2
Quan va
tornar en si, estava suspès a l'aire. Va girar el seu cos una mica, va
descobrir que estava penjat d'una biga al sostre. Més cordons mantenien
lligades els seus canells, i la corda al voltant del seu cos estava lligada a
la biga de sobre d’ell. Li havien embenat els ulls, però podia sentir als
lladres sota ell mentre treien les caixes del magatzem i les ficaven en algun
tipus de vehicle. A poc a poc, per no despertar l'atenció, va girar els canells
per intentar afluixar els lligams. No va servir de res... era gairebé com si
les seves mans estiguessin submergides en plastiacer.
La
sensació de déjà vu tornar, més forta aquesta vegada. Plastiacer... alguna cosa
sobre lligams que semblaven plastiacer...
Les seves
reflexions van ser interrompudes quan va sentir una veu per sota d'ell.
- Què fem
amb ell?
-Recorda
el que va dir el cap -va respondre una segona veu-. El matem, i el deixem aquí.
He escoltat aquestes veus abans, però on? va pensar.
- Què hi
ha de la seva nau? -Va dir Primera Veu.
-La
deixem per ara, i la recollim més tard.
-Està bé
-va dir Primera Veu.
En Dannen
va sentir el cruixit d'un blàster desenfundant-se, i es va preparar. Estic de camí, Feq. Més aviat del que
pensava, però allà vaig.
Quan va
sonar el tret, es va sentir un crit des de baix, i diversos crits de guerra en
la direcció de la porta. Després es va sentir una gran quantitat de trets, i un
munt de crits.
- Sortim
d'aquí! -Va dir Segona Veu-. Són massa!
En Dannen
va sentir el so del transport de càrrega allunyant-se. A continuació, uns
moments després, va sentir unes mans que el baixaven suaument fins a terra. Un
vibro-ganivet va tallar els seus lligams, i van retirar la bena dels seus ulls.
Parpellejant davant la llum brillant, en Dannen va contemplar...
- Kenta
Anwa?
El silikà
va negar amb el cap.
-No,
Lifehold-senyor, sóc Klin, germà i company d’en Kenta. Estàs ferit?
En Dannen
es va posar dempeus, fent una ganyota pel dolor dels seus músculs.
-Adolorit,
però sobreviuré. -Va passar la mirada d'un silikà a un altre-. Com m'heu
trobat?
-L’ego
del meu germà es va dur el millor d'ell -va dir en Klin-. Volia demostrar que
s'havia reunit amb tu i que havia competit contra tu, però es va oblidar de
portar la seva holocàmera. Quan es va despertar, ell va exigir que prengués la
seva càmera i et trobés. Seguim la teva olor fins aquí, i ens trobem amb els
bandits. -La seva cara rocosa semblava trista -. No vam poder evitar que
escapessin.
-Però sí
veu evitar que em matessin -va dir en Dannen mentre s'estirava-. Gràcies. Us
dec una.
En Klin
va negar amb el cap.
-No ens
has res, Lifehold-senyor. Estem contents d'ajudar. Però, ens agradaria
demanar-te un favor.
-El que
sigui.
En Klin
va ficar la mà a la motxilla i va treure una holocàmera.
■ ■ ■
En Dannen
es va dirigir cap a la badia d'atracada. Havia estat caminant i pensant durant
l'última hora, tractant de decidir què fer. La seva càrrega havia estat robada,
no seria capaç de fer el darrer pagament de la seva nau, i el seu elevador de
repulsió d'estribord estava gairebé inutilitzat. I, a sobre, els bandits havien
pres fins i tot els seus guanys del Concurs.
Entrant a
la seva badia, la seva desesperació va créixer. Llavors, què fer?
Anar a
dir-li a Linkaas la veritat? És clar, com si l'anés a creure’l. I Linkaas no
tindria en compte el testimoni dels silikans.
Fugir?
Sí, però a on? I ell passaria la resta de la seva vida amb els sequaços d’en
Linkaas darrere d'ell. Definitivament no era el camí per a una llarga vida.
En Dannen
es va aturar en sec al mig de la badia. Sequaços... Espera un moment...
- Això
és! -Va cridar-. Aquest horrible i podrit fill de...
El seu
crit va espantar algú sota de la seva nau. En un instant, tenia el blàster a la
mà i apuntant l'intrús.
- Surt
d'aquí! -Va exclamar-. No estic d'humor per a jocs!
