Capítol 30
La pols
tot just s'havia posat després de l'aterratge d’en Halcyon, quan Zozridor Slayke
i tot el seu Estat Major van córrer cap a ell, abans fins i tot que els
androides de manteniment envoltessin la nau. El Jedi va obrir la capota i va
respirar l'aire calent i sec de Praesitiyn. Es va passar una mà per la cara per
netejar-se els vidres secs de sal deixats per la seva suor... i les seves
llàgrimes. Se sentia exhaust, tant físicament com emocionalment.
Slayke i
un dels oficials van pujar per l'ala i van estendre les seves mans, oferint-li
ajuda. Halcyon la va necessitar per aconseguir sortir de la cabina.
–Increïble!
Meravellós! La flota enemiga és un caos i s'està retirant. I les nostres tropes
estan desmantellant els seus androides de combat aquí, a la superfície de
Praesitiyn. Ha estat una victòria completa, senyor. Mai vaig creure que viuria per
veure un èxit com aquest.
Slayke va
donar uns copets alegrement a l'esquena d’en Halcyon mentre el sostenia dret, ajudat
per l'oficial. Dotzenes d'oficials i soldats s'arraïmaven al voltant d’ells,
intentant donar la mà al Jedi amb paraules de felicitació. Feia tot just uns
minuts que el destí de tota la campanya es mantenia en precari equilibri; ara
s'havia decantat a favor seu, i davant d'ells tenien al responsable d'aquest canvi.
–No he
estat jo, ha estat Ànakin –raucà Halcyon. Fins i tot ell es va sorprendre del so
de la seva veu, que pogués parlar si més no. Va alçar una mà per demanar
silenci a la multitud–. El comandant Skywalker va destruir el vaixell insígnia
enemic i va fer caure la balança del nostre costat..., encara que li hagi
costat la vida. I també va ser Ànakin qui va capturar al cervell que controlava
l'exèrcit androide –va fer una pausa i va capcinejar–. Comparats amb ell,
capità, vostè i jo només som un parell de vells i esgotats peons en aquest
negoci de la guerra.
La
multitud va romandre immòbil, muda.
–Sabia que
aquest noi tenia alguna cosa especial –va dir Slayke, trencant el silenci.
Els
androides de manteniment van arribar brunzint i sotragant, dubtant si havien
apropar-se al caça amb tants éssers vivents al seu voltant.
–Que algú
desconnecti aquestes coses, no fan més que interposar-se en el camí d'un home –va
grunyir Slayke. Va passar el braç per sobre de les espatlles d’en Halcyon i el
va guiar amb amabilitat a través de la multitud que feia pinya darrere d'ells, mentre
es dirigien lentament cap al post de comandament–. Li agradaria recuperar la Plooriod Bodkin, general? Halcyon es va
aturar i va fingir pensar-s’ho un instant.
–No, capità,
vostè se la va guanyar... Potser no d'una manera decent, però sí justa. Està en
bones mans.
–Expliqui'm
el que va passar –va demanar Slayke.
Halcyon
es va aturar.
–Acosteu-vos
–va exclamar, dirigint-se a la multitud. Hi havia recobrat la calma–. El que ha
fet aquest jove Jedi, quedarà escrit per sempre en els annals dels Jedi.
Ara hauré de buscar a la Padmé i dir-li que
el seu marit ha mort,
va pensar.
Ja
tindria temps de preparar-se per a una missió tan amarga. Llavors va reparar en
l’Odie, que es trobava a prop seu, al costat de l’Erk i els dos guàrdies. Les
seves galtes també estaven plenes de llàgrimes.
–Acosteu-vos
–li va indicar, gesticulant.
–Jo també?
–va preguntar Raders, assenyalant-se a si mateix.
–Sí, els
quatre –va confirmar Halcyon somrient–. Ells van lluitar al seu costat allà dalt,
a l'altiplà –va dir en veu alta perquè tots poguessin sentir-ho, mentre assenyalava
amb el cap cap al turó on les forces d’en Tonith havien combatut fins al final–.
Expliqueu-nos el que va passar allà i jo us explicaré el que ha passat a l’espai.
–Bé, senyor
–va començar Odie–, es va portar com tot un exèrcit..
La
notícia sobre la mort d'Ànakin l'havia commocionat. Li va resultar difícil no
plorar mentre narrava la seva part de la història.
–Mai havia
vist res igual, senyor –va afegir el soldat Vick–. Va destrossar a tot un
exèrcit d'androides, res podia aturar-lo. Va combatre igual que vostè en la Ranger, senyor, només que..., que ell va
acabar amb molts més androides–. Va dirigir un somriure de disculpa a Halcyon.
–Com et
dius, fill? –va preguntar Halcyon.
–Soldat
Slane Vick, senyor, i aquest és el meu caporal, Ram Raders.
–Bé, ara
aneu a descansar. Ens espera una intensa tasca de neteja per davant.
A poc a
poc recuperava l'aplom. La ferida en el més profund del seu cor seguia bategant
dolorosament, però el deure li reclamava i les cicatrius emocionals de la
guerra sanarien en el moment oportú.
Es van
encaminar novament cap al búnquer de comandament.
–Algú demana
permís per aterrar –va anunciar algú. Va mirar cap a l’horitzó, escudant-se els
ulls amb una mà–. Està arribant una nau, senyor.
Sembla
un Delta-7.
Tots van
escrutar el cel.
–Sí, és
un Delta-7, –va confirmar Halcyon. –A mesura que s'acostava i la mida de la nau
augmentava, el Jedi es posava més i més rígid. No podia ser!
