més angoixat, i la Jaina el va estimar per això-. El
trobarem. No et preocupis.
-He de
preocupar-me.
-M’asseguraré
que el Mestre Skywalker també ho sàpiga -li va assegurar Jag-. Anem a
trobar-lo.
Si se’l pot trobar, va pensar la Jaina,
afegint en silenci la condició tàcita de les missions de recerca i rescat. Li
va estrènyer la mà de nou.
-Gràcies.
-No cal
donar les gràcies -va dir Jag-. Zekk és un bon home.
-No per...
Zekk. -Jaina va negar amb el cap... i va desitjar no haver-ho fet quan el coll
va esclatar en un dolor ardent-. Per arribar aquí primer. M'alegra... que hagis
estat tu.
-Jo també.
-Jag semblava més preocupat que satisfet-. Però aguanta. L'ajuda està de camí.
Jaina va
fer que sí, però va dir:
-La segona
cosa... Mirta Gev.
Jag va
alçar les celles.
-Sí?
-A dalt.
-Fins i tot amb la injecció estimulant, Jaina havia d'esforçar-se per parlar, i
els seus pensaments de nou estaven començant a tornar-se nebulosos-. Viva.
Treu-la... aquí.
Jag va
assentir.
-M’asseguraré
d'això.
-No algú
lent -va advertir la Jaina-. Ella té... rifles blàster.
-Això no
és cap sorpresa -va dir una veu familiar i arrogant-. És mandaloriana, oi?
Jaina va
alçar la mirada per veure els seus pares acostant-se corrent. Els seus ulls
estaven vermells i les seves cares estaven pàl·lides, però el seu pare estava
fent tot el possible per veure’s cregut i confiat, mentre que la seva mare
estava tractant -i fallant- d'ocultar la seva alarma darrere d'una façana de
calma.
Quan es
van acostar i van veure el cap d’en Jacen descansant a la falda de la Jaina,
finalment es van esgotar les seves últimes reserves de les bones formes. Els
llavis del seu pare van començar a tremolar i els ulls marrons de la seva mare
es van tornar líquids de tristesa. Es van agenollar al seu costat, tractant de
no mirar el cos del seu fill, però sense poder deixar de fer-ho, i semblaven
incapaços de parlar amb els nusos que se'ls van formar en les goles.
Després
d'un parell de segons, la seva mare va treure un encanyat d'aire de la
farmaciola que tenia a les mans i va immobilitzar el braç trencat de la Jaina,
mentre que el seu pare va trobar una llauna d’esteristèsic i acuradament va
ruixar les seves cremades. Les tasques van semblar ajudar-los a enfocar els
seus pensaments, i van començar a donar-li a l'espatlla sense cremar i al braç
sense trencar temptatives encaixades d’afecte.
En algun
nivell, sabia la Jaina, probablement estaven intentant tranquil·litzar-la, de
fer-li saber que res havia canviat entre ells. Però això era impossible, és
clar. Jaina s'havia convertit en l'Espasa dels Jedi, amb tot el que això
significava.
Sempre estaràs a primera fila, un foc que
cremarà als teus enemics, una foguera que guiarà als teus amics. La teva vida
és inquieta i no coneixeràs mai la pau, encara que et beneiran per la pau que
duràs a uns altres. Consola't en saber que, mentre estiguis ferma i sola,
altres es refugiaran en l'ombra que llences.
Això
havia dit Luke quan va nomenar a la Jaina Cavaller Jedi, i en això la Jaina
s'havia convertit. No era un destí que ella hagués triat... però qui podia
realment triar-lo? Dubtava que el seu germà hagués previst que el seu destí
acabaria aquí, jaient mort a la falda de la seva germana.
Quan l’esquena
va estar coberta d’esteristèsic, el seu pare finalment va semblar trobar la
força per parlar.
-Com estàs,
nena?
-Com...
Em veig -va respondre la Jaina-. I no només... per fora.
El seu
pare va assentir amb el cap.
-Sí, jo
també. -Va tornar a mirar cap a la porta, on la Cilghal acabava d'arribar,
davant d'un parell de joves Cavallers Jedi amb una llitera repulsora-. Però has
de tirar endavant, d'acord? No sé si podrem aconseguir-ho sense tu.