La
intrusa va sortir lentament de sota de la nau. Mesurava prop de metre i mig
d'alçada, amb cabell castany clar i ulls blaus. El seu rostre i el seu cos eren
de naturalesa molt felina, bigotis inclosos. Portava una camisa gastada i uns
pantalons trencats. Un cinturó d'eines penjava de la cintura. Descalça i amb la
cua encongida, encara que en Dannen no podia dir si era de por, ira o temença.
En Dannen
es va acostar a ella lentament.
- Què
estaves fent allà baix?
Ella el
va mirar amb els ulls molt oberts.
-Nau
trencada. Jo milloro.
- Ets un
mecànic?
-
Mecànic? -Va preguntar ella, ensopegant amb la llengua en el que òbviament era
una paraula desconeguda.
En Dannen
ho va intentar de nou.
-
Arregles coses?
Els seus
ulls es van il·luminar.
- Sí! Jo
arreglo la teva nau!
En Dannen
va baixar la pistola.
- Qui et
va dir que la meva nau necessita reparacions?
-Veig nau
aterrar. Sabia que estava trencada. Vaig venir a arreglar.
-Espera
un minut, has entrat aquí sense més ni més i vas començar a treballar?
-No, vaig
saltar mur -va dir, assenyalant al mur-. Nau és teva?
-Sí, ho
és.
Ella va
somriure, mostrant uns incisius com agulles.
-Molt
bonica.
El Salvavides? Una nau bonica? Això és nou. En Dannen li va tornar el somriure.
- Com et
dius?
Ella va
dir alguna cosa massa ràpid i massa complicada per poder entendre-la.
-Persona
amb qui vaig viatjar un cop em cridava Purr. M'agradava això.
-Està bé,
Purr llavors. Em podries mostrar el que has arreglat?
Ella el
va conduir per sota de la nau fins a l'elevador de repulsió d'estribord.
Retirant un plafó, es va fer a un costat perquè ell pogués mirar. En Dannen va
mirar, i es va quedar sense alè: peces i cables que mai havia vist abans
estaven connectats junts en un embolic que semblaven fideus Dacho poc fets.
- Oh, no!
Què has fet? -Va gemegar amb desesperació.
-Arreglar
-va dir la Purr.
-Has
d'estar fent broma. Mai funcionarà d'aquesta manera!
-Sí,
funciona ara. Prova-ho!
La seva
confiança era real, però l'aspecte que tenia...
- Estàs
segura?
-Funciona
ara. Prometo!
En Dannen
va fer un altre cop d'ull, i després va sospirar.
-Està bé,
però si la nau s'estavella i em mato, no tornaré a parlar amb tu mai més.
- No! -Va
cridar Purr, rodejant-lo amb els seus braços.- No! No estavellar! No
estavellar!
-Tranquil·la,
Purr -va dir en Dannen, sorprès-. Només era una broma.
La Purr
va enfonsar la cara al pit d’en Dannen.
-Mai
bromegis sobre mort. Mai!
-Està bé,
està bé, ho sento. Mai tornaré a fer-ho, ho prometo.
Ella va
aixecar la mirada cap a ell.
-
Promets?
-Ho
prometo. Ara, deixa’m, i provaré la teva reparació.
Va
aixecar la vista cap al seu rostre.
-
Reparació?
-No
importa.
La Purr
el va deixar anar, i junts es van dirigir al pont. En Dannen va asseure i la
Purr va lliscar a la cadira del copilot. Després de rebre l'autorització per
enlairar-se, en Dannen va alimentar lentament la potència als elevadors de
repulsió, comprovant la llum d'advertència cada pocs segons.
El Salvavides es va aixecar lentament del
sòl. L'elevador de repulsió d'estribord suportava la seva part de la càrrega
sense indicis de pèrdua de potència. En Dannen va posar la nau a plena
potència, i el Salvavides es va
elevar majestuosament cap al cel.
-No puc
creure-ho -va dir amb admiració.
-Et vaig
dir estava arreglat -va dir la Purr amb un somriure.
-Per
descomptat que sí. Que em punxin, funciona. -Llavors ho va recordar-. Purr, no
puc pagar-te. Em van robar, saps?, I...
La Purr
va aixecar una pota i el va fer callar.
-No vull
diners. Però... alguna cosa per menjar? I un lloc calent per dormir?
En Dannen
va somriure, i la va portar a la cuina. Es va adonar que ella manejava
l’AutoChef amb la facilitat que dóna la pràctica. Després la va conduir a una
habitació lliure, va portar la nau a l'hiperespai, i després es va anar a la
seva pròpia habitació.
Tenia
molt en què pensar.
