CAPÍTOL
22
Darth
Vader va deixar enrere el desordre de la fallida persecució i va pujar al seu lliscant
fet a mida. Es va asseure durant un moment mentre el seu conductor esperava
ordres.
Ferus Olin. Tan
insignificant que Vader s'havia oblidat d'ell. Havia estat un parpelleig en el
seu passat. Alguna cosa que havia ocorregut feia molt temps, una petita gelosia
que mai s'havia convertit en un autèntic odi madur. Hauria estat feliç si no l’hagués
tornat a veure.
Però
per descomptat va sobreviure a les Guerres Clon. No havia estat un Jedi.
Vader
no pensava en ell com un rival. Mai havia aconseguit l'estat de Jedi. S'havia
marxat com a padawan.
Un estudiant.
Ferus
no podia ni acostar-se a igualar el seu poder.
Però
per què estava allà? Per què li havia contractat el seu Mestre per començar?
Només
podia haver-hi una resposta. Ferus podia ser un dels pocs que quedaven en la
galàxia capaç de convertir-se en un aprenent de Sith. Capaç d'entrenar-se,
capaç d'ascendir a les altures del poder.
Per
descomptat era ridícul pensar que aquest podria ser el cas. Però potser el seu Mestre
no pensava que fos tan ridícul.
Vader
encara estava entorpit per les increïbles lesions a les quals havia resistit.
Mai
podria tenir tot el poder que tenia l'Emperador. Era una cosa sabuda entre
ells. Una cosa que mai podria canviar.
Vader
va deixar que les seves mans artificials es relaxessin abans de crispar-se.
No, Ferus no era una amenaça seriosa.
Però havia guanyat de totes maneres, veritat?
El sabotejador havia escapat.
Ferus
havia ajudat en aquesta fugida. D'això no tenia cap dubte.
Va
haver-hi un altre sabre làser? Hi havia oposat Ferus a un altre Jedi?
La
vella gelosia van sorgir, la vella enveja.
No va
tractar de reprimir-les. Ara sabia com usar-les.
La
part profundament divertida de la seva conversió al Costat Fosc era aquest
sentiment de seguretat. El Costat Fosc eliminava el dubte.
No
volia tornar a viure amb dubtes mai més.
No
volia recordar el que havia estat.
Va
cabotejar al seu conductor, el qual va encendre els motors del lliscant i va
elevar el vehicle en l'aire. Controlaria aquesta situació. Sauro ja no era el
problema.
Ferus
Olin l'era.
***
Ferus
va romandre ocult darrere d'una de les columnes de l’espaiport i va observar
com la nau imperial s’enlairava de la plataforma d'aterratge de Sath. Havia
d'assegurar-se que els seus amics estaven fora de perill.
Ara què?
Es va
tornar cap a la ciutat. Astri havia aconseguit dir-li com solucionar el
problema amb el droide computadora BRT. Si Larker donava el vistiplau, la
ciutat podia tornar a la normalitat demà al matí com aviat, amb els canvis fets
per protegir en aquells que s'oposaven a l'Imperi.
Estava
ansiós per tornar a la base secreta. Ansiós per veure el progrés que Raina i Toma
havien fet, ansiós per veure com estava Garen. I havia estat dur dir-li adéu a Roan.
Hauria estat genial travessar la tempesta atmosfèrica per arribar a
l'asteroide. Genial estar amb els amics. Descansar, encara que només fos un
dia.
Però quelcom
li deia que no es marxés. Les coses havien canviat.
Havia
agafat un treball per a l'Emperador. Ara treballava per a l'Imperi, almenys de
cara a l'exterior.
Estava
segur que Palpatine no confiava en ell, però això no li impediria convertir-se
en un agent doble.
Estava
convençut que Palpatine tindria un altre treball per a ell, i aviat. Tots dos
eren conscients del joc que estaven jugant.
S'arriscaria.
S'arriscaria,
i descobriria el que pogués. Entraria en el cor de la foscor que tant odiava i
temia.
Sabia
que necessitaria tota la seva força per sobreviure en això.
FI
Continuarà...
