II
Holocrons
Encara que els Mestres Jedi insistien en l'entrenament
individual dels seus estudiants, no eren estúpids, i no es basaven únicament en
la tradició oral. Aparentment, els Jedi consideraven que els textos o registres
de dades ordinaris no tenien una important qualitat interactiva, i usaven
cròniques hologràfiques («holocrons») pseudo-intel·ligents com a principal
mitjà d'enregistrament. Aquest mètode permetia un nivell de seguretat del que
cap arxiu de dades era capaç: els holocrons només responien davant un autèntic
Jedi.
Els Jedi havien de tenir tècniques molt avançades per a
aquests dispositius, ja que només recentment la intel·ligència artificial i l'holografia
han estat capaços d'aproximar-se al nivell de qualitat que s'atribueix als
antics holocrons. Es diu que en Palpatine va treure importància als holocrons
titllant-los de «primitius», però això pot indicar que tenia dificultats per
accedir-hi; era conegut per expressar desdeny per qualsevol cosa que no pogués
controlar.
Fins molt recentment es creia que tots els holocrons
havien estat destruïts o capturats en la purga Jedi d'en Palpatine. En Luke
Skywalker va descobrir recentment que almenys uns pocs van sobreviure a les
cambres de l'Emperador, i va aconseguir recuperar-ne un. Això ofereix esperança
que encara es puguin recuperar d'altres. És fins i tot possible que alguns romanguin
ocults, preservats pels mestres Jedi que van preveure l'arribada dels temps
foscos.
Els holocrons eren fantàsticament escassos fins i tot
abans de l'aixecament d'en Palpatine. Avui dia, en una galàxia amb un sol
Mestre Jedi, són infinitament més preuats. Per descomptat, hi ha molts
competidors per aquestes fantàstiques rareses; els col·leccionistes pagarien
milions per un dispositiu semblant, encara que mai fossin capaços d'usar-lo.
Atès que un holocrò no té preu, probablement aquests milions de crèdits anirien
destinats a pagar als lladres, mercenaris i contrabandistes que adquiririen,
guardarien i transportarien l'objecte, en lloc de temptar a qualsevol que el pogués
«posseir» actualment.
I a més, hi ha els Adeptes Foscos, antics estudiants d'en
Palpatine, que arrasarien mons per evitar que un holocrò caigués en mans d'en
Luke Skywalker. Aquests éssers retorçats tenen fantàstics i esgarrifosos
poders, ànsies insaciables, i ja no tenen un senyor suprem davant de qui
respondre. No puc entrar en detalls, però puc dir que els Adeptes de
l'Emperador han perseguit vigorosament fins i tot els més febles rumors sobre
holocrons, deixant una reguera de cadàvers al seu pas. No se'ls ha de
subestimar.
Els holocrons són generalment sòlids geomètrics
simples: cubs, piràmides, esferes, tetraedres, etcètera. En activar un holocrò
projecta la imatge d'un Jedi determinat, que respon a les preguntes i pot
desenvolupar una conversa amb l'estudiant. La versatilitat i abast dels
holo-Jedi encara està per determinar, tot i que els informes indiquen que la
interacció amb la imatge sembla bastant real, com si es parlés amb una persona
a través d'un enllaç hologràfic.
La
Maça Cirra
La
Maça Cirra és una important arma cerimonial pertanyent a l'akia Cirra, el més
bel·ligerant dels clans del poble aïllacionista aramandi en el sector Brak. La
maça va ser robada per un irat Seela (un aramandi marginat per heretge) fa uns
20 anys. El lladre Seela va ser atrapat abans d'escapar del Cúmul Aramand, però
no abans que la maça fos venuda a una tercera part desconeguda. Va desaparèixer
durant quinze anys.
