Anterior
CAPÍTOL 10
Aquesta
nit mentre els sols es posaven sobre Tatooine, Ànakin va lliscar pels estrets
carrers fins l'apartament de la Jira.
Havien
estat circulant rumors durant tot el dia: els jawes havien robat la Beina de
carreres d’en Sebulba i l'havien conduït com bojos pels carrers. Un escàner
mostrava que Pala la twi'lek havia ajudat a robar els esclaus de la Gardulla la
nit anterior, i fins i tot ara Gardulla estava tractant de rastrejar la noia.
A Ànakin
li semblava que tot el seu món s'estava enfonsant.
Mentre
entrava a l'apartament embarrat de la Jira, va veure-la a ella i altres dues
figures furtives ocultant-se entre les ombres: Kitster i Dorn.
Pala
estava absent.
Jira va
alçar la mirada cap a l’Ànakin, i va dir suaument:
-Seu.
Ànakin
es va asseure a terra i va mirar la Jira. Hi havia poques llums a l'apartament,
només les llums en marxa d'un parell de màquines. El seu pèl platejat brillava
tènuement, però no podia veure bé la seva cara.
-Les notícies
no són del tot bones, -va dir la Jira-. Un amic ha fet alguns contactes, i una
nau tocarà terra demà a la nit. Però hem de tenir els diners per als nens
ghostling per llavors. I la teva amiga no pot ser atrapada des d'ara fins demà.
Està fora de perill?
Kitster
li havia donat el distorsionador del senyal a la Pala. Ell només esperava que
funcionés com se suposava que havia de fer.
-Segur que
sí, -va dir en Kitster-. La vaig amagar en l'últim lloc en el qual miraria
Gardulla: amb els nens ghostling en la fortalesa de la Gardulla. La vaig deixar
allà fa una hora.
-Estava bé?
-va preguntar Dorn-. He sentit que Gardulla va fer a Madam Vansitt detonar el
seu transmissor.
-Està bé,
-va dir en Kitster-. El distorsionador del senyal de l'Ànakin funciona!
Una
onada d'alleujament va banyar a l’Ànakin. Hi havia salvat la vida de la Pala...
per ara.
Dorn va
dir:
-Gardulla
va portar un droide cercador a l'habitació de la Pala i va captar la seva
aroma. Estan donant-li caça ara. Però hem posat prou perfum en ella com perquè
el cercador pogués ser enganyat. Llavors vam escampar la seva roba pel mercat.
Els jawes se la van emportar a centenars de direccions diferents! El cercador
pot estar caçant durant dies.
-Shhh...
Prou, -va dir la Jira. Ella va posar un dit fosc en els seus llavis-. No parleu
més d'això. M'alegro que l'hagis deixat fora de perill. Has fet molt per
salvar-la. Però hem de fer més.
Ànakin
va estendre el braç fins la butxaca de la seva camisa, traient tots els seus
xips de crèdits i monedes.
-Això ajudarà?
-Va deixar els diners en una pila a terra.
Jira el
va mirar agraïda.
-Cada poc
ajuda.
Kitster
i Dorn van treure els seus propis diners i els van deixar.
-Puc aconseguir-ne
més, -va prometre Dorn.
-Aconseguiu
tot el que pugueu, -els hi va dir -. Necessitem cada poc que puguem.
* * *
Ànakin
va córrer a casa, sentint-se espantat. Just després de la posta de sol a
Tatooine, Mos Espa aconseguia la seva punta de gent més atrafegada, mentre la
gent sortia dels edificis a l'aire fred de la nit.
Va mirar
per si hi havia cercadors anant al seu darrera, i rastrejadors sakiyans amb
túniques fosques. Però hi havia pres algunes precaucions. S'havia tacat de
carbassa hubba. Això emmascararia la seva essència, fins i tot per a un sakiyà.
Va aconseguir arribar a la seva casa sense incidents.
Un cop dins,
va trobar a la seva mare treballant en un droide per la seva amiga. Ella el va
mirar. Hi havia més que sospita en els seus ulls marrons. Va veure dolor i por.
-Has sentit
les notícies sobre la teva amiga Pala? -va preguntar ella.
El cor de
l'Ànakin donava cops al pit.
-Quines
notícies? -va preguntar ell. Durant un minut va imaginar que ella li diria que
Pala havia estat atrapada.
-Gardulla
la Hutt està buscant-la. Ella i altres nens van tractar d'ajudar a alliberar
alguns dels esclaus de la Gardulla.
Ella no
va preguntar si l’Ànakin era un d'aquests nens. Però els seus ulls es van
clavar en ell.
