CAPÍTOL 20
Quan el transbordador imperial tancava les ales per posar-se
en la plataforma de descens més alta, Darth Sidious va veure una petita nau
espacial fugint de Mustafar. Però no podia ordenar que el transbordador la
perseguís: la urgent intranquil·litat era més forta que mai i estava lligada al
planeta, no a la nau.
Les tropes clon van desembarcar primer i es van desplegar
pel silenciós edifici per assegurar-se que res posés a l'emperador en perill.
Solament van trobar cadàvers. Després, quan Darth Sidious va inspeccionar el
centre de comandament, un dels soldats va entrar per una porta exterior.
—Hi ha alguna cosa aquí fora —va informar.
Això és. Tan ràpid
com va poder, Darth Sidious va seguir als soldats fora, cap a les ribes de
sorra negra del riu de lava. Un monticle carbonitzat jeia a un costat. No, no pot ser!
Però era. El seu prometedor nou aprenent, qui anava a ser el
més gran Sith de tots els temps, mutilat i cremat, potser mort. Darth Sidious
va serrar les dents amb frustració i odi. Part d'ell volia donar-se la volta i
deixar el que quedava de Darth Vader cremant-se fins a fer-se cendres en la
lava creixent. Fins i tot si estigués viu, si pogués ser salvat, Vader quedaria
lesionat.
I no solament amb extremitats mecàniques. La Força —tant el Costat
Fosc com el Lluminós— era generada pels éssers vius i per manipular-la es
necessitava carn viva. Darth Vader mai seria capaç de llançar rajos blaus de la
Força; això requeria mans vives, no metàl·liques. I amb tant del seu cos
reemplaçat per màquines, mai s'acostaria al potencial que tenia.
És realment una pena,
va pensar Darth Sidious, controlant la seva ira, però potser no irreparable. Fins i tot disminuït, Darth Vader seria
fort i no quedava cap Jedi que li desafiés. Darth Sidious s'havia encarregat
d'això personalment. Així que va continuar caminant fins que va poder
inclinar-se sobre el cos. I per a la seva sorpresa, el seu aprenent encara
estava amb vida.
L'alleujament va escombrar els seus dubtes.
—Portin una càpsula mèdica immediatament —va ordenar
l'emperador, i els clons van sortir corrent a complir amb el mandat. Es va
ajupir, va posar una mà en el front de Darth Vader i va usar el Costat Fosc per
mantenir-lo viu.
***
Quan van fugir de Coruscant, Yoda va deixar que Bail Organa
triés el destí. El senador va escollir un recòndit projecte arqueològic en
l'asteroide Polis Massa. Allà van configurar una balisa de localització i van
esperar amb esperança a Obi-Wan.
Amb res a fer excepte esperar, Yoda automàticament va trobar
una habitació tranquil·la i es va asseure a meditar. L'ésser que havia estat
tractant de contactar-lo segurament no podria aconseguir-ho a través de la
boira del Costat Fosc recentment enfortida, però l'hàbit s'hi havia fet fort.
Per a la seva sorpresa, aquesta vegada el contacte es va establir.
Qui-Gon Jinn!
Amb raó la presència se sentia familiar.
«Encara molt per aprendre hi ha».
«Paciència», va respondre Qui-Gon. «Tindràs el temps que jo
no vaig tenir. Amb la meva ajuda, seràs capaç de fusionar-te amb la Força quan
vulguis i mantenir, al mateix temps, la teva consciència individual».
«Vida eterna», es meravellà Yoda.
La història de Darth Plagueis era, d'alguna manera, veritat.
Es pot aconseguir l'habilitat per
resistir la mort, però solament per a un mateix. Darth Plagueis mai ho va aconseguir,
solament un xaman dels Whills, i cap Lord Sith podrà aconseguir-ho mai. És un
estat que s'adquireix a través de la compassió, no de l'ambició.
Tornar-se un amb la
Força i influència encara tenir. El pensament era enlluernador. Un poder major a tots, això és. Yoda va
inclinar el cap. «En un gran Mestre Jedi t'has convertit, Qui-Gon Jinn. En el
teu aprenent, amb gratitud, em convertiré».
Va sentir l'aprovació de l'antic Jedi, just abans que Bail
Organa entrés per dir-li que Obi-Wan estava descendint. El contacte es va
trencar, però Yoda sabia que Qui-Gon no tindria dificultats en el futur per
contactar-hi, ara que ho havia fet una vegada. Almenys alguna bona notícia hi
havia per explicar-li a Obi-Wan.
Quan l’esquif es va posar, Obi-Wan va saltar del seient de
pilot i amb delicadesa va aixecar la Padmé, que encara estava inconscient. Yoda
i Bail estaven esperant al final de la rampa. Bail va fer un cop d'ull a la
Padmé i estupefacte va dir:
—Portin-la al centre mèdic, ràpid.
