L'atac dels clons (V)

Anterior

Capítol 5

L'edifici del Senat de Coruscant no es trobava entre els edificis més alts de la ciutat. Amb forma de cúpula i relativament baix, no s'elevava en els núvols recollint el sol de la tarda com feien els altres en un brillant desplegament de resplendent ambre. Tot i això, la magnífica construcció no es veia empetitida pels elevats gratacels que l'envoltaven, entre els quals es trobaven els diferents complexos d'apartaments senatorials. Situat al centre d'aquest complex, el seu disseny era tan diferent al del típic gratacels quadrat, que la seva llisa i blavosa cúpula resultava un alleugeriment per a qui el contemplava, una obra d'art al centre d'una comunitat de simple eficiència.

L'interior de l'edifici no era menys vast i impressionant, i el seu gegantí amfiteatre del que sobresortien, fila rere fila, les plataformes flotants dels molts Senadors de la República, estaven representats la gran majoria dels mons habitables de la galàxia. En aquests moments, hi havia una quantitat significativa d'aquestes plataformes buides, a causa del moviment separatista, ja que diversos milers de sistemes s'havien unit en els últims anys al Comte Dooku, abandonant una República que, als seus ulls, s'havia fet massa gran per ser efectiva, una afirmació que ni els defensors més radicals de la República podien negar del tot.

Tanmateix, i en estar programada una important votació, les parets de la sala circular es feien ressò dels centenars i centenars de veus que parlaven alhora, expressant emocions que oscil·laven entre la ira, el pesar i la determinació.

Al centre de la sala, aturat a l'estrada, única plataforma immòbil de tot l'edifici, el Canceller Suprem Palpatine observava i escoltava, atent al tumult i mostrant una expressió de profunda preocupació. Hi havia superat l'edat mitjana, tenia el cabell platejat i una cara solcada per les profundes arrugues de l'experiència. El seu mandat hauria d'haver conclòs diversos anys abans, però una sèrie de crisis li havien fet romandre en el càrrec molt més enllà del límit legal. Des de lluny, donava la impressió de ser una persona fràgil, però de prop no hi havia cap dubte de la fortalesa d'aquest home notable.

–Tenen por, Canceller Suprem –li va dir el seu ajudant Uv Gizen–. Molts s'han assabentat de les manifestacions i els actes violents que han tingut lloc prop d'aquest mateix edifici. Els separatistes...

Palpatine va alçar una mà per fer callar al seu nerviós ajudant.

–Són un grup conflictiu –va replicar, després de reflexionar una mica–. Sembla ser que el Comte Dooku els ha escalfat els ànims. O pot ser que les seves frustracions vagin en augment tot i els esforços que faci per calmar aquest antic Jedi. Sigui quin sigui el cas, ens hem de prendre seriosament aquests separatistes.

Uv Gizen es va disposar a respondre-li, però Palpatine es va dur un dit als frunzits llavis per silenciar-ho, fent després un senyal al podi principal, on Mas Amedda, el seu conseller, intentava cridar a l'ordre.

–Ordre! Tinguem ordre! –cridava el conseller, la pell blavosa li brillava per l'agitació. Els tentacles del seu cap de lethorn, que partien del seu clatell per embolicar-li el coll i emmarcar-li el cap com si fossin una caputxa, s'agitaven impacients amb els apèndixs de les seves puntes marrons balancejant a l'altura del pit. En tornar-se de costat a costat, els seus apèndixs principals, que s'elevaven verticalment fins a mig metre d'alçada, van rotar com antenes recollint informació de la multitud. Malgrat ser una figura imponent dins del Senat, la remor d'un miler de converses privades no es va fer callar.

–Senadors, si us plau! –va exclamar alçant la veu–. Tenim molt a debatre. Hi ha moltes qüestions importants avui, però la moció que tenim ara davant nosaltres per crear un exèrcit que protegeixi la República té precedència sobre totes elles. I serà això el que votarem ara, i només això! Qualsevol altra qüestió queda posposada per a una altra assemblea.

Mas Amedda va escoltar algunes queixes, i alguna conversa va semblar augmentar de to, però va ser llavors quan el Canceller Suprem va pujar al podi, mirà al seu voltant, als allà reunits, i l'amfiteatre es va sumir en el silenci. Mas Amedda es va inclinar en deferència al gran home, apartant-se a un costat.

Palpatine va posar les mans a la vora del podi, amb les espatlles notablement abatudes i el cap cot. Aquesta estranya postura només va aconseguir augmentar la tensió, fent que la cavernosa sala semblés encara més silenciosa, si és que això era possible.

–Estimats col·legues –va començar a dir amb deliberada lentitud, però fins i tot així la seva veu va flaquejar, semblant que fora a trencar-se.

La curiositat va despertar murmuracions en tots els reunits. El Canceller Suprem poques vegades es mostrava tan afectat.

–Disculpin –va dir en veu baixa. Llavors, un moment després, es va posar dret i va respirar profundament, com fent un recull de força interior que es va reflectir àmpliament en la solidesa de la seva veu en repetir–: Benvolguts col·legues, acaben de donar-me notícies tràgiques i preocupants. La Senadora Amidala del sistema Naboo... acaba de ser assassinada!

Una onada de bocabadat silenci va recórrer la multitud: els ulls es desorbitaren, les boques dels que tenien boques es van obrir incrèdules.

