Tarkin (i XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

VERMELL D'UNGLES I DENTS

L'Emperador, Vader i Tarkin (el nou triumvirat fosc de l'Imperi) es van reunir en privat a la sala del pinacle de l'agulla. L'Emperador estava en el seu seient habitual, amb Tarkin assegut a l'altre costat de la taula. Vader seguia dempeus, com solia fer sempre en presència del seu mestre. Havien passat tres setmanes de l'atac contra el comboi, la major part de les quals Tarkin les havia dedicat a interrogar als conspiradors i col·laboradors capturats, amb certa ajuda de Vader i els especialistes del DSI. No havia mort ningú en el procés, encara que tots havien estat executats posteriorment en secret. El DSI havia proposat convertir les seves execucions en un espectacle públic, però l'Emperador havia acabat descartant la idea, encara que solament fos per negar-los als dissidents el paper de màrtirs. Els detalls de la mort de Rancit també es van convertir en un secret gelosament guardat, fins i tot entre els seus companys dels serveis d'intel·ligència. Però la majoria havia entès el missatge: cap rang ni posició era garantia de privilegis ni exempcions.

Tots eren prescindibles.

—Està bastant clar que es va sentir ignorat —estava explicant Tarkin a l'Emperador—. Primer va haver de decebre als seus antics agents d’Antar IV per una disputa entre Intel·ligència Militar i el DSI, després va perdre el comandament de la base Sentinella, una cosa que va entendre com una degradació per haver posat objeccions als actes de l'Imperi en la lluna gotal.

—Així que ell va començar la conspiració —va dir l'Emperador.

Tarkin va assentir.

—En cert sentit. Per canals foscos es va assabentar dels esforços dels conspiradors per fer-se amb armament prohibit, material confiscat als separatistes i bloquejadors de senyals de comunicació. No obstant això, quan es va assabentar que els potencials compradors eren antics agents d'Intel·ligència Republicana, els va facilitar l'accés als dipòsits i armeries imperials.

—Ja ens hem ocupat dels treballadors del magatzem i els ferrovellers que subministraven als conspiradors —va comentar Vader—, inclosos diversos científics de l'estació Desolació que van violar els termes del seu jurament de seguretat.

Tarkin va esperar al fet que Vader acabés.

—També hem arribat a la conclusió que la nau de guerra va ser assemblada en drassanes del Sector Bajic, propietat conjunta del sindicat Tenloss i membres del sindicat Crymorah. A més, els nostres agents van descobrir dues instal·lacions clandestines situades en altres punts de la Vora Exterior, ambdues abandonades fa temps. No obstant això, vam aconseguir esbrinar el parador d'alguns dels implicats i han estat eliminats.

—Bé —va dir l'Emperador—. Que serveixi de lliçó per tots —va ajustar els ulls per mirar a Tarkin—, inclòs el que va escapar.

—El caçacaps es va trobar a Christophsis —va dir Tarkin, més a la defensiva del que volia.

—Està segur que era el caça estel·lar de Teller? —va preguntar Vader.

—Hi ha petjades genètiques seves per tota la nau —va dir Tarkin.

—Un agent d'intel·ligència del talent de Teller no seria tan ximple com per permetre que la seva nau fos trobada, molt menys les seves petjades —Vader va fer una pausa i va afegir—. Ens va deixar la seva targeta de visita.

—Està amagat —va dir Tarkin.

Vader li va mirar.

—No ho crec. Ni vostè tampoc.

Tarkin va respirar profund.

—És possible —va fer una pausa—. Finalment, queda l'assumpte del finançament de les naus de guerra, droides i altre material. Les proves indiquen que Rancit va desviar fons dels fons reservats d'Intel·ligència Naval, però la recerca segueix en curs. Pot ser que hi hagi més gent implicada.

L'Emperador va fer un gest impacient.

—Va ser Rancit qui va posar en contacte als desafectes?

—No, no va ser el responsable de la creació de la cèl·lula—va dir Tarkin—. Sembla que la idea va ser de Knotts i Teller, o potser estaven associats des del principi. Però Rancit va poder donar-los els noms d'éssers buscats pel DSI per actes de sedició o sabotatges. Això podria explicar que l'enginyer mon cal acabés dins de la cèl·lula, encara que també pot ser que Artoz s'enrolés quan Teller era cap de seguretat de l'estació Desolació. La implicació del mon cal explica com de familiaritzats que estaven amb l’Agulla Carronya. I amb la ruta del comboi.

—Però no amb l'estació de combat —va dir l'Emperador.

—No, milord —va dir Tarkin—. Molta gent sap que l'Imperi té un projecte en construcció a Geonosis, però ningú sospita res de l'estació de combat mòbil.

L'Emperador va ajuntar les gemmes dels dits i es va quedar una bona estona en silenci.

—Pensaré en això.

—Per descomptat, milord —va dir Tarkin—. Per a Rancit el pla solament implicava permetre que els conspiradors ataquessin unes quantes instal·lacions imperials. Els va prometre Càrida, però mai va tenir la menor intenció de deixar-los disparar contra l'acadèmia imperial. De fet, ja va intentar trair-los abans inutilitzant l’Agulla Carronya a Nouane, però els dissidents van aconseguir escapar.

—Què pretenien els dissidents atacant l'acadèmia?

—Que l'atac enviés un missatge als potencials reclutes —va dir Tarkin—. Però, per descomptat, en tot moment el seu principal objectiu va ser el comboi. Confiaven que Rancit faria tot el possible per ocultar la seva traïció, com solia fer durant les Guerres Clon. D'aquí les mobilitzacions de les naus estel·lars. Sospitem que els conspiradors també tenien una llista d'objectius secundaris i coneixien la disposició de les naus de Rancit. Una vegada aquest va deixar el comboi relativament desprotegit, com desitjaven, la seva decisió va estar clara.

El furtiu somriure de l'Emperador va fer detenir-se a Tarkin. Coneixia els plans de Rancit i els dissidents des del principi? Els successos de les últimes setmanes no estaven destinats tant a desemmascarar una cèl·lula de traïdors com per posar a prova l'habilitat de Tarkin per desentranyar la conjura i la seva capacitat per treballar eficaçment amb Vader?

—A més de planejar la traïció a dos dels homes amb els quals havia treballat més estretament durant les Guerres Clon —va continuar Tarkin—, Rancit també va burlar les càmeres de seguretat i va ser capaç d'engalipar al Director adjunt Ison i el Vicealmirall Screed.

—Potser hauria d'haver-ho nomenat moff, al cap i a la fi —va dir l'Emperador amb sarcasme—. Podria haver fet una carrera brillant, si l'ambició no l’hagués perdut.

Tarkin va somriure lleument.

—Milord, no hi ha dubte que el fet que decidís nomenar-me moff a mi va tenir a veure amb el seu pla.

L'Emperador va assentir.

—Quina ironia que tants esforços per pujar el seu catxet acabin beneficiant a tants dels seus aparents competidors, no?

Era cert. Intel·ligència Naval havia passat a formar part d'Intel·ligència Militar i el Coronel Wullf Yularen havia estat el triat per ocupar el lloc de Rancit com a director adjunt; Harus Ison havia estat traslladat a l’Ubictorat; l'Almirall Tenant s'havia incorporat a l'Estat Major; Motti, Tagge entre uns altres havien rebut ascensos semblats... El de Yularen en particular havia estat de gran alleujament per a Tarkin, que temia que l'Emperador pogués col·locar-lo a ell en l'antic càrrec de Rancit.

—Necessitem augmentar el nostre domini sobre els Sistemes Exteriors —va prosseguir l'Emperador—. Vostè s'ocuparà d'això, Moff Tarkin. Encara que hauria de dir gran Moff Tarkin.