-Jo si. –La
Jaina va mirar a la seva mare, i després va afegir-: Vosaltres junts... res pot
trencar... això.
La seva
mare va somriure amb tristesa.
-Potser no
-va dir, fent un pas enrere perquè la Cilghal i els seus ajudants poguessin
començar a treballar-. Però estic molt cansada de posar-lo a prova. Així que
escolta al teu pare.
Els
soldats d'assalt de la Guàrdia d'Elit probablement sabien que un escamot no
podia fer front a tants Mestres Jedi. Però havien rebut l'ordre de retenir a
qualsevol preu el Centre de Comandament auxiliar de l'Ànakin Solo, i els homes valents naixien sota totes les banderes.
Així que ho van intentar.
I van
morir.
Quan va
acabar, el fum que surava al passadís era tan espès que en Han amb prou feines
podia veure per obrir-se pas a través de les parts de cossos. Els ulls li
ploraven i les mans li tremolaven, encara que això tenia més a veure amb la ira
que sentia que amb l'olor acre d'armadures foses i carn socarrimada. No
necessitava mirar sota cap dels cascos per saber que els homes escampats per la
coberta havien estat en el millor moment de les seves vides, alguns d'ells
només una mica més grans que el que havia estat l’Ànakin quan va caure davant
els yuuzhan vong, molts ells més joves que la Jaina... i en Jacen.
Han va
arribar al final del passadís, on Luke, Saba, Kyle, i els altres Mestres ara
estaven davant d'una enorme porta blindada. Es va aturar al costat d’en Jag Fel
i es va passar una mà per la cara. La Leia havia abandonat la nau, cap al
centre de curació d'un Drac de Batalla amb la Jaina i la Cilghal. Així que en Han
depenia de si mateix per calmar-se. Una vegada que la Cilghal es va pronunciar
que la Jaina estava prou estable com per moure-la, ell havia insistit en
quedar-se amb Luke per enfrontar-se als homes responsables per la mort de la
seva néta.
Però ara
en Han estava començant a qüestionar-se aquesta decisió. Estava més a prop del
que és normal d'estar perillosament fora de control, i -tot i que la Cilghal
assegurava que la Jaina ja no estava en cap perill immediat- no podia apartar
els seus pensaments d'ella. Va tancar els ulls i va tractar de calmar-se a si
mateix amb aquesta tècnica de respiració Jedi que la Leia li havia ensenyat.
No va funcionar.
Les mans li seguien tremolant, i els ulls se li van humitejar més que mai.
Finalment,
es va donar per vençut i va dir:
-Això em
posa malalt.
Jag el
va mirar, després va treure un petit tub flexible d'una borsa en el seu cinturó
d'equip.
-Tinc algunes
màscares filtrants, si això és d'ajuda.
-No és
l'olor. -Han va fer un gest amb la mà cap a la catifa de soldats morts darrere
d'ells-. Això. Quin sentit té? No és com si hagués quedat algú que pogués venir
a salvar-los.
Jag va
contemplar la carnisseria. L'assalt terrestre de Shedu Maad havia fracassat amb
la rendició de la Tahiri davant d’en Ben, i els elements de la tripulació de l’Ànakin Solo que no havien desertat
davant els Jedi en l'última mitja hora estaven morts o en el seu camí a cambres
de detenció al planeta. Els Moffs ni tan sols tenien possibilitats reals de
reforços des de fora de la nau; amb els Dracs de Batalla tornant a l'espai real
cada dos minuts, quan se les hi van arreglar per burlar al Megador, la mateixa batalla espacial s'estava tornant clarament a
favor de la coalició Jedi.
Finalment,
Jag va assentir i va dir:
-El meu
pare deia que era més fàcil aconseguir que un Moff inverteixi vides que diners.
Això sembla ser tan cert per al Romanent com ho va ser per a l'Imperi.
