El diari del mestre Gnost-Dural (i X)

Anterior

CAPÍTOL DESÈ: FETS POSTERIORS AL TRACTAT DE CORUSCANT

2190.76.299

Pel que sembla, no hi ha profunditat en les proves que hem d'enfrontar. L'atac a Coruscant va causar la mort de tota una generació de Jedi dels membres més joves de l'Orde. Ara ens enfrontem a la mort dels nostres avis més respectats. El Gran Mestre Zym va ser assassinat ahir a la nit prop de les ruïnes del Temple Jedi. Sembla haver estat un assassinat, tot i que és desconegut amb quin propòsit. Un simultani atemptat amb bomba a la Torre del Senat suggereix que hi ha alguna cosa més treballant, però el que és potser més preocupant és que cap d'aquests actes de violència porta el segell de participació imperial.

De fet, estic alleujat d'informar que el Mestre Orgus m'ha demanat que investigui l'assumpte, perquè pugui seguir treballant en tornar a reunir el Consell Jedi.

** L'atac bomba a la Torre del Senat i l'assassinat del Gran Mestre Zym formar part d'una estranya sèrie d'esdeveniments que van tenir lloc en les setmanes i mesos posteriors a què el Tractat de Coruscant fora signat. La majoria dels relats del que ha passat són tèrbols i confusos. Jo mateixa em vaig veure atrapada en aquests esdeveniments, i puc testificar el fet que la veritat era igualment complicada.

Després de la signatura del tractat a Alderaan, vaig ser enviada amb la Mestra Dar'Nala per supervisar la retirada ordenada de la República i les forces Jedi de diversos mons. El més notable d'això va ser al planeta Balmorra, on les tropes es van negar a retirar-se i fins i tot alguns Jedi van optar per ignorar el tractat. Tot i que la República finalment es va retirar del planeta, les forces independents segueixen lluitant una valenta batalla contra l'Imperi en Balmorra fins avui.

Menys notable però no menys important, va ser un altre incident en el món de Dantooine, on em vaig trobar amb l'infame Darth Angral i vaig ser testimoni de primera mà de la seva fúria permanent contra la República. Encara estic afligida en recordar que la Mestra Dar'Nala va morir en aquesta confrontació, però cal reconèixer que va ser un punt d'inflexió en la meva pròpia percepció del Tractat de Coruscant.

Aquesta pau, tan absurda com és, és realment un alleugeriment per a la República. Hem de confiar que la direcció de la Força està treballant en tot el que passa, sempre que ens mantinguem fidels a l'ètica del codi Jedi.

«Hi ha molts símbols antics aparentment com aquest a Tython. Espero poder aprendre el seu significat ».

21392.38.748

El futur està sempre en moviment. Tan descoratjat com vaig poder haver-me sentit en els dos anys des del Tractat de Coruscant, ara estic tan ple d'esperança en informar d'un increïble descobriment. Hem esbrinat la ubicació de l'antic món de Tython, i malgrat el que podria haver ocorregut durant les guerres de la Força, el planeta és habitable avui dia. La meva feina aquí a Coruscant està feta. No queda res més de valor que salvar de les ruïnes del Temple, i així, fins i tot mentre faig aquesta entrada al diari, em preparo per viatjar a Tython per estudiar les ruïnes d'una encarnació molt anterior del nostre Orde. Una de la qual espero puguem aprendre alguna cosa que ens ajudi a guiar-nos i ens assisteixi en aquests temps foscos.

** El redescobriment de Tython va ser inspirador per a tots nosaltres, i fortuït considerant el que va passar a continuació. M'acabaven de nomenar membre del Consell Jedi quan ens vam assabentar que el Temple Jedi de Coruscant no seria reconstruït i es va prendre la decisió d'ubicar l'Orde Jedi a Tython.

Encara que hi havia factors logístics i polítics que ens van portar a prendre aquesta difícil decisió, la imatge de l'Orde partint de Coruscant sempre es quedarà gravada en la meva memòria. Espero que algun dia l'Orde pugui restablir-se més formalment a la capital de la República, però de moment estem, on hem d'estar.

La construcció del nostre nou temple aquí a Tython ens va portar al punt de partida on tenim un nou començament juntament amb les nostres arrels més antigues. Sento amb absoluta certesa que tot i les dificultats que hem descobert, el futur del nostre Orde s'iniciarà a Tython.

