Foc creuat (XVIII)

Anterior

Capítol 18

El transport es va distanciar del Candaserri i va encendre els retropropulsors, disminuint la seva velocitat d'entrada a l'atmosfera. Els vint-i-un orfes més joves, lligats als seus seients, cridaven amb alegria i entusiasme mentre el transport saltava en entrar en contacte amb la primera bossa d'aire.

La tènue xiulada va anar creixent fins a sonar com un rugit quan la petita nau es capbussà en el mar de núvols. Era alhora aterridor i emocionant. Els orfes no paraven de realitzar exclamacions quan els núvols centellejaven en diferents colors, vermells i grocs, taronges i marrons.

A la llunyania, Boba va veure el centelleig d'un llampec.

–Una tempesta–, va dir Garr, el qual, com sempre, estava ben informat. –Les tempestes de Bespin són els més mortíferes de la galàxia.

Però la tempesta aviat es va quedar enrere quan la petita nau va descendir, cap a baix, cap a baix... cap als nivells mitjans de l'atmosfera, on vivien tots els habitants de Bespin.

A Boba generalment li agradava descendir a un nou planeta. Però aquesta vegada tenia sentiments oposats.

Estava ansiós per començar la cerca d’Aurra Sing, la qual no podia estar molt lluny.

Al mateix temps, sabia que perdria la seva vida actual al Candaserri. S'havia vist obligat a viure en una mentida, actuant com “Teff”. Però a canvi se li havia concedit, per primera i única vegada en la seva vida, un amic. Algú amb el qual passar el temps, explorar amb ell, per parlar i compartir tots els secrets (només fins a cert punt, per descomptat).

Tot havia estat molt divertit, però ara era el moment en el qual Boba havia de tornar a la seva veritable identitat.

Era el fill de Jango Fett, el caçador de recompenses més feroç de la galàxia.

I tenia la intenció de recuperar la seva nau!

Van desembarcar a Portside, en els nivells centrals de la ciutat. Funcionaris uniformats es van presentar en les rampes d'obertura de la nau i li van demanar a Glynn-Beti la documentació.

Glynn-Beti va agafar una agenda electrònica, assenyalant als orfes més joves que estaven alineats en la porta, i després va assenyalar a Boba.

Ella els hi va murmurar alguna cosa als funcionaris, i aquests van mirar-lo. Un va sacsejar el cap, un altre va assentir amb el cap. Què els estaria explicant? Boba es va alarmar. Havia previst esperar, i fugir de l'orfenat tan aviat com ningú hi mirés, però i si mai arribava aquest moment? Què passava si Glynn-Beti volgués comprovar la seva identitat abans de res?

Boba va baixar per la rampa oberta. Els Jedi i els funcionaris estaven d'esquena. Si s'escapava en aquest moment podria desaparèixer en la multitud abans que ningú sabés el que estava succeint. Podrien passar diversos minuts abans que percebessin que havia desaparegut.

Només hi havia un problema. Com podia anar-se’n sense dir adéu al seu primer, i ara com ara únic, amic de debò?

L'elecció era entre l'amistat i la llibertat.

Boba va escollir la llibertat.

Següent

Foc creuat (XVII)

Anterior

Capítol 17

–Escolta, Teff, què és el que passa?

–Res important, Garr. –Boba va baixar el visor i va girar la cara cap al seu amic, el qual acabava d'entrar a la sala. Guarda les emocions per a tu sol. –Només estrelles.

–Has vist alguna cosa interessant?

–No gaire, –va dir Boba. –Pols estel·lar, escombraries espacials, ja saps.

–Bé, anem, llavors, –va dir Garr. –Ulu Ulix t'ha estat buscant. El Padawan ens vol perquè l’ajudem per controlar els més petits per a l'arribada.

–L'arribada?

–Anem a començar a orbitar al voltant de Bespin. El viatge ha acabat. Benvingut a la teva nova llar!

La meva nova llar? No, si puc evitar-ho! Va pensar Boba mentre agafava la seva bossa de vol i seguia al seu amic.

La sala d'observació davantera es va omplir de membres de la tripulació i d'orfes, mirant el planeta amb sorpresa des de la nau en òrbita.

Era enorme. Brillava en un fort color taronja a la llum del seu llunyà sol.

