Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El despertar de la Força NJ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El despertar de la Força NJ. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de març del 2020

El despertar de la Força NJ (i Ep)

Anterior


EPÍLEG

Va haver-hi una vegada un místic orde de Cavallers Jedi, els qui eren els guardians de la pau i de la justícia en la galàxia. Molts van ser els herois que van estar en les seves files. Herois coneguts pels noms d’Obi-Wan Kenobi, Yoda i Anakin Skywalker. Però igual que la República que defensaven, els Jedi van ser traïts des de dins. El seu orde es va extingir i, malgrat el gran esforç que es va realitzar dècades més tard per revifar-lo, la nova flama no s'encenia. Els Jedi es van extingir gairebé per complet.
Va haver-hi una vegada una noia que es feia dir Rey. Ella va viure sola durant molts anys, fins que va conèixer el valor de la família i dels amics. Amb dos d'aquests amics va pilotar una nau espacial cap a un planeta llunyà i va aterrar en una illa envoltada per un oceà blau verdós. Unes escales de pedra, tallades a la muntanya de l’illa, la van portar a una clariana. Aquí l'esperava l'ermità a qui havia anat a buscar.
Va haver-hi una vegada un home que va rebre en néixer el nom de Luke Skywalker. Ningú li havia dit per aquest nom en molt, molt temps. Vivia sol, habitava aquella pacífica illa d'un planeta perdut. Ell li va permetre a la noia contemplar-lo abans de llevar-se la capa. La seva vestimenta era simple; el seu cabell, blanc. Una barba el separava de la seva joventut, igual que la llunyania d'aquell planeta el separava del seu passat. Però ara havia estat trobat.
Va haver-hi una vegada un sabre de llum que va passar de mà en mà. La seva fulla era de color blau. La noia a qui li pertanyia ara l'hi va estendre a l'home al que li va pertànyer alguna vegada. Ell la va mirar a ella i després va mirar l'empunyadura que tenia a la seva mà, com si es tractés d'un record que volgués oblidar.
Va haver-hi una vegada un gran coneixement sobre la Força, un camp d'energia creat per totes les coses vives, que mantenia unida a la galàxia. La Força va ser el que va dotar als Jedi de poder. Els va permetre aconseguir grans gestes físiques i mentals, i convertir l'ordinari en extraordinari. No obstant això, quan els Jedi van ser caçats i destruïts, el coneixement de la Força va semblar morir amb ells. Molts anys després, individus sensibles en la Força no van tenir ni la instrucció ni el coneixement per evocar-la adequadament. El seu veritable poder romania dormit en les seves vides, era un potencial que mai havia estat despertat. Amb el temps, les escasses proves de la seva existència van fer que alguns creguessin que la Força mai va existir.
No obstant això, dins de la noia, de l'home i del sabre de llum que van sostenir, la Força va despertar novament.

FI


El despertar de la Força NJ (XXI)

Anterior


CAPÍTOL 21

Uns crits joiosos van ressonar de llarg a llarg de D’Qar. La batalla havia acabat. La Base Starkiller havia estat destruïda. La Resistència havia guanyat.
La General Leia Organa es va retirar a la seva caserna i va plorar.
Un moment abans que les holopantalles del centre de comandament retransmetessin les detonacions, va sentir el més profund i intens dels dolors. Semblava com si el seu cor s'hagués trencat.
El seu marit, Han, havia mort.
Aquells que la coneixien consideraven que havia sofert massa, però que sempre emergia d'aquest sofriment molt més forta i sàvia. No obstant això, immersa com es trobava en el dolor que l'afligia en aquest moment, Leia no va trobar forces. No va trobar saviesa. Només va trobar angoixa i buit. Va fallar en evitar que el seu fill sucumbís davant la foscor de Darth Vader. El seu marit estava mort. I el seu germà, perdut.
Per ventura el dolor acabaria?
Ella va dubtar que això succeís, però, si es rendia, qui més desapareixeria? Quantes llars, marits, fills i germans desapareixerien com els seus?
La Leia no es considerava forta ni sàvia. Ella era, quan molt, persistent.
Va trobar valor en aquesta persistència i va sortir de la seva caserna, dirigint-se a la pista per felicitar a aquells que tornaven del territori enemic.
C-3PO i BB-8 es van unir a ella quan el Falcó Mil·lenari va aterrar. Una multitud es va reunir darrere d'ella en ser oberta la rampa del vaixell de càrrega, però la celebració de tots va emmudir quan Chewbacca va baixar corrent i carregant a Finn, qui es trobava severament ferit. Un equip mèdic li va assistir immediatament.
L'aplaudiment va ser més fort i triomfant per a la noia que va aparèixer després. Ella va baixar de la rampa i va caminar cap a la Leia, qui va prendre la seva cara entre les seves mans i després la va abraçar, compartint les llàgrimes de la noia.