–Reconeix
aquest caça?
Slayke
va arronsar les espatlles.
–Fa la
impressió que ha rebut molt càstig. Suposo que serà un la seva flota.
La
fatiga d’en Halcyon havia desaparegut. Va córrer cap al lloc triat pel caça per
aterrar. Els altres el van contemplar atònits i, primer lentament, un a un o en
parelles, i després com una incontenible riuada, van acabar per seguir al Jedi.
Quant la multitud es va apartar de la nau d’en Halcyon, els androides de manteniment
van començar a reparar-la.
El Delta-7
va surar un segon sobre el camp d'aterratge i va acabar per descendir
verticalment, aixecant un espès núvol de pols que es va empassar a tots els
presents. La coberta de la cabina estava picada i socarrimada, així que no podien
distingir al pilot. El fuselatge es veia ennegrit, i la major part de la pintura
s'havia cremat, per la qual cosa era difícil determinar els colors originals. Els
dos canons d'estribord de la nau havien desaparegut completament.
–És ell –va
xiuxiuejar Halcyon, aferrant el braç de l’Slayke–. És ell! –va assenyalar el
símbol parcialment destrossat d'un vehicle de carreres de beines al costat de
la popa–. És Ànakin! Com és possible? –va esclatar en riallades i va començar a
colpejar l'esquena de l’Slayke.
Aquest el
mirava com si s'hagués tornat boig.
–Però, ens
vas dir que..
–No, no!
Estava equivocat! Aquest és l'Àngel
Celeste II d'Ànakin. El reconeixeria en qualsevol lloc –va deixar anar el
braç de l’Slayke i es va abalançar cap a l'ala de la nau. Va colpejar amb totes
les seves forces la coberta de la carlinga–. Ànakin! Ànakin!
Els
oficials que es trobaven a prop van poder sentir uns febles cops a l’interior
de la cabina.
–Porteu
a un androide de servei fins aquí, ràpid! –va cridar Halcyon–. La coberta està
fosa. Vinga, vinga, porteu una d'aquestes coses!
Gesticulà
impotent cap a l’Slayke, qui, somrient àmpliament, es va acostar per ajudar-lo.
Un
droide de manteniment va rodar fins a situar-se a la seva altura, però només
estava programat per encarregar-se dels trens d'aterratge i de l'armament.
–Algú de
manteniment ha d’ordenar-los que s'encarreguin primer de la coberta; si no,
estan programats per encarregar-se de les coses en un ordre preestablert –va
explicar Halcyon–. Algú té una palanca?
Frustrat,
va empunyar el seu sabre làser.
–Fes-te’n
cap endavant tot el que puguis –va cridar al pilot. I va començar a tallar la
coberta exterior.
Quan van
poder veure el cap del pilot a través del forat, Slayke es va posar un parell
de guants, va apartar suaument a Halcyon i es va asseure a cavall sobre la coberta.
–Sabia que
més aviat o més tard podria ser útil per a alguna cosa –va dir.
Es va
escopir teatralment les mans, va somriure obertament a Halcyon, va aferrar la coberta
amb les dues mans i va començar a estirar-la. Al començament no va passar res. Els
músculs de l’Slayke es van tensar visiblement sota la túnica, i el seu rostre
va adquirir un intens color vermell; les venes es van marcar en el seu coll, i
un grunyit va sorgir d'allò més profund del seu pit.
Un
androide de cos extensible es va aixecar fins a arribar al nivell de la cabina
i va exclamar:
–Puc ser
d'ajuda, senyor?
–Fuig –va
grunyir Slayke. I un segon després, la coberta es va desprendre.
El pilot
es va treure el casc i va somriure als dos homes.
–Hola,
Mestre Halcyon. Capità Slayke –va dir Ànakin, estenent una mà– . Els faria res
treure’m d'aquí?
–Pots explicar-nos
com ho vas aconseguir? –va preguntar Halcyon.
Estaven
asseguts en el post de comandament. Ànakin, amb les cames esteses i una enorme
garrafa d'aigua gairebé buida recolzada en un colze, es va passar una mà llardosa
pels cabells.
–Bé, saps
que m'agrada trastejar amb les màquines. Així que li vaig instal·lar a Àngel Celeste II un motor hiperespacial –es va encongir d'espatlles–. En
l'últim segon, abans que detonés el míssil, el vaig connectar i vaig saltar –va
fer espetegar els dits–. Pa menjat.
–Però, senyor
–es va interessar un dels oficials–, com va saber quan havia de desconnectar?
Ànakin
es va aixecar, va beure de la garrafa fins a buidar-la i es va netejar les
gotes de aigua dels llavis amb el dors de la mà.
–Potser que
sabia com era el terreny abans de veure’l, com quan corria en les carreres de
beines –es va encongir d'espatlles–. La Força, suposo.
–Senyor?
–va intervenir Erk, sortint del cercle que envoltava a Ànakin. Odie es va situar
al seu costat–. Ens agradaria demanar-li un favor.
–Us garanteixo
que, si depèn de mi, podeu donar-ho per fet –va contestar Ànakin–. Vosaltres
direu!
–Miri, senyor,
necessito un company d'esquadrilla. I ha de ser algú en qui pugui confiar. Ja
sap el que és això, volar i enfrontar-se a les batalles de la vida. Un home ha
de saber valer-se per si mateix, però sempre necessita algú que li guardi la
cua. Veurà...
–Comandant
Skywalker –va interrompre’l Odie–, voldria vostè casar-nos?