Menjar per a
bestioles
Feia
un fred tan brutal que Kaori Batta havia cancel·lat l'expedició de caça. Tothom
estava més que content pel canvi de plans. Tothom, és clar, excepte Ghecharo.
L'arrogant noble exigia que la caça continués segons el que havia planejat,
al·legant que el seu itinerari reial no podia sofrir cap canvi sobtat.
Batta
no estava d'humor per discutir amb aquest fanfarró envanit, ja que molt
probablement la disputa acabaria amb la sang de Ghecharo, blava a l'un per
cent, abocada pel terra de l’Empori. I a Exovar això no li faria gràcia.
Així
que el caçador va haver de cedir, i va decidir que la millor línia d'actuació
seria sortir només amb Ghecharo i el seu ajudant Kleck al feroç clima de
Neftali, fins que el duo comencés a plorar per tornar de cap a l'interior o es
congelés com un parell de sabres de gelat. En qualsevol cas, Batta cobraria.
Encara que al caçador generalment li agradava tornar amb totes les persones amb
les quals havia sortit, en aquest cas gustosament faria una excepció.
Batta
es va detenir a la part alta d'un penyal gelat, mirant el mar de pols blanca
recentment caigut que s'estenia sota ell. Els udolants vents sacsejaven la capa
de pell de modrol en la qual s'embolicava, mentre examinava el vessant de la
muntanya amb un parell de macrobinoculars gastats.
Esbufegant,
el noble eixut va arribar al costat del caçador. Kleck, més pesat i de menys
alçada, carregat ja amb la motxilla i les armes del seu senyor, passava
dificultats per caminar per la gruixuda catifa de neu. Semblava enfonsar-se a
cada pas.
—I
bé? —va preguntar Ghecharo, amb un punt gens subtil d'irritació en la seva
veu—. Ja portem aquí fora més de mitja hora i no hem vist molt més que una rata
del gel.
Batta
es va preguntar breument com sonaria la grinyolant veu del noble esmorteïda per
deu metres de neu.
—La
paciència és el major avantatge d'un caçador.
El
noble va deixar anar un esbufec, incrementant la qualitat nasal de la seva veu.
—Només
si pretens matar a la teva presa d'avorriment.
L'habitual
esclat de riure adulador de Kleck, que sonava cada vegada que Ghecharo tractava
de fer un comentari humorístic, va quedar misericordiosament ofegat pels vents udolants.
Ghecharo
va assenyalar l'entrada de la cova rocosa que Batta estava examinant en aquest
moment.
—Això
té bona pinta.
El
caçador va baixar els macrobinoculars i va negar amb el cap. Ghecharo
immediatament va desafiar l'opinió del seu guia.
—No
hi ha senyals de modrols?
—En
realitat, hi ha unes quantes. Grans marques d'arpes en l'entrada i taques de
sang en el terra. —Batta va apartar la mirada—. Aquesta cova està clarament
ocupada, i té el que ve a ser un gran senyal de «No molestar» en el seu
exterior.
—De
què m'està parlant? Si hi ha un modrol aquí dins, vull anar i matar-lo.
Batta
va oferir al noble una mirada planyívola.
—El
que tens en aquesta cova és un modrol ferit. Un de gran, a més a més, per la
grandària d'aquestes arpes. D'entrada, aquestes bestioles són extremadament
perilloses. Aquest està ferit. Si ara entres en aquesta cova, també es trobarà
acorralat. —El caçador va deixar anar un riure lúgubre—. Si en el sàbacc et
donen una mà com aquesta, és moment de plantar-se. Comprèn?
—Oh,
comprenc perfectament... Comprenc que el gran caçador galàctic, Kaori Batta, no
és sinó un gran covard. —Ghecharo va estendre la seva mà enguantada—. Kleck,
passa'm la meva arma.
Obedientment,
Kleck va extreure el pesat blàster de caça de la seva motxilla i l’hi va oferir
al noble.
Ghecharo
va alçar l'arma.
—Cap
animal de la galàxia serà més astut que jo.
Kleck
va somriure àmpliament davant la fanfarronada del seu senyor.
