Contra l'Imperi (i XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

Una vegada que Lune va ser retornat a la seva mare en una casa refugi de Ciutat Galàctica, ella no li va deixar apartar-se de la seva vista durant vint-i-quatre hores. Llavors Dex va suggerir amablement que Lune podria necessitar algun temps per jugar, i ella li va deixar sortir a jugar a la pilota làser amb un grup de nens que vivien en el Carreró del Facinerós.

Dex havia enviat a Maggis a una altra casa refugi, on li va prometre que li aconseguirien una nova identitat. Flame i Wil havien arribat de Bellassa, i Clive també s'havia unit a ells. Era hora de planificar la primera reunió de Cop Lunar. Havia de fer-se en un lloc de completa seguretat.

—Bé, ara com ara, podeu reunir-vos aquí, suposo —va dir Dex—. Però...

Flame va sacsejar el cap.

—No crec que ningú estigui d'acord. Ningú vol reunir-se davant els nassos de l'Emperador.

Keets i Curran Calàdian van començar a parlar immediatament, proposant diferents opcions. Clive va observar com Astri deixava l'habitació. La va seguir.

—Vas a unir-te a Cop Lunar? —va preguntar ell.

Ella va sacsejar el cap.

—En realitat no tinc un planeta natal. Vaig viure sempre amb Didi quan era una nena. Llavors ens vam instal·lar aquí a Ciutat Galàctica. Però tècnicament no sóc part de la Resistència.

—Aquest podria ser un lloc en el qual començar —va dir Clive.

—Ry-Gaul s'ha ofert a entrenar a Lune —va dir ella—. El Jedi creu que ell pot desenvolupar la seva habilitat amb la Força. Mai serà un Jedi, però podria ser... alguna cosa. Li dec d'això. Suposo que no puc seguir fugint de la seva habilitat amb la Força. Així que ens quedarem aquí, de moment.

—Tal vegada tingui un treball per a tu —va dir Clive—. Hi ha una cosa que haig de fer —va indicar la reunió amb un capcineig—. Estem confiant molt en la Flame. Ella ha passat bastants proves, és cert. Però...

—Però què?

—No confio en ella.

— I? Tu no confies en ningú.

—Vaig anar a Acherin per investigar el seu historial. Podria haver ensopegat accidentalment amb la seva autèntica identitat. Vaig pensar que havia trobat a algú que podria saber alguna cosa, però el van matar abans que aconseguís parlar amb ell. Això em molesta.

Astri va arrufar el gest.

—No està Acherin enmig d'una guerra civil?

—Sí.

—Amb gent morint tots els dies?

—Bé, cert. Tal vegada això sembli normal. Només que no ho ensumo com una cosa normal. Flame va escapar d'una presó imperial amb altres cinc. Tots ells estan morts o de tornada a la presó. No hi ha forma de rastrejar el que aquest operatiu podria haver sabut. I tots els registres d’Acherin han desaparegut. No hi ha manera de rastrejar qui és la Flame en realitat i això em fastigueja.

—T'adones que si comences a indagar, podries fer més dany que bé. Podries regirar alguna cosa que l'Imperi podria usar. I això podria ser la fi de Cop Lunar.

—Sí, se m'ha ocorregut —Clive va vacil·lar—. Saps, abans et vas equivocar. No és cert que no confiï en ningú. Confio en Ferus. I en tu. Necessito ajuda.

—Hmm, Clive Flax demanant ajuda, mai vaig pensar que veuria aquest dia —Astri va sospirar—. D'acord, suposo que em vindrà bé una distracció.

No era exactament una commovedora mostra de suport, va pensar Clive, però era un principi.

***

Ferus havia d'estar en la plataforma imperial d'aterratge. Però primer hi havia algú amb el qual necessitava contactar.

Obi-Wan va aparèixer en manera holo en escassos segons. La seva barba estava vinçada de més brins platejats, i profundes línies solcaven les seves galtes.

—No he tingut notícies teves des de fa algun temps —va dir ell.

