No fem casaments: EL RELAT DE LA BANDA (i II)

Anterior

II

Més enllà de les grans taules hi havia una dotzena de més petites. Gairebé podia sentir els plecs de la boca d'en Figrin movent-se, anticipant-se a un acomodat públic de bon humor.

Una estrident aclamació va brollar de la sala.

-Es deuen haver casat. -Va murmurar en Figrin.

Un corrent de gent va començar a entrar al cafè. En Figrin va començar a balancejar en el nostre número inicial. Abans que acabéssim vaig començar a suar... Diversos dels matons d’en Jabba havien entrat al cafè seguint aquell corrent. Eren convidats? O hi havia preparat en Jabba un viatge d'anada a la gran fossa de Carkoon?

Una vegada més vaig fer una ullada a la seguretat de la Valarian. L’E522 estava assegut just a la seva escotilla, li brillava un nou blàster i agulles preparades per a l'ocasió... i un nou i brillant dispositiu de retenció just al centre del seu enorme pit. Evidentment el solament confiava en els droides, fins ara.

Un humà jove va trontollar a l'escenari, amb la roba neta, sense pegats i amb un caminar encorbat.

-Toqueu "Tears of Aquanna". – Va tirar de la zona del pantaló que en Figrin es recollia sobre les seves botes. En Figrin va alliberar la cama. L'humà repetia la seva petició, llavors es va dirigir cap a mi.

No volia que em cedissin els pantalons.

-Aquí està. -Li vaig dir. Vaig prendre aire ràpidament i vaig tocar la meva entrada en mi bemoll.

Com anàvem a saber que una quadrilla havia adoptat una de les nostres cançons com la seva cançó oficial? L’encorbat i diversos amics es van reunir al peu de l'escenari udolant cançons que òbviament van inventar.

Altres humans van avançar cap a l'escenari, xisclant. Li vaig donar un cop de colze a Figrin. I va fer un tall poc ortodox al final de la cançó. Vam acabar abans que la quadrilla deixés de cantar. Alguns d'ells ens van llançar una mirada fulminant.

Un nou convidat, una dona bruna, va empènyer a un convidat que estava callat.

-Ara toqueu "Worm Case". -Va grunyir amb una veu que feia joc amb el to de la seva cara. -Per en Fixer i la Camie.

-Aquí està. -Va dir en Figrin. Jo tenia una entrada de sis compassos en "Worm Case". La vaig escurçar a quatre.

Quan toques una peça sis mil vegades, perds el sentit d'on estàs a la sis mil una. Durant aquesta última, tot es va convertir en un joc de talla i enganxa. No recordo passar-m'ho bé amb aquest tema. Ningú intentava cantar.

En Thwim i un altre guàrdia de seguretat van acompanyar als dos grups fora. Vaig tornar a buscar els matons d’en Jabba. Estaven reunits prop del bar, matant el temps... per ara.

Al final del primer repertori, en Figrin va enfilar cap a una taula de sàbacc. Jo em vaig quedar a sobre de l'escenari, fora de la concentració de fum i olors. Un dels humans més lletjos, va caminar fins a dalt i hi va portar dues gerres.

- Tens set? -Em va preguntar en un to bastant esquerp. -Aquesta és de lum, aquesta altra és cop de puny de casament.

-Gràcies. -Tot i que em feia cert fàstic vaig agafar la gerra de cop de puny i em vaig beure la meitat.

-Sou benvinguts. -El meu lleig amic es va asseure a la vora del reflectant escenari, i fet una mirada al públic. No volia que es donés la volta. Probablement era un nadiu. Em preguntava si consideraria educat que li preguntés el nom o intentaria pegar-me. -Bona banda. -Va dir. - Què feu a Tatooine?

Vaig posar la meva gerra al costat de l’Ommni.

-Bona pregunta. -Vaig dir fredament. -Hem tocat en els millors palaus en sis sistemes.

-Ho crec. Sou excel·lents. Però no has contestat la meva pregunta.

Em va començar a caure simpàtic.

-Ho estàs veient. –Vaig mirar cap avall buscant la taula de joc d’en Figrin. -Estàvem de pas i ens hem quedat estancats. Treballes per aquí?

-Si -Va sonar trist. Va agafar la meva copa. -M'ocupo d'un bar carrer amunt. És una vida dura. Però algú ha de tenir cura dels droides.

Vaig xiular amb suavitat en un to que els humans troben inaudible. Els droides milloren la vida. Estava preparat per recordar-li-ho quan va dir.

-Mantingues la teva llengüeta humida amic. -I va marxar.

