6. L'instructor
Spurch Senglar Goa
estava assegut sol, comptant una pila de crèdits, en un racó del Cafè Fusió
Nuclear. Va fer senyals amb el braç quan va veure entrar en Greedo.
- Ei, noi, aquí!
A Greedo encara se
li notava l'enuig i el ressentiment, però tractava d'aparentar que era un
aguerrit pilot espacial quan es movia entre la sorollosa concurrència. Es va
començar a sentir millor quan un vell Twi'lek grisenc pràcticament va saltar
apartant-se del seu camí.
-Hola, Spurch.
-Agafa seient, noi. Vols prendre alguna cosa?... No et sentis
massa a prop. Vosaltres els rodians no feu gaire bona olor per a un diollià.
En Greedo es va
col·locar al costat oposat del seu nou mentor. Goa va demanar una ampolla de
cremada solar de Tatooine per al Greedo.
-A-això són molts
diners, Spurch. –en Greedo va mirar la pila nerviosament. Esperava que en Ninx
encara li vengués el corsari, després del que havia passat.
-Diga’m Senglar,
noi. No atenc per aquest altre nom. La meva mare va creure que era efectista
perquè en el nostre idioma significa "valerós capturador de
bestioles". -Goa va esbufegar. Va treure un munt de bitllets de la pila
que tenia al davant d'ell-. Té, noi. Per a tu. Gràcies pel buf sobre els
rebels. Ho van pagar... en gran.
- Cthn rulyen stka wen! Wow, això és genial! -Greedo va agafar
els bitllets i els va fullejar. Eren de poc valor... molt menys del que
havia esperat. Les visions pilotant el seu propi veloç corsari van començar a
evaporar-se.
-Uh... dos-cents
crèdits... uh, gràcies, Senglar.
- Què et passa, noi? Sembles decebut. -Goa va contemplar el seu nou protegit amb
un brillant ull d'ocell.
-Uh... és que vaig
creure que seria més, suposo.
-Ei, noi. Vols ser
caça-recompenses, veritat? No et vaig dir que els rodians són els millors
caça-recompenses? No t'ho vaig dir?
En Greedo va
assentir solemnement. «Vull ser caça-recompenses. Però un caça-recompenses
necessita una nau».
-Ara, creus que
entreno caça-recompenses gratis? Eh? Ho creus?... Beu la teva cremada solar,
noi, està deliciosa.
Obedientment Greedo
va prendre l'ampolla i es va empassar l'espès fluid. Li va saber amarg. Es va
sentir avergonyit. Senglar tenia raó.
-Uh... suposo que jo.... uh, mai vaig pensar en
això-va dir.
-És cert! Mai
se't va passar per la teva petita ment cobdiciosa que en Goa cobri per ensenyar
a joves brètols com caçar! Ara mira aquí. -Goa va agafar una de les moltes
bosses lligades al seu cos i va treure un munt molt més gran de crèdits-. Això
és tot teu, si ho vols, vint mil. Aquesta és la tercera part del que van pagar
els imps per la informació sobre els rebels.
A Greedo li van
saltar les llàgrimes i una ànsia profunda li va regirar els budells quan va
mirar el munt de bitllets de crèdits. Les visions del Caçador de Mankes van
començar a formar-se de nou.
Goa es va inclinar
cap endavant i va clavar els seus petits i brillants ulls en Greedo.
-Però si agafes els
diners, s’ha acabat, entens? No vull tornar a veure't mai més. Has
d’aclarir-te, noi. Vols aprendre l'ofici d'un expert... o vols unes quantes
nits per la ciutat i donar l'entrada per a una nau trucada que probablement
estavellaràs en una setmana? Senglar Goa pot fer de tu el segon
caça-recompenses més gran de la galàxia, noi... Senglar Goa és el primer.
En Greedo va deixar
que les paraules d’en Goa donessin voltes dins el seu cap durant un minut i es
connectessin amb els seus desitjos més profunds. Ell volia aquest corsari més
que res, però sentia una necessitat més intensa de caçar... una necessitat de
ser com el seu pare. I l'ofici de caça-recompenses era la forma de fer molts
diners. Un caça-recompenses ric podia ser amo de la seva pròpia lluna i de
munts de naus: balandres, creuers, velers... fins i tot naus de guerra.
-De veritat m'ensenyaràs els secrets? -Va preguntar
Greedo amb inseguretat.