***

Poe es va dirigir cap al saló d'estratègia, portant amb si a BB-8. Una multitud de comandaments i oficials d'alt rang estaven aquí reunits, juntament amb la noia de Jakku, la General Organa i el seu androide de protocol. Es van reunir aquí per discutir l'encara desconegut parador de Luke Skywalker.
Poe va iniciar la conversa.
—Kylo Ren em va dir que el segment que posseeix BB-8 és l'última peça del mapa que indica el camí cap a la ubicació de l’Skywalker. Llavors, on està la resta?
La noia va intervenir en la conversa.
—La Primera Ordre la té. Ho van extreure dels arxius imperials.
Poe va parpellejar, sorprès.
—L'Imperi?
—Té sentit —va dir l'Almirall Statura—. L'Imperi va rastrejar els primers temples Jedi. Quan van destruir tots els santuaris, van haver d'obtenir una gran quantitat d'informació.
Poe no tenia res a dir. La seva mirada es va desviar d’Statura cap a una llum que s'havia encès en la part posterior del saló. Aparentment oblidat entre un munt d'equip que ja no s'usava, es trobava un droide astromecànic de classe R2.
—Seguim en guerra amb la Primera Ordre, una guerra que no acabarà fins que ella o la Resistència siguin destruïdes —va agregar la General Organa—. La propera vegada, si no comptem amb Luke, no tindrem oportunitat alguna.
L'antiga unitat R2 va rodar cap al grup i va proferir una sèrie de xiuletades tan sonores com les quals produïa BB-8.
—R2, què passa? —va preguntar C-3PO, estranyament emocionat—. No t'havia vist tan funcional des de... calma't! M'estàs sobrecarregant d'informació.
La unitat R2 no es va calmar, xiulava i trinava com si la seva electrònica existència depengués d'això.
—Què està dient? —va preguntar la General Organa. C-3PO va començar a traduir.
—Diu que si la informació que vostès busquen va estar en els arxius imperials, és possible que ell la tingui en la seva memòria. Ja es troba buscant en els seus registres.
La general es va sorprendre davant el que va dir el droide astromecànic.
—R2 té la resta del mapa?
—Certament està considerant aquesta possibilitat —va dir C-3PO amb una veu estrident—. Mai abans l’havia escoltat sonar amb aquest nivell d'energia.
R2-D2 va fer un so de riure, i després va projectar l'holograma des de la seva lent. Davant ells surava un enorme mapa galàctic, encara més gran i més detallat que el que van obtenir de Lor San Tekka. No obstant això, com en l'ocasió anterior, una part del mapa estava en blanc; seguia faltant informació.
BB-8 va xiular i va empènyer a Poe.
—Sí, amiguet, espera —va dir Poe—. Jo ho tinc.
Poe va agafar el peculiar objecte que Lor San Tekka li va lliurar i que la Resistència li va retornar. Ho va inserir en el port d'informació de BB-8. El droide va romandre quiet per un moment, mentre llegia els seus continguts. Després, BB-8 va projectar el seu propi mapa celeste. Una vegada que les seves proporcions es van ajustar, el mapa petit enllaçà a l'espai que faltava en el mapa més gran.