—No tens bon aspecte —va dir Ferus.

—Encantador com sempre —va dir Obi-Wan—. Podria dir el mateix. Què passa?

—Roan està mort.

L’espasme en la cara d’Obi-Wan li va dir com de profund que les notícies li havien impactat.

—Com?

—Vader.

Obi-Wan va apartar la mirada. Ferus va intentar imaginar el que veia. La brutícia i les roques de Tatooine. La pols del seu exili.

—Ho sento —va dir Obi-Wan.

—I ha aparegut un Jedi —va dir Ferus—. Algú que coneixes. Ry-Gaul.

El pesar de la cara d’Obi-Wan es va alleujar.

—M'alegro de sentir-ho.

—Estic guanyant més confiança dins de l'Imperi —va continuar Ferus—. Palpatine m'ha assignat una tasca especial. Trobar a qualsevol adepte en la Força.

—Una tasca especial? No m'agrada com sona això. No pots infravalorar a Palpatine. És vastament més poderós que tu. Igual que Vader. Junts són...

—Invencibles?

—Per a tu sol, sí.

—Ja ho sé —va dir Ferus—. Però encara hi ha coses que puc fer. He conegut a algú, un contacte que està tractant d'organitzar una Resistència, planeta a planeta...

—És massa aviat —va dir Obi-Wan abruptament.

—La teva opinió considerada —va dir Ferus—, com a ermità en la Vora Exterior?

—Pot ser que estigui en l'exili, però conec a l'Imperi —va dir Obi-Wan amb aspror—. La Resistència ha de construir-se lentament. L'Imperi té el poder ara mateix. Ha pogut moure's de sistema en sistema i la seva xarxa de comunicacions ja està establerta.

—Els imperials no són els únics amb poder —va contestar Ferus. Obi-Wan estava sermonejant-li una altra vegada.

—Simplement mantingues la teva atenció on ja està —va dir ell—. Hi ha alguna persona amb potencial de ser adepte en la Força?

—Algunes —va dir Ferus—. Vaig rebre una llista —li va parlar a Obi-Wan dels diferents subjectes.

Ell, va pensar Obi-Wan, se centraria en el caça-recompenses o en el mestre, com hauria fet ell, però Obi-Wan es va quedar callat durant un temps.

—El nadó d’Alderaan.

—No semblava molt prometedor —va dir Ferus—. Un reixat de ferro va cedir, algú no va caure... sona més com una coincidència que qualsevol altra cosa. L'intent d'algú per guanyar el favor dels imperials. Hi ha informadors a cada ciutat de cada planeta aquests dies. Fins i tot en un planeta com Alderaan. Però cada informe es pren en consideració, així que aquest va arribar fins a mi.

—Has de redactar un informe descartant al subjecte —va dir Obi-Wan—. Però primer has d'anar a Alderaan i ha de semblar que ho investigues.

—Tinc coses més importants a fer que perseguir pistes falses —va dir Ferus —. Tinc un parell de pistes autèntiques que haig d'investigar.

—No —va dir Obi-Wan—. Això és el més important que has de fer.

Ferus volia dir-li a Obi-Wan que no podia donar-li ordres, però no creia que això li impedís emetre-les.

—Hi ha una cosa més que hauria de saber? —va preguntar.

Obi-Wan va arrufar el gest.

—T'estic dient el que has de saber. I això no és tot.

—Saps —va dir Ferus, exasperat—, això no és el Temple, jo no sóc un Padawan, i tu no ets el Consell Jedi.

El fantasma d'un somriure va creuar la cara d’Obi-Wan.

—Ho sé, però sóc tot el que tens.

I llavors, el somriure es va esvair, i a través dels bilions d'estels que els separaven, van tocar la pena de l'altre. Les paraules de Ferus van evocar el silenci i la calma del Temple, l'energia relaxant de les classes, el ressonar de les botes sobre l'antiga pedra, el riure dels joves. La càmera del Consell, els dotze Mestres Jedi asseguts en cercles, amb la seva experiència, la seva saviesa, i la seva força. Van sentir la pèrdua d'això, fresca i profunda com el dia en el qual tot això s'havia destruït.

Quan Ferus va parlar una altra vegada, la seva veu va ser suau i controlada.

—Partiré avui —li va prometre.

Si Obi-Wan deia que era important, ell confiaria que ho era.

FI

Continuarà...

Contra l'Imperi (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

La nau imperial va rugir a través del cel nocturn, brunzint entre edificis i per sota de passarel·les aèries. Aparentment Maggis no creia en rutes espacials.

Mentre evitaven per molt poc una torre d'apartaments, Trever es va aclarir la veu.

—Uh, no creu que hauríem d'anar més a poc a poc?

—Acabo de recuperar la meva llibertat, noi. Deixa'm gaudir-la. —Malgrat les seves paraules, Maggis va reduir la velocitat—. Cap a on? —va preguntar.

—Necessito trobar al Lune. I crec que sap més del que em diu.

Maggis no va contestar. Va entrar ràpidament en un túnel.

—Puc ajudar-li —va dir Trever—. Conec gent aquí a Coruscant. Poden donar-li nous documents d'identificació. Crear un historial fals, fins i tot podria ensenyar una altra vegada. Saben com enterrar-te tan profund que l'Imperi mai podria trobar-te.

Maggis es va mossegar el llavi inferior. Van sortir del túnel en el districte de magatzems.

Maggis va envoltar un moll de càrrega, llavors va donar un gir abrupte i va volar per sota, canviant de direcció.

—Crec que sé on està —va dir Maggis—. No el rescataré, ja que no sóc un heroi. Però et portaré fins allà.

Van volar per les rutes aèries. Aviat va ser obvi per a Trever que estaven tornant al districte del Senat. Van envoltar el complex del Senat i es van dirigir cap a una torre alta amb una cúpula oval damunt d'ella.

—EmPal —va dir Maggis—. Un de projectes de la mascota de l'Emperador.

—Una instal·lació medica? Per què va portar Bog a Lune allà?

—Com vaig dir, li va oferir com a voluntari —va dir Maggis amb menyspreu—, al seu propi fill.

Trever va mirar fixament mentre volaven més a prop. Una cosa va captar la seva mirada, un reflex. Era quelcom estrany. Va agafar uns macrobinoculars.

—El transpariacer... —va murmurar—. Està destrossat.

—No té res a veure amb mi. Et deixaré en el terra prop de l'entrada d'emergència.

Llavors Trever va veure una cosa inesperada. Un nen caient del cel.

Maggis va girar la nau, i Trever es va tornar en el seient i es va estirar per enfocar els seus macrobinoculars.

—Freni!, és Lune! i... està caient! —Un altre cos va surar en l'abast dels macrobinoculars. Trever es va adonar lentament que l'home estava lligat a Lune, i era Ferus.

—Hem d'ajudar-los!

Maggis li va llançar una mirada de reüll.

—Et vaig dir que no era un heroi!

El foc làser va sortir de la torre. I llavors... Trever va empassar saliva. Era això foc d'un canó?

—Grans noves, això és un canó làser! —va rugir Maggis, girant la nau.

—Baixi allà, estan caient cap a la plataforma d'aterratge!

—Estàs boig?

—No van a disparar-li! Va en una nau imperial!

—Preferiria no haver de comprovar-ho, noi!

Trever es va llançar sobre Maggis i va empènyer els controls. La nau va descendir.

—Està bé, està bé! —Maggis va estrènyer la mandíbula.

Maggis va fer descendir la nau, zigzaguejant tot el camí i volant a tota velocitat.

Trever va pressionar la seva cara contra el parabrisa, intentant mantenir a Ferus a la vista. La seva única esperança era que Ferus els veiés i reconegués que, malgrat les aparences. No eren l'enemic.

***

Per a Ferus, el temps semblava haver-se detingut. Era sorprenent que pogués sentir-se tan calmat mentre descendia milers de metres. La confiança va fluir entre ell i Lune. Enmig de veloços estels i l'aire, Ferus va sentir una estranya eufòria. Ara estava al centre de si mateix, en harmonia amb la complexa Força Viva que bategava en els milions de cors palpitants de Ciutat Galàctica. I no tenia por.

La plataforma de sota s'alçava ràpidament cap a ell. Va albirar el pal sensor que havia vist des de dalt. Va aconseguir agafar el seu cable làser. El va desenrotllar, el va observar serpentejar a través de la fosca nit i enroscar-se al voltant del pal sensor. El cable es va tibar, i ell i Lune van rebotar salvatgement. El cable va aguantar.

El pal havia detingut la seva caiguda, i ara tot el que havien de fer era donar un senzill salt de Força de cent metres més o menys, fins a la plataforma d'aterratge.

Llavors córrer ràpidament fins a l'hangar, i...

Els soldats d'assalt van sortir a dolls a la plataforma d'aterratge. Estaven equipats amb llança-coets lleugers.

I ells estaven penjant allà, com un blanc de pràctiques perfecte.

Ferus va començar a balancejar-se. La seva única esperança ara era balancejar-se fins al pal sensor, i d'alguna manera tornar gatejant fins a la torre. Però no hi havia cap forma d'entrar a l'edifici que ell pogués veure.

La primera explosió va fallar per escassos centímetres. Lune va cridar.

—Balanceja't! —va ordenar Ferus, i Lune va començar a bressolar les cames, intentant crear la inèrcia necessària per posar-les fora de l'abast de les computadores de fixació de blanc.

Genial, ara una nau imperial es dirigia cap a ells. Una petita i ràpida.

Probablement equipada amb canons làser. Algú ja estava tractant de fer un reconeixement visual. Ell només podia distingir una ombra en el parabrisa.

Si pogués aconseguir la carrega alfa en el seu cinturó d'utilitats...

***

—Encén les llums de la cabina! —va cridar Trever.

—Per què? Perquè aquests soldats puguin apuntar directament als nostres caps?

—Només fes-ho! No passarà res.

Maleint, Maggis va encendre les llums de la cabina. Trever es va enganxar contra el parabrisa mentre Ferus realitzava un gir lent.

Ferus va somriure. L’havia reconegut.

—D'acord, pots apagar-les. Ara obre la carlinga de la cabina i posa't a sota d’ells.

—Estàs tarat? No poden deixar-se caure simplement! La velocitat és massa alta. No poden calcular-la. Fallaran!

—Ell pot fer-ho. Confia en mi.

Maggis va posar la nau en línia.

—Només vaig a fer una passada, només una. Després foto el camp d'aquí.

Girà la nau i va anar zigzaguejant cap a Ferus i Lune. Van disparar un míssil cap a la parella, i Ferus va aconseguir d'alguna forma apartar-se de la trajectòria.

Un segon després, Maggis va passar volant per sota d'ells. Amb la precisió d'una fracció de segon, Ferus li va indicar a Lune que es pugés a la seva esquena i va deixar anar el cable làser.

Van caure a través de l'espai, a plom. Ferus els va guiar cap a l'obertura i van aterrar en la cabina amb una sacsejada que va enviar la nau donant bandades, tombant-se en el terra.

—Santa Lluna! —va exclamar Maggis. Va accelerar els motors, i van sortir disparats, amb el foc del canó làser darrere d'ells.

Ferus jeia mig tombat en el terra, amb el braç fermament al voltant d’en Lune. Trever els va mirar fixament, amb els ulls desorbitats. No podia creure que hagués funcionat.

—No sé com ho vas fer —va dir Ferus, mirant detingudament la nau imperial—, però gràcies. —Mirà a Maggis, vestit amb el seu uniforme d'oficial imperial—. I gràcies a tu també, qualsevol qui siguis.

—És qualsevol-qui-sigui, senyor —li va corregir Maggis, assecant la suor de la seva cara.

Següent