Fa cinc anys, la Maça Cirra va sortir a la venda en el
mercat clandestí de Brenn, la major de les ciutats de Genèsia, també en el
sector Brak. Els rumors afirmen que la maça va ser venuda a un comerciant
nalroni. Guerrers Cirra, excepcionalment fora del seu planeta, van registrar la
ciutat d'un extrem a un altre per trobar la maça, però se'ls va escapar d'entre
els dits. Des d'aquest incident, els guerrers Cirra consideren que els nalroni
són uns lladres.
Recentment, vénen circulant rumors que la maça està a
Ciutat Celanon, en Celanon, el planeta natal nalroni. No es té notícia que cap
Cirra hagi viatjat a Ciutat Celanon per investigar aquests rumors, encara que
els Cirra es troben bastant apartats dels canals de comunicació habituals i
potser simplement encara no hagin escoltat aquests rumors.
La Maça Cirra és una maça d'obsidiana negra de 80
centímetres de llarg, coronada amb maragdes i robins. No se li associa cap
maledicció o poder estrany (com a molts objectes llegendaris), però és
important per a les cerimònies religioses dels akia Cirra, de les que sabem
molt poc. Recuperar la maça podria ser un pas gegantí per millorar les
relacions diplomàtiques entre la Nova República i el Cúmul Aramandi, que inclou
no només l'akia Cirra, sinó també altres tres akia dispersos pels cinc mons del
Cúmul.
La Daga Loag
La Daga Loag és el símbol dels Loag, un culte
d'assassins que va florir antigament al planeta Merisee i va terroritzar a la
població en els dies de l'Antiga República. Un grup de sis Cavallers Jedi va
arribar a Merisee i va trencar el control dels Loag en una campanya que va
durar un any, durant la qual es van apoderar de la daga cerimonial sobre la
qual els primers cultistes Loag i tots els candidats feien un jurament de sang.
Els tres Jedi supervivents van portar la daga amb ells quan van abandonar
Merisee, dipositant-la posteriorment al Museu Galàctic de Coruscant.
Va romandre allà com un recordatori del servei dels
Jedi a la galàxia (ja que els Loag eren contractats com assassins per molts
estrangers i tenien una temible reputació per tota l'Antiga República). En
l'Imperi, la daga va romandre exposada com a exemple de com els grups
insurgents podien amenaçar l'ordre públic (els Jedi apareixen nomenats
únicament com a «Servidors de l'ordre Galàctic» en la versió oficial imperial).
Quan es va restaurar la Nova República a Coruscant
després del ressorgir de l'Imperi, la col·lecció del Museu Imperial va haver
d'inventariar-se per avaluar el dany causat pels saquejadors. Aquest esforç
continua, però la Daga Loag es troba entre els objectes perduts confirmats. Pot
haver-li passat qualsevol cosa. Pel que sabem, podria estar-se usant com a ganivet
de cuina, però definitivament ha desaparegut.
El que fa interessant aquest objecte en particular és
la remor parcialment confirmada que els Loag han reaparegut. Se sospita que
assassins Loag han estat l'instrument de tres recents crims polítics. Si els
Loag han tornat, no es detindrien davant de res per reclamar la peça central del
seu culte.
La Daga Loag és una arma de 30 centímetres de llarg amb
una fulla negra, corbada per un costat. L'empunyadura està embolicada en cuir
fosc i el pom està coronat per un robí vermell fosc.
Contra
els Loag
El culte Loag mai va arribar a desaparèixer del tot.
Quan els líders del culte van veure clar que havien de ser derrotats pels Jedi,
els millors i més capaços dels seus assassins es van ocultar. La resta va ser
enviat gradualment a missions suïcides contra els Jedi, i va semblar que el
culte estava extint.
Només a certes persones fora del culte se'ls va
permetre saber que els Loag continuaven existint, i es van convertir en els
contactes entre els clients i els assassins. El vel de secretisme va continuar
amb l'alçament de l'Imperi. Ara que tant els Jedi com l'Imperi han desaparegut,
els Loag estan disposats a arriscar-se a ser descoberts, especialment si això
significa que poden recuperar la seva daga. Això no vol dir que vagin a revelar
la seva existència com si res.
