Sacrifici (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Per: Cap de Logística de la Defensa

De: Comandant Suprema, Força de Defensa de l'Aliança Galàctica

CC: Cap d'Estat; Cap d'Operacions de la GAG; Cap d'Adquisició de la Defensa

Re: Assumptes de subministraments i adquisició

El dèficit de subministraments en acció i la decisió de l'equipament en assolir els estàndards són intolerables. Ha de donar-li al coronel Jacen Solo, Cap d'Operacions de la GAG, tota la cooperació per resoldre aquesta situació tan ràpidament com sigui possible. Aquesta ha de ser la seva major prioritat i el coronel Solo està autoritzat a utilitzar qualsevol mitjà necessari per aconseguir-ho.

-Almirall Cha Niathal, Comandant Suprema de l'FDAG

AGÈNCIA D'ADQUISICIÓ I SUBMINISTRAMENTS PER A LA DEFENSA, CORUSCANT

-Estàs segur?

Jacen no tenia raons per no creure a un droide analista legal. Els advocats de metall eren fins i tot més meticulosos que els de carn i ossos. HM-3 feia sorollets metàl·lics al seu costat mentre recorrien tranquil·lament el corredor aparentment interminable de les oficines del cap d'adquisicions, explicant-li ràpidament les dades reunides mentre caminaven. Jacen creia en entendre a l'enemic i això significava picar pel tedi de la lletra petita. Se sentia com si ataqués portant un sabre làser a una bola de burocràcia de la mida d'un planeta.

-Sí, senyor, això és rutina. -HM-3 li recordava una mica a C-3PO (humanoide de forma, amb una personalitat necessàriament pedant), però era d'un ombrívol gris fosc i tenia un aire tranquil·litzador de sòlida autoritat professional-. Un tros de legislació que va ser retardat per la reforma. Li agradaria l'explicació completa o una versió simplificada per als éssers laics?

-Considera’m tan laic com es pot ser.

-Com dicta la legislació, cal l'acord del Consell de Defensa per canviar les regulacions dels procediments. Està dissenyat per evitar que els funcionaris civils dobleguin les regles per omplir-se les butxaques. O evitar que algú encarregui un exèrcit sencer i la seva flota d'acompanyament i les seves armes sense el coneixement del Senat, el que crec que va passar no fa tant... podria voler mirar als anys finals de la República, senyor.

Jacen va pensar en això i va intentar reduir-lo fins el bàsic.

-Així que els senadors han de votar quin plastifí comprar i quin gust de racions seques servir a les tropes. Un malbaratament de temps i diners monumental, si m’ho preguntes.

-Admeto que involucra gent que pren decisions d'alt nivell en decisions de molt baix nivell, senyor. Però és la llei. Cada vegada que vol canviar alguna cosa sobre els subministraments o qualsevol altre assumpte administratiu menor, necessita que el Cap Omàs o l’almirall Niathal o algú igualment important perquè els doni autorització. És el mateix per a altres departaments. Salut, educació, tots ells.

HM-3 semblava disculpar-se. Jacen tenia poca paciència amb la gent que trobava consol en regles i rituals impenetrables: Volia que les coses es fessin.

-No vull fer passar cada queixa sobre les hidroclaus i els inductors de combustible a través de comitès. -Com em vaig convertir en el paio expert en adquisicions? Està la Niathal deixant-me de costat? No importa. Aprendré molt-. Hi ha una manera d’evitar-ho?

-En realitat, n'hi ha.

-Endavant.

-És una simple qüestió de donar-li als oficials apropiats de l'AG, en el sentit més general, el poder de canviar les regulacions. Per eliminar el requisit que cada tos i escopinada sigui discutit pels senadors.

-Com fem això?

-Eliminant el requisit d'aprovació pels membres del Consell de Defensa. Redacto una esmena, senyor?

-Com funciona això?

-Redacto una petició per a un canvi en la llei existent per alleujar les càrregues de les regulacions, de manera que els poders per fer lleis puguin passar a mans de persones com ara oficials militars superiors i ministres d'estat sense necessitat de presentar l'assumpte davant comitès, consells o fins i tot tot el Senat. -HM-3 va arronsar les espatlles. Era un toc molt humà-. Doni’ls una cosa a debatre i quan més trivial sigui, més hores gastaran en això, perquè poden assimilar millor els petits conceptes, ja sap.

-Sí, però què passa amb l'esmena? I quant temps portarà?

-Si la presento avui, llavors estarà davant el Consell de Política i Recursos setmanal en un termini de dos dies i, com una persona apropiada que ja té permís del Cap d'Estat, vostè podria començar a canviar el que necessita l'endemà.

Jacen va entrellaçar les seves mans darrere de la seva esquena i va pensar en això. Això era fer una nova llei que li permetés canviar les lleis.

Què extravagant.

-Em pregunto quant malgasta el Departament de Defensa en catifes -va dir HM-3 malhumoradament, escanejant el terra. Els droides preferien les superfícies suaus-. Aquí hi ha una àrea on podrien economitzar.

Mentre caminaven, Jacen estava calculant quantes decisions individuals estaven enfangades en aprovacions, però tenia la sensació que algú estava intentant aconseguir la seva atenció. Estava totalment al seu cap. Es va preguntar si era de nou la veu i llavors va comprendre que era el seu sentit comú cridant que l’escoltessin.

Estàs canviant lleis sobre canviar lleis. Pensa en això.

Jacen només tenia una vaga idea sobre quin ús podria fer d'això més enllà de posar en moviment els subministraments, però li va semblar una àrea prometedora a la qual atendre.

-A què estaré limitat? -va preguntar.

-Bé, hi ha d'haver un sistema de seguretat en el plantejament o mai aconseguirà que P i R estigui d'acord, però si anés a arribar al màxim abast d'això, jo diria que el pressupost existent no es pot excedir, llavors això els satisfaria.

La legislació era terminalment avorrida. No, hauria d'haver estat. Però quelcom d’això estava formant la bola dura d'una idea en la ment d’en Jacen.

-Seria possible plantejar-ho de manera que si em creuo amb més burocràcia estúpida en el procés, pugui també canviar això? Fins i tot si no sé on és probable que la trobi? No vull que algun buròcrata insignificant que segueix les regles al peu de la lletra retingui subministraments vitals perquè jo no vaig especificar la subsecció adequada d'alguna fosca regulació.

-Això ho faria d'alguna manera... obert.

-Però és només administració. No és la constitució o una llei comuna.

HM-3 va deixar les seves coses al terra silenciosament.

-La formularé genèricament de manera que pugui vostè canviar qualsevol procediment administratiu que necessiti. L'altre sistema de seguretat és que només els individus autoritzats poden fer ús d'això i això pot ser limitat a qui vulgui que decideixi el Cap d'Estat. Així que no hi haurà orgies de despeses en exèrcits secrets i només unes quantes persones molt visibles i responsables poden fer ús d'això. Això tranquil·litzarà als membres del P i R. -HM-3 va guardar silenci durant un moment, consultant el seu enllaç amb la agenda-. Crec que demà passat és un dia molt, molt ocupat per al P i R, senyor. Crec que l'esmena serà aprovada força més ràpidament del normal.

Era un bon dia per enterrar l'Esmena dels Decrets de Regulació i legislatius. Jacen va somriure.

-Hauràs de dir-me més sobre com encaixa això en la legislació de mesures d'emergència que el Cap Omàs ja ha posat en vigor.

-Una explicació completa o...?

-... El resum executiu per a éssers laics, si us plau.

-Vostès tres poden fer qualsevol cosa que necessitin durant la durada de la guerra. Amb l’almirall Niathal, són efectivament un triumvirat.

Encara he de sentir al senador G'vil G'Sil adonar-se'n d’això, malgrat la seva posició com a cap del Consell de Seguretat. El Consell de Defensa simplement està assentint a tot... quan realment es presenta davant d’ells, és clar.

La idea va enxampar a Jacen amb la guàrdia baixa. Tenia els seus propis plans per doblegar la galàxia, però eren a gran escala, estratègics i centrats en l'ordre i la justícia i centrat en l'ús benigne del poder militar. Les insignificants minúcies de la burocràcia mai havien creuat per la seva ment com una arma en la batalla per l'ordre.

Hi havia passat cinc anys aprenent les tècniques de la Força més complexes de la galàxia, però, de nou, no hi havia hagut d'utilitzar ni una única habilitat de la Força per aconseguir poder aquesta vegada.

Era simplement una qüestió d'utilitzar la psicologia per manipular a la gent al seu voltant.

Això és el que fa als Jedi més febles i vagues.

Instantàniament recorren a tècniques de la Força, sense pensar.

HM-3 no havia de recordar-li que mirés a la caiguda de la República. En el seu desig de comprendre l'ambient que havia convertit al seu avi d'Ànakin Skywalker a Darth Vader, havia examinat aquesta dècada final. Palpatine semblava haver aconseguit la major part del seu poder per mitjà de la manipulació brillant i la comprensió de les debilitats de la gent, no simplement canalitzant el poder del Costat Fosc.