■ ■ ■
A uns
tres diàmetres planetaris de distància d’Evas, en Dannen va fer una crida a
Linkaas pel comunicador subespacial. En Linkaas va respondre immediatament.
-Dannen,
fill meu, me n'alegro de tenir notícies teves -va dir, amb evident sorpresa a
la veu.
-Estalvia't
això, Linkaas –el va interrompre en Dannen-. No planejaves tornar a veure’m mai
més, i ho saps.
- Què
vols dir, fill meu?
-Tenies
els teus nois en Chokk i en Bakk esperant-me a Skagras, Linkaas. Em van parar
una emboscada i gairebé em maten. Els vaig veure.
Linkaas
va fer tot el possible per sonar ofès. No ho va aconseguir.
-Fins i
tot encara que ells hi fossin, com pots dir que els vaig enviar per matar-te?
Ets un dels meus millors missatgers.
En Dannen
va somriure amb tristesa al receptor de vídeo.
-Perquè
van ser prou estúpids com per a usar pistoles de corda, per això. Encara estan
en desenvolupament. Les vaig provar jo mateix, i sé el tacte que té el cordó.
Per això ho sé, mala herba pliith amb sang de saba. Vas intentar fer que em
matessin, i que semblés un robatori.
Per un
moment, les frondes d’en Linkaas es van posar morades de ràbia.
-Aquests
maldestres incompetents... vaja, Dannen, no sé de què m'estàs parlant. Aquestes
pistoles de corda han d'haver estat robades.
-No cola,
Linkaas. Ho he descobert tot, ja veus. Crec que volies robar el Salvavides. Ja gairebé l’havia acabat de
pagar, pel que ja no hauria de treballar més per a tu. Així que fas que em
matin, i després l'hi vens a algun altre pobre ximple. –En Dannen va somriure-.
A més, tindries el carregament per vendre, sense haver de pagar pel transport.
Bonic pla. Et dono un excel·lent per l'esforç. Però no era prou bo.
En
Linkaas va respondre al somriure d’en Dannen amb el seu propi.
-No pots
provar res d'això, i ho saps. Simplement seria la paraula d'un contrabandista
contra la paraula d'un president de corporació. No tindries cap oportunitat.
El
somriure d’en Dannen es va tensar.
-Posa-me'n
a prova.
-Podria
fer-ho. De totes maneres, encara em deus el teu últim pagament, a més del cost
del carregament que has perdut...
- Tu el
vas robar! -Va tronar Dannen.
-Demostra-ho.
Al que anava, ara em deus 25.334 crèdits, a pagar quan ho demani. I ho demano
ara.
En Dannen
es va fer cap enrere, atordit.
-Espero
que algú enverini el teu abon.
Just en
aquell moment, la Purr va treure el cap a la pantalla de comunicacions.
- És una
planta! -Va exclamar amb sorpresa.
- Purr,
fora! -Va dir en Dannen, apartant-la d'una empenta.
-Vaja,
Dannen, qui és la teva amiga? -Va preguntar en Linkaas, oblidant momentàniament
la seva ira.
-Ah,
ningú -va dir en Dannen.
-Ximpleries,
noi; deixa’m veure-la.
La Purr
es va recolzar en el receptor de nou. En Linkaas va examinar atentament la seva
imatge, i després es va posar a riure.
- Saps el
que tens aquí, fill meu? És una tinnell.
En Dannen
va arrufar les celles.
- Una
què?
-Una
tinnell. Són terriblement estúpides per a tot excepte per la tecnologia, els
millors mecànics de la galàxia. Els tinnell semblen tenir una habilitat innata
per arreglar les coses. També són extremadament escassos. On la vas trobar?
-No és
assumpte teu.
En
Linkaas va mirar pensatiu a la parella.
- Saps,
Dannen? Això posa una nova llum sobre les coses. Et diré el que faré; ens
portes aquesta tinnell perquè l'estudiem, i et perdonaré el teu deute. Seràs el
propietari de la nau, lliure de pols i palla, i no hauràs de pagar pel
carregament.
-Oblida-ho,
Linkaas -va grunyir en Dannen-. Sé el que vols dir amb «estudiar». Vols
disseccionar-la!
-Per
descomptat que no. He d'esbrinar si el seu geni tècnic pot ser duplicat. Ella
treballarà per a mi durant el dia, i jo la... estudiaré a la nit.
-Res
d'això. No vaig a deixar que esclavitzis a un ésser viu. I no vaig a pagar per
aquest carregament, ni per l'últim pagament de la nau.