Els Loag s'organitzen en cèl·lules de tres a cinc
membres. El contacte entre cèl·lules és molt limitat. Si els Loag es veuen
exposats, la cèl·lula revelada permet ser destruïda (els Loag es suïciden per
evitar la seva captura) i les altres cèl·lules s'amaguen en la clandestinitat.
Qualsevol que exposi i destrueixi una cèl·lula Loag es converteix en objectiu
per a altres cèl·lules, però no fins passats almenys sis mesos, durant els
quals els cultistes són ciutadans purs com la neu que compleixen les lleis
mentre esperen que l'ambient es refredi.
Els
Santuaris de Kooroo
Dispersos per remots planetes de certes zones de la
Vora Exterior, els misteriosos Santuaris de Kooroo, tots ells construïts amb la
mateixa roca natural (fins i tot a Gelgelar, on l'única roca de la zona és el
llit rocós a metres o desenes de metres sota la superfície ), són una font
d'interès d'erudits i públic en general.
Els santuaris comparteixen una construcció similar i
simple: tres nivells, dos d'ells tancats i un altre, el superior, amb un sostre
alçat sobre una estructura de roca massissa i rodona amb funció desconeguda. El
centre dels dos nivells inferiors és sòlid, per suportar el túmul superior. La
resta del santuari té obertures i càmeres, les funcions també són desconegudes.
Algunes d'aquestes càmeres estan cobertes de jeroglífics, obres d'art, i, en
alguns casos, holografies. Els santuaris estan envoltats per obeliscs de roca i
monòlits seguint un patró regular, obrint-se en cercles concèntrics separats
100 metres entre si, al voltant de l'estructura principal.
Està generalment acceptat que els santuaris van ser
construïts per una espècie alienígena, probablement amb una telepatia limitada.
Aquesta espècie no va registrar cap guerra, arma, ni armadura, i per tant es
creu que va ser profundament pacífica. L'Antiga República mai es va trobar amb
l'espècie kooroo (l'origen del nom és confús); el seu planeta natal no ha estat
identificat, i semblen haver-se extingit. Els experts estimen que moltes
d'aquestes estructures tenen més de 20.000 anys d'antiguitat.
Alguns dels santuaris han estat aprofitats per les
espècies intel·ligents natives per a les seves pròpies cerimònies religioses, i
han patit afegits o reformes. En alguns mons, els nadius reclamen com a propis
els santuaris ocupats. En altres són recordats com a construccions d'un antic
poble. Només unes poques espècies recorden que van ser construïts per éssers de
fora del planeta. Alguns santuaris van ser destruïts per les cultures locals
per considerar-los estranys i aterridors.
Abunden les teories sobre els Santuaris Kooroo. Poc
després del descobriment dels santuaris per l'Antiga República van circular
històries de sagnants sacrificis i festivals obscens. Amb el temps van deixar
de tenir-se en consideració, encara que van seguir sent populars. En temps
recents ha aparegut un culte místic, la Germandat de Kooroo, que proclama haver
obtingut una il·luminació especial deguda a la contemplació i meditació
constant en els santuaris. Això pot ser cert o no: individus sensibles a la
Força han informat que els santuaris «ressonen» als seus sentits, encara que no
es coneix cap ús pràctic per a aquest efecte. Se sap que és cert que diversos
líders de la secta Kooroo estan estafant als seus seguidors amb xerrameca sense
sentit i senzills trucs. S'ha sabut que nou líders Kooroo estan desviant fons
per al seu ús privat, i això només en els escassos anys des de l'establiment de
la Nova República.
Una teoria és que els santuaris servien a la
civilització kooroo com una mena de xarxa de comunicacions, potenciant els seus
poders telepàtics prou com per poder cobrir vastes distàncies interestel·lars.