–Aquest terrible cop m'afecta de manera molt personal –va explicar Palpatine–. Abans de ser escollit Canceller, jo vaig ser Senador al servei d'Amidala quan era Reina de Naboo. Va ser una gran líder que lluitava per la justícia, tant en aquesta honorable assemblea com en el seu planeta natal. Va ser tan estimada entre el seu poble que podia haver estat escollida Reina de per vida –va dir, llançant un sospir i fent petar les dents, com si aquesta idea hagués estat considerada ridícula per la idealista Amidala, que va ser el que va succeir–. Però la Senadora Amidala creia en limitar els mandats, com creia ferventment en la democràcia. La seva mort és una gran pèrdua per a tots. La plorarem com a una incansable campiona de la llibertat. I com a una estimada amiga.

Això últim ho va dir inclinant el cap i baixant els ulls per sospirar una última vegada. A l'amfiteatre van donar inici algunes conversacions, però el silenci reverencial es va mantenir en la seva major part, havent-hi molts Senadors que van assentir amb el cap, mostrant-se d'acord amb l'elegia d’en Palpatine.

Però les tristes notícies no podien fer ombra en aquest moment crucial en tan important dia. Palpatine va observar sense sorpresa que Ask Aak, el volàtil Senador de Malastare, maniobrava la seva plataforma per descendir al centre de la sala. El seu gran cap girava lentament mirant a totes parts, mentre els seus tres ulls, que sobresortien de tiges semblants a dits, es movien de forma independent els uns dels altres, alhora que agitava les seves orelles horitzontals.

–Quants Senadors més hauran de morir abans que s'acabi aquesta discòrdia civil? –va cridar el malastarià–. Hem d’enfrontar-nos amb aquests rebels, i per això es necessita un exèrcit!

Per descomptat, tan agosarada declaració va tenir tants crits en contra com a favor entre l'enorme assemblea, i diverses plataformes es mogueren alhora. Una d'elles, amb un ésser de cabells blaus i cara esclafada, va baixar amb rapidesa per situar-se al costat de la plataforma d'Ask Aak.

–Per què no han pogut els Jedi impedir aquest assassinat? –Preguntà Darsana, ambaixador de Glee Anselm–. Resulta evident que ja no estem fora de perill sota la protecció dels Jedi!

Una altra plataforma es va acostar trepitjant-li els talons a la d’en Darsana.

–La República necessita més seguretat! –es va manifestar d’acord el Senador twi'lek Orn Free Taa, tremolant-li les espesses papades i els tentacles dels lekku del cap–. I ara! Abans de què tinguem una guerra!

–He de recordar al Senador de Malastare que encara estem en negociacions amb els separatistes? –va intervenir el Canceller Suprem Palpatine–. El nostre objectiu aquí és la pau. No la guerra.

–Diu això mentre la seva col·lega jeu morta, assassinada per la mateixa gent amb la qual desitja negociar? –va preguntar Ask Aak, i el seu rostre de pell ataronjada era una màscara d'incredulitat.

Els crits i exclamacions van brollar per tot el lloc, discutint els Senadors vehementment entre si. Molts punys, i altres apèndixs més exòtics, es van agitar en l'aire davant tan explosiva qüestió.

Palpatine, supremament calmat davant de tot això, va mantenir la seva pacífica mirada clavada a Ask Aak.

–No acaba de dir que Amidala era la seva col·lega? –li va cridar Ask Aak.

Palpatine es va limitar a seguir mirant-lo, com un centre de calma, ull de la tempesta que rugia al seu voltant.

El conseller de Palpatine va pujar llavors al podi, assumint que el seu senyor havia d'estar per sobre de tan petulants disputes si volia ser la veu de la raó dins de tan ferotge debat.

–Ordre! –va cridar repetidament Mas Amedda–. Si us plau, Senadors!

Però van seguir regnant els crits, les exclamacions i els alçaments de punys.

I, sense que ningú es fixés en ella, una altra plataforma més, transportant a quatre membres, s'acostava per un lateral movent-se de forma deliberadament lenta.

A bord de la plataforma anava la Senadora Padmé Amidala, capcinejant disgustada davant la cridòria i la falta d'educació que feien gala els allà reunits.

–És precisament per això pel que el Comte Dooku ha pogut convèncer a tants sistemes perquè abandonin la República –li va comentar a la seva guardaespatlles Dormé, que anava al seu costat, anant davant d'elles Jar Jar Binks i el Capità Typho, aquest últim als comandaments de la plataforma.

Es van moure a poc a poc en direcció al centre, però els Senadors allà congregats, i els de les primeres files de l'amfiteatre estaven massa ocupats cridant i discutint com per fixar-se en la seva inesperada aparició.

Però Palpatine, pel fet d'estar a la part alta del podi, sí la va veure. Per un moment, la seva expressió va ser d'absolut esglai, però llavors es va recuperar i un somriure li va il·luminar la cara.

–Els meus nobles col·legues –va dir Amidala pujant el to, i el so de la seva coneguda veu va silenciar a molts dels Senadors, que es van tornar per mirar-la–. Estic d'acord amb el Canceller Suprem. Cal evitar la guerra, costi el que costi!

La sala del Senat es va sumir en el silenci, primer gradualment i després amb més rapidesa, sentint-se a continuació un tronador esclat d’aclamacions i aplaudiments.

–És amb gran sorpresa i alegria amb què cedim, la paraula a la Senadora de Naboo, Padmé Amidala –va declarar Palpatine.

Amidala va esperar que remetessin els crits i les aclamacions abans de començar a parlar de forma pausada i clara.

–Fa menys d'una hora que es va dur a terme un atemptat contra la meva vida. Una de les meves guardaespatlles i sis persones més van ser implacablement i cruelment assassinades. Encara que jo era l'objectiu, crec que en realitat s'atacava a l'acta que s'ha de votar avui. Jo he encapçalat l'oposició a crear un exèrcit, i hi ha persones que no s'aturaran davant res perquè s'aprovi aquesta acta.