Jacen i el droide van arribar a les portes extremadament tallades del centre d'adquisicions. Eren unes portes gairebé tan bones com les de l'oficina del Cap Omàs. No, en realitat eren més opulentes.

Jacen es va tornar cap al seu infal·lible conseller legal.

-Creus que està malament que siguem efectivament un triumvirat, HM? -va preguntar Jacen-. Antidemocràtic?

-No estic programat per al bé i el mal, senyor. -HM-3 va sonar una mica decebut, com si Jacen no hagués comprès completament la complexitat del seu art-. Puc dir-li només què és legal i il·legal, perquè tenen definicions. El correcte no té paràmetres. La justícia tampoc els té, ni el bé. Els de carn han de prendre aquestes decisions.

-Els de carn prenem una decisió diferent sobre això cada dia, amic meu.

Jacen va posar la mà sobre els controls i l'esplèndid relleu de l'antic perfil dels gratacels de Coruscant es va partir en dos per deixar-lo entrar a les oficines d'adquisició.

Puc canviar una llei que em deixa canviar lleis.

Però puc utilitzar aquesta llei que em deixa canviar lleis per canviar aquesta mateixa llei?

Va pensar durant un moment que estava gaudint d'uns quants moments infantils de jugar a la lògica circular. Llavors se li va ocórrer que acabava de tenir una revelació de proporcions significatives.

-Coronel Solo -va dir el cap de l'agència d'adquisicions. Tav Velio era un humà ansiós que semblava com si necessités un bon menjar-. Li he encarregat a un dels meus assistents que investigui l'escassetat. Podria ser simplement un cas de retards en el procés.

-Hi ha algú davant de la flota o de la GAG en aquesta llista d'espera? -va preguntar Jacen.

-Els nostres subministradors tenen altres clients.

-Espero que estiguin al nostre bàndol.

-El nostre equipament prové d'aliats.

-S'està movent la seva gent tan ràpidament com poden?

-I tant que sí, coronel Solo. També estem buscant maneres de modernitzar el procés.

Jacen va somriure.

-Igual que jo. -Va mirar l'oficina. No estava xapada en or, però estava esperant veure algunes proves de falta d'austeritat-. Ara, sobre els paquets de servei dels canons. Les peces que es necessita substituir freqüentment. Demanava una explicació de per què hi havia hagut tants errors de trets.

Velio va consultar el seu quadern de dades amb l'aire d'un home amb una defensa molt bona o, almenys, una excusa robusta.

-Vam fer exàmens aleatoris d'aquests paquets ahir per a totes les especificacions principals de canons i els paquets de servei que comprem són adequats.

-Però no els volem adequats. Volem els millors.

-Tenim restricció del pressupost, senyor.

-Es pren aquesta decisió en un departament?

-Hi ha un oficial superior d'adquisicions, si.

Jacen sabia que només hi havia una manera de centrar a la gent que no volia comprendre completament el que significava adequat en el camp de batalla.

Es va tornar cap al droide.

-H, amb els poders actuals, hi ha un mecanisme pel qual pugui enviar a una altra part a un empleat civil perquè dugui a terme investigacions?

HM-3 va brunzir al llindar de l'oïda normal d’en Jacen durant uns quants segons.

-Sí, senyor.

-Hi ha alguna restricció sobre la localització o les condicions?

-No, senyor.

-Això és el que volia sentir. -Jacen estava començant a gaudir la rica extensió per a la inventiva que li donaven les regulacions. Aquestes no limitaven les seves opcions gens ni mica. Creaven de noves. Va començar a veure l'alegria de l'idioma de les lleis-. M'agradaria conèixer a l'oficial en cap d'adquisicions que va signar per als paquets dels canons.

Velio va semblar lleugerament confús.

-Accepto la responsabilitat pel que fan els meus treballadors, senyor.

-Això és molt encomiable, però realment vull comprendre el procés i això significa arribar a conèixer a la gent. La comprensió de la situació d'una altra persona és la clau per això, crec.

Velio, semblant encara confús, va anar a cridar a l'oficial d'adquisicions pel comunicador del seu escriptori.

-No, no passa res -va dir en Jacen-. Jo aniré a la seva oficina.

HM-3 va donar un inescrutable espetec mentre els tres prenien el turboascensor fins al pis d'adquisicions. Van sortir de la cabina cap a una oficina sense parets que podria haver acomodat sense problemes a ramats que passejaven. Bé. Jacen volia una audiència. Cors i ments.

-Permeti'm presentar-li a Biris Te Gaf -va dir en Velio-. És el nostre oficial superior d'adquisicions per a suport d'enginyeria.

Et Gaf estava visiblement nerviós i els seus empleats i companys (principalment humans, però també nimbanesos, gossams i sy myrthians) van fingir treballar mentre miraven discretament.

Jacen va poder sentir l'ansietat estenent-se per la planta. Gaf li va oferir una mà humida perquè l’estrenyés i Jacen va encendre tot el seu encant. Et Gaf tenia moltes dades sobre per què els paquets de canons eren adequats per al treball. Tenien un preu molt bo, li va dir a Jacen.

-Però tenim fallades de tirs i diversos problemes per solucionar-los -va dir en Jacen. Va comprovar que tothom pogués sentir-lo, jutjant la seva atenció per les ondulacions de curt abast en la Força i pel llenguatge dels seus cossos-. Realment m'agradaria la seva ajuda en això. Li estic demanant que faci algunes avaluacions dels paquets de canons.

-I tant, coronel Solo. Qualsevol cosa que pugui fer per ajudar.

HM-3 es va inclinar per apropar-se i li va dir a Jacen.

-Article 5, subsecció C vint-i-set.

-M'alegro de sentir això. -Jacen va somriure a l'oficial d’adquisicions-. Això és pel que, per l'article 5, subsecció C vint-i-set del Decret de Mesures d'Emergència, li estic assignant a la nau de primera línia que ha tingut més errors de tret a la flota, perquè no hi ha millor lloc per reunir fets que de la gent que ha d'utilitzar aquest equipament i en el lloc on han d’utilitzar-lo. -Jacen va mirar al seu voltant. Fins i tot amb l'oïda augmentada per la Força, va poder detectar a molt pocs respirant i ningú empassant-. Estic més que content d'estendre aquest desplegament de camp a qualsevol que vulgui una comprensió millor de l'experiència d'adquisicions dels usuaris finals. Només diguin-lo. Sempre estem contents d’acomodar-los. De fet, puc garantir-los un seient a primera fila per a l'acció.

Jacen va somriure amb tota la dolçor diplomàtica que havia après de la seva mare i va mirar al seu voltant per l'habitació, sabent que no li suplicarien els voluntaris. Et Gaf semblava angoixat. Jacen va sentir que havia concentrat a tot el món en la importància dels seus treballs més efectivament i que ara ells sabien què passaria si pensaven que adequat era prou bo.

Si penseu que és prou bo, llavors és prou bo perquè l'utilitzeu personalment.

En primera línia.

HM-3 va seguir a Jacen fora de l'edifici i van agafar un taxi aeri de tornada a la caserna general de la GAG.

Els va portar una mica perquè el trànsit era més dens del normal i, per quan Jacen va tornar a la seva oficina, els preparatius per transferir a un civil (Et Gaf, Biris J.) a l'Oceà ja estaven sent discutits pel personal de la GAG. El caporal Lekauf i altres dos soldats del Comando 967 van saludar-lo com a un heroi a la sala de reunions.

-Va ser una bona neteja la que va fer allà, senyor -va dir un soldat, somrient-. Les peces del meu rifle ja se senten més efectives.

Lekauf li va fer un gest amb els polzes cap amunt.

-El seu avi hauria fet el mateix, senyor. Bonic moviment.

En aquests barracons, això era un compliment honest i no un advertiment de les temptacions del Costat Fosc. Jacen preferia el judici dels soldats ordinaris a l'arcà debat filosòfic del Consell Jedi.

Tot canviarà.

No més guerres esclatant en cada generació.

No més polítics de carrera traient el que poden del sistema.

No més xerrades de llibertat que només vol dir que un grapat pot fer el que li plagui mentre la resta lluita per sobreviure.

No li estranyava que la vella guàrdia temés als Sith, si això era el que ells amenaçaven: el final del caos que només servia a uns pocs.

Jacen li va tornar el gest de polzes aixecats a Lekauf.

-No han vist res encara.

HM-3 va treure un quadern de dades.

-Li tindré informat del progrés de l'esmena, coronel Solo. És això tot per avui?

-Puc tornar a consultar-te de nou. Fas que tot això sigui més fàcil d'entendre.

-Aquest és el meu treball.

Jacen simplement volia comprovar-ho. Tenia el germen d'una idea.