Aquesta és una teoria intrigant, però no té proves.
Una altra teoria popular és que els kooroo posseïen una
tecnologia interestel·lar molt limitada, i usaven els santuaris per visitar
mentalment altres planetes sense viatjar realment a ells. En aquesta teoria els
santuaris servien com a focus per a la ment kooroo visitant.
Una idea encara més desgavellada és que els kooroo
posseïen immensos poders mentals, i usaven els santuaris com a punts de
translocació per moure's mentalment a si mateixos per l'espai i el temps.
Generalment, això és considerat com una pèssima ficció.
No es coneix que els santuaris presentin cap amenaça en
si mateixos, encara que sovint si puguin causar problemes els impredictibles
Seguidors de Kooroo. Encara es desconeix la quantitat exacta de santuaris, i
han de ser estudiats acuradament. Si us plau, informin a l'Oficina
d'Antiguitats de la Nova República de qualsevol descobriment d'un nou santuari.
Idees
sobre l'ús dels Santuaris de Kooroo
La naturalesa i els poders dels santuaris continuen
sent un misteri, però aquestes són algunes de les teories més habituals:
• Els santuaris són antics nodes de comunicació per a telèpates.
Qualsevol que usi un poder telepàtic en un dels santuaris es podrà comunicar
amb qualsevol telèpata que es trobi en qualsevol altre santuari. Amb pràctica,
el telèpata transmissor hauria de ser capaç de comunicar-se amb un telèpata
concret en un santuari determinat. Els santuaris podrien funcionar només amb la
telepatia dels kooroo, amb poders concrets d'espècies determinades, o amb
qualsevol classe de comunicació mental.
• Els santuaris són bateries psíquiques establertes en
una xarxa. Utilitzar la Força és molt més fàcil en un santuari. No obstant
això, també augmenta la probabilitat de caure al Costat Fosc per accions
moralment qüestionables.
• Els santuaris són col·lectors d'energia dels antics i
malvats kooroo, que van ser desterrats a Altrespai pels seus enemics fa
mil·lennis. Els kooroo no necessitaven fer la guerra; conquistaven planetes
mitjançant pur poder mental. Els kooroo encara aguaiten a l'Altrespai, esperant
que s'obri una porta de tornada en aquest univers. Els ritus i meditacions
dirigits per la Germandat de Kooroo alimenten als kooroo, que planegen usar
l'energia per contactar amb algun poderós usuari de la Força o un altre
telèpata en aquest costat. Un cop hagin establert contacte, instruiran al telèpata
sobre com obrir una porta entre dimensions; això requeriria una horrible
cerimònia del costat fosc, llarga i difícil, necessitaria de materials estranys
i de la cooperació d'una congregació de seguidors que celebressin
simultàniament el ritual en tres o més santuaris.
• Els santuaris són magatzems del coneixement i
l'experiència dels més savis dels benvolents kooroo. Els kooroo sabien que el
seu temps s'acabava, i van impregnar mentalment els santuaris amb l'experiència
recopilada per una única gran ment, alguna cosa similar a un holocrò Jedi, per
deixar-ho a les espècies més joves. Només un telèpata adequadament instruït pot
accedir en aquesta informació, usant una tècnica codificada en les obres d'art
i els jeroglífics que decoren els santuaris. Cada santuari requereix una
tècnica diferent, però una vegada que es descobreixi la clau, el codi hauria de
ser fàcil de llegir. No és probable que s'aconsegueixi tenir èxit sense
setmanes d'estudi i meditació contemplativa en un dels santuaris.
El
Iot de l'Emperador
Durant anys, tant l'Alt Comandament Imperial com el de
l'Aliança van ser temptats pels rumors que un projecte secret imperial havia
desenvolupat un dispositiu d'ocultació funcional, un projecte tan secret que no
es van guardar registres i ningú fora de l'equip d'investigació a part de l'Emperador
sabia res concret sobre ell. Per descomptat, les naus imperials han fet servir
tecnologia de sigil durant anys (i aquests sistemes eren anomenats
ocasionalment «d'ocultació»), però l'objectiu real de la tecnologia de sigil és
una ocultació total, un dispositiu que faci indetectable una nau.