-Ensenyar? Faré que t'empassis els pudents secrets! Tenim un tracte, noi? Creu-me, no faria això per ningú. Però tu em vas salvar
la vida. Vas participar amb mi i amb Dyyz a la teva primera captura... i pel
cron Drift, ets rodià. T'ho dic, els rodians són caça-recompenses nats.
En Greedo sentia
com li recorrien onades d'orgull. Caça-recompenses nat. Els rodians són
caça-recompenses nats. «Sí, puc sentir-ho, sempre ho he sentit. El meu pare era
caça-recompenses. Jo seré caça-recompenses. Jo sóc un caça-recompenses».
-Tracte fet,
Senglar. -Greedo va ulular i va allargar la mà.
Goa es va fixar en
els dits amb ventoses i una mirada de disgust va travessar la cara. «Fins a les
mans del noi fan una olor estranya». Va tocar escrupolosament la mà d’en Greedo
amb la seva pròpia.
-Tracte, -va dir-.
Anem, et demanaré una altra cremada solar a la barra... et presentaré a algun
dels nois.
«El ximple del noi
ha caigut-va pensar en Goa, mentre s'obria pas cap a la barra del bar-. Vaig
aconseguir quedar-me amb la seva participació i tot el que he de fer és dir-li
uns pocs "secrets" i el més probable és que aconsegueixi fer-ho bé
per si sol en un mes o dos... Bé, qui sap, potser serà un bon
caça-recompenses... Crec que no he vist mai que un rodià sigui bo en res que no
sigui matar ugnaughts desarmats!»
7. Vader
A quinze mil
quilòmetres de la lluna espaiport, a l'ombra del lluminós planeta dels hutt, el
buit estrellat es va trencar i una poderosa nau de guerra triangular va sorgir
de l’hiperespai.
Un destructor
estel·lar.
Mentre l'enorme
navili es movia en una òrbita estacionària sobre Nal Hutta, els soldats de xoc
imperials responien al toc de formació, ajustant-se la blanca armadura corporal
i traient-se de les fundes carregadores els fusells blàster carregats.
Les botes dels
soldats ressonaven a la plataforma de llançament mentre corrien a la formació
pròxima a les dues llançadores d'assalt Gamma camuflades que els transportarien
a la lluna espaiport.
Al capdamunt, a
l'alcàsser del destructor estel·lar Venjança, el comandant de la missió rebia
les instruccions finals d'una imponent figura completament recoberta per una
armadura negra. La veu profunda de la figura ressonava a través d'una mascareta
de respiració electrònica.
-Vull presoners,
Capità. Els rebels morts no em diran on estan enviant aquestes armes. -L’amenaçant
xiulet de la grotesca màscara de respiració recalcava l'amenaça que hi havia a
la veu i a les paraules.
-Sí, Lord Vader.
Serà com ordeni. L'incident de Datar va ser desafortunat, senyor. Els rebels
ens van combatre fins a l'últim home.
-Hem perdut
l'element sorpresa, capità. El Vicealmirall Slenn pagarà aquest error amb la
seva vida. Aquesta vegada no hi haurà errors. Aquesta vegada els rebels no han
de saber que venim. Estan preparades les llançadores d'assalt?
-Sí, Lord Vader. He
hagut de camuflar-les com si fossin vaixells de càrrega lleugers, senyor. Els
nostres agents han obtingut els necessaris codis d'acoblament prioritaris del
Control del Port. Tenim llibertat per entrar en el Sector corellià de Nar
Shaddaa a qualsevol hora que vulguem.
-Bé. Parteixi d'una vegada, trobi l'enclavament enemic i capturi tants
rebels com pugui. Les
seguiré així que la situació sigui segura.
-Molt bé, senyor.
La missió es posarà en marxa immediatament.
Quan el sentinella
de la Força Especial Rebel Spane Covis va veure els dos desgastats vaixells de
càrrega de mercaderies passar descendint pel congost de vol i entrar en el
Nivell 88, no va pensar res al respecte.
Des del seu lloc en
un mirador llogat a la Torre U del Port, se suposava que Covis alertaria al seu
comandant si una circulació inusual de naus entrava a l'hotel. Era un treball
avorrit. No passava res fora del normal. L'atenció d’en Covis estava funcionant
sobre el trenta per cent.
Llavors va caure en
el compte: el blindatge era totalment incorrecte. Les portes de càrrega eren
massa petites. «Mai havia vist vaixells de càrrega amb una configuració com
aquesta».
En Covis va agafar
el seu intercomunicador i va cridar:
-Gos Estel·lar Un,
aquí Dewback!
-Endavant, Dewback,
Quin és el problema?
