El rescat (i XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

EVACUACIÓ

Lina es va cordar el cinturó del seient del copilot mentre Auric feia les comprovacions finals dels comandaments de vol del Missatger Estel·lar. Les llums ondaven a través de la recentment soldada consola mentre Milo prenia seient darrere d'ella, i comprovava el sistema de navegació.

—Com anem per aquí enrere? —va dir Auric, i Lina es va tombar per treure el cap al fosc celler. Va veure unes espurnes, i va sentir a la seva mare maleint en veu alta.

—Ja gairebé estem —va respondre Rhyssa—. Cràter, passa'm la clau hidràulica.

Els agarians havien lliurat la nau en sortir el sol, arrossegant-la pel bosc de bolets usant cordes i corrons. Rhyssa s'havia posat a treballar immediatament: va arreglar el costat destrossat del Missatger Estel·lar i va canviar els cables que anaven de la cabina al motor. Afortunadament, els propulsors no estaven danyats, i una vegada que CR-8R va ser connectat al seu antic xassís, va poder ajudar a fer les reparacions finals.

—Espero que aquesta andròmina aguanti —va murmurar, obtenint la palanca d'alimentació de combustible.

—Ho farà —va dir Lina—. No està malament, per ser una nau imperial. Només és que ha rebut algun que un altre cop.

—Hauríem d'haver demanat prestada una d'aquestes —va dir el seu pare, assenyalant—. Em sentiria més segur.

A través de la finestra, es podia veure un transport imperial que s'elevava del complex, pujant en direcció al Destructor Estel·lar que esperava en òrbita. Un grapat de soldats d'assalt seguien amuntegats al pati, esperant a ser evacuats.

—No em puc creure que Hffrr els deixi anar sense més —va comentar Lina—. Si se’ls quedessin com a presoners, els agarians tindrien alguna cosa amb el que negociar.

—Això no canviaria res —li va dir Auric mentre el transport s'esvaïa entre els núvols—. Tarkin no s’ho pensarà dues vegades abans de reduir aquest planeta a trossos, tant si els seus homes segueixen en la superfície com si no.

Lina es va posar malalta.

—Això és horrible —va dir—. És un monstre.

—Ho és —va afirmar Auric—. Però Hffrr no ho és. Ell prefereix deixar-los marxar, fins i tot sabent que recuperaran les seves unitats. L’admiro.

Lina va assentir. Imaginar-se a tots aquests soldats imperials lliures la feia enfadar, però sabia que el seu pare tenia raó. Si els agarians els deixessin morir, no serien millors que l'Imperi.

—I què creus que passarà? —va preguntar Milo, recolzant-se entre els seients—. A què es referia Hffrr quan deia que era el moment de marxar-se?

Auric es va encongir d'espatlles.

—Sé tant com tu —va dir—. En el nostre últim viatge, no vam veure cap senyal que els agarians tinguessin tecnologia interplanetària. Però hi ha moltes coses que no sabem sobre ells. Per exemple, Hffrr està pràcticament igual que fa tretze anys. No ha envellit.

Els agarians havien estat ocupats tota la nit fent preparatius, però Lina no podia endevinar el que significava tot allò. Havien aparegut nous brots del bosc de bolets, grans fongs en forma de bol que s'elevaven per sobre de les tiges més altes. Des que va clarejar, no havien vist a Hffrr o a la seva gent; els havien lliurat el Missatger Estel·lar i havien desaparegut sota terra. Lina es va preguntar si tornarien per acomiadar-se.

Una altra nau imperial es va enlairar, fregant el terra del pati amb les ales mentre desenganxava. Auric va entretancar els ulls.

—Aquest deu ser l'últim —va murmurar—. Ens hem d'anar ja. Què estan fent aquí enrere?

—El sento, i ho sap —va afirmar CR-8R des del celler de càrrega—. Treballem tan ràpid com podem.

—Ho sé —va dir Auric—. Treballeu més ràpid.

—Ei —va protestar Rhyssa mentre entrava per la porta de la cabina. Les seves mans estaven negres pel greix—. Quan Cràter diu que estem treballant tan ràpid com podem, és que estem...

—Silenci —va etzibar Auric, aixecant una mà.