Tarkin va quedar bocabadat, genuïnament sorprès.

—Gran moff?

—El primer de l'Imperi —l'Emperador va obrir les seves fines mans—. No va ser vostè el que va suggerir la creació de supersectors com a mitjà per incrementar el nostre control?

—Així va ser, milord.

—Doncs desig concedit. Vostè governarà tota la Vora Exterior... I això equival a supervisar tots els detalls del projecte de l'estació de combat mòbil.

Tarkin es va aixecar de la seva cadira per poder fer una reverència completa de franca obediència.

—No li fallaré, milord —quan va aixecar la vista, va veure que l'Emperador estava inclinat cap endavant en el seu seient.

—És una responsabilitat crucial —va dir l'Emperador en veu baixa—. Perquè quan l'estació de combat està plenament operativa, tindrà a les seves mans el major poder de la galàxia.

Tarkin va mirar alternativament a l'Emperador i Vader.

—No crec que això sigui possible, milord.

Tenint en compte que l'Emperador va crear el títol de gran moff per Tarkin, el seu va ser més una propulsió que un ascens. En qualsevol cas no va ser cap secret, excepte tot allò relacionat amb la supervisió del projecte de l'estació de combat, i durant les dues setmanes que va passar a la capital galàctica després de la reunió amb l'Emperador i Vader, va ser complimentat i homenatjat allà on va anar.

Va concedir llargues entrevistes als principals mitjans de premsa de tot el Nucli, anunciant la seva intenció de fer una gira pels principals sistemes de la Vora Exterior, començant per la seva Eriadú natal. Cap dels periodistes va insistir massa en l'assumpte del seu parador durant els últims tres anys ni va esmentar Antar IV. Era com si els successos de postguerra esdevinguts en la lluna de Gotal s'haguessin convertit en història antiga... o mitologia. Van fer que els atacs recents contra instal·lacions de les Vores Mitjana i Exterior, a més dels holovídeos que havien circulat, semblessin part d'un pla imperial per eliminar cèl·lules dissidents.

Segons els mitjans les paraules textuals de Tarkin van ser:

El factor que més va contribuir a la caiguda de la República no va ser, de fet, la guerra, sinó l'egoisme rampant. Endèmic del procés polític que van dissenyar els nostres ancestres, la insidiosa cerca de l'enriquiment propi no ha fet més que generalitzar-se al llarg dels segles, deixant al final un cos polític feble i corrupte. Pensin en els interessos dels Mons del Nucli, ferms en la seva explotació dels Sistemes Exteriors per a l'obtenció de recursos. En els dels propis Sistemes Exteriors, perjudicats per la permissivitat que encoratja el contraban i el esclavisme. Dels d'aquells membres ambiciosos del Senat que solament busquen estatus i riquesa.

El motiu pel qual el nostre Emperador va ser capaç de superar les aigües tèrboles que van caracteritzar els últims anys de la República i es va mantenir al timó durant una guerra catastròfica que es va estendre per tota la galàxia és que mai li han interessat ni el seu estatus ni la seva glòria personal. Per contra, la seva dedicació al projecte d'unificar la galàxia i garantir el benestar de la infinitat de pobles que l'habiten ha estat incansable. Ara, amb la institució del govern de sectors i supersectors, ens trobem en una posició única per saldar el deute amb l'Emperador per les seves dècades de servei altruista, eliminant de les seves esquenes part de la pesada càrrega que suposa l'administració quotidiana. Dividint la galàxia en regions, aconseguim una unitat sense precedents. Si antigament les nostres lleialtats estaven dividides, avui serveixen a un sol ser i un objectiu: una galàxia cohesionada en la qual tots prosperin. Per primera vegada en mil generacions els nostres governadors de sector no treballaran exclusivament per enriquir a Coruscant i els Mons del Nucli, sinó per millorar la qualitat de vida dels sistemes estel·lars que componen cada sector... Mantenint la seguretat de les vies espacials, protegint la disponibilitat i accessibilitat de les comunicacions, recaptant impostos justos i destinant-los a millorar les infraestructures. El Senat també estarà compost per éssers consagrats no al seu enriquiment personal sinó al dels mons que representen.

Aquesta visió audaç del futur no solament requereix del servei d'éssers, amb una reputació immaculada i talents consumats en l'exercici del poder, també necessita d'un gran exèrcit resolt a defensar les lleis necessàries per garantir l'harmonia galàctica. A alguns els pot semblar que l'aprovació de lleis universals i el desplegament d'un exèrcit fortament armat són passos cap a la dominació galàctica, però són mesures preses únicament per protegir-nos d'aquells que podrien envair, esclavitzar, explotar o sembrar la dissensió política. I per castigar proporcionalment als qui participin en aquest tipus d'actes. No vegin el nostre nou exèrcit com un intrús o un manifasser, sinó com un guardià arribat per apuntalar el somni de l'Emperador d'una galàxia pròspera i en pau.

Els mitjans van començar a conèixer-la com a «doctrina Tarkin» i alguns opinadors es preguntaven si no estava destinat a ser el nou portaveu de l'Imperi.

Es va prendre la molèstia de conèixer als senadors que representaven als mons sobre els quals ara tenia autoritat. La majoria semblaven alleujats per haver de respondre davant ell en lloc de l'Emperador o el Consell de Govern, però els va deixar molt clar a tots que no toleraria actes de sedició ni propaganda antiimperial i que seria despietat amb els infractors.

També es va reunir amb l'Estat Major de l'exèrcit i la marina, i amb els directors i alts oficials dels serveis d'intel·ligència. A través d'ells va introduir canvis en l'estació Desolació, reemplaçant a molts empleats claus i modificant els calendaris de subministraments i les rutes dels combois. Va autoritzar reavaluacions de tots els científics i tècnics i va establir nous paràmetres tant de confidencialitat com de seguretat. Va donar ordres que cap comboi viatgés sense la protecció adequada. I, per a consternació d'innombrables éssers dels sistemes veïns a les rutes de subministraments, va limitar l’HoloNet a l'ús imperial. Les poblacions d'aquells mons veien els seus actes, com l'inici de la conquesta imperial de la Vora Exterior.

A Geonosis va engegar procediments que limitaven el contacte entre els treballadors (fossin contractistes, empleats o esclaus) i la galàxia exterior. Es van cancel·lar els permisos i se supervisaven estrictament les comunicacions de tot tipus. Va reforçar la seguretat de la base Sentinella i les estacions de proveïment i va desplegar flotilles en sistemes propers. Va enviar als seus oficials de confiança a la recerca de pirates i contrabandistes, amb ordres d'eliminar-los en l'acte.

Per estar a l'altura del seu nou rang, va dissenyar i es va fer confeccionar un uniforme gris verdós, en la túnica del qual de coll rodó i cinturó ample lluïa quatre cilindres de codi i una placa de rang amb dotze requadres multicolor, sis blaus sobre dos trios de vermells i daurats. En tots els tractes amb l'Emperador aquest es dirigia a ell com a «gran moff», però en les seves interaccions quotidianes amb el personal militar conservava l'honorífic «governador».

Acabada la seva agenda de Coruscant, va viatjar des del Nucli fins al sector Gran Seswenna a bord de l’Executrix, la seva nova embarcació personal. «El mínim que pot fer l'Imperi és compensar-li per la pèrdua de l’Agulla Carronya», li havia dit l'Emperador en lliurar-li el destructor estel·lar de classe Imperial. A més dels milers de soldats i tècnics que formaven la tripulació de l'enorme nau comptava amb una guàrdia personal de trenta-dos soldats d'assalt que li acompanyava a tot arreu... com a mínim quan ho permetia.

