33 GUSPIRES
Paul S. Kemp
Dex es va asseure en el costat de la seva llitera, amb els
colzes sobre els genolls, mirant al no-res, però pensant en tot. El seu passat
no deixava d'assetjar-lo, una cadena d'esdeveniments molt més llarga que tot el
futur que segons preveia, podria tenir per davant.
L'Imperi estava aproximant-se, amb tot el seu poder
projectat en forma d'una estació de batalla de la grandària d'una lluna, i que
ja havia destruït més d'un planeta i assassinat a bilions de persones. Bilions.
Tothom coneixia a algú que havia estat en Alderaan, o a Scarif, o a Jedha. Dex
alguna vegada havia anat a Alderaan juntament amb els seus pares, abans que la
República s'hagués transformat en l'Imperi.
El fet de pensar en la gent que havia estat allà, amb les
seves vides segades en un instant de foc i de dolor, l’enfuriava immediatament,
al mateix temps que l’afligia. Havia estat una atrocitat, i desitjava que
l'Imperi respongués per això.
Però no era cap ingenu. Qualsevol rèplica que l'Aliança
Rebel oposés enfront de l'Imperi, en qüestió d'unes poques hores seria...
probablement inútil. Sabia com anirien a acabar les coses. Estava segur de com
anirien a acabar les coses. Semblava que les seves úniques alternatives
s'havien reduït a sortir fugint de la lluna de Yavin i escapar amb vida —tal
vegada— o quedar-se aquí per combatre i morir.
I ningú havia sortit fugint.
Ni tan sols una sola persona. Ja no més.
Alderaan havia infós una fera resolució en tots, des de les
tropes de suport terrestre, fins als pilots. Havien deixat d'escapar.
En veritat, els rumors que corrien entre les diferents
tripulacions de la Flota, es referien sobre que la Princesa Organa havia
aconseguit tornar amb alguna classe d'informació secreta d'intel·ligència sobre
l'Imperi, però Dex no aconseguia veure com tals coneixements podrien ser-los
d'ajuda. La batalla amb l'Estrella de la
Mort seria saldada amb una sagnant demostració de carn i metall. I l'Imperi
posseïa bastant d'ambdues coses. Les forces romanents de l'Aliança a Yavin IV,
estaven constituïdes per una xusma informe de caces estel·lars i creuers
lleugers —gairebé cap nau principal havia sobreviscut a la batalla de Scarif.
Sumant tots els seus efectius, ni tan sols hi arribaria per operar ni una
fracció de l'Estrella de la Mort.
Però així i tot, ningú estava fugint. Ni una sola persona.
Fes el teu recorregut,
i colpeja tot el que puguis... aquest era el lema de l'Esquadró Or. Dex l’havia
internalitzat feia molt temps enrere. Passi el que passi, ell faria el seu
maleït recorregut.
I també tenia el seu propi lema, un basat en una cosa que la
seva mare li havia repetit sovint.
«Petites guspires poden iniciar grans incendis».
El fet de pensar en la seva mare sufocava les seves incertes
penombres, i li feia somriure. A través dels ulls dels seus records, podia
veure-la embotida en un d'aquests vestits senzills que tant li afavorien, amb
el cabell gris recollit en una trossa, i amb les seves tortes dents incisives
dibuixant un somriure.
Va realitzar una inspiració profunda, va exhalar, va
joguinejar amb el seu vestit de vol, i va intentar enquadrar els seus
pensaments. Li llenço una mirada al crono. Encara disposava d'algunes hores,
potser una mica menys, i llavors hauria de volar el seu Ala-Y en direcció cap a
una enorme esfera d'armament i metall, i fer el que havia de fer.
Fes el teu recorregut.
Petites guspires.
Un grinyol indagatori el va portar de tornada a la realitat.
Li va somriure a la socarrimada unitat de combat R5 que havia estat amb ell des
de la seva incursió sobre Corèllia. Havia batejat al droide com a «Guspires».
—Tan sols estava meditant, Guspires. Això és tot.
Un simpàtic purr
va brollar de l'interior de Guspires. Més beeps
amb un signe d'interrogació al final.
—Oh, sobre un munt de coses. La majoria sobre la meva mare,
del meu pare, i d’Onderon. No els he vist en... fa