La Petició del Jutge

La Petició del Jutge


Timothy Zhan 

22 anys després de la batalla de Yavin.

Els dos petits i panxuts alienígenes es van inclinar davant en Luke Skywalker.

– Escolto als Jedi i obeeixo. -Va entonar un d'ells, la seva veu nasal emetia tres notes diferents a mateix temps.

-Jo també escolto i obeeixo. -Va dir el segon, amb una mica menys d'entusiasme. Es van retirar, inclinant-se de nou.

Amb un tranquil sospir, la Mara Jade Skywalker va observar el seu datapad. Aquells dos havien estat els compareixents vint-i-novè i trentè des que en Luke havia començat la seva sessió a l'alba d'aquell matí. Trenta compareixents menys. Quedaven 5 bilions.

Va apartar el datapad, intentant no deixar que la seva molèstia a punt d'esclatar la dominés. No, per descomptat que el planeta sencer no estava posant-se en cua per parlar dels seus problemes i obtenir la seva porció de saviesa i justícia Jedi. Però avui, almenys, segur com les feristeles de Coruscant que se sentia així.

El Presentador, abillat amb una toga, estava ara aproximant-se a la plataforma, el seu propi datapad aferrat amb reverència a la mà com si no dubtés a preparar-se per perfilar la situació i el problema dels compareixents trenta-un i trenta-dos. L'última vegada que la Mara havia mirat a la sala d'espera, hi havia hagut almenys cinquanta alienígenes asseguts en un fred silenci, sense organitzar els seus pensaments ni recórrer l'habitació amb la mirada buscant els seus acusadors. Deu o més arguments quedaven per sentir avui, i el sol ja estava baixant pel cel.

Mentalment, la Mara va agitar el cap. Sí, se sentia ofesa perquè aquelles persones exigissin tant del temps i l'energia del seu marit. I per ser honestos, havia d'admetre que fins i tot en Luke l’ofenia una mica per la seva atenta i generosa bona disposició per donar aquest temps a tots ells.

Però també podria veure que la seva presència allà estava aconseguint més que el que els números en brut indicarien. Almenys cinc de les controvèrsies en què en Luke havia dictat judici avui s’havien estat disputant per deu anys o més, sense que cap de les parts estigués disposada a cedir ni una mica. Dues d'aquelles cinc que havien estat multigeneracionals, portaven en ocasions quaranta anys de disputes entre els pares dels compareixents. I no obstant això, malgrat les llargues històries, en cada un d'aquells casos ambdues parts havien acceptat i acatat el veredicte d’en Luke. No necessàriament feliços, però ho havien acceptat.

Probablement s'adheririen en aquestes resolucions. El planeta tenia una llarga història d'honrar els veredictes Jedi en tals matèries, que es remuntaven a la plenitud de l'Antiga República.

Com ho haurien fet durant els foscos dies de l'Imperi no ho sabia, però el nombre de disputes generacionals implicava que no ho havien fet massa bé.

Va tornar a mirar al seu datapad. I després de tot, havia sabut en primer lloc en el que s’estava ficant quan va acceptar casar-se amb Luke. Tot i dedicar una dècada al seu igualment dedicat treball en l'acadèmia, encara no hi havia prou Jedis que es dediquessin en aquest tipus de deures.

El Presentador va pujar a la plataforma.

- Mestre Jedi, tenim una petició inesperada però urgent. - Va dir l'alienígena. - El Segon coordinador Agrícola Kei Ras Cirali exigeix ​​la seva immediata presència en la retirada de la Muntanya Karrish per discutir un problema que és incapaç de resoldre.

-Ja veig. - Va dir en Luke, amb la seva veu greu. - Fins i tot els poderosos de vegades necessiten el consell d'altres, suposo. On està aquest retir?

-En una cova a la base del Karrish Primordial. - Va dir el Presentador, movent nerviosament les seves orelles cap a la filera dels pics nevats visibles a la distància a través de l'ampla finestra darrere d'ell. - Si estàs disposat, tenim un lliscant aeri i un conductor esperant.

-Gràcies. - Va dir en Luke, aixecant-se. - He parlat amb el Mestre Cirali abans. Si ens necessita, estarem més que disposats a reunir-nos amb ell.

-En nom de la ciutat, li dono les gràcies per la seva paciència. - Va dir el Presentador, inclinant-se. - Enviaré als compareixents a casa, perquè vinguin de nou quan estiguis lliure després del teu retorn.

-Gràcies. – En Luke va mirar la Mara. - Anem, serà millor que marxem. Cap d'ells va parlar una altra vegada fins que van estar bastant més enllà dels afores de la ciutat, rumb a la filera de muntanyes. - Dius que coneixes aquest tal Cirali? - va preguntar la Mara.

-No en realitat, però he parlat amb ell una o dues vegades. - Li va explicar en Luke. - Gestiona la major part de la coordinació de l'àrea agrícola a l'est de la serralada Karrish.

La Mara va obtenir una imatge mental dels mapes que va estar mirant quan s'endinsaven en el sistema.

-Una regió de bona mida.

-La segona més important del planeta. -Va afegir en Luke. -És una posició heretada parcialment, que data dels dies dels antics Sultaries.