En arribar amb una llançadora imperial al port espacial de Phelar va rebre una multitud entre víctors, representants dels mitjans i una banda militar. En Ciutat Eriadú va visitar a la seva família i vells amic. I va concedir més entrevistes. El governador local, parent seu, li va lliurar la clau de la ciutat i va organitzar una desfilada en el seu honor. Mentre estava allotjat en la seva antiga llar, va posar per a un escultor al que havien encarregat crear una estàtua per a la principal plaça pública de la ciutat.

Abans d'abandonar el seu planeta natal havia de realitzar una última missió i, no sense certes dificultats, va aconseguir convèncer al seu escamot de guàrdies personals que era una cosa que havia de fer sol, que era una espècie de pelegrinatge personal. Els soldats d'assalt no estaven contents perquè el seu deure era protegir-lo, però van acceptar amb la condició que no sortís dels terrenys dels seus ancestres. Malgrat els potencials assassins, el dia que va marxar cap a l'altiplà en un vell aerolliscador, que portava anys parat en la mansió familiar, no va fer cap esforç per amagar-se. Una vegada fora dels confins de Ciutat Eriadú, es va relaxar i va gaudir del viatge, gairebé com si intentés reviure els viatges anuals que havia fet a l'altiplà de jove. Fins i tot portava el mateix tipus de roba que hauria portat en aquella època, més pròpia d'un caçador o un senderista que d'un gran moff imperial.

Quan, després de diverses hores de vol sotraguejat, l'altiplà i el terreny volcànic circumdant va aparèixer davant la seva vista, es va sentir com si mai s'hagués marxat. I no ho havia fet perquè portava aquell lloc dins, anés on anés. Algunes de les seves amants, entre uns altres, li havien acusat de no tenir cor, però això no era cert, el que passava és que el seu cor estava allà, en aquella part verge del seu món natal. El seu amor a la zona no era com el d'algú que idolatra la naturalesa, sinó com el de qui ha après a domesticar-la. I es marxava deixant la zona intacta, amb els seus animals i vegetació salvatge, com a recordatori del control que exercia sobre ella.

Va fer diverses passades sobre l'altiplà amb l'aerolliscador, observant les rajades d'animals en migració. El dia era clar i tenia molt bona visibilitat. Finalment, va aterrar el vell vehicle en la sabana, prop del pujol de pedra que havia anat a escalar. Va posar-se a caminar, amb els camals dels pantalons per dins de les botes altes, les mànigues baixades i la camisa lleugera ben ficada en la cintura per evitar els eixams d'insectes. Una vegada va arribar al pujol, va començar a pujar per les roques, saltant les trencades i buscant agafadors per a peus i mans rumb al cim. El pujol semblava un lloc més solitari sense la seva rajada de veermoks guardians, però també més sagrat... Consagrat pel que allà hi havia assolit.

Estava panteixant quan va arribar al cim, amb el vent càlid bufant entre les roques i una llum intensa reflectint-se en l'estany d'obsidiana al peu de l’Agulla. Havia pensat escalar la columna però es va adonar que en tenia prou amb quedar-se al peu i delectar-se amb els seus records. Va passar hores ronsejant allà, com un veermok estirat en les roques escalfades pel sol, deixant que la calor li deshidratés. Es va marxar quan va començar a enfosquir en aquella part del planeta, baixant amb cautela perquè era molt més perillós el descens que l'ascens. Una relliscada, un mal pas, una ensopegada...

Quan va tornar a les herbes altes, va tornar sobre els seus passos i després, com si esquivés obstacles amagats, va començar a traçar una trajectòria més sinuosa a mesura que s'acostava a l'aerolliscador i un bosc aïllat. El soroll de les seves cames fregant l'herba competia amb la bonior dels insectes. A part d'això, solament se sentia la seva respiració i el lleu ressò dels seus moviments. Quan estava a uns cinquanta metres de l'aerolliscador va sentir soroll de branques trencades darrere d'ell i l'exclamació de sorpresa de l'humà que havia caigut en el parany.

Satisfet amb si mateix, es va detenir, es va tornar i va anar cap al forat que havia excavat feia tants anys.

—Benvingut, Wilhuff —va dir algú des de l'herba alta que li quedava a l'esquerra abans del forat.

Jova va sortir del seu amagatall. Estava molt arrugat i bru, així i tot força àgil per a la seva edat. Trenta anys més de vida a Carronya no semblaven haver-lo castigat massa. Va apartar l'herba de la sabana amb les seves mans colrades i es va encaminar cap a Tarkin, allargant-li un elegant blàster quan va arribar fins a ell.

—Li ha caigut en caure en el pou —va dir l'ancià—. Un Westar, veritat?

Tarkin va assentir mentre prenia el blàster, tancava el fiador i se’l guardava en el cinturó dels seus pantalons.

—On està el seu lliscant, oncle?

Jova va assenyalar amb un dit retorçat cap a l'est.

—Després dels arbres. Vaig pensar que anava a seguir-te pujol amunt, però es va quedar a baix, en una petita clariana que va fer en l'herba. Després el vaig observar mentre baixaves i t’encaminaves cap a la teva nau.

Van anar plegats fins al forat i van trobar a Teller uns quatre metres més a baix, una miqueta atordit per la caiguda inesperada però mirant cap amunt quan els seus caps van aparèixer per la vora del forat. Per sort per a ell les estaques punxegudes que antigament cobrien el terra s'havien podrit. No obstant això, la caiguda havia danyat alguns dels circuits mimètics del seu vestit de camuflatge i passava de confondre's amb el fons a ser visible.

—He fet tot el possible per facilitar-li la persecució, capità —va dir Tarkin, usant el rang que havia aconseguit Teller durant les Guerres Clon—. Fins i tot he deixat als meus soldats d'assalt en Ciutat Eriadú.

—Molt amable per la seva banda, governador... O haig de dir-li gran moff? —Teller va intentar posar-se dempeus, però va fer una ganyota de dolor i es va asseure per inspeccionar un turmell clarament trencat—. Sabia que m'estava enganyant —va dir entre les seves dents premudes—, però no m'importava. Sempre que tingués l'oportunitat de disparar-li.

—Ha tingut moltes. Per què no ho va fer quan estàvem en l'aire? I per què un simple blàster de mà en comptes d'un rifle de franctirador?

—El volia matar mirant-li als ulls.

Tarkin va somriure lleument.

—Penosament previsible, capità. A més d'innecessari.

Teller grunyí.

—Bé, de totes maneres aquest vell fòssil m'hauria matat abans de poder disparar.

—En això té raó —va dir Jova cordialment.

Tarkin i Jova van retrocedir de la vora del forat. El seu oncle va calcigar una zona d'herba tallant amb els seus grans peus encallits i es van asseure cara a cara.

—Et va sorprendre tenir notícies meves, oncle? —va preguntar Tarkin.

Jova va sacsejar el seu bru cap rapat.

—Sabia que algun dia tornaries. Vaig haver de refer alguns dels teus vells paranys. És una sort que recordessis on els havies cavat —va fer una pausa per somriure—. Encara que suposo que la sort no té res que veure en això.

Tarkin va mirar al voltant.

—Recordo el temps que vaig passar aquí com si fos ahir.

Jova va assentir sàviament.

—He intentat mantenir-me al corrent de la teva carrera. Però els últims tres o quatre anys no he llegit ni escoltat molt de tu.

—Treball imperial —va dir Tarkin, sense més explicacions—. Però tots els èxits que he aconseguit són mèrit teu, dels teus ensenyaments. Les meves memòries deixaran molt clara la teva aportació.

Jova va fer un gest per restar-li importància.