C-3PO ho va celebrar.
—Per tots els estels! Aquí està! R2, ho vas aconseguir!
Una resposta menys emocionada, però més commovedora, va venir de la General Organa.
—Luke...
El nom va electritzar al saló. Oficials que mai abans havien demostrat emoció alguna es van abraçar. Poe va fer una reflexió: una vegada més, les petites victòries van contribuir a alguna cosa molt més gran.
La noia de Jakku estava al seu costat; Poe, en no saber si havia d'abraçar a algú que amb prou feines coneixia, es va presentar.
—Mmm, hola, sóc Poe.
—Així que tu ets Poe —va dir—. Poe Dameron, el pilot Ala-X. Jo sóc Rey.
—Ho sé —va assentir Poe—. Molt de gust.
Els dos van intercanviar somriures. Poe tenia la sensació que els seus camins aviat es tornarien a creuar.
Rey volia acomiadar-se de Finn abans de sortir en la seva missió, tot i que sabia que no l'escoltaria. Ell romania en coma a la base del centre mèdic; el mantenien amb suport vital.
La doctora Kalonia, la mateixa que va atendre a Chewbacca, li va assegurar que el seu amic estaria bé. Però això l'hi havia dit dies enrere, i la condició de Finn seguia sent la mateixa.
Rey va estar amb Finn per hores i hores. Quan va arribar el moment de partir, es va inclinar sobre la càpsula de recuperació i li va fer un petó en la galta.
—Ens tornarem a veure. Estic segura d'això. Gràcies, amic meu.
Rey es va dirigir a l'estada amb R2-D2. Leia l'esperava prop de la rampa d'abordatge. Ella va ajustar a la noia la nova jaqueta de pilot que portava posada.
—Em sento orgullosa de tu pel que estàs a punt de fer.
Rey va mirar-la als ulls i va veure una mica més que orgull.
—Però també estàs espantada. En enviar-me lluny, el teu... recordes...
Leia va deixar anar la jaqueta de la noia.
—Tu no compartiràs el destí del nostre fill.
Rey va mirar cap al Falcó. Chewbacca era a punt d'acabar amb la revisió exterior de la nau.
—Sé que el que estem fent està bé —va dir Rey—. Així és com ha de ser. Així és com ha de ser.
—Jo també ho sé —va assegurar-li—. Que la Força t'acompanyi. —Va donar uns passos enrere i va somriure mentre Rey abordava.
Rey va prendre el seient del pilot, que era on Chewbacca li va demanar que s'assegués. Malgrat com era de vell l’encoixinat, se sentia còmoda en ell.
Chewbacca li va esvalotar el cabell i es va asseure en el seient del copilot. R2-D2 va rodar darrere d'ells i va xiular.
Rey es va tornar a familiaritzar amb els controls, els calibradors i les lectures. No va haver de preocupar-se pel compressor ni per bombar la línia de combustible. Chewbacca li havia llevat a la nau tot allò que Unkar Plutt li havia instal·lat.
Ella va encendre els repulsors, elevant la nau de la pista. Quan els motors van estar preparats, va respirar profundament i va enlairar el Falcó Mil·lenari rumb a un planeta que no havia figurat en els mapes celestes... fins aquest moment.

