3
Fins i tot abans que les portes del turboascensor
s'obrissin al nivell vint-i-tres, l’Àlex va sentir que algú l'estava esperant.
Sortint de l'ascensor, va veure un home dempeus al costat d'una porta a mig
camí pel passadís. La seva silueta a la llum del laboratori, el seu rostre
estava ocult en les ombres. Però va poder sentir que ell semblava
reconèixer-la.
-Vaig sentir la teva presència -va dir en veu baixa, avançant
pel passadís dèbilment il·luminat.
L’Àlex va assentir amb el cap i es va dirigir cap a ell,
segura que aquest era l'home que estava destinada a conèixer.
-T'he vist en les meves visions d'aquest lloc -va dir.
Ell va somriure, un somriure molt suau.
- Escalant muntanyes?
Així que ell havia tingut la mateixa visió.
-Sí -va dir ella, mentre un dels companys de l'home va
sortir del laboratori.
-Hem acabat aquí, Luke -va dir el nouvingut -. El tinent
Page acaba de donar el senyal des del magatzem. Ell i Lilla s'estan dirigint de
tornada a la badia d'aterratge.
-Bé. Gràcies, Korren -va dir en Luke -. Avança't amb els
altres. l’Àlex i jo estarem just darrere de vosaltres.
Luke?
Els ulls de l’Àlex es van obrir com plats.
- Luke Skywalker? -Li va preguntar.
En Luke va assentir amb el cap.
L’Àlex mai havia posat un nom en aquesta cara de les seves
visions, mai havia associat els sentiments que tenia amb els poders de la
Força. Estava d'alguna manera el seu destí vinculat amb al d'ell?
-Queda molt poc temps ja, Àlex -va dir.
L’Àlex va escoltar la desesperació en la seva veu. Va
buscar en els seus ulls blaus, uns ulls que semblaven plens de fatiga. I més
enllà del cansament, va sentir una premonició en la ment d’en Luke. Una cosa
semblava embadalir-lo. Alguna cosa, o algú, al que havia de fer front. La
foscor el cridava, i l’Àlex va fer un pas enrere, espantada pels negres núvols
arremolinats que amenaçaven d’empassar-se'l.
En Luke li va allargar la seva mà enguantada.
-Recorda, Àlex, el costat fosc de la Força s'alimenta de
les nostres pors. Mantingues la calma. Cerca la pau interior -va dir en veu
baixa -. Aquest és el camí dels Jedi.
Les seves paraules li van ser familiars. Les havia escoltat
en les seves visions. Havien estat sempre part d’ella.
-Entenc -va assentir, subjectant fermament la mà.
-Ets poderosa en la Força, Àlex...
Zum! La porta del turboascensor es va obrir a l'altre
extrem del passadís. Dos soldats d'assalt van sortir de l'ascensor, assignats
al que normalment era un control de rutina dels laboratoris.
-... I el tinent va dir que... -El soldat d'assalt es va
aturar, veient al Luke i l’Àlex -. Ei, què esteu fent aquí?! -Va cridar,
aixecant el seu rifle desintegrador per apuntar als intrusos.
L’Àlex va extreure el seu blàster i va disparar, donant a
un soldat d'assalt. El sabre de llum d’en Luke va cobrar vida brunzint mentre
l'altre soldat d'assalt esquitxava el passadís amb ràfegues del seu fusell. El
foc de blàster formava arcs sobre el full verd brillant segons en Luke desviava
cada tret. Rebotant espurnes a totes les parets, il·luminant el passadís amb
una exhibició de focs artificials en miniatura. El soldat es retirava cap al
turboascensor quan l’Àlex va fer un segon tret. La descàrrega blàster li va
enviar xocant contra la paret.
-No crec que hagin tingut temps de cridar a seguretat -va
dir en Luke mentre apagava el seu sabre de llum -. Però serà millor que sortim
d'aquí.
- Espera! He d’obtenir els arxius del Dr Barzon -va dir
l’Àlex. Corrent al laboratori, va passar al costat de taules carregades de
material científic i bancs d'ordinadors, mentre en Luke mantenia un ull
vigilant al passadís.
Una mitja dotzena d'armaris s'alineaven en una paret. Però,
seguint les instruccions del doctor, l’Àlex va prémer les tecles per obrir el
de l'extrem dret. Aconseguint els arxius d’en Barzon, la visió de la muntanya
va omplir sobtadament de nou els seus sentits. Passés el que passés, no
importava quina versió tingués lloc aquí i ara, sabia que Carl Barzon estava
fora de perill amb en Gil dirigint-se cap al Recerca Estel·lar. Havia complert
la seva missió.