El rostre de Rhyssa va enrogir.

—No em diguis que... espera, què és aquest soroll?

Una xiulada, que semblava arribar de tots costats, havia començat a omplir la cabina. Per un moment, Lina va quedar perplexa. Hi havia algun problema amb la nau?

Llavors va recordar l'incident en el túnel, aquest estrany moment en el qual les parets semblaven parlar.

—Hffrr? —va preguntar—. Ets tu?

—Síiiiii... —La veu de l’agarià era feble però cada vegada s'aclaria més—. Esteu llestos per eeenlaiiiiraaaar-voooos?

Milo va estirar la mà per tocar una zona amb fongs negres en la paret. Els fongs vibraven entre els seus dits. Lina va veure una altra zona en la consola, i una més gran en el terra sota el seient del pilot.

—Ja gairebé estem —va dir Auric, sense estar molt segur cap a quina direcció parlar.

—Bé —va dir Hffrr—. La vostra nau ja no hauria d'estar danyada quan passi, però heu d'estar tan fora de perill com sigui possible.

—Quan passi el què? —va preguntar Milo—. Què penseu fer?

Hffrr es rigué suaument.

—Jove Milo —va dir—. Trobaré a faltar la teva ment curiosa. Molt bé, ja que ens sobra una mica de temps. Ens dieu agarians, però aquest planeta no és la nostra veritable llar. La colonitzem igual que els humans colonitzaríeu un planeta inhabitat. Quan jo vaig arribar, Agaris no era més que una roca. Tota la vida que veieu al vostre voltant ve de nosaltres.

—Però com? —va preguntar Milo—. Com vau viatjar fins aquí sense naus?

—En espores —va explicar Hffrr—. No som com vosaltres, no necessitem oxigen per sobreviure, només una mica de llum. Podem sobreviure en el buit i fer un llarg viatge fins que trobem un planeta que s'ajusti a les nostres necessitats. Llavors ens establim, i aquest és el resultat.

—Espera, retrocedeix —va ordenar Auric—. Has dit «quan jo vaig arribar». Però perquè florís tota aquesta vida han hagut de passar milers d'anys. Quants anys tens, Hffrr?

L’agarià rigué de nou.

—Nosaltres no mesurem el temps com vosaltres —va explicar—. Però he vist estels néixer i morir.

Va haver-hi una sobtada tremolor, i Lina va sentir com el terra tremolava.

—Ha començat —va dir Hffrr—. És hora que us marxeu.

—Estem llestos —va indicar la veu de CR-8R des de la part posterior de la nau—. Les connexions són segures. Puc fer les últimes reparacions a l’hiperpropulsor quan estiguem en òrbita.

Rhyssa va assentir.

—Per mi és suficient —va dir, cordant-se el cinturó al costat de Milo mentre la nau es començava a moure—. Som-hi.

—No tornarem a veure'ns —va afirmar la veu incorpòria de Hffrr amb tristesa—. Però ha estat un plaer conèixer-vos a tots. Lina, sigues valenta. Milo, segueix explorant. Rhyssa i Auric, cuideu l'un de l'altre. Si hi ha alguna cosa que he après en la meva llarga vida, és que la família és el més important de l'univers.

—Gràcies —va dir Auric, encenent els motors—. Per tot.

—No t'oblidarem —va afegir Milo.

—Adéu, Hffrr —es va acomiadar Lina—. Gràcies per salvar-nos.

—Ha siguuut... un plaeeeer... —va murmurar Hffrr, mentre la seva veu s'esvaïa.

Auric va encendre els propulsors i el Missatger Estel·lar va començar a elevar-se. Un vent començava a aixecar-se i Lina podia sentir com la nau es balancejava mentre ascendia cap als núvols.

—Què està passant? —va preguntar Milo mentre treia el cap per una de les finestres laterals i la nau s'inclinava. El terra havia començat a tremolar i a sacsejar-se, creant ones geològiques que s'estenien per tota la superfície del planeta. A mesura que els terratrèmols es feien més intensos, Lina va veure que les muntanyes començaven a disminuir quan els cims queien rodant cap avall. El complex imperial es va esfondrar pel centre i tot es va omplir de fum quan va cedir sobre el pati. I, al centre de cadascuna de les ones, hi havia una d'aquestes enormes i creixents boles verdes amb una fosca obertura al centre.