Tenen un centre mèdic,
bé. Obi-Wan havia temut que les instal·lacions mèdiques en un asteroide
aïllat fossin massa rudimentàries per tractar el que fos que afligia a la Padmé.
Hauria d'haver-se despertat quan Darth Vader va deixar d'asfixiar-la, però no
ho havia fet... encara que Obi-Wan no sabia massa sobre dones embarassades.
Potser era una altra cosa el que estava malament.
Alleujat, va lliurar la Padmé als droides mèdics i va anar a
asseure a la sala d'observació amb Bail i Yoda. Moments després, un dels
droides es va acostar a la finestra.
—En termes mèdics, està completament saludable —va informar
el droide—. Però per raons que no podem explicar, l'estem perdent.
—Està morint? —Va preguntar Obi-Wan horroritzat. No, no! No podria suportar una altra
pèrdua com aquesta.
Però el droide mèdic va assentir amb el cap.
—No sabem per què. Ha perdut les ganes de viure.
Jo sé per què, va
pensar Obi-Wan. Anakin li va trencar el
cor.
—Necessitem operar aviat si volem salvar als bebès —va
continuar el droide—. Està embarassada de bessons.
—Salvar-los hem —va ordenar Yoda—. La nostra última
esperança són.
Els droides metges es van posar a treballar. Van insistir
que Obi-Wan s'unís a ells, encara que ell no sabia què podia fer. Però els
droides van pensar que el contacte humà podia ajudar i... aquests eren els
fills de l’Anakin i era l'últim que Obi-Wan podia fer pel seu amic mort. Es va
quedar aturat a un costat, sostenint la mà de la Padmé i sentint-se inútil.
Quan el primer dels nadons va néixer, Padmé es va despertar.
Va mirar a Obi-Wan amb desconcert; després va veure als droides mèdics i va
semblar adonar-se del que estava passant.
—És una nena? —Va murmurar.
—No sabem —va respondre Obi-Wan, sentint-se atabalat—. En un
minut.
—És un nen —va informar el droide mèdic, sostenint-lo. El
bebè estava arrugat i amb el rostre enrogit, els seus ulls ben tancats a la
llum, però Padmé va somriure i es va estirar cap a ell.
—Luke —va dir ella i li va acariciar el front amb els dits.
—I una nena —va agregar el segon droide. A diferència del
seu germà, aquest nadó tenia els ulls ben oberts i mirava en direcció a la Padmé,
com si volgués veure i memoritzar la seva cara.
—Leia —va dir Padmé.
—Tens bessons, Padmé —li va parlar Obi-Wan—. Et necessiten, lluita!
El cap de la Padmé va girar d'un costat per a un altre sobre
el llit, en un gest de negació.
—No puc —va murmurar ella. Amb un gest de dolor, va buscar
la mà d’Obi-Wan. Estava sostenint alguna cosa, un tros de fusta tallada amb una
corda llarga.
—No gastis energia —li va dir Obi-Wan, però ella va sostenir
el penjoll elevat com si fos quelcom preciós.
—Obi-Wan —va dir Padmé gairebé sense alè—, hi ha bondat en
ell —va fer una pausa, encara sense aire—. Sé que... encara... hi ha... —La
seva veu es va esvair i la seva mà va caure. Obi-Wan va sentir que la vida la
deixava.
Va creure en Anakin
fins al final, va pensar Obi-Wan i va baixar el cap. No sabia si les
llàgrimes eren per la Padmé o per l'amic que havia perdut, o per tots dos.
***
La càpsula mèdica va mantenir a Darth Vader viu durant el
viatge cap a Coruscant. Els droides metges del Centre de Reconstrucció Imperial,
el millor de la galàxia, estaven preparats i a l'espera, gràcies al missatge
urgent de l'emperador. Van examinar al pacient de seguida. Hi havia molt
treball per fer, van informar. D'haver estat solament amputacions, hi hauria
estat tan sols una qüestió de reemplaçament; però les cremades feien les coses
més difícils. Es necessitarien connexions especials per poder reemplaçar les
cremades. El pitjor era que els pulmons de Darth Vader estaven cremats.
Necessitaria un dispositiu de respiració permanent per respirar. I...
—Facin-ho —va ordenar l'emperador.
Els droides van assentir amb el cap i van tornar a
treballar. Darth Sidious caminava d'un costat a un altre. Fins i tot un emperador, fins i tot el Lord Fosc dels Sith, amb tots
els recursos i la tecnologia del nou Imperi Galàctic, té poc a fer per apressar
el procés de recuperació.
Molt després, va aparèixer un droide mèdic.
—Milord, ha finalitzat la reconstrucció —li va informar—.
Està amb vida.
—Bé —va dir Darth Sidious amb alguna cosa molt semblada a
l'alleujament—. Bé.
El droide el va portar al quiròfan. Hi havia una figura
negra estirada sobre la taula d'operacions. Guants i botes negres cobrien les
extremitats mecàniques; una màscara negra brillant com un mirall amagava el
rostre amb cicatrius. La taula va començar a inclinar-se i va deixar a la
figura en una posició alçada. Se sentia una respiració.