—Prefereixo passar desapercebut. I seguir sent una espècie de fantasma.

—El fantasma de l'altiplà.

—Per què no?

Tarkin es va posar dempeus i va tornar a la vora del pou.

—Com va el turmell, capità? Inflant-se, imagino.

L'udol de Teller va ser molt eloqüent.

—Necessito recordar-li que combatíem en el mateix bàndol durant les Guerres Clon? —va dir Tarkin—. Combatíem per evitar que la galàxia s'escindís i vam aconseguir el nostre objectiu. Però mentre jo he superat la guerra, vostè sembla encallat en ella. Vol que la galàxia torni a trencar-se?

—No l'ha superat —va dir Teller—. Aquella guerra no va ser més que el preludi de la qual l'Emperador sempre ha tingut en ment. Subjugar als separatistes va ser un mer entrenament per subjugar a la galàxia. Sempre ho ha sabut. I aquesta vegada aixafaran als seus oponents abans que puguin organitzar-se.

—En això se li diu pacificar, capità.

—És el regne de la por. No solament exigeixen submissió sinó que generen el mal.

—Doncs el mal haurà d'imposar-se.

Teller va aixecar el cap per mirar-lo.

—Què transforma a un home en un monstre, Tarkin?

—Un monstre? Això és una opinió. Però li diré alguna cosa, aquest lloc, aquest altiplà em va fer el que sóc.

Teller ho va pensar i va preguntar:

—Què està construint l'Imperi a Geonosis?

Tarkin li va dedicar un lleu somriure.

—Per desgràcia, capità, no està autoritzat a saber-ho. Però estic disposat a fer un tracte amb vostè. Estic segur que tindrà moltes dificultats per sortir del parany en què ha caigut... vista la profunditat del forat i el seu turmell trencat. Però si ho aconsegueix, trobarà el seu blàster aquí, al costat de la vora del pou —va deixar l'arma en el terra teatralment—. Els depredadors més perillosos de Carronya no apareixen fins que cau la nit. Li oloraran i... bé, prou dir que no li convé quedar-se molta estona aquí dins. Per descomptat, encara que aconsegueixi sortir, el final del massís està lluny —es va quedar pensatiu i va afegir—. Li demanaré a Jova que aparqui el seu lliscant al peu de l'altiplà. Si arriba viu a Ciutat Eriadú, busqui'm i em pensaré si li explico això de Geonosis.

—Tarkin —va dir Teller—, tindrà una mort espantosa, perquè no mereix menys. Com més intenti coaccionar als desfavorits perquè juguin seguint les seves regles, més es rebel·laran. No estic sol.

—No és el primer que profetitza la meva caiguda, capità, i és evident que jo podria fer una predicció igual de sinistra sobre el seu final. Perquè aquí està, atrapat en un forat profund i lesionat. Just la posició en la qual pretenc mantenir als seus.

Teller va somriure.

—Això significa que si jo puc escapar els altres també podran.

Tarkin li va retornar el somriure.

—Interessant analogia. Vegem si funciona en la vida real, a llarg termini. Fins llavors, adéu, capità.

Jova es va aixecar quan Tarkin es va acostar, assenyalant el pou amb la barbeta.

—Amb el turmell trencat o no, sembla capaç d'escapar. Vols que el tingui vigilat o que li doni un parell de pistes sobre el terreny per millorar les seves opcions?

Tarkin es va fregar la barbeta.

—Podria ser interessant. Decideix-ho tu mateix.

—I si baixa de l'altiplà i arriba fins al seu lliscant?

Tarkin s’ho va pensar.

—Saber que camina solt em mantindrà alerta.

Jova va somriure i va assentir.

—Bona estratègia. Mai s'és massa vell per aprendre trucs nous.

***

L'estació de combat mòbil d'espai profund surava en òrbita fixa sobre el remot i inhòspit Geonosis, convertida en epicentre d’una multitud bulliciosa de droides de construcció, naus de subministraments i vaixells de càrrega, i protegida per quatre destructors estel·lars i el doble de fragates. Vista des de mig sistema o des de tan a prop com el cinturó d'asteroides que aïllava el planeta del trànsit celestial, podria semblar que el món havia afegit una altra petita lluna a la seva col·lecció. Encara jove, l'estació esfèrica encara havia d'adquirir els trets pels quals se la reconeixeria una dècada després. El marc per a la lent del superlàser de l'hemisferi nord era poc més que un cràter metàl·lic i el casc de quadànium era un simple mosaic de plaques rectangulars, raó per la qual gairebé podia veure's el cor d'aquella cosa colossal. Les ciutats de la superfície de l'esfera i la rasa equatorial també podien sortir d'un somni.

Per quan Tarkin va arribar, després de concloure la seva gira pels sistemes de la Vora Exterior, ja s'havien instal·lat algunes peces de l’hiperimpulsor, però l'estació estava molt lluny d'estar preparada per saltar a l’hiperespai. De totes maneres, acabaven d'acabar el treball en algunes de les seves bateries de motors subllum i ja estaven llestes per provar-les, encara que solament fos per veure l'efecte que feien activades.

Els científics i enginyers caps del projecte portaven una setmana donant-li a Tarkin una visita guiada per parts acabades de l'estació. I encara no havia vist ni la meitat. Des de l'interior d'un taller de construcció de repulsors els seus guies li havien assenyalat on anaven a anar instal·lats els generadors d'escuts i rajos tractor, li havien mostrat plànols d'allotjaments per a una tripulació i personal de tres-cents mil éssers, li havien descrit emplaçaments de canons, plataformes d'amarratge i torres defensives que posaven els pèls de punta.

Tarkin se sentia en la glòria. Si en el pont d'un destructor estel·lar se sentia com a casa, allà se sentia centrat. L'estació era un enorme paisatge tecnològic llest per ser explorat, un món desconegut esperant la seva aprovació i el seu domini.

Mentre la major part del treball de construcció es feia en micro-g, els elevadors omnidireccionals oferien gravetat estàndard a una gran cabina prop de la superfície que havia de convertir-se en el sobrepont, amb llocs destinats a Tarkin i diversos oficials militars, un sala de conferència amb taula circular, una cabina d’HoloNet per comunicar-se amb l'Emperador i panells de pantalles. Allà, en companyia dels dissenyadors i especialistes de construcció de l'estació, Tarkin va donar l'ordre d'activar els motors subllum.

Una lleu sacsejada va semblar recórrer l'esfera... encara que a Tarkin li va semblar que aquella vibració podia ser fàcilment fruit de l'alegria que li recorria, una alegria com no havia sentit des de la seva adolescència. Després, amb una lentitud gairebé agonitzant, l'estació de combat va començar a sortir de la seva òrbita fixa. Finalment va superar la velocitat de rotació del planeta, va sortir de l'ombra de Geonosis i va posar rumb a l'espai profund.

FI

Tarkin (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

DISSOLUCIÓ

El Conquesta, un destructor estel·lar de classe Secutor, estava suspès en òrbita fixa sobre la instal·lació Dos del Moll Profund de la Marina Imperial en Càrida, a mig milió de quilòmetres del planeta homònim. En el pont, el Vicealmirall Rancit rebia una actualització del comandant de la nau.

—Senyor, l’Agulla Carronya ha revertit a l'espai real, rumb zero-zero-tres eclíptic. El blanc està fixat, s'han calculat les opcions de foc i totes les bateries d'estribord estan preparades.

Rancit va fer un últim cop d'ull a la miríada de naus que componien la força d'assalt i es va tornar cap al finestral del pont.

—Preparin-se per disparar a la meva ordre.

—Esperem instruccions...

—Ignori aquesta ordre —va dir una veu profunda des de la part posterior del pont de comandament.

