III
La
satisfacció encara corria per les seves venes una mica més tard, quan la Kella
va deixar l'oficina, amb l’aerocàmera seguint-la darrere i brunzint com un
vartlett domesticat. Després d'un breu debat, ella i en Nostler havien acordat
que no podien lliurar sense més el clip de vídeo a les autoritats del Consell.
Si un dels guàrdies estava implicat en l'assassinat, podrien estar-ho també
d'altres, i no volien arriscar-se a què acabés a les mans equivocades.
Això
deixava només una persona que la Kella cregués que podria ser capaç d'ajudar:
L'varren. Amb la Nova República sent culpada de la mort d’en Barayel,
l'ambaixador podria tenir cert interès d’ajudar-la a assegurar-se que la
targeta de dades, i la prova de la innocència de la Nova República, arribés a
les persones adequades.
El seu
informe, que esperava al banc de notícies de l'oficina a què arribés el droide
missatger dintre d'una hora més o menys, incloïa el vídeo incriminatori, i una
segona còpia es trobava barrejada entre les targetes que cobrien el fons de la
seva bossa de dades. Si es donava pressa, podria tenir temps per afegir una
actualització.
L'varren
i la seva comitiva diplomàtica s'allotjava al mateix hotel que ella, a pocs
carrers de l'oficina de l’RGN, i prestant només una atenció superficial al
lleuger trànsit nocturn que passava al costat d'ella, la Kella va recórrer
mentalment la seva llista de reportera mentre caminava. El qui, el què, el
quan, l'on i el com de l'explosió semblaven clars, però no el per què.
Encara
estava donant-li voltes als possibles motius quan un tret blàster va espurnejar
a escassos metres sobre el seu cap, xocant contra una façana de marbre i fent
saltar resquills de pedra calents sobre les seves espatlles.
La
Kella era a terra sense de donar-se compte..., per sort, ja que un segon tret,
més baix, va seguir al primer, fent brollar un brollador d'espurnes brillants
de la paret en el lloc on havia estat el seu cap. Un fort cruixit a la seva
esquerra va cridar la seva atenció i, amb un calfred, es va adonar que un test
de pedra ple d'alegres flors acabava de salvar-li la vida.
Xiuxiuejant
a l’aerocàmera perquè baixés, es va acomodar millor darrere de la limitada
cobertura i va tractar d'avaluar la situació. Pensava que els trets provenien
d'algun lloc a l'altra banda de l'ample carrer, però no estava segura de la
direcció exacta, i no s'atrevia a treure el cap per fer una ullada.
Immobilitzada així, era terriblement vulnerable. Els pocs transeünts que podia
veure a prop no serien de molta ajuda: com ella, s'havien llançat a la vorera,
o albergant-se als portals pròxims. Ningú semblava estar donant l'alarma.
El
borrissol dels seus braços es va estarrufar. Mentre ella era allà dubtant, el
seu atacant podria estar movent-se cap a una posició millor per acabar la
feina. A contracor, havia decidit treure el seu propi blàster i va tractar
d'obrir foc de cobertura mentre feia una carrera desesperada cap a un lloc
segur quan, tot just a un parell de metres de distància, una porta es va obrir
i un home amb un increïble vestit porpra va sortir, exigint saber què dimonis
estava passant allà.
La
Kella va veure la seva oportunitat. Com un cranc, es va escapolir de costat,
creuant la porta ornamentada i irrompent, no en una botiga com havia esperat,
sinó en un restaurant de luxe. Un droide daurat amb un llacet negre es va
quedar atònit veient-la ajupida al vestíbul decorat amb bon gust i els
comensals ben vestits es van quedar bocabadats de sorpresa quan ella es va
posar dempeus i va córrer zigzaguejant per entre les taules cap a la part
posterior de l'edifici. Va captar ràpids cops d'ull de luxoses estovalles
vermelles i brillants coberts mentre buscava una altra porta. Havia d'haver una
entrada posterior a través de l'àrea de la cuina, i des d'allà, podria
escapar... A on?
Irrompent
per una porta a la part posterior, va esquivar per poc a un androide cambrer
carregat amb una safata de plats fumejants. Enganxant-se contra un taulell per
poder passar al costat d'ell, va veure una altra porta, aquesta amb el rètol
"sortida" escrit en bàsic amb grans lletres, i va sortir a un carreró
mal il·luminat, sorprenent a alguns rosegadors de pell avesada ensumant en un
cub ple d’escombraries. Arrugant el nas davant la poca apetitosa olor que
emanava del paviment enganxós, va córrer per l'estret carreró amb l’aerocàmera
brunzint a la seva esquena.