Fins i tot ara, després de l'ús de dispositius
d'ocultació per part d'en Thrawn, tenim informació molt incompleta sobre aquest
projecte. Sabem que l'Emperador tenia un model d'ocultació operacional. Es creu
que algunes de les naus personals de l'Emperador, incloent-hi el seu iot i la
seva llançadora, estaven equipades amb ocultació completa. No se sap quantes
naus més estaven equipades amb ocultació.
La llançadora personal de l'Emperador va ser destruïda a
Endor. El seu iot, l'Ombra de l'Emperador,
estava sota el comandament d'un dels seus adeptes, Jeng Droga, quan va
desaparèixer aproximadament en la mateixa època de la Batalla d'Endor. Es creu
que l'Ombra es trobava en la Vora
Mitjana, prop de Kaal, quan va desaparèixer. Per descomptat, és de suposar que
una nau equipada amb ocultació operativa desaparegui, i Intel·ligència de la
Nova República considera que l'Ombra
és impossible de rastrejar; però, un informe d'un equip negociador de la Nova
República indica que el iot va poder haver-se estavellat a Kaal, possiblement
en una zona poc profunda del seu oceà planetari.
Una nau de la qual se sospita podria haver estat l'Ombra va ser destruïda per una tercera
part interessada per deixar-la fora de la circulació. No hi ha confirmació
coneguda que la nau fos l'Ombra, ni
cap confirmació que hagués instal·lat un dispositiu d'ocultació. Es requereix
més investigació. L'excavació d'un naufragi a Kaal sens dubte atrauria
l'interès de grups imperials o altres competidors, així que qualsevol intent
d'investigar o de recuperar l'Ombra
hauria de realitzar-se d'incògnit o amb forta vigilància. L'Oficina de
Recuperació d'Objectes del Museu Galàctic està disposada a finançar una
expedició d'incògnit.
Expedició
a Kaal
Pocs anys després d'Endor, una missió diplomàtica de la
Nova República a Kaal va trobar un caçafortunes que es feia dir Pandis Hart (en
realitat es tractava d'en Talon Karrde), qui estava buscant l'Ombra de l'Emperador. Un dels seus
associats, Quelev Tapper, va localitzar sota els mars de Kaal una nau que
podria ser la que buscaven i la va preparar per fer-la esclatar per control
remot. Quan van fallar els intents d'en Hart per aconseguir accés exclusiu a la
nau, la va volar a trossos abans de deixar que qualsevol altra persona es fes
amb ella. Aquesta nau podria tractar o no de l'Ombra.
Si el iot es va estavellar efectivament a Kaal, però en
Tapper no va trobar la nau correcta, segueix encara allà baix, esperant ser
trobada. Si el iot es va estavellar en algun altre lloc, s'hauria d'enviar una
expedició a Kaal per descobrir-lo i determinar on es va estavellar.
Per descomptat, les notícies d'una missió per recuperar
l'Ombra arribarien als romanents dels
serveis d'intel·ligència de l'Imperi, i possiblement a les orelles d'una o més
de les més poderoses corporacions. La competició per aconseguir l'Ombra seria ferotge.
El destí de l'Adepte del Costat Fosc Jeng Droga segueix
sent desconegut. Estava afectat mentalment per la mort del seu mestre; si va
sobreviure, és probable que munti guàrdia davant la nau al seu comandament fins
a rebre la trucada del seu mestre. En Droga no era el més poderós dels servents
de l'Emperador, però era un dels més lleials i no acceptaria de molt bon grau
qualsevol intent de recuperar el iot.
