Romanent (i Ep)

Anterior

Epíleg

Dos dies després, en Luke contemplava des de la cabina de l'Ombra de Jade com l'exèrcit imperial s'agrupava per a la missió en el Nucli. Una avançada havia localitzat la rereguarda d'en B'shith Vorrik i en Pellaeon estava impacient per aprofitar el seu avantatge i fer retrocedir encara més als yuuzhan vong.

-Necessita un escorta per a la seva missió a les Regions Desconegudes -va dir en Pellaeon des del pont del Dret de Comandament, amb la seva imatge apareixent en miniatura a l'holoprojector que hi havia entre en Luke i la Mara.

-Som capaços de cuidar-nos sols, almirall -va dir la Mara.

-Considerin-lo un gest. Un acte polític més que no militar.

-Un gest d'unitat?

En Pellaeon va assentir.

-Alguna cosa així.

La Mara va grunyir descontenta.

-Què és el que té en ment exactament?

-La capitana Yage ha ofert voluntàriament els serveis de l'Enviduadora, i jo li he donat la meva aprovació. És un dels millors oficials que tinc. Els hi donarà suport quan el necessitin, però els hi  asseguro que no s'interposarà en el seu camí. Poden comptar amb la seva discreció.

En Luke sabia que la Yage era una bona elecció; havia demostrat ser pragmàtica i de ment oberta.

-No sabem a què ens enfrontem -va dir-, així que no insistirem a rebutjar l'oferta.

-Mai se sap -va dir en Pellaeon, somrient-. Potser un dia fins i tot s'alegrin d'haver acceptat.

En Luke li va tornar el somriure.

-Ha aconseguit la informació de la Moff Crowal?

-L'he aconseguit. La transmetrem dins d'un moment als seus ordinadors de navegació. Ha supervisat nombroses missions d'exploració a les Regions Desconegudes, en algunes de les quals es va contactar amb altres civilitzacions. Un dels seus etnòlegs és aficionat a les religions comparades i ha deixat constància de diversos mites i llegendes presents en diverses cultures. Una de les llegendes més interessants és la d'un planeta vagabund que apareix per poc temps en els sistemes i fuig quan se li acosten. S'assembla això una cosa a la que poden estar buscant?

No tenien descripcions de Zonama Sekot fora del que li va explicar la Vergere a Jacen, però sabien que podia moure's per voluntat pròpia, emprant enormes motors hiperespacials instal·lats a les profunditats de la seva escorça i alimentats pel nucli del planeta. En Luke dubtava que hi hagués dos planetes així en la galàxia.

-Pot dir-nos on se'l va veure per última vegada?

En Pellaeon negà amb el cap.

-Em temo que només tenim llegendes. Però puc dir-li d'on procedeixen aquestes històries. Atès que no és una faula universal, almenys podran establir alguna mena de ruta.

-Això podria valer -va dir la Mara, mirant al Luke per sobre de l'holograma-. Si aconseguim suficient informació d'aquest tipus, podrem deduir on ha estat.

-I què passarà quan el trobin? -va preguntar el gran almirall-. Si les llegendes són certes, tornarà a marxar.

-Això és una cosa a la que caldrà enfrontar-nos quan arribi el moment -va dir en Luke-. Si arriba aquest moment, és clar.

-En qualsevol cas, sembla que estaran molt ocupats -va dir en Pellaeon.

-No més que vostè, convencent a Vorrik perquè no s'acosti als seus mons -va dir en Luke.

-Això serà fàcil comparat amb enfrontar-se a certa princesa per dir-li que l'Imperi ha canviat d'opinió.

-No parlarà amb la Leia -va dir en Luke-. En aquest moment està ocupada amb altres coses.

Quan les comunicacions es van normalitzar després de l'atac, havien rebut un breu informe sobre les activitats de la seva germana a Galantos. Li preocupava la manera com els yuuzhan vong començaven a ocupar-se d'amenaces menors en els marges del seu territori, prescindint de com de controlat que tinguessin el centre. Si el centre queia, la perifèria seguiria podent sofrir greus danys abans que pogués eradicar-se el perill.

-Llavors, un dels seus amics Jedi -va dir en Pellaeon-. Estic segur que tindran controlada la situació a Mon Calamari.

-Tampoc amb els Jedi -va tornar a corregir-lo en Luke-. Aquesta vegada anem a quedar-nos al marge de la política. He arribat a la conclusió que la Força és millor guiant individus, en comptes de nacions, siguin com siguin de grans. Les forces que indueixen a la cèl·lula a créixer no són apropiades per al conjunt de la planta, i poden resultar fins i tot destructives. L'última cosa que volem és un altre Palpatine.

-Crec que és un gest intel·ligent -va dir en Pellaeon-. Però, amb qui hauré de parlar, doncs?

-Amb el Cap d'Estat Cal Omàs. O amb el comandant suprem Sien Sovv.

-El mateix Sovv que us va costar Coruscant?

-Aquesta reputació és immerescuda, com ell mateix s'ha encarregat de provar -el va defensar en Luke-. I en cas de ser-ho, necessitem algú com ell perquè ens porti a la victòria adequada. Només qui s'ha enfrontat a perdre-ho tot pot comprendre a un enemic derrotat.

Aquesta vegada en Pellaeon va riure.

-Skywalker, es torna vostè més perillós amb els anys. Espero no ser aquí per veure com és quan tingui la meva edat.

-oOOOo-

Quant l'Ombra de Jade va recarregar les armes i la capitana Yage es va situar al seu costat per a coordinar la sortida, en Luke va donar un passeig per estirar les cames i trobar-se amb Jacen. En passar per la sala de passatgers va veure la Tekli i la Saba jugant als daus. A ulls humans, les cares dels daus semblaven negres sobre negres, però podien veure's bé en l'infraroig i les dues veien bé en aquest espectre. Hi havia una forta olor a la sala, reflex del fet que allà hi havia massa gent des de feia massa dies. En anar amb l'Enviduadora en Luke esperava que tindrien més oportunitats d'estirar les cames durant el llarg viatge que els esperava. Els hi va somriure en passar, i estava a punt de sortir quan el va detenir la Saba.

-Meztre Zkywalker? -va dir ella, aixecant-se.

-Sí, Saba?

-Aquezta... -va començar a dir amb una cosa semblada a l'embaràs per la manera com les seves urpes esgarrapaven el sòl metàl·lic de la nau. Les escletxes verticals dels seus ulls van pestanyejar abans que pogués tornar a parlar. I llavors, amb reposada sinceritat va dir-: Aquezta z'alegra de poder participar en aquezta mizzió.

Ell va somriure amablement.

-Aquest també s'alegra que hagis vingut, Saba. El que vas fer amb la nau esclavista ha fet més per millorar la nostra reputació entre els imperials que qualsevol cosa que pogués fer jo.

-Una bogeria, va dir el gran almirall Pellaeon que era.

-És que estem bojos -li va tocar a l'espatlla i va sentir que els gruixos músculs es tibaven sota les escames-. Considera'ls recordats.

Ella va assentir.

-I la cacera continua.

La Tekli li va fer un senyal a la Saba perquè continués amb el joc. La barabel va tornar a agenollar-se, va agafar els daus amb la seva enorme força i els va tirar a terra de la coberta. En Luke les va deixar allà, alegrant-se que tan improbable parella hagués pogut entaular una amistat mútua.

Un cop es va tancar la porta de la sala de passatgers, en Luke va buscar en la proximitat immediata de la Força alguna indicació d'on podia estar Jacen. Va sentir al seu nebot en les profunditats de la nau, de fet en el lloc més allunyat de la resta de la tripulació en què es podia estar sense sortir de l'Ombra de Jade. Va pensar que en Jacen voldria alguna intimitat, i la hi concediria quan s'assegurés que estava bé. Només va sentir veus quan va girar la cantonada on els acoblaments energètics es creuaven amb la sortida del reactor, donant-se compte llavors que en Jacen no estava sol. Tres passos més i va presenciar una escena que el va parar en sec, més per embaràs que per una altra cosa.

En Jacen i la Danni Quee estaven drets molt a prop l'un de l'altre, al costat d'una escotilla oberta. La Danni li tocava suaument la galta i li deia alguna cosa en veu baixa i to íntim. Afortunadament, en Luke no podia sentir el que es deien, però el sol fet de veure'ls ja era bastant dolent en el que al Jacen i la Danni es referia. Va intentar retrocedir en silenci pel passadís abans de ser vist, però ja era tard.

En Jacen alçar el cap i la Danni es va tornar per seguir la seva mirada. Ella va apartar la mà precipitadament quan es van separar. Ningú va parlar durant uns incòmodes segons, i ningú es va mirar als ulls.

-Estic segur que la Mara sabria dir alguna cosa apropiada en un moment com aquest -aventurà en Luke en l'incòmode silenci.

En Jacen va assentir.

-Probablement alguna cosa sobre que no pot esperar intimitat en una nau estel·lar.

-Me n'aniré.

-No -va dir la Danni de pressa-. De veritat. No passa res. -Es va apartar els cabells i va somriure, assenyalant l'escotilla oberta-. Ja comprovarem en un altre moment aquest bloquejador energètic solt, si vols.

En Jacen va assentir una vegada, i la Danni va passar al costat d'en Luke sense dir una altra paraula, deixant que els dos homes parlessin.

-Ho sento -va dir en Luke quan ella es va haver anat-. No tenia ni idea que...

-No, no passa res -el va interrompre en Jacen. Se sentia incòmode amb la situació i va apartar la mirada per tancar l'escotilla amb un suau empenta i després va estrènyer els cargols que la mantenien tancada. Per un moment va mantenir la cara apartada, però quan per fi es va tornar en Luke va poder veure que somreia-. En realitat, pot ser que em fessis un favor. No sóc molt bo en aquest tipus de coses.

-De veritat? -va dir en Luke-. Em sorprens.

-De fet, sóc espantós.

-Llavors, em temo que ho has heretat del costat matern de la família -va dir en Luke-. I aquí m'incloc jo.

-Doncs a tu sembla haver-te anat molt bé, oncle.

-Ep, millor que bé. Però per a això vaig necessitar cometre molts errors pel camí. Fer funcionar una relació és gairebé impossible sense que la gent com jo es fiqui pel mig. No hi ha res segur en això, les regles s'inventen pel camí i poden canviar sense previ avís -va somriure-. Creu-me quan et dic que fa que resulti fàcil ser un Jedi.

-Potser per això els antics Jedi mai es van casar ni tenir fills -va dir en Jacen.

-Pot ser -En Luke va pensar en el seu fill, tan lluny i, amb sort, fora de perill-. Espero que en Ben sigui més llest que el seu pare en aquestes coses. O almenys més perspicaç.

-No estic segur que això sigui possible -va dir en Jacen, després d'acabar de tancar l'escotilla.

Content que el seu nebot no li guardés rancor per la seva intrusió, en Luke li va donar un copet a l'esquena i el va guiar de tornada a la cabina. La Danni es va esforçar per semblar despreocupada quan van passar al costat d'ella, i en Jacen les hi va arreglar per posar-se vermell només lleument. La Mara els va mirar quan van entrar.

-Per què has trigat tant?

-Ens vam entretenir parlant -va dir en Luke.

La seva dona li va arrufar les celles, però llavors va obrir molt els ulls en adonar-se'n. Va estudiar al seu nebot mentre aquest es deixava caure al seient del navegador. Si ell es va adonar del seu escrutini, però va fer com si res. En comptes d'això, va mantenir la vista en la pantalla dels sensors anteriors, estudiant les naus que tenien al voltant.

-Una escorta imperial -va dir amb una rialleta-. Qui ho hauria cregut possible?

-Vivim dies estranys -va dir en Luke, situant-se al seu costat, al seient del copilot.

L'Enviduadora era visible a la pantalla com una icona sòlida acompanyada de diverses formes petites que anaven aterrant a poc a poc en ella. En Pellaeon havia estat fidel a la seva paraula i una mica més. No només els acompanyaria la fragata, sinó també un esquadró de caces TIE. Havia sentit rumors que els cervells droides del Trencalòs Braxant també s'havien presentat voluntaris per tornar a servir amb Jacen, però se'ls havia rebutjat. El castigat dreadnaught necessitava un temps en dic sec per poder ser apte per a vols prolongats.

La Mara semblava a punt de dir alguna cosa quan els hi va arribar un missatge subespacial, cobrant titil·lant vida a l'holoprojector.

Davant d'ells va aparèixer una imatge plena d'estàtica d'en Han, amb la Leia al seu costat.

-Hola, noi -va dir en Han alegre, amb una comissura de la boca aixecada en aquell somriure que en Luke havia arribat a conèixer tan bé amb els anys.

-Va tot bé? -va preguntar la Mara.

-Espatarrantment -va respondre en Han. Hi havia certa distorsió en la veu, i la imatge perdia cohesió, però la qualitat era excel·lent donada la llarga distància-. Se'ns va ocórrer fer-vos una trucada abans de sortir. Qui sap quan podrem tornar a parlar després d'avui?

En Luke va forçar un somriure tranquil·litzador, combatent la sobtada aprensió que sentia pel seu viatge. Les Regions Desconegudes eren grans i contenien centenars de milers d'estrelles. Era impossible saber quant trigarien a trobar Zonama Sekot, però sabia que necessitarien molta sort i una gran fe en la Força per trobar un sol planeta entre tants.

-Espero que aviat -va dir.

-A on us dirigiu? -va preguntar la Mara als borrosos hologrames.

-Bakura -va dir la Leia.

-Bakura? -l'aprensió d'en Luke va variar i es va centrar immediatament.

-Ei, tranquil -va dir en Han-. Que tampoc anem sols. Tenim a l'Orgull de Selònia cobrint-nos les espatlles. Estarem bé, nen.

En Luke va tornar a somriure, i aquesta vegada li va ser més fàcil, encara que la idea que trobessin problemes a Bakura li posava la pell de gallina. La gent adequada es dirigia a arreglar aquests problemes, en cas que hi hagués algun problema.

-Espero que tingueu més sort que amb els yevetha. Com està la Tahiri?

-Ella diu trobar-se bé -va dir la Leia-. Va tenir un episodi a Galantos, però sembla haver-se recuperat. Igual necessita una mica més de descans, per poder tornar a ser normal.

La Leia es va apartar llavors, com si alguna cosa requerís la seva atenció. Uns segons després tornava a estar amb ells.

-Acaben d'informar-nos que el Selònia està a punt de marxar -va dir-, així que ens hem d'acomiadar.

-Molt bé -va dir la Mara-. Nosaltres també estem a punt de sortir.

-Cuida't, Luke -va dir en Han amb el seu mig somriure fanfarró.

-I tu, amic meu -va dir en Luke-. Adéu, Leia.

-Adéu, Luke -va dir la seva germana-. Que la Força us acompanyi a tots.

La Mara es va acomiadar amb la mà. La imatge espurnejà i va desaparèixer, i el silenci va tornar a omplir la cabina. En Luke es va recolzar en el seu seient amb un sospir cansat.

-Luke? -va dir la Mara-. Què passa?

-No estic segur. Aquests comiats m'han semblat... diferents, no sé en què.

La seva dona va posar una mà sobre la d'ell.

-Tornarem a veure'ls molt aviat. Et sentiràs millor quan ens posem en marxa.

La seva mà va abandonar la d'ell i es va unir a la seva companya en els comandaments, mentre completava les comprovacions prèvies a l'enlairament. En Luke va somriure davant les seves paraules d'ànim, però no l'havien convençut. Li preocupava alguna cosa, però no aconseguia situar-la. Va ser la menció de Bakura? O la mirada de la Leia quan va preguntar per la Tahiri?

«Potser necessita una mica més de descans havia dit la Leia-, per poder tornar a ser normal».

Tornar a ser normal, no recuperar la normalitat. I no havia parlat de la Tahiri amb la Leia abans de sortir. L'instint li deia que no hi havia res del que preocupar-se a la llarga, però la Leia semblava preocupada.

No sabia quina conclusió treure d'això. Probablement, la seva inquietud provenia d'haver vist abans un holograma d'en Ben, dur recordatori que el seu fill estava creixent molt de pressa a milers d'anys llum de distància, mentre ell viatjava en una missió demencial per trobar una cosa que pot ser que no existís. Només podia aferrar-se a l'esperança que la Vergere sabia el que deia. Perquè de ser així, estava en joc molt més que el benestar d'en Ben.

Pel comunicador els hi va arribar la notícia que l'últim dels caces TIE acabava d'atracar a l'Enviduadora.

-Estem a punt per quan diguin alguna cosa -va dir la Mara, tornant-se després cap a ell-. R2 ha traçat un rumb cap a un planeta anomenat Yashuvhu -la molt viatjada unitat R2 d'en Luke va xiular la seva confirmació des del seu lloc darrere d'ells-. Els especialistes en primer contacte de l'Imperi el qualifiquen com a no hostil, i la nostra especialista en religions comparades diu que és un dels planetes que han sentit parlar de Zonama Sekot.

-La nostra especialista? -va repetir en Luke.

La Mara se'l va quedar mirant.

-La Doctora Soron Hegerty. Saps que ve amb nosaltres, oi?

En Luke va arronsar les espatlles.

-Mai he sentit a parlar d'ella, la veritat.

-Ha vingut des de Val VII especialment per aconsellar-nos sobre el folklore local que podria ajudar-nos a trobar Zonama Sekot. La capitana Yage em va assegurar que estaves al corrent.

Es van quedar mirant-se abans que en Luke trenqués a riure.

-Em sembla que algú intenta manipular els extrems per arribar al centre -va dir-. Tot i així, això impedirà que el viatge resulti avorrit, no creus?

La Mara no va somriure, però ell va poder veure que la diversió apuntava als profunds ulls verds de la seva esposa.

-L'Enviduadora està a les seves ordres -va dir la capitana Yage, una vegada que els motors d'hiperimpuls de la fragata van passar per la seqüència d'escalfament prèvia-. El rumb està programat, tots els sistemes en verd. Quant doni l'ordre, Mara.

Aquesta mirà al Luke, que va assentir. Va transmetre l'ordre i en Luke es va recolzar en el seient del copilot, sense tenir res a fer mentre l'R2-D2 i ella estiguessin als controls. Les estrelles que tenien davant eren lluminoses i massa nombroses per poder comptar-les. En alguna part d'aquest llunyà firmament hi havia un únic món que podria ser clau per acabar la guerra amb els yuuzhan vong.

«Anem a trobar-te, Zonama Sekot -va pensar per a ell-. Siguis on siguis, et trobarem...»

Els motors van accelerar i les estrelles es van estirar fins a tornar-se línies quan l'hiperespai els va embolicar. Tornaven a estar de camí.

FI

Continuarà...

Romanent (XX)

Anterior

XX

Quan el gran almirall Pellaeon va organitzar una breu reunió al pont del destructor estel·lar Dret de Comandament vint-i-quatre hores estàndard després de la batalla de Borosk, a ella van assistir tots els Moff supervivents, juntament amb els almiralls i oficials de l'exèrcit que no estaven defensant l'Imperi dels yuuzhan vong que es batien en retirada. Jacen va estar d'acord amb Pellaeon en què hi hauria un breu període després de la derrota d'en Vorrik durant el qual era segur reunir-se amb tots els dirigents del Romanent Imperial, ja que no hi hauria un contraatac important per part de l'enemic mentre els yuuzhan vong no es reagrupessin i obtinguessin noves ordres d'en Shimrra. El bombardeig de Yaga Minor durant la retirada havia estat poc més que una idea d'última hora, fàcilment repel·lit. Pensant en els Moff que discrepaven, que creien que era el moment ideal per consolidar les seves posicions contra els yuuzhan vong i un gran almirall que creia poder-los desafiar, en Pellaeon havia fet córrer el rumor que qui no es presentés perdria el dret a ser defensat per l'exèrcit. Els yuuzhan vong suposaven un problema que l'Imperi havia d'afrontar en el seu conjunt, i calia decidir el més aviat possible com estaria compost aquest conjunt. Ningú estava obligat a assistir-hi, però tothom coneixia les conseqüències si no ho feia.En Jacen no dubtava que hi hauria represàlies. B'shith Vorrik havia estat humiliat tant davant el seu propi exèrcit com davant el del seu enemic. El comandant yuuzhan vong tornaria d'alguna manera. Només era qüestió de quan ho faria, i com seria l'exèrcit que l'acompanyaria. En Jacen es va quedar a un costat, amb Luke, Mara, Saba i Tekli, fent que la seva presència fos coneguda però sense contribuir a la discussió.

Era una altra provocació calculada d'en Pellaeon. En Luke havia expressat les seves reserves per exhibir a un antic enemic davant de tants Moff, però la Força li havia permès a Jacen saber que el Mestre Jedi gaudia en secret amb la situació. Quant tothom va estar assegut, Pellaeon es va aixecar del seu seient i es va parar davant els reunits.

-El motiu pel qual els he convocat aquí és molt simple -va dir, prescindint de les formalitats de presentació-. Desitjo compartir amb vosaltres una cosa que he comprès, i dir-los el que pretenc fer al respecte.

Pellaeon va caminar al voltant de la taula amb les mans a l'esquena. Era un simple truc psicològic, destinat a intimidar els que estaven asseguts obligant-los a girar el cap per veure'l o mirar estúpidament cap endavant mentre parlava. Era un truc barat, però en Jacen comprenia que el gran almirall necessitava tots els avantatges que pogués aconseguir. Gilad Pellaeon vestia uniforme de campanya complet, i la seva aparença general s'havia maquillat abans de la reunió, però sense ocultar la seva edat o el fet que havia estat recentment a la vora de la mort. Tindria una lleugera coixera mentre visqués.

-En les últimes quaranta-vuit hores estàndard, l'Exèrcit Imperial ha rebutjat la major amenaça a la qual s'ha enfrontat mai -va estudiar amb ulls penetrants als Moff que tenia davant-. Han vist els informes i estudiat l'anàlisi pel que estic segur que poden entendre la importància del que ha passat a Bastió i, espero, comprendran la gravetat de les decisions que hem de prendre ara -va fer una altra pausa per accentuar l'efecte-. Mentre es reconstrueix Bastió, l'Imperi no tindrà capital; el Consell Moff ha perdut a diversos dels seus membres més importants i amb ells, sospito, la seva unió a curt termini. Molts dels nostres ciutadans són esclaus dels yuuzhan vong, i les nostres fronteres han deixat de ser segures.

»Però l'amenaça que hem rebutjat no és la que suposen els yuuzhan vong. És una cosa molt més insidiosa. De fet, fins al final no vam saber que ens enfrontàvem a ella, quan gairebé era massa tard per a repel·lir-la. Aquesta amenaça pot resumir-se en una sola paraula. Una paraula que em produeix més por que la d'extinció. És irrellevància.

En Jacen va captar un punt d'irritació a la cara rubicunda del Moff Flennic. Per un moment va creure que en Flennic podria interrompre el discurs, però es va mantenir en silenci, pensatiu. En Pellaeon havia completat ja el circuit de la taula i tornava al punt de partida. Va posar les mans a la taula i es va inclinar cap endavant.

-Quan vam saber de l'existència dels yuuzhan vong vam observar alegrement el seu pas per la galàxia i quan no ens van atacar a nosaltres vam suposar que ho feien per precaució. Que érem massa forts, massa decidits, massa superiors com perquè s'arrisquessin a enfrontar-se amb nosaltres. Vam creure ser un enemic massa formidable. Però quan vam enviar reforços a la batalla d'Ithor, ens vam adonar com de poderosa que era realment la flota de l'enemic. Tement ser incapaços de defensar-nos, vam ocultar la cara i ens vam amagar, a l'espera d'un atac que mai va arribar.

Es va redreçar, i la seva expressió va trair per un instant el seu desànim.

-I no va arribar perquè no teníem importància per als yuuzhan vong -va dir a poc a poc-. No ens consideraven una amenaça. Havíem demostrat poca voluntat per implicar-nos en lluites alienes, i una propensió a creuar-nos de braços mentre vèiem com acabaven amb els nostres veïns. Per què havien d'atacar-nos? No els fèiem mal; en tot cas els facilitàvem la feina. En efecte, ens vam tornar irrellevants, i sento la major de les vergonyes per això.

En Pellaeon alçà la mirada i es va creuar amb la d'en Jacen. Els dos homes van comprendre llavors una cosa que va provocar un calfred en Jacen. Pellaeon parlava de la guerra, però aquest mateix principi podia aplicar-se a tots els aspectes de la vida. El major crim que pot cometre algú, contra si mateix i contra els que l'envolten, és apartar-se dels seus semblants. En Jacen ho havia vist quan el seu pare es va apartar de la seva mare en morir Chewbacca, ho havia sentit quan ell mateix va decidir allunyar-se del combat per trobar una resposta als seus dubtes, i ho veia ara, a molta major escala, en els actes del Romanent Imperial. La vida era implicar-se amb els altres, ser part de la Força significava participar de l'evolució de la galàxia. No era creuar-se de braços i observar. L'única pregunta important que s'hauria de fer qualsevol que pretengués viure és com puc ser part d'aquest procés? Malauradament, la resposta en aquesta pregunta seguia eludint-li.

-Bé, doncs ara hem estat atacats -va continuar en Pellaeon-. Crec que això no se li ha escapat a ningú. Però, vol dir això que ara som rellevants? -negà amb el cap-. No. Significa que el Summe Senyor Shimrra ha dedicat un moment a aixafar una amenaça potencial que sotjava en la seva rereguarda. Una amenaça potencial, que no una amenaça real, no ho oblidin. Amb la força que va enviar no n'hi havia prou per acabar amb nosaltres, ni tan sols tenint la sorpresa de la seva part, i no era res comparada amb els recursos que va dedicar a Coruscant. I ni de lluny en B'shith Vorrik està a l'altura d'en Tsavong Lah o Nas Choka. Si de veritat haguéssim estat importants per al conjunt de la guerra, fa anys que en Shimrra ens hauria escombrat, en comptes de fer-ho ara, per si de cas.

»Però ens neguem a posar-nos de genolls i ser destruïts, fins i tot quan estem ferits de gravetat. Hem insultat a l'enemic mentre es retirava, i hem alliberat a alguns dels captius que havien fet. Els hem ensenyat que no som presa fàcil, i que no se'ns pot descartar fàcilment.

»Si abans Shimrra no considerava una amenaça a l'Imperi, ara sí que ho veurà així. Però per quant de temps ens considerarà una amenaça és una cosa que depèn de nosaltres.

-I això per què? -va preguntar el Moff Flennic, clarament incapaç de contenir per més temps la seva desaprovació pel fet que li donessin lliçons. En Jacen podia sentir el ressentiment que irradiava aquest home.

-No és evident, Kurlen? -va dir l'Ephin Sarreti a l'altre costat de la taula. El Moff, acabat de sortir d'una nau mèdica evacuada de Bastió, tenia un braç en cabestrell i una expressió d'amargor-. Si ens quedem aquí esperant defensar indefinidament els nostres territoris, tots morirem en pocs mesos.

En Pellaeon va assentir.

-I seria suïcida donar temps a Vorrik perquè sol·liciti a Shimrra un altre exèrcit, que estarà més descansat, serà més gran i per descomptat estarà més assedegat de la nostra sang. Serem una amenaça per a ells mentre seguim amb vida.

En Flennic inclinà lleugerament el cap.

-No puc deixar de sentir aprensió respecte a l'alternativa que va a proposar-nos.

-És l'única alternativa que se m'acut -Va dir a poc a poc en Pellaeon, mirant a tots i cadascun dels Moff asseguts a la taula-. Hem de portar la lluita als yuuzhan vong.

Un murmuri d'inquietud va envoltar immediatament la sala, però va tornar a ser la veu del Moff Flennic la que es va sentir.

-Vol que deixem enrere els nostres mons? -va preguntar incrèdulament-. Deixar-los sense defenses?

-No del tot -va dir el gran almirall-. En tots els planetes hi haurà una força defensiva, suficient corn per repel·lir almenys un atac com el sofert per Yaga Minor.

-Però no suficient per repel·lir una invasió en regla -va dir una dona al final de la taula.

En Jacen va reconèixer a la dona com la Moff Crowal de Val VII, un sistema en la mateixa vora de les Regions Desconegudes.

-No hi haurà invasió si els yuuzhan vong estan ocupats en una altra part -va assenyalar en Sarreti.

-Podem estar completament segurs d'això? -contrarestà en Flennic acalorat. Mirava a Pellaeon-. Almirall està jugant amb les nostres vides!

-No és això el que han de fer els líders en temps de guerra? -replicà-. Ofereixo una possibilitat de victòria en comptes de la certesa de la nostra destrucció. Recordeu les meves paraules: si no fem res, serem destruïts.

-Si, com diu, no podem vèncer aquí als yuuzhan vong -va dir la Moff Crowal-, com proposa que els vencem en el seu territori?

En Pellaeon va assentir.

-És una pregunta justa. Una pregunta que ha ocupat la meva ment en els últims dies.

-Endavant -va dir en Flennic-. Deixi'ns la seva resposta.

-Només hi ha una resposta possible -l'ancià gran almirall es va prendre un moment per mirar al seu voltant, en un moment que Jacen sabia que era pur teatre, però no per això menys efectiu. Era evident que l'home era un veterà d'aquest tipus de reunions, i que sabia utilitzar el llenguatge corporal per enfortir el seu argument-. Perquè l'Imperi sobrevisqui intacte, ha d'actuar de forma objectiva; necessita distanciar-se de la seva història immediata i veure dins el context de la galàxia i de la història. No estem sols en això, per molt que a vegades ens agradi fer veure que ho estem. Com tan convincentment ens han demostrat els yuuzhan vong, no podem ignorar el que passa fora. Portem massa temps tancats en nosaltres mateixos, massa temps ignorant el que passa a la resta de la galàxia. Ens hem conformat amb mirar-nos a nosaltres mateixos, amb mirar-nos el melic.

»Jo no estic al marge d'aquesta crítica. Hi ha hagut moments en què vaig haver d'esforçar-me més per fer el que el meu instint em deia que era el correcte. I serà la meva imperible vergonya no haver-ho fet, perquè això gairebé acaba amb nosaltres. Però, no permetré que torni a passar.

-Vostè no ho permetrà? -es va burlar el Moff Flennic-. Gran almirall, espero que estiguem arribant a algun lloc. Si ens ha reunit aquí per dictar-nos les seves condicions, si us plau feu-ho ja perquè puguem votar la seva destitució i oblidar-nos per sempre d'això.

En Pellaeon va somriure, i va mantenir el somriure un moment més del que era còmode. Hi havia quelcom en el silenci que va regnar al voltant de la taula i la forma en què els Moff es miraven els uns als altres que li va dir a Jacen que Pellaeon s'havia tret els guants. Era el moment de comunicar-los el missatge per al qual els havia reunit. La Mara havia d'haver-ho sentit també, ja que la va sentir respirar fons i contenir l'alè per l'anticipació.

-Com a Gran almirall de l'Exèrcit Imperial -va dir en Pellaeon-, aconsello formalment al Consell Moff que se signi el més aviat possible un acord formal amb la Federació Galàctica d'Aliances Lliures per compartir recursos militars de cara a expulsar de la galàxia l'amenaça yuuzhan vong -hi havia hagut d'alçar la veu per fer-se sentir per sobre dels murmuris que van omplir immediatament la sala-. I el que és més, aconsello que aquest acord es prolongui un cop quedi enrere aquesta amenaça immediata. L'única forma de sobreviure en el futur és donant-li l'esquena al passat. Va sent hora que fem les paus, per molt que a algú li desagradi sentir-ho.

En Flennic ser el primer en aixecar-se.

-Unir-se a l'Aliança Galàctica? És que s'ha tornat boig? No pot pensar que algú de nosaltres pugui acceptar això!

-No necessito que ho accepti, Flennic -va dir en Pellaeon a poc a poc, encara que la seva veu es va sentir per sobre dels crits de desacord-. Quan dic que assessoro al Consell, només compleixo amb una formalitat. És el que passarà, perquè és el que ha de passar. Només dic que necessiten arribar en aquesta conclusió pel seu compte.

-Això és traïció! -va cridar un altre Moff.

-És sentit comú -contrarestà Ephin Sarreti.

El gran almirall va inclinar el cap en direcció a Sarreti per agrair-li el suport.

-La meva lleialtat a l'imperi és tan forta com sempre -va dir-. Faré tot el que sigui necessari per garantir la seva supervivència.

-Obligant-nos a sotmetre'ns a ells? -un dit va assenyalar cap a on estaven els Jedi-. Hem dedicat la nostra vida a combatre aquesta escòria, i ara vol que...

-Cuidi les seves paraules, Moff Freyborn -el va interrompre en Pellaeon amb fermesa-. Aquesta «escòria», com l'ha anomenat, va salvar la meva vida a Bastió i ha salvat a l'Imperi d'una tomba prematura.

-Una tomba que ells mateixos van cavar -va bordar en Flennic-. En el nostre auge mai hauríem caigut davant els yuuzhan vong com han caigut ells. Els hauríem rebutjat i retornat al lloc d'on van venir, empalats en els seus propis amfibastons!

-De veritat creu això, Kurlen? Si no vam poder amb un grapat de rebels, com anàvem a poder amb la potència conjunta de tots els yuuzhan vong? -la mirada d'en Pellaeon era freda i dura. Era evident que darrere de l'aparença melindrosa del gran almirall hi havia un home que s'havia enfrontat a perills més grans que un Consell Moff hostil-. El seu raonament és tan erroni com circular, i és precisament aquest tipus de raonament el que ens ha portat en aquesta situació. L'Imperi trontolla, no per forces externes a ell, sinó per la seva pròpia debilitat interna. La nostra situació actual és obra nostra, i és d'idiotes culpar els altres dels nostres propis fracassos.

-L'Imperi mai es rendirà a l'Aliança Galàctica, almirall -va dir en Flennic amb fermesa-. I no puc creure que vostè pugui ni considerar això després de tants anys resistint-se al seu insidiós avanç!

En comptes de respondre enfurismat, en Pellaeon es va limitar a riure.

-Ens agradi o no, han governat la galàxia durant les mateixes dècades que nosaltres, i afegiria que amb menys vessament de sang i despesa militar. En aquest moment són l'única cosa que s'interposa entre nosaltres i l'esclavització i mort a les mans dels yuuzhan vong, i ja va sent hora que ho admetem. I necessitem fer-ho ara, abans d'acabar enterrats pels vells rancors i la incapacitat d'acceptar la realitat.

-Em nego a acceptar la derrota -va dir en Flennic, encara dret i mirant a Pellaeon amb menyspreu gens dissimulat-. I no considero que aquesta incapacitat sigui una discapacitat. L'Imperi és fort, i ho hem demostrat. Vostè ho ha demostrat en repel·lir la invasió. És que en aquest dia en què hauríem de celebrar la victòria hem de contemplar el final de l'Imperi?

-En primer lloc, aliar-nos amb l'Aliança Galàctica no és el mateix que dissoldre l'Imperi -va dir en Pellaeon-. Això hauria de ser obvi fins i tot per a un nen, Kurlen. No ens demanen que renunciem a la nostra sobirania, i no renunciarem a ella. Només combinarem les nostres forces en benefici mutu. En segon lloc, com he dit abans, si l'Imperi existeix avui és per pura sort; sort que els yuuzhan vong no ataquessin abans i sort que uns emissaris de l'Aliança Galàctica vinguessin quan van venir per ensenyar-nos a combatre'ls amb efectivitat. En tercer lloc, si no contraataquem ara, els yuuzhan vong tornaran i atacaran sense pietat. Ningú estarà fora de perill si no reaccionem i ens unim als nostres veïns per impedir que tornin. I aquest Imperi al que considerem tan preciós deixarà d'existir. Si no pot acceptar aquesta argumentació, Kurlen, haurà d'acceptar que és vostè irrellevant per al Consell.

Els ulls d'en Flennic es van estrènyer.

-M'està amenaçant?

La resposta d'en Flennic va ser gairebé un xoc per com de directa que va ser.

-Sí, Kurlen, així és -va dir. I llavors, després de mirar als Moff allí presents, va afegir: -. El Consell acceptarà la meva proposta per unanimitat, o quan me'n vagi me'n portaré amb mi a tota la flota.

El xoc d'aquesta declaració va provocar crits de sorpresa i consternació entre els qui, potser, creien poder convèncer-lo, o almenys apaivagar-lo amb un alternativa més suau. Ningú havia pensat seriosament que el gran almirall pogués jugar-se l'Imperi sencer per una cosa tan absurda com aliar-se amb els seus antics enemics.

En Jacen va sentir en la Força una punxada d'animositat per part d'en Flennic al mateix temps que li veia treure una pistola làser de la túnica. Un instant després, l'atenció de la sala es desviava d'en Pellaeon a la pistola que l'apuntava.

-Això és traïció de la pitjor espècie, almirall -va dir amb calma Flennic.

En Jacen estava a punt de fer servir la Força per arrencar l'arma quan va sentir que la mà d'en Luke li tocava el braç.

En Pellaeon es va enfrontar a la pistola amb la mateixa calma amb què s'havia enfrontat a les crítiques d'en Flennic. Una dotzena de soldats apostats a les portes van avançar amb l'arma aixecada per abatre a Flennic, però en Pellaeon els va contenir.

-Com de fortes són les seves conviccions, Flennic? Està disposat a morir per elles?

-No pot amenaçar-nos, almirall! -la veu del Moff era tranquil·la i segura, però Jacen va notar que la seva pistola començava a tremolar-. Som el Consell Moff, nosaltres el nomenem a vostè. Sempre podem nomenar un altre gran almirall perquè ocupi el seu lloc, un que no ens condueixi per un camí de traïdors!

-Voldrà dir un altre guerrer que visqui de glòries del passat? No queden molts, Kurlen. La nostra població ha minvat en intents fútils de reclamar una cosa que se'ns va treure fa molt de temps. La galàxia no ens pertany per dret, i la vam perdre. Com més aviat acceptem això, abans podrem començar a entendre quin és el nostre paper. I si aquest paper és ser part de l'Aliança Galàctica, que així sigui. Sempre serà millor que l'extinció. Jo per la meva part estic fart de lliurar una guerra que mai podrem guanyar, i a sobre contra l'enemic equivocat.

En Pellaeon va perdre la seva reserva per primera vegada, i en Jacen va poder veure la veritable passió bullint sota la superfície, com el nucli fos que gira sota l'escorça d'un planeta civilitzat. Tampoc se li va escapar a Flennic.

-Això és una bogeria -va dir el Moff, apel·lant a la resta del Consell-. És que aneu a creuar-vos de braços i deixar que destrueixi tot el que hem aconseguit protegir?

-És millor que estar mort, Kurlen -va dir en Sarreti.

-O esclavitzat -va afegir la Moff Crowal. En Flennic va fer una ganyota com si l'haguessin ferit de mort.

-Tu, Crowal? Tu creus en aquest absurd?

-No és absurd, Kurlen -va dir ella-. Vaig estar en contra d'unir-nos a l'Aliança Galàctica quan no teníem l'enemic a les portes, creient que els yuuzhan vong ens deixarien en pau si no els provocàvem. Però s'ha demostrat que va ser un error.

-No -la mirada d'en Flennic es va clavar en els rostres que tenia davant, calibrant les expressions i sospesant els suports que encara disposava. Pellaeon el va mirar mentre arribava a l'única conclusió possible-. No...

La certesa del Moff es va ensorrar i va baixar la pistola. Semblava a punt de capitular quan als seus ulls va acudir una mirada perillosa i els seus dits es van tensar a la pistola.

-No! -va cridar-. No em sotmetré!

Va aixecar la pistola.

Va a disparar, es va adonar Jacen. Va a disparar a Pellaeon!

Va ignorar la pressió de la mà d'en Luke i va invocar a la Força del seu voltant per actuar, però era massa tard. La pistola va disparar al mateix temps que sentia com algú feia servir la seva voluntat i veia la pistola volar de la mà d'en Flennic per caure a terra. El tret es va descarregar inofensiu sobre l'espatlla d'en Pellaeon. El gran almirall ni tan sols havia pestanyejat.

Un instant després hi havia dos soldats al costat d'en Flennic, cadascun agafant-lo d'un braç mentre l'arrestaven. Va forcejar en va contra ells, mirant embogit als Jedi al costat d'en Pellaeon.

-Vosaltres! -va cridar-. Vosaltres ens heu enverinat amb els vostres vils trucs mentals!

-Ximpleries -va dir la Mara, donant un pas endavant-. Fem servir els nostres poders per salvar vides, no per malgastar-los... A diferència de tu, Moff Flennic.

El sinistre to de la seva veu deixava ben clar qui havia salvat a Pellaeon.

-No ets l'únic d'aquí que va servir a les ordres d'en Palpatine -va continuar-. Jo he canviat, i també el gran almirall. I sospito que tu també ho hauràs de fer, ja que el nostre antic senyor mai hauria tolerat semblant idiotesa en un dels seus servidors. En què pensaves? En què Yaga Minor es convertiria en la capital ara que Bastió ha caigut? Què lideraries el Consell? No siguis idiota. Flennic.

En Flennic va trepar la Mara amb una mirada freda, però en Jacen es va adonar, per la forma en què es relaxava en mans dels guàrdies, que per fi es donava compte de la situació.

-Cedeix ara, Kurlen -va dir en Pellaeon amb calma-. Cedeix i accepta la voluntat del Consell i et juro que no es tindrà en compte el que ha passat avui aquí.

En Flennic va fer una ganyota mentre recollia el seu orgull ferit i la seva ràbia i se les empassava. En Jacen va sospitar que no devien tenir bon gust i que havien d'haver-li abrasat en empassar-se-les.

El Moff va mirar a Pellaeon i a la Mara.

-Molt bé -va dir en veu baixa-. Recolzaré la proposta d'aliar-nos a l'Aliança Galàctica. Però mantinc la meva opinió, almirall.

-I a vostè li correspon mantenir-la -va dir en Pellaeon, assentint amb saviesa. Llavors va donar uns passos cap a Flennic, el corpulent Moff de Yaga Minor, mirant-lo amb fredor-. Fixeu-vos, Kurlen, que avui m'ha apuntat amb una arma, en un acte de traïció que en circumstàncies normals es castiga amb la mort. Però les circumstàncies no són normals, pel que estic disposat a passar per alt la seva insurrecció. No obstant això, li convé mesurar els seus actes d'ara en endavant. Perquè quan el vegi respirar d'una manera que consideri traïdora, tindré el seu cap. Ho ha entès?

El Moff Flennic va empassar saliva, però no va parlar. Només va poder assentir en silenci.

Els soldats van deixar anar al Moff davant una mirada del gran almirall. Llavors en Pellaeon va tornar al seu lloc a la capçalera de la taula sense dir una altra paraula. La Mara va creuar la sala i va agafar la pistola abandonada. Després es va acostar a Flennic i li va lliurar l'arma. Aquest la va acceptar amb certa sorpresa, i va arrufar les celles desconcertat.

-Personalment, Kurlen, prefereixo que els meus enemics vagin armats -va dir ella. Després d'això va mirar al gran almirall.

-Si no li importa, almirall, crec que hauríem de marxar. Suposo que tenen molt que parlar aquí, i donat el sentiment que se'ns professa en aquesta habitació, li serà molt més fàcil fer-ho sense la nostra presència.

El gran almirall va acceptar el que deia la Mara amb una inclinació de cap.

-Gràcies -va dir. I després, mirant als altres Jedi que hi eren, va afegir-: per tot.

Els Jedi van sortir un a un de l'habitació, deixant al gran almirall a soles amb els Moff per repassar els seus plans en detall.

Mentre la resta del grup s'allunyava pel passadís, en Jacen es va aturar un moment per mirar l'habitació. La discussió tornava a acalorar-lo una altra vegada, i els reunits al voltant de la taula gesticulaven desenfrenats mentre alçaven la veu per fer sentir la seva opinió sobre els nous aliats de l'Imperi.

La porta es va tancar amb un xiuxiueig, emmudint el debat. En Jacen es va tornar per unir-se als altres i es va trobar que la Mara l'esperava.

-Sembles preocupat -va dir.

Ell es va empassar un so que podia haver estat una riallada, però també una exclamació irritada.

-Per molt que en Gilad o jo ho intentem, em costa creure que qualsevol dels que hi ha en aquella habitació pugui arribar a considerar-nos un aliat. Malgrat tot el que hem fet per ells, segueixen desconfiant de nosaltres.

-No tots. Avui hem fet molts progressos.

-Ho sé, ho sé, i probablement no trigarem a tenir algun tipus d'aliança superficial. Però... -gesticulà en comptes de buscar paraules per al que volia dir-. És suficient amb això?

-Pot. I pot ser que tinguis raó. Potser no aconseguim més que boniques paraules pronunciades per una boca lletja. Però a l'hora d'enfrontar-nos als yuuzhan vong, prefereixo encantada una aliança superficial a res de res.

-Cert -mig va somriure davant l'optimisme de la seva tia.

La Mara riure davant l'esforç.

-Així són les coses, Jacen -va dir envoltant-li l'espatlla amb un braç i agafant-lo per unir-se als altres. Ell no es va resistir-. A vegades és més difícil fer un amic que combatre a un enemic.

Següent