3
L'alba
va trobar a la Tenel Ka al cim de la Gran Piràmide, on estava preparant-se per
iniciar la seva nova rutina d'exercici. Després d'haver recollit la seva
ondulada cabellera castanya vermellosa en unes quantes trenes el més senzilles
possible, la Tenel Ka va anar distenent cada múscul amb lenta i deliberada
eficiència. La seva malla feta amb pells de llangardaix era encara més succinta
que la seva cuirassa habitual, per tal que no restringís els seus moviments.
Les lluents escates blavoses ondaven amb cada flexió dels seus músculs.
Descalça
sobre les velles pedres, marcades per les inclemències del temps, amb les que
havia estat construït el temple, la Tenel Ka va alçar les mans cap al cel i va
anar estirant primer un braç i després l'altre. Podia sentir com el seu cos
començava a estar preparat per entrar en acció mentre la jungla que s'estenia
al seu voltant floria amb les olors i sons del dia que anava clarejant a poc a
poc. Una suau brisa va agitar les fulles i la Tenel Ka va fer profundes
inspiracions d'aire, permetent que la seva ment es concentrés en el que havia
de fer. Convertiria la seva nova rutina d' exercicis en una activitat tan
rigorosa com les taules calistèniques que el Mestre Skywalker executava cada
matí.
La
Tenel Ka havia quedat una mica sorpresa davant la seva primera reacció a la
instrucció que construïssin les seves espases de llum impartida pel Mestre Jedi.
Malgrat l'intens orgull que sentia sabent que aviat començaria a ser
ensinistrada per les autèntiques batalles, la Tenel Ka no havia acollit amb
molt grat la implicació que, en certa forma, seria jutjada sobre la base de
l'arma amb la qual combatria.
Una
estona abans la Tenel Ka havia escalat el Gran Temple usant únicament el seu
ganxo, el seu fibrocable i els seus músculs. La jove es va preguntar si el
guerrer que empunyava l'arma no era molt més important que l'arma mateixa. La
Tenel Ka era capaç de derrotar qualsevol enemic fins i tot si l'arma que
sostenia era un simple pal en comptes d'una enlluernadora espasa de llum.
Quan
es va sentir finalment en forma, la Tenel Ka va alçar la vara de fusta d'un
metre de longitud que havia portat fins al cim del temple. Després va passar
mitja hora practicant el llançament de la vara a l'aire per agafar-la al vol
quan queia, alternant la seva mà esquerra amb la dreta i fent-ho primer amb els
ulls oberts i després amb els ulls tancats. Després va canviar l'exercici, i va
estar fent girar la vara de fusta sobre el seu cap per saltar per sobre d'ella
quan passava sota els seus peus.
La
transpiració va començar a brillar sobre el coll i el front de la Tenel Ka, i
quan va passar al següent repte les gotetes de suor ja lliscaven al llarg de la
seva columna vertebral. Finalment, quan es va quedar convençuda que els seus
reflexos estaven tan impecablement afinats com desitjava, va agafar un extrem
de la vara amb les dues mans com si fos una espasa de llum i va començar a fer
exercicis d'esgrima.
Després
d'una hora d'aquells exercicis, la Tenel Ka va estar preparada per a una
activitat física encara més esgotadora. La jove guerrera va respirar fondo i va
baixar corrent per l'empinada escalinata exterior de la piràmide fins a arribar
al nivell del sòl, i un cop allà va començar la seva quotidiana carrera de deu
quilòmetres.
La
brisa era com una carícia fresca sobre la cara mentre corria. La Tenel Ka va
abaixar la vista i va examinar els seus esvelts i musculosos braços i les seves
llargues i resistents cames, gaudint al màxim la sensació de control absolut i
moviment lliure de tota restricció. Va començar a córrer més de pressa, i es va
sentir molt complaguda comprovant que els seus músculs eren àmpliament capaços
de respondre a les exigències que els hi presentava.
-Sí
-va decidir la Tenel Ka -. El que importa és el guerrer, no l'arma.
Després
del seu cinquè dia d'exercicis intensius per deixar les seves capacitats tan
implacablement agusades com el tall d'una navalla, la Tenel Ka va pensar que ja
estava preparada per començar a construir l'empunyadura de la seva espasa de
llum personal. Amb la pell encara lluent a causa de la transpiració acumulada
durant els seus exercicis matinals, la Tenel Ka va decidir nedar una estona a
les càlides aigües del riu de la jungla mentre reflexionava sobre la seva
pròxima tasca.