Rancit, el comandant i diversos oficials i especialistes propers es van donar la volta a l’uníson i van veure arribar a Darth Vader precipitadament per la passarel·la elevada, amb la seva capa onejant darrere d'ell i un esquadró de soldats d'assalt armats al seu deixant.

—Lord Vader —va dir Rancit, genuïnament sorprès—. No m'han anunciat la seva presència a bord.

—I han fet bé, vicealmirall —va dir Vader i es va girar cap a l’oficial del pont—. Comandant, ordeni als seus tècnics que escanegin l’Agulla Carronya a la recerca de formes de vida.

El comandant va mirar a Rancit, que va assentir dubitativament.

—Faci el que li ordena.

Vader es va detenir al centre de la passarel·la i va recolzar les seves mans enguantades sobre els malucs.

—I bé, comandant?

Aquest es va ajupir per mirar una pantalla per sobre de l'espatlla d'un especialista i va tornar a incorporar-se.

—Els escàners no detecten cap ésser viu —va mirar a Rancit amb perplexitat—. Senyor, la corbeta està buida i sembla estar navegant amb el pilot automàtic.

Rancit va negar amb el cap.

—Això no és possible.

Vader li va mirar.

—Els seus amics dissidents van desertar de la nau abans de saltar a l’hiperespai, vicealmirall.

La perplexitat de Rancit va donar pas a una clara alarma.

—Els meus amics dissidents, Lord Vader?

—No es faci el sorprès —va dir Vader—. Tota aquesta farsa la va organitzar vostè des del principi.

Rancit va tancar els punys i va tibar la mandíbula mentre el comandant de la nau i els altres intercanviaven mirades de preocupació. Vader va anar cap a un dels seients davanters, va aixecar una mà i la va tancar en un puny.

—No es mogui, vicealmirall —Vader va assenyalar amb un dit a l'oficial del pont—. Ordeni als comandants de la flotilla de la força d'assalt que abandonin els llocs de combat.

L'oficial del pont va assentir i va anar fins al tauler de comunicacions.

—Ara mateix, Lord. Vader.

Vader va tornar a girar-se cap a Rancit.

—Va arribar a un tracte amb alguns dels seus antics agents d'intel·ligència. Estaven descontents per alguns successos esdevinguts al final de la guerra i buscaven una manera de venjar-se de l'Imperi. I vostè la hi va proporcionar. Els va permetre accedir a tecnologia confiscada i va facilitar el robatori de la nau del Governador Tarkin després de fer-li caure en el parany amb les holotransmissions falses. Els hi va subministrar informació estratègica en tot moment, la qual cosa li converteix en còmplice de les morts de milers dels nostres efectius i la destrucció d'instal·lacions imperials.

Vader va caminar fins als finestrals i va tornar sobre els seus passos, fins a col·locar-se a un metre de Rancit.

—Els va assegurar als seus amics conspiradors que podrien atacar Càrida i seguir amb la seva campanya de terror. Però, planejava trair-los aquí, matar-los i eliminar així a tots els testimonis de la seva traïció. El fet d'haver predit on apareixerien i haver posat fi a la seva campanya li faria guanyar-se el favor de l'Emperador i... I què, vicealmirall? Què pretenia aconseguir, exactament?

Rancit li va mirar amb menyspreu.

—M'ho pregunta precisament vostè?

Vader no va dir res durant una bona estona i després va fer una respiració profunda.

—Poder, almirall? Influència? Potser solament se sentia menyspreat, potser creia que vostè també havia d'haver estat nomenat moff.

Rancit no va obrir la boca.

—Si com a mínim hagués estat més llest que els seus amics conspiradors —va continuar Vader en un fals lament—. Pensi el molt que hagués crescut la consideració que l'Emperador li tenia d'haver estat capaç de predir que serien ells els que li trairien i acabarien concloent amb èxit el pla que tenien pensat des del principi.

La curiositat es va colar en la rígida expressió de Rancit.

—Quin pla?

—Mai van voler que aquest sistema fos el seu objectiu final, vicealmirall. El tracte que van fer amb vostè solament els hi va donar carta blanca per dur a terme la seva pròpia missió. Es van traslladar a una altra nau i ara van camí del seu veritable objectiu.

—On? —va preguntar Rancit incisivament.

—Això no és assumpte seu. Sàpiga també, vicealmirall, que l'Emperador sospita de vostè des de fa molt. Va permetre que fos desenvolupant el seu pla per intentar caçar a tots els implicats en la conspiració.

Rancit va recobrar l'ànim.

—Quin és l'objectiu, Vader? Digui-m'ho.

—La seva inquietud està fora de lloc —va dir Vader en un to assossegat però amenaçador. Va aixecar la mà dreta i va començar a ajuntar els dits, però es va detenir—. No. Vostè mateix ha triat el mètode de la seva execució.

Es va tornar cap a l'esquadró de soldats d'assalt.

—Tinent Crest, escortin al Vicealmirall Rancit fins a una càpsula de salvament. Jo donaré l'ordre de llançar-la i serà el propi almirall, quan arribi a certa distància d'aquesta embarcació, qui donarà l'ordre de disparar per destruir-la —Vader va mirar a Rancit per sobre de la seva espatlla—. Dóna la seva aprovació, vicealmirall?

Rancit grunyí.

—No penso suplicar-li, Vader.

—No serviria de res.

Vader va fer un gest amb el cap cap als soldats d'assalt i aquests van envoltar a Rancit.

—Finalment —va dir Vader mentre Rancit era escortat per la passarel·la—. El Moff Tarkin li envia records.

***

Una nau de guerra esperava a l'ombra d'una lluna plena de cràters d'un sistema estel·lar del golf de Tatooine, en direcció al Nucli.

L'embarcació no l'havia fabricat cap gran conglomerat de construcció naval, per la qual cosa no tenia ni nom ni signatura registrada. Era un batibull, una barreja de mòduls, peces, turbolàsers i canons d'ions adquirits pels acobladors en dipòsits d'excedents imperials, a ferrovellers d'espai profund, a contrabandistes i altres implicats en la venda de peces robades i armament prohibit. La nau s'assemblava sobretot a un vaixell de càrrega de classe Providència dels Cossos d'Enginyers Voluntaris de Dac Lliure quarren, encara que era més rodanxona i no disposava de torre de comunicacions posterior. En el seu ventre albergava diversos esquadrons de caces droide i l'armament ho operaven droides controlats per la computadora. Però la nau la comandaven éssers intel·ligents... en aquest cas un grupet d'humans, un koorivar i un gotal, a més d'un enginyer de naus estel·lars mon cal. Era el tipus d'embarcació dels pirates de la Vora Exterior en els anys de postguerra. De fet, era la mateixa nau capital que s'havia mostrat breument en la base Sentinella, unes setmanes abans.

—Tornem al punt de partida —li estava dient Teller a Artoz en l'hangar de caces estel·lars. Vestit amb un vestit de vol, portava un casc sota un braç i estava al costat d'un caçacaps Z-95 modificat amb un hiperimpulsor rudimentari... el mateix model que Hask havia usat per preparar l’holovídeo fals que havien transmès a la base Sentinella.

Per a benefici de Knotts i el grapat de pilots, Artoz va dir:

—El comboi tornarà a l'espai real en els confins d'aquest sistema i seguirà en subllum fins a l'estació imperial de proveïment de Pii. Des d'allà, escortaran naus de subministraments fins a la base Sentinella i Geonosis.

—Aquest comboi no —va dir Knotts. El fastiguejat intermediari humà havia ajudat a pilotar la nau apedaçada des del seu amagatall, prop de Lantillies—. Rancit ens va fer un gran favor en destinar a un altre lloc part de l'escorta del comboi.