Encara
no hi havia senyals de persecució quan el carreró va desembocar en un carrer
uns centenars de metres més endavant, així que la Kella es va quedar oculta en
les ombres mentre recuperava alè i meditava el seu pròxim moviment.
Amb la
targeta de dades i el seu vídeo incriminatori en el fons de la seva bossa de
dades, no era difícil entendre per què algú estava darrere d'ella. El que
seguia sent un misteri era qui, i com s'havia assabentat del que tenia.
Els
seus pensaments es van posar en Nostler i els altres dos reporters de
l'oficina. Odiava pensar que un dels seus pogués estar involucrat en això, però
no hi havia moltes alternatives. Analitzant ombrívolament les seves opcions, va
decidir seguir amb el pla original de posar-se en contacte amb L'varren.
Almenys ell tenia un grup d'agents de seguretat que podria oferir-li certa
protecció mentre ella i l'ambaixador decidien què fer amb el clip de vídeo.
Traient
el cap amb cautela fora del carreró, va identificar amb inquietud almenys una
dotzena de potencials amagatalls per a un franctirador. Però no hi havia una
altra manera. Extremadament alerta davant cada petit centelleig de moviment, va
començar a avançar pel carrer. Deu tensos minuts després, va arribar a l'hotel.
Alçant-se
majestuosament cap al cel nocturn, l'edifici era un empelt completament modern
que destacava entre els seus companys de pedra circumdants. Encara era una
vista impressionant, el que va cridar l'atenció de la Kella va ser l'alterada
multitud que s'aplegava a la base. Detenint-se al peu del llarg tram d'escales
que conduïa a l'entrada, va contemplar l'escena que tenia al davant.
Manifestants
amb pancartes proporcionaven carnassa per a les aerocàmeres que suraven escales
amunt i avall, mentre que els seus reporters entrevistaven alguns dels
manifestants..., o descansaven sobre les jardineres de pedra dels voltants, pel
que semblava, disposats a esperar tota la nit, si cal, per atrapar a L'varren i
aconseguir una declaració seva pel que feia a aquests nous esdeveniments. Uns
quants cartells escollits destacaven de la resta, i la Kella va pensar
irònicament que els "imperialistes Indu", com deia en privat al
consorci empresarial amb el qual havia parlat anteriorment, estaven aprofitant
els esdeveniments del dia al màxim per registrar els seus sentiments anti-Nova
República. Les xarxes de notícies semblaven molt disposades a ajudar a avivar
les flames.
“Això
ja ho veurem”, es va dir amb aire de suficiència, començant a pujar les
escales. Amb l'atenció centrada en la seva destinació, apressant-se a creuar el
vestíbul i dirigint-se als turboascensors que es trobaven al fons, al principi
no es va adonar.
Però
llavors es va sobresaltar, bocabadada, reconeixent l'home que estava al costat
d'una holoescultura decorativa davant del vestíbul. En Juloff, un dels
periodistes de l'agència. I al costat d'ell... Darme.
L'havien
vist. El seu cor es va enfonsar amb la revelació tardana. Per descomptat,
probablement l'havien estat esperant. En Juloff va assentir amb el cap en
resposta a alguna cosa que va dir Darme, i mentrestant van començar a creuar
decididament el vestíbul cap a ella, la Kella va estudiar les seves expressions
implacables i va saber que estava en problemes.
“Bé,
això s’acaba”, va pensar, i va córrer cap als turboascensors. Quan va arribar,
un d'ells estava descarregant passatgers, i es va introduir entre les persones
que sortien, colpejant el botó de tancament tan aviat com va estar dins. Una parella
que no havia tingut temps de baixar de l'elevador la va mirar alarmada quan va
treure el seu blàster i va pressionar el número del pis de L'varren al panell
de trucada.
Mentre
les portes es tancaven, va aconseguir veure les cares enfadades dels seus
perseguidors, i quan l'ascensor va començar a accelerar cap amunt, la Kella va
treure el seu comunicador i va fer el que s'havia jurat que mai tornaria a fer
després d'aquell incident de l'any anterior... va teclejar la freqüència
personal de L'varren.
Va
contestar al segon to. La seva veu sonava previnguda.
-L'varren.
-Ambaixador,
sóc la Kella Rand -es va identificar-. Perdoni que el molesti, senyor, però he
de veure’l immediatament.
-
Kella? -Va preguntar vacil·lant-. Ara mateix estic una mica embolicat. Potser
demà...
Reconeixent
les evasives, es va afanyar a interrompre’l.
