EPÍLEG
A
la zona comuna del Falcó, Tash es va
asseure enfront de l'oncle Hoole.
—Vaig
pensar que m'havíeu deixat sola —va dir la Tash—. Vaig pensar que tothom havia
estat assassinat. Igual que els meus pares.
No
hi havia la més mínima esquerda en l'expressió usualment ombrívola d’en Hoole.
—Ho
sento, Tash. Mentre no estaves, vaig veure la meva oportunitat d'espiar als
enzeen. Així que em vaig convertir en un d'ells.
—Però,
per què vas esperar tant temps per ajudar-nos? —Va preguntar ella—. Podrien
haver-nos matat.
—Necessitava
saber què estava passant. No vaig poder esbrinar-ho fins que Chood t'ho va
explicar. Et vaig ajudar tan aviat com vaig poder —va explicar el shi’ido.
—De
què et vas assabentar? —va preguntar la Princesa Leia—. Què passava allà?
—No
sé molt més que Tash sobre aquest tema. Però la meva millor conjectura és
aquesta: D’vouran era una espècie d'experiment científic que va sortir
malament. L'Imperi sempre està experimentant amb mutacions i armes biològiques.
Simplement van perdre el control d'aquest experiment. El penjoll era una
espècie d'escut protector. La tecnologia en aquest petit dispositiu havia de
ser increïble. Tant de bo hagués pogut estudiar-ho —va dir Hoole.
—Bé,
podria no haver funcionat molt bé —va assenyalar Zak—. Tots els científics
havien desaparegut. Van haver d'haver estat devorats.
—Devorats?
—va preguntar Hoole—. És igual de probable que els creadors simplement
abandonessin el seu projecte i el deixessin a la seva sort. Encara poden estar
en alguna part.
Tash
va recordar el somriure maligne d’en Chood.
—I
els enzeen?
—Paràsits,
com tu i Devé vau endevinar. S'alimentaven de D’vouran i D’vouran els permetia
sobreviure, sempre que atraguessin més menjar.
—Com
van arribar allà? —va preguntar Zak.
—Tal
vegada es van estavellar intentant aterrar com Bebo —va suggerir Tash—, però al
planeta no li agradava el seu sabor.
—Potser
—va reflexionar Hoole—. Però em temo el pitjor. Crec que els qui fossin els
responsables de la creació de D’vouran també van crear als enzeen per vigilar i
alimentar al planeta. Algú està utilitzant la ciència per crear mutants.
Luke
Skywalker va fer la pregunta que rondava la ment de tots.
—Llavors,
els qui estan darrere d'aquests experiments, què estan tractant de fer?
—No
puc estar segur —va respondre Hoole—. Però tinc la intenció de trobar-los.
Una
vegada més, Tash va recordar les paraules d’Smada, i es va preguntar per què
Hoole volia trobar aquests misteriosos científics; per capturar-los, o per
unir-se a ells? Va decidir vigilar-lo de prop.
En
veu alta, Tash va dir amb gratitud:
—Bé,
qualssevol que ho creessin, per fi el seu experiment ha acabat. D’vouran s'ha
anat, i mai molestarà a ningú més.
A
anys llum de distància, en els confinis de la Vora Exterior, en una zona de
l'espai ignorat tant per l'Imperi com per l'Aliança Rebel, una nau de
passatgers sotraguejava a través de l’hiperespai, portant als miners d'un camp
d'asteroides de tornada al seu planeta d'origen.
Per
a sorpresa del pilot, la nau de passatgers de sobte va sortir de l’hiperespai
amb una sacsejada. El pilot va comprovar els seus instruments, i una vegada que
va estar segur que la seva nau estava en bon estat, es va adonar que s'havien
quedat en òrbita al voltant d'un bell planeta blau-verdós.
—És
estrany —va murmurar—. Mai l’he vist anteriorment en les cartes...
FI
