Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'únic testimoni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'únic testimoni. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de febrer del 2017

L'únic testimoni (i XX)

Anterior



CAPÍTOL 20

Qui-Gon va alçar la mirada des de la seva llitera en el seu dormitori del Temple Jedi i va veure al seu padawan dret a la porta.
-Vaig pensar que potser voldries venir amb mi a veure la Lena - li va explicar.
Obi-Wan va arrossegar els peus, inquiet, i Qui-Gon va recordar el noi que va adoptar com a aprenent feia més de quatre anys. Impacient i tossut, però també insegur. Havien passat per molt des de llavors. Però en aquest moment, Qui-Gon era molt conscient que el jove Jedi seguia necessitant el seu afecte i la seva aprovació. Qui-Gon no podia culpar-lo per això, inclús se sentia agraït. Molt aviat. Obi-Wan seria un Cavaller Jedi per dret propi, i ja no el necessitaria, però, de moment, seguia sent un nen.
Les coses entre ells no havien anat molt bé últimament, va pensar Qui-Gon. Va sentir una punxada de culpabilitat. No sabia per què li costava tant confiar en el noi pel que feia als seus sentiments. Simplement era així, com moltes altres coses.
-Sí, m'agradaria -va dir en Qui-Gon, posant-se dret-. Què tal està?
-Es va donar un cop molt fort al cap en caure -va respondre Obi-Wan-. Però es recupera bé i li van a donar l'alta aquesta tarda. Vol tornar a Frego demà passat.
Qui-Gon va aprofitar el pas per arribar fins a Obi-Wan mentre baixaven pel passadís.
-Les ferides físiques es curen aviat -va dir el Mestre-. Les emocionals requereixen més temps.
Es va quedar callat mentre avançaven pel passadís. Després va parlar:
-Quan la Tahl va morir, la ferida era tan gran i tan profunda que estava segur que no anava a sobreviure. No podia seguir així. I en el meu dolor em vaig cegar davant dels altres... davant els quals també volien la Tahl i ploraven per ella.
-Jo també ho vaig passar malament -va dir l’Obi-Wan-, però sabia que el meu dolor era molt menor que el teu, que mai ho igualaria. No sabia com ajudar-te. Estava perdut.
Tot d'una, Qui-Gon es va aturar i va mirar cara a cara al seu padawan.
-Sóc jo el que estava perdut, padawan. Tu vas ser generós i pacient amb mi. I jo necessitava aquesta paciència. Segueixo portant la ferida que vaig patir quan vaig perdre la Tahl. I aquí estarà fins a la fi dels meus dies.
Obi-Wan va assentir solemne.
-Ho sé -va dir en veu baixa.
Qui-Gon va posar les mans a les espatlles d'Obi-Wan.
-Et dono les gràcies pel teu esforç per ajudar-me a suportar el dolor. Durant molt temps no m'he sentit preparat per a escoltar les teves paraules, però, tot i així, tu me les deies. Gràcies a tu m'he tornat a trobar a mi mateix... he trobat la manera de continuar. Les teves paraules... Tu ets el meu consol. Gràcies.
Obi-Wan va respirar profundament i va somriure.
-De res -va dir.

FI

L'únic testimoni (XIX)