—Què són aquestes coses? —va preguntar Milo mentre el Missatger Estel·lar s'obria pas entre els núvols—. Què estan fe...?

Va haver-hi una explosió ensordidora.

Agaris es va sacsejar de pol a pol, com si una explosió gegantesca hagués sorgit del cor del planeta. El Missatger Estel·lar va sotraguejar, i les parets i les finestres van començar a vibrar. A través del cristall, Lina va poder veure que el planeta sencer s'estremia, com si una mà invisible s'hagués apoderat d'ell i l’estigués sacsejant bruscament.

I com una bola d'espines que llança els seus punxons, Agaris es va desprendre de la seva pell ennuvolada. Els núvols es van desfer, evaporant-se cap a l'espai. Lina va veure com el bosc de fongs se separava de la superfície del planeta, mentre fonts de terra negra s'acumulaven al voltant d'ells. Els grans bolets van caure i van rodar, amb les seves enormes arrels darrere d'ells. Les primes tiges van sortir disparades com fletxes, impulsades per la força del terratrèmol. Una d'elles es va dirigir cap al Missatger Estel·lar, el va colpejar amb el seu enorme cap i va apartar la nau a un costat.

—Treu-nos d'aquí —va ordenar Rhyssa mentre el núvol d'enderrocs se’ls començava a empassar. Auric va assentir.

Era com travessar un camp d'asteroides, va pensar Lina, excepte que aquests projectils eren més petits i més plans, i es movien ràpidament cap a l'espai. La nau seguiria sofrint grans danys si alguna d'aquelles coses enormes impactava contra ells.

Llavors alguna cosa va passar per davant del finestral, a més velocitat que qualsevol de les altres tiges. Era una esfera fosca que tenia la meitat de grandària que el Missatger Estel·lar; movent-se a una velocitat encegadora cap a la llunyana foscor. Una altra la va seguir, i una altra.

—Són ells! —va dir Milo sorprès, estirant el cap per mirar cap al planeta.

Les esferes negres sortien del centre d'aquests túnels gegants com projectils d'un canó d'ions, travessant el camp d'enderrocs cap a l'espai buit. El planeta tremolava amb cada descàrrega violenta.

—A què et refereixes amb ells? —va preguntar Auric, observant amb sorpresa.

—Els agarians —va dir Milo—. Aquestes deuen ser les plantes de les quals parlava Hffrr, les que podien sobreviure a l'espai. Mira, es dirigeixen al sol.

Tenia raó. Les espores es movien en formació, girant en direcció al llunyà estel.

—No es cremaran? —va preguntar Lina.

—Deuen usar la gravetat de l'estel —va suggerir Rhyssa—. Una ona, per agafar velocitat. Han de creuar distàncies interestel·lars, després de tot.

—Entesos, ara és això el més increïble que he vist en la meva vida —va dir Milo—. Ho sento, Cràter.

—No passa res —va dir el droide—. Estic bastant d'acord.

—Fins i tot l'Imperi s'està apartant del seu camí —va dir Auric, i Lina va veure que el Destructor Estel·lar començava una acció evasiva, apartant-se de l'òrbita d’Agaris mentre el núvol d'enderrocs anava en la seva direcció.

—Anem a escoltar-los —va dir Rhyssa abans d'encendre la ràdio. El soroll estàtic va omplir la cabina.

Una veu imperial va sorgir del no-res.

—Obrim foc?

—Deixi que se’n vagin —va respondre Tarkin amb to pausat—. El planeta és nostre.

—Percebo una nau que surt d’Agaris —va continuar la primera veu—. És una embarcació imperial, però totes les nostres naus estan comptabilitzades.

—La família Graf —es va burlar Tarkin—. Bé. Enviïn un esquadró caça per interceptar-los.

Rhyssa va apagar la ràdio.

—De debò que no aguanto aquest home. —Es va tornar, alçant la veu—. Cràter, com va l’hiperpropulsor?

—Ja gairebé està —va respondre el droide—. Dos minuts.

Lina va veure quatre caces TIE que sortien de l'Executor i es dirigien cap a ells.