—Vine,
Kleck... Avui reclamarem un nou trofeu per al meu mur.
El
somriure de Kleck es va esvair abruptament.
Ghecharo
va començar a descendir sigil·losament cap al seu objectiu.
—Cap
a la victòria.
Reticentment,
Kleck va aixecar la seva càrrega, seguint al noble a empentes i rodolons.
Batta
va observar l'escena en silenci, arribant a la conclusió que la carrera militar
de Ghecharo havia d'haver estat de naturalesa honoraria.
El
caçador es va encongir d'espatlles, va deixar anar la corretja del seu propi
sarró i va deixar que llisqués al terra. Va despenjar el Depredador de la seva
esquena. El gran rifle de caça donava una sensació de seguretat a les seves
mans.
Mentre
Ghecharo i Kleck aconseguien arriba a la boca de la cova, Batta va començar a
desmuntar la seva arma. El caçador només es va detenir per veure si els
imperials serien tan estúpids com per activar una font de llum abans d'entrar
en la fosca caverna.
Kleck
va extreure una lumalàmpada de la seva gegantesca motxilla, sostenint-la en alt
com si fos una balisa de senyals.
Batta
es va permetre deixar anar un únic i molt sofert sospir mentre descendia amb
calma pel vessant, tornant a muntar el seu rifle mentre caminava.
Els
dos homes van desaparèixer a l'interior de la cova, i en aquest mateix instant
el vent amainà, com si tractés d'escoltar el que ocorreria després.
Batta
havia tornat a acoblar per complet el Depredador i estava acostant-se a la boca
de la cova quan els primers crits estridents van ressonar a l'interior. Els esgarips
van ser acompanyats per horribles sons d'esquinçaments, estirades, i coses
humides impactant en el terra.
El
caçador va extreure un paquet d'energia nou d'una butxaca del seu mico corporal
de temperatura controlada. El gruix material negre era similar al que els
soldats d'assalt portaven sota la seva armadura.
Acabava
d'encaixar el paquet en l'empunyadura del seu rifle quan va escoltar el so
d'algú que corria per la cova, panteixant a la recerca d'aire. Ràpidament li va
seguir un esgarrifós rugit de fúria.
Batta
va sostenir amb calma el Depredador a les seves mans, sentint el seu pes
familiar.
Segons
després, Kleck va sortir com una exhalació de la cova, tan pàl·lid com la
tundra gelada que li envoltava. Tot el que quedava de la gegantesca motxilla
eren les corretges que portava a l'espatlla i un tros de tela estripat. Amb
ulls vidriosos, va passar corrent al costat de Batta i es va desplomar en la
neu, completament sense alè. Incapaç de moure's, Kleck es va tapar els ulls i
va començar a ploriquejar.
—Ve
cap aquí!
Batta
es va portar el rifle a l'espatlla i va recolzar un genoll en el terra. El
caçador va prendre una llarga i profunda glopada d'aire i es va quedar
completament immòbil. Un observador casual hauria pensat que estava tallat en
el gel.
En
aquest moment, va sortir el modrol. Amb fàcilment cinc metres d'alt, el pelatge
blanc de la criatura tenia la marca de recents ferides d'arpes; la criatura
devia haver tingut fa poc una disputa amb un altre de la seva espècie. Udolant
de ràbia, la bèstia es va fixar en Batta i va atacar, mostrant els ullals
mentre alçava les seves arpes com a fulles.
El
modrol es va acostar a cinc metres...
Batta
no es va acovardir, i el seu únic moviment va ser alçar la punta del rifle.
Quatre
metres...
—Dispari!
—va cridar Kleck.
Tres
metres...
El
caçador va tancar l'ull dret, enfocant amb mecànica precisió l'ull esquerre en
l'objectiu que li atacava. Va envoltar el gallet amb el dit.
Dos...
Batta
va arrufar el nas amb la fètida pudor de l'alè de la criatura.
Un...
El
Depredador va cobrar vida amb un rugit, i el ressò del tret va ressonar per
tota la vall.
El
modrol va fer un pas més, i després va caure, aterrant als peus d’en Batta.