-Té gràcia, la llei i les regulacions, oi? Aquesta esmena em dóna a mi, i als altres, per descomptat, l'habilitat de canviar la pròpia esmena de la llei, no és cert? És bastant circular.

A HM-3 no li importava el bé i el mal. Només el legal i l'il·legal. Si Jacen tenia plans per manipular l'esmena per utilitzar-la més enllà d'accelerar el despatx dels subministraments mèdics, llavors el droide no ho considerava com a part de la seva àrea de responsabilitat.

-Sí -va dir HM-3-. Ho és.

Jacen va afrontar la pila d'informes d'intel·ligència que s'apilava en el seu escriptori amb renovat entusiasme. L'aire era viu amb imminència, de coses a punt de succeir. Els pensaments infinits de qui hauria de matar per aconseguir el seu sacrifici havien desaparegut durant un temps, però tornarien. Mentrestant, tenia una nova eina amb la qual efectuar el canvi.

Puc canviar la llei que em permet canviar lleis.

Si faig servir això sàviament, puc passar per sobre del Senat quan ho necessiti.

El poder de la simple raó humana era alguns dies tan efectiu com la Força.

CASINO DE LES CATARACTES TEKSHAR, CIUTAT KUAT, KUAT

-Què li va passar als clons? -va preguntar la Mirta.

Ciutat Kuat feia pudor de crèdits. Fett mai havia estat capaç d'entendre com una societat industrial en la qual la riquesa estava basada en una pesada enginyeria encara tenia una antiga aristocràcia.

És un lloc divertit. Anacrònic. Davant d'ell, la part més elegant de Ciutat Kuat brillava, torres i espires elegants que semblaven un ressò refinat de la línia de l'horitzó industrial de grues a les drassanes orbitals.

Ell coneixia bé Kuat. Un cop havia salvat les seves drassanes d'un intent de destruir-les. Esperava que el lloc fos a mostrar-li una mica de gratitud.

-Carn de canó -va dir ell, responent per fi a la Mirta. Va aturar la motojet en una arcada de botigues elegant-. Van morir.

-No el que vaig veure. Va dir que va deixar l'exèrcit.

-L’única manera de sortir -va dir en Fett- era la mort o la deserció.

-Ningú d'ells es va retirar?

-Això depèn del que vulguis dir amb retirar-se. No obstant això vaig sentir que uns quants van acabar en asils dirigits per pacifistes de bones intencions.

Mirta semblava estar calculant que significava retirar-se per uns homes que van ser entrenats per matar, que havien estat mantinguts a part de la societat regular i que tenien una esperança de vida escurçada artificialment. La més lleugera ascensió de la seva barbeta, un signe inequívoc que estava enfadada, es va fer visible a través del casc. No hi havia molt que pogués amagar.

-Alguna vegada vas caçar desertors?

-No. -Encara que havia vist a molts-. No pagaven prou.

-T’importaven ells, ba'buir?

D'acord, ella troba consol en fer-se la mando. Però jo mai m'hi acostumaré.

-En realitat no.

-Eren els teus germans.

-No, no ho eren. -Li va fer un gest perquè baixés de la motojet-. La sang no ho és tot. Saps que aquesta és la manera mando.

-Però aposto a què li deixaràs anar en aquest clon alguna cosa diferent -va dir ella-. De quina altra manera penses aconseguir que ell t'ajudi? L'hi trauràs a cops? Ell sembla tan dur com tu.

-Potser simplement li ho demani amablement -va dir en Fett-. En aquest moment necessito entrar a Tekshar i tenir una xerrada amb Fraig. Això pot resultar una mica inconvenient per a ell.

Les Cataractes Tekshar era un d'aquests èxits gairebé impossibles de l'arquitectura en els quals els kuati eren experts. Altres establiments de la galàxia tenien impressionants estanys i fonts, però la Tekshar era una cataracta, un torrent furiós i que colpejava d'un riu desviat a una vasta despesa cap al centre d'oci de la ciutat. Proporcionava la seva pròpia energia hidroelèctrica, el que era bo donat la ferotge col·lecció de llums que puntejava la cortina d'aigua. El casino estava emplaçat dins de la pròpia cataracta, construït en part i en part pedra natural, amb torretes sobresortint de l'aigua com arbres de fong. Per arribar a l'entrada, els jugadors havien de caminar a través de l'aigua que queia a plom durant cinc-cents metres.

-És una pena, acabo d'anar a la perruqueria -va dir la Mirta, tancada sòlidament en l'armadura de cap a peus-. És així com eviten que entri la xusma?

-Nosaltres som la xusma -va dir en Fett-. I entrarem.

Va fer una pausa per piratejar la base de dades de la policia de Kuat des del sistema de la seva pantalla integrada. A ells no els faria res. Només estava contribuint a la llei i l'ordre per aquí. Imatges de sacs d'escòria, dolents insignificants i seriosos nois, i noies, dolents van passar per la pantalla dins del seu casc. Va esperar i poc després va aparèixer FRAIG, L. Per ser una mala bèstia del món de l'hampa, Fraig semblava remarcablement respectable: amb cara tendra i emmarcada per uns rínxols daurats que haurien fet plorar a una mare. Fett va sospitar que si Fraig encara tenia mare, l'hauria venut a un hutt a hores d'ara.

-Així que simplement vas a entrar caminant -va dir la Mirta.

-Només vull fer-li una pregunta.

-Mai és tan fàcil, oi?

-Ja veurem. -Fett va caminar a grans gambades pel bulevard vorejat d'arbres que portava fins als peus de la cataracta i es bifurcava al seu voltant. Només els estúpidament rics tenien el temps per jugar tan d'hora. Això deia molt de la perspicàcia per als negocis d’en Fraig-. No hi ha raó perquè s'enfadi. Només comprova que la teva motxilla coet està preparada.

-Llavors podríem marxar ràpidament... -va dir la Mirta, mantenint el pas amb ell sense esforç aparent, un recordatori que s'estava tornant més lent-. Muntaran un embolic per deixar que vestim així?

-Tot es tracta de fer una bona entrada. -Fett es va netejar amb la mà les esquitxades portades pel veient del seu visor-. La gent normalment troba acceptable la meva vestimenta. Abans o després.

Ell va caminar directament a través del pont cap a la paret d'aigua rugent i blanca escuma agitada.

La cataracta es va separar com una cortina per crear un ample portal. Al darrere, el casino era un paradís vívidament il·luminat i completament sec.

-Molt impressionant -va dir la Mirta.

Era un bonic truc dut a terme per camps de força automatitzats posats en marxa per un sensor de moviment. Però, com ell pensava sovint, tot es tractava de la presentació. Una mica de teatre. Això sempre ajudava.

-Mantingues el pas -va dir ell.

El vestíbul del casino era un estudi a l'opulència, com si algú hagués acceptat una aposta de quants crèdits es podien gastar en cada metre quadrat. Tenia tot el que a Fett no li importava: molts miralls ornamentats que cobrien les parets i il·luminació a baix nivell, tot trampes de la il·lusió i també difícil de netejar. El vestíbul se separava en dues seccions, una que portava al restaurant i una altra a les taules de joc. Fett va consultar la seva cartera de valors a través de la seva pantalla integrada. Va veure HOLDINGS DE CONSTRUCCIONS TIRUAL.

-No fem massa mal -va dir ell-. Crec que tinc accions d'aquest lloc.

Hi havia un recepcionista al taulell davanter i uns quants ajudants molt grans (humans, trandoshans i grans) caminant al voltant en cercles lents i considerats per la gruixuda catifa púrpura que s’enganxava a les botes d’en Fett com el quitrà. Ell mai havia vist un tradoshà amb un vestit d'etiqueta i es va preguntar el que el pobre i vell Bossk hauria fet. També era poc corrent veure un gran en aquesta línia de treball. Estava clar que cap d'ells hi era per ajudar els comensals a fer eleccions informatives sobre la carta de vins.

El recepcionista estava mirant una pantalla en el seu taulell, probablement buscant la imatge d’en Fett en una base de dades de clients que necessitava reconèixer per una o altra raó. A jutjar per com es va encongir de cop i volta, havia trobat FETT.

-Té una prova de la seva identitat, senyor?

Fett va tocar la seva arma làser.

-Això solia servir bastant bé.

El recepcionista, un home humà i completament lleig, estava fent una molt bona feina per no mullar-se els pantalons. Fett va haver de lliurar-la-hi.

-Ah... No li hem vist per aquí des de fa molt de temps, senyor.

-He vingut a visitar a algú. -Fett va indicar la Mirta amb un gest del polse-. Amb la meva associada.

-Aquest veure requerirà reparacions posteriors?

Fett va posar de cop un xip de crèdits de gran denominació sobre el taulell.

-Quedi’s el canvi en cas que sigui així. On és en Fraig?

Els crèdits parlaven. Les armes làser també parlaven, però els crèdits podien xiuxiuejar tan amenaçadorament com elles.