Una
sèrie de tremendes explosions va sonar des de la profunditat dins de la porta
blindada. Han va tornar la mirada per veure al Luke amb una mà estesa i la
porta obrint-se lentament. Sobresortint del llindar hi havia el monyó d'un dels
passadors de bloqueig de trenta centímetres que hi havia subjectat la pesada
porta al seu lloc.
-Increïble
-va panteixar Jag.
-Sí -va dir
en Han-. Ara saps a qui trucar si necessites moure una muntanya.
Tan
aviat com la porta es va obrir prou com per permetre-li la entrada, Saba es va
capbussar a través d'ella, seguida de prop per Kyp, Kyle, Corran, i els altres Mestres.
A continuació hi va haver una curta ràfega de xiscles de blàster i crits de
sorpresa, i per quan va arribar el torn d’en Han i Jag, sobretot a l'interior
hi havia quedat en silenci.
Per
decepció d'en Han, no va trobar als Moffs jaient morts en una fila quan va
ingressar a la càmera. Tots estaven asseguts al voltant d'una pantalla tàctica
que actualment no mostrava res més que estàtica de la Boira. Alguns estaven
sostenint les mans sobre ferides cremades sobre les seves espatlles, però la
majoria estava mirant les faldes amb expressions que anaven des del temor a la
ira. Un -un home jove d'una barba de boc negra i cap rapat- era estès a terra
en dues parts encara fumejants.
Saba,
Kyp i Kyle estaven al voltant de la taula darrere dels Moffs, amb els sabres de
llum en les mans però sense encendre’ls. La resta dels Mestres estaven ocupats
prenent al personal de comandament d’en Caedus sota custòdia. Han es va trobar
prement l'empunyadura del seu blàster tan fort que va pensar que podria
trencar-se, però va resistir la temptació d'aixecar la mà i començar a
disparar. Amb tots aquests Mestres aquí, els seus trets serien simplement
apartats de totes maneres.
Finalment,
Luke va entrar a la sala i va anar al capdavant de la taula.
-Com estic
segur que han sentit a hores d'ara, Darth Caedus és mort.
Els
Moffs van fer un murmuri d'afirmació; alguns semblaven preocupats, però cap
semblava trist.
-Bé.
Això els deixa amb dues opcions -va dir en Luke-. La primera és aquesta: es
converteixen en presoners de guerra hapans i s’enfronten a un judici per crims
de guerra pel seu atac de nanoassassí contra la família reial.
Diversos
Moffs van empal·lidir visiblement, però un -un home de rostre adust amb el
cabell curt color gris acer- en realitat va semblar alleujat.
-Aquesta
no sona com una opció molt atractiva -va dir-. Quina és la seva altra proposta?
Luke es
va girar i va estudiar a l'home per un moment, després va dir:
-Francament,
Moff Lecersen, la meva altra proposta m’emmalalteix. Però necessitem el suport
del Romanent, i de les seves flotes, per posar fi en aquesta guerra. La forma
més fàcil d’aconseguir-ho és convidar al Consell de Moffs a unir-se a nosaltres
en el restabliment de l'Aliança Galàctica.
Un
murmuri d'alleujament va recórrer la taula, però ara Lecersen semblava
preocupat, els seus ulls es van estrènyer de suspicàcia.
-Això sembla
més generós, Mestre Skywalker -va dir-. Quin és l'inconvenient?
Luke li
va fer senyals a Jag perquè s'avancés, i després el va empènyer cap al front de
la taula.
-Ell -va
dir-. Puc lliurar-los als hapans, o puc lliurar-los a algú que els deixarà
viure... mentre romanguin en línia.
La
majoria dels Moffs van arrufar els celles confusos, però Lecersen es va inclinar
cap endavant i va estudiar per un moment la cara d’en Jag.
-No ets
un dels fills de Soontir Fel?
-Això és
correcte -va dir Jag-. Sóc Jagged Fel.
-Ja veig.
-Lecersen es va inclinar cap enrere, contemplant al Luke, llavors contemplant a
Jag. Finalment, va preguntar-: Creus estar a l'altura, fill?
En Jag
va arrufar les celles.
-A l'altura de què, senyor?
Va ser
Luke qui va respondre.