-Senyor,
li demano disculpes, però necessito veure'l ara. -Per un moment, es va
preguntar com explicar-li la situació, però després simplement va seguir
endavant sense embuts -. Tinc una prova bastant bona de què el seu ajudant no
va matar en Barayel, i de qui ho va fer, i per què. Sens dubte això val un
moment del seu temps.
-
Prova? -Va preguntar bruscament el diplomàtic-. Quina classe de proves?
-Un
clip de vídeo -va dir ella -, que mostra com és col·locada la bomba. I no va
ser l’Aden qui ho va fer, precisament. Aquest tipus està molt viu, i en aquests
moments m'està perseguint. Per desgràcia, no està massa lluny. -A l'altre
costat de l'ascensor, la parella va obrir els ulls com plats i es van arronsar
contra la paret-. Senyor, ara mateix estic pujant. Puc mostrar-l’hi.
-M'agradaria
veure-ho -li va assegurar secament -. Han estat notificades les autoritats?
-Hi ha
un petit problema amb això -va dir la Kella-. Almenys un agent de l'autoritat
està involucrat.
Per un
instant, es va preguntar si la seva conversa estava sent monitorada, però va
decidir que a hores d'ara ja amb prou feines importava.
-Ja
veig. Va dir-. D'acord, et veuré en un moment, Kella. Estic desitjant que
arribis.
-Gràcies
igualment -va murmurar en veu baixa. Apagant el comunicador, el va deixar caure
a la borsa de dades, on va dringar suaument xocant contra la targeta de dades
incriminatòria. Una ràpida mirada a l’indicador del turboascensor va mostrar
que ja gairebé hi estaven, i es va preguntar amb inquietud a quina distància la
seguirien els seus perseguidors. Esperava no haver de fer una carrera contra
ells, o contra un tret de blàster, pel llarg passadís fins a la cantonada de
l'habitació d’en L'varren.
Una
idea sobtada va acudir a la seva ment, i va colpejar el botó de parada al
tauler de control. Els seus involuntaris passatgers van entrar en tensió per
escapar, però van quedar visiblement decebuts quan l'ascensor es va aturar
entre dos pisos i la porta va romandre tancada.
-Aerocàmera,
a baix -va exclamar ella, traient la valuosa targeta de dades. Quan el
dispositiu va baixar brunzint prop de terra, va obrir la tapa del seu panell
d'accés i va treure la targeta de dades nova, sense usar que portava, i va
lliscar en el seu lloc l'altra targeta de dades. Un llum en la vora de
l’aerocàmera va començar a parpellejar en vermell, indicant que la targeta de
dades estava plena i no podia registrar més informació.
Rutinàriament,
fixava el contingut de totes les seves cartes després d'utilitzar-les, de
manera que mai hi havia perill de gravar res accidentalment sobre elles.
En
aquest cas, si no aconseguia arribar a la suite d’en L'varren, el llum
intermitent de l’aerocàmera els alertaria que aquí hi havia alguna cosa per ser
vista.
Posant
el turboascensor altra vegada en marxa i tancant de nou el panell de
l’aerocàmera, li va ordenar:
-Vés
directament a la Suite 44-1.
Gairebé
com una idea d'últim moment, va canviar la configuració de la seva pistola per
atordir. Si hi havia algun tiroteig, ella no volia matar ningú. Els assassins
morts no podien confessar.
Quan
les portes es van obrir, va treure el cap amb cautela i va mirar a banda i
banda del passadís. El camí semblava net. Agafant amb més fermesa el blàster,
va sortir, però abans que arribés més enllà de les portes de l'altre
turboascensor, es van obrir, i amb sorprenent rapidesa, Darme es va abalançar
sobre ella i la va agafar.
Va
subjectar la mà de la seva arma amb una facilitat professional, i va
envoltar-li la gola amb el seu fort braç, pressionant dolorosament,
arrossegant-la cap al seu turboascensor. Panteixant, la Kella va veure
l’aerocàmera que avançava brunzint pel passadís cap a la suite d’en L'varren.
Les portes es van tancar i va panteixar de nou quan ell va tirar del seu
canell, enviant una flamarada incandescent de dolor pel seu braç, seguida
d'adormiment. La Kella només va saber que havia deixat caure la pistola quan
ell la va xutar cap a l'altre costat de l'ascensor i va lliscar fins aturar-se
contra la paret. Prenent consciència de la situació de cop, es va adonar que
tenia un vibro-ganivet prop de la seva cara.
- A
veure si ets llesta i entregues el clip de vídeo, eh? -Li va dir a cau d'orella
en veu baixa, i ella es va estremir sentint un to tan calmat i casual procedent
d'un home que sostenia un ganivet a la seva gola.