-Estic a punt per anar-nos-en -va dir al Luke.
-Anem, per aquí -va dir, conduint-la pel passadís cap a
l'escala d'una torreta.
Segons més tard estaven fora, drets en un merlet i davant
de la foscor per sobre d'una paret de pedra que els hi arribava fins a la
cintura. Molt més a baix, al vessant de la muntanya, les portes protectores de
les dues badies d'aterratge estaven obertes, les llums serien el seu far.
El vent udolava com un animal salvatge en l'agonia final de
la mort. Remolins de neu els assotaven la cara. Van treballar en silenci,
assegurant-se en el material de ràpel que els comandos havien deixat enrere.
Saltant cap enrere des de la part superior de la paret, van començar el seu
descens pel costat de la guarnició.
Cada pocs metres l’Àlex s'apartava de la paret,
impulsant-se a si mateixa cap avall. Sentia prop la calma presència d’en Luke
mentre es desplaçaven pel negre buit. A la base de la fortalesa es van aturar
per ajustar les seves cordes.
- Està tot bé? -Va preguntar en Luke, cridant per sobre de
l’udolant vent.
-Sense problemes -va cridar l’Àlex en resposta.
Tot d'una, un vent huracanat va fer que l’Àlex caigués cap
enrere. Lliscant incontrolablement pel vessant de la muntanya, ràpidament va
perdre de vista al Luke. Es va estavellar contra un penyal que sobresortia del
vessant cobert de neu. La va deixar sense alè, però no va aturar la seva
caiguda. Un dolor punxant va travessar el seu cos. Com una ombra ominosa, el
record de la visió va ennuvolar els seus pensaments amb por.
Calma. Va sentir com en Luke li parlava a través de la Força. Has de mantenir la calma.
Amb els ulls de la seva ment, l’Àlex va veure en Luke.
Podia veure la seva corda agitant-se violentament al vent. En Luke la va cridar,
i la corda va volar a la seva mà estesa. Es va tensar, aturant la caiguda del
seu cos masegat amb una brusca sacsejada. Agitada, va lluitar per recobrar de
nou l'alè.
Àlex?
L’Àlex va sentir el contacte d’en Luke. Va tractar de
relaxar-se, embolicant-se en la seva calma. Invocant les poques forces que li
quedaven, va lluitar per mantenir-se el temps suficient perquè ell arribés fins
a ella. Li feien mal els braços mentre s'aferrava al pendent gelat. Sentia les
cames entumides. Però, finalment, sobre el rugit ensordidor del vent, el va
sentir cridar el seu nom en veu alta.
- Àlex, pren la meva mà! –En Luke estava just a sobre
d'ella, sobre un petit sortint rocós. Es va inclinar cap avall, estenent la mà
pel pendent de neu blanca.
L’Àlex es va estirar, amb la mà tremolant. Tot d'una, la
neu sota aquesta va cedir. Penjant precàriament sobre l'abisme acabat de crear,
es va agafar a la corda amb les dues mans.
-No puc deixar-me anar -li va cridar al Luke.
- Pots fer-ho! -Li va dir ell.
Era gairebé com si ell li proporcionés la força per estirar
la mà i tocar els seus dits. Podia sentir la Força envoltant-la mentre en Luke
estenia la seva mà per prendre la d'ella.
Va tirar d'ella fins que la va tenir fora de perill en els
seus braços.
- Estàs bé? -Va preguntar.
Prenent una respiració profunda, l’Àlex va apartar el dolor
físic cap al fons de la seva ment, i va assentir.
-Sí.
En Luke va estudiar el seu rostre per un moment. Va
estendre la mà per netejar la sang d'un petit tall al front. Es va adonar que
ella no estava en condicions de seguir descendint per la cara de la muntanya
fins a la badia inferior on estaven atracades les naus.
-Anem per aquesta badia d'aterratge superior -va dir,
assenyalant unes llums a uns trenta metres de distància al llarg del vessant de
la muntanya.
L’Àlex va mirar en la direcció que indicava en Luke.
Després va mirar cap a la part superior del fosc vessant, tot just capaç de
traçar el contorn de la fortalesa retallada contra el cel gris de l'alba de
Sarahwiee. No s'havia adonat de quanta distància havia caigut.
-Suposo que he pres la drecera, eh?
En Luke va somriure.
- I quina drecera!