21395.71.917

M'he adonat que les entrades al meu diari són cada vegada menys i més separades. Aquesta tendència es deu sens dubte al fet que ara gran part del meu temps està dedicat a la feina amb el Mestre Yuon i el Mestre Kiwiiks en l'estudi de la civilització tythoniana que va florir aquí fa més de dos mil anys. Tot i que els nostres esforços han estat meticulosos i només s'ha après una mica, fins i tot això ha estat suficient per reafirmar els principis en què es basa el nostre Orde.

Fins i tot mentre treballem aquí, moltes coses succeeixen a l'estranger, i jo he registrat molt poc d'això. La major part de la meva informació ve ara de converses amb membres de l'exèrcit de la República, amb els qui seguim treballant molt estretament malgrat la nostra partida de Coruscant.

Sembla que després de la nostra sortida, els homes i dones capaços de l'exèrcit de la República han pres l’actitud de ser més prominents i més eficients en la defensa de la República. Tot i que romanem tècnicament en pau amb l'Imperi Sith, hi ha hagut escaramusses en certs mons remots, i els militars han demostrat ser molt més eficients del que alguns membres del nostre Orde podrien haver cregut alguna vegada.

** El major respecte del Mestre Gnost-Dural cap a les forces armades de la República és compartit pel Consell Jedi, i ens complau sovint ser inclosos en les seves activitats militars en qualitat d'assessorament. No obstant això, no pot haver-hi cap dubte, que si l'Imperi Sith reinicia una agressió a gran escala contra la República, el nostre compromís amb la defensa de la gran civilització no serà menor que en qualsevol altre moment de la història.

Encara que el Mestre Gnost-Dural pot haver expressat algun remordiment pels seus menys freqüents registres sobre els esdeveniments d'actualitat, jo insisteixo que la seva investigació aquí a Tython i la seva familiaritat amb l'Imperi Sith continuen fent-lo un dels assessors més importants dels últims anys. No sabem el que passa a les càmeres del Consell Fosc Sith de Dromund Kaas, però sempre hem de romandre vigilants.

21398.48.556

Aquesta serà la meva última entrada en aquest diari. La Gran Mestra Satele Shan m'ha demanat que comenci la reconstrucció dels Arxius Jedi aquí al temple de Tython, i malgrat com d’enorme que pot semblar la tasca, planejo lliurar-me per complet a ella.

He de reconèixer el que ja ha estat veritat durant molts anys, que han sorgit altres Jedi per donar forma al curs de la història, i fins i tot hi ha joves estudiosos que van començar a registrar-la. Passo a ells la torxa de mantenir les lliçons del passat, perquè puguem aprendre d'elles.

Vaig a tancar el meu diari amb una última observació mirant cap enrere en la nostra història, i és simplement que sempre hi ha hagut un Costat Fosc, i sempre hi ha hagut conflicte entre la llum i la foscor, i encara que tenim l'esperança de dies millors per venir, potser també hauríem de reconèixer que la història suggereix que l'equilibri entre la llum i la foscor pot ser inherent a l'estructura pròpia de la Força.

** Incloc aquesta observació final del nostre venerat Mestre i amic de confiança, perquè crec que representa un important resum de l'enorme quantitat de saviesa que ha adquirit. Està clar que mai aconseguirem derrotar per complet al Costat Fosc com podríem haver cregut anteriorment, però el conflicte que caracteritza la nostra època no és un equilibri que puguem acceptar per sempre, i és inevitable que tornem a haver d'enfrontar-nos als nostres enemics, potser fins i tot abans del que ens agradaria.

Quan la guerra amb l'Imperi Sith es reprengui, caurà en la propera generació de Jedi el fet de liderar el camí a seguir. Les vostres eleccions no només definiran els vostres propis destins, sinó que també determinaran el destí de tota la galàxia.

Que la Força sigui amb tots vosaltres.

-La Gran Mestra Jedi Satele Shan.

[classificat]

TRACTAT DE CORUSCANT

ARTICLE 15, SECCIÓ 9

D'acord amb l'article 2, la divulgació pública d'aquesta secció es considera una violació del tractat. El Senat de la República designarà tots els continguts com a secret d'estat, i proporcionarà informació sobre la secció 9 a les forces civils i militars només en la mesura que sigui necessari per assegurar el seu compliment.