Forçant
la seva veu a mostrar una calma que ella no sentia, va assentir amb cura.
-Si
insisteix...
-Insisteixo
-va dir ell. Passant l'arma a l'altra mà, la va envoltar i va lliscar els seus
dits en la borsa de dades que penjava en el seu costat. Plenament conscient de
la fulla vibratòria, tan a prop que gairebé podia sentir-la tallant flocs de
cabell, la Kella es va posar rígida, però es va mantenir en silenci mentre ell
realitzava la seva recerca. Va extreure per a la inspecció la targeta de crèdit
identificativa, el seu quadern de dades, la clau de la seva habitació, i una
mica de xavalla en moneda local, abans de llançar-ho tot bruscament a terra.
Es va
guardar el grapat de targetes de dades, empenyent la Kella i ficant-se les
targetes en la seva jaqueta en el mateix moviment ràpid. La Kella va xocar
contra la paret de l'ascensor, es va donar la volta, i va trobar a Darme
recollint el seu propi blàster i apuntant-la amb ell. Es va quedar gelada.
-En
realitat no li servirà de res, sap? -Li va dir ella, incapaç de reprimir un
sobtat últim acte de desafiament -. Encara que es desfaci de la meva còpia del
clip de vídeo, no es lliurarà de la que ja està carregada al banc de notícies.
Una vegada que el missatger reculli el paquet de missatges, no podrà encobrir
això, no importa el que em faci.
Ell va
somriure, una simple exhibició de dents.
-L'informe
que vas arxivar ja no existeix –la va corregir cortesament -. Quan arribi el
droide missatger, no hi haurà cap informe en absolut de la infame Kella Rand
sobre aquest incident.
Ella
va arrufar les celles.
-Unes
pulsacions de teclat per aquí, una eliminació d'arxiu per allà... -Ell va
arronsar les espatlles -. No és tan difícil fer desaparèixer un informe. Sobretot
amb l'ajuda d'algú amb els codis d'accés necessaris.
En
Juloff, naturalment. Així que el reporter de l'oficina era qui realment l'havia
traït. D'alguna manera, fer que el seu informe de notícies desaparegués
semblava encara pitjor que haver-la usat com a blanc per als trets del carrer.
- Per
què? -Li va preguntar-. Per què faria això?
-Perquè
és un lleial ciutadà de l'Imperi -va dir Darme rotundament-. Igual que jo. I
cap govern rebel nouvingut va a establir-se a Indu San, o posar els seus dits viscosos
sobre la nostra gent. No mentre tinguem alguna cosa a dir sobre això.
Ella
el va mirar sense comprendre, llavors el per què va encaixar de cop i volta al
seu lloc i tot va cobrar sentit per a ella.
-
D'això tracta tot això? -Li va preguntar.
-Naturalment
-va dir-. I a més està funcionant bé.
I així
era.
Nostler
havia dit que abans d'haver estat expulsat, el govern imperial no havia estat
tan impopular, i la Kella havia vist per si mateixa que l'Imperi encara gaudia
de cert suport, com el del consorci empresarial que tan encertadament havia
sobrenomenat com "imperialistes indu". Donant suport activament a
l'Imperi, els imperialistes guanyaven més crèdits, tant a través de beneficis
extraordinaris obtinguts dels seus propis ciutadans, com contractes i contactes
obtinguts per intercessió Imperial.
Es
tractava d'un grup que clarament adoraria veure desacreditada a la Nova
República. Quina millor manera d'aconseguir-ho que endossar-li un assassinat?
La
Kella va recordar breument l'espantosa escena de la sala del Consell.
-Però,
per què matar Barayel? -Li va preguntar-. Tot indicava que votaria no a
l'aliança.
Darme
va esbufegar.
-Podria
haver-ho fet... o potser no. Sempre va ser un worrt relliscós. Així era millor.
Ella
va intentar una altra tàctica.
-Però,
què passa amb el que vol el poble? Molts d'ells semblaven estar contents que
l'Imperi se n'hagués anat.
- El
poble! -Va dir amb desdeny-. La gent no sap el que és millor per a ells. Baixa
els preus, i seguiran a qualsevol, a qualsevol part. Ells no entenen com
funciona això.
Però
ara, ella sí ho entenia. Igual que l'Imperi que admirava, Darme clarament
pensava en termes de pèrdues i guanys..., aquesta era la seva regla de mesura,
i no el que era correcte i incorrecte. Va obrir la boca per parlar de nou quan
el turboascensor es va aturar bruscament amb una sacsejada, com si li haguessin
tallat sobtadament l'energia. Darme va aclucar els ulls amb ràbia, i va maleir
mentre donava cops al panell de comandaments, tractant després d'obrir la
porta. No va aconseguir res.