-Intentaré estar al teu costat aquesta vegada -va somriure
ella.
Van caminar a través del vessant de la muntanya fins a la
badia on una llançadora classe Lambda estava sent preparada per al seu
enlairament.
-Àlex, vull que t'apropis amb els teus sentits -li va dir
en Luke. Aquest semblava un lloc tan bo com qualsevol altre per començar una
petita instrucció Jedi -. Quantes presències pots sentir?
L’Àlex es va concentrar en la badia, deixant de costat el
vent fred i tallant. Va tancar els ulls.
-Dos. -Es va aturar, inclinant el cap cap a una banda
mentre sentia una ombra distant just a la vora del seu subconscient -. No, tres
-va dir.
-Molt bé. Bé, prepara't.
L’Àlex va assentir, preguntant-se què tenia en Luke en
ment. Tot d'una, un estrèpit va retrunyir a la cambra cavernosa.
- Vinga! -Va dir en Luke.
Mentre creuaven corrent la badia, l’Àlex va veure dos
tècnics corrent precipitant-se cap a una pila de caixes que havia caigut d'un
esquif de subministrament a prop de l'escotilla de càrrega del transbordador.
El conductor de l’esquif es trobava dret, amb les mans recolzades als malucs,
mirant el desastre.
La distracció va funcionar. Ningú va veure al Luke i l’Àlex
colar-se a bord del turboascensor. Mentre descendia cap a la badia d'aterratge
on estaven atracades les seves naus, l’Àlex va mirar al Luke, observant
l'expressió de preocupació en els seus ulls. Estenent els seus sentits a través
de la Força, va sentir la presència hostil amb la que estaven a punt
d'enfrontar-se.
La mà d’en Luke es va acostar a l'espasa de llum enganxada
a la cintura. L’Àlex va interceptar la seva mà, entrellaçant els seus dits amb
els d'ell.
-Només segueix-me el corrent -li va dir. Envoltant al Luke
amb els seus braços, el va atreure cap a ella i li va fer un petó.
La porta del turboascensor es va obrir. Un jove tècnic de
subministraments bloquejava l'entrada de l’Àlex i el Luke a la badia, encara
que cap d'ells semblava haver-se adonat. Durant uns segons, l’Àlex va
aconseguir oblidar els seriosos problemes en què ella i en Luke podien estar
ficats. Va sentir que ell estava gaudint el petó improvisat tant com ella.
Somrient, el tècnic es va aclarir la gola.
- Us baixeu aquí? -Va preguntar, mentre en Luke s'allunyava
lentament de l’Àlex.
L’Àlex es va posar vermella, baixant la mirada. En Luke va
mirar al tècnic, va mirar cap a la badia més enllà d'ell, i va assentir.
Sacsejant el cap, incrèdul, el tècnic va veure com en Luke prenia la mà de
l’Àlex i la conduïa fora del turboascensor.
L’Àlex va advertir a la Metallo prop de l'escotilla del
Recerca Estel·lar. El tinent Cdera, l'oficial que els havia rebut abans, també
hi era, discutint amb la capitana. Cdera va fer un gest vehement a la dotzena
de soldats d'assalt que sortia de l'ascensor de càrrega. Alguna cosa li deia a
l’Àlex que els seus problemes no havien acabat encara.
Però almenys la seva tàctica semblava haver funcionat poc.
El tècnic va passar per davant d'ells cap a l'ascensor mentre l’Àlex mirava
nerviosament cap als soldats d'assalt. Llavors, de sobte, una onada furiosa va
colpejar els seus sentits. Podia veure com l'expressió del tècnic s'ennegria.
Li va colpejar com un llamp: només el personal imperial estava autoritzat a
utilitzar els turboascensors que conduïen a la guarnició. La seva mà es va
estendre per bloquejar la porta de l'ascensor abans que es tanqués.
- Ei, espera un moment! -Va cridar.
L’Àlex es va girar, prenent el seu blàster, i va disparar.
El tècnic es va desplomar al terra del turboascensor, i la porta es va tancar
silenciosament. Sentint l'aldarull, el tinent Cdera es va tornar cap a ells. Va
treure el seu propi blàster i es va posar alerta.
- Aturin aquestes persones! -Va ordenar per sobre del sord
rugit dels motors de la nau, indicant als soldats d'assalt que interceptessin
al Luke i l’Àlex. No va arribar a veure com la Metallo extreia seu propi
blàster.
A dalt, a la cabina de control, un dels tècnics va iniciar
un moviment per a activar l'alarma. El foc de blàster va il·luminar la cabina,
i van caure dos imperials més.