Quant aquestes paraules es van assimilar, els aplaudiments es van tornar esbroncades en moltes zones de l'amfiteatre, mentre molts altres Senadors agitaven el cap confusos. Acabava d'acusar Amidala a algú concret d'intentar assassinar-la?

La Senadora va passejar la mirada per la vasta sala circular. Sabia que les seves paraules podien ser considerades per molts com un insult. En realitat no les havia dit en aquest sentit en referir-se a l'atemptat. Tenia un pressentiment molt clar de qui era el responsable, encara que aquest anava contra tota lògica. Les persones que més desitjaven silenciar-la havien de ser aquelles a favor de crear un exèrcit de la República, però per alguna raó que no aconseguia determinar, potser per algun coneixement subconscient, o només perquè així ho sentia a les entranyes, estava convençuda que qui buscava silenciar-la era precisament qui, en justa lògica, no havia de desitjar la seva mort. Va recordar l'advertiment d’en Panaka sobre els informes d'un acord entre la Federació de Comerç i els separatistes.

Va respirar fondo, es va preparar contra el creixent malestar dels reunits, i va continuar parlant.

–Els adverteixo que si voten per crear un exèrcit, no trigarem a tenir una guerra. He viscut de primera mà les misèries de la guerra, i no desitjo repetir-ho.

Les aclamacions van començar a fer callar les esbroncades.

–Això és una bogeria! –va cridar Orn Free Taa per sobre de la cridòria–. Sol·licito que es posposi immediatament la votació!

Però aquest suggeriment només va provocar més crits.

Amidala va mirar al Senador twi'lek i va comprendre el seu sobtat desig per posposar una votació on el resultat passava a ser dubtós en estar ella present.

–Despertin, Senadors... Despertin d'una vegada! –va continuar dient ella, silenciant-lo–. Si oferim violència als separatistes, ells respondran amb violència! Hi haurà molts que perdin la vida, però tots perdrem la llibertat. Aquesta decisió podria destruir els fonaments sobre els quals s'edifica la nostra gran República! Els prego que no deixin que la por els empenti a prendre una decisió desastrosa. Votin contra aquesta acta que no és ni més ni menys que una declaració de guerra! És que hi ha aquí algú que vulgui això? No puc creure que sigui així!

Ask Aak, Orn Free Taa i Darsana, a bord de les seves respectives plataformes parades davant el podi, van intercanviar mirades nervioses a mesura que les aclamacions i les esbroncades ressonaven a la gran sala. El que Amidala acabés de sobreviure a un intent d'assassinat i tot i així hi anés suplicant al Senat que no creés un exèrcit contra els seus presumptes atacants, no feia sinó reforçar la seva posició i augmentar el seu prestigi a ulls de molts, i ja hi havia molts que tenien en molt alta estima a l'antiga Reina de Naboo, que deu anys abans s'havia mantingut ferma contra la Federació de Comerç.

Davant un gest d'Ask Aak, Orn Free Taa va sol·licitar la paraula i Palpatine la hi va concedir ràpidament.

–Per qüestió d'ordre, primer cal debatre la meva moció de diferir la votació –exigí–. Així ho diu la llei!

Amidala va mirar al twi'lek amb una expressió tan frustrada com furiosa per aquesta evident tàctica dilatòria. Es va tornar suplicant a Palpatine, però aquest es va limitar a arronsar les espatlles, encara que la seva expressió semblava indicar que estava del seu costat. Es va moure fins al podi i va alçar les mans sol·licitant ordre. Quan la sala va estar prou silenciosa, va anunciar:

–En vista de l'hora tan tardana i de la gravetat d'aquesta moció, ens ocuparem d'aquest assumpte demà. Fins llavors, poden anar-se'n.

***

El trànsit embussava el cel de Coruscant, fluint amb lentitud a través de la lluminosa pol·lució que l'envoltava. El sol pujava cap amunt, banyant la ciutat amb una brillantor ambarina, però encara hi havia moltes llums enceses, brillant més enllà dels finestrals dels grans gratacels.

Les grans torres de l'Edifici d'Autoritats de la República sobresortien entre les altres com si volguessin arribar al cel. I això semblava el més apropiat per a ell, doncs, malgrat com era de d'hora, els esdeveniments que se succeïen al seu interior i els participants en els mateixos adquirien una estatura gairebé divina a ulls dels trilions de persones corrents de la República.

El Canceller Suprem Palpatine estava assegut darrere de l'escriptori del seu espaiós i elegant despatx, mirant als quatre visitants Jedi. A l'altra banda de l'habitació, dos guàrdies vestits de vermell flanquejaven la porta, com dues figures imponents i poderoses, amb els seus grans cascos corbats i les amples capes que els hi arribaven a terra.

–Temo aquesta votació –va recalcar Palpatine.

–És inevitable –va replicar Mace Windu, un humà alt i musculós, calb i amb penetrants ulls, aturat al costat de l’encara més alt Ki-Adi-Mundi.

–I podria acabar amb el que queda de la República –va dir Palpatine–. Mai havia vist els Senadors tan enfrontats per un tema.

–Pocs temes són tan importants com crear un exèrcit per a la República –va comentar el Mestre Jedi Plo Koon, un nadiu de Kel Dorian, alt i massís, de cap arrugat en els costats i cabell arrissat com si fos el d'una joveneta, de foscos i ombrívols ulls i al qual una màscara negra li tapava la part inferior del rostre–. Els Senadors estan tan impacients com espantats, i pensen que és la votació més important de la seva vida.

–S’aprovi una cosa o una altra, molt s'haurà esmenar –va dir el Mestre Yoda, físicament el més petit de tots, però amb una grandesa com a Mestre Jedi que rivalitzava amb la de qualsevol altre a la galàxia.