El despertar de la Força NJ (XX)

Anterior


CAPÍTOL 20

En un dels ponts de la instal·lació, Finn va deixar anar un crit ofegat. Allà a baix va veure desplomar-se a una de les últimes llegendes de la galàxia: el famós heroi de la rebel·lió, el posseïdor del rècord del Corredor de Kèssel, el capità del famós Falcó Mil·lenari.
Kylo Ren va retirar el sabre de llum del seu cadàver. Han Solo estava mort.
—No —va ser l'única cosa que Rey va poder dir—. No, no, no...
Finn la va envoltar amb el braç. Els dos havien entrat a la instal·lació per dir al Han que tenien un lliscant i que estaven preparats per partir. No havien entrat per veure’l morir, ni per escoltar el bramul tan profund i ensordidor que, si haguessin estat més a prop, hauria destrossat els timpans de les seves oïdes.
Des d'un pont més a baix, Chewbacca rugia fragorosament i disparava la seva ballesta. Un quarrel[1] va donar a Kylo Ren en el costat, fent-lo caure sobre el pont.
La tropa de soldats d'assalt darrere d’en Ren li va disparar al wookiee. Chewbacca va liquidar a un parell d'ells, després es va replegar cap a un passadís. Abans que desaparegués, Finn el va veure pressionar el control d'activació remota.
Les càrregues al voltant de la columna van parpellejar, després, una després d'una altra, van començar a detonar. La columna de pedra es va enfonsar com un arbre gegant. En perdre l'estructura de suport que sostenia el pesat ciment a prova de bombes, el sostre es va esquerdar i una pluja d'enderrocs va començar a caure.
Kylo Ren es va posar dempeus treballosament. Mirà cap amunt i va veure a Finn i a Rey. Alguns membres de la tropa van seguir la mirada de Ren i van començar a disparar-los.
Rey va respondre el foc però Finn no. Necessitava ambdues mans per empènyer-la abans que quedessin sepultats sota els enderrocs.

Chewbacca avançava com un tornado pel passadís, bramant per la fúria. Va oblidar qualsevol tipus de precaució i es va deixar portar. Volia fer-li saber a qualsevol soldat d'assalt de la Primera Ordre que gosés detenir-lo que ell seria qui causaria la seva mort.
I aquells pocs que van intentar fer-ho ho van comprovar.
Un soldat d'assalt va rebre un quarrel de la seva ballesta en el pit. A d’altres dos els va llançar cap a una intersecció de passadissos, on van ser socarrats pel foc blàster dels seus camarades. El guàrdia de la porta no va poder sortir a temps del complex. Chewbacca va utilitzar les seves urpes amb ell.
El codi d'honor wookiee li impedia utilitzar-les per a qualsevol altra cosa que no fos escalar. Però l'honor no existia entre aquella escòria de la Primera Ordre. Kylo Ren havia trencat totes les regles quan va cometre parricidi, en matar a l'home que no només era el seu pare, sinó el més proper i benvolgut amic de Chewbacca: Han Solo.
Solo. Per a alguns dels seus amics el seu cognom semblava anar d'acord amb la seva personalitat. Però Chewbacca no pensava el mateix. A pesar que de vegades feia creure a uns altres que era un pilot solitari, Han mai va fer res tot sol; Chewbacca mai li va deixar. Els dos havien fet fins a l'impossible per ajudar-se entre ells. Els seus llaços eren tan forts com els d’una família.
I Han era la família de Chewbacca.
El wookiee bramulà, enfonsant furiosament les urpes entre els buits de l'armadura del guàrdia, fins que aquest no es va tornar a retorçar. Una vegada que llançà al soldat, Chewbacca va pressionar el panell d'accés. La porta d'energia es va obrir.
Fora, el gelat paisatge li esperava. Una ràfega de vent va regirar el seu pelatge, semblava ser un gelat recordatori del que havia perdut i de cap a on es dirigia.
Chewbacca va estar a punt de donar-se la volta i córrer de retorn a l'interior del complex. Això hauria estat suïcida, però li donaria una altra oportunitat contra aquell traïdor, contra aquesta abominació de fill. Dubtava que un únic tret quarrel hagués estat suficient per matar a Kylo Ren.
El wookiee havia estat testimoni de la mort moltes altres vegades, igual que de l'esterilitat de la venjança. Matar a Kylo Ren no li donaria cap satisfacció, perquè no salvaria al Han.
Els nois. Salva als nois.
Aquell pensament li va arribar a Chewbacca amb l'aspra veu d’en Han. Ell va titubejar en l'entrada, sabia que no era Han parlant-li des de la tomba. Chewbacca no era del tipus supersticiós. Era solament una cosa que el seu company li hauria dit, amb les seves maneres tan irritants, queixant-se que, una vegada més, hauria d'arriscar la seva pell per algú més.
Així era Han. Sempre queixant-se, però sempre fent el correcte.
Chewbacca va córrer per la neu cap a un lliscant.
Va entrar treballosament, va encendre els repulsors i es va dirigir cap al Falcó.
Els escàners del lliscant de neu el van alertar per endavant: hi havia sis soldats d'assalt que protegien el vaixell de càrrega corellià. Chewbacca va apuntar amb els canons del vehicle i va derrocar a tres d'ells abans que s'adonessin que no era un pilot de la Primera Ordre. La resta va començar a disparar-li, fallant quan Chewbacca va detenir els motors i va saltar del lliscant. Arremetent cap a ells, va disparar la seva ballesta i va derrocar a altres dos soldats, traient-los de la rampa d'abordatge.
L'últim soldat d'assalt va córrer a tota velocitat cap al Falcó, però, abans que pogués tocar el panell per tancar la comporta, Chewbacca va estirar un dels seus llargs braços i va agafar la vora inferior del seu casc. Després va llançar cap enrere al soldat, qui va aterrar damunt dels seus camarades, sobre la neu.
Chewbacca va anar directe a la cabina de comandament. Es va deixar caure en el seient d’en Han i va iniciar la seqüència d'enlairament. Les seves potes podien moure els controls encara més ràpid que les mans d’en Han. Ell mai li va dir això, per respecte al fràgil ego del contrabandista, però desitjava que encara poguessin tenir aquesta discussió.