—Ens va prometre cels buidats a Càrida i ens els ha donat aquí —va dir Teller—. No tenia motius per creure que importés deixar vulnerable el comboi. Solament estava movent les naus d'un costat per a un altre per donar-se notorietat.

—Alguna notícia de Càrida? —va preguntar Knotts.

—El rastre de proves que ho relaciona amb nosaltres és massa laberíntic perquè ningú pugui seguir-ho —va dir Teller—. Es diran de tot per no haver pogut atrapar-nos, però suposaran que senzillament hem abandonat la causa.

—A Rancit no li farà cap gràcia quedar-se sense el seu ascens —va dir Knotts—. Ens buscarà per haver-lo traït.

Teller es va encongir d'espatlles i va mirar a Artoz.

—Qualsevol suggeriment que faci Rancit sobre la nostra implicació en l'atac al comboi solament empitjoraria les coses per a ell, que és el que l’ha deixat desprotegit. Tindrà sort si el jubilen d'Intel·ligència Naval amb la pensió intacta. No estarà en condicions de representar cap amenaça per a nosaltres.

—I Tarkin? —va preguntar el mon cal.

—Recuperarà el que queda de la seva benvolguda corbeta —va dir Knotts abans que Teller pogués respondre.

—Ningú responsabilitzarà a Tarkin de res del que ha passat —va afegir Teller—. És un moff. A més, no va ser idea seva anar a Murkhana —va sacsejar el cap enèrgicament—. Suposo que seguirà al comandament de la base Sentinella.

Knotts va assentir.

—La qüestió és si vindrà a per nosaltres.

—Oh, pots comptar amb això —va dir Teller—. Haurem de dispersar-nos. El Sector Corporatiu és probablement la nostra aposta més segura.

Ningú va dir res durant un temps, fins que Knotts va intervenir:

—Quin retard els suposarà la destrucció del comboi?

Artoz va contestar:

—El treball sol en les peces de l’hiperimpulsor ha durat tres anys abans de ser enviades a l'estació Desolació. Fins i tot amb els plànols millorats i redoblant els seus esforços, sospito que els retardarà quatre anys.

Teller va somriure lleument.

—Tant de bo tinguéssim més informació sobre el que es porten entre mans a Geonosis.

—És una espècie de plataforma d'armament —va dir Knotts—. Què més necessitem saber?

Teller li va mirar.

—Suposo que res. Sí podem seguir retardant-los amb els nostres cops... Quan la resta de la galàxia conegui a l'Emperador tan bé com nosaltres, no estarem sols en aquesta lluita.

Una ombra de dubte es va dibuixar en els enormes i brillants ulls de l’Artoz.

—Amb les drassanes fabricant destructors estel·lars de classe Imperial, cap revolta podrà esgarrapar si més no la cuirassa de l'Emperador. Encara que puguem seguir sabotejant la construcció del que sigui que construeixen a Geonosis, caldrà incorporar alguna cosa nova al còctel si volem que la rebel·lió triomfi. Sí, la gent començarà a conèixer la veritable cara de l'Imperi, però la superioritat numèrica mai servirà de res... No contra l'Emperador, Vader i l'exèrcit què estan creant. I no espereu que el Senat els contingui, perquè ara és fins i tot menys eficaç que durant la República.

Teller va sacsejar el cap desafiadorament.

—Podem decidir ara mateix que tot és inútil i abandonar o conservar l'esperança i fer tot el que puguem.

—Aquesta decisió mai s'ha discutit —va dir Artoz.

—Per Antar IV, llavors. I per un futur millor —va dir Knotts.

Diversos caps van assentir per mostrar el seu acord.

Cala va arribar corrent a l'hangar quan els pilots reunits es dirigien als seus respectius caces estel·lars.

—El comboi de subministraments ha sortit de l’hiperespai. Els bloquejadors de comunicacions i HoloNet estan activats. I tots els canons preparats.

Knotts va allargar la mà cap a Teller.

—Bona sort aquí fora.

Teller va encaixar la mà del seu vell amic i es va posar el casc. Es va tornar cap a Cala i va dir:

—Digues-li a Anora i Hask que esperem un holovídeo de primera categoria galàctica.

***

L'atac contra el comboi de l'estació de combat portava temps en curs quan l’Executrix va sortir de l’hiperespai tan a prop d'una petita lluna que va alterar la seva òrbita. Tarkin i diversos oficials estaven davant els finestrals quan els estels van tornar a prendre forma. El governador, amb les cames separades i les botes posades, les mans a l'esquena, el pèl canós tirat cap enrere del seu alt front, com empès pel vent, semblava el mascaró de proa de l'embarcació, reptant a l'enemic a enfrontar-se a ell en un combat a mort.

—Senyor, han bloquejat el repetidor d’HoloNet local —va informar un especialista a la seva esquena—. Per això el comboi no ha rebut la nostra alerta. De moment les nostres contramesures han aconseguit mantenir obertes les xarxes de batalla i tàctica.

—Podem comunicar-nos amb algun dels transports del comboi? —va preguntar Tarkin sense donar-se la volta.

—Negatiu, senyor. És possible que ni tan sols apareguem en els seus escàners encara.

—Segueixi intentant-ho.

Les quadriculades naus de càrrega i els transports que formaven el comboi s'havien apinyat perquè les canoneres i fragates de la seva escorta formessin un cercle defensiu al voltant d'ells, però els làsers enemics estaven afeblint el perímetre, permetent que els droides caces s'infiltressin per les escletxes i fustiguessin a les naus més grans.

—Senyor, l'anàlisi de combat mostra una nau capital reforçada per una fragata Nebulosa-B, múltiples caces tridroides, i tres... o quatre caces estel·lars. Dos remolcadors amics, dos canoneres escorta i més d'un esquadró de CRA-170 estan ja fora de combat.

Tarkin va assimilar la informació.

La mateixa nau de guerra apedaçada de classe Providència, el mateix eixam de caces droide i caces estel·lars vells. Però aquesta vegada ell comandava la contraofensiva i l'objectiu de l'enemic no era la base Sentinella sinó les peces de l’hiperimpulsor que tant li preocupaven des que havia partit cap a Coruscant.

Va donar l'esquena als finestrals i va baixar de la galeria d'observació per veure una simulació de l'atac que havia sorgit sobre l’holotaula. La defensa circular muntada per l'escorta imperial estava sent desmantellada pel foc constant de les naus de guerra. Hi havia trossos de canoneres i fragates volant entre un núvol frenètic de CRA-170 i caces droide en una batalla campal.

—Els caces Ala-V han desenganxat —li va informar el suboficial que li havia seguit des de la galeria—. La xarxa tàctica està operativa i el comandant de l'esquadró espera les seves ordres.

—Han d'atacar a la fragata i el vaixell. I deixar els caces droides als escortes del comboi.

Tarkin va observar un moment la simulació, després va tornar a reunir-se amb els oficials davant els finestrals. En traslladar les naus a sistemes amenaçats per l’Agulla Carronya, Comandament i Control Naval havia deixat indefens el comboi. Havien caigut en el parany dels dissidents, com Tarkin. Si no li haguessin obligat a anar a Coruscant mai hauria permès que destinessin l'escorta defensiva del comboi a un altre lloc i li dolia no haver insistit més en la necessitat de romandre a Sentinella. Solament esperava que l'Emperador hagués triat bé en decidir destapar l’estratagema de Rancit i els segrestadors de naus. Que estiguessin tots atrapats a les seves xarxes. Va ajustar els ulls per mirar la nau enemiga, preguntant-se si la tripulació que havia robat l’Agulla Carronya anava a bord o si s'havien amagat en algun lloc després d'abandonar la corbeta.