Era un d'aquests tipus amistosos? Havia estat un advertiment? Vaig mirar al Thwim amb la seva gorra verda i movent nerviosament el nas. Però no vaig descobrir res.

En Figrin es va reunir amb nosaltres en l'escenari de seguida.

- Perdre? Li vaig murmurar mentre endollava la seva banya.

-Per descomptat. Dóna'm un la. -Vam tornar de nou a la feina.

A la taula de sota de nosaltres quelcom va canviar de mans amb un moviment molt ràpid: un típic acord de Mos Eisley.

Quelcom més, quelcom més gran, va aparèixer avançant pesadament. Dos gegantins whíphids, dos metres i mig d'ullals, urpes i pèl groc pàl·lid, anaven units amb una garlanda verdosa d'importació, estaven ballant cap a nosaltres amb els seus llargs i peluts braços units entre ells. Em vaig mantenir dret a l'escenari però les seves cares es dirigien a mi.

D'Wopp va mirar efusivament la cara ampla, dura i plena d'ullals de la seva núvia. Sense veure els furtius comerciants que ja havien ocupat la taula més propera, l'amo del Despot i el seu amic caçador es van asseure en dues cadires buides. Van començar a desembolicar les garlandes verdes.

Vaig mantenir el meu cap en un angle que semblés que estigués mirant a la sala, però realment estava veient un dels matons d’en Jabba, un anèmic duros gris, esmunyint-se cap a la nostra posició.

Un trio de pappfaks es van donar la volta, entrellaçant els seus tentacles turquesa en una cosa que semblava una abraçada prenupcial. Van estar a punt de donar un cop de peu a un droide que rodava cap a Lady Val. Després de veure el droide, l'amfitriona es va excusar d’en D'Wopp amb un afectuós cop del seu cap. Va seguir al droide cap a la cuina.

Els ulls vermells del duros es van encendre. Va rodejar la sala, es va apropar a D'Wopp, va fer una pausa i es va inclinar.

- Bona caça, Whíphid? –va cridar el duros d’en Jabba, amb un soroll dels seus elàstics llavis. Va estendre una mà fina i ossuda.

La gran urpa d’en D'Wopp es va tancar sobre el braç del duros.

-Explica aquest comentari, duros, o serviré les teves costelles rostides a la meva senyora per esmorzar.

-No, no. -El duros va sacsejar el seu cap, avergonyint-se. -No em refereixo a la teva preciosa dona. Em refereixo a D'Wopp, caça-recompenses de gran reputació, Cert?

Calmat, en D'Wopp va deixar anar el braç gris.

-Sóc jo. - va inclinar el cap enrere. - Hi ha algú a qui vulguis destrossar, Duros?

Vaig respirar una mica millor. Tocar de memòria implica avorrir-se i recordar coses. Però això de vegades et salva el coll. Vaig continuar escoltant i tocant.

- T'ha ofert la teva estimada núvia algun joc? -Va preguntar el duros.

En D'Wopp es va moure un ullal amb una de les seves urpes.

- A on vols arribar?

Em vaig estirar per escoltar la resposta del duros.

-Hi ha un cap gran a Tatooine, un d’excel·lent. Lady Valarian li paga per protecció. Un whíphid que de veritat estimi la caça no es calma amb un petit esquer. El meu cap ofereix una recompensa rècord. Probablement no estiguis buscant feina en aquest moment però són rares les oportunitats com aquesta.

Així que els matons estaven buscant a Lady Val a través del seu nuvi, i no a nosaltres! Amb els ulls excitats, el meu cor va començar a tranquil·litzar-se i em vaig recordar a mi mateix que en Jabba tenia prou temps per venir a per nosaltres.

En D'Wopp va estrènyer les seves urpes sobre la taula.

- Recompensa? És algun tipus d'esquer?

El duros va arronsar les espatlles.

-El seu nom és Solo. És un contrabandista, però ha aconseguit tornar boig al cap. En Jabba té molts mes enemics que els que té Lady Valarian, prestigiós D'Wopp. -Els ulls vermells del duros van parpellejar. - Podria presentar-te al poderós Jabba?

El dur nas del whíphid es va moure.

- Recompensa rècord?

Al final el duros va baixar la seva veu. No vaig escoltar la xifra que va tancar l'acord, però en D'Wopp es va alçar.

-Digues al teu cap que en D'Wopp li portarà el cadàver. Em reuniré amb ell.

Solo... En Figrin el va esmentar en una ocasió com un bon jugador de sàbacc, per a un humà. Ara ell era el meu company a la petita llista d’en Jabba.