***

Finn va arrossegar la Rey cap al bosc. Quan van creure que ja hi havia una distància suficient entre ells i els seus enemics, van disminuir el pas per respirar.
—Alto —va ordenar algú.
La distància no era suficient. D'alguna manera, Kylo Ren els hi havia trobat. El jove, que sense màscara es veia amb prou feines una mica més gran que Finn, va desenfundar el sabre de llum i va caminar cap a ells. El tret quarrel de Chewbacca li havia cremat un forat en les vestimentes i havia fet miques l'armadura al voltant del seu tors. Pel que semblava, estava greument ferit.
Rey va aixecar el seu blàster. Ren va aixecar el braç i va estirar la seva mà cap a la Rey. Per a sorpresa d’en Finn, el dit amb el qual Rey anava a prémer el gallet es va congelar i el blàster va sortir volant de la seva mà.
Ren va fer un altre moviment ràpid amb el seu braç i Rey va ser llançada cap a un arbre com una titella sense forces.
Finn li va cridar.
—Rey!
Ella no va poder contestar-li, estava atordida pel dolor.
Ren va tornar a activar la seva espasa. Parpellejava com una espasa de foc i projectava una ardent resplendor vermellosa en la neu. En no aconseguir el blàster de la Rey, Finn va treure l'única arma que tenia: el sabre de llum de Luke Skywalker.
Ren va titubejar en veure florir la llum blava del sabre.
—Aquesta arma —va dir— és meva.
Finn li va fer senyals amb el sabre de llum.
—Vine i pren-la.
—Per a això necessitaré matar-te —va dir Ren, i va arremetre contra ell.
Finn va bloquejar i va esquivar la primera ràfega d'atacs de Ren. La neu del terra es fonia quan les fulles dels sabres passaven arran de terra. Finn no podia trobar ni una escletxa en les defenses de Ren, a pesar que l'home estava ferit. Ren va fer retrocedir a Finn, semblava que guanyava poder a partir de la frustració de Finn.
Si alguna cosa li havia ensenyat l'entrenament a Finn, era que per derrotar a l'oponent havia de fer-li creure que ell portava l'avantatge. Finn es va defensar feblement, després es va deixar anar i va atacar al seu enemic. La punta del sabre làser va tallar el braç de Ren, però no va fer més que cremar superficialment la seva pell. Ren només va fer un pas enrere, reexaminant-li.
Amb el sabre de llum blava enfront d'ell, Finn va mirar a Kylo Ren, preparat per fer el que fos. Però no esperava la fúria amb què Ren li va atacar, doncs va fer que les envestides anteriors semblessin un joc de nens. El seu sabre làser l’atacava amb moviments ràpids i contundents, obligant-lo a retrocedir.
L'arma de Ren va obrir una ferida en el seu pit. Aquest va caure, i l'impuls de l'últim atac que va intentar fer va llançar el sabre de llum de Luke Skywalker molt lluny d'ell. Finn va mirar la llum blava esvair-se i tornar a l'empunyadura i, de sobte, el seu univers es va enfosquir.