-De prendre
el lloc d’en Pellaeon -va dir-. Administrar al Consell de Moffs, almenys fins
que l'actual crisi es resolgui.
-Ens estaries
fent un favor, comandant Fel. Tens bona sang imperial, i l'alternativa seria...
-Lecersen va fer una pausa i va mirar al voltant de la taula, dirigint la resta
del seu comentari als seus col·legues moffs-... bé, probablement un llarg i
desagradable empresonament, seguit d'una mort encara més desagradable.
Una llum
va semblar arribar als ulls de diversos dels altres Moffs, i van començar a
assentir amb el cap amb entusiasme. Però Jag semblava estar tan atordit per tot
com Han, i simplement es va quedar davant la taula arrufant les celles,
tractant de donar sentit a les implicacions del que proposava en Luke.
Finalment,
es va tornar cap al Luke.
-Per què
em llances això de forma tan sorprenent? -preguntà-. Hauria estat bo tenir una
mica de temps per pensar-ho.
-Per a
tu -va dir en Luke, assentint-. Però volia que als Moffs els hi quedi clar que
això no és una cosa que tu vas
arreglar... que els hi estàs fent un servei, no conspirant per prendre el
poder.
-I també
fent un servei la galàxia -va afegir un Moff de cara rodona, ulls sortits i
papada-. Sense el nostre suport, a la coalició Jedi li costarà molt convèncer a
Bwua'tu i als seus col·legues almiralls que s'han reincorporat a l'Aliança
Galàctica.
-I amb
les nostres flotes, l'Aliança tindrà l'energia que necessita per obligar a la
Confederació a anar a la taula de negociació -va afegir un altre moff-. Podries
acabar la guerra, comandant Fel.
Jag va
sospirar i les entranyes d'en Han van començar a retorçar-se en un nus furiós.
-Veient-lo
amb aquesta llum -va dir Jag, la seva veu era forta però no tenia entusiasme-,
realment no tinc elecció.
Lecersen
va somriure, llavors es va posar dempeus i va començar a oferir-li la mà a Jag,
i això va ser massa per al Han. Es va posar ràpidament entre ells i després va
girar per fer front al Luke.
-Això és
tot? –Va exigir-. Simplement vas a permetre'ls canviar de bàndol?
-És el
millor per a la galàxia, Han -va dir en Luke. Encara que hi havia un deix de
tristesa en els seus ulls, la seva cara mantenia la compostura-. Però si hi ha
alguna cosa que vulguis abordar...
-És clar
que hi ha alguna cosa que vull abordar! -Han es va tornar cap a la taula, amb
el blàster encara en la mà-. De qui va ser la idea de ficar al nanoassassí a
bord de la nau insígnia de la Tenel Ka?
La
majoria de les cares dels Moffs anaven de sorpreses o espantades a alleujades.
Però un, un Moff de mandíbula quadrada amb port militar i freds ulls blaus, va
començar a semblar preocupat... especialment quan els altres van assenyalar amb
el cap cap a ell.
Han va
caminar fins a la taula i va pressionar el canó del seu blàster contra el cap
de l'home.
-Quin és
el teu nom? -Han no sabia per què li importava. Potser estava fent temps perquè
no volia disparar-li a un home, ni tan sols a un assassí de nens, a sang freda,
o potser perquè no volia desviar l'acord de pau cap a la seva venjança
personal. Però, com podria deixar que aquest home, o qualsevol dels Moffs,
quedessin impunes del que li havien fet a l’Allana? - Va ser idea teva?
-Per què
t'importa? -Considerant que hi havia un home molt enfadat sostenint un blàster
contra el seu cap, el Moff estava sorprenentment tranquil-. Els meus «amics»
m'han designat perquè em recaigui la culpa. Així que endavant, si cal.
Han va
desactivar el fiador. Quan ningú va intentar impedir-li prémer el gallet, va
mirar al voltant de la taula cap als Mestres, els qui estaven tots observant
amb les mans creuades.
-Què passa?
-exigí-. Van a deixar-me disparar-li en aquest tipus?
-Éz la
teva elecció -va dir la Saba-. Aquezta no creu que interfereixi amb el noztre
acord de pau. Tenim zuficientez moffz. Mata a dos.