—No anem a tenir dos minuts.

—Traçaré un rumb —va dir Auric, inclinant-se sobre la consola—. Així podrem donar el salt a la velocitat de la llum quan Cràter ens digui.

—Sabem on anem? —va preguntar Rhyssa.

—A algun lloc segur —va dir Auric—. Encara tenim els mapes, recordes? Trobarem un planeta tranquil i agradable, algun lloc verd i pacífic, lluny dels soldats d'assalt i els Destructors Imperials.

Una imatge va aparèixer en el cap de la Lina. Una casa en el bosc, al costat d'un riu salvatge. Un cultiu de grans plantes fruiteres. Un lloc en el qual ella i Milo poguessin créixer forts i sans, on els seus pares poguessin ensenyar-los tot el que necessitaven per sobreviure. Tota la seva família, junta, a anys llum del perill. Seria perfecte.

Però això era impossible.

—No —va dir—. No, no podem.

Auric es va tornar cap a ella.

—Què vols dir? —va preguntar—. Lina, no vaig a posar-vos en perill una altra vegada.

Lina va posar la seva mà sobre el braç del seu pare.

—Tota la galàxia està en perill, papa. L'Imperi no pararà fins que tot els hi pertanyi, tots els planetes. I no podrem perdonar-nos per haver fugit.

—No estem fugint —va argumentar Rhyssa—. Aquesta no és la nostra lluita.

—És la lluita de tots —va dir Milo, encarant-se amb la seva mare—. Lina té raó. Hi ha gent aquí fora que ho han arriscat tot per nosaltres. Estàvem perduts i sols i no sabíem què estàvem fent, i ells ens van ajudar. Ara és el moment que nosaltres els ajudem a ells.

—Els rebels? —va preguntar Auric—. Mai podrem agrair-los tot el que han fet. Però ells van escollir posar les seves vides en perill. Ells van decidir lluitar contra l'Imperi. Nosaltres mai vam tenir elecció.

—Però ara la tenim —va dir Lina—. I hem de tornar.

—Estic d'acord —va dir CR-8R mentre treia el cap surant en la porta, observant-los.

Rhyssa va alçar la mirada.

—Tu també, Cràter? —va preguntar—. Tu vas ser programat per protegir a Milo i Lina, no per posar-los en perill.

—Això no és del tot correcte, senyora Rhyssa —va dir CR-8R—. Si recorda, vostè va ser la que va instal·lar la meva programació primària. Em va dissenyar per protegir nens, sabent que començaria amb els seus. Però Milo i Lina no són els únics nens de la galàxia. Hi ha milers de milions més sota amenaça. A l'Imperi no li importen els nens. L'única cosa que els importa és el poder. Si ens unim en aquesta lluita, qui sap a quantes famílies podríem salvar.

Per un moment, es va fer el silenci. Lina va mirar la cara de la seva mare i després la del seu pare. Els ulls de l’Auric estaven fixos en el terra, i negava amb el cap lentament.

Llavors, un projectil làser va impactar contra un costat del Missatger Estel·lar i Milo va deixar anar un crit. Els caces estaven encarats cap a ells, disparant mentre s'acostaven.

—Cràter, espero que hagis arreglat l’hiperpropulsor abans de decidir venir aquí a fotre’ns el sermó —va dir Rhyssa.

—Per descomptat —va respondre el droide—. I també em vaig prendre la llibertat de posar rumb a Lothal.

Auric li va mirar.

—Has fet... què?

Milo esclata a rialles.

—Cràter, ets un geni.

Un altre projectil va encertar a la nau. Enfront d'ells, Lina va poder veure com les espores agarianes es dirigien cap al sol, augmentant la velocitat. Esperava que Hffrr i la seva gent arribessin a bon port. Però per a ella, no hi havia tal lloc. Era hora de tornar i continuar la lluita.

—Accelera, papa —va dir, agafant la mà de Milo i estrenyent-la.

Auric va activar l’hiperpropulsor. Els estels es van dirigir cap a ells, i van desaparèixer.

FI

El rescat (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

LA BATALLA

—Mou-te, noi! —va bordar K-4D8 empenyent a Milo, que es va ensopegar, i va agafar la mà del seu pare. Auric es va tornar, i va mirar al droide i als soldats d'assalt que anaven darrere d'ell.