Kylo Ren no va tornar a mirar a FN-2187 després de donar-li l'estocada final. Va retreure el seu sabre, va girar-se i va estendre la mà per atreure el sabre de llum de Finn.
L'empunyadura es va trontollar en la neu. Atreure-la per mitjà de la Força va semblar ser més extenuant del que devia ser. El dolor de la seva ferida ennuvolava la seva concentració.
Ren es va esforçar més. Finalment, l'empunyadura es va alçar de la neu, va passar rabent pel seu costat i va anar a donar a la mà de la Rey.
Ella estava recolzada en l'arbre al qual Ren l'havia llançat, mirant amb sorpresa l'arma, com si no pogués creure que estigués sostenint-la.
—Ets tu —va dir Ren.
La seva sorpresa es va tornar fúria. Ren podia sentir-la, com ones de calor emanant d'ella. Rey volia contraatacar-lo pel que havia fet als seus amics. Ell estava aquí, aturat, incitant-la a fer-ho amb solament mirar-la.
La noia va encendre el sabre de llum i es va dirigir cap a ell.
Ren va encendre el seu i va bloquejar l'atac; després contraatacà. Rey el va esquivar i va tornar a atacar. Encara que els seus moviments amb el sabre de llum eren toscs, era clar que sabia com lluitar amb armes de mà. Va fer xocar la seva fulla de llum una vegada i una altra contra la d'ell, sense rendir-se, i en alguns moments li va obligar a tirar-se cap enrere.
Rey estava molt enutjada, així prenia el seu poder del mateix pou que Ren: la seva fúria, i aquesta era una feblesa que ell podria usar per vèncer-la. Kylo Ren tenia més fúria de la qual ella podria acumular mai.
Ell la va atacar amb el seu sabre de llum, brandant-lo una vegada i una altra. Ella es defensava però retrocedia cada vegada més, i més, i més.

***

Sense previ avís o senyal, el sostre de la instal·lació de contenció va començar a caure.
Cap bomba de cap Ala-X l’havia atacat. Unes detonacions a l'interior del complex havien desencadenat l'ensulsiada. Com ho havien assolit Finn i el seu equip, Poe no ho sabia, però va agrair als estels que ho haguessin fet.
Poe es va comunicar amb els pocs membres de l'esquadró que havien sobreviscut.
—A totes les unitats, la integritat estructural del nostre objectiu ha estat violada. Repeteixo: la integritat estructural del nostre objectiu ha estat violada! Hi ha una obertura. Aquesta és la nostra oportunitat. Disparin amb totes les seves forces i no fallin!
Els Ales-X van detenir les maniobres evasives i van volar darrere d'ell cap a la instal·lació de contenció. Una per una, van llançar totes les bombes. Les explosions van sacsejar la instal·lació. Finalment, l'estructura no va poder resistir-ho més. Amb una fragorosa detonació que va estremir les muntanyes, el complex es va desplomar per complet. El foc ho va embolicar tot íntegrament. L'oscil·lador del nucli planetari va començar a implosionar.