-Està tenint una partida de sàbacc privada a la seva suite al pis trenta, senyor. -El recepcionista va somriure valentament mentre espetegava els dits a l'ajuda contractada-. Li faré saber que vostè va a pujar.

El trandoshà elegantment abillat va córrer davant la seva crida, semblant com si hagués escollit el vestit equivocat per a una festa de disfresses.

-Porta a... el... er... President de Mandalore a la suite del senyor Fraig. Totes les begudes van a càrrec de la casa.

Així que ells no entenien completament el que significava ser Mandalore. No passava res, perquè Fett tampoc ho entenia. Mirta va ofegar una rialla, però només la va sentir en Fett. Ell va connectar el comunicador del casc amb un parpelleig.

-Així que tens accions aquí, ba'buir –va dir ella.

-Depenent de quants convidats tingui Fraig, podria necessitar la teva ajuda. Intenta no matar-los llevat que ho demanin.

-Sí, senyor, senyor President!

-M’agradaves més quan no tenies sentit de l'humor.

No li desagradava la Mirta. Ella havia intentat matar-lo, però això va ser feia un parell de mesos i les coses havien seguit endavant. Ella treballava dur i no estava enfangada per toves trivialitats com la moda o els holovídeos. Era forta en tots els sentits. Beviin deia, i Fett escoltava a Beviin, que era una autèntica mando'a, una sòlida dona mandaloriana, perquè podia disparar recte, cuinar passablement bé i tenia les espatlles d'un forjador d'armadures. Els mando'ade valoraven a la classe de dona de la frontera, no a trofeus decoratius que no podien ni tan sols cavar una trinxera defensiva.

És just igual que la Sintas. No tan bonica, però s'assembla molt a ella.

No hi havia conegut prou a l’Ailyn per dir si la Mirta seguia els passos de la seva mare. Sin. Jo solia dir-li Sin i ella em deia Bo. Tenia la Mirta un sobrenom? Què li havia dit la Sintas a l’Ailyn sobre ell i què li havia dit Ailyn a la Mirta per engendrar tal odi cap a ell?

Fett va tornar la seva atenció al present i va seguir al trandoshà, conscient de la vista de 360 ​​graus complets al seu voltant, el mitigat dolor de les seves entranyes i del fet que com més s'acostava a la mort, més pensava en gent que no havia estat en la seva ment des de feia molt, molt de temps.

Les portes del turboascensor es van obrir en un pis amb la mateixa gruixuda catifa púrpura que al vestíbul, amb petits salons que sortien d'ell.

Les taules de joc grinyolaven, cruixien i centellejaven amb les vides arruïnades i les fortunes pèrdues.

Fins i tot a través del filtre del seu casc, ell va poder olorar l’embafadora amalgama de cent perfums diferents destil·lats de plantes que s'enfrontaven a l'extinció i de parts d'animals en les que ell ni tan sols volia pensar.

El trandoshà els va portar al llarg d'un corredor fins a un grup imponents de portes daurades i després va donar uns copets en el marc de fusta.

Les portes es van separar i Fett es va trobar visor amb nas amb un hamadryas que no semblava saber com parpellejar. Darrere d'ell, un grup de sis jugadors esplèndidament vestits (tres homes humans, dues dones i un weequay) estaven asseguts amb Fraig al voltant d'una taula de sàbacc daurada. Hi havia dos pesos pesats més drets al costat de les portes de la cuina, probablement vigilant les begudes.

-Senyor Fett -va dir en Fraig, sense aixecar la mirada de la taula-. Quin plaer conèixer-lo.

Fraig tenia una gran mà. Fett podia veure-la incrustada a la pantalla de la taula mentre s'acostava a ell. Era una pena interrompre’l. Els seus convidats estaven intentant concentrar-se en el sàbacc, però era difícil donar-li una atenció total a les cartes quan hi havia dos caça-recompenses fent una visita inesperada. Tots ells van trobar raons per anar a la cuina a omplir les seves begudes mentre el hamadryas mirava en silenci, amb una mà ara sobre la seva cartutxera.

-Tinc unes quantes preguntes per a vostè -va dir en Fett-. Sobre el seu predecessor.

-Això depèn del que vulgui saber. -Fraig parlava tan bé com ben arreglat estava el seu pèl. El seu pare gàngster havia d'haver-lo enviat a una escola molt exclusiva. Però no havia estat ensinistrat en l'art subtil de posar la mà sota la taula per comprovar discretament la seva pistola làser oculta. Fett esperava no haver de disparar-li a l’home abans d'aconseguir algunes respostes-. Espero que no li hagin enviat els associats d’en Cherit per expressar el seu disgust.

-No vaig a matar-lo -va dir en Fett-. Si fes això, llavors vostè no podria dir-me coses. I vull que em digui coses. Sóc un home curiós.

El hamadryas de la porta ja tenia la seva pistola làser visible en el seu cinturó, però la Mirta el tenia cobert. Fett va poder veure per la connexió de comunicador de les seves pantalles integrades que ella l’estava vigilant, amb els sensors del seu casc responent als seus moviments d'ull.

Fraig va arronsar les espatlles.

-Què vol que li digui exactament?

-El mandalorià que va matar a Cherit. Necessito trobar-lo.

Fraig tenia la classe de somriure que s'expandeix com una esquerda al gel.

-M'han fet algunes preguntes subtils, però aquesta és bona. Li asseguro que no vaig ordenar la mort d’en Cherit.

-No m'importa si va enviar una corona i va cuidar de la seva esposa. Sap on puc trobar l'home que el va matar?

-Sortim fora al balcó? -Fraig va fer un gest i va recollir la seva beguda-. És un assumpte sensible per discutir-lo davant dels meus convidats.

-Com més li agradi -va dir en Fett i va decidir instantàniament on estava preparat perquè li manipulessin.

Sortim fora. D'acord. Mirta es va quedar de guàrdia a les portes obertes, però el guardaespatlles hamadryas va intentar apartar-la del mig. Ell va cometre l'error de posar la seva mà sobre l'esquena d'ella i una mica més avall d'aquest punt. Ella simplement va aixecar el puny tancat fins a l'altura de l'espatlla i va projectar la vibronavalla del seu guantellet.

-Toca’m una altra vegada, chakaar, i et clavaré això en l'artèria caròtida.

-No en tinc.

-Llavors hauré de seguir apunyalant-te fins que trobi algun altre lloc que sagni copiosament.

Fraig va intervenir.

-Serku, no fem enfadar la dama, d'acord? Deixa-la esperar on vulgui.

Fraig estava cometent molts errors aquesta nit per ser un cap del crim. Era bo que Fett sempre assumís el pitjor. Fraig podria haver pensat que un balcó reduïa les opcions d’en Fett, però no representava gaire problema per a un home amb una motxilla coet. Fraig no en tenia un.

També mancava d'una línia de cordó de fibra.

Això no portaria molt.

Aficionats.

Fett va haver de lluitar amb la urgència d'explicar-li a Fraig com fer-ho bé. Fora a la balconada, els llums de Ciutat Kuat brillaven a través del vel d'aigua que es precipitava en el crepuscle. Un sortint separava l'aigua un parell de metres de la façana de l'edifici.

Fett es va inclinar amb una mà sobre la barana, fingint un desinterès casual però provant en realitat la fortalesa del metall. Va llançar una mirada a Fraig per estimar el seu pes.

-Deixi'm repetir aquesta simple pregunta. Digui’m qualsevol cosa que sàpiga sobre el mandalorià que va despatxar al seu predecessor.

-No vaig tenir res a veure amb això. Cherit va fer enfadar a molta gent. Inconvenients de l'ofici.

-La pregunta segueix en peu. Apostaré a què la seva organització també estava ansiosa per descobrir-ho.

-No vam saber qui era. Tot el que sabíem era que tenia un descontentament amb cert clan twi'lek. Fem negocis amb twi'leks en la indústria de l'entreteniment.

-M'hi jugo al fet que si. -Fraig volia dir noies twi'lek-. Quina classe de descontentament?

-No creia que les estiguéssim tractant apropiadament. Vam perdre a un parell d'amfitrions molt populars gràcies a ell.

Fraig era escòria mentidera. I el clon amb l'armadura mandaloriana estava venjant-se per algun twi'lek, però no era un caça-recompenses. Un altre vincle, llavors: personal, no professional.

Temps. No tenia temps per això.

-L’ha vist des de llavors?

-No.

-Vol dir-me qui eren els twi'leks?

-Per què vol aquest home tan desesperadament? Ha de ser alguna cosa gran perquè vostè el persegueixi. -Fraig va examinar les seves ungles amb manicura-. O potser algun dels meus associats es penedeix de la mort d’en Cherit, de manera que li van contractar perquè vingués a buscar-me.

-No accepto contractes just ara. -Fett mai podria entendre per què no l'escoltaven. Mai sentien el que ell deia. Ell anava per dret i ells sempre buscaven un segon significat-. Vull al mando d'una peça. Necessito que faci una cosa per a mi. -Fraig havia perdut la seva oportunitat. Fett va connectar el comunicador del casc i va aconseguir l'atenció de la Mirta, que estava fixa en ell (i en el hamadryas) de totes maneres-. Vaig a ajudar al nostre amic a recordar unes quantes coses.