–Bespin és un gegant gasós, amb la seva superfície metàl·lica profundament enterrada sota capes d'atmosfera tòxica que amb prou feines s’hi ha arribat, i molt menys explorat!–, va dir Garr emocionat. –La principal indústria és mineria de gas Tibanna que s'extreu de l'atmosfera. Res viu a la superfície. Totes les ciutats i mines suren entre els núvols, i... Ei!

–Eh?

–No m'estàs escoltant, Teff!

–Oh, ho sento, –va dir Boba.

–Somiant despert?

–Suposo.

Somiant despert? No era del tot correcte. La ment d’en Boba volava, estava pensant en l'increïble descobriment que havia realitzat en la cabina d'observació posterior.

L'Esclau I! L'havia vist. La petita nau que havia heretat del seu pare, Jango Fett, estava seguint al Candaserri, i estava sent cauta. Boba havia notat que la nau romania en el con d'ombra dels sensors, on no seria detectada pels sensors d'aproximació de la nau de guerra, ja que segurament estarien atentes a detectar grups de naus, no naus que romanguessin prop de la nau en solitari.

Boba estava valorant la informació en silenci mentre romania al costat de Garr entre la multitud que observava el turmentós Bespin.

–Aquí esteu!

Boba i Garr van veure a Ulu Ulix corrent entre la multitud.

–Els dos us heu proposat de ficar-me en problemes! No se suposa que heu d'estar prop de la sala d'orfes?

–Ho sento, –va dir Garr, amagant un somriure. Mentre Ulu hi havia estat ocupat, havien estat corrent per la nau, agafant-li avantatge.

A Boba no li agradaven els Jedi, però Ulu era una excepció. Va decidir preguntar-li al Padawan sobre el que havia vist, sense revelar-li molt, per descomptat.

–Ulu, has sentit parlar d'una caçadora de recompenses anomenada Aurra Sing?

–Aurra Sing? Per descomptat. Ella és...

–Per què ho vols saber?

Algú preguntà amb aspror i veu alta per darrere seu. Boba es va girar i va veure la Glynn-Beti mirant-lo amb recel...

Boba va gemegar. Si hagués sabut que ella estava a prop, hagués mantingut la boca tancada.

–Eh...

–No callis orfe, Teff? Et dius així, no? Per què preguntes per Aurra Sing?

–Tan sols preguntava. Jo, eh, he sentit parlar a alguns membres de la tripulació parlar sobre ella.

–Ella és enemiga de la civilització, de l'ordre galàctic, –va dir la Jedi bothana. –Està en crida i recerca per nombrosos crims, inclòs l'assassinat. Això és tot el que necessites saber. Ulu Ulix –Glynn Beti va mirar al seu Padawan. –Què estan fent aquests dos tan lluny de la sala d'orfes? Estàs oblidant els teus deures? Porta'ls allà immediatament.

Ulu va gemegar.

–Sí, Mestra Glynn-Beti.

–Reuneix a la resta d'orfes. I la resta de vosaltres, reuniu-vos amb mi en la badia d'atracada tan aviat com hàgiu preparat el vostre equipatge. Anem a ser transportats a la ciutat dels núvols.

–Sí, Mestra, –va dir Ulu,

–Uau! –Va dir Garr, quan Glynn-Beti va marxar. –De què va tot això?

–Aurra Sing, –va dir Ulu Ulix. –No esmentis el seu nom quan estigui Glynn-Beti. Glynn-Beti la detesta, i per una bona raó. Aurra Sing assassina Jedi per esport.

–Pensava que els caçadors de recompenses tan sols treballaven per diners, –va dir Boba.

–Aurra Sing és diferent, –va dir Ulu Ulix. –Es diu que hi ha alguna cosa en el seu passat que li fa odiar als Jedi. Sigui el que sigui, no deixa passar cap oportunitat per atacar-nos.

–Vols dir, per diversió? –Va preguntar Garr sorprès.

–Una diversió malaltissa, –va dir Ulu Ulix. –Però moguem-nos, no podem quedar-nos aquí.

Això ho explicava tot, pensava Boba, mentre seguia a Garr i Ulix cap a la part posterior de la nau. Aurra Sing estava seguint als Jedi per obtenir una ocasió per atacar-los. Esperava que tingués sort!

Es preguntava si ella sabria que ell estava a bord.

El passadís de la nau estava ple de tripulants de la nau dirigint-se als seus llocs. Una aproximació planetària era un succés important per a tothom, excepte és clar per als soldats clon. Un planeta o un altre, era el mateix per a ells.