I
tot va quedar en silenci.
Batta
es va posar dempeus i es va penjar de les espatlles l'enorme rifle.
Kleck
seguia tendit sobre l'estómac en la neu. Va aixecar la mirada amb completa
sorpresa quan el caçador va passar al seu costat.
—Això
ha estat increïble!
—No,
només ha estat el meu treball. —Batta va començar a pujar al cingle nevat—.
Espero que hagi après una mica d'aquesta petita excursió, Sr. Kleck. Aquí fora,
al món salvatge, hi ha una línia realment fina entre caçador i menjar per a
bestioles.
I en aquesta
cantonada...
Norrin
Vaxx va caminar sota els focus-luma, entretancant els ulls per protegir-los de
la llum encegadora. Mentre Greel anunciava amb entusiasme el nom del Jedi, la
multitud va esclatar en fervents víctors. L'aplaudiment era fort, però sens
dubte els havia escoltat més forts.
Vaxx
es va apartar dels ulls un floc solt de cabell platejat i es va preguntar qui
seria el seu oponent aquesta nit. Últimament, Greel es negava a anunciar els
principals contrincants de la nit amb l'esperança d'atreure més clientela.
Aparentment, l'aura de misteri estava funcionant; l'Ullal estava ple, per sobre
del seu aforament. Vaxx ho havia de reconèixer; aquest porcí xuclasang sabia
com muntar un espectacle.
Amb
una rialleta, perduda en el mar del soroll de fons, Vaxx va estendre tots dos
braços per sobre del seu cap, mostrant la familiar empunyadura platejada. La
brillant fulla d'energia groga va sorgir amb un característic espetec seguit
d'un xiuxiueig que va fer que tot l'edifici quedés en silenci. Les polsants
vibracions sempre li relaxaven per a la lluita. Brandà la fulla en una sèrie
d'arcs i després va tornar a la posició inicial. Amb una gran reverència des de
la cintura, sota un aplaudiment tronador, va presentar el sabre de llum com si
fos una inspecció militar, i després va esperar al seu oponent.
La
porta blindada en l'altre extrem es va obrir i els focus-luma van deixar
immediatament a Vaxx en la foscor mentre passaven a il·luminar l'arc d'entrada.
L'Ullal va quedar de nou en silenci mentre la veu mecànica de Greel ressonava
per la Sorra.
—I
ara, l'Ullal Trencat té l'orgull de presentar el primer combat contra un dels
10 millors classificats del més recent i més emocionant contendent a honrar la
nostra Sorra des de fa temps...
Moltes gràcies, va pensar Vaxx.
—Dames
i cavallers, un nou i molt misteriós favorit. L'únic, l’inigualable,
l'espectacular... Brin T’shkali!
El
rugit del públic resultant va ser ensordidor aquesta vegada subratllat pels
udols del cada vegada més nombrós contingent d'espectadores femenines.
Vaxx
va bellugar el cap. Aquesta nit no hi ha gens de respecte.
El
Jedi ho havia escoltat tot sobre aquest nou contendent, i afirmava ser l'únic
que no es deixava impressionar per la creixent llegenda. No obstant això, com
la resta dels presents en l'Ullal, es va trobar mirant fixament la fosca porta,
esperant l'entrada de Brin.
Un
sobtat esclat blanc va il·luminar les ombres, girant sobre si mateix i
elevant-se en l'aire a gairebé tres metres del terra de la sorra. La pàl·lida
bola va romandre suspesa en l'aire com la bola orbital d'un nen pel que va
semblar una eternitat, i després es va desplegar en la llarga i esvelta figura
del guerrer.
Brin
va aterrar gràcilment davant del Jedi i, de sobte, Vaxx no va poder ni
escoltar-se pensar sobre el baluern de la munió exultant.
Vaxx
va mirar fixament al seu oponent, més alt que ell, qui li va retornar la mirada
fredament, sense ni tan sols parpellejar amb els seus ulls blau elèctric. El
Jedi va sentir un sobtat formigueig en la Força i es va trobar una mica
preocupat.