-Vigila la teva
cua, Gos Estel·lar. Dos rancors a casa!
-Els tenim,
Dewback.
Vint comandos
rebels ja havien pres posicions dins del magatzem, amb els seus sensors de
vigilància escanejant el carrer, quan els Gammes camuflats van ressonar a la
vista.
A la part de
darrere del cavernós edifici, un altre grup d'infanteria de la Força Especial
carregava el celler d'un enorme transport Z-10, buidant el magatzem de tant
armament com podien abans que comencés el tiroteig.
Al mateix centre
del magatzem, darrere d'un escut contra blàster pesat, un canó d’ions de
campanya C4-CZN estava girant en posició.
L'element sorpresa
que esperaven els Imperials havia desaparegut.
El tiroteig en el
Nivell 88 va ser molt intens i tot va passar molt ràpid.
La mare d’en
Greedo, Neela, va sentir un estrèpit esgarrifós i va córrer cap a la finestra
de la reconstruïda ventilació de sortida de fums on vivien ella i els seus
fills, en un embolic d'estructures apinyades en un extrem del districte del
magatzem.
En aquest moment
una de les llançadores d'assalt Gamma es va transformar en vapor flamejant,
fent-se una esfera de llum i energia que es va expandir en una fogonada,
inflamant a banda i banda del carrer. La bola de foc verd va cremar els grans
ulls de la Neela. Es va girar i va arrencar a córrer cridat al fons de
l'apartament.
L'altra Gamma va
encendre dos turbocompressors bessons i la façana del magatzem rebel es va fer
miques i va rebentar. La tripulació de la llançadora va baixar per la rampa.
Les tropes de xoc imperials van emergir disparant.
Una altra
descàrrega del canó d'ions C4 i la segona Gamma va ser història. Es va produir
una pluja creuada de trets de blàster, van caure seixanta soldats de xoc i el
combat va acabar. La resta es va rendir.
En Greedo caminava
per allà amb Goa i Dyyz i un grup de caça-recompenses en el Nivell 92. Els
caçadors tenien notícies que s'havia fet pública una llista de buscats per un
important senyor de l’hampa. El hutt estava
assignant treballs de cobraments per ordre d'arribada, formalitzats mitjançant
contractes signats.
De sobte les sirenes d'emergència van començar a ressonar i Greedo va veure
xalanes contra incendis corellianes descendint pel congost de vol, amb
centelleigs estroboscòpics vermells.
-Sembla que als imps els va arribar el nostre missatge, -va dir Senglar, fent un gest de complicitat a Greedo.
En Greedo va
tractar de sonar despreocupat.
-Sí, potser. Podria
ser només un altre foc iniciat pels Habitants de la Penombra. -Llavors el fum
va començar a pujar pel congost i Greedo va començar a preocupar-se.
A Greedo no se li
havia ocorregut fins després d’haver-li explicat a Goa i Dyyz allò dels
traficants d'armes rebels que això podria ser perillós per a la seva gent. Els
refugiats rodians vivien i treballaven en el Nivell 88, ells estarien en la
trajectòria de qualsevol atac de les tropes d'assalt imperials.
-Uh... suposo que jo... uh, et veuré després, Senglar. A tu també, Dyyz. He
d’ocupar-me d'alguns assumptes.
En Goa va aixecar una cella.
-Naturalment, noi. Jo i Dyyz el més probable és que fotem el camp a Tatooine
aquesta nit, així que si no et veig, bona sort!
"Tatooine! Els contractes del hutt! "Greedo es va allunyar
sentint-se enfadat i traït perquè en Goa no li hagués convidat a anar amb ell.
Fins ara li havia donat molt poc entrenament-. «I s'havia quedat la meva part
de la recompensa».
En Greedo va
començar a donar-se la volta per pregar-li a Senglar i a Dyyz que el portessin
a Tatooine. Llavors el rostre de la seva mare cridant va inundar la seva ment
de sobte. En lloc de tornar, Greedo va començar a córrer cap a l'ascensor per
repulsió més proper.
Greedo va entrar a
l'elevador i li va donar al botó que marcava "88". L'elevador va
caure com una pedra, parant suaument uns pocs segons després en el Nivell 88.
Va sonar una alarma i les portes de l'elevador es van negar a obrir-se. Sensors
automàtics havien bloquejat les portes de l'elevador en aquest nivell.
Mirant a través de
la porta transparent, Greedo va veure per què, el carrer era una massa de fum i
flames. Les xalanes contra incendis corellianes estaven lluitant contra el foc
amb polvoritzadors químics i fent progressos amb rapidesa.