A més de la retirada dels territoris legítimament guanyats per l'Imperi Sith durant el conflicte (com es descriu en l'article 12), la República renunciarà a tota reclamació sobre els set sistemes estel·lars que s'enumeren a continuació, a una distància de cinc anys llum. Aquests sistemes seran considerats a efecte immediat territori Imperial. No serà permesa l'evacuació d'ocupants. No serà permesa la recuperació d'equips ni salvament d'infraestructura. No seran permesos els intents de comunicació.

Qualsevol entrada de forces muntades o empleades per la República en aquests set sistemes serà considerada un acte de guerra. Els individus amb ciutadania de la República trobats entrant en aquests sistemes seran tractats a discreció de l'Imperi Sith. L'Imperi no avisarà d’aquestes violacions.

Com una demostració inicial de bona fe, la República purgarà totes les dades hiperespacials respecte al viatge per aquests sistemes de les balises de navegació públiques. Les coordenades s'adjunten al present document.

Les comunicacions relatives a aquests termes seran enviades directament a Darth Marr, Darth Mekhis, i Darth Vowrawn.

FI

El diari del mestre Gnost-Dural (IX)

Anterior

CAPÍTOL NOVÈ: EL SAQUEIG DE CORUSCANT

21389.87.731

Un cop més s'han produït esdeveniments extremadament sorprenents. L'Imperi s'ha acostat a la República amb una oferta per participar en converses de pau a Alderaan. Encara que tots vam ser inicialment escèptics sobre la validesa de la comunicació, funcionaris del Senat han confirmat que l'oferta és genuïna. Tot i això, el Consell Jedi va presentar una recomanació oficial perquè el Senat no sàpiga què és probable que sigui una trampa, però el Senat va votar a favor d'acceptar l'oferta. Encara que això sembla ser algun tipus d'atropellament, ens hem vist obligats a recordar-nos que l'Orde hi és aquí per servir només en qualitat d'assessor. En veritat, alguns d'entre nosaltres creuen que de totes maneres el més correcte és procedir amb les converses de pau.

La data de les converses és encara dintre d'alguns mesos, però la delegació del Senat ha sol·licitat una presència enorme de Jedi per proporcionar una protecció general a Alderaan i oferir assessorament en les negociacions. No és sense algun recel que el Gran Mestre Zym ha acordat la sol·licitud. El Consell considera que els Jedi han de romandre dispersos per tenir en compte qualsevol altres plans foscos que l'Imperi pugui tenir sota la màniga, però han triat consentir-hi. El Gran Mestre Zym però, no assistirà a la xerrada en persona, i hem convençut el Canceller Suprem que hauria de romandre a Coruscant. El Mestre Ven Zallow estarà oficialment a càrrec aquí al Temple Jedi mentre que la resta de nosaltres estem a Alderaan.

** No hi ha controvèrsia més gran en la història recent de la República que la sèrie d'esdeveniments que van portar al Saqueig de Coruscant. En retrospectiva, tant els líders de la República com els Jedi comparteixen la responsabilitat del que ha passat. Tinc l'esperança que la fricció que això va causar entre l'Orde i el Senat pugui deixar-se enrere en els dies per venir.

Jo personalment vaig assistir a les converses de pau a Alderaan i vaig estar present en les principals negociacions. Tot i els dubtes del Consell, havíem arribat a la conclusió que era el nostre deure mantenir almenys una ment oberta. No obstant això, recordo vívidament la fosca sensació de malestar que vaig sentir juntament amb la Mestra Dar'Nala mentre esperàvem l'arribada de la delegació imperial, i el xoc i l'horror que vaig sentir poc temps després, quan ens vam assabentar que Coruscant estava sota atac.

21390.02.056

Els esdeveniments de les últimes setmanes han estat més dolorosos que qualsevol que hagi experimentat en la meva vida. Després que els Sith van prendre el control de Coruscant no vam tenir més remei que acceptar els termes de l'Imperi en el que només pot ser anomenat un tractat en la definició més fluixa del terme. Espero que la signatura del Tractat de Coruscant no provi ser l'acte que irreversiblement enviï a la República en una espiral descendent. Els termes del Tractat, per descomptat, són llargs i complexos, però en resum, hem acordat els següents punts principals:

• Un establiment detallat i minuciós de les noves fronteres entre la República Galàctica i l'Imperi Sith. Tot i que les fronteres s'han assenyalat basades en gran mesura en les àrees que estan actualment sota el control militar, hi ha moltes excepcions, massa per ser incloses aquí.