—El vaixell enemic s'està recol·locant —va dir l'oficial del pont—. Sembla que intenten situar el comboi entre ells i nosaltres.

Tarkin va assentir per a si mateix mentre veia com la nau desapareixia darrere del comboi, recordant la tàctica que els dissidents havien emprat en el buc cisterna de Phindar. Sí, és la mateixa tripulació, va pensar.

—El comandant de l'esquadró informa d'una forta resistència per part dels caces enemics —va dir algú a la seva esquena—. Tenen problemes per disparar a les naus capital. Els escàners d'anàlisis indiquen que dos dels transports del comboi han sofert danys greus.

Tarkin, es va tornar cap a l'especialista.

—Seguim, sense comunicació amb el líder del comboi?

—Sí, senyor. No podem superar els bloquejadors.

Aquella no era una bona notícia. Tarkin no podia estar segur de quin dels transports transportava subministraments quotidians i quin les peces essencials per a l'estació de combat mòbil.

La veu de Jova li va murmurar a cau d'orella: «la glòria és l'única companya digna en la tomba d'un home».

—Comandant —va dir, girant-se abruptament—, dirigeixi's al cor de la batalla.

El comandant, un home alt de pèl negre, es va apartar dels finestrals per aproximar-se-li.

—Amb permís, Governador Tarkin, no tenim forma d'advertir als aliats que ens creuarem pel camí.

Tarkin va arrufar els llavis.

—Se sortiran del camí o no ho faran, comandant.

—No ho discuteixo, però, encara que aconseguim penetrar el cercle defensiu sense incidents, amb prou feines hi ha espai suficient perquè passem entre els transports.

—Ja ens preocuparem per això al seu degut moment. No penso seguir a aquesta nau donant grans marrades —va entretancar els ulls—. Gloria o mort, dames i cavallers.

—Sí, senyor!

Quan el comandant es va allunyar, Tarkin va mirar a l'oficial del pont.

—Les nostres bateries no han de disparar fins que jo doni l'ordre. Alerti al comandant de l'esquadró que ara com ara els seus pilots i ell són tota la nostra artilleria. Als caces droides els costa reaccionar davant el caos. Vull que els nostres caces estel·lars trenquin la formació i improvisin, disparant a discreció.

—Entesos, senyor.

Tarkin va recuperar el componiment. Aquella era la forma de conquistar i governar de l'Imperi: mitjançant el poder i la por.

L’Executrix va travessar el batibull de caces estel·lars i va arribar al cor de la batalla, on les naus de càrrega i els transports estaven sent metrallats pel foc de canons i turbolàsers de la fragata Nebulosa-B i el vaixell de càrrega. L'encegadora llum de les explosions brollava a l'altre costat dels finestrals.

—Que totes les bateries concentrin el seu foc en la fragata —va ordenar Tarkin.

L'espai local es va il·luminar quan dotzenes de descàrregues d'energia disparades pel destructor estel·lar van convergir en la fragata. Els seus escuts es van veure superats i les descàrregues van començar a passar-li factura, aniquilant l'apèndix ventral tipus timó de la Nebulosa i tallant el masteler que connectava l'armadura principal de la nau amb el mòdul de motors. Oberta de bat a bat, la nau escampà el seu contingut per l'espai i va esclatar, arrossegant a nombrosos droides caça en el seu devastador final.

—Velocitat de combat —va dir Tarkin.

L’Executrix va sortir disparada cap endavant, penetrant com una agulla entre dos dels transports més grans, amb la proa punxeguda apuntant directament a la nau enemiga, que va semblar encabritar-se en reacció a l'implacable avanç del destructor estel·lar.

L'oficial del pont va parlar.

—El comandant de l'esquadró informa que els estan destrossant.

Tarkin seguia mirant fixament la nau. No s'estava girant, com havia fet a Sentinella. Aquell era el moment en el qual tot l'escenari anava a canviar, aquell era el moment en el qual els dissidents anaven a demostrar el seu compromís infrangible amb la seva causa.

—Ordeni immediatament als caces estel·lars que es col·loquin al nostre deixant i que protegeixin el comboi costi el que costi —va dir finalment.

—La nau està canviant de vector —va cridar un especialista en la seva orella dreta—. Va a màxima velocitat cap al líder del comboi.

Tarkin va seguir amb la mirada el sobtat viratge de la nau cap a babord i la va veure accelerar.

—Deu graus a babord. Que les bateries d'ions d'estribord obrin foc constant. Corri cap a la llum dels làsers!

***

Si Teller no anava amb compte, aquella sorpresa podia matar-lo. L'atac llampec contra el comboi s'havia iniciat sense incidents, amb diverses embarcacions imperials de suport destruïdes i les naus de càrrega acorralades, fins que un destructor estel·lar, sens dubte el de Tarkin, havia revertit a l'espai real i havia posat la batalla potes enlaire. Els Ales-V estaven delmant als droides caça i havien destruït un caçacaps i un dels tikiar, deixant sols a la nau de Teller i el tikiar pilotat per un koorivar al que havia entrenat en Antar IV. La nau de guerra en si estava ara llançant-se al cor de la batalla com si desitgés trobar-se cara a cara amb el destructor estel·lar, encara que en realitat estava en una trajectòria de col·lisió amb la nau de càrrega més voluminosa del comboi. L'energia començava a espetegar per tot el casc mentre continuava el seu desesperat avanç cap als transports.

Si Tarkin pretenia confondre'ls ho havia fet brillantment. Els caces Ala-V estaven creant tal caos que resultava impossible predir què seria el següent que faria Tarkin. Un comandant més cautelós podria haver traçat un rumb que envoltés el caos, però Tarkin estava portant la seva gegantesca nau a l'ull de l'huracà, posant en risc no solament la seva pròpia vida sinó la dels seus pilots i tots els altres tripulants.

Teller hi havia fet repetits intents per contactar amb Salikk i els altres per la xarxa de batalla. De sobte, les interferències es van acabar i la cara de Salikk va aparèixer intermitentment en la pantalla de la cabina.

Teller va anar directe al gra.

—Allunya't i salta a hiperespai ara que encara pots —li va dir al gotal.

—Torno amb tu, Teller —va dir Salikk entre un núvol de fum que s'alçava sobre el pont de la nau de guerra.

—Allunya't d'aquest destructor estel·lar!

Salikk va negar amb el cap.

—Estem decidits a combatre.

—Tindries més possibilitats de sobreviure si et llancessis contra una supernova!

Anora es va inclinar darrere de la cadira del capità per aparèixer en la imatge.

—Teller, no has vist mai cap holodrama? Se suposa que ets tu el que ha de sobreviure per continuar la lluita.

Teller va fer una ganyota cap a la càmera de la cabina.

—Ara no sóc jo el que es posa dramàtic. Per ventura sóc l'únic que manté el sentit comú?

—Fes-li cas —va dir Salikk—. Jo sempre t'agrairé els anys extra de vida que em vas concedir després d’Antar.

Teller va arrufar el gest.

—Estúpid genet espacial!

Salikk va ignorar l'insult.

—Estic transmetent les coordenades de salt al teu caça. Fot el camp del combat quan Tarkin estigui concentrat en nosaltres. L’hipermotor del caçacaps s'ocuparà de la resta.

Anora va assentir sòbriament.

—De totes maneres, sembla que estàvem destinats a ser màrtirs, Teller.

—Canvi i tallo —va dir Salikk abans que Teller pogués respondre.

***

—Els escuts del vaixell estan caient —va informar un tècnic.

—El vaixell de càrrega és modular —va dir Tarkin—. Si no podem volar-lo a trossos com a mínim podrem desmantellar-lo. Ordeni a armament que apuntin als punts d'acoblament.