Els seus enormes ulls parpellejaren lentament i les seves tremendes orelles es van moure de forma subtil, evidenciant per als que el coneixien que estava sumit en els seus pensaments, dedicant en aquesta situació la major de les atencions.

–Molt hi ha que no es veu –va dir, i va tancar els ulls en meditació.

–No sé quant de temps més podré posposar la votació, amics meus –va explicar Palpatine–. I temo que qualsevol demora pugui afectar negativament a la República. Cada vegada s'uneixen més sistemes als separatistes.

Mace Windu, pilar de fortalesa fins i tot entre els Jedi, va assentir, comprenent el dilema.

–I si, un cop realitzada la votació, els que la perdin s'allunyen...

–No permetré que es divideixi en dos aquesta República que existeix des de fa mil anys! –va declarar Palpatine, colpejant l'escriptori amb el puny–. No fallaré en les meves negociacions!

Mace Windu va mantenir la calma, deixant que la seva càlida veu sonés tranquil·la i controlada.

–Ha de tenir en compte que, de donar-se aquest cas, no hi haurà suficients Jedi per protegir la República. Som Protectors de la Pau, no soldats.

Palpatine va respirar diverses vegades, intentant pair tot això.

–Mestre Yoda –va dir, i va esperar que el Jedi de pell verdosa li mirés–. De veritat creu que arribarem a la guerra?

–Quelcom pitjor que la guerra temo –va dir, tancant una altra vegada els ulls–. Molt pitjor.

–El què? –va preguntar un alarmat Palpatine.

–Què sent, Mestre Yoda? –li va afanyar Windu.

–Impossible de veure el futur és –va replicar el Mestre Jedi, amb els grans ulls encara tancats–. El Costat Fosc tot ho ennuvola. Però d'una cosa, segur estic... –va obrir els ulls i va mirar fixament a Palpatine– amb el seu deure els Jedi compliran.

Una breu mirada de confusió es va pintar a la cara del Canceller Suprem, però abans que Yoda pogués respondre-li, un holograma va aparèixer sobre l'escriptori, la imatge de Dar Wac, un dels seus ajudants.

–El comitè de partidaris de la República ha arribat, senyor –va dir Dar Wac, en idioma huttès.

–Faci’ls passar.

L’holograma va desaparèixer, i Palpatine es va aixecar al costat dels Jedi que estaven asseguts, per rebre apropiadament als distingits visitants. Van arribar en dos grups, la Senadora Padmé Amidala va entrar acompanyada del Capità Typho, Jar Jar Binks, la seva guardaespatlles Dormé i el conseller Mas Amedda, seguits per altres dos Senadors, Bail Organa d'Alderaan i Horox Ryyder.

Tothom va intercanviar salutacions, i Yoda va cridar l'atenció de la Padmé amb un copet del seu petit bastó.

–Gran en vostè la Força és; jove Senadora –li va dir–. La seva tragèdia a la plataforma d'aterratge terrible ha estat. Veure-la amb vida calidesa al meu cor dóna.

–Gràcies, Mestre Yoda. Té alguna idea de qui estava darrere d'aquest atac?

La pregunta va fer que tots els qui eren a la sala es tornessin per mirar-los, a Yoda i a ella.

Mace Windu es va aclarir la gola i va fer un pas endavant.

–Senadora, no sabem res amb seguretat, però els nostres informes apunten cap als miners d'espècia descontents que treballen a les llunes de Naboo.

Padmé va mirar al Capità Typho, que va negar amb el cap en no tenir resposta. Els dos havien presenciat la frustració dels miners d'espècia, però les seves manifestacions semblaven estar molt allunyades de la tragèdia que havia tingut lloc a Coruscant. Va apartar la mirada d’en Typho per posar-la en Mace Windu, preguntant-se si seria intel·ligent expressar en veu alta el seu pressentiment. Sabia que deslligaria la controvèrsia, sabia com de clarament il·lògica que sonaria la seva declaració, però tot i així...

–No voldria mostrar-me en desacord, però crec que el responsable ha estat el Comte Dooku.

Un enrenou de sorpresa va omplir l'habitació, i els quatre Mestres Jedi van intercanviar una mirada que anava de la sorpresa a la desaprovació.

–Ja sap, senyora, que el Comte Dooku va ser una vegada un Jedi –va dir Mace amb veu calmada i vibrant–. Mai assassinaria a ningú. No està en el seu caràcter.

–És un idealista polític –va afegir Ki-Adi-Mundi, el quart membre del contingent Jedi–. No un assassí.

El Mestre Jedi cerean era el més alt dels allà reunits, amb el seu gran cap calb, i els sortints laterals del seu pensatiu rostre afegien certa introspecció a la seva imponent forma física.

El Mestre Yoda va colpejar amb el seu bastó, atraient així l'atenció, i això va ser suficient per exercir una influència sedant sobre la creixent tensió.

–En temps foscos, el que sembla ser res és –va recalcar la diminuta figura–. Però els fets continuen sense canviar, Senadora, i en greu perill està.

El Canceller Suprem Palpatine va llançar un dramàtic sospir i es va acostar fins al finestral, per mirar a l'alba de Coruscant.

–Mestre Jedi –va dir–. Puc suggerir que es posi a la Senadora sota la protecció de la seva gràcia?

–Li sembla un ús intel·ligent dels nostres limitats recursos en aquests temps tan tensos? –es va apressar a dir el Senador Bail Organa, acariciant-se la seva ben retallada pera fosca–. Milers de sistemes s'han passat ja als separatistes, i molts més s'uniran a ells. Els Jedi són el nostre...

–Canceller –va interrompre la Padmé–, voldria dir que no crec que...

–La situació sigui tan greu –va acabar Palpatine per ella–. No, però jo sí ho crec, Senadora.