• El cessament de tota activitat militar de la República en les fronteres de l'Imperi. Això requerirà d'algun considerable reordenament de les forces actualment desplegades, però hem acordat complir en el curt termini. L'Imperi, per descomptat, s'ha compromès a observar la mateixa regla pel que fa a les fronteres de la República.

• El lliurament de diversos mons poc coneguts, majoritàriament deshabitats que no tenen valor militar establert. Hem investigat tan a fons com va ser possible per descobrir les causes que tindria l'Imperi per fer-se amb el control d'aquests mons, però no hem trobat cap explicació satisfactòria.

Més enllà d'aquests tres punts principals, hi ha centenars d'estipulacions addicionals, i per descomptat, hi ha moltes preguntes i inquietuds per a les que simplement no tenim resposta. Ens veiem obligats a acceptar la situació tal com és, però, hem de confiar que la Força ens guiï cap a un destí d'esperança que simplement no podem preveure en aquest moment.

Encara que he tractat de mirar aquest fosc gir dels esdeveniments amb la major esperança, no ha millorat la meva perspectiva en el més mínim que el Consell m'hagi demanat que elabori un informe sobre el Saqueig de Coruscant. No hi ha arxius als quals afegir aquest informe, i potser aquest sigui el fet que més m'entristeix. No obstant això, és la meva obligació descriure els fets el millor que pugui, i encara que la meva investigació ha estat difícil i dolorosa, estic incloent un resum de l'informe aquí per assegurar que hi hagi un segon registre:

EL SAQUEIG DE CORUSCANT

Encara que l'ocupació imperial de Coruscant va ser només qüestió d'uns pocs dies, està clar que va ser planejada meticulosament durant mesos abans. Els Sith que van comandar l'assalt i van supervisar l'ocupació van fer pocs esforços per ocultar les seves operacions a Coruscant, i hem estat capaços de reconstruir tots els esdeveniments prou bé a través d’holo-enregistraments de seguretat i rastres de comunicacions.

Els principals arquitectes de l'assalt Imperial van ser els Lords Sith Darth Angral i Darth Malgus. Aquests dos homes eren ja ben coneguts pel SIE i el Consell Jedi per les seves accions durant la guerra. En l'atac a Coruscant, sembla que Darth Angral va comandar la flota Imperial, mentre que Darth Malgus va comandar l'operació sobre la superfície. Angral i la flota es van posicionar per un salt a l’hiperespai directament en l'òrbita de Coruscant mentre en Malgus liderava un atac audaç i brutal a la superfície per desactivar la xarxa de seguretat del planeta. Els enregistraments de seguretat van mostrar que en Malgus en persona va iniciar l'operació marxant per les escales del Temple Jedi juntament amb una dona twi'lek no identificada.

En aquest moment, en el que ha d'haver estat una operació acuradament cronometrada, un transport militar de la República segrestat passava la seguretat orbital de Coruscant, alhora que un mercenari al qual els imperials només fan referència com la «Mandaloriana» s'infiltrava en els nivells superiors del Temple. Darth Malgus es va desfer dels guàrdies a l'entrada del Temple i va entrar amb valentia a la sala principal del Temple. Encara que només uns pocs Jedi s'havien quedat amb el Mestre Ven Zallow, van envoltar al Lord Sith. No obstant això, a causa de l'audàcia descarada de la seva entrada, sembla que sospitaven que portava quelcom més entre mans, i de fet ho feia, perquè en aquell mateix moment, un transport de la República segrestat es va estavellar contra les parets del Temple, i desenes de Sith i ordres imperials van saltar per atacar.

Mentre aquesta impensable escena de batalla es desenvolupava per sota, la Mandaloriana navegava pels nivells superiors del Temple despatxant al personal de seguretat. No està clar com es va assabentar l'Imperi que l'ordinador central de la xarxa de seguretat de Coruscant es trobava dins del Temple, però la Mandaloriana sens dubte treballava amb dades d'intel·ligència extremadament precises. Ara sembla, en efecte, que els Sith van assaltar el temple des de baix simplement com una distracció perquè la Mandaloriana pogués desactivar la xarxa de seguretat. Amb la xarxa de seguretat desactivada, Darth Angral i la flota imperial van ser capaços de saltar directament a l'òrbita de Coruscant i començar el bombardeig a la superfície del planeta, sense cap advertència. Les instal·lacions de comunicacions, seguretat i militars van ser destruïdes en pocs minuts de l'atac inicial, deixant Coruscant completament indefens.