Brin
va esclatar en un frenesí d'activitat, sorprenent a Vaxx, que va retrocedir un
pas de forma inconscient. El nagai va extreure dos llargs ganivets d'aspecte
estrany de les fundes lligades als seus avantbraços. Cada arma tenia una fulla
dentada, una empunyadura amb un gran forat al centre, i després una altra fulla
igual sortint de l'altre extrem. Brin va lliscar les seves llargues falanges en
els forats, fent girar les fulles com els propulsors dels arcaics
heli-vehicles.
Resultava
un espectacle impressionant veure com feia girar els braços a un costat i a un
altre de forma marejant, amb les fulles bessones realitzant la seva hipnòtica
dansa giratòria tot el temps.
Finalment,
tot el moviment de Brin es va detenir i, excepte les fulles giratòries, el
nagai estava tan immòbil com una estàtua. I mirava fixament a Vaxx amb ulls
desafiadors.
Després
que els aplaudiments i víctors resultants finalment amainaren, Brin va inclinar
lleugerament el cap.
—Desitges
rendir-te, ancià?
El
Jedi es va quedar sense paraules, i per un instant va pensar que tenia davant seu
a un altre egòlatra com Tull Raine. Llavors, Vaxx va veure el petit somriure
que apuntava en les comissures de la delicada boca del nagai.
Vaxx
va llançar el seu sabre de llum cap endavant posant-se en posició i va deixar
anar una riallada.
—Espero
que la Força t'acompanyi de debò, mocós. Perquè necessitaràs tota l'ajuda que
puguis...
Esmorzar de
negocis
—Bon
intent, Odanni —va dir Geffa entre dues fumejants bocades de peix khasva
fregit—. Però no aconseguiràs la mercaderia, no importa com de bé que
m'alimentis. —Es va detenir el temps suficient per prendre alè i va assenyalar
el plat—. Encara que haig de dir que això és espectacular.
Odanni
va mirar fixament al rodià, entretancant els seus grans ulls fixos en ell. El
seu propi bol de sopa d'espècia marina romania intacte.
—No
necessites dir-me com de bo que és el menjar, Geffa. Sóc la propietària
d'aquest lloc, recordes?
Geffa
va travessar amb la seva forquilla un altre tros de khasva i va somriure.
—Un
desafortunat intent de negoci legítim. Em sorprèn que Fathoms encara segueixi
en funcionament tenint en compte el poc que saps sobre honradesa.
Odanni
no estava disposada a deixar que li punxés. Va somriure elegantment, i va dir:
—No
sóc jo qui intenta alterar el tracte en l'últim microsegon.
—Ximpleries.
Només estic afegint un, diguem, «lleuger sobrepreu per a emergències». Aquestes
coses passen.
—«Petit»
no és el que jo diria per a un augment del 10 per cent en la teva part. Les
paraules que usaria per descriure la situació no són especialment adequades per
a un restaurant familiar.
—Sé
que no t'agrada, Odanni. Però no és que tinguis massa opcions sobre aquest
tema. —Geffa la va mirar lascivament mentre mastegava un altre mos de peix—.
Saps que sóc l'únic tractant d'espècia prou gran per cobrir la teva comanda.
—Així
que és això? O et pago el teu ridícul sobrepreu, o em talles l'aixeta?
—Suposo
que tenien raó. Sí que ets una noia llesta.
Odanni
va sostenir en alt un petit vial ple de líquid blau.
—És
una llàstima —va dir, abocant el seu contingut en el terra.
Això
va picar la curiositat de Geffa.
—Què
era això?
—Res,
en realitat. Només l'antídot per al menjar enverinat que acabes d'engolir amb la
teva boca grossa traïdorenca.
El
rodià va semblar tornar-se encara més verd. La forquilla li va caure dels dits
i va mirar fixament el seu menjar.
—Menteixes!
—Suposo
que tenien raó. Sí que ets un idiota. —Ella es va posar sobtadament dreta—.
M'agradaria dir que ha estat un plaer fer negocis amb tu. Però en realitat no
ho ha estat.