- Et quedaràs a la celebració? -Va udolar el duros.

-Més tard. -Va dir en D'woop. -El meu company i jo hem de celebrar el meu gloriós retorn. Ella és whíphid. Ho entendrà.

Lady Val va reaparèixer entre el públic. El duros d’en Jabba va desaparèixer com un cub de gel en una duna de sorra. Vaig contenir la respiració. En Figrin va començar una altra cançó, una que no coneixia perfectament. M’havia de concentrar. Hi va haver un gran estrèpit al peu de l'escenari. Una profunda veu va dir en basic:

-Capritxós.

I una més aspra va respondre:

-Deshonrós.

La meva llengüeta va cruixir. Dos xiscles van ressonar en una llengua que no vaig identificar. La nostra estimada parella s'atacaven l'un a l'altre amb els seus ullals i urpes a sota de l'escenari. Vaig donar un pas enrere i gairebé caic sobre l’Ommni d’en Tech Figrin no vaig tirar el Fanfar per uns mil·límetres.

Instantàniament es va reunir una multitud. Mos Eisley sent el que és, i els matons d’en Jabba animant, aquesta baralla podia estendre’s com una tempesta de sorra. Em vaig prendre un descans de cinc compassos i vaig llançar el senyal de perill. - "Sundown". "Sundown" Figrin!

-Encara tinc pèrdues. –va bufar en Figrin. -No podem anar-nos-en encara.

Al peu de l'escenari, a l'esquerra, Lady Val va passar a tota velocitat entre els espectadors. Va recuperar l'equilibri i es va dur a altres tres amb la topada. En D'Wopp va xiular dues vegades. Dos Whíphids van carregar. Els matons d’en Jabba van sortir en estampida per darrere dels espectadors. Lady Val va donar un crit. Tots els gàngsters de la ciutat i tots els vianants que no tenien tasques amb en Jabba es van alinear en el bàndol de Lady Val. Les cadires volaven. Una es va estavellar en la mampara a l'esquerra de l'escenari.

En Figrin va donar la volta a l’Ommni.

-Fi del repertori. Moltes gràcies! –Vaig anunciar en va al tumult.

En Tech, completament espavilat per una vegada, va desmunto la seva Ommni. Jo no trobava la caixa de la meva Fizzz. Inclinant-me frenèticament, vaig descobrir unes armadures blanques a la gran entrada.

Tropes d'assalt? Ni tan sols la Valarian podia haver demanat reforços tan ràpid! Tots els projectors de Sàbacc es van apagar simultàniament, però a la quadrilla de la taula d’Uvide els van agafar amb la roda girant. Aquesta vegada crec que en Jabba no havia avisat Lady Val. Fins i tot apostaria que el mateix Jabba havia enviat les tropes d'assalt, encara que jo no jugo.

- Per la porta del darrere! –en Figrin va saltar per la part posterior de l'escenari. Vam seguir a Figrin al llarg de la mampara agafant els nostres instruments, la nostra forma de vida. Vaig descobrir al meu amic Thwim copejant-se les mans.

- Ajuda'ns! Estem desarmats! -Vaig cridar.

El seu nas es va girar cap a nosaltres. Va pujar el seu làser apuntant-nos i va disparar. En Tedn va donar un crit i va deixar caure el seu Fanfar Case. Horroritzat, em vaig ajupir.

- Agafeu els instruments! -Cridava en Figrin. Nyalen es va ficar en una baralla i portava un braç en un angle estrany i dos fanfar case. Vaig agafar al Tedn del seu braç sa i el vaig empènyer prop de l'escotilla, resant de tot a qualsevol deïtat que ens estigués escoltant, si tan sols pogués escamar amb els meus dits sans i sense danyar la meva nova fizzz.

L’E5 mantenia la seva postura, disparant amb calma a qualsevol ésser que s'acostés a ell. En Figrin va deixar de córrer tan de cop que en Tech gairebé li passa per sobre.

Vaig fer un cop d'ull per sobre de la meva espatlla. No hi havia on anar per allà. Els imperials i les armes sense llicència s'estaven carregant tot el cafè Star Chamber.

Bé, em vaig recordar a mi mateix, sempre he tingut millors relacions amb droides que amb un altre tipus d'éssers. Vaig anar directament cap a l’E5.

- Doikk! -Va cridar en Figrin. - Torna aquí! ¡Allunya't!

L’E5 no va disparar, com havia intuït, encara ens tenia guardats en els seus circuits de memòria.

-Deixa'ns sortir. -Li vaig suplicar. Alguna cosa va passar brunzint per sobre del meu cap.