No tenim un registre del que va succeir en els últims moments de la lluita en el Temple Jedi, però sí sabem que Darth Malgus i el seu equip van ser vists fugint de l'edifici segons abans que quedés reduït a enderrocs. Els Sith del Temple es van unir a un nombre massiu de tropes d'assalt imperial i droides de batalla, i encara que un petit nombre de forces de seguretat de la República van muntar una defensa, es van veure ràpidament dominades.

El mateix Darth Angral va irrompre al Senat. Com havia estat suggerit pel Consell Jedi, el Canceller Suprem Berooken s'havia quedat a Coruscant i estava en aquell moment a la Torre del Senat, on havia establert una línia de comunicació amb la delegació de la República a Alderaan. El canceller va alertar la delegació que hi havia un atac en progrés, però llavors sembla haver estat executat a sang freda, un acte que creiem que el mateix Darth Angral podria haver comès.

Sembla que Angral després va procedir a utilitzar l'oficina del Canceller com la seva pròpia base d'operacions privada en el que, en aquell moment, s'havia convertit en una ocupació a gran escala. Les forces imperials havien establert un control complet sobre els nivells superiors de Coruscant, i encara que les forces de seguretat de la República seguien sent fortes en els nivells inferiors, estaven sorpreses i desorganitzades, de cap manera preparades per reunir una resistència formal.

No obstant això, Darth Angral i les forces imperials no van fer avenços en els nivells més baixos. Simplement no van fer cap moviment mentre la delegació imperial d’Alderaan presentava les seves demandes en la forma del Tractat de Coruscant. Després de la signatura del tractat, podem dir que els imperials que eren aquí van esperar fins que van tenir la confirmació que la República estava complint amb els termes del tractat.

Una vegada que va ser rebut el missatge que ens retiràvem dels sistemes estel·lars designats, els imperials es van retirar de Coruscant. Ara podem verificar que els imperials no tenien un nombre suficient com per mantenir el planeta durant un temps considerable. De fet, si les forces de seguretat de la República en els nivells més baixos haguessin estat capaces de muntar un contraatac, probablement haurien tingut èxit, encara que a un cost devastador per a la població civil. Potser aquesta sigui la raó per la qual la sortida dels imperials es va dur a terme amb tanta rapidesa i el Saqueig de Coruscant havia arribat a la seva fi.

He d'afegir aquí al meu diari per a la posteritat que jo vaig ser un dels que van tornar d'Alderaan per avaluar els danys de Coruscant. Tot i que els imperials havien complert la seva promesa de retirar-se, havien deixat la seva marca. La nostra un cop majestuosa Ciutat Galàctica estava completament en ruïnes.

La destrucció del bombardeig anava fins on arribava la vista, i per descomptat només vam descobrir després l'impacte massiu en la infraestructura de la ciutat-món. Les estimacions inicials suggereixen que el dany és tan extens que pot prendre més d'una dècada en reparar-se.

Per descomptat, entre tot això, el més devastador era el forat on una vegada va estar el Temple Jedi. Tant s'ha perdut allà, tantes vides, tanta història, tant del que fa a l'Orde el que és. Alguna vegada podrem recuperar-nos d'això?

** Els sentiments expressats pel Mestre Gnost-Dural van ser compartits per tots nosaltres. No hi ha dubte que aquesta va ser veritablement l'hora més fosca de la història Jedi.

Jo no vaig ser enviada directament de tornada a Coruscant per presenciar l'horrible destrucció, però vaig saber més tard d'una cosa que crec que hauria de ser gravada aquí també. La Cavaller Jedi Aryn Leneer havia estat assistint a les converses de pau a Alderaan, però en assabentar-se de la notícia de l'atac al Temple Jedi, ella va desaparèixer. Després ens vam assabentar que havia tornat a Coruscant per venjar als seus companys Jedi, fins i tot enmig de l'ocupació imperial. Es va enfrontar en batalla amb Darth Malgus, i encara que va ser derrotada, pel que sembla ell la va deixar viure.

Aryn més tard va renunciar a l'Orde. Mai va explicar per què en Darth Malgus li va perdonar la vida, però la simple imprevisibilitat de l'acte em dóna motius suficients de preocupació. Qualssevol que siguin les motivacions d’en Malgus, no presagien res de bo per a la República.