Quina cosa més útil el cordill de fibra.

Fett va disparar la corda en un arc des de la seva motxilla i la va enrotllar al voltant d’en Fraig, va enganxar el ganxo de subjecció entre els barrots i el va empènyer per sobre de la barana. Això li va portar dos segons.

Fraig va cridar, agafant-se de la part superior de la barana, però un bon cop dur en els artells amb la culata del rifle làser va fer que el sac d'escòria la deixés anar. Fraig va caure en picat i Fett es va preparar per l'inevitable impacte contra la barana quan la corda s'acabés. Gairebé el va deixar sense alè.

Fraig va rebotar i es va retorçar en l'adherència estranguladora de la corda, encara cridant. Fett va mantenir uns quants metres de corda guardats en reserva en l'acoblament de la cabria.

Mirta estava cuidant bé del hamadryas. Ella mig havia tancat les portes de transpariacer sobre ell, però el guardaespatlles va ficar el cos en el forat i va intentar fer un tret làser per l'obertura. El seu braç estava atrapat. Fett va mirar, impressionat, com la Mirta envestia de cap al guàrdia una segona vegada, clavava la vibronavalla a la cuixa i li forçava (cridant de dolor, bonic toc) a retrocedir per les portes de manera que aquestes es tanquessin. Llavors ella va disparar unes quantes vegades als controls.

-Fes que sigui ràpid, ba'buir -Ella va flexionar les espatlles com si alleugés els músculs engarrotats del coll-. Les portes poden ser blindades, però les obriran abans o després.

Fett va mirar per sobre de la vora. Fraig estava retorçant-se indefenses com un devee enganxat al final d'una canya de pescar, panteixant. La corda estava tensa voltant de la cintura i el seu pit. Estava penjant a quinze metres per sota de la barana.

-No lluitis i pensa en coses tranquil·les -va dir en Fett-. T’ajuda a recordar. I evita que t’escorris del llaç.

-Estàs boig... Faré que et tallin la gola per això...

-Estàs al final d'una corda. Jo estic en terreny sòlid. Pensa en això.

-Ets home mort.

-Perceptiu fins al final. Dóna'm noms, nyicris.

-Et dic que no vaig pagar al mando. M'alegro que despatxés a Cherit, però mai li vaig pagar perquè ho fes.

-Intenta-ho una altra vegada.

La veu d’en Fraig estava gairebé apagada pel rugit de la cataracta de darrere seu.

-Les twi'leks eren d'alguna família anomenada Himar.

-Bon començament. -Fett va deixar anar un altre metre de cable amb una tirada. Fraig va cridar mentre lliscava més cap al permacret, la pedra i l'aigua furiosa de cent metres més avall-. Està ajudant això? A vegades la memòria necessita un activador.

Himar. Qualsevol mando que es feia durament l'heroi per un parell de ballarines seria conegut en la comunitat twi'lek. No passava massa sovint. Ningú més es preocupava pel que li passés a les noies twi'lek. Fett tenia la seva pista. Tindria un contacte en algun lloc. I si no el tenia, Beviin el tindria. Beviin no li pressionaria per descobrir perquè.

-Hi ha res més que vulguis treure't del pit?

-No conec el paio, Fett. Però sé que te’n penediràs d'això.

Fett va poder sentir els esmorteïts cops rítmics dels guardaespatlles d’en Fraig intentant separar les portes a cops.

-Si descobreixo que m'has donat una càrrega de deixalles, tornaré per acabar la feina.

Va recolzar les seves botes a la part de sota de la barana i va començar a pujar al gàngster. Mirta estava al seu costat amb el rifle làser apuntat cap a les portes.

-T’estàs estovant. Per què el tornes a pujar?

-Vull recuperar el cordó de fibra. És el meu favorit. Ultra fi.

-Quan el pugis a la balconada, jo li tranquil·litzaré...

-I després de tornada a l'Esclau I. Per la ruta paisatgística.

-Tens sort que tingui coets.

-No hauria pujat aquí si no els tingués. -Fett va sentir que trencava a suar i la suor li baixava per l'esquena. Això hauria estat una tasca més fàcil uns quants anys abans-. I no hauria pujat molt més amunt del pis trenta en qualsevol cas.

-Per què?

-Una corda de cent metres. En el cas que hagués de baixar fent ràpel.

La cara d’en Fraig estava ara a dos metres. Havia deixat de cridar i respirava amb dificultat.

-Jo no tinc una corda de cent metres -va dir la Mirta.

-Llavors tens sort de tenir coets. –Llançà a Fraig per sobre de la barana en un munt embullat i Mirta li va donar un cop de puny circular que va deixar inconscient a l'home. Si aquest era el seu tractament tranquil·litzant, havia nascut per ser mèdica-. Hora d'anar-nos.

Mirta va enlairar en un angle estrany i es va estavellar amb la cortina d'aigua per davant d'ell. No hi havia camp de força aquí dalt per separar la cataracta.

Quan Fett va mirar cap avall, va poder veure lliscants creuant la plaça a banda i banda del bulevard. Necessitava aterrar i trobar la motojet. Els coets eren genials per a sortides ràpides, però les flames els convertien en objectius sospitosos en el cel nocturn.

La motojet encara estava on l'havia deixat, preparada amb un detonador i oculta entre els arbustos a la vora del parc. Els calmants i l'adrenalina estaven desapareixent al mateix temps i Fett mai havia estat tan conscient de la raó de la seva cerca. Es va dirigir a la pista d'aterratge a màxima velocitat per les línies de càrrega que tenien menys trànsit, notant que la Mirta fixava feliçment un llançador de granades al seu rifle làser amb les dues mans i subjectant-se el seient de la motojet amb els genolls. Semblava com si estigués acostumada a les sortides ràpides.

-Ho estàs fent molt bé per ser un home mort, ba'buir.

-El teu pare també et va entrenar bé.

-La major part d'això ho vaig aprendre de la mare.

-Bé... Va fer una bona feina.

Fett va apartar una mà del manillar i va activar els controls remots de l'Esclau I. Els seus motors es prepararien: podria deixar la motojet a la badia de càrrega i sortir d'aquest planeta en menys d'un minut.

En la seva pantalla integrada, ja estava escanejant les bases de dades a la recerca d'aquest nom de família twi'lek.

Aquest era l'únic moment en què Fett se sentia realment i emocionalment viu: quan estava guanyant, sent el millor, sobrevivint. És això? Això és tot el que puc fer? Gairebé va envejar als Beviin i els Carid d'aquest món, que estaven encantats amb les coses senzilles com el bon menjar i la família. Però hi havia una satisfacció neta i sense complicacions en el perill. Esborrava les preocupacions i les pors i els records. Només existia el moment i sobreviure a ell.

Fett es va concentrar en sentir-se bé i va ignorar el dolor just en el moment en què la seva visió posterior va veure els llums d'una motojet apropant-se ràpidament i la Mirta es va tornar per apuntar amb el seu rifle làser.

-Han d'estar transmetent el nostre curs -va dir ella-. Creus que són gent d’en Fraig o seguretat?

-No atraurem l'atenció de la policia fins que disparis aquest rifle làser.

Els sensors de moviment d'ell van mostrar a dues motojets perseguint-los i dues venint cap a ells des de la dreta per la cruïlla que hi havia més endavant. Una altra de motojet solitària s'estava aproximant per l'esquerra. Podrien haver estat ciutadans ordinaris prou desafortunats per estar a la mateixa ruta, o podrien haver estat llançant-se per interceptar-lo. Si calculava bé el moment, podria lliscar entre ells i donar-li a la Mirta un tret clar sobre els controls posteriors. Va accelerar el motor.

Fett va anar descomptant els segons. Gairebé era a la cruïlla, però no anava a aconseguir-ho. Des de la dreta, un va disparar davant d'ell i ell va aixecar el seu braç per donar-li una ràfega del llançaflames, però el pilot de sobte va caure lateralment i es va estavellar contra el terra sense que es fes un tret. Dos lliscants que es dirigien en direcció contrària van ascendir per evitar-lo.

Fett va veure la motojet aproximar-se per l'esquerra creuar-se amb ell sense ni tan sols minorar la marxa.

Va sentir un cop fort, però no el ba-dapp d'una descàrrega làser. S'havien estrellat? Havien xocat amb algú que va resultar estar a la carretera equivocada en el moment equivocat?

Mirta va disparar una granada.

-T’he enxampat! -Una bola de foc va il·luminar la nit-. Un ha caigut, un en peu. Recarregant.

-No puc veure a la tercera motojet.

-Potser es va estavellar.

-Tenim un parell de minuts abans que la policia s'uneixi a la festa -va dir en Fett.