-Tanca l'escotilla quan surtis. -Va grallar.

- Anem!-Li vaig cridar a Figrin. Fent un gest.

En Figrin es va ajupir per sota del meu braç i va obrir l'escotilla. Jo em vaig mantenir a la rereguarda. Quan la llum va aparèixer rere de l’escotilla, éssers de tota mena van carregar cap a ella. Entre ells vaig distingir l'humà del bar entre ells.

Vaig dubtar. Li devia una dolça tassa de cop de puny.

- Vinga! –Vaig cridar i li vaig dir a l’E5. -No disparis a aquest humà.

L’E5 em va reconèixer, però no va acatar les meves ordres. Va apuntar directament al bàrman. Aquest es va llançar a terra, sorprenentment àgil per a un humà d'aquesta mida.

- Llisca't! –Va cridar.

Això sonarà a bogeria, però agafant la meva nova fizzz i vaig deixar anar un crit tan alt com vaig poder amb l'alè que vaig poder reunir. En algun moment al llarg d'aquest crit, vaig haver de donar amb el control de freqüència del nou dispositiu de retenció. El droide es va apagar.

El bàrman es va aixecar i va passar davant meu. Ens vam donar la mà a la resclosa d'aire.

-Maleïts droides. -Va mussitar netejant-se la sang del nas. -Maleïts i fastigosos droides.

Vaig sortir a una estreta cornisa de durciment, tres pisos per sobre del sòl. El bàrman va tirar cap enrere empresonant la meva fizzz entre ell una mampara foradada.

- Compte! És la meva banya! -Vaig cridar trontollant mentre feia una ullada a baix. En Figrin va saltar a una escala metàl·lica d'incendis i va sortir corrent, esquivant la brutícia i saltant a un munt de sorra.

El cap d'un arcona amb cap d'enclusa va aparèixer per la resclosa d'aire. Vaig baixar les escales agafant la meva fizzz amb una mà. L'humà gairebé s'estampa amb el meu cap amb les presses.

-Vinga. -Va rondinar. -Mou-te.

L'escala es balancejava amb el pes. Tot just estava agafat, desitjant no haver conegut aquell tipus. Quants més fugitius ens apilàvem, més terrorífic era l'oscil·lació de l'escala.

Vaig continuar baixant. Un cop a baix vaig descobrir una altra mitja dotzena de tropes imperials pujant per la rampa principal en formació.

Una altra matí calorós a Mos Eisley

Una altra filera de fugitius sortia darrere nostre. Corríem.

- I ara què? –Va udolar Nyalen, recolzant el seu braç contra el seu pit. -Sense els crèdits d'aquest treball, com sortirem del planeta?

-Tres mil crèdits -va gemegar en Tech, movent el seu llarg i brillant cap. - Tres mil crèdits!

Vaig fer un cop d'ull per examinar la meva fizzz. Semblava no patir danys.

-No només això, sinó que en Figrin s'ha jugat les nostres reserves, oi Figrin?

El bàrman va canviar de direcció sense frenar, gairebé el perdem.

-Per aquí. -Va dir.

-No podem pagar-te. –Havíem de córrer per agafar-lo. -Gràcies però hem trencat.

-Per aquí. -Va repetir. -Us donaré treball.

Ens va portar carrer amunt i carreró a baix. Li vaig seguir, pensant, he de fer alguna cosa, palejar sorra, abrillantar sellons de Banthes, però no treballar per a un humà!

Però el seu cap no era humà. L'amo de la cantina, un Wookiee gris-beix que es deia Chalmun, ens va oferir un contracte per dues temporades.

No, vaig pensar a l'oficina del Wookiee al costat d’en Figrin. És massa públic i molt llarg. En Jabba ens trobarà segur.

-Sona bé. –Va contestar en Figrin i va afegir en bithià:-Una vegada que trobem una forma d'escapar del planeta, el Wookiee no haurà d’indemnitzar-nos per acomiadament. Digues que si.

Gairebé me’n vaig per les escales al carrer, però la lleialtat és la lleialtat.

Vam trobar un bon espai a Ruillia’s Insulted Rooms. Tocàvem cada dia a la cantina, on el meu únic amic humà, Wuher, era el bàrman. Només va batre a Figrin en una partida ahir, així que encara està viu, però en D'Wopp va ser enviat a trossos a casa. Lady Val està soltera de nou i vol seguir així.

Cada vegada que afinem, inspecciono al públic i trobo a un mercenari d’en Jabba, un rodià... Greedo. No és molt fort però va armat.

L’estic vigilant.

FI