—Llançar a terra al nostre fill no farà que anem més ràpid —va dir enfadat.

—Té raó —va afegir Tarkin entrant en el túnel—. No hi ha necessitat de ser desagradable. Només penseu que com més ràpid us mogueu, abans estareu fora de perill en la meva nau.

—No anem a entrar en la teva nau —va escopir Rhyssa—. Hauràs de matar-nos primer.

—Com vulguis —va dir Tarkin. I va avançar, conduint-los fins a l'hangar.

L’Agulla Carronya es trobava en l'altre costat de l'espai cavernós, i estava dotat amb torretes brillants. Droides d'energia anaven d'un costat cap a un altre al voltant del tren d'aterratge de la nau, i Milo va poder veure un parell d'oficials que s'apressaven per la passarel·la mentre feien les comprovacions finals. A l'interior, tot estava fosc.

—Milo, mira —va murmurar Auric, i Milo es va tombar per seguir la mirada del seu pare.

Més enllà de l'entrada de l'hangar, tot era un caos. El gas vermell arribava en onades, ocultant gran part del pati. Però Milo podia veure prou.

Podia veure cossos tombats en el terra, alguns immòbils, uns altres arrossegant-se lentament. La majoria eren oficials imperials, els que estaven fora quan el primer gas va descendir. Però també va veure uns quants soldats d'assalt i, per aquí i per allà, grans figures grises.

Va sonar una explosió, ones de calor que feien retrocedir el fum vermell. Mentre el soroll desapareixia, Milo va veure la primera línia d'atac dels agarians, que avançaven irregularment cap al complex. Com una difusa paret grisa, arribaven corrent i rodant per l'espai obert del pati. Els soldats d'assalt es retiraven, mentre intentaven repel·lir als enemics amb els blàsters i els llançaflames. Però els agarians eren massa; sobrepassaven en nombre als soldats, retornant el foc amb projectils de gas i boles plenes de pinxos.

El Governador Tarkin mirava en silenci; si estava d'alguna manera pertorbat pel que veia, es negava a mostrar-ho.

—Puja'ls a bord —va dir a K-4D8—. Ràpid, ja.

El droide va agafar a Milo de l'espatlla, gairebé aixecant al noi del terra, mentre caminava cap a la nau. Els soldats van empènyer a Auric i Rhyssa cap endavant; els oficials de l’Agulla Carronya creuaven l'hangar, acostant-se a ells.

—Està tot llest i preparat, senyor.

—Bé —va dir Tarkin—. Protegiu als presoners. Jo mateix pilotaré la nau.

Milo va sentir un tret de blàster molt a prop. Es va tornar quan el fum de la porta de l'hangar desapareixia, revelant a un grup de figures negres.

—Alto! —va ordenar l’agarià més proper—. Deixeu-los anar! —Milo va reconèixer aquesta veu.

Tarkin es va donar la volta quan ja estava pujant per la passarel·la. Els soldats d'assalt es van col·locar en formació, cobrint al governador. K-4D8 es va detenir, agafant a Milo pel coll.

—Deixeu-los anar —va repetir Hffrr, amb la seva veu suau que rebotava per tot l'hangar—. Ara.

Els seus companys es van detenir. Hi havia set d'ells, que anaven des d'un alt bolet a un parell de monstres amb quatre braços que tenien la meitat de grandària que un caça TIE.

Tarkin va mirar als agarians amb repugnància, com si fossin l'encarnació de tot el que detestava d'aquest planeta.

—Aquestes persones són els meus presoners —va anunciar—. Vindran amb mi.

Hffrr va fer un pas endavant.

—Estàs al comandament aquí?

—Sóc l'autoritat en Agaris —va confirmar el governador—. Em dic Tarkin.

—Taaah-kin —va dir Hffrr—. Sí. Conec el teu nom. Tenim als teus homes.

El governador va serrar les dents.

—Això m'imaginava. Estan morts?

—No —va negar Hffrr—. Només estan dormits. Si abandoneu aquest planeta, us els retornarem.

Tarkin li va llançar un gest de menyspreu.