-Ei, on...?

Hi va haver un enorme whoomp d'una explosió ardent darrere d'ells. Fett va veure les restes caure ardents i vermells a la visió posterior de la seva pantalla integrada.

-Bon tret.

-No vaig ser jo. No vaig disparar.

-Què és això? Una epidèmia d'accidents?

-Crec que tenim ajuda.

-Odio l'ajuda que no he sol·licitat.

Però era ajuda, així que va acceptar el respir amb una precaució agraïda a contracor. Potser el seu invisible benefactor els estava salvant per si mateix. L'Esclau I estava entre dos vaixells de càrrega atrotinats, sense semblar gens especial per a qualsevol que no conegués la nau, només un vell Firespray encenent els motors.

Fett va posar la motojet i va córrer cap a la nau. Qui mataria a trets als ximples d’en Fraig per ell? Una generositat com aquesta venia amb un preu. Fett va deixar que la Mirta pugés la motojet al celler i va pujar a la cabina.

-Anem, nena, què t'està entretenint? –Polsà botons a la consola i l'Esclau I ploriquejà fins a la màxima potència, amb una feble tremolor recorrent la seva estructura. Deia segur. Deia llar. Era el so més tranquil·litzador que coneixia-. Tens vint segons abans que tanqui l'escotilla de càrrega.

No hi va haver resposta i, simplement mentre es registrava aquest fet, els llums d'advertència d'entrada de l’Esclau I van centellejar. Hi havia algú més a bord. Els sistemes no el reconeixien.

-Mirta? Mirta!

Les càmeres de seguretat interna no mostraven res excepte la motojet. Fett va agafar la seva arma làser i va anar cap enrere per comprovar-ho. Fins i tot a través del filtre del seu casc, va poder olorar una pudor forta i oliosa que no hi havia olorat en anys.

No podia situar-la exactament, però la coneixia.

La motojet estava carregada. L’escotilla estava oberta. Ell va aixecar el seu rifle làser i es va preguntar simplement si segellar l'escotilla i fer enlairar l'Esclau I i odiar-se a si mateix durant la resta de la seva vida, durant el que quedés d'ella.

El pare mai t'hauria deixat tirat. Hauria arriscat qualsevol cosa per tu.

Fett havia abandonat a molta gent al llarg dels anys. Fins i tot havia deixat ferida la Sintas l'última vegada que l'havia vist. La ultimíssima vegada que l'havia vist. Llavors li havia semblat la decisió correcta.

I et preguntes per què la teva filla i la teva néta van intentar matar-te.

Fett es va quedar a un costat de l'escotilla. Els seus sensors li van mostrar dues formes a la rampa, un humanoide i una altra animal amb una forma que no estava clarament definida. Va comptar fins a tres i va sortir, amb l'arma làser i el llançaflames apuntant.

Mirta, sense el casc, estava subjectada a una premuda clau de cap d'un mandalorià amb armadura gris i un gran animal de pèl daurat tenia les seves enormes mandíbules tancades sobre la cama d'ella, deixant una cortina de baves. No estava atacant.

Estava congelat, atrapant-la... i fent pudor.

I ella no semblava espantada. Només avergonyida.

Fett va abaixar la mirada fins al canó d'un rifle verpine personalitzat apuntat amb una mà i va comprendre per què no havia sentit el foc làser quan les motojets van caure de l'aire. Els verpins eren silenciosos.

-Vaja, Vaja... -va dir el mandalorià amb l'armadura gris. Realment tenia un parell de guants grisos de cuir molt bons-. És el petit Bob'ika. L'última vegada que ens vam trobar, el meu germà t'estava ficant el cap al lavabo per ensenyar-te modals. Què vols de mi, ner vod?

SALA REUNIONS PER A LES MISSIONS DE LA GUÀRDIA DE L'ALIANÇA GALÀCTICA, CASERNA GENERAL DE LA GAG, CORUSCANT

En Ben s'alegrava d'estar de tornada entre gent amb la que confiava. El mar d'uniformes negres podria haver estat una imatge sinistra per a alguna gent, però per a ell era com una germanor, com la família. Estava en aquesta rara posició de ser prou jove perquè li tractessin com a un dels soldats malgrat el seu estatus d'oficial i això li agradava.

La sensació de companyonia i el fet de saber que tothom els hi guardava les espatlles a tots els altres era consoladora i excitant.

Es va col·locar en una cadira al final d'una fila. Un soldat anomenat Almak li va donar un cop de colze.

-Unes boniques vacances? M'alegro que poguessis incloure'ns en la teva ocupada agenda, senyor.

-No podia esperar a tornar.

-No et vas perdre molt -va dir Almak-. Ha estat una mica més tranquil. Crec que hem trencat la part posterior de les xarxes corellianes.

-Sempre em perdo el bo.

Un altre parell de soldats de la fila de davant es van tornar en els seus seients i es van unir a la conversa.

-Nosaltres trobarem alguna cosa animada per a tu.

-O alguns informes a omplir...

-Els banys necessiten una bona neteja. Aquí tens un raspall de dents.

Ben va somriure i els va llançar una boleta de plastifí.

Era bo ser part d'un equip. Era bo tenir amics. Ells no el veien com el Fill d’Skywalker, Jedi a témer. Ell només era Ben i ells tenien cura d'ell com sempre semblaven fer amb els oficials joves que els hi agradaven.

I mai li preguntaven on havia estat.

Tot es basava en la necessitat de saber.

Però la successió de bombes semblava haver acabat per ara. Era només un cas de descobrir a qui vigilar i ficar en camps a continuació.

Corellians, bothans... i ara fondorians.

El capità Lon Shevu es va acostar a l'estrada a la part davantera de l'habitació a grans gambades, semblant tan compromès com sempre, però Ben va sentir la renúncia i el recel en ell. També va poder-lo sentir en uns pocs dels altres soldats, generalment en els que havien estat en l’FSC. Jacen va seguir a Shevu i va aconseguir una atenció instantània i sense dividir. Jacen podia fer això: Ben no estava segur de si li envejava o no. Era interessant que ell semblés gaudir sent el centre dels éssers ordinaris però triés ocultar-se dels sensibles a la Força. Era com si només volgués que el veiés el món mundà.

He d'aprendre a fer això. La mare diu que ho feia quan era petit, però allò era per instint, com els nadons nedant. Vull aprendre a fer-ho com ho fa Jacen.

-Instruccions per a les pròximes quaranta-vuit hores, dames i cavallers -va dir en Jacen-. Entrem en una fase diferent. La prioritat ara és buscar professionals: agents d'intel·ligència de la Confederació. Ara, normalment li deixaríem això als nostres col·legues en la Intel·ligència de l'Aliança, però veient que tenim a tots els seus millors operatius... -Els aplaudiments i les rialles li van interrompre. Ell va fer una pausa amb un gran somriure i va continuar de nou-... veient que tenim als millors del fems, els ajudarem. També proporcionarem protecció propera al Cap Omàs i a ministres clau, per rellevar l’FSC, i els monitorarem. Els resultats dels interrogatoris suggereixen que podríem estar veient intents d'assassinat més específics i professionals, com els d'agents del govern i no només aficionats descontents o caça-recompenses.

Una mà es va aixecar davant. Ben no va poder veure qui era.

-Què és monitorar en aquest context, senyor?

Jacen va mostrar una holoimatge a la pantalla darrere d'ell. Mostrava un diagrama de les diverses rutes per les quals es podia arribar fins als ministres de l'AG, físicament o virtualment: oficines, direccions de les seves llars, clubs privats, rutes cap al Senat, comunicadors.

-Quelcom com això -va dir ell.

-Se’ns permet punxar els comunicadors dels senadors, senyor? -va preguntar Shevu.

-Amb el Decret de Mesures d'Emergència, estem autoritzats a dur a terme qualsevol vigilància per evitar actes de violència contra ministres de l'estat i aliats de visita.

La cara d’en Shevu era il·legible, però Ben va sentir l'aguda infelicitat en ell. Ara, aquí estava un paio que sabia com ocultar el que estava pensant. Ben es va preguntar si aquesta era una habilitat més útil que ocultar-se en la Força.

Punxar els comunicadors dels senadors no semblava preocupar a ningú més a la reunió. Ben tampoc podia veure el problema. Tenia sentit, per la seva pròpia protecció. Jacen va assignar les esquadres a les seves tasques i hi va haver una discussió sobre subministraments.

-Facin una llista de desitjos -va dir en Jacen, radiant-. Crec que hem simplificat la situació dels subministraments. O ho haurem fet a finals d'aquesta setmana.

Hi va haver una onada de rialles.

-Els va persuadir que veiessin les coses a la seva manera, senyor?

-Oh, només em vaig assegurar que el plastifí estava en ordre...

Hi va haver més rialles i una onada d'aplaudiments. Durant un moment, Ben va sentir una proximitat conspiradora entre Jacen i els soldats. Era genuïna: Jacen no estava fent la seva representació de carisma per persuadir la gent que fes el que ell volia, encara que era molt bo en això. Ell gaudia de la companyia dels seus soldats i ells gaudien de la d'ell. Hi havia una sensació de perill compartit i que la resta del món no era part de tot això.

Ben va prendre notes mentals sobre l'art del lideratge sense esforços.

La reunió va acabar. Ben es va quedar enrere per parlar amb Jacen, rebent uns quants comentaris de broma sobre la seva recent absència mentre els soldats sortien i responent tan bé com podia.

Va sentir una pressió sobtada al fons del seu cap i quan va mirar al seu voltant, Jacen li estava mirant des del costat de l'estrada, somrient lleugerament.

-Tu els agrades -va dir-. Això és bo en un oficial, sempre i quan els agradis per les raons correctes.

-No és important que et respectin en el seu lloc?

-Què és el respecte, Ben?

Ben va sospesar la pregunta, sentint una prova subtil en ella.

-Pensar que una persona fa alguna cosa bé i que ho fan millor que tu i per tant et sents positiu cap a això.

-Excel·lent.

-No obstant això, això no és el mateix que caure bé, no?

-Gens ni mica. Podem respectar aquells que no ens agraden -va dir en Jacen-. La manera de caure-li bé als teus homes és aquesta: que ells creguin que mai malgastaries les seves vides a la lleugera, que el seu benestar està primer i que no els demanaries que fessin res que tu no faries. Comparteix les seves proves i triomfs sense ser un d'ells i ells sabran que així és com ha de ser. Perquè saben que un oficial ha de prendre decisions que costen vides i això és una cosa que només pots fer si romans prou separat.

Ben no havia perdut encara a cap soldat del Comando 697. De fet, no havien tingut baixes o fins i tot ferits seriosos. Portaven vides encantades pel que fa a la resta de l'exèrcit. Ell no tenia ni idea de com se sentiria si hagués de posar-los en una posició on les morts fossin inevitables.

Jacen va semblar llegir la seva ment de nou.

-Fins que puguis prendre aquestes decisions, no estàs preparat per liderar.

-Però és més fàcil si et prepares per morir tu mateix, no? -De sobte Ben se sentia molt millor per l'intent de la Lumiya contra la seva vida. Ara sabia que era ella, en reunir el que havia passat a Ziost i el que la mare li havia dit. Però no passava res. Ara podia mirar a tots en el 967 als ulls-. Perquè si estàs disposat a fer el mateix sacrifici, això és una cosa que importa.

Jacen es va inclinar per apropar-se a ell.

-Això inspira. És l'últim acte d'honestedat amb les teves tropes.

Ben sabia que així era com Jacen els liderava i aquest era el perquè tothom li era tan lleial. Les liderava des de primera línia i li encantava estar en el gruix de la lluita. El fet que com a Jedi tingués avantatges de supervivència que ells no tenien rarament semblava creuar les seves ments.

-No sé què faré quan arribi el moment -va dir en Ben-. Ningú ho sap. Però intentaré fer el que estigui bé per a la majoria.

El somriure d’en Jacen va ser completament lluminós durant un moment, però després es va esvair com si hagués recordat alguna cosa terrible. La seva presència en la Força es va esvair durant uns quants segons i després va tornar. Això era estrany, va pensar en Ben: Jacen estava dempeus just al seu costat, així que, de què s'estava amagant?

-Pots ensenyar-me a fer això? -va preguntar en Ben-. A amagar-me en la Força?

Jacen va semblar estremit.

-Per què?

-Perquè la Lumiya està intentant matar-me. Vaig pensar que podria ser útil. -I per evitar a la mare i al pare de vegades. Sí, seria útil-. La mare diu que té proves que vaig matar, que Lumiya creu que vaig matar a la seva filla. No recordo res del que va passar en aquell asteroide, Jacen, però potser no importa, perquè la Lumiya ho creu i aposto a què ella estava darrere del que va passar a Ziost.

La cara d’en Jacen estava curosament en blanc. Ben no va poder dir què estava pensant ara, ni tan sols amb la Força.

-Sí, per què no? -va dir en Jacen. La seva veu era més suau, gairebé dubitativa-. No et preocupis per la Lumiya. No està tramant matar-te.

-Quan podem començar?

-És molt simple.

-Sí -va dir en Ben dubtosament.

-No, ho és. El principi és simple. És la pràctica la qual és dura. Podria portar-te anys el fet de dominar-la. -Jacen li va fer senyals perquè s'assegués a terra-. Vinga. Posició de meditació.

Ben es va asseure amb les cames creuades i va tancar els ulls automàticament, prenent alè més profundament i més lentament fins que va aconseguir l'estat on el món més enllà d'ell semblava distant i era hiperconscient del seu propi cos, fins i tot del moviment de la sang a les seves venes.

La veu d’en Jacen semblava venir d'un altre temps i lloc.

-Estàs contingut. El món no pot tocar-te.

-Sí.

-Ara trenca l'embolcall. Trenca el contenidor. -El to d’en Jacen era tranquil i suau-. Mira el món en els àtoms que el componen. Mira't també a tu mateix com àtoms. Troba la línia on tu acabes i comença el món.

Ben va visualitzar l'habitació al seu voltant i l'aire en ella. Aquest va esdevenir una nevada congelada d'una varietat de densitats, amb algunes partícules agrupades i algunes disperses. Llavors va mirar dins de si mateix i va veure la microscòpica irregularitat de la superfície de la seva pell i les plaques de queratina que se superposaven en el seu pèl i després més enllà d'això fins a on ell era justament igual que l'habitació al seu voltant: una tempesta de neu de molècules. Una cosa de l'habitació estava dins d'ell com l'oxigen i la pols i una mica d'ell estava a l'habitació com fragments de pell i gotes d'aigua.

No hi havia línia. No hi havia frontera que dividís a Ben Skywalker de l'habitació, o de Coruscant, o de la galàxia. Ell es va fusionar amb tot això i tot es va fusionar amb ell. No hi havia res sòlid: només un mar càlid de molècules a la deriva, algunes de les quals s'agrupaven soltes i durant prou temps per ser Ben Skywalker.

-Així que pots fer-ho...

La veu d’en Jacen li va arribar a la deriva des de molt lluny. Ben de cop i volta va sentir com si s'estigués dissolent i mai tornés a ser un tot. El pànic el va atrapar. Va obrir els ulls de cop amb un esforç enorme semblant a obrir una roca amb les mans nues, un esforç tan immens que es va trobar panteixant a la recerca d'aire.

-Oh... Guau!.

-Ara -va dir suaument Jacen- ja veus per què la pràctica és necessària. Però un excel·lent per la tècnica.

-Com m’amaga?

-T’hi fons amb l'univers. Pensa en això com camuflatge de la Força. El truc està en tornar-te tan còmode amb això que puguis lliscar en aquest estat d'estar... dissolt i encara ser capaç de continuar funcionant, totalment conscient.

Ben no va poder ni tan sols manegar-se-les per dir un altre guau. Estava absolutament determinat a dominar la tècnica i, al mateix temps, li feia por perquè la sentia com una mort seductora i còmoda.

Tenia por de poder enfonsar-se tan profundament en ella que mai tornés a sortir.

Era el més proper que havia estat mai de conèixer i sentir què era la Força. Sentia que mai seria una altra vegada el mateix o que mai veuria el món de la mateixa manera.

Guau.

Si tan sols tot el seu coneixement de la Força s'hagués manifestat tan ràpidament i vívidament.

-Necessites practicar regularment -va dir en Jacen.

Ben va assentir, preocupat per semblar massa entusiasmat. Ara era més que simplement una manera útil d'eludir al seu pare. Valia la pena perseguir-lo per dret propi, per la pura sensació de fer-ho.

-Ho faré -va dir. El moment de revelació eufòrica havia passat i se sentia estranyament fred-. Alguna ordre per a mi? O ara simplement estaré escoltant comunicadors?

-Oh, tinc una missió per a tu.

-Com la de l'Amulet? -Potser no hauria de dir-ho, però se sentia malament per tot aquest assumpte, com si no només s'hagués malgastat la vida d'un home sinó que també no era ni de prop tan important com li havien fet creure. Odiava que es riguessin d'ell-. Puc gestionar la veritat, Jacen. Et sorprendries.

Jacen era tot serè de bones formes.

-Tinc un treball que només tu pots fer i és crític. Podries no voler acceptar la missió.

-Si és una ordre, és una ordre.

-Escolta-la primer. -Jacen va ficar la mà en la seva jaqueta i va treure un quadern de dades-. Llegeix això. És la font original de les dades d'intel·ligència que vaig rebre, de manera que puguis jutjar-ho per tu mateix.

Ben va agafar el quadern de dades i va estudiar la pantalla. Hi havia transcripcions de converses per comunicador i fins i tot imatges granulades d'una reunió gravades des d'un angle tan estrany que havien d'haver estat capturades per un droide espia en una localització molt estranya, probablement damunt d'un armari. Eren homes amb vestits i túniques cares, bevent caf i parlant en tons xiuxiuejats.

