Maul Tancat (i LXXVI)

Anterior

76

IMATGE PERSISTENT

Al celler de càrrega, Maul es va agenollar a la cantonada, mirant protectorament a la caixa davant d'ell. Podia sentir la calor letal i la vitalitat de l'urani armat, i sabia que el seu lliurament aquí en mans de la Komari Vosa significava que havia tingut èxit. Però significava poc per a ell.

Encara que havia estat alliberat de Sub Rusc 7, les càrregues electrostàtiques desactivades i tretes dels seus cors, alguna part d'ell encara se sentia tancada.

No havia sentit encara res del seu Mestre.

Alçant-se dret, va caminar la longitud del celler, es va girar i va caminar enrere de nou, els seus ulls sense abandonar mai la caixa. Fins al moment en què Darth Sidious vingués a ell directament per elogiar-lo per l'èxit de la seva missió, es va quedar impacient i pensatiu.

El casc del Joia Estel·lar va tremolar lleugerament al seu voltant, els seus grans motors obrint-se pas des del sector Tharin a través de la Via Sisar de camí de tornada a l'espai hutt, on Maul se separaria d’Eogan, Komari Vosa, i la mateixa arma.

Des d'aquí, el futur era incert. Estava precisament al corrent de les instruccions d’en Sidious de no revelar-se com un Lord Sith o utilitzar la Força.

A no ser...

No. No podia haver error en el missatge. Sidious havia pretès que desencadenés la força completa del Costat Fosc, i els últims moments a la presó –amb el cuc, amb la pròpia Vosa– havien estat una altra prova, en la qual ell només havia esperat demostrar ser digne.

Així que per què Sidious no havia vingut a ell encara? I quan escoltaria al seu Mestre de nou?

Va començar a caminar pel celler de nou, llavors es va aturar davant el so de l'escotilla xiuxiuejant en obrir-se darrere d'ell.

–Maul.

Girant-se, va deixar caure la seva mà a l'empunyadura del sabre làser, on descansava, fins i tot mentre reconeixia la cara de la dona que emergia de les ombres.

–Què vols?

Al principi Vosa no va respondre. Era impossible dir què estava mirant. Per l'angle del seu cap, Maul va suposar que la seva atenció estava fixa a la caixa que havia estat guardant... tot i que podria haver estat mirant-lo a ell.

–Simplement comprovava la nostra càrrega.

Maul no es va moure. No semblava haver-hi una resposta apropiada per aquest comentari, i no en va donar cap.

–El xef d’en Jabba està preparant el sopar a la cuina, –va dir la Vosa–. Estic bastant segura que no ens enverinarà... però hauríem de deixar que el noi mengi primer. –Llavors, aventurant un pas més a prop–: Tu menges, no?

Maul la va mirar, va alçar una mà.

–Això és prou a prop.

–Ell t’adora, ja saps. El noi. El que et va veure fer abans aquí...

–La galàxia li endurirà aviat, –va dir en Maul–. Si no el mata primer.

–Potser hauries de portar-lo amb tu. Com aprenent.

Maul la va mirar especulativa.

–Què saps tu d'aprenents?

–Res, –va dir la Vosa en una veu silenciosa, i llavors va fer un gest de cap vague, evasiu, en direcció a la caixa–. No necessito conèixer els detalls de la teva missió a Sub Rusc 7. Sé que la teva missió allà era al servei d'un propòsit sobirà més enllà de tu mateix.

–Com ho era la teva, –va dir en Maul. Hi havia esperat que ella ho negués, que afirmés que els Bando Gora servien només els seus propis propòsits, però Vosa realment va fer que sí de nou.

–Potser és així, –va dir ella–. Tot i així quan et miro, i la forma en què tu i jo vam lluitar contra aquest cuc junts, no puc evitar preguntar-me...

–No ho facis, –va grunyir ell.

–Només volia dir... –Ella va flaquejar, sospesant les seves paraules amb compte–. Cap de nosaltres som les persones que un cop vam ser. Qui diu que hàgim d’acabar així?

