Foc creuat (i XXIII)

Anterior

Capítol 23

–El teu pare i jo no érem exactament amics, –va dir Aurra Sing, una vegada que van estar en òrbita al voltant del fosc planeta, una germana petita de Bespin que encara era visible com un globus petit en la distància. –Els caçadors de recompenses no tenen amics. Però jo el respectava. Ell era real. Sense vincles sentimentals, sense lleialtats.

–Com tu? –Va preguntar Boba.

–Com jo... o com tu, –va continuar Aurra Sing. –Estàs desenvolupant alguna de les seves millors qualitats. Però no és alguna cosa que m'importi. Els nostres camins s'han creuat perquè jo ho necessitava.

Boba es va preguntar que significaria.

–Llavors descreuem-los, –va dir. –Aquesta és la meva nau. Escull un planeta, i et deixaré en ell, llavors ens direm adéu,

–Jo també desitjo lliurar-me de tu!, –va dir Aurra Sing. –Però abans de res hem de fer un treball junts. Tu, jo i el teu pare, Jango Fett.

–El meu pare?

–Era més ric del que ningú podia suposar. Va deixar crèdits i tresors amagats per tota la galàxia. Són teus, Boba. L'única cosa que has de fer és recollir-los.

–On? –Va preguntar Boba. El seu cor bategava amb excitació.

Aurra Sing va somriure.

–En diversos llocs. Jo solia saber on estaven tots. És per això que som un equip. Jo tinc les coordenades i tu tens els codis.

–Codis? No tinc cap codi.

–El teu codi genètic i les teves petjades retinals són els teus codis. El teu pare es va assegurar que el tresor pogués ser únicament accedit pel seu fill.

–Com saps tot això que m'estàs explicant? I per què hauria de confiar en tu? –Va preguntar Boba. –Ja has robat una vegada la meva nau, i traït a Dooku.

–Confiar en mi? Series un boig si confiessis en mi. Creus que jo confio en tu?! Ets el fill de Jango Fett després de tot. Anem a aconseguir el Tresor i a repartir-lo, al cinquanta-cinquanta. Això és, noi. O ho hauràs de buscar pel teu compte.

–Un cinquanta-cinquanta? Però si és meu! –Boba es preguntava si acabaria veient aquest cinquanta per cent que ella li estava prometent.

Aurra Sing va somriure.

–Quina alternativa et queda? Tret que vulguis esperar al fet que aparegui algú més que vulgui trobar el Tresor.

Boba també es preguntava si Aurra Sing sabia que Jango Fett tenia desenes de milers de fills. Sabria que únicament havia de segrestar a un soldat clon? Però què és el que li solia dir el seu pare? Que ell era l'únic clon que no havia sofert alteracions.

–D'acord, –va dir Boba. –És un tracte. Som un equip. Ara com ara.

–Tot és un “ara com ara”, noi, –va dir Aurra Sing. –Així que dirigim-nos a la nostra primera destinació. Podem escollir algun punt de trànsit de l’hiperespai. L’introduiré en les coordenades mentre mires cap a un altre costat. I vull dir cap a un altre costat!

Tan aviat com va haver realitzat el salt a l’hiperespai, Aurra sing es va anar a dormir, roncant fortament.

Boba es va recolzar en el seu seient i va veure passar les estrelles. També estava cansat, però se sentia molt bé. Havia recuperat la seva nau i la seva bossa de vol. Estava de camí de poder recuperar la resta del llegat del seu pare. Havia fet un amic, encara que no sabia si tornaria a veure’l alguna vegada.

S'havia escapat del Comte Dooku… Però per quant temps? I portant com a companya a Aurra Sing, seria perseguit amb el doble de ferocitat pels Jedi.

Aurra Sing no era la seva amiga. Però li havia estat útil. I al final havia pogut confiar en ella. Malgrat ser poc fiable!

Boba Fett sabia que s'hauria de mantenir en guàrdia.

FI

Continuarà...

Foc creuat (XXII)

Anterior

Capítol 22

Foscor absoluta.

Llavors els va copejar una llum encegadora.

L'Esclau I va gemegar, va cruixir i es va sacsejar mentre girava.

Els turbos no servien. Res podia igualar la força de la tempesta. La nau anava cap a on la tempesta la portava, i la tempesta es dirigia cap avall...