En Greedo va
tractar d'entreveure a través del fum per veure si el complex del domicili de
la seva família estava en flames. Els rodians vivien just darrere del nucli de
residus. Greedo no el podia veure a aquella distància, però va suposar que tot
estava bé. Només el magatzem rebel i els edificis a l'altra banda del carrer
estaven cremant.
En Greedo es va
relaxar i va començar a gaudir de l'escena que tenia davant d'ell. Podia veure
a rebels ajudant els bombers i va començar a preguntar-se què havia passat aquí
exactament. Els únics soldats d'assalt visibles estaven estesos sobre les seves
esquenes, amb el casc fet miques.
Just llavors Greedo
va sentir el so de metall arrencat i va veure als bombers girar-se cap al
congost de vol, que estava fora de la seva línia de visió. Les cares dels
bombers van canviar expressant por i un segon després una enorme màquina de
guerra negra surava a la vista, vomitant trets làser des de deu punts diferents
de la seva intricada superfície.
La màquina era un
monstruós instrument de mort, amb forma de cranc, amb pinces punyents a dreta i
esquerra, una falange d'armes de ràfegues a proa i popa, i en el centre un pont
de comandament assegurat rere blindatge pesat, més o menys on estaria la boca
del cranc. Surava amb energia repulsora, es movia amb molta rapidesa i matava
tot al seu pas.
En Greedo va picar
la porta de l'elevador. Encara no podia obrir-se. Part d'ell estava trist de què no pogués obrir-se. Part d'ell volia marxar.
Aquesta
part d'ell va colpejar el botó del Nivell 92. «La meva família estarà bé. Només
van a morir els rebels».
Quan l'elevador va
pujar lluny de la matança, Greedo va arribar a veure per última vegada la
Màquina de la Mort mentre vomitava un gruix raig blanc d'energia calenta dins
del magatzem rebel. Llavors la seva visió va quedar bloquejada movent-se entre
dos nivells.
Un moment després
va tremolar tot el sector com si hagués estat copejat per un asteroide.
En Greedo va sortir
a batzegades al carrer del Nivell 92 i immediatament va caure de cara. El
carrer es va agitar i va tremolar i un estrèpit terrible va omplir l'aire. La
gent fugia corrent o agafant-se als vehicles que passaven donant tombs,
dirigint-se cap al congost de vol.
Mentre lluitava per
incorporar-se, Greedo veure als caça-recompenses movent-se junts cap a la
plataforma d'aparcament reservat on tots tenien guardades les seves naus. Va
veure Dyyz Nataz però no podia albirar a Senglar Goa.
Una mà enguantada
va agafar l'espatlla d’en Greedo. Va aixecar la vista cap a la cara amb bec
ample del seu amic.
-Si saps el que et convé, noi, et vindràs amb mi i amb Dyyz. Els imps estan de
mal humor per alguna cosa. Crec que els rebels els van donar més guerra de la
qual esperaven.
-La meva gent... No
puc deixar la meva família... el meu poble.
-No et preocupis
per la teva família, noi. Si seràs caça-recompenses, hauràs d’acomiadar-te de
la família, tard o d'hora. Ara és tan bon moment com qualsevol altre... A més,
probablement estaran bé.
Senglar Goa va fer
una mirada inquisitiva a Greedo i després es va allunyar, seguint a Dyyz cap a
la seva nau.
En Greedo es va
quedar dret i va mirar com s'anava Senglar, tractant de posar en ordre la seva
ment, tractant de decidir què és el que volia de debò.
Volia ser
caça-recompenses.
El creuer de línies
elegants Nou Escurçó es va elevar amb el grup de naus caça-recompenses que es
dirigien fora del port, fent cua per a l'autorització de salt.
Les autoritzacions
no arribaven. El Control del Port estava preocupat.
Així que les naus
van saltar de totes formes.
L'últim que van
veure Goa, Dyyz i Greedo va ser el col·lapse d'una quarta part completa del
sector corellià, planta rere planta, amb un magnífic centelleig i estrèpit.
-Vaja! Deuen haver
desaparegut vint nivells! -Va cridar Dyyz-. Acaba de morir un munt de bona
gent, Goa.
-I nosaltres estem vius... oi, Greedo?
En Greedo no va
contestar. Només es va quedar mirant la creixent conflagració, la successió de
boles de foc, els inflats núvols de fum negre.
L'ordinador de
navegació va seleccionar Tatooine.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada