Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'Esquadró Rebel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'Esquadró Rebel. Mostrar tots els missatges

dilluns, 29 de juliol del 2013

L’Esquadró Rebel (i Ep)

Anterior




Epíleg

Kírtan Loor va clavar un genoll a terra davant de l'holograma de mida natural d’Ysanne Isard.
-Disculpi que la molesti, senyora directora, però em va dir que volia ser informada immediatament de qualsevol novetat.
Ysanne Isard li va dirigir un arrufament de celles ple d’impaciència.
-Ja he vist la sol·licitud enviada pel general Derricote en què demanava més gamorreans. Hi ha hagut algun canvi important en la situació?
-No n'estic segur.
-Però vostè va aprovar la sol·licitud.
-Sí, senyora directora. -Encara que Ysanne Isard estava projectant la seva imatge des de la torre on tenia el seu despatx, la qual es trobava a gairebé tres quilòmetres per sobre del petit recinte en el qual treballava Kírtan, la distància no era suficient per aïllar de la seva ira. «No entenc com ho aconsegueix, però els seus ulls semblen ser capaços de projectar verí a través de la xarxa hologràfica...»-. Perdoni'm, senyora directora, però el general Derricote encara està bastant afectat per la pèrdua de les seves instal·lacions a Borleias. Em va dir que vostè li havia promès que aquestes li serien retornades si aconseguia completar la seva feina dins dels paràmetres fixats.
-I així és. Que l'Aliança hagi aconseguit fer-se amb un cert grau de control sobre Borleias a penes afectarà el curs dels esdeveniments. Està intentant dir-me que no hi ha hagut cap progrés pel que fa a Derricote?
-No que jo sàpiga, senyora directora.
- I llavors què l'ha impulsat a posar-se en contacte amb mi, agent Loor?
-La nostra font d'informació a l'Esquadró Rebel ens ha proporcionat certes informacions d'utilitat. L’Esquadró Rebel pensa traslladar-se a Borleias, i la base es convertirà en un gran centre d'operacions per iniciar un avanç cap al Nucli.
Ysanne Isard es va colpejar suaument les dents amb una ungla.
-Ja ens esperàvem una cosa semblant.
-També ens ha informat que el millor dels nous pilots, Bror Jace, tornarà a Thyferra per visitar la seva família. -Loor va estendre el braç cap enrere, va agafar un quadern de dades que havia deixat damunt del seu escriptori i li va donar un cop d'ull -. Donada la precarietat de l'equilibri existent entre els lleialistes i els simpatitzants dels rebels a Thyferra, em sembla que la visita d'un heroi de la Rebel·lió pot acabar tornant-se bastant problemàtica. El curs del seu viatge també ens ha estat comunicat, pel que he preparat ordres perquè el Creuer Interdictor Àspid Negre l’intercepti i el destrueixi.
-Molt bona idea, agent Loor. -Ysard, els ulls clavats en la llunyania, va assentir lentament -. Modifiqueu les ordres perquè el capturin amb vida si això és possible. Disposo d'una instal·lació que sol tenir molt èxit a l'hora de convèncer ardents rebels que en realitat haurien d'estar de la nostra part. També tinc espai per al tal Jace a Lusankya. Aquest pilot demostrarà ser molt útil en el futur.
-He ordenat que l'interceptor parteixi cap a un sistema en què les activitats dels contrabandistes són prou intenses com per justificar la presència de l’Àspid Negre. Un increment en el nivell d'intercepció general ocultarà el fet que estàvem assabentats del curs que seguiria Jace.
La governant de Coruscant li va llançar una mirada interrogativa.
- Realment ho creu?
-No l'entenc.
- No tem que el seu Còrran Horn pugui començar a sospitar?
Kírtan va reflexionar en silenci durant uns moments i va acabar inclinant el cap.
-Sentirà una certa suspicàcia, però no és prou intel·ligent com per ser invulnerable a certs mètodes de distracció.
-La seva conclusió encaixa amb la meva interpretació de l'expedient d’en Horn -va dir Ysanne Isard, i els seus llavis es van corbar en un somriure gairebé imperceptible -. Però això requeriria emprar una informació que fos prou important, no?
-Sí, senyora directora.
-Excel·lent. -Ysanne Isard va entrellaçar les mans darrere de la seva esquena-. He permès que una filtració difongués la informació que vostè va matar Gil Bastra.
- Com?!
-I a més la filtració inclou dades que suggereixen que, de fet, ara Kírtan Loor es troba al Centre Imperial.
Kírtan va sentir que se li afluixava la mandíbula. Havia vist furiós a Horn en més d'una ocasió, i sabia que el jove corellià el perseguiria implacablement qui hagués assassinat als altres membres de la Força de Seguretat. Horn fins i tot havia aconseguit trobat una forma de capturar l'assassí del seu pare, un caçador de recompenses trandoshà anomenat Bossk. Kírtan s'havia sentit encantat de poder deixar en llibertat Bossk, per al que havia adduït la manca de destresa manual del trandoshà com a explicació del perquè Hal Horn havia mort sota un diluvi de foc desintegrador que només pretenia matar el contrabandista amb el qual estava parlant en aquells moments. Bossk havia estat operant sota una ordre de recerca imperial totalment vàlida i legal, de manera que la mort d’en Hal Horn només va ser una infortunada baixa col·lateral.
-Però, senyora directora..., no havia dit que l'Esquadró Rebel vindria aquí, al Centre Imperial?
-Així és, i crec que vindrà. -El somriure d’Ysanne Isard es va tornar una mica més gran -. I crec que la meva predicció acabarà sent confirmada pels fets.
-Llavors Horn vindrà aquí.
-I buscarà a Kírtan Loor. -Isard es va llepar els llavis -. Més distraccions de la seva missió principal per al tinent Horn, i més motius perquè Kírtan Loor aconsegueixi destruir l'Esquadró Rebel.
«En aquest cas, no estic massa segur que aquests fins justifiquin els mitjans emprats...»
-Comprenc, senyora directora.
-Estic segura, agent Loor. No cal que m'enviï més informes relatius a les rebequeries del general Derricote. Només vull resultats, i a més vull que aquests resultats consisteixin en èxits.
-Com vulgui, senyora directora -es va trobar dient Kírtan Loor entre la foscor creada per Ysanne Isard en posar fi bruscament a la transmissió.
Kírtan es va anar inclinant lentament cap enrere i va acabar asseient-se a terra. Durant una fracció de segon, va anhelar un retorn dels dies en què ell i Horn havien estat adversaris en la Força de Seguretat. Kírtan i Horn s'odiaven l'un a l'altre, especialment després de l'incident de Bossk, però en aquell temps la tensió encara no s'havia tornat letal. Un instant després Kírtan es va adonar que en realitat no temia el possible càstig de Còrran Horn. «El seu èxit significaria que jo quedaria lliure de les urpes d’Ysanne Isard. Si Horn ho sabés, naturalment, trobaria una forma de clonar-se per així poder tenir el plaer de matar-me sense que això li impedís obligar-me a seguir treballant per Ysanne Isard fins a la fi dels temps.»
-Sí, tindria la possibilitat d'arribar en aquests extrems de crueltat..., però Horn mai serà capaç de cometre tals crueltats. Aquesta és la seva gran debilitat. -Kírtan Loor es va agafar a la vora de l'escriptori i es va incorporar -. Mentre em trobi al Centre Imperial i hagi d'actuar dins dels dominis d’Isard, ni estic obligat a observar cap mena de límits o restriccions ni sento el més mínim desig de fer-ho. Vina a Coruscant, Còrran, i porta't amb tu els teus amics i el teu enemic secret. El Centre Imperial és l'últim lloc que podries pensar d’arribar a visitar, i jo faré el que pugui per assegurar-me que sigui l'últim lloc que visitis en la teva vida...

Fi


Continuarà…




diumenge, 28 de juliol del 2013

L’Esquadró Rebel (XL)

Anterior



40

-... de la lluna de Borleias -va seguir dient la imatge d’en Còrran -. Sé que la decisió de deixar-me allà no va ser fàcil.
Wedge va aclucar els ulls.
- «La lluna de Borleias? Com pot haver-ho sabut? Un moment, un moment... »
-Vull que sàpiga que no li retrec el meu abandonament. Per demostrar-li-ho, li he tret una mica de Reserva de Whyren a M3 i un ryshcate hauria d'estar a punt de sortir del forn per quan aterri.
- Wahoooo! -Va udolar Gavin pel comunicador.
Wedge va activar la seva unitat de comunicacions.
-Horn, si no estàs mort... Bé, et juro que aviat ho estaràs. La imatge d’en Còrran es va posar a riure.
-Jo també m'alegro molt de veure’l, comandant. Benvingut a casa.

***

Wedge es va recolzar en el seu seient i va alçar el got mig ple davant d'ell perquè la llum del centre de la sala de descans fes brillar el líquid ambarí que contenia. La seva calor química, ajudat i reforçat pel fet de poder veure a Còrran amb vida i il·lès, havia aconseguit exPúlsar els calfreds del seu estómac i havia fos la tensió acumulada en les seves espatlles i el seu coll. Wedge va pujar els peus fins a deixar-los recolzats a la taula i va començar a relaxar-se per primera vegada des de feia molt de temps.
Pensant-ho bé, el missatge d’en Còrran havia tingut prou gràcia. Wedge va contemplar com el seu jove tinent d'ulls verds tallava el ryhscate calent i l'anava repartint entre els altres pilots de l’esquadró. Tots estaven molt emocionats per la seva supervivència i per l'èxit assolit. Wedge sabia que tots s'havien sentit tan horroritzats com ell quan les pantalles de les seves cabines van començar a mostrar-los el missatge, però ningú s'havia sentit més alleujat que el seu comandant quan la veritat els va ser finalment revelada.
«La broma no ha estat gens malament, Còrran. La pagaràs molt cara, per descomptat, però ha tingut la seva gràcia...»
Wedge li va llançar una ràpida mirada de reüll a Tycho.
-No puc creure que li permetessis enviar aquest missatge.
L’alderaanià va arronsar les espatlles.
-L'expressió de perplexitat que va aparèixer a la teva cara mentre l'escoltaves parlar va ser encara més deliciosa del que m'havia imaginat.
-No ho oblidaré això, capità Celchu.
-I a més, cremo en desitjos de veure com l'hi fas pagar a Còrran. -Tycho va prendre un glop de la seva lum -. Confio que se t’ocorrerà una bona venjança.
-Pots estar ben segur d'això. -Wedge va prendre un altre glop de whisky i va permetre que el líquid reposés sobre la seva llengua durant uns moments. Empassar aire amb els llavis lleugerament entreoberts va fer que la potent aroma de fusta envaís el seu cap, i després Wedge va empassar-se el whisky i va somriure -. Còrran ha tornat d'entre els morts, i a més tinc entès que tu també has ressuscitat. Tres guenyos?
Tycho va assentir solemnement.
-Dos d'ells estaven tan a prop que fins i tot M3 hagués pogut destruir-los. El tercer es trobava a una distància mitjana, així que no va ser un mal tir.
-L'equip de seguretat de l'Aliança no s'ha pres gaire bé això de veure’t confinat als teus allotjaments, naturalment.
-No, per descomptat. Quan els vam fer presoners es van posar bastant furiosos. -L'oficial executiu va tòrcer el gest -. El problema era que teníem una possible filtració de seguretat, però explicar tot el que haguéssim hagut d'explicar ens hauria impedit arribar a Borleias a temps d’advertir-vos, suposant que això fos el que necessitàvem fer, naturalment.
-Demanar perdó sempre resulta més fàcil de demanar permís -va dir Wedge, i va deixar anar una rialleta -. Jo havia estat planejant fer més o menys el mateix per al viatge de tornada a Borleias. Bé, espero que aquest problema de seguretat ja estigui sota control...
-Crec que sí. Però acabar de lligar els caps per lligar significarà passar molt temps amb M3.
-Fes que Còrran s'ocupi d'això.
Tycho va moure el cap.
-Uuuuf ... Ni tan sols jo creia que estiguessis disposat a ser tan repugnantment venjatiu.
-Bé, després de tot dirigir una unitat no és un joc adequat per a joves. -Wedge va baixar els peus a terra i va deixar el seu got sobre la taula en veure que Còrran venia cap a ells amb dos trossos de ryshcate -. Fa una olor molt bona.
-L’ha fet Mírax. -Còrran li va allargar l'altre tros a Tycho -. Els Corèllians l'utilitzen per a les celebracions.
Wedge va contemplar el seu tros de pastís.
-Haver aconseguit treure’l amb vida de Borleias és una cosa que mereix ser celebrat, com també mereix ser celebrat el que el nou gran pilot de l'Aliança sigui un membre de l'esquadró.
Còrran va posar cara de sorpresa.
- Està parlant de mi?
-No. -Wedge va dirigir un somriure a l'home que s’acabava d’incorporar a la celebració amb un cert retard -. Felicitats, Bror Jace. El trio de preses que es va cobrar entre els interceptors que ens van estar seguint durant la nostra sortida del sistema de Pyria l'ha col·locat en vint-i-dues victòries. Ha superat el tinent Horn per una.
Un gran somriure va il·luminar el rostre del thyferrà, i els seus ulls blaus van resplendir de pur orgull.
-Gràcies, comandant. -Va abaixar la mirada durant uns moments, i després va acceptar el tros de pastís que li estava oferint Mírax -. És una bona notícia, i m'ajuda a suportar una mica millor la que acabo de rebre.
Wedge va deixar el seu pastís amb el seu got de whisky.
- Quina és aquesta altra notícia?
-El missatge que m'estava esperant procedia de Thyferra. El meu oncle avi, el nostre patriarca, s'està morint. Els androides metges li donen dues setmanes de vida com a màxim. Ni tan sols el bacta pot curar la vellesa.
-Em sap moltíssim greu, senyor Jace..., Bror. -Wedge va tornar la mirada cap al seu oficial executiu -. Tycho, podries...?
-No hi haurà absolutament cap problema, Wedge. -Tycho es va aixecar -. El permís per raons de compassió no seria admès, però si enviem el nostre pilot a casa perquè dugui a terme una gira de reclutament, crec que el cos diplomàtic ens prestarà el seu suport.
Podrà partir tan aviat com hagi acabat d'ocupar-se de la seva ala-X, senyor Jace.
-Gràcies.
Còrran li va oferir la mà a Bror.
-Em sap greu saber que el teu oncle està tan malalt. També lament perdre't, però en canvi m'alegro enormement que volessis tan bé.
-I jo també me n'alegro que tu volessis tan bé. -Bror va estrènyer la mà d’en Còrran -. M'encantaria poder donar-te una altra oportunitat en aquest tipus de competició, però no vull que hi hagi ni la més mínima ombra de divisió dins d'aquest esquadró.
-Estic totalment d'acord amb tu -va dir Còrran, i després va agafar un trosset de pastís de la safata i l'hi va ficar a la boca.
Tothom va seguir l'exemple de Còrran i mentre mastegaven, i durant un segon, Wedge es va sentir com si hagués tornat a Yavin 4 i estigués engolint a corre-cuita un frugal menjar abans que ell i els seus amics es desenganxessin per iniciar l'atac contra l’Estrella de la Mort. Sabia que no era el gust del ryshcate el que li havia fet tornar aquell record a la seva ment, perquè a Yavin 4 no disposaven ni del temps ni dels ingredients necessaris per crear una cosa tan propera al caprici. «No... És la sensació d'unitat la que m'ha fet tornar al passat. L'esperit del nucli ja existia fins i tot abans que es formés l'Esquadró Rebel. Va ser l'ànima de l’Esquadró, i segueix estant aquí. Aquesta unitat segueix sent l’Esquadró Rebel. No és que hagi renascut, sinó que es limita a seguir existint tal com havia de ser...»
-Si em permet m'agradaria fer un brindis, amics meus. -Wedge va aixecar el seu got, i els altres se li van unir -. Per l’Esquadró Rebel, pels amics que hem perdut i les batalles que hem lliurat, i pel terror que el nostre retorn portarà als nostres enemics.