–Canceller, si us plau! –va suplicar ella–. No vull més guàrdies!

Palpatine la va mirar com ho faria un pare sobreprotector. Era una mirada que Amidala hauria considerat condescendent de provenir de qualsevol altre home.

–Em dono compte perfectament que qualsevol seguretat addicional podria ser molt molesta per a vostè –va començar a dir, va fer una pausa, i la seva expressió va canviar com si se li hagués ocorregut un compromís lògic i acceptable–. Però potser accepti amb algú a qui ja conegui, un vell amic. Va somriure astutament i va mirar a Mace Windu i a Yoda–. El Mestre Kenobi? –va acabar de dir, assentint amb el cap, i el seu somriure es va ampliar quan va veure que Mace Windu assentia al seu torn.

–És possible –va confirmar el Jedi–. Acaba de tornar d'una disputa territorial a Ansion.

–Segurament el recordarà, senyora –va dir Palpatine, somrient com si fos cosa feta–. La va protegir durant el conflicte del bloqueig.

–Això no és necessari. Canceller –va dir Padmé amb decisió, però Palpatine no va deixar de somriure en el més mínim, evidenciant clarament que sabia com derrotar l'argumentació de la independent Senadora.

–Faci-ho per mi, milady. Si us plau. Dormiré millor. Avui ens hem portat tots un gran ensurt. La idea de perdre-la em resulta insuportable.

Amidala va intentar respondre en diverses ocasions, però què podia dir o negar de la preocupació que demostrava el Canceller Suprem. Va llançar un sospir de derrota, i els Jedi es van aixecar per anar-se'n.

–Faré que Obi-Wan es presenti immediatament davant vostè, senyora –li va informar Mace Windu.

En passar, Yoda es va inclinar cap a la Padmé i li va parlar d'una manera que només ella pogués sentir-ho:

–Massa poc per vostè es preocupa, Senadora, i per la política en excés. Amb el seu perill sent vigilat, Padmé. La nostra ajuda ha d'acceptar.

Tots van sortir de la sala, i Padmé Amidala es va quedar un llarg moment mirant a la porta i als guàrdies que la flanquejaven.

Darrere d'ella, al fons del despatx, hi havia el Canceller Palpatine observant-los a tots.

***

–Em pertorba sentir el nom del Comte Dooku en aquest context, Mestre –li va dir Mace a Yoda mentre els Jedi caminaven en direcció a la sala del Consell–. I per algú tan estimat com la Senadora Amidala. Qualsevol desconfiança amb un Jedi, o amb un antic Jedi, pot ser desastrosa en temps com aquests.

–Negar la implicació de Dooku en el moviment separatista no podem –li va recordar Yoda.

–Ni podem negar que va crear aquest moviment mogut pels seus ideals –va argumentar en Mace–. No hem d'oblidar que una vegada va ser el nostre igual, i sentir com se li vilipendia així, qualificant-lo d’assassí...

–Qualificat no està –va dir en Yoda–, però foscor a tots ens envolta, i en aquesta foscor que sembla res és.

–Però no trobo sentit al fet que el Comte Dooku atempti contra la vida de la Senadora Amidala, quan ella és la que més s'oposa que es creï un exèrcit. No desitjarien els separatistes que Amidala triomfés en els seus objectius? No haurien de considerar-la una aliada, encara que no sigui intencionada? O potser hem de pensar que el que busquen és una guerra amb la República?

Yoda es va recolzar pesadament en el seu bastó, semblant molt cansat, i els seus enormes ulls es van tancar lentament.

–Més del que sabem aquí succeeix –va dir en veu molt baixa–. Ennuvolada la Força està. Preocupant és.

Mace va rebutjar la resposta que anava a donar per instint, una nova defensa del seu vell amic Dooku. Aquest s'havia trobat entre els Mestres Jedi més importants, era respectat en el Consell, havent estudiat les filosofies i els estils dels Jedi més antics, i alguns dirien que més profunds, incloent un estil arcà de lluita amb el sabre làser que era més frontal, més envit i bloqueig, que els moviments circulars emprats en l'actualitat per la majoria dels Jedi. Va ser un terrible cop per l'Orde Jedi, i per a Mace Windu, que Dooku s'allunyés d'ells, i ara els separatistes intentaven allunyar-se de la República moguts per les seves mateixes raons: la percepció que la República s'havia tornat massa gran i insensible a les necessitats dels individus, i fins i tot dels sistemes estel·lars.

No menys preocupant resultava per a Mace Windu com sens dubte havia de ser-ho per Amidala i Palpatine, que no deixessin de ser raonables alguns dels arguments manifestats per Dooku i els separatistes en contra de la República.

Següent

Equip (I)

Equip

Matthew Stover

6 mesos després de la batalla de Geonosis...

Informe personal de l'Especialista Auxiliar en Armes Pesades CT-6/774 a l'estació suborbital de Haruun Kal.

Sortim de l’hiperespai sobre del pla de l'eclíptica.

La llum d’Al'har era groga brillant.

Haruun Kal era una resplendent mitja lluna verda blavosa.

Dos cinturons d'asteroides projectaven una resplendor groga sobre el mantell negre i blanc espacial: el més vell i gran s'estenia més enllà de l'òrbita planetària, directament cap als gegants gasosos que delimitaven el sistema, i el menor, el més jove, en òrbita al voltant del mateix planeta: restes del que una vegada va poder haver estat la lluna del planeta.

Em vaig ajustar el casc, vaig comprovar paràmetres vitals de la meva armadura, i després em vaig introduir per l'escotilla de transpariacer, acomodant-me a la torreta bombolla. El meu casc va començar a espurnejar una suau estàtica quan el tinent Quatre-U va dir per ràdio

-Comunicació correcta.