Maul va moure la seva mirada en la seva direcció, els seus ulls grocs trobant els d'ella durant una fracció de segon. El que va sentir allà, aquesta familiaritat impossible, se sentia més perillós i potencialment atrapant del que havia estat abans a Sub Rusc 7, i ell ho va rebutjar tot d'una.

–Quant queda fins que hi arribem?

–Estàs impacient?

Maul ho va rebutjar.

–Simplement preparat per deixar enrere aquest assumpte.

–Ja veig. -Vosa va somriure davant el seu to, com si no hagués esperat menys–. No queda ja molt.

–Llavors deixa’m.

–Potser et vegi a dalt?

Però Maul ja li havia donat l'esquena per mirar la caixa a la cantonada del celler. No va ser fins que la va escoltar marxar i l'escotilla es va segellar en tancar-se darrere d'ella que va apartar els seus ulls de la caixa i va tornar a mirar a la porta a través de la qual ella ja havia desaparegut.

FI

Maul Tancat (LXXV)

Anterior

75

REPÚBLICA 500

Els llums estaven atenuades a la nit, i Palpatine va sorgir de la seva dutxa, acabat d’assecar i embolicat en una túnica de brillaseda Dramasiana, per trobar a Hego Damask assegut al vestidor, esperant-lo.

–Mestre. –El senador es va aturar al seu pas, els seus peus relliscosos anant a descansar al ricament brocat matalàs–. Benvingut. –L’aparició inesperada del muun aquí al seu apartament, en aquesta hora de la nit, va agafar a Palpatine fora de guàrdia, fins i tot mentre era forçat a admetre que Damask, com Lord Plagueis, estigués en els seus pensaments inconscients algun temps–. Aquest és un plaer inesperat.

Plagueis va assentir.

–Hi ha moments en què aquests semblen ser els únics plaers que queden, –va respondre crípticament, i llavors va apartar el pensament–. Però no té importància. Has de perdonar-me per les cabòries melancòliques, Lord Sidious, fins i tot quan perdones la visita inesperada.

–Qualsevol visita seva és benvinguda.

–Fins i tot ara? –va inquirir el muun–. Sota aquestes circumstàncies?

Sidious va mirar-lo per un moment abans d'assentir.

–Ah, –va dir ell–. Es refereix als recents desenvolupaments al Sub Rusc 7. Sí. He estat informat.

–Ja no hi ha cap Sub Rusc 7, pel que sembla, –va respondre Plagueis pensatiu–. En aquest punt tots els escàners no informen llevat d'un camp de runes metàl·lics solts per alguna part de la Vora Exterior.

–Com es requeria.

–Certament, –va estar d'acord el muun–. Aparentment tota l'estació espacial es va destrossar a miques... –Ell es va aturar, trobant la mirada d'en Sidious–. Immediatament després de la partida del teu aprenent. I va completar la seva missió a la perfecció, no és així?

–Sí, –va dir Sidious amb un assentiment.

–Segons els nostres bioescàners inicials, no hi havia supervivents, –va dir en Plagueis, gairebé gentilment–. Incloent el teu objectiu principal, Iram Radique.

Sidious va mirar al muun per un llarg moment, buscant, preguntant-se si hi havia alguna cosa més sota les paraules d’en Plagueis, un subestrat complet de significat que havia passat per alt fins ara. Havia començat a endevinar Plagueis el seu veritable propòsit en enviar a Maul a Sub Rusc 7? Com reaccionaria davant la revelació del que havia passat en aquells moments finals, si esbrinava que els Bando Gora havien estat aquí i havien pres possessió del dispositiu nuclear tenint en compte que el lliurament havia estat la seva meta definitiva allà?

Així i tot Plagueis estava ja aparentment passant a altres coses.

–Com ja has après, –va dir ell, la Força té un propòsit i voluntat per a totes les coses que fins i tot tu i jo només hem començat ara a descobrir. En explotar la seva plenitud ens alcem per heretar un poder i glòria indicibles. –Plagueis es va detenir–. Junts.

Sidious no va dir res per un llarg moment. Llavors va assentir.