Han va
començar a sentir-se més ximple que enutjat. Va mirar al Luke.
-Tu també?
Luke va
arronsar les espatlles.
-Ningú
estranyarà a un Moff, no després de tota la matança que ja ha passat aquí -va
dir-. Així que endavant... si això va a fer-te sentir millor.
Aquest
era el problema, és clar. No li faria sentir millor. No era un Moff qui era
culpable d'enviar el nanoassassí darrere de la Tenel Ka, van ser tots ells. I
els soldats que l'havien ficat a bord del Reina
Drac. I els científics que havien desenvolupat la maleïda cosa en primer
lloc.
Han va
contemplar això per un moment i després va tornar a mirar al Luke.
-No crec
que aquest sigui suficient -va dir-. A quants em deixarien matar?
Això va
causar una inquieta agitació al voltant de la taula... especialment quan Luke
va examinar la qüestió per un moment, llavors va preguntar:
-Bé, quants
creus que serien necessaris?
Han va
veure per l'espurna que va arribar als ulls de la Saba, Kyle i Kyp que sabien
tan bé com ell que Luke no anava a deixar-li matar a cap dels Moffs... que
havien sabut tot el temps que ell no mataria a ningú i només li havien donat
l'espai necessari perquè arribés en aquesta conclusió per si mateix.
Han va
fer que els Moffs es retorcessin una mica més i després finalment va baixar el
blàster.
-Probablement
més dels que es poden permetre. -Es va dirigir a Jag-. Però han de pagar pel
que van fer. Potser establir una missió per ajudar els mons pobres o alguna
cosa així... una missió molt generosa.
Lecersen
va arrufar les celles.
-No sé
si tenim els recursos per...
-Crec que
és una excel·lent idea -va interrompre el Moff al qual Han havia estat amenaçant-.
I espero que se m’uneixi en ser un dels majors contribuents, Moff Lecersen...
considerant que vostè va ser qui va
suggerir el mètode de lliurament.
La cara
d’en Lecersen va empal·lidir.
-Aquest és
un argument persuasiu.
-Bé -va dir
una veu familiar des de la porta-. Estic segura que per l’Allana seria un honor
tenir una missió així empresa en la seva memòria.
Juntament
amb tots els altres, Han es va girar per trobar la Tenel Ka entrant a gambades
a l'habitació. Estava vestida com una reina guerrera, amb un vestit de vol d’eletrotex
opalescent i un sabre de llum a la mà. Tenia una fúria tot just continguda que
fins i tot Han podia sentir, però ella semblava tenir les seves emocions sota
molt millor control que ell.
La Tenel
Ka es va aturar al costat d’en Han i va reconèixer les reverències que va rebre
de tots, excepte els Moffs, llavors va dir:
-Gràcies,
capità Solo, per suggerir-ho... i per no fer malbé una rara oportunitat de
posar fi en aquesta guerra.
Els ulls
d'en Han es van eixamplar pel xoc.
-Estàs d'acord
amb deixar-los anar?
-No, no
estic «d'acord» amb la seva traïció, i mai ho estaré. Però sóc una Reina. No
puc posar el meu desig de venjança personal per davant del meu deure de posar
fi en aquesta guerra. –La Tenel Ka va llançar una gelada mirada assassina els
moffs-. I aquesta, senyors, és l'única raó per la qual se’ls permetrà viure.
Suggereixo que mai tornin a provar la meva paciència.
Tots els
Moffs van fer que sí amb el cap per indicar la seva comprensió, i Lecersen fins
i tot va fer una reverència.
-No ho
farem, Sa Majestat -va dir-. El consell es disculpa sincerament per la seva
indiscreció.
-No va
ser una indiscreció, Moff -va dir la Tenel Ka-. I si alguna cosa com això torna
a passar, no serà al consell al qual donarem caça.
La Tenel
Ka va girar, el seu rostre encara ennuvolat d'ira i es va encaminar cap a la
porta.
-Vine amb
mi, capità Solo -va dir, indicant-li que la seguís-. Hi ha una cosa que he de
dir-te.