Els soldats d'assalt van obrir foc. El sabre de llum d’en
Luke va cobrar vida amb un xiuxiueig, desviant un tret destinat a l’Àlex mentre
corrien a través de la badia. Prop d'escotilla oberta del Recerca Estel·lar, la
Metallo abatia soldats d'assalt metòdicament. Un impacte va ennegrir una junta
de l'escotilla al costat del cap de la Metallo quan en Luke i l’Àlex es van
acostar al seu costat. Un altre tret va rebotar en el sabre de llum d’en Luke.
Des dels controls de l'interior de la cabina del pilot, en Gil va baixar el
canó làser ocult de la nau. Una pluja de trets van ruixar als imperials.
Diversos soldats d'assalt que buscaven cobertura van córrer
cap al vaixell de càrrega Kazellis. Atrapats a la zona buida, van ser sorpresos
pels comandos que havien pres posicions al voltant del vaixell de càrrega i
s'unien al tiroteig.
En qüestió de segons, la batalla havia acabat.
-Gràcies per la teva ajuda, Metallo -va dir en Luke mentre
tornava a enganxar el seu sabre de llum al cinturó.
-M'encantaria quedar-me a xerrar una estona, Luke -li va
dir la Metallo -, però segur que tindrem més companyia.
En Luke semblava estar concentrat en una altra part. Va
aixecar la mirada i va fer un gest amb el cap a la figura dempeus a la sala de
control.
-En Page ha interferit les comunicacions. I ha deixat els
turboascensors fora de servei. Passaran uns minuts abans que esbrinin el que ha
passat aquí.
La Metallo va donar al Luke una salutació marcial amb dos
dits mentre es dirigia a la seva nau. L’Àlex es va tornar per mirar al Luke.
Per fi entenia les visions, les percepcions inusuals, totes les peces havien
encaixat. En Luke Skywalker havia obert tot un nou món de possibilitats per a
ella. Ell sempre seria una part. No importava que a partir d'aquest moment els
esdeveniments els portessin per camins diferents: formaven part de la Força,
units per les seves energies. I potser, algun dia, ella arribaria a conèixer la
Força del tot. Però, per ara, cadascú tenia una feina a fer en un altre lloc.
-Hi ha feina per fer a Garos -va dir al Luke.
-Ara tindràs una mica d'ajuda extra -va respondre ell.
L’Àlex va mirar cap a la cabina del pilot del Recerca
Estel·lar i va assentir. Els seus ulls van tornar a mirar els d’en Luke, i li
va estendre la mà. Un tímid somriure va creuar la cara. Ell li va prendre la mà
i la va estrènyer suaument.
-Tornarem a veure'ns, Àlex -va dir.
La va veure ascendir per la rampa del vaixell de càrrega.
L’Àlex va fer una última mirada enrere i es va acomiadar amb la mà.
***
El Recerca Estel·lar es va elevar al cel just quan el sol
treia el cap a través dels núvols a l'est. En Carl Barzon es va acostar a
l’Àlex a la cabina, posant-li el braç sobre les espatlles.
-Mai vaig pensar que deixaria aquest lloc -va dir -.
Gràcies, capitana Metallo.
-És a l’Àlex a qui ha agrair-li-ho, doctor -va dir la
Metallo -. Per ser la filla d'un governador imperial, és bastant rebel.
En Barzon va somriure a l’Àlex i li va fer un petó suaument
a la galta abans de dirigir-se de nou al compartiment de passatgers.
- T'ho va dir en Gil? -Va preguntar l’Àlex.
-Sí.
-Jo...
-No diguis res, nena -va dir la Metallo.
L’Àlex va fer un gest amb el cap per saludar en Gil quan va
entrar a la cabina. Aquest li va fer l'ullet amb picardia, i es va cordar els
arnesos del seient del copilot.
Una brillant explosió va esclatar darrere d'ells quan el
Recerca Estel·lar va abandonar l'atmosfera de Sarahwiee i va sortir a l'espai
profund.
-Gil, traça’ns la ruta més ràpida per sortir d'aquí.
-Curs computat i establert, capitana.
-En marxa -va exclamar la Metallo, activant la
hipervelocitat. L’Àlex va mirar per la finestra com les estrelles s'estiraven
formant línies estel·lars. Una sensació de calma va envair els seus sentits. A
través de les infinites fronteres de l'espai, va sentir que la ment d’en Luke
tocava la seva per última vegada.
FI