Mentre
es treia la malla que usava per exercitar-se i es submergia amb gràcil
confiança en la veloç corrent, la jove guerrera va anar pensant en els molts
materials que tenia a la seva disposició per fer l'empunyadura de la seva
espasa de llum. La Tenel Ka era una excel·lent nedadora, i la insistència de les
seves dues àvies havia fet que s’entrenés tant a Hapes com a Dathomir. Que ella
recordés, aquesta va ser una de les poques vegades en què les mares dels seus
progenitors havien arribat a posar-se d'acord en alguna cosa.
L’Augwynne
Djo, mare de la Teneniel Djo i àvia materna de la Tenel Ka, s'havia encarregat
personalment d'ensenyar-li a nedar, dient que els caçadors i guerrers més forts
eren aquells que no podien ser detinguts per un simple llac o riu. La Ta'a
Chume, per la seva banda, matriarca de la Casa Reial de Hapes i mare del
príncep Isolder, el pare de la Tenel Ka, li havia ensenyat a nedar com una
defensa més contra els assassins o segrestadors. De fet, en una ocasió la seva
àvia paterna havia escapat a un intent d'acabar amb la seva vida saltant d'un
lliscant aquàtic a un llac i nedant fins a la riba per sota l'aigua, amb el
resultat que els que havien intentat assassinar-la van suposar que s'havia
ofegat.
La
Tenel Ka va treure el cap de les aigües del riu, es va omplir els pulmons
d'aire i va començar a avançar llit amunt en contra del corrent. Nedar en
aquesta direcció resultava bastant difícil, però la jove va utilitzar tota la
força extra que havia adquirit durant el seu recent entrenament amb l'espasa de
llum..., la qual cosa va fer que tornés a concentrar-se en la nova tasca a la
qual havia d'enfrontar.
Suposava
que podia crear l'empunyadura de la seva espasa de llum a partir d'un tros de
canonada metàl·lica o fins i tot tallar una branca d'alguna fusta dura, atès
que una espasa de llum desprenia molt poca calor. Però, sense que pogués
explicar per què, no li semblaven els materials adequats per a ella.
La
Tenel Ka es va impulsar cap endavant amb llargues i gràcils braçades, i va anar
mantenint un ritme fluid i regular. Esquerra. Dreta. Esquerra. Dreta.
La
pedra seria massa difícil de modelar, i pesaria massa per als seus propòsits.
La Tenel Ka necessitava alguna cosa adequada a la imatge d'una guerrera de
Dathomir. Es va imaginar l'orgullosa silueta de l’Augwynne Djo, vestida amb
pells de rèptil i amb un casc cerimonial en el seu cap, cavalcant sobre un
rancor domesticat. La doma d'aquelles ferotges bèsties era un símbol excel·lent
del coratge del seu poble, aguerrit per la duresa de la vida a l'aire lliure,
ja que els enormes animals tenien una força enorme i les seves esmolades urpes
eren mortíferes.
La
Tenel Ka va deixar que el seu cos s'enfonsés per sota de la superfície del riu
i va començar a utilitzar un nou estil de natació, i llavors va recordar que
feia uns anys s'havia quedat amb dues dents del rancor favorit de la seva àvia
quan l'animal va morir. No eren ni de bon tros les dents més grans del rancor,
però totes dues tenien la mida i la forma ideals per servir d’empunyadura a una
espasa de llum...
Una
setmana després, la Tenel Ka va estudiar la seva obra amb justificat orgull i
va afegir una osca més al complex dibuix que havia tallat sobre la seva dent de
rancor.
En
Lowie, que estava assegut davant d'ella en la petita cabina del saltacels T-23,
es va girar i li va rugir una pregunta. La Tenel Ka va esperar en silenci fins
que TM2 es va encarregar de traduir-la-hi.
-
L'amo Lowbacca desitja saber si té alguna preferència pel que fa al volcà on
espera trobar vidres.
La
Tenel Ka va contemplar la verdor del dosser de la jungla que fluïa ràpidament
per sota d'ells.
-Pots
triar el que vulguis -va dir.
En
Lowbacca va emetre un curt i sec lladruc.
-A
l’amo Lowbacca li és igual -li va explicar TM2 -. Ja ha unit tots els
components que té intenció d'utilitzar per a la seva espasa de llum. La fase de
construcció primària del seu instrument ha acabat, i ara només li queda fer els
últims ajustos i retocs.
La
Tenel Ka va parpellejar, sorpresa no només davant la longitud de la traducció
proporcionada per TM2 després de com de breu que havia estat la rèplica d’en
Lowbacca, sinó també davant la revelació que en Lowbacca, i potser també en Jacen
o la Jaina, li portaven tanta davantera. Bé, llavors hauria de donar-se pressa
per trobar el que havia vingut a buscar allà i muntar la seva espasa de llum
sense més dilacions.
-
Anem al volcà més proper... - Va dir, i va estendre el braç i va assenyalar amb
la mà-. Allà. Et presento les meves disculpes -va afegir després en un to una
mica sec, perquè tenia la sensació d'haver-se posat en ridícul demanant a Lowbacca
que la portés fins al lloc on necessitava anar -. No t'hauria molestat amb la
meva petició si hagués sabut que la teva espasa de llum ja gairebé estava
acabada.
El
wookiee va grunyir i va moure una mà coberta de pelatge color canyella per
indicar que això no tenia cap importància.
-
L'amo Lowbacca vol assegurar-li que no li ha causat la més mínima molèstia -va
intervenir TM2 -. Han transcorregut molts dies des de l'última vegada en què va
gaudir de la solitud i la meditació en la jungla, i li encanta tenir
l'oportunitat de ser-li útil d'aquesta manera.
El
wookiee va deixar anar un esbufec i va colpejar l’altaveu
del diminut androide traductor amb la punta d'un dit.
-
Oh... Bé, el que volia dir és que l'amo Lowbacca tenia intenció de prendre’s un
descans de tota manera -es va afanyar a corregir TM2 -, i que s'alegra de poder
ser-li útil.
El
jove wookiee va emetre un sorollós esbufec, però va acceptar
aquella traducció.
En
Lowbacca va posar el saltacels T-23 sobre una zona de sorra volcànica piconada
que s'estenia entre el començament de la jungla i la base d'un petit volcà.
Després que en Lowbacca bordés unes quantes paraules, TM2 va començar a parlar.
-
Quan hagi completat la seva recerca, i tant si ha tingut èxit com si no, només
cal que torni al T-23. L'amo Lowbacca i jo vigilarem el sòl des de les copes
dels arbres per veure-la arribar.
La
Tenel Ka va assentir amb una breu inclinació de cap.
-
Entesos -va replicar -. Gràcies.
Després
va girar sense dir ni una paraula més i va començar a pujar pel pendent que
portava fins al volcà.
Tots
els volcans dels voltants de l'Acadèmia Jedi portaven força temps sense fer
erupció, però encara hi havia circells de fum blanc brollant del cim d'aquell.
La Tenel Ka va anar avançant per entre les roques negres de vores molt esmolades
del perímetre i no va trigar a trobar un tub de lava que s'estenia cap al nucli
del volcà, tal com havia esperat.
Una
penetrant olor sulfurosa omplia l'interior del túnel, que estava bastant calent.
La Tenel Ka va treure una vareta lluminosa de la mida d'un dit d'una bossa que
penjava del seu cinturó i la va activar perquè il·luminés el seu camí. La negra
sorra cristal·lina cruixia sota els seus peus i brillava amb un miler d'intenses
guspires reflectint la llum de la seva vareta lluminosa. La Tenel Ka va seguir
avançant, i el sòl sorrenc es va convertir en una roca dura d'aspecte tan
vidriós com l'obsidiana. El corredor rocós irradiava una fantasmagòrica
claredat vermellosa per davant d'ella, i la calor va començar a tornar-se
asfixiant.
De
tant en tant sentia un rugit ofegat, com si el mateix volcà estigués respirant
profundament en el seu somni. Els murs de pedra que s'alçaven al seu voltant
van anar adquirint un aspecte esquerdat i irregular. Algunes de les fissures
més grans anaven des del sòl fins al sostre i deixaven escapar bafarades d'un
acre vapor blanc, però la Tenel Ka no va veure cap vidre incrustat en elles.
El
tub de lava continuava en un interminable serpenteig. La Tenel Ka estava començant
a esgotar les seves reserves de paciència, i ja havia decidit tornar sobre els
seus passos, quan va girar una última cantonada i es va ensopegar amb una
abrasadora onada de calor. Havia trobat el que estava buscant.