Geffa
va tractar d'aixecar-se, tractant d'agafar el seu blàster.
No
va aconseguir fer cap de les dues coses.
De
sobte, el seu cos es va quedar rígid. Un clapoteig planyívol va escapar de la
seva gola, i el seu cos es va esfondrar cap endavant sobre el plat de menjar.
Odanni
va donar mitja volta, caminant cap a la porta. Nollo Kanx romania en les ombres
del passadís d'entrada, recolzat contra el mur. Ella va passar pel seu costat
amb una ràpida inclinació de cap. Mentre Kanx es tornava per seguir-la, va
murmurar:
—Deu
haver estat alguna cosa que ha menjat.
Mercaderies
valuoses
Divv
va llançar una nerviosa mirada a l'alcova fosca. Els pampalluguejants polsos
d'una dotzena de llumetes van trair la presència d'un dels dos guardaespatlles
principals de Vocta. Haelon Tice tenia tantes parts cibernètiques que el tipus
oferia una petjada energètica característica. L'assassí palpitava com qualsevol
altra màquina.
I
si Tice estava present, llavors R’Kayza no podria estar massa lluny. Tan sols
la idea del cercador gand mirant-li des de les ombres va fer que una
esgarrifança recorregués l'esquena de Divv. Va empassar saliva sonorament i va
tractar de concentrar-se en l’ésser darrere de l'elegant escriptori de marbre
negre.
Per
desgràcia, la visió de Yin Vocta no era particularment tranquil·litzadora. El
senyor del crim anòmid estava embolicat en una de les túniques fosques que tant
agradaven a la seva espècie. La voluminosa caputxa de la túnica mantenia ocult
el rostre de Vocta, encara que els seus grans ulls platejats semblaven brillar
sota la tènue llum luma.
—Tens
la informació que requereixo?
La
veu de Vocta era sorprenentment suau i fluida, considerant que estava
sintetitzada mecànicament a través d'una màscara vocalitzadora.
—Per
descomptat, Lord Vocta.
L’anòmid
va tendir una mà de sis dits, embolicada en un guant de cuir flexible.
—Si
us plau, Divv... Res de formalitats. La meva autoestima no està tan baixa
perquè necessiti recolzar-la amb pretensiosos títols cerimonials.
Divv
va assentir ràpidament.
—El
que em recorda... Com li va a Jabba? —Vocta va començar a riure entre dents—.
El Gran Inflat, el Terror de Tatooine... Tant de bo caigués víctima d'una
exòtica i insuportablement dolorosa malaltia. —L’anòmid va fer una pausa, afegint
un to d'esperança—. No ha estat així, veritat?
—No
—va aconseguir dir Divv arrufant els llavis—. Però en una estranya
coincidència, un dels seus tastadors recentment ha contret alguna cosa similar
al que acabes de descriure. No obstant això, Jabba gaudeix de bastant bona
salut.
Vocta
va deixar anar un esbufec de desdeny.
—Que
el Costat Fosc se l'emporti, a ell i al seu horrible petit mico-llangardaix.
—Va estendre una mà enguantada—. Però fins aquest dia, suposo que hauré de
conformar-me amb infligir ferides menors en la seva persona.
Divv
va somriure, extraient una targeta de dades de la seva butxaca i oferint-la a
Vocta.
—El
nom de cadascun dels seus espies a Lianna. Com vaig prometre.
Vocta
va aixecar la targeta per sobre de la seva espatlla amb aire casual.
—Mata'ls
a tots per mi, vols?
Divv
hauria jurat no veure cap moviment, però de sobte la targeta de dades va
desaparèixer en les ombres. R’Kayza, va pensar, i el sentiment d'ansietat va
tornar per un instant. Quan els dos assassins van sortir de la sala per dur a
terme les ordres del seu senyor, Divv va recuperar el componiment.
—Certament,
no perds el temps... —va dir Divv amb un riure nerviós.
—Malgastar
mercaderies valuoses no és bo per al negoci —va dir Vocta, i després va afegir
amb una picada d'ullet—: A menys, per descomptat, que pertanyin a una altra
persona.
FI