La
Kella va mirar l'indicador, que mostrava que estaven detinguts entre dues
plantes. Amb el blàster de la Kella apuntant-la i grunyint "No et
moguis", Darme va extreure de nou el vibro-ganivet, i el va introduir amb
cura per la ranura on les portes s'unien al centre. Quan va aconseguir
separar-les una mica fent palanca, va introduir les seves mans per acabar
d'obrir les portes, deixant al descobert la paret llisa del buit del
turboascensor. Traient el cap pel petit espai, va estudiar la paret fosca i va
grunyir de satisfacció veient una escala de servei al seu abast.
Després
es va tornar cap a ella, amb una brillantor freda als ulls.
Alerta,
la Kella es va ajupir a un costat, però no hi havia cap lloc on anar. Mentre el
raig del blàster la colpejava a la cara i queia a terra, el seu últim pensament
va ser d'agraïment per haver canviat la configuració del blàster de
"matar" a "atordir".
***
Es va
despertar amb una sensació creixent. Quan el seu cervell es va aclarir prou com
per adonar-se que el turboascensor estava una altra vegada en marxa, aquest es
va aturar, i el seu estómac va donar una sacsejada. Lleganyosa, va aixecar el
cap quan la porta forçada es va obrir i un bosc de cames va entrar corrent i es
va agenollar al seu voltant.
-
Kella! Estàs bé? -Va preguntar L'varren, ajudant-la a seure. Encara atordida,
ella va assentir amb el cap i va mirar al seu voltant. A més de dos dels
mateixos agents d’en L'varren, va reconèixer les costures vermelles dels camals
de la seguretat de l'hotel drets just al costat de l'ascensor.
- Van
veure el clip de vídeo? -Va preguntar ella, mirant-lo.
-El
vam veure, i també vam capturar el sospitós -va respondre -. Seguretat el va
atrapar sortint per la força del buit del turboascensor uns pisos més avall. Ha
estat detingut i, espero, serà acusat de l'assassinat d’en Barayel. Gràcies als
teus aguts ulls, el meu ajudant i la Nova República han estat netejats de tota
sospita -va agregar.
La
Kella va somriure dèbilment.
-Només
faig la meva feina, ambaixador.
Les
paraules van semblar ressonar al seu cap, i va sentir una sacsejada sobtada
d'alarma.
-
Quina hora és? -Va preguntar, alliberant un braç de l'agafada d’en L'varren i
va comprovar-ne el cronòmetre. Horroritzada, va veure que eren les 23:54.
Seria massa tard per assolir el droide
missatger?
- On
és el clip? -Va preguntar, lluitant per posar-se dempeus i sortint de
l'ascensor sobre unes cames sorprenentment adormides. L'varren i els agents la
van seguir. El diplomàtic la mirava amb preocupació.
-A la
meva habitació -va dir -. Juntament amb la teva aerocàmera.
- He
de fer un informe completament nou! -Li va dir amb urgència-. El que vaig
gravar abans ha estat eliminat i no hi ha res sobre l'assassinat perquè ho
reculli el droide missatger. Si és que encara no ha arribat.
Va
arrufar les celles ferotgement davant la idea.
Sense
esperar que se li donés permís, va travessar la porta de la suite com una
canonada. Trobant la unitat de comunicacions, va introduir precipitadament la
freqüència d’en Nostler, posant-se a parlar sense preàmbuls quant ell va
respondre.
- El
missatger ha marxat ja?
-Kella,
on ets? -Va exclamar Nostler al seu torn -. Alguna cosa grossa està passant a
l'hotel d’en L'varren. Ho estan precintant, no permeten que entri cap
periodista, però potser...
-Ja estic
dins -el va interrompre amb impaciència -. Robbe. El droide missatger. S'ha
marxat?
- No!
Encara ets a temps per a una actualització -li va assegurar -. Una mica pels
pèls, però descarregaré els seus paquets de missatges abans de pujar els
nostres informes. Encara pots obtenir la primícia, si et dones pressa.
La
Kella va tallar la transmissió i va cridar a la seva aerocàmera, repassant en
la seva ment el que havia de fer a continuació. Obtenir una declaració ràpida
de la policia local, aconseguir algunes cites d'alguns consellers indu, potser
un pronòstic optimista d’en L'varren sobre la votació de demà, fer una ràpida reedició...,
tot a la velocitat de la llum.
Amb un
somriure, va teclejar el codi d'accés al banc de notícies i es va posar a
treballar.
fi