-
Ah! -va dir -. Justa la fusta.
No
podria suportar aquella calor durant molt de temps, però havia de córrer el
risc. Al terra del túnel hi havia una enorme llosa de lluent pedra negra que
s'havia desprès d'una esquerda a la paret del túnel. Ondulacions d'aire
reescalfat ballotejaven en la penombra davant de la Tenel Ka. Rierols de
transpiració van lliscar pel seu front i se li van ficar als ulls, fent que ho
veiés tot borrós. Així i tot, la Tenel Ka no podia deixar de veure les masses
de lluents cristalls punxeguts embolicats en una boirina de claredat que
creixien sobre la llosa trencada.
La
roca que l'envoltava estava massa calenta per poder ser tocada, i la Tenel Ka
va haver de treballar de pressa. Sostenint la vareta lluminosa entre les seves
dents, va treure un trosset de pell de llangardaix de la borsa que penjava del
seu cinturó, va embolicar uns quants cristalls amb ella i després va usar el
seu garfi d'escalada per colpejar-los amb molta cautela fins que va aconseguir
desprendre'ls de la massa principal.
La
Tenel Ka va guardar els vidres, encara embolicats en la seva pell de
llangardaix protectora, dins la petita bossa del seu cinturó i després va anar
al trot cap a la boca del túnel. Va alçar la vareta lluminosa per sobre del seu
cap i va obrir els llavis per emetre un udolant crit de triomf que va escampar
els seus ecos per tota la longitud del túnel de lava.
La
Tenel Ka va entrar a la seva habitació i es va asseure davant d'una tauleta de
fusta amb els components de la seva futura espasa de llum escampats davant seu.
Tot el que necessitava per muntar la seva arma hi era: connexions, vidres, la
placa de cobertura, una font d'energia, una lent de centrat i l'empunyadura
tallada a partir d'una dent de rancor.
Va
passar el tou d'un dit sobre la complexa escena de batalla que havia tallat en
la superfície ivoriana de l'empunyadura de la seva espasa de llum. El resultat
final havia estat encara millor del que esperava quan va començar la seva tasca
de tallat.
Després
d'haver tornat de la seva recerca de vidres, la Tenel Ka havia recobert la dent
de rancor amb una pasta feta de sorra negra humitejada que havia recogit del
sòl del túnel de lava. Quan va fregar i polir la dent fins a fer que brillés
amb una suau claredat llustrosa, els pigments de la sorra fosca ja havien tacat
cada superfície de les seves talles, fent que totes les línies acuradament
traçades destaquessin amb un marcat relleu. La dent de rancor així adornat era
una peça esplèndida, digna d'una autèntica guerrera.
Un
badall de cansament satisfet va escapar dels seus llavis quan la Tenel Ka va
començar a ajuntar els components seguint les instruccions donades pel Mestre
Skywalker. Després va arrufar el nas quan va veure que la cavitat de la dent de
rancor no era prou gran per contenir tots els vidres que havia esperat introduir-hi.
La Tenel Ka va tornar a arrufar el nas quan, després d'una inspecció més atenta,
va veure que cadascun dels seus vidres nebulosament resplendents tenia una
diminuta tara. Va reprimir un altre badall i va moure el cap amb resignació.
Bé, en realitat les seves opcions eren bastant limitades... No hi havia
disposat del temps necessari per examinar els vidres amb més deteniment al
cremador tub de lava, i ja era massa tard per anar a la recerca d'un altre grup
de vidres.
La
Tenel Ka va pensar en les dues últimes setmanes, i va recordar tots els
exercicis i l'intens ensinistrament a què s'havia sotmès. Els seus reflexos
eren tan veloços com el raig, i les seves capacitats i sentits havien estat
agusats fins a aconseguir la incontenible eficiència d'un làser. La jove
guerrera va arronsar les espatlles, intentant afluixar el nus de tensió produït
pel cansament que s'havia anat infiltrant en la seva esquena. Hauria d’arreglar-se
amb el que tenia a mà. Després de tot, en última instància el veritable factor
determinant de la victòria era el guerrer i no l'arma.
La
Tenel Ka va assentir per a si mateixa mentre agafava l'empunyadura de l'espasa
de llum i començava a introduir els diferents components dins d'ella.