Un era un home amb els cabells foscos ben arreglat, més jove que Jacen. Ben li va reconèixer com Dur Gejjen.

-Aquest és el Primer Ministre Corellià -va dir ell.

-Tot això és intel·ligència reunida pels nostres contactes a les oficines del govern corellià. Segueix llegint.

Hi havia una discussió pel fet d'introduir una falca entre Hapes i l'Aliança Galàctica. Sonava com la maniobra política de costum que sempre l'avorria fins que va començar a llegir frases recurrents, com la Reina Mare i veure els desavantatges d’alinear-se amb l'Aliança.

I llavors hi va haver referències a eliminar obstacles. Tot va encaixar en el seu lloc quan va canviar a la següent holoimatge i va veure la discussió de buscar els caça-recompenses adequats i qui podria estar disposada a operar a la casa reial hapana.

Ben podria haver estat avorrit per la política, però ho entenia millor del que va imaginar i va saber que havia de fer-ho si volia sobreviure.

-Això és sobre la Tenel Ka.

-Correcte.

-Gejjen realment va planejar l'atac contra ella, llavors.

-Correcte. Finalment tenim proves i per tant podem actuar.

Ben hauria d'haver sentit ràbia, ho sabia, però el que li embargava llavors era desesperació per què la gent trobés tan fàcil i tan necessari planejar matar-se els uns als altres. Li estava passant a la seva pròpia família i a ell i estava passant entre caps d'estat.

Estaven tots bojos. Tots havien perdut la raó. O era aquesta la manera en què el món dels adults realment funcionava, fent totes aquestes coses estúpides, cruels, destructives i impulsives que juraven que havien abandonat en créixer?

-Què vols que faci jo? -va preguntar Ben, bastant segur de quina seria la resposta.

-Que assassinis a Gejjen. -Jacen es va fregar el front amb cansament-. És una bona peça i desestabilitzarà als nostres aliats. No es pot negociar amb un home que rutinàriament es basa així en patrocinar assassinats d'estat. Els corellians necessiten saber que també podem arribar fins a ells i ferir-los. Treure’ls-hi una mica la ximpleria. Són massa arrogants.

-No obstant això, no és això el que estem fent nosaltres? Perquè és el nostre assassinat diferent del d'ells? Això simplement no portarà a més morts?

-Vols fer això segons les regles? D'acord, truca a Seguretat Corèlliana i denúncia a Gejjen per conspiració per cometre assassinat. Oh, i també per fer que assassinessin a Thrackan Sal-Solo, encara que no podem cridar a l'estrada el meu pare perquè testifiqui sobre això. Vegem com de ràpidament que l’arresten.

-Ho sé.

-No has de fer-ho. -Jacen tenia aquest to lleugerament ferit que deia més aviat el contrari-. Però vas demostrar que eres competent en operacions encobertes quan vam atacar Centràlia i pots apropar-te a Gejjen molt més fàcilment que alguns dels grans i peluts comandos com Duvil. Pots semblar un adolescent inofensiu.

Sóc un adolescent... i normalment sóc bastant inofensiu. Però Jacen tenia raó. Si algú anava a fer-ho, i el fet que Jacen ho hagués esmentat significava que ja havia pres una decisió, llavors Ben tenia la millor oportunitat d’apropar-se prou a Gejjen sense que el veiessin.

Jacen el va mirar, amb el cap lleugerament cap a un costat, amb aquest gairebé somriure que deia que estava segur que Ben anava a dir que si.

-No puc demanar-li exactament a Boba Fett que faci això, oi? -va dir en Jacen tranquil·lament.

-Estan fent apostes sobre com i quan ell intentarà matar-te. -Un oficial no hauria de demanar-li a les seves tropes que facin res que ell mateix no faria. No puc deixar-li això a un dels del 967-. D'acord. Gejjen està podrit fins al fons. I una vegada que puguem fer públic això, llavors l'ordre contra l'oncle Han i la tia Leia s'anul·la, oi?

-No puc fer-ho, Ben. -Jacen va sospirà-. Tothom sap que ells no tenen res a veure amb l'atac. Però encara estan treballant per a Corèllia i no puc suspendre ordres d'arrest només perquè ells siguin de la família. Així és com comença la corrupció. A més, quin exemple els hi dóna això a les tropes? Confiaran alguna vegada de nou en nosaltres si els oficials dobleguen les lleis per a la seva família?

A Ben això li va recordar una vegada més que no seguia l'exemple del seu pare, que hauria insistit en arrestar a Gejjen.

Era una feina bruta, però s'hauria d'haver adonat d'això a hores d'ara. No podia deixar-lo a una altra persona si volia pensar en si mateix com en un home. O com a un oficial.

-T’enviaré amb bons reforços -va dir en Jacen-. Shevu i Lekauf. Els nostres contactes a Corèllia estan descobrint una hora i un lloc. Hauràs d'estar llest per marxar amb poca antelació.

Ben es va preguntar com se suposava que mataria a Gejjen. Semblava un sacrilegi utilitzar un sabre làser. Es va concentrar en els aspectes pràctics i logístics, sospesant breument on tindria lloc l'atac, quant es podia acostar i què funcionaria millor: arma làser, arma de projectils o alguna cosa més exòtica.

Hi havia la vibronavalla de la seva mare, però Ben no estava segur que tingués estómac per utilitzar-la a sang freda. Només sabia com defensar-se a si mateix i als altres, no com donar caça amb l'únic propòsit de matar.

-Pots fer-ho -va dir en Jacen, que sempre semblava conèixer els seus pensaments-. Són les mateixes tècniques que utilitzes ja, només una disposició mental diferent. Vés a parlar amb l'equip de franctiradors.

La millor persona a la qual podia haver consultat sobre els millors punts de l'assassinat era la seva mare, un cop la Mà de l'Emperador, la millor assassina de la seva època. Ei, mamà, un tret al cap és el millor? Dos trets o tres? Creus que una arma làser amb silenciador és una opció millor que un sabre làser?

Ben sabia que aquesta era una conversa que mai podria tenir.

Jacen va veure a Ben deixar la sala de reunions i va agafar aire profundament. Era tot el que podia fer per mantenir la respiració constant i no deixar que es convertís en un sanglot.

No puc fer això.

No puc matar-lo.

Si la Força hagués fet que les coses fossin més clares, si hagués explicat explícitament què havia de fer (vés aquí, mata això, recita allò) llavors podria haver estat més fàcil. Era el no saber el que era insuportable. No saber si estava llegint massa en les incertes interpretacions de les borles nuades, en els vagues pronunciaments de la Lumiya, en els paral·lelismes amb el seu avi que podrien no haver estat ni tan sols allà. Sabia que el seu destí era ser un Senyor Sith amb més seguretat que qualsevol cosa que sabés, però era la seva prova final la que li deixava en una agonitzant confusió.

Què passa si estic equivocat? Què passa si la Lumiya s'equivoca? Què passa si no he de matar ningú i vaig matar-lo perquè no vaig poder traduir bé una estúpida profecia?

La profecia deia: Ell immortalitzarà el seu amor.

També deia moltes altres coses, com que fabricaria una mascota. Encara no tenia res pelut, escamós o emplomallat al seu nom i era massa aplicar-ho al fidel caporal Lekauf que li servia tan desinteressadament com el seu avi havia servit a Vader.

Immortalitzar no ha de significar matar.

Però no tenia ni idea de què més podia significar.

Això, això era el pitjor dels ensenyaments Sith. No hi havia només dos possibles interpretacions de qualsevol cosa, sinó tres, quatre, cinc...

Així que només els Sith parlen en termes absoluts, oi, Obi-Wan? Tu li vas dir això a Vader, o això diu la Lumiya. Tros de mentider. Els Sith parlen de qualsevol manera menys en termes absoluts, perquè...

Perquè la vida mateixa era així. Un milió d'eleccions per prendre lliurement, totes elles per ser viscudes i requerint el coratge de la convicció.

Només una pista. Com ho sabré? Quin serà el senyal?

Lumiya tampoc ho sabia, o si ho sabia... ell no anava a escoltar-la. Ja estava bé de jocs. Ja estava bé d'endevinar. Tot això descansava en el seu judici.

Estic buscant senyals i prodigis com un vident ryn. Ha de ser més racional que això.

Ho era.

El comentari d’en Ben de la conversa que acabaven d'acabar va saltar a la seva ment.

Un oficial ha de prendre decisions que costen vides.

Era pel bé de la majoria, havia dit ell. I si Ben podia pensar això, llavors Jacen també ho havia de fer.

Va pensar en això, va activar els panys de seguretat a les portes de la sala de reunions i es va asseure en un racó amb el cap descansant als genolls.

Quan es va posar la mà a la cara, la va trobar humida per les llàgrimes.

 Següent