***

El planeta es va estremir.
Les detonacions van arribar al nucli planetari, provocant trencaments tectònics en els continents i canvis immediats en la superfície. Els arbres es bressolaven i es doblegaven. Una franja completa del bosc havia estat abatuda. Una colossal esquerda es va obrir en el terra i s’ho va empassar gairebé tot. Es va elevar un enorme núvol de pols. En uns quants segons, Rey es va trobar a la vora d'un precipici. Ja no podia retrocedir més.
Ren va dirigir el sabre de llum cap a ella.
—Podria matar-te ara mateix, però crec que hi ha una altra solució.
Rey va remugar:
—Ets un monstre!
—No. Necessites un mestre —va agregar—. Jo puc ensenyar-te el camí de la Força.
—La Força? —va repetir. Semblava confosa i desesperada al mateix temps. Rey va tancar els ulls per un moment i va arremetre contra Ren una altra vegada, més furiosa que abans. I, per primera vegada, Kylo Ren s'enfrontava a un oponent que tenia més ira que ell. O potser el que la impulsava no era la ira. Potser era una altra emoció que ell ja no reconeixia. Fos el que fos, el va derrocar.
Ren es va aixecar treballosament i va seguir defensant-se, però la força de l'atac de la Rey va ser major, tant que el va aconseguir desarmar.
Ren va estendre una mà, cridant a la Força per repel·lir els seus atacs. Al principi, va funcionar: Rey es va veure rebutjada pel ferri escut de la seva voluntat, però després la fulla del seu sabre de llum va travessar el seu rostre. Cremava.
Ell va mirar a la noia el sabre de llum de la qual planava sobre el seu pit. Va sentir com una esgarrifança li recorria per la fredor d'aquella mirada. Ell, qui havia estat tan disposat a matar, no estava llest per morir. Kylo Ren tenia por.
La noia es va allunyar d'ell.
Ren la va veure allunyar-se cap al cos tirat d’FN-2187. Ella havia tingut l'oportunitat de matar-lo, i així i tot no ho va fer. Per ventura la noia creia que era més forta que ell? O, pitjor encara, sentia llàstima per ell?
La terra es va estremir i es va fracturar entre Ren i els dos joves. Ella no va girar-se a mirar-li, però ell sí ho va fer, amb menyspreu. Mentre el planeta feia erupció al voltant d'ella, la noia es va agenollar per embolicar el cos del seu amic. Era tan estúpida, ella podria morir aquí.
Kylo Ren no ho faria. Una nau va aterrar a prop, el General Hux i un grup de soldats d'assalt van sortir d'ella. Hux va haver de rastrejar la seva ubicació a través del transmissor del cinturó de Ren.
Els soldats d'assalt van aixecar-lo i el van portar a la nau. El General Hux, amb aire petulant, va caminar al seu costat. Ren no li va mostrar al general cap gest d'agraïment per haver-lo rescatat. El fet que s'hagués molestat a fer-ho només significava que el Líder Suprem l'hi havia ordenat.
Kylo Ren guardaria aquesta gratitud per al seu mestre.

***

L'arma Starkiller no tornaria a matar; el planeta era a punt d'explotar.
El comunicador d’en Poe gairebé produeix un curtcircuit davant les xiuletades triomfants de BB-8 i els crits d'alegria dels seus companys d'esquadró. Poe també se'ls va unir.
Era a punt de donar-li les instruccions a BB-8 perquè busqués a qualsevol humà al voltant de la instal·lació, quan la lectura del seu escàner va mostrar un vaixell de càrrega corellià que s'elevava de la superfície i que es va identificar a si mateix com el Falcó Mil·lenari. El rugit d'un wookiee a través del comunicador va confirmar que l'equip de terra havia aconseguit escapar.
Poe va girar el seu volant i va portar als Ales-X a través de la foscor i lluny, molt lluny, cap a les estrelles.




[1] Quarrel, projectil de metall utilitzat per les ballestes wookiees. (N. Del T.)