–Molt bé, –va dir ell, i llavors, amb alguna dificultat, va aconseguir un somriure indulgent–. Tot i que no puc evitar que d'alguna manera, arriscant la possibilitat de l'exposició, li hagi fallat també.

–Ho has fet? –Plagueis el va mirar inescrutablement–. Sembla aviat per fer tal condemna aclaparadora. –Llavors, amb una lenta exhalació d'aire que assenyalava que la conversa havia acabat, es va alçar dret–. És tard, Senador Palpatine, i sé que les teves hores de privadesa i plaer s'estan tornant cada vegada més limitades, així que jo mateix trobaré la sortida. –Els seus ulls grocs brillaren–. Parlarem de nou aviat.

Va deixar a Sidious dret en el seu vestidor. Va passar molt de temps abans que el Lord Sith es mogués de nou, allunyant-se del lloc on havia estat, i anant a segellar l'escotilla del vestidor, tancant-se dins.

Següent

Maul Tancat (LXXIV)

Anterior

74

DIÀSTOLE

Quan les mans de la Vosa es van estendre per tocar el seu pit, Maul va haver de lluitar contra un desig instintiu de saltar i colpejar-la.

–No et moguis, –va dir ella, amb els ulls tancats–. Si això ha de funcionar, necessito veure-hi dins.

Ell es va forçar a mantenir-se calmat, la mandíbula premuda, els braços rígids al seu costat. Podia sentir els seus cors bategant a l'uníson, el múscul cardíac contraient-se, els ventricles remant a través d'un mar d'adrenalina residual de la seva batalla mentre comptava els últims segons indefensos de la seva vida.

Però ara hi havia alguna cosa més dins d'ell, també, una subtil presència sondejant que va identificar com una representació telequinètica de la pròpia Vosa obrint-se pas a través de les càmeres del seu cor.

–Què estàs...? –va preguntar Eogan des de darrere d'ella.

–Silenci. –Ella va esperar, i va mirar a Maul–. Contingues l'alè.

Mitjançant les dents premudes, Maul va dir:

–Per què?

–Perquè tot es mou quan respires, i només tinc una oportunitat per això. –Alçant una mà lleugerament, ella va estendre els seus dits i llavors els va ajuntar com si agafés algun objecte invisible–. Els teus cors sempre estan en moviment. Tinc menys d'un segon quan les quatre càmeres estan en descans.

Maul va sentir un xoc brillant de dolor tallar a través del seu pit esquerre. Va lluitar contra la urgència de reaccionar –va portar cada unça de força de voluntat que tenia– i llavors se'n va anar.

Vosa va obrir els ulls i va mirar.

–Ja està.

–Whoa, –va dir Eogan, sonant impressionat–. Com has fet això? Estàs segura que els tens tots dos?

–No, –va dir Vosa–, però si m'equivoco, tots ho sabrem aviat. –Ella va mirar a la caixa a terra de la plataforma mèdica–. Vinga, traguem aquesta cosa d'aquí abans que un altre de nosaltres acabi mort.

El viatge de tornada a l'hangar va ser principalment sense cap eventualitat. Portant la caixa entre tots tres, amb Eogan ajudant a compensar el braç dret constantment debilitant d’en Maul, ho van fer en un bon temps. Només una vegada es van trobar amb algun senyal de vida... una baralla a petita escala a la botiga de metall entre un grup fortament armat de reclusos nous i els últims guàrdies restants. Pel que Maul va poder veure, els guàrdies estaven guanyant, però només perquè coneixien el terreny. Va observar sense cap interès particular mentre dos dels oficials de correcció emboscaven a un dels reclusos des del darrere i el van llançar a una de les grans màquines d'embalar i destrossar acer. El presoner no va tenir temps de cridar.

Sota ell, les plantes de Sub Rusc 7 van fer una sobtada sacsejada galvànica. El clam familiar de la maquinària començant a reverberar a través de les parets.

–Què va ser això? –va preguntar la Vosa des del seu extrem de la caixa.

Maul i Eogan van intercanviar una única mirada. Llavors Eogan va assenyalar amb el cap cap a ella que seguís.