Boba no s’ho anava a perdre. Els seus germans, tan semblants, i alhora tan diferents. No tenien cap interès d’on anaven, o on havien estat. L'única cosa que els interessava era només les seves armes, les seves tasques o la seva cadena de comandament. Els clons eren militars purs.

Així que quan va arribar a la resclosa d'aire, i els va veure ajudant a Ulu i a Garr a pujar al grup d'orfes al transport. Boba es va sorprendre de veure al seu vell amic CT-4/619 ocupat treballant. Estava pintant els emblemes de la guerra i la numeració en el mòdul d'aterratge que anava a transportar als orfes.

–Em recordes? –Va preguntar.

–Francament, no, –va dir CT-4/619. –Hauria?

–No, només preguntava, –va dir Boba. –Què estàs fent?

–Desmilitaritzar, –va dir el clon.

–I com ho feu? –Va preguntar Garr, que tenia sempre una curiositat insaciable.

–Bespin, –va dir CT-4/619. –No volen cap símbol de la guerra.

–Les lleis de Bespin volen preservar el seu planeta en la neutralitat, –va dir. La Jedi bothana havia aparegut sense ser vista. Com sempre, li posava nerviós. –Ens permeten baixar als orfes, però no portar armes ni començar cap tipus d'activitat militar.

–Fins i tot el teu sabre làser? –Va preguntar Boba, assenyalant l'arma Jedi oculta entre les seves robes.

–Les armes dels Mestres Jedi no estan subjectes a les lleis locals, –Glynn-Beti va dir amb una ganyota. –Pugeu a bord!

Següent

Foc creuat (XVI)

Anterior

Capítol 16

–Bon treball, Teff!

Boba va somriure. El seu pare li havia cobert amb una manta coberta d'estrelles, i li ho va agrair. Però no sabia que el seu nom no era Teff? Era un nom estúpid per encobrir el seu...

–Respira, Teff!

Qui li havia llevat la manta?

–Desperta.

Boba va obrir els ulls. Va veure la cara preocupada de Garr.

Estaven en la resclosa d'aire. Li havien tret el casc. Va obrir la boca, va realitzar una aspiració profunda, i va ser com donar-li la mà a un vell amic.

Aire! Aire meravellós.

–Què ha passat? –Va preguntar.

–Ho vas aconseguir, –va dir Garr. –Després que ens salvessis. Utilitzant el tanc d'aire com si fos un coet. Això va ser enginyós.

–Cada acció genera una altra acció contrària i igual, –va dir Boba. –Crec que és un dels refranys del meu pare. Però què ha passat amb el salt?

–Ja ha tingut lloc. No ho notes? –Garr va posar la mà de Boba plana contra la mampara, i allà estava: el brunzit dels generadors d'oscil·lació de camp quàntic de la nau. –El salt, es va produir poc després d'entrar en la resclosa d'aire. Ho hem aconseguit per molt poc!

–Pels pèls–, va dir Boba mentre penjava el seu vestit espacial. –Però suposo que un metre és tan bé com un quilòmetre.

–Un altre dels refranys del teu pare? –Va preguntar Garr amb un somriure.

–On estaven els dos? –va preguntar Ulu Ulix quan Garr i Boba van tornar a la Sala d'orfes. Els seus tres ulls brillaven, estava enutjat. –Saben que hi ha una alarma general abans d'un salt. Se suposa que han de presentar-se aquí.

–Ho sento–, va dir Boba. –Ha estat culpa meva. Estàvem a la zona observació posterior. I jo... volia comprovar com es veien les estrelles des de l’hiperespai.

–Agraeixo la teva honestedat, Teff, –va dir Ulu Ulix, estovant-se. –Però les regles són les regles. Els dos quedeu reclosos a la Sala per a orfes durant un dia. I no fareu més exploracions per aquí.

–No, si us plau! –Va dir Garr. –Tenim deu anys! No podem estar perdent el temps en les coses que fan els nens petits.

–Sembla que una de les rescloses d'aire estaven obertes, –va dir Ulu Ulix amb un somriure burleta. –No sabreu res sobre aquest tema, veritat? Heu d’anar amb més cura. Si us agafen trencant les regles, em ficareu en problemes amb la Mestra Glynn Beti. I això és l'últim que volem!

–Això és l'última cosa que volem, –va dir Boba amb sinceritat.

Després d'aquell dia ombrívol, si Garr hagués volgut trobar a Boba, Garr hagués sabut on mirar.

La cabina d'observació posterior. El COP.