—Si aquests homes són prou ximples per ser capturats, no em responsabilitzo d'ells.

Hffrr va donar un altre pas més.

—Aquesta és la teva elecció —va dir—. Però no us aneu a portar a aquestes persones.

Tarkin va sospirar.

—Ja m'estic cansant d'això —va dir—. K-4D8! Mata'ls, entès?

El droide negre va assentir una vegada.

—Encantat —va dir, i va obrir foc.

Un dels agarians es va esfondrar, desprenent un gas verd del seu cos. La resta es va cobrir darrere d'una pila de caixes mentre els soldats d'assalt els hi disparaven. Les espurnes van volar i van incendiar l'hangar.

—Auric i Rhyssa, cobriu-vos! —va cridar Hffrr, i alguna cosa va rodar cap als soldats, una petita planta rodona. Els Graf es van ajupir quan el fong-granada va explotar, martellejant amb dards l'armadura dels soldats d'assalt i derrocant-los. Milo estava protegit pel cos metàl·lic de K-4D8; el droide amb prou feines es va moure quan tres dards li van perforar el xassís negre.

Els agarians van avançar, amb Hffrr liderant la càrrega mentre corrien i rodaven contra el transbordador. Tarkin es va detenir per un moment, i va mirar cap als soldats caiguts i els agarians que se li acostaven. Llavors es va donar la volta i va pujar per la passarel·la, que es va aixecar darrere d'ell.

K-4D8 es va endinsar en l'hangar, amb Milo, que arrossegava els seus peus per la pedra, subjectat pel coll. El noi li va donar una puntada per intentar alliberar-se, però K-4D8 amb prou feines ho va notar. Milo va veure dos soldats posant-se dempeus, i llavors van començar a disparar salvatgement. Un dels grans agarians va caure, embolicat en gas verd.

Rhyssa va aferrar pel canell al soldat que tenia més a prop i li va llevar el blàster. Auric es va encarregar de l'altre i van lluitar sobre les pedres. Milo va veure que el seu pare embolicava les seves mans al voltant del coll del soldat.

Llavors va haver-hi un rugit i una gran ona de calor, i l’Agulla Carronya va començar a elevar-se. En la finestra de la cabina Milo va poder percebre el cap de Tarkin, inclinat sobre els controls mentre treia la nau de l'hangar. Els propulsors van rugir i la caverna es va omplir de llum i de calor. Un instant després, la nau havia desaparegut, creuant els núvols i esvaint-se en el cel ennuvolat.

—Deixa anar a Milo! —va ordenar Hffrr fent un pas cap a K-4D8. A les seves mans portava un blàster, que havia agafat d'un dels soldats caiguts—. Deixa’l anar, i et deixaré viure.

El droide es va redreçar. Milo es va ajupir una mica als seus peus, amb K-4D8 encara agafant-lo pel coll.

—Atura’t on estàs —va ordenar el droide negre—. Alto, o mataré al teu benvolgut noi.

—Et destruiré a tu primer. —Hffrr va aixecar el blàster i va apuntar al brillant cap de K-4D8. El monstre de metall i el prim agarià eren de la mateixa grandària—. Deixa’l anar, o usaré les teves pròpies armes per acabar amb tu.

—No ho crec —va respondre K-4D8— Ets feble. No em mataràs.

Hffrr no va dir res, amb la mà tremolosa on agafava la pistola.

—És una màquina —li va instar Rhyssa—. No està viu. Dispara.

Hffrr la va mirar confós.

—Però parla —va dir—. Pensa.

—No és el mateix —va insistir Auric al costat de la seva dona—. Fes-ho. Salva a Milo.

Hffrr va mirar el blàster, després al droide. Milo podia percebre el conflicte en la seva fina cara grisa. Llavors Hffrr, lentament, va baixar l'arma.

—És un ser sensible. No puc disparar-li.

—Jo, en canvi, no tinc aquest problema. —La veu va ressonar des del fons de l'hangar, des de la foscor.

K-4D8 es va donar la volta, arrossegant a Milo amb ell. Alguna cosa va emergir de les ombres, acompanyat del so d'una serra metàl·lica.

—Deixa’l anar —va ordenar CR-8R mentre avançava amb les seves enormes cames de metall—. Ara.