El Tinent és el nostre pilot, el 2n Tinent (Alferes), CL-33/890, és el nostre navegant. Aquest va començar amb les comprovacions:

-Navegació llesta.

Vaig respondre amb "Torreta 1 llesta"; el meu company, CT-014/783, va contestar de manera idèntica.

El Halleck va baixar de l'espai interestel·lar per entrar en l'òrbita planetària, quedant-se a mig camí del cinturó lluna a més de deu mil klicks de la superfície.

Intel·ligència ens havia informat que possiblement Haruun Kal disposés d'un petit nombre de canons iònics per a la defensa planetària, i un creuer mitjà és un blanc gran.

Abans d'encendre els motors i abandonar la badia d'embarcament del Halleck, vaig canviar la freqüència a la freqüència interna de les torretes i vaig dir:

-Cuida de l'equip, Vuit-Tres.

El meu punt va respondre el que sempre responia:

-I l'equip tindrà cura de nosaltres, Set-Quatre.

Així és com ens desitgem sort en el grup.

La pantalla multifuncional va cobrar vida. L'atmosfera de la badia de càrrega va ser succionada cap a les estrelles, desprenent gran quantitat de vidres gelats.

Petits punts blanc-i-blaus es van desplegar davant nostre, eren els motors iònics de la nostra escorta. El transpariacer de la meva torreta brunzí en ressonància simpàtica quan un de la llançadora classe Jadthu va partir indicant que era el nostre torn de marxar.

El nostre líder de vol va prendre el comandament. Aspirem ions en l'ala esquerra. Cinc canoneres van deixar el Halleck. Cap tornaria.

Tingués cura de l'equip, i l'equip tindrà cura de tu.

Això és una de les primeres coses que se'ns ensenya a les escoles de Kamino.

Fins i tot abans de néixer. D'aquesta manera, per quan som conscients i estem desenvolupant les nostres aptituds, les bombes de coneixement ja han injectat "Cuida del teu equip" tan profundament en les nostres ments que és més que instint. És pràcticament la llei natural.

Vivim o morim pel nostre equip.

Sóc un soldat clon del Gran Exèrcit de la República.

Se’m va designar com CT-6/774.

La meva funció principal és servir a la República a bord d'una canonera d'assalt com artiller d'estribord. Adoro la meva feina, no només jo, sinó tots, hem estat creats per a això.

Però el meu treball és especial pel fet que tant jo com el meu company artiller de babord CT-014/783, som els encarregats de tenir cura de l'equip. Les nostres armes són l’RHE LAAT/i, una arma de suport a la infanteria. Empaitem i debilitem als enemics. Els nostres objectius són búnquers, vehicles armats, artilleria mòbil i enemics del carrer.

Quan els nostres germans soldats necessiten ajuda, som els que tirem la porta a terra.

El LAAT/i va ser dissenyat per desembarcar i proporcionar suport aeri proper a les tropes en zones hostils. No som veloços, però podem anar on calgui. Les nostres armes de combat són controlades pel navegant. El navegant maneja les tres torretes antipersones, el llançador principal de míssils i dos dels quatre canons principals. Els nostres canons làser poden perforar armadures mitjanes mentre el llançador de míssils s'encarrega de les pesades; són llançadors ajustables, així que les càrregues es poden adequar als diversos requeriments de la missió. Portem AE (Alt Explosiu), AEP (Alt Explosiu Perforant) i míssils FA (Fragmentació Antipersones).

Ens abstenim de fer servir armes de baradi (massa inestables) però els caps de detonita i protons poden solucionar qualsevol situació adversa.

El nostre treball, el meu i el de Vuit-Tres, els artillers de les torretes bombolla, és mantenir la balança al nostre favor en qualsevol situació de combat. Cada torreta és una esfera de transpariacer que es mou amb els canons; el meu punt i jo també disposem del control de foc de quatre míssils aire-aire de curt abast.

Si alguna cosa s'acosta a nosaltres, la fregim.

Aquest és el significat de tenir cura de l'equip.

Diguem, per exemple, que hem de destruir un búnquer reforçat en un planeta desert. Volem baix sobrevolant les dunes, disparant míssils i foc de canó contra l'emplaçament de l'objectiu. Diguem que estàs operant un canó antiaeri a mig klick de distància, i obres foc contra nosaltres. El pilot i el navegant no tenen de què preocupar-se, perquè jo sóc aquí. Endavant, dispara’ns, però no ho repetiràs. Ens llances un míssil. Li disparo i l’enderroco. Llances una granada de protons. Li volaré el cap. Ataca’ns en una moto-jet. Però fes el testament primer. Perquè si ens ataques, seràs l'últim que facis.

Això és el que faig.

Adoro la meva feina, i sóc bo, molt bo en això. He de ser així, perquè en ocasions la canonera ha d'efectuar accions per a les quals no està dissenyada. Això és el que passa quan s'està lluitant en una guerra.

Com en Haruun Kal.

Vam ser assignats al creuer mig de la República Halleck, desplegat al sistema Ventran. Un regiment d'infanteria pesada, vint llançadores classe Jadthu i una escorta de sis caces estel·lars.

I nosaltres: 5 RHE LAAT/i’s.

Se suposava que no sabíem per què estàvem allà, però estava molt clar que aquesta seria una extracció VIP en un planeta hostil. No era difícil d'imaginar. Aquestes llançadores Jadthu eren bàsicament búnquers volants. Entren ràpid, aterren, després esperen aguantant el foc enemic fins que és hora d'enlairar-se una altra vegada. No són més que el casc, els motors, dos torretes làsers pesades i un canó Arakyd caltrop-5. Són ràpides en línia recta, però no són molt àgils. No hi ha acció evasiva en un Jadthu.