La llum coherent de les bateries de làsers de l’Executrix travessava l'espai local, agullonant al vaixell com una bèstia acorralada per caçadors amb llances. Sortien enderrocs de les obertures irregulars que tenia en el ventre i els sistemes d'il·luminació començaven a parpellejar de popa a proa. Dos mòduls arrencats de l'armadura principal van sortir disparats donant tombs i van esclatar. Els motors subllum refulgiren i es van apagar.

—Els droides caça s'estan desactivant —va dir el tècnic—. La proporció senyal-interferència de l’HoloNet supera el cinquanta per cent.

—Els nostres làsers deuen haver aconseguit donar a la computadora central —va dir l'oficial del pont.

El vaixell de càrrega, amb la proa seccionada i els escuts deflectors traient espurnes, seguia desmuntant-se davant l'atenta mirada de Tarkin i els altres. Els droides caça volaven a la deriva, com fulles portades pel vent. Malparada pels canons del destructor estel·lar, el que quedava de la nau virà cap a estribord i li va mostrar el ventre al vencedor.

—Alto-el-foc —va dir Tarkin.

L'ordre amb prou feines havia sortit dels seus llavis quan un especialista va parlar.

—Dues naus han sortit de l’hiperespai.

Per un instant Tarkin va pensar que havia caigut en un altre parany, però el tècnic va dir:

—Els destructors estel·lars Submís i Executor, de l'estació imperial de proveïment Pii.

—Senyor, hem perdut a un dels caçacaps —va dir un altre tècnic—. Els sensors indiquen que pot haver saltat a l’hiperespai.

—El trobarem —va dir Tarkin—. Entretant, preparin un escamot d'abordatge. Vull a tota la tripulació de la nau viva.

***

L'Emperador, tot sol en el cim de l'agulla del palau, ajustà els ulls per mirar Coruscant, estenent-se als seus peus com un decorat de teatre. El cel s'estava aclarint després de la neteja realitzada pel control meteorològic del Districte Federal i els gratacels i les altíssimes mònades brillaven com noves. El poder del Costat Fosc recorria el seu cos com una transfusió de sang neta.

Allà fora hi havia gent que el volia mort, uns altres que envejaven el seu estatus i encara uns altres que solament desitjaven estar prou a prop d'ell per sadollar-se amb les molles que se sacsejava del damunt. Aquella mera idea gairebé era suficient per transformar el seu fàstic en tristesa per les dificultats de la plebs. Però les males pràctiques de la República continuaven: corrupció, decadència, set de glòria. Un àtic en un edifici exclusiu, una posició que obrís portes en el Nucli, valuosíssimes col·leccions d'obres d'art, les millors viandes, els millors servents... Mai havia necessitat res d'allò, ni quan era senador, ni quan era canceller suprem, i si s'havia aficionat al luxe havia estat solament per satisfer les seves fantasies de joventut i, per descomptat, perquè era el que s'esperava d'ell. Ara solament responia davant el Costat Fosc i aquest volia un altre tipus d’extravagàncies.

Havien desemmascarat una conspiració i eliminat un emprenyament. Havien gastat energies innecessàries i malgastat recursos. El Costat Fosc acabaria donant-li una clarividència infal·lible, però fins a llavors el futur seguia sent imprevisible, enfosquit per les possibilitats i les incessants turbulències en la Força. S'havia convertit en senyor de tot el que veien els seus ulls, però encara tènia molt per aprendre. Els actes dissenyats per derrocar-lo del seu pedestal no acabarien amb la solució del seu últim fiasco. Però bregaria amb qualsevol que volgués reptar-lo amb la mateixa precisió que havia exterminat als Jedi.

I no permetria que ningú el distragués del seu objectiu, que no era un altre que desentranyar els secrets que molts Mestres Sith havien investigat abans que ell: la manera de controlar el poder del Costat Fosc per remodelar la realitat mateixa, per crear un univers propi. No la mera immortalitat que Plagueis tant havia anhelat, sinó la màxima influència.

A mesura que el seu Imperi creixia, incorporant cada vegada més sistemes exteriors a la seva cleda, també s'estenia el seu poder, fins que tots els éssers de la galàxia quedessin atrapats en el seu jou fosc.

***

El registre del mòdul restant del vaixell va revelar la presència de tretze tripulants morts (humans, koorivars i gotals) i el doble de supervivents, amb la mateixa barreja d'humans, humanoides i no-humans. Tarkin va entrar des d'una de les rescloses d'aire del mòdul quan els esquadrons de soldats d'assalt que els havien capturat els conduïen a una sala en ruïnes. El sòl estava banyat en escuma antiincendis i l'aire empestava a circuits cremats i peces foses.

Tarkin va esperar que emmanillessin als presoners i els fessin formar en dues files abans de realitzar una inspecció. Va començar per la fila de darrere, parant-se a mirar a cada ser abans de passar al següent. Quan es va donar la volta per passar a la fila davantera, un somriure petulant va suavitzar la seva expressió.

—Anora Fair —va dir, detenint-se davant l'única humana captiva—. Encara que veig que ha canviat de pentinat —va inclinar l'esquena cap enrere per mirar a la resta de la fila i els seus ulls es van posar en una esvelta femella zygerriana de pelatge vermell—. I vostè deu ser Hask Taff. Tinc entès que l’Agulla Carronya ha estat del seu grat.

Cap de les dues va dir res ni va deixar de mirar al capdavant... Tampoc esperava que ho fessin. Un pas lateral el va col·locar enfront d'un home de mitjana edat i ulls plorosos.

—Ah, el famós intermediari de Lantillies en persona —va dir Tarkin—. És molt amable per la seva banda haver vingut, Knotts.

L'intermediari va seguir mirant al capdavant i tampoc va contestar.

Tarkin va donar uns passos i es va detenir per mirar a un mon cal.

—El doctor Artoz, suposo —es va apartar de la fila per dirigir-se a tots—. Però on està Teller? —quan el silenci ja s'havia perllongat suficient, va dir—. El van abandonar a la seva sort en algun altre mòdul? Va caure víctima d'algun caça estel·lar? —va fer una pausa, va arquejar una cella i va afegir—. Ha escapat?

Es va quedar callat una estona.

—Diguin-me, va ser el nostre difunt Vicealmirall Rancit el que va acudir a vostès o van ser vostès els qui es van aproximar a ell? —Tarkin va mirar a Knotts—. Au vinga, Knotts, tant Teller com vostè van servir a les seves ordres durant la guerra, no és cert? Pel que sembla la seva traïció li va enxampar per sorpresa i va arruïnar la traïció que ell els hi tenia preparada —va tornar a esperar—. No tenen res a dir? Ni unes últimes proclames? Cap insult contra l'Imperi ni l'Emperador?

—No trigarà a caure del seu pedestal, Tarkin —va dir Anora Fair, dedicant-li una mirada furiosa—. I la caiguda no serà suau.

Ell va somriure sense mostrar les dents.

—I jo que esperava que es disculpessin per l'estat en què han deixat la meva nau.

Ella va aconseguir moure les seves mans emmanillades i dedicar-li un gest obscè, fins que un dels soldats d’assalt li va donar un cop en el clatell amb el seu rifle blàster.

—Massa verí per a una boca tan bonica —va dir Tarkin, fent un pas enrere per tornar a examinar als presoners—. Algú més ha de dir res o haig de suposar que ha parlat en nom de tots? —en veure que ningú responia es va encongir d'espatlles—. Bé, no importa. Estic segur que quan arribem a Coruscant trobarem maneres de fer-los deixar anar la llengua.

 Següent