El
Noor de Sharka'k
Els gree són una antiga espècie amb una civilització de
milions d'anys d'antiguitat. La seva tecnologia, molt diferent de la nostra, va
dominar el viatge hiperespacial i la picotecnologia eons abans que la major
part de les espècies descobrís el foc. La seva època daurada va acabar
mil·lennis abans que es fundés l'Antiga República. Per quan la República va
descobrir un món gree, la seva cultura s'havia degenerat immensament.
Encara sobreviuen fantàstics objectes, manejats per
mestres gree que retenen gelosament l'antic coneixement. Algunes d'aquestes
relíquies són capaces de realitzar accions en aparent violació de les lleis de
la física conegudes. Cadascuna és única.
Fa uns quants anys, vaig formar part d'una petita
expedició secreta al planeta Asation, la porta d'entrada a l'Enclavament Gree.
El nostre intent d'adquirir un artefacte gree abandonat va fracassar, però vaig
aconseguir abandonar el món amb la ment i el cos intactes, a diferència de la
major part de l'expedició; els gree són molt gelosos dels seus secrets.
Recentment he rebut notícies de què una altra expedició
va tenir més èxit. Aparentment, un equip liderat pel Dr. Ils Ee va adquirir un
dispositiu conegut com el Noor de Sharka'k. El Noor va ser un cop el dispositiu
principal de la col·lecció de Sharka'k. En Sharka'k va morir a Asation sense passar
els secrets del Noor a cap aprenent, així que el Noor va passar a ser possessió
dels gree de Te Hasa, els Guardians dels Artefactes. Abans que els Te hasans
poguessin prendre possessió del Noor, el Dr. Ee, una persona de dubtosa ètica,
el va robar. L'Ee va escapar del remot Enclavament Gree i va ser vist per
última vegada a Tujiamoor poc abans de les erupcions volcàniques Talecalle. La
cadena volcànica Talecalle havia estat inactiva durant 3.000 anys fins que va
entrar sobtadament en activitat el mes passat, matant a 400.000 colons. Sembla
raonable sospitar que el Noor va activar d'alguna manera els volcans. Potser l'Ee
estigués experimentant amb el Noor. Potser no.
Suposant que el Noor protegeixi de danys al seu usuari,
l'Ee probablement va aconseguir escapar durant la confusió. Els sensors de
control de trànsit espacial van ser interferits pel flux de lava i cendres
volcàniques, i l'Ee fàcilment podria haver-se enlairat passant inadvertit.
Suposant que l'Ee intentés dominar el Noor, les parts interessades haurien
d'observar detingudament els informes sísmics de planetes propers a Tujiamoor.
S'hauria d'investigar qualsevol activitat sísmica inusual.
El
Noor
El Noor és un dispositiu bastant petit, d'uns 20
centímetres de llarg, compost per tres tubs paral·lels amb estranys glifs
gravats al llarg del tub central. El tub central també té una pantalla
codificada en colors en un dels seus costats. Cadascun dels tubs exteriors té
quatre depressions de la mida del tou d'un dit. El Noor va ser construït per
ser utilitzat pels gree, amb els seus quatre tentacles, i és difícil de manejar
per a qualsevol ésser que no sigui gree. El Dr. Ee mai serà capaç de manejar-lo
correctament. El Noor emet un profund to de baixa freqüència que fluctua en una
melodia lenta i queixosa conforme es manegen els controls.
El Noor manipula l'activitat geològica. Pot causar o
facilitar terratrèmols, crear nous volcans, sacsejar el mantell d'un planeta, o
afectar d'altres maneres a un nucli planetari. Pot ser una arma devastadora,
per descomptat, encara que principalment es tracta d'una eina d'enginyeria
planetària.
Si els gree descobreixen la ubicació del Noor, és molt
probable que vagin darrere seu, i disposen d'altres dispositius per ajudar-los
en la seva recerca; dispositius, aquests sí, la funció original és fer-los servir
com a armes.
FI