Següent

El diari del mestre Gnost-Dural (VIII)

Anterior

CAPÍTOL VUITÈ: EL BLOQUEIG MANDALORIÀ

21378.00.213

En els mesos transcorreguts des de la Batalla d'Alderaan, la República ha guanyat una sèrie de victòries en la guerra. Tot i que podem estar lluny de posar a l'Imperi a la defensiva, hem tingut èxit en l'alliberament de diversos sistemes en la Vora Mitjana, i les forces de la República fins i tot han recuperat un punt de suport en el Clúster Minos. No obstant això, he estat sentint una inquietud general compartida pels membres del Consell Jedi. Avui he escoltat rumors que un nou «Mandalore», un guerrer que demostra ser tan formidable com per guanyar-se el respecte i la lleialtat de tots aquells que segueixen el camí dels mandalorians, ha estat reunint un exèrcit a Geonosis. El meu instint em diu que això no pot ser una coincidència, i he aconseguit convèncer el Consell d'enviar-me a investigar.

Fins ara, en la guerra, hem tingut la sort que els mandalorians estan dispersos al voltant de la galàxia i han preferit seguir sent independents. Tot i que hem vist proves que els diplomàtics imperials han fet repetits intents de reclutar aquest assortiment de canalles, mercenaris i caçadors de recompenses, fins ara han rebutjat totes les ofertes que els comprometrien permanentment en una aliança.

Principalment, això s'ha degut al fet que els mandalorians només s'uneixen per a la batalla quan estan cridats a fer-ho per la crida del que anomenen Mandalore. Segons tinc entès no hi ha hagut un Mandalore en les últimes dècades, així que sentir que ara n’ha sorgit un hauria de ser motiu d'una significativa preocupació. Amb sort, esbrinaré més a Geonosis.

** Un altre exemple més en el que els instints del Mestre Gnost-Dural el guien a iniciar una investigació que pot no haver previngut el que estava per venir, però almenys va donar una clara advertència al Consell Jedi.

En aquest moment, jo no era conscient de les sospites del mestre Gnost-Dural. Estava en una part remota de la Vora Exterior, on érem escortant una petita flota de vaixells de guerra prototips en el que hauria d'haver estat una ruta secreta. Com es va veure compromesa l'operació, encara no ho sé, però els imperials s'havien assabentat dels nostres esforços i planificar un ferotge atac sorpresa sobre el gel de Hoth.

Gràcies a la potència dels vaixells de guerra prototip, vàrem sobreviure més de nosaltres en aquesta batalla que el que podria haver estat, però amb un cost enorme. Ens vam veure obligats a abandonar la tecnologia prototip que havíem estat assignats a protegir. Fins i tot ara, les restes dels ambiciosos vaixells de guerra estan escampats per la superfície de Hoth.

En anys subsegüents, el cost de les pèrdues de Hoth ens va passar factura quan les flotes de la República es van enfrontar a l'entrada de noves variables a la guerra que van canviar dramàticament l'equilibri de nou a favor de l'Imperi.

21379.16.091

En l'any transcorregut des que vaig començar la meva investigació, diverses escaramusses han ocorregut entre la República i el nou exèrcit mandalorià, per la qual cosa s'ha tornat innecessari que provi l'existència d'aquest exèrcit. No obstant això, el meu treball a Geonosis ha descobert detalls, que suggereixen que l'Imperi ha passat anys manipulant els esdeveniments per a crear al nou Mandalore i assegurar la seva lleialtat. L'operació va ser duta a terme per la intel·ligència imperial, i l'astúcia dels agents que van treballar a Geonosis només és igualada per la seva capacitat per cobrir les seves empremtes. Ha estat gairebé impossible trobar si més no una mica d'evidència de les meves sospites, però de totes maneres vaig a transmetre el que crec.

Fa tres anys, arran de la seva derrota en la Batalla d'Alderaan, crec que els estrategs imperials van idear un pla per portar finalment als mandalorians a la guerra. Les sorres d'aquí a Geonosis han estat durant molt temps un refugi per als mandalorians que busquen la glòria individual en la batalla. Així que la intel·ligència imperial va enviar a alguns dels seus millors agents per a una operació a llarg termini. Aquests agents imperials van buscar en les sorres fins a trobar el candidat perfecte per a la seva operació prevista.