Anterior



CAPÍTOL 19

Una petita festa va tenir lloc a les estances de la Lena al consolat fregani. Es va parlar molt de l'èxit del seu testimoni i del que quedava per fer. Uns pocs senadors van quedar tan impressionats amb el testimoni de la Lena que li van suggerir que presentés la seva candidatura per al càrrec de senadora de Frego.
-No m'interessa el càrrec -va respondre ella-. Tornaré a Frego per ajudar en la transició governamental, però després serà hora que comenci una nova vida en un altre planeta.
Li va picar l'ullet a Obi-Wan, i ell va saber que la política estava sens dubte en el futur de la Lena. Potser aconseguiria un lloc com a assistent d'algun tipus de Coruscant. I es va adonar que, si fos així, potser es podrien veure de tant en tant...
Després que el petit grup compartís un dinar de celebració. Lena va anunciar que volia descansar.
-Han passat moltes coses i m'agradaria tenir una estona per assimilar-ho tot. Tornaré molt aviat a Frego, i em temo que allà no tindré gaire temps per descansar...
Qui-Gon va assentir. Sabia el que costava realitzar un canvi de Govern.
-Sí, jo també crec que s'imposa un descans -va dir-. El Mestre Jedi Mace Windu i jo tenim coses a fer en el Temple, però tornaré de seguida. Obi-Wan pot quedar-se aquí amb tu, si vols.
-És molt amable, però m'agradaria estar sola, si pot ser -va respondre la Lena suaument.
Obi-Wan va intentar ocultar la seva decepció i va assentir.
-És clar -va dir.
Mentre Mace i Qui-Gon sortien rumb al Temple, Obi-Wan es va quedar indecís darrere de la porta de la Lena. Volia respectar els seus desitjos, però també volia quedar-se per allà, en cas que la noia canviés d'idea. La porta de l'habitació del costat estava oberta, i l'estada estava buida. Obi-Wan va entrar i es va asseure en una còmoda butaca. Des d'allà podria sentir el que passava a l'habitació de la Lena.
Obi-Wan acabava de tancar els ulls quan va escoltar una veu coneguda.
- Sorpresa de veure’m, Lena estimada? -va dir-. Suposo que si. Però jo pensava que t’encanten les sorpreses.
Després hi va haver un soroll apagat, com si l'intrús estigués forcejant amb roba. Després. Obi-Wan va sentir-la cridar.
Obi-Wan va arribar al passadís en menys d'un segon. Amb el seu sabre làser a la mà, va polsar els controls d'obertura de la porta, però no va passar res. Estava bloquejada.
Obi-Wan va encendre el seu sabre. Hauria de tallar per entrar, però quan la fulla va tocar la superfície, alguna cosa li va dir que no seguís.
Es va concentrar i va tancar els ulls. Va escoltar un sorollet just davant d'ell. Lena estava a només uns centímetres, just a l'altre costat de la porta. No hi havia forma de destruir-la sense fer mal a la noia.
-Hauria d'haver fet això fa anys -continuà la intrusa-. Potser així podria haver salvat al meu fill predilecte. A qui volia més. Al meu ullet dret.
Zanita.
-Vaig intentar salvar-lo, de veritat que sí -va dir la intrusa-, però quan es va saber que anava a trair la família..., que l’havies convençut perquè testifiqués contra la seva pròpia sang, no vaig poder fer res. Per a mi va ser una gran pèrdua, sí, però necessària.
Lena va deixar escapar un sanglot.