L'ús de la paraula "retir" per part del presentador no va ser del tot adequada perquè la Mara es fes una idea de l'elaborada i al·lucinant entrada furgada a la roca de la base de la muntanya. Un grapat d'alienígenes uniformats es van inclinar quan en Luke i la Mara van passar entre ells mentre recorrien un passadís d'altíssim sostre i van entrar en una gran zona d'oficines / conversa.

En Cirali estava esperant-los en un enorme sofà, pràcticament perdut enmig d'una dotzena de grans coixins de colors vibrants.

- Ah, els Jedi. - va exclamar, elevant ambdues mans per saludar quan els assistents van tancar les portes darrera d'ells. -Benvingut, Mestre Skywalker. I tu deus ser la seva tímida núvia.

La Mara va mirar de reüll el seu marit.

-Tímida núvia? - Va repetir de manera sinistra.

-Només és una forma de parlar. - Es va afanyar en Luke a assegurar-li. - Som aquí, Cap Cirali, preparats per tractar el problema.

-Els ho agraeixo. - Va dir en Cirali. - El problema, Mestre Skywalker, té a veure amb el temps.

-Digues, què és el que ha de fer un quan no sembla haver-hi temps per les coses importants de la vida?

La Mara va sentir una punxada al seu interior. Aquest era precisament el problema que en Luke i ella estaven tenint aquells dies: massa responsabilitats, massa poc temps. Si un ser que coordinava operacions de la major zona agrícola com aquesta no podia solucionar-ho, no era molt probable que en Luke pogués.

Per a la seva sorpresa, però, en Luke simplement va somriure.

-Sempre hi ha temps per a les coses importants. - li va dir a l'alienígena. - El truc està a reconèixer les necessitats, i crear el temps necessari.

-Parles sàviament. - Va dir en Cirali, aixecant-se del seu sofà. - Vine. La consulta espera.

Els va conduir cap a unes cortines rere del seu sofà i les va apartar, revelant una porta metàl·lica construïda dins la sòlida roca de la caverna. Amb un gest de la mà, es va obrir una petita cabina turboelevadora.

- Esperaré el seu retorn. - va dir, inclinant-se.

En Luke es va dirigir a l'ascensor, i un moment més tard la Mara i ell estaven pujant a través de la muntanya.

- I exactament a qui veurem en aquesta consulta? -va preguntar la Mara quan la cabina va reduir la seva velocitat fins aturar-se. La porta es va obrir.

Es va quedar sense alè. Més enllà de la porta hi havia una sala enorme, tan plena de bellesa i luxe que era equiparable als millors palaus que havia vist per la galàxia. L'habitació posseïa el delicat perfum de les flors velanie quan brillaven per la rosada, i se sentia de fons una de les seves sonates kithra favorites. En el llunyà final de la sala, una enorme finestra de transpariacer oferia una sorprenent vista de les muntanyes i els rius i valls de més enllà, tots formant un agut relleu contra les ombres llançades per la posta de sol.

I a part d'ells dos, la càmera estava deserta.

-Com vaig dir. - Va murmurar en Luke mentre l'envoltava amb el seu braç i la feia sortir de la cabina turboelevadora, caminant sobre l'espès encatifat. - El truc està a crear el temps.

La Mara va parpellejar... i llavors, tardanament, ho va entendre.

-Vas preparar això a propòsit, no és així? -va preguntar. - Venir en aquest sistema en primer lloc, la petició d'en Cirali, aquesta sala...

-En altres temps el retir de la muntanya del Tercer Sultarie. - La va interrompre en Luke, abastant el lloc amb la mà. - Els més delicats allotjaments del sector. I per descomptat, com estem oficialment reunits amb el Segon Coordinador Agricultural, ningú vindrà a buscar-nos.

Li va agafar les mans i es va acostar a ella.

-Feliç segona lluna de mel, Mara. Es van besar per un llarg moment. Llavors, molt al seu pesar, la Mara va pensar, es va separar d'ella amablement. - Vine, donarem una volta. - Li va dir. –Vaig dir al Cirali una llista de coses que t'agraden especialment, i em va prometre subministrar-nos tantes com pogués.

-Sí, ja he notat això de les flors i la música. - Va afirmar la Mara, mirant al seu voltant. -També va preparar tots els meus menjars favorits, suposo.

-Els suficients perquè ens quedem tant temps com vulguem. – Va vacil·lar en Luke. - Espero que això contribuirà a què em perdonis per ignorar-te tant últimament.

-Sense problemes. - Li va assegurar la Mara. I estant allà, sols els dos, de sobte no hi havia cap problema. - Entenc que també tens obligacions amb la resta de la Nova República. Només et necessito per a mi una estona de tant en tant.

-Jo també et necessito. - Li va dir en Luke. – Si us plau no deixis mai que ho oblidi.

-No ho permetré. -Li va prometre la Mara dolçament. - I una altra cosa...

Ell es va inclinar més a prop.

- Sí?

Ella li va colpejar enjogassadament a la punta del seu nas.

- Mai no em diguis núvia tímida. – Li va dir. – O estaràs en seriosos problemes.

Ell va somriure obertament.

- M’ho apuntaré.