El jove gladiador que van triar ja havia demostrat ser un combatent prometedor en les sorres, però la seva ambició superava amb escreix les seves habilitats. Li van oferir un acord simple: A canvi de la seva lleialtat promesa a l'Imperi, l'ajudarien en el seu ascens a la glòria a la sorra i després el convertirien en un Mandalore. Quin jove gladiador podria rebutjar semblant oferta? Així que aquest jove guerrer prometedor es va convertir en el més reeixit gladiador que va lluitar a Geonosis en més d'un segle. Sense ajuda de ningú va lluitar i va derrotar a equips d'oponents i molts dels animals més perillosos de la sorra, i amb cada victòria la seva fama creixia.

Altres guerrers mandalorians, molt més experimentats van desafiar al nouvingut, però ell va sortir il·lès de totes les baralles. El seu èxit va ser tan gran que aviat va atreure l'atenció de les autoritats geonosianes, i es va denunciar que les seves baralles estaven trucades. Tot i que mai va ser provat, no són pocs els fans de la sorra que diuen amb pocs dubtes que els oponents del jove gladiador estaven comprats o drogats abans d'entrar a la sorra. Tinc pocs dubtes que això va ser un treball d'intel·ligència imperial, però no hi ha cap evidència en absolut per provar-ho.

De manera igualment sospitosa, els murmuris de les casetes es van tornar la xerrada a les cantines que després es van convertir en el cant de les multituds, anomenant al nou campió «Mandalore». Era la primera vegada que algú havia usat aquest títol en molts anys, però no obstant això es va quedar. Les probabilitats que el campió perdés una baralla amb el temps van arribar a ser tan mínimes que els geonosians ja no podien guanyar cap crèdit. Just abans d'haver-se vist obligat a retirar-se, el jove Mandalore se’n va anar per la seva pròpia voluntat, i va fer saber que estava buscant un nou repte, un que requeria d'un exèrcit. Va demanar als mandalorians de tota la galàxia que es presentessin i s'unissin a ell per posar-se a prova com una comunitat.

Tot i que encara em costa de creure que aquesta antiga tradició encara tingui tal influència, aquest és clarament el cas, perquè els mandalorians han acudit a ell per cents i milers. El nou Mandalore i els seus seguidors van partir de Geonosis fa molts mesos, de manera que no hi ha manera de saber amb precisió quants té reunits a la seva causa.

En qualsevol cas, els mandalorians, sens dubte representen una nova variable en una guerra que ja ha estat caracteritzada per la volatilitat extrema. Sempre buscant majors reptes, els mandalorians sempre gaudeixen de l'oportunitat de batallar amb l'Orde Jedi. Encara que només hi ha hagut uns pocs enfrontaments entre nosaltres en aquest punt, és segur suposar que buscaran una forma d'incitar-nos a una confrontació, i hem d'estar preparats.

21382.55.137

Les meves prediccions relatives als mandalorians van demostrar ser exactes. Tot i que vam tenir moltes batalles amb forces Mandalorianes en els pocs anys des que es van aliar amb l'Imperi, no hi ha hagut res d'aquesta magnitud. Els mandalorians s'han reunit en una petita armada i han establert un bloqueig en la ruta comercial Hydiana.

El bloqueig a la Ruta Hydiana efectivament ha tallat la línia de vida de la República. Els recursos vitals no es poden transportar des de la Vora Exterior als Mons del Nucli, i els subministraments militars no es poden enviar per ajudar a defensar les nostres instal·lacions en la Vora Exterior. Fa tres anys, la flota de la República podria haver-se encarregat fàcilment d'aquesta armada mandaloriana, però no després de les pèrdues catastròfiques en la Batalla de Hoth. En efecte, és la meva creença que els mandalorians esperaven específicament provocar als Jedi a una baralla, i no vam tenir una altra opció més que respondre al seu desafiament.

Tot i que no teníem cap nau capital per donar suport als nostres esforços, vam haver de córrer el risc de l'atac. Jo mateix em vaig unir a un dels cinc esquadrons de caces estel·lars Jedi que van atacar el bloqueig. Vàrem entrar a la batalla amb una estratègia sòlida, però els mandalorians estaven ben preparats, i vàrem patir el que només pot ser descrit com una derrota humiliant.

Ens hem retirat a Devaron, on estem reparant les nostres naus i esperem noves ordres del Consell Jedi.

** Em van trucar de nou a Coruscant durant aquest període tumultuós i vaig ser testimoni de les calamitats causades pel bloqueig mandalorià. Els mandalorians han tractat d'incitar a l'Orde Jedi a lluitar en moltes ocasions de la història, i sempre posen al Consell en una posició difícil. Hem de recompensar els mandalorians donant-los la lluita que busquen, o ens contenim veient com els innocents pateixen a causa de la implacable cobdícia pel combat mandaloriana? Aquestes mai són preguntes fàcils, i aquesta vegada no va ser l'excepció. El Consell Jedi va debatre durant molts dies abans d'arribar a una decisió.

A causa de què el bloqueig es va establir per donar suport als esforços de l'Imperi, semblava haver-hi una justificació sòlida per a una resposta agressiva. Desafortunadament, simplement el fet de prendre aquesta decisió no va fer que la missió fos un èxit. Quan la notícia es va filtrar al públic que havíem fracassat en trencar el bloqueig, van començar els disturbis. Durant les setmanes que van seguir, els subministraments d'aliments van començar a escassejar, i vam començar a escoltar informes de fam en els nivells inferiors. Els disturbis es van agreujar, i fins i tot alguns dels Senadors més intransigents van començar a parlar de rendició. Va ser potser un dels moments més foscos de la guerra.

21383.62.492

El bloqueig mandalorià s'ha trencat. Des dels passadissos de les torres del Senat a Coruscant fins a les mines fosques de Pergitor, els ciutadans de la República respiren un col·lectiu sospir d'alleujament. No obstant això, el més sorprenent d'aquesta inspiradora història, ha de ser la font de la nostra salvació, un intrèpid conglomerat de contrabandistes amb fins de lucre. La capitost d'aquesta variopinta operació va ser una jove dona mirialana anomenada Hylo Visz.

En alguna cantina fosca en les entranyes de Nar Shaddaa, Hylo i els seus emprenedors amics van escoltar parlar de les condicions miserables de Coruscant a causa del bloqueig, i van reconèixer una gran oportunitat. Si poguessin ser els primers a lliurar recursos a Coruscant, podien col·locar els seus propis preus. Hylo començà el reclutament de mercenaris, pirates, contrabandistes... qualsevol interessat en fer-se amb alguns crèdits ràpid.

Quan hi havia reunit unes forces suficients, Hylo i la seva flota variada va carregar els massius vaixells de càrrega de tots els recursos que hi ha hagut en la Vora Exterior i van posar el seu atrevit pla en moviment. Tot i que els vaixells de càrrega portaven les mercaderies, Hylo va prendre un risc calculat utilitzant-los d’esquer. Els vaixells de càrrega es van acostar al bloqueig i després es van aturar a curta distància. Els mandalorians es van comunicar amb els vaixells de càrrega i van exigir que donessin marxa enrere. Després de no rebre resposta, els mandalorians van avançar per interceptar les pesades naus de càrrega només per trobar-se amb centenars de vaixells de càrrega lleugers i petites naus que sortien de l’hiperespai just darrere d'ells.

La batalla va ser ferotge, fins i tot amb l'element sorpresa, Hylo i els seus amics estaven superats. Afortunadament, els Serveis d'Informació Estratègica de la República es van assabentar de l'atac mentre s'estava desenvolupant, i caces de tots dos Jedi i la República es van afanyar a l'escena. Els mandalorians van ser obligats a fugir, i vam guanyar el dia.

Hylo i els seus amics van portar els vaixells de càrrega plens de mercaderies als Mons del Nucli, i encara que el seu preu de venda va estar molt inflat, a ningú va semblar importar-li. El pagament va ser realment una recompensa i, de fet, ha d'haver estat tota la recompensa que Hylo Visz volia. El Senat va planejar una elaborada cerimònia de lliurament de medalles, però la Hylo no es va presentar. No obstant això, on sigui que pugui haver anat i el que sigui que estigui fent, tots li devem un deute de gratitud. Que la Força sigui amb ella.

Per cert, ja sigui que va passar durant l'atac al bloqueig o com a conseqüència d'això, se'ns ha dit que el jove Mandalore ha mort i un nou Mandalore ha ocupat el seu lloc. Si aquest nou Mandalore és un altre titella imperial queda per veure, però haurà d'actuar amb rapidesa. Des de la ruptura del bloqueig, els mandalorians han començat a tornar a les seves antigues vides. Si el nou Mandalore espera mantenir la seva lleialtat, haurà de fer alguna cosa per augmentar la seva moral.

Següent