Lina corria darrere d'ell. Va veure a Milo i es va quedar gelada, amb una mà en la boca i l'altra aferrant un tub oxidat.

—Sembles... diferent —va dir K-4D8, alçant el seu rifle d'assalt.

—Em sento diferent —va coincidir CR-8R.

De sobte K-4D8 va disparar i es va ajupir al mateix temps. El tret no li va donar a CR-8R per poc centímetres. El droide negre no va ser tan ràpid; CR-8R li va donar en l'espatlla, d’on van saltar espurnes. La seva mà es va obrir involuntàriament, amb el que va alliberar a Milo.

K-4D8 va deixar anar un crit de frustració i va estirar el braç per atrapar al noi. Però, abans que pogués fer-ho, CR-8R es va llançar contra ell, amb la serra enlaire. A continuació la va baixar, clavant les dents d'acer en el braç de K-4D8. El droide negre es va tornar i va aferrar a CR-8R amb un enorme puny de metall. Van començar a lluitar, estomacant-se amb les seves extremitats i provocant pluges d'espurnes.

Trencaven les pedres cada vegada que els seus peus xocaven contra el terra.

Al principi, CR-8R tenia avantatge, amb la seva serra que estripava els cables exposats de l'espatlla de K-4D8. Després, el droide negre es va ajupir, va col·locar el seu rifle contra el tors de CR-8R i va disparar dues vegades. L'armadura de CR-8R era forta, però els trets el van llançar cap enrere. Va ajupir el cap i va carregar de nou, aferrant el rifle de K-4D8. El següent tret es va perdre en l'aire, i va estar a punt de donar-li a Lina mentre corria cap al seu germà.

Es van refugiar darrere de l'ala d'un caça TIE, i van observar als droides mentre es cascaven furiosament.

—Què li ha passat a Cràter? —va preguntar Milo sorprès.

—És una llarga història —explica Lina—. Però li queda bastant bé, no?

—Crec que va guanyant —va dir Milo. Llavors va aixecar la veu—. Vinga, Cràter! Arrenca-li els braços!

—Ho intento, senyor Milo —li va cridar CR-8R, i va donar un cop a K-4D8 que el va llançar per l'aire. El droide negre va aterrar d'esquena amb un cruixit—. Queda't aquí —va ordenar CR-8R, acostant-se—. O t'aixafaré. Ningú toca al senyor Milo i surt airós.

K-4D8 es va aixecar. Tenia un braç tort i cables tallats en el buit de l'espatlla.

—Jo lluito per l'Imperi —va dir. El seu vocalitzador tenia danys que provocaven que la seva veu sonés lenta i seriosa—. Jo lluito!

I va avançar amb determinació, amb el cap inclinat cap endavant. Quan es va produir el contacte, CR-8R es va trontollar cap enrere. K-4D8 es va balancejar salvatgement, colpejant amb el seu enorme puny una vegada i una altra en el mateix punt feble de CR-8R. Per a horror de Milo, el va aconseguir travessar i van saltar espurnes mentre K-4D8 el retorçava i esquinçava amb els dits. CR-8R va deixar anar un gemec elèctric, i va caure cap enrere amb oli vessant-se pel seu pit.

—No! —va cridar Lina mentre es posava dempeus. Va sortir corrent de l'ombra del caça, empunyant la seva canonada.

CR-8R lluitava per separar la seva esquena del terra, com un insecte que intenta aixecar-se, però el seu voluminós cos era massa pesat. K-4D8 va col·locar un peu sobre el seu tors, mantenint-lo tendit. Va baixar el seu rifle d'assalt i el va pressionar contra el cap de CR-8R. Milo sabia que si destruïa aquests circuits cranials, el seu amic no podria tornar. CR-8R desapareixeria per sempre. Es va posar dempeus per seguir a la seva germana.

—Nens, no! —va cridar Auric, i Milo va fer un cop d'ull cap enrere i va veure als seus pares corrent darrere d'ells, amb les mans esteses. Hffrr estava amb ells, i creuaven l'hangar.