El Halleck disposava de vint d'elles, el que significava que aterraríem en una zona hostil.

Possiblement una molt hostil. Potser classe nova.

Els caces estel·lars donarien cobertura orbital. La suborbital i l'atmosfèrica serien el nostre treball.

Ventran està en la Volta Gevarno, un de la mitja dotzena de sistemes units per rutes hiperespacials que creuen Al'har. Haruun Kal és l'únic planeta habitable del sistema Al'har.

Haruun Kal pertany als separatistes.

El General Windu, el Mestre Mace Windu, general del Gran Exèrcit de la República i membre del Consell Jedi, havia anat a la superfície de Haruun Kal, sol i en secret, perseguint una Jedi esgarriada.

Per què havia anat personalment el general? No ho sabíem.

Per què havia anat sol? No ho preguntem.

No ens preocupava.

No era cosa nostra.

Això és el que sabíem: si res sortia malament, no tindríem res a fer. Estaríem a l'estació del sistema Ventran una setmana o dos, després tornaríem perquè ens donessin una nova destinació.

Una cosa anava malament.

La nostra tasca consistia a portar de tornada al General Windu.

El cinturó de llunes era on s'amagaven.

Esperant-nos.

El sistema sencer era un parany. Van haver d'haver estat durant setmanes esperant, passius, ancorats als asteroides. Imperceptibles. Esperant que una nau de la República entrés en òrbita. Que era just el que el Halleck acabava de fer.

Contra la brillantor procedent del cinturó, eren tan invisibles que no vaig poder detectar-los fins que el Tinent Nou-Zero va remugar:

-Hostils entrant. En intercepció. No van a per nosaltres, senyor! Van darrere del Halleck!

Tinent Un-Quatre:

-Quants són, nav?

-Calculant, esperi. Perdó senyor. Quantitat no disponible. Els sensors estan desbordats.

-Quants fins ara? Què són el que estem veient?

-Segons els perfils d'acceleració i d'impuls dels motors, tot sembla indicar que són caces. Caces estel·lars droides, senyor.

-Sistemes d'armes automatitzats dirigits per sofisticats cervells droides. Probablement geonosians. De moment, seixanta-quatre lectures. Correcció. Noranta-una. Cent cinc. Cent vint-i-vuit, senyor.

Cent vint-i-vuit caces droides venien de cara, una vasta formació d'espurnes en mitja lluna amb un halo blanc-i-blau dels motors d'ions. Més ràpids, més maniobrables i més fortament armats que qualsevol de les dotze naus que conformaven la nostra flota, i els cervells droides que piloten aquestes naus tenen reflexos que operen a la velocitat de la llum.

I el Halleck estava directament a la ruta.

-Van sentir això, torretes? Entrem en zona hostil. Repeteixo: estem entrant en zona hostil.

-Estribord rebut, senyor-. Vaig contestar alhora que s'armava el meu canó. -A punt."

-Babord llest, senyor. Vinga.

-Missatge del Halleck, senyor!- Va dir Nou-Zero.

-Crida de tornada: a totes les naus, avortar. El Halleck està sent atacat, està sol darrere de nosaltres, senyor!

-No per molt de temps.

El Tinent Quatre-U, amb una ràpida espiral, va col·locar la nau en direcció al Halleck. El creuer era una petita taca poc visible a través de la teranyina que formaven els caces enemics. En aquell instant, glopades de foc turbolàser van començar a llançar-se d’aquesta ombra cap a la reixa; des d'aquí els enormes raigs de partícules semblaven cabells de llum blava.

Vaig maniobrar els pedals de la torreta per buscar una bona solució de tir i fregir l'enemic.

Sabia que Vuit-Tres estava fent exactament el mateix que jo.

-Foc a discreció, torretes.

Però encara seguien estant fora de l'abast efectiu de les meves armes. Tot i així vaig obrir foc. Fins i tot a través dels guants cuirassats vaig poder sentir la sobtada descàrrega d'energia quan quatre petits arcs elèctrics s'ajuntaven en un punt i llançava un llamp. Vaig mantenir premut el botó, concentrant-me en evitar disparar cap al Halleck. També havia de tenir en compte que un dels caces aliats podria interposar-se per accident en la meva línia de foc i caure embolicat en flames. Mai se sap.

La formació tancada agressora va començar a trencar-se mentre adoptaven accions evasives.

Els nostres caces -tots, els sis -van passar llampant molt a prop nostre, camí de la batalla.

Corríem cap al Halleck el més ràpid que ens permetien els nostres motors. La nostra canonera mai va ser dissenyada per al combat aeri tancat contra caces.

Això no ens va aturar.

No ens va retardar.

Però mai vam arribar allà.

Van sortir d'enlloc.

El primer que vaig saber dels nous emboscats va ser quan la nostra nau es va estremir sota múltiples explosions de canó. Vaig girar la torreta apuntant cap a ell i el meu raig li va donar en una de les superfícies de control, desintegrant-se en mil trossos, però no tenia temps per delectar-me veient com queia, encara quedava molt per fer.

Havia d'haver almenys trenta-dos naus, la meitat d'un esquadró de combat.

Estaven per tot arreu. Quatre-U feia girar i girar la canonera, esquivant tot el que li fos possible. Jo, mentrestant, em gronxava de costat a costat, veient la galàxia dansar en un estrany ball. Tot el que havia de fer era disparar i tenir molta cura de no donar a les naus amigues. El meu canó escopia foc verd i li vaig encertar almenys a cinc naus -dos d'elles van caure- però sempre n’hi havien més, per cada una que queia apareixien més. Vaig veure com una llançadora era aconseguida, desprenent trossos del casc fins que poc després va explotar, enduent-se els dos caces geonosians que l’havien enderrocat.