- Necessària? -va repetir sense poder-s’ho creure -. Però si era el teu propi fill!
-Ho sé, Lena. I, de fet, sempre vaig desitjar que fos una nena. Ja saps que els nois i els homes no són més que uns ximples manejables. Sempre cal dir-los el que han de fer, i la meitat de les vegades ho fan malament. Les coses a Frego eren un desastre fins que vaig arribar jo. Jo vaig organitzar el nostre exèrcit i vaig aconseguir que el Govern veiés les coses com nosaltres. Tot anava perfectament fins que vas arribar tu. Tu em vas robar el cor del meu Rutin i vas manipular la seva opinió.
-Rutin sabia pensar per si sol -va dir la Lena en veu baixa.
Escanejant la paret, Obi-Wan va intentar recordar la posició de tot el que hi havia a l'habitació. Tenia les mans xopes de suor, i el cor se li sortia del pit. No li quedava molt temps per actuar i amb prou feines tenia marge d'error.
Zanita actuava com si no escoltés a la seva nora.
-I ara, per culpa teva, és probable que també perdi als meus dos fills -va prosseguir-. Però és obvi que no permetré que això passi.
Obi-Wan va escoltar un horrible clic. Havia d'actuar. Només esperava que ja no fos massa tard. Va alçar el sabre làser i el va enfonsar a la paret.
- Vols que et deixi un moment per pentinar-te, estimada? -va preguntar la Zanita-. Potser vegis a Rutin en breus moments.
Obi-Wan va tallar la paret a una velocitat impressionant i va entrar just a temps per veure la Lena caient a terra a uns metres de distància. Es va desplomar amb tot el seu pes i es va quedar completament immòbil.
Encara amb la pistola làser a la mà, Zanita va empunyar l'arma en direcció al pit de la seva nora. No semblava haver-se adonat de la presència d'Obi-Wan.
Obi-Wan va deixar de mirar la Lena per centrar-se en la Zanita i va avançar cap a ella. Ella es va girar de cop i volta, apuntant amb el seu làser cap al Jedi.
-Ah, un Jedi -va dir-. Era d'esperar.
Va disparar diverses vegades. A Obi-Wan va sorprendre-li la seva increïble punteria, i va haver d'esquivar i saltar per evitar que li donessin dos dels projectils, i al mateix temps va rebutjar altres tres amb el sabre làser.
Fent un pas endavant, va sentir que un dels trets li fregava la túnica. Girà i es va impulsar, i d'un salt va aterrar al costat de la Zanita, llevant-li l'arma de les mans. Ella es va abalançar cap a la Lena. Les seves espatlles es van estremir violentament quan va començar a sanglotar.
La veritable líder dels Cobral havia estat derrotada i probablement s'havia acordat del temps que anava a passar a la presó.
Obi-Wan va desactivar el sabre làser i va tornar a posar-se’l al cinturó. Tenia un petit forat a la túnica, en la part que havia fregat el làser. El va tocar amb el dit, agraït de no haver patit cap dany. No com la Lena...
Tot d'una, Obi-Wan va sentir un soroll a l'esquena.
- Obi-Wan, compte! –va cridar algú. Era Qui-Gon.
Per una dècima de segon, Obi-Wan no va saber on mirar. Després va veure la brillantor d'una arma a la mà de la Zanita. Era una vibrofulla.
Abans que Obi-Wan pogués desarmar-la. Zanita s'havia clavat la lluent fulla al pit.
Un moment després, va caure morta a terra al costat de la Lena.

L'únic testimoni (XVIII)

Anterior



CAPÍTOL 18

El Mestre Jedi Mace Windu va rebre a Qui-Gon, Obi-Wan i Lena a la plataforma d'aterratge. Havia estat un llarg viatge, i era a la tarda a la ciutat planetària de Coruscant. El sol estava al capdamunt, extraient reflexos dels milers de transports de la superfície i arrencant brillantors als elevats gratacels.
-Tu deus ser la Lena Cobral -va dir el Mestre Windu, donant-li la mà-. M'alegro de conèixer-te a la fi.
Els va mirar un per un abans de portar-los cap al Temple Jedi.
-Donem les gràcies per tenir-vos sans i estalvis -va dir-. Això del senador Crote va ser tota una sorpresa i, evidentment, no molt bona. I després, quan el Degarian II va ser destruït...
Obi-Wan va posar una ganyota de desgrat en recordar com de prop que havien estat de morir.
-Ens agradaria que la Lena pugés a l'estrada el més aviat possible -va dir, canviant de tema.
-És clar -va assentir en Mace-. El Canceller ha convocat una vista especial aquesta tarda. Començarà en unes hores. Tot el Senat hi serà.
-Excel·lent -va dir en Qui-Gon-. No volem que el senador Crote o els Cobral tinguin temps d'adonar-se que el seu pla ha fracassat, i que tots seguim amb vida -Repenjà la mà a l'espatlla de la Lena-. I per fi podrem acabar amb aquest tema d'una vegada per totes. És el millor per Frego, al meu entendre.
Lena va assentir.
-Mentrestant, m'agradaria rentar-me i canviar-me de roba -va assenyalar la seva roba bruta del viatge-. Em temo que això no és adequat per a una sessió especial del Senat Galàctic.
Obi-Wan va somriure. Fins i tot sota una pressió extrema, la Lena tenia cura dels detalls. Es va adonar que anava a trobar-la a faltar quan la missió acabés. I acabaria dins de molt poc.
-Hem preparat unes estances al consolat fregani per a tu -va dir en Mace-. Creiem que el senador Crote estarà fora de l'edifici fins que es produeixi la vista. Però si ens el trobem hem de comportar-nos com si no sabéssim res de la seva relació amb els Cobral.
-Entenc -va dir la Lena-. Però espero que tinguis raó en això de què no estarà a l'edifici.
Mace va guiar-la al seu dormitori temporal, i els Jedi van esperar mentre ella es rentava ràpidament i es canviava de roba.
Obi-Wan es va quedar bocabadat en veure-la aparèixer de nou, uns minuts després. Tenia els cabells recollits en un elaborat monyo i un parell d’arracades de lluents pedres precioses penjaven dels seus lòbuls. Portava un vestit senzill de color blau clar que li arribava fins als peus. Estava preciosa, i no aparentava en absolut haver passat una nit llarga i horrible.
El grup va sortir del consolat i va anar directament cap al Senat.
Lena es va quedar de pedra en entrar a la cambra del Senat.
- No tenia ni idea que la galàxia fos tan gran! -va murmurar a Obi-Wan nerviosa.
Obi-Wan va somriure per tranquil·litzar-la.
-No passa res -va dir ell, també entre murmuris-. Recorda que estàs fent el correcte.
Lena va estirar les espatlles i va assentir mentre el grup s'anava acomodant en la gran plataforma flotant. Ella es va asseure mentre la plataforma surava suaument cap a la part central de la càmera gegant. La sessió estava començant, i senadors de tota la galàxia estiraven el coll per veure qui anava a prendre la paraula en aquella sessió especial.
Després d'uns minuts, el murmuri que ressonava en totes l’estància va començar a apagar-se. El Canceller Valòrum va indicar a la Lena que havia arribat el moment que parlés.
Recolzant-se en la cadira, es va aixecar. Per un moment es va quedar en silenci, mentre contemplava els milers de rostres que al seu torn la miraven a ella. Obi-Wan no tenia ni idea del que estaria passant pel seu cap. Havia passat per molt i hi havia arribat molt lluny. I ara el seu destí estava en mans estranyes. La creurien? Els hi importaria?
A la Lena no li va fallar la veu en parlar sobre els Cobral. Quan va relacionar a la família de criminals amb el senador Crote hi va haver un murmuri a la sala seguit d'un respectuós silenci. Obi-Wan es va adonar que la Lena havia atret l'atenció de tots els assistents mentre parlava de delictes, abús de poder i de la maldat exercida pels Cobral a Frego. I després, ella va explicar la seva pròpia història, inclosa la mort del seu marit i la seva cosina. I, finalment, va relatar l'intent del senador Crote de matar-los a tots.
Hi va haver una commoció a la cambra i el senador Crote es va posar dret d'un salt.
- Menteixes! -va cridar- Jo no he fet més que el bé al teu planeta!
Però Obi-Wan es va adonar per l'expressió del senador que sabia que la situació s'havia posat en contra seu quan la Lena va presentar les proves: no només la seva relació amb el pinxo que la va atacar, sinó transmissions que el relacionaven de forma definitiva amb la destrucció del Degarian II. La seva carrera política, per no parlar de la seva vida com a home lliure, havia arribat al final.
El recompte de vots va durar poc. El senador Crote va ser destituït del càrrec i els Cobral van quedar sota ordre d'arrest per a ser jutjats pels seus crims. Quan es triés un nou Govern, es nomenaria un nou senador.
Obi-Wan estava resplendent i molt orgullós de la Lena, de tot el que havia aconseguit per al seu planeta i el seu poble.
I, gràcies a ella, Frego tindria per fi un nou començament, una oportunitat de començar una nova vida.

dijous, 2 de febrer del 2017

L'únic testimoni (XVII)

Anterior



CAPÍTOL 17

Lena, Qui-Gon i Obi-Wan van avançar en silenci pels carrers foscos de Rian. Era gairebé de dia, i una pàl·lida llum groguenca estava començant a apoderar-se del cel. Qui-Gon estava ansiós per donar aquella missió per acabada, però mentre caminava decidit no podia treure’s de sobre la sensació que encara els hi quedava molt per al final.
Quan van arribar a una de les principals plataformes d'aterratge de la ciutat, Obi-Wan es va dirigir immediatament al Degarian II. Ja estava pràcticament a bord de la nau quan Qui-Gon el va atrapar. Lena els seguia de prop.
-No, Padawan -va dir en Qui-Gon en veu baixa, portant-lo a part-. No anem a agafar aquesta nau -Qui-Gon va assenyalar amb el cap a un solitari vehicle en un racó de la plataforma-. Crec que aquest ens vindrà molt millor per al que necessitem.
Obi-Wan es va quedar perplex, però va assentir. Va agafar la Lena i la va guiar amablement lluny del Degarian II, en direcció a l'àrea més fosca de la plataforma.
Qui-Gon es va acostar al pilot de la petita nau.
-Volem uns bitllets per a Coruscant -va explicar en veu baixa-. Ens agradaria marxar quan abans millor.
El pilot va deixar de fer el que estava fent i es va aixecar. Era considerablement alt. No va dir res al principi, sinó que es va limitar a mirar a Qui-Gon, que va mantenir la mirada sense parpellejar. Va saber amb certesa que aquell home no estava amb els Cobral. Volar amb ell seria relativament segur.
-Puc portar-vos a Coruscant -va dir per fi. Va establir el seu preu, que els hi va semblar raonable. Qui-Gon va accedir.
-Hem d’atendre uns assumptes, tornarem en breu -va dir.
El pilot va assentir.
-Estaré preparat.
Qui-Gon es va girar i es va dirigir cap a Obi-Wan i la Lena. Ja només havien de fer veure que abandonaven el planeta a bord del Degarian II, segons el planejat.
-És hora d'embarcar -va dir en to normal, mentre pujava per la rampa. Després va dir en veu baixa a Obi-Wan-: Deixa’m parlar a mi.
El Degarian II era un vehicle gran i còmode, amb un saló diplomàtic i àmplies cabines per als passatgers. Els Jedi i Lena van ser rebuts per un androide amfitrió quan van entrar.
A Qui-Gon li va sorprendre veure que l'androide era idèntic als que Obi-Wan i ell havien fet caure feia poques hores, però el va saludar amb tota normalitat. Després de xerrar uns moments i acceptar un missatge de benvinguda del senador Crote. Qui-Gon declarà que estaven molt cansats i que desitjaven retirar-se a les seves estances.
-Molt bé, senyor -va respondre l’androide-. Els hi mostraré el camí.
Els va guiar per un llarg passadís, cap a tres espaioses habitacions.
-Gràcies -va dir en Qui-Gon-. Si us plau, ens agradaria ser despertats abans d'arribar.
L’androide va assentir.
-Per descomptat. Tenim permís per sortir en vint minuts -es va quedar un moment, com per assegurar-se que cada un entrava a la seva habitació. Lena va badallar i va dir bona nit, desapareixent darrere d'una de les portes. Obi-Wan va fer el mateix i Qui-Gon també.
Qui-Gon va esperar uns quinze minuts llargs abans de tocar a la porta de la Lena.
-Ens anem ja -va dir en Qui-Gon mentre Obi-Wan apareixia rere seu.
Lena semblava confosa.
- Creieu que és segur? -va preguntar.
-Més que quedar-se a bord -va respondre Obi-Wan amb una ganyota.
Qui-Gon va començar a baixar pel passadís i els altres el van seguir de prop. Es van escapar per una petita escotilla a la part posterior de la nau, just quan els motors es posaven en marxa. Estaven embarcant en l'altra nau quan el Degarian II va desaparèixer en l'atmosfera superior.
Quant tots van estar fora de perill dins del transport. Qui-Gon va explicar el que havia passat.
-Em temo que el senador Crote no és el que sembla -es va treure de la butxaca una ordre de viatge que portava el segell oficial fregani. També portava la signatura del senador Crote-. Això ho portava el pinxo que va intentar robar les proves d’en Rutin.
Lena va obrir els ulls incrèdula.
- El senador? -va exclamar-. Estava convençuda que ell no estava ficat en això..., que no era part de la corrupció.
-Jo he estat convençut de moltes coses que al final han resultat no ser certes -va respondre Qui-Gon-. Hi ha moltes veritats ocultes en una galàxia com la nostra.
Lena es va recolzar al respatller del seu seient i es fregà els ulls. Estava visiblement afectada. Semblava que l'embolic de mentides dels Cobral era impossible de desfer.
-Òbviament, vaig pensar que no valia la pena arriscar-se a volar en el Degarian II -va seguir dient Qui-Gon mentre esbossava un somriure-. Crec que ja ens hem exposat a suficients perills.
La petita nau es va enlairar una estona més tard, i els Jedi i Lena es van posar còmodes per al viatge. Malgrat que la nau no era ni de bon tros tan gran o tan ben equipada com el Degarian II, Qui-Gon es va adonar que un aire de tranquil·litat es va apoderar del grup quan es van elevar pels aires. Per fi estaven abandonant Frego.
Quan la nau estava a mig camí de Coruscant, Qui-Gon va ser tret del seu estat meditatiu pel brunzit del seu intercomunicador. Un moment després, es va escoltar la familiar veu d’en Yoda.
-Atacat el Degarian II ha estat -va dir simplement. La seva sentència va ser seguida d'uns instants de silenci-. Supervivents no n'hi ha.