-Em sap
greu que et sentis així, fill meu -va dir en Linkaas-. Però no tens altra
elecció. Tindré els meus diners, o la tinnell. I em lliuraràs el que sigui ara
mateix.
- Dannen?
-Va dir la Purr, donant-li copets a l'espatlla.
En Dannen
no li va fer cas.
-Segueix
somiant, Linkaas. Has estat prenent les teves pròpies espècies.
- Dannen?
-Va dir Purr de nou.
- Què?
-Va dir, irritat.
- Què és
això? -Va dir, assenyalant per la finestra. Ell va seguir la seva pota, i va
veure quatre petits caces que s'acostaven cap a ells des del planeta.
-Oh, no
-es va queixar en Dannen-. Vaig haver d'haver-ho sabut. Sortim d'aquí, Purr.
Agafa't!
- Sabut
què?
-M'ha
estat mantenint ocupat en la línia de comunicació el temps suficient per enviar
a alguns amics.
La Purr
va mirar les naus.
- Vols
dir aquests són amics teus? Potser ells ens ajudin.
-No amics
nostres, Purr, amics seus. Ell esperava que no me n'adonés. -Amb un moviment
practicat, va prémer un interruptor, pujant els escuts, i encenent els motors a
plena potència. El Salvavides va
sortir disparat cap endavant com un gat escaldat, esquivant el foc blàster dels
caces, i desviant-se lluny del planeta.
En Dannen
va somriure per la finestra, als caces que s'acostaven disparats.
-Està bé,
capolls, ballem.
- Ballar?
-No
importa. -Va alçar la mà i va activar l'ordinador de navegació, i va realitzar
un gir tancat que li va treure per un moment el primer caça de la cua. Ara, on
podem anar per un temps?
La Purr
va pensar.
-No ho
sé.
-No passa
res, jo tampoc ho sé.
Va
començar a zigzaguejar la nau per ser un blanc més difícil, agitant-se en
direccions aleatòries. Després, amb un somriure, va prémer alguns botons i va
introduir informació a l'ordinador de navegació.
- On
anem? -Va preguntar la Purr.
-A
Alderaan -va contestar-. Has estat alguna vegada allà?
La Purr
va pensar. Era tot un esforç.
-No ho
crec.
-Conec
algunes persones allà. Són gent molt amable, molt pacífics. -En aquest moment,
un tret perdut va colpejar els escuts, fent que en Dannen fes una ganyota-. I
una mica de pau és una cosa que ens aniria bé. No et preocupis, t'agradarà.
-
Promets?
En Dannen
va somriure.
-Ho
prometo.
Una llum
verda va començar a parpellejar en el panell. La Purr es va inclinar sobre el
panell i va assenyalar a la llum.
- Què és
això que parpelleja?
-Vol dir
que ens anem -va respondre ell, tirant de les palanques.
El Salvavides va saltar a l'hiperespai,
just quan els caces activaven els seus bàsters. El pilot del caça en cap va
activar l'interruptor del seu comunicador.
-CL-1 a
base -va dir.
-Endavant,
CL-1.
-Han
escapat, senyor.
-Sí, ho
sé -la veu d’en Linkaas va retrunyir per l'altaveu-. No heu estat prou ràpids.
Però no importa, molt aviat tindré en Lifehold, la seva tinnell i la seva nau.
-Linkaas va fer una pausa-. Oh, i, capità? Esteu tots acomiadats.
Hi va
haver quatre breus flamarades quan les naus es van autodestruir. Aviat no van
quedar proves que mai haguessin existit.
■ ■ ■
Quan les
estrelles es van convertir en línies allargades i l’hiperimpulsor de la nau es
va fer càrrec, en Dannen es va relaxar.
-Està bé,
ara estem fora de perill.
La Purr
el va mirar.
- Per què
em volia aquesta planta?
En Dannen
va considerar la resposta. Si li deia la veritat, probablement quedaria
confosa. Era millor fer-ho senzill.
-Ell et
volia matar.
Els seus
ulls es van obrir de terror.
- Per
què?
-Perquè
ets especial. I perquè sap que això em faria mal.
La Purr
el va mirar.
-No
deixis que m’atrapi, d'acord?
En Dannen
va somriure i la va agafar en els seus braços.
-No,
Purr, no deixaré que t'atrapi. T'ho prometo. -Li va gratar el cap, durant el
viatge des de Dohu, havia descobert que això li agradava-. Vinga, anem a
descansar una mica. Tenim un llarg viatge per davant.
FI