-No eren
esclaus de la Gardulla, -va dir l’Ànakin-. Ells són simplement pobres nens que
Sebulba va robar dels seus pares.
-Tens una
mica de diners? -va preguntar la seva mare.
-No, -va
dir l’Ànakin-. Els vaig donar.
Ella va
fer que sí, llavors va tornar a treballar en el seu droide.
Ella ho sap, va pensar Ànakin. La meva mare sap que els esclaus estan
reunint diners per ajudar a portar de contraban la Pala fora del planeta.
Es
preguntava quantes vegades abans hauria donat diners per ajudar a guanyar la
llibertat d'algú. En aquest moment, va sentir com si l'estimés més que mai
abans.
Ànakin
va anar cap a ella i va començar a sortejar entre algunes eines, de manera que
pogués ajudar-la a acabar les reparacions del droide.
-No, -va
dir la seva mare-. Has tingut un llarg dia. Tracta de dormir una mica.
Ànakin
va anar a la seva habitació i es va estirar al seu llit. Va pensar en la Pala,
amagant-se en la fortalesa de la Gardulla, en l'enorme jardí de plaer.
Es
preguntava si ella seria capaç de dormir allà, aquesta nit, entre els estranys
arbres.
Imaginava
que estaria dormint amb els nens ghostling, acotxant-los, tractant de donar-los
ànims.
Ànakin
va rodar al seu llit i va sentir l'estrany cub a la butxaca. El va treure i el
va deixar en el cubicle sobre la seva capçalera.
Es va
quedar adormit amb la roba posada.
En un
somni, ell estava en una enorme habitació, cridant demanant ajuda. Colpejava
les parets tractant de sortir. Va pensar que podria ser la fortalesa de la
Gardulla, però els murs alts eren quadrats, i el sostre no tenia cap cúpula
transparent amunt. No estava on Gardulla. Estava
dins del cub!
No podia
veure portes o finestres, no hi havia manera d'escapar de la seva presó.
-Ajuda’m!
Ajudeu-me a alliberar-me! -Ell colpejava les parets del metall fred gris.
-Ningú pot
ajudar-te, -va xiuxiuejar una veu malvada-. Ningú pot ajudar-te. Has d’obrir el
cub!
-Com?
-va cridar ell-. Com l’obro?
-Des de
l'interior, -va xiuxiuejar la misteriosa veu.
* * *
Ànakin
es va sobresaltar, es va trobar despert al seu llit. Era tard a la nit. La veu
misteriosa estava sonant a les seves orelles, i el seu cor bategava.
Havia
sentit la veu, estava segur. No era un somni. Havia estat massa real per ser un
somni.
Però en
la foscor no podia detectar cap moviment a prop. Ningú estava a l'habitació amb
ell, surant sobre el seu llit.
De
memòria, Ànakin va tractar de recordar d'on havia vingut el so.
La veu
li havia parlat des de dalt del seu llit, estava segur. Hi havia vingut del
cubicle.
Va
estendre el braç cap amunt, va sentir l'estrany cub que jeia allà. El va agafar
en la foscor i va sentir les seves vores quadrades. D'alguna manera, estava
decebut. Havia pensat que potser s'hauria obert sol, com una flor florint. Però
encara estava tancat.
-Vas dir
alguna cosa? -li va dir al cub-. M'has parlat? Estàs atrapat allà dins?
Va
escoltar amb força, i aquesta vegada va pensar que potser podia escoltar la veu
respondre. O potser era més un sentiment que una resposta. Sí. Jo et vaig cridar.
-Com puc
deixar-te sortir? -va xiuxiuejar l’Ànakin.
Des de l'interior, semblava xiuxiuejar
la veu.
Ànakin
va sostenir en alt la caixa i va aclucar els ulls cap a ella. No estava segur
de si realment percebia una resposta. Era possible que pogués obrir la caixa,
que trobés una forma d'obrir-la des de l'interior?
I si era
així, què contindria la caixa? Un diminut alien potser, alguna criatura tan
petita que podia viure mil anys atrapada en aquesta caixa, tractant de sortir.
Semblava
només tot just possible.
M'estic tornant boig, va pensar l’Ànakin. Això és el que m'està donant aquests somnis.
Estic atrapat en un parany, i Pala i tots
els meus amics amb mi. No és d'estranyar que somiï sobre estar atrapat dins de
caixes.
Tot i
així mentre considerava aquests dubtes, es va adonar que el cub era més càlid
que l'aire nocturn, com si generés una diminuta quantitat de calor.
Les criatures vives generen calor, es va adonar ell.