L'Esclau I havia estat dissenyat per enfrontar-se a l'intens buit de l'espai, no per resistir les enormes pressions atmosfèriques d'un gegant gasós com Bespin. Una esquerda va aparèixer en la cabina, Boba va notar una olor acre i tòxica.

–Estem caient! –Va cridar Aurra Sing. –Pensava que ens dirigíem a l'espai!

–Jo també, –va contestar Boba.

Ambdues veus van ser ràpidament aplacades pel soroll del vent. Boba va portar la nau al límit forçant els motors, agafant-se per salvar la vida. L'Esclau I es va sacsejar, va rodar, es va regirar i va caure sobre l'extrem final. Els rajos van caure sobre ells en ones enormes, com un onatge de la llum.

Boba ho va veure, la cara d’Aurra Sing reflectida en la pantalla, i per primera vegada semblava més aterrida que enfadada. El que havia vist l'havia espantat. Sabia que ell fins i tot semblava més espantat.

Llavors, de sobte, tot es va acabar.

El silenci era més terrorífic que el soroll. Boba va saber que estava mort, veia estrelles pertot arreu.

Fredes, brillants i silenciosos estrelles.

–Ho hem aconseguit, –va dir Aurra Sing. –Bon vol per a un nen ximplet.

Boba no es va molestar a contestar. Estava feble però se sentia alleujat. Ho havien aconseguit. L'Esclau I estava a l'espai. La petita nau havia grimpat valentament entre la tempesta, durant tot el seu camí per posar-se en òrbita fora de Bespin. Ningú s'havia atrevit a seguir-los.

–Hem de parlar, –va dir Boba. Estava totalment esgotat, però se sentia amb una nova seguretat. –Aquesta és la meva nau. I la vull recuperar. Ara.

–Més endavant, –va dir Aurra Sing, somrient. –Hi ha altres planetes en aquest sistema on serem menys visibles. Tret que vulguis esperar aquí al fet que el Candaserri ens detecti.

Següent

Foc creuat (XXI)

Anterior

Capítol 21

I va fallar, per centímetres.

L’aerotaxi podia ser petit, però també era sorprenentment ràpid. Amb el cel ple de patrulleres perseguint-lo, Boba es va llançar per sota de la ciutat i va dirigir l’aerotaxi cap als boscos d'algues penjants, on era gairebé invisible entre els milers de fils, alguns dels quals mesuraven centenars de metres de llarg.

El patruller estava situat just darrere d'ell. Va realitzar un ràpid cop d'ull per la seva esquerra, suposadament per reprendre la recerca de l’Aurra Sing. Es preguntava si sabrien qui els havia salvat la vida. No obstant això no es penedia, encara que es preguntava si havia estat el més intel·ligent. Si hagués deixat que Aurra Sing els volés a trossets, tal vegada pogués estar amb ella a l'Esclau I.

Ara, estava entre la bosquina. Enlloc, sense cap lloc al qual anar. Amb deu anys d'edat tripulant una embarcació robada. Sense diners, sense amics i tan ni tan sols la seva preciosa bossa de viatge.

Va veure alguna cosa moure's. Què s'havia mogut?

Boba no era l'únic que s'amagava. L'Esclau I lliscava silenciosament entre les algues penjants. Aurra Sing s'amagava del patruller o estava aguaitant-lo? Era impossible saber-ho.

L’aerotaxi no tenia cap unitat de comunicació. Però, quina importància tenia? Boba estava segur que Aurra Sing no voldria parlar amb ell de totes maneres. Estava convençuda que l'havia traïda, i a pesar que estava equivocada en pensar que li havia dit als Jedi on trobar-la, ell l'havia traït en fer malbé la seva emboscada.

Si ella em veu, sortirà corrent. O el que podria ser pitjor, podria disparar-me.

Si tan sols pogués acostar-me a ella, va pensar Boba. I després, en veure-la volar lentament a la deriva cap a la vora de la plataforma, va pensar en la manera en què podria aconseguir-ho.

Mantenint l’aerotaxi ocult entre les algues penjants, va seguir a l'Esclau I per la part inferior de la ciutat abandonada. Era evident que Aurra Sing s'estava amagant dels Jedi. Es movia usant amb prou feines la impulsió. Hauria perdut els seus nervis d'acer?

Boba sabia que tan aviat com se n'anessin els Jedi, encendria els motors i es dirigiria cap a l'espai.