Vaig veure un altre LAAT/i caient en barrina. Els seus motors foscos escopien espurnes d'estàtica, expandint-se fins a la cabina, acabant amb les vides del pilot i el copilot. Una de les seves torretes va explotar en l'acte; en l'altra, un company intentava escapar d'aquell infern. Mai sabré si ho va aconseguir.

Nous caces en rumb d'intercepció van atreure clamorosament la meva atenció. De sobte la meva torreta es va estremir sacsejant tota la secció. El gir de la galàxia va canviar, ara sabia que estava en problemes. Aquesta última sacsejada havia estat un impacte de canó làser encertat de ple en els servomecanismes de la meva torreta.

Hi havia arrencat la meva torreta fora de la nau.

Ara ja ni tan sols era realment una torreta.

Només era una bombolla.

Girant mandrosament, flotant a través de la batalla.

No esperava sobreviure. Els artillers de torreta no porten packs retropropulsors. No hi ha espai allà.

El meu retropropulsor d'emergència estava darrere, a la badia principal de la canonera.

Si la meva canonera encara existia.

Des de dins de la meva torreta descontrolada, vaig veure la resta de la cruenta batalla que es desenvolupava fora, vaig veure el Halleck absorbir ràfega rere ràfega dels caces enemics, fins que un parell d'ells va donar de ple en el pont de comandament.

Vaig veure altres dinou llançadores abandonar precipitadament l'hangar del creuer atraient l'atenció dels caces enemics.

Vaig veure al creuer saltar a l'hiperespai.

Vaig veure les llançadores desmembrant-se com fruita podrida, deixant caure en òrbita a les tropes que contenien.

Eren la infanteria pesada i els soldats MR, els homes de les Motxilles Repulsores. Sabien que anaven a morir.

Així que cada un d'ells va decidir morir lluitant.

Que com ho sé? Són els meus germans i això és el que jo faria.

La infanteria pesada es va obrir pas cap als caces mitjançant les seves armes manuals i petites; altres van col·locar minicamps de mines magnètiques amb cap de protons. Altres els hi llançaven petits míssils portàtils. Alguns soldats MR no tenien res més que les seves carrabines DC-15, que no podrien ni fer una rascada als cascs.

Així que van usar les seves motxilles repulsores per posar-se deliberadament en el camí de les naus rivals.

A velocitats de combat orbital de milers de quilòmetres per hora, una caça estel·lar que colpeja un soldat amb armadura de combat podria igualment estar volant directament contra el costat d'un asteroide.

Les llançadores feien tot el que podien per ajudar-nos, com, per exemple, llançar esquers, consistents en unes llargues tires de duracer que formaven un gran núvol, intentant interferir els sensors enemics i els seus controls de foc. Aquests fragments no posseeixen la velocitat necessària per penetrar el blindatge dels soldats.

No obstant això, una nau enemiga a una velocitat moderada que la travessés podria ser danyada de diversa consideració.

Però les llançadores no havien sortit a lluitar per nosaltres.

El General Windu havia ordenat que tot el regiment baixés a la superfície.

Imagino que hauràs escoltat el que va passar a la batalla del pas de Lorshan, a l'infern deslligat ee Pelek Baw, i tot el que va passar al planeta.

Jo no vaig estar en res d'això.

Encara que vaig disparar l'últim tir a la batalla orbital, moltes de les llançadores es van obrir pas perseguides pels caces droide.

Després d'això, les coses es van tornar bastant pacífiques en l'òrbita planetària.

La majoria de nosaltres havíem mort.

Els soldats MR volaven d'un cos a un altre, agrupant als que havien sobreviscut i rescatant les motxilles de suport vital dels cadàvers.

Una parella d'ells es va aturar davant de la meva bombolla.

Van poder aturar el gir, però no hi havia molt més que poguessin fer per mi.

Tots coneixíem aquesta veritat.

Anava baixant a l'atmosfera.

En aquell moment vaig veure l'últim dels caces, venint directe cap a nosaltres. Estava perseguint el que per a mi era l'única cosa més bella que hagués desitjat veure en aquell moment: una nau abonyegada, completament plena de trets i forats, sense una ala, impulsant-se a mitja potència per un únic motor danyat, amb una torreta perduda, l'altra seriosament danyada: 1 LAAT/i.

El meu LAAT/i.

Sense míssils, estaven intentant mantenir al caça droide a ratlla amb les seves torretes antipersones, sense gaire sort.

Però jo tenia una sorpreseta. La torreta bombolla disposava d'un generador d'emergència per a les ocasions en què tota l'energia era derivada als motors.

Disposava d'un parell de trets.

Els soldats MR que m'havien estabilitzat van rotar la meva torreta i la van mantenir en una bona posició de tir perquè pogués efectuar un bon tret, em vaig concentrar, vaig seleccionar el blanc i vaig disparar.

La nau enemiga va volar directament cap al meu tret.

Vaig gaudir meravellat amb l'explosió.

Entre els soldats MR i la meva nau vam reunir a cadascun dels supervivents que flotaven a la deriva.

La canonera no estava en condicions per a una travessia atmosfèrica, així que ens vam dirigir al cinturó d'asteroides i vam aterrar-hi en un, tot i la dificultat del pilotatge.

Els tinents em van recomanar per a una menció.

Les motxilles de suport vital ens permetrien mantenir-nos respirant per dos dies estàndard complets, el temps que trigaria a arribar a la zona una força expedicionària de la República.

La tasca principal va ser la recerca de supervivents.

Perquè entre nosaltres també som equip.

Mentre la República tingui cura de nosaltres, nosaltres cuidarem d'ella.

FI