–Vol dir que hem de donar-nos pressa.

Per quan van arribar al passadís fora de l'hangar, les parets s'estaven separant, tallant-se de costat i donant-se cops juntes en un intent nefast d’alinear-se en nous nivells i capes. Els sorolls de cops i rascar aquí baix estaven prop de ser diàfans. Vosa va seguir llançant mirades salvatges al seu voltant mentre caminaven pels forats que s'obrien a terra al seu voltant. A cada direcció, el gran paisatge de metall estava ple d'un sotrac constant, erràtic.

–Això és normal? –va cridar ella.

Eogan es va ajupir mentre una làmina enorme d'acer volava al costat del seu cap, anant en espiral per l'aire i imbuint a la paret oposada.

–Res és normal aquí, –va murmurar el noi–. Com més aviat sortim d'aquí, millor.

Maul va apuntar els seus ulls al passadís per davant. Tan preocupat com estava amb portar la caixa a bord de la nau dels Bando Gora, no hi havia error en el fet que aquesta reconfiguració era diferent... els engranatges i cadenes de Sub Rusc 7 estaven sent doblegats per esquinçar-se en trossos. Si era algun tipus de manera d'autodestrucció o simplement l'inevitable resultat de l'algoritme d'aparellament fora de control, ni ho sabia ni li importava. S'estaven quedant sense temps.

Llavors es va adonar que alguna cosa més estava passant també.

Les parets s'estaven acostant.

Va fer un cop d'ull al port d'amarratge i es va moure més ràpid, forçant a Eogan i la Vosa gairebé a córrer per mantenir el pas.

–Aneu a algun lloc? –va preguntar una veu des de darrere.

El cap d’en Maul va saltar per veure l'holograma completament projectat d’en Jabba posat en la seva plataforma repulsora, somrient-los lascivament com l'últim senyor de la creació. Estant directament davant de l'holograma, Maul podia veure un mercenari trandoshà, amb un rifle blàster agafat a les mans. El mercenari va apuntar l'arma cap a ells fins que el canó del blàster va esdevenir una perfecta O, mirant-los.

–Veig que has fet un amic, –va dir en Jabba, assenyalant amb el cap a Vosa–. Les deixalles sempre es colen per trobar-se en els nivells més baixos. Per què no estic sorprès? –Ell no va esperar la seva resposta–. Què hi ha a la caixa?

–Res que t’incumbeixi, –va dir en Maul–. Marxem amb això.

–Us aneu? –El hutt va sufocar un riure i va fer una mirada a les parets de l’hangar–. No, crec que us aneu a quedar aquí. M'agrada la idea de veure't a tu i als teus nous companys sent aixafats en una polpa dins d'aquest taüt de metall.

Les mans de la Vosa van anar als sabres làser.

–Darrera oportunitat, Jabba.

–No aquesta vegada, escòria. –Amb una ganyota, el hutt va fer un gest, la plataforma repulsora pivotant al voltant, i el trandoshà va obrir foc.

Maul ja s'estava movent. Deixant anar el seu extrem de la caixa, va saltar cap endavant, activant el seu sabre làser en meitat de l'aire, i va executar un gir lleuger d'estil Ataru, esquivant l'onada de foc de blàster i balancejant l'espasa en un arc cap al coll del trandoshà. El cop va decapitar al seu oponent tan fàcilment que, per un moment, el cos sense cap del mercenari es va aixecar a la vora de la plataforma flotant abans de caure, desapareixent en un buit que acabava d'obrir-se sota ell.

Els ulls d’en Jabba van rodar cap amunt per trobar els d’en Maul. El senyor del crim estava dient alguna cosa, però les paraules van ser bloquejades per la cacofonia de gemecs dels sorolls mecànics, i difícilment importava en qualsevol cas. Amb un cop de revés d'un braç, el hutt va assenyalar al port d'amarratge.

Maul va saltar de tornada cap a on Eogan i Vosa estaven esperant, i junts van alçar la caixa pel passadís cap al port on la nau d’en Jabba, el Joia Estel·lar, estava preparada per partir.

Següent