Si vull tenir alguna oportunitat, haig de moure'm ara, va pensar Boba. Això significava arriscar-se, però a Boba se li donava bé assumir riscos.

Ella anava a la deriva sota ell. Boba esperava, amb la mà en la vora de la cabina oberta de l’aerotaxi, fins que va tenir l'Esclau I directament sota ell.

Després es va posar dempeus.

Es va acostar a la vora, i es va llançar al buit.

En caure, primer lentament i després més i més ràpid, Boba va veure la nau més a baix.

Era petita, Bespin en comparació era enorme.

Si fallava, cauria mil quilòmetres, fins que el seu crani explotés com si fos un ou.

Si fallava, però ell no hauria permès que l'Esclau I es desviés cap a un costat. Només va fallar per uns pocs metres. Va veure la cara de sorpresa de l’Aurra Sing quan ella el va veure passar caient. Només podia imaginar-se l'expressió d'horror que ella veuria a la seva.

Llavors va sentir la xiulada en encendre's els motors, i com es capbussava la nau sota ell. Va sentir uns xiuxiuejos i tusts quan es va obrir la porta d'entrada i la nau es va col·locar sota ell, com si fos una xarxa.

BUUUMPH! Boba va caure sobre la bossa de viatge que havia deixat anteriorment en la nau, el casc de batalla i el llibre li van fer sentir que queia sobre una roca.

L'entrada es va tancar.

Estava fora de perill! Boba va somriure fins que va veure les celles arrufades de l’Aurra Sing.

–Si no fos perquè ets el fill d’en Jango Fett, –va dir ella, –juraria que estaves tractant de mantenir vius als Jedi en fer malbé les meves petites sorpreses.

–Només vull recuperar la meva nau–, va dir Boba. –No m'importa a qui vagis a matar–. Això s'acostava al que podria ser una mentida ja que Boba no volia matar a Garr, ni a Ulu. Però ella estava massa a prop.

–Em sembla just, –va dir Aurra Sing. –Anem a canviar-nos els seients.

–Perdona?

–Saps pilotar aquesta nau, o m'equivoco? Però jo sé disparar millor que tu. Anem a haver de treballar els dos junts.

A Boba no l'hi van haver de dir dues vegades. Agafant la seva bossa de vol, va grimpar fins a la cadira del pilot. Se sentia bé en tenir entre les seves mans els comandaments de l'Esclau I.

–Ara treu-nos d'aquí. Anem a veure si els nostres amics segueixen aquí fora.

Allà anem.

K-RANG! CA-RANG!

Boba va esquivar els làsers que queien per tots costats. Al patruller se li havien sumat diversos caces del Candaserri. Aquesta era la seva oportunitat de capturar a la caçadora de recompenses que tant havia atacat als Jedi.

Aurra Sing va retornar el foc, però els trets eren massa indiscriminats. Boba va llançar la petita nau en un tirabuixó submergint-se en un núvol.

–Obtinguem una mica de lloc per maniobrar! –Va dir Aurra Sing. –Dirigeix-te a l'espai.

–No amb els caces en la nostra cua! –Va cridar Boba. –Aquí fora no hi ha cap lloc on amagar-se. –Havia comptat almenys quatre caces del Candaserri. Els Jedi havien demanat reforços, i els havien aconseguit.

–Bé, no anem a passar desapercebuts aquí! –Udolà Aurra Sing. –Estem envoltats i s'acosta una tempesta. Les tempestes de Bespin són mortals.

Tal vegada pogués donar-nos un avantatge, va pensar Boba.

Va revisar les imatges de radar. Allà estava, una tempesta monstruosa, pujant des dels nivells inferiors de l'atmosfera cap a les capes superiors. Travessada per llampecs, girava com una virolla supersònica.

–Un moment! –Va cridar Boba. Va fer maniobrar l'Esclau I per treure’l del núvol, i es va introduir enmig dels caces Jedi que els estaven esperant.

CA-RANG!

CA-RANG!

Boba va llançar a la petita nau en un eixelebrat ball, per esquivar els trets làser que creuaven l'ennuvolat cel de Bespin. Quatre, no, sis, no, vuit! caces i un patruller dels núvols es van col·locar en la seva cua.

–Ja l'has embolicat! –Va cridar Aurra Sing. –Ens han vist.

–No per molt temps, –va dir Boba, pensant en el seu pare mentre es dirigia cap a la brillant tempesta. –Ningú ens seguirà on ens estem dirigint!

Següent