Però Milo i Lina els van ignorar i van córrer cap a K-4D8, mentre cridaven com animals. Lina va empunyar la canonada i va batre al droide en la seva articulada esquena. Es va produir un fort so metàl·lic. Li va batre una vegada i una altra, amb tanta força com va poder. Milo va entrar en acció i va aferrar el braç armat de K-4D8.

El droide grunyí amb frustració.

—Nens —va dir—. Ingenus.

—No deixarem que li facis res —va cridar Milo—. De cap manera!

K-4D8 es va inclinar fins que el seu cruel rostre es va quedar a uns centímetres del de Milo.

—Us mataré primer a vosaltres —va bordar—. Després acabaré amb el vostre amic.

I va aixecar la seva arma, arrossegant a Milo amb ella. El nen es va aferrar fort per intentar fer baixar al droide, però no era prou pesat. El rifle va girar cap a la Lina. Milo va poder distingir alguna cosa que es movia de cua d'ull, alguna cosa que s'alçava des del terra.

Lina va fer un pas enrere quan K-4D8 es va tornar. Va sostenir la canonada enfront d'ella, i Milo va recordar les velles històries que els seus pares els hi explicaven abans d'anar a dormir sobre els Jedi i els sabres làser. Lina es va encarar al droide, amb un rostre ferm i la canonada alçada. K-4D8 rigué i li va apuntar.

Va haver-hi un xiscle metàl·lic i Milo va sentir la calor de les espurnes que li van esquitxar un costat de la cara. K-4D8 es va trontollar i Milo va caure, girant-se per veure que l'alt droide negre seguia alçat, amb una expressió de sorpresa en el seu rostre. El seu cap va començar a vibrar, com si estigués a punt d'explotar. Alguns fragments d'acer i plàstic van sortir disparats del seu coll.

Llavors es va produir un soroll sord i un xiuxiueig, i el cap de K-4D8 es va desplomar cap endavant. Va rebotar contra el seu pit i va caure rodant cap al terra, aterrant amb un fort cop metàl·lic. El droide negre va caure de genolls, i Milo va saltar cap enrere mentre el cos decapitat es desplomava com un arbre.

Darrere d'ell, va aparèixer CR-8R, aixecant triomfant la seva serra elèctrica. Però les seves articulacions es van afeblir i ell, també, es va trontollar fins caure sobre el seu blindat cul.

Lina va córrer cap al droide, envoltant amb els seus braços el seu cap. Morq es va pujar sobre l'espatlla de CR-8R i li va llepar la cara amb entusiasme.

Milo va somriure.

—Això ha estat sens dubte la cosa més increïble que he vist en la meva vida.

CR-8R va alçar la mirada cap a ell.

—M'alegra ser d'ajuda, com sempre.

Rhyssa es va unir al grup, atenta a la figura immòbil de K-4D8.

—Crec que ni tan sols et vaig programar per a la batalla, Cràter —va dir.

El droide va assentir feblement.

—Descobrirà molts canvis, senyora Rhyssa.

Auric va creuar l'hangar per reunir-se amb Hffrr. Estava contemplant el pati, de braços plegats. La batalla havia acabat i, a través del fum, Milo va poder veure als agarians que aixecaven als oficials inconscients i els alineaven sobre les pedres. Els soldats d'assalt supervivents estaven asseguts en grup, amb els braços sobre els seus caps en senyal de rendició. Els agarians havien recollit les seves armes i les estaven amuntegant en un fossat més enllà del pati. Mentre Milo observava, la terra es va obrir i es va empassar les armes, que van desaparèixer de la seva vista.

—Tarkin tornarà —va comentar Auric a Hffrr—. Ho saps, veritat?

—Ho sé —va assentir Hffrr—. Ho vaig veure en els seus ulls. Tornarà, i ho destrossarà tot.

—I què aneu a fer? —va preguntar Auric—. No podeu enfrontar-vos a ell. Us traurà de l'òrbita si és necessari.

—És hora de marxar-nos —va dir Hffrr—. Ja ho esperàvem des de fa un temps. Els preparatius ja estan llestos.

—Marxar-vos? —va preguntar Milo, acostant-se—. Marxar-vos com? No teniu naus.

Hffrr li va somriure.

—Ja ho veuràs, jove Milo —va dir amb seguretat—. Ja ho veuràs.

 Següent