Sí —va pensar
Darth Sidious— els aterrarà. Encara que
no serà tan poderós com alguna vegada vaig pensar, encara serà més poderós que
ningú.
—Lord Vader —va dir Darth Sidious—, pot aixecar-se.
Una veu greu, distorsionada pels altaveus dins de la
màscara, va respondre:
—Sí, mestre —el casc va girar, com si els ulls cremats i
afeblits dins d'aquest estiguessin observant l'habitació, ajustant-se a les
pantalles del casc que ho augmentaven i aguditzaven tot de manera que poguessin
fer de compte que veia—. On està la Padmé? Està bé?
I ara, el toc final
—va pensar Darth Sidious—. Les paraules
que el lligaran per sempre al Costat Fosc. I no seran mentida, no realment.
—Em temo que ha mort —li va respondre, posant-li un toc de
pena i retret a la seva veu—. Sembla que amb la teva ira, la vas matar.
Vader grunyí en protesta. I després va cridar. Inclinant-se cap
endavant, va trencar els lligams que el subjectaven a la taula i va tornar a
cridar. Diversos instruments van explotar i van volar per l'habitació —recanvis,
droides, qualsevol objecte que no estigués lligat— mentre Vader expressava el
seu dolor i la seva pena.
I mentre Darth Vader cridava, Darth Sidious somreia. El seu
aprenent li pertanyia ara. Per sempre.
***
La sala de conferències del creuer estel·lar de Bail Organa
semblava igual a qualsevol altra sala de conferència en la qual Obi-Wan
s'hagués assegut abans. No volia estar allà. No tenia ganes de prendre
decisions sobre el futur i de cap manera volia pensar en el passat. Però Yoda i
Bail i ell eren els únics que quedaven per decidir. Així que es va asseure i va
tractar que el seu cervell cansat pensés què fer amb el cos de l'esposa del seu
millor amic i amb els dos nadons que eren, potser, l'última esperança de la
galàxia.
—A Naboo enviïn el seu cos —va dir Yoda—. Embarassada encara
ha de semblar. Amagats, fora de perill, als nens hem de mantenir.
—En algun lloc on els Sith no percebin la seva presència —va
agregar Obi-Wan.
—Separats han d'estar.
Bail Organa va aixecar el cap.
—La meva esposa i jo ens encarregarem de la nena. Sempre hem
parlat d'adoptar una nena petita. Amb nosaltres, serà estimada.
Amagada a plena vista,
va pensar Obi-Wan i va assentir.
—Què hi ha del nen?
—A Tatooine, a la seva família, enviïn-lo.
En recordar aquest planeta aspre i sec, Obi-Wan va fer un
gest de desgrat. Però no hi havia un altre lloc i Tatooine era un món en els
marges; els Lords del crim hutt que ho governaven mai havien estat part de la
República Galàctica i també es mantindrien lluny de l'Imperi.
—Jo portaré al nen fins allà i el cuidaré —va dir Obi-Wan. Mirà
a Yoda a la recerca d'un consol que Yoda no podia oferir-li—. Mestre Yoda,
pensa que els bessons de l’Anakin podran vèncer a Darth Sidious?
—Intensa la Força és en la família Skywalker —va respondre
Yoda—. Solament esperança, podem tenir —mirà a Bail—. Fet està, llavors. Fins
que el moment oportú arribi, de desaparèixer hem.
Bail va assentir i va anar a donar-li ordres al seu pilot.
Obi-Wan es va aixecar per anar-se’n també.
—Espera un moment, Mestre Kenobi —el va frenar Yoda.
Obi-Wan es va donar volta, pensant: Ara què?
—En la teva solitud de Tatooine, entrenament tinc per a tu.
—Entrenament? —Mai havia escoltat que hi hagués entrenament
Jedi per a Mestres. Yoda va somriure.
—Un vell amic ha après el camí a la immortalitat... El teu
vell Mestre, Qui-Gon Jinn.
—Qui-Gon? —Obi-Wan es va sorprendre—. Però... com?
—Els secrets de l'Antic Orde dels Whills ell va estudiar —va
dir el Mestre Yoda—. A estar en contacte amb ell t'ensenyaré.
—Podré parlar amb ell?
Yoda va assentir, i una mica d'aquesta vella, vella pena que
havia viscut amb Obi-Wan des de la mort del seu mestre es va esvair.
—Com unir-te amb la Força ell et mostrarà. La teva
consciència mantindràs quan siguis un amb la Força. Fins i tot el teu cos
físic, potser.
Què irònic que hàgim
descobert aquest poder ara, quan els jedis ja no existeixen, va pensar
Obi-Wan. Després va mirar a Yoda. Els jedis no havien desaparegut. Encara no.
Escoltà l'agut i potent plor d'un bebè fent ressò en el passadís, i gairebé va
somriure. Encara hi havia esperances per al futur.