Boba estava observant i pensant. Sabia que havia de descobrir quin secret era el que Boba tenia i Dooku es pensava que tenia. Es va recordar de com Dooku s'havia molestat quan l'hi havia anomenat Tyranus. Per què aquest detall era tan important per a ell?

Llavors de sobte “per fi” Boba ho va entendre. Tyranus havia amagat al seu pare perquè l’ajudés a crear un exèrcit clon. Però ara el Comte Dooku estava lluitant contra l'exèrcit que havia ajudat a crear. Per què algú crearia un exèrcit per després lluitar contra ell? El que Boba tenia era un puzle, però estava segur que ell tenia una peça important, una peça que Dooku havia volgut destruir. Sent el Comte Dooku, estava lluitant contra la República, però, com Tyranus, havia ajudat a crear un exèrcit per lluitar per la mateixa República.

Boba va decidir guardar-se la informació per a si mateix de moment. L'instint que havia heretat del seu pare li feia pensar que li seria de molta utilitat per més endavant. Era part del llegat que li havia deixat el seu pare... per a millor o per a pitjor.

–Avorrit, –va dir Garr l'endemà, mirant cap a fora.

Boba havia d'estar d'acord. L’hiperespai semblava com el dibuix d'un nen maldestre dibuixant l'univers, com si estigués fent un esborrany.

–Aquestes línies són estrelles? –Va preguntar Garr.

–Són estrelles que semblen taques vistes des de l’hiperespai, –va dir Boba. –Quan deixem l’hiperespai, semblaran més com estrelles.

–Com aquesta taronja?

Boba va aixecar la vista del seu llibre Maniobres amb caces estel·lars. Ja havia estat observant a la petita taca de color pampalluguejant durant dies, gairebé indistingible enmig de la resta de taques.

–No és un estel, –va dir Boba a Garr. –I si no és un estel, significa que està igualant la nostra velocitat. Seguint-nos, tal vegada.

És curiós, va pensar. Hagués desitjat poder veure-ho millor.

–Ho sabrem molt aviat–, va dir Garr. –Ulu Ulix m'ha manat venir a buscar-te. Ens estem preparant per saltar de l’hiperespai, se suposa que hem de romandre a les nostres cambres.

–Anem, llavors, –va dir Boba. L'últim que volia era tenir problemes amb Ulu Ulix o la seva Mestra Jedi, Glynn-Beti. –Mantinguem-los contents!

El salt va transcórrer sense incidents. Només una estranya sacsejada, que causava un moment de mareig.

L'estat d'ànim dels orfes va millorar immediatament. Boba i Garr van anar a la cuina per prendre el seu primer menjar sense tenir contratemps. Dinar després d'un salt a l’hiperespai era com esmorzar després d'un llarg somni. Tothom estava emocionat.

–Hem d'estar prop de Bespin.

Aviat s'anunciaria des del pont. Els salts a l’hiperespai eren una mica impredictibles, però només una mica.

Després del dinar, tots van anar a la sala d'observació principal, per veure les estrelles. Tothom excepte Boba. Ell va tornar sol a la sala d'observació posterior.

Aquest petit estel, hi havia alguna cosa referent a ell que li intrigava. Va agafar el visor i va recórrer el mar d'estrelles buscant la tènue llum taronja.

Ja no destacava, com ho havia fet a l’hiperespai. Però el va trobar, just on ell havia pensat que estaria, exactament darrere del Candaserri.

Boba va augmentar la imatge per veure-la millor. Era una nau. Era petita, i estava a diversos quilòmetres de distància, però ajustava la seva velocitat i el seu rumb amb el del Candaserri.

Seguint-nos. Amagant-se. Per quin motiu?

El color taronja procedia del reflex de la llum de les estrelles en el casc oxidat i maltractat.

El casc tenia una forma familiar.

Boba es va assecar els ulls. Podria ser que estigués cansat, veient coses? Va pujar el zoom, amb el que va veure la nau més propera, fins que va poder veure les ales curtes, les cabines ratllades, els costats picats. Fins i tot podia veure els forats en la nau provocats pel vol a través del cinturó d'asteroides en el seu camí cap a Geonosis.

Va baixar els ulls. Estaven plens de llàgrimes, al mateix temps que tenia els punys premuts amb fúria.

La nau era una que ell coneixia molt bé. Era el llegat del seu pare, i havia estat robada per Aurra Sing.

Era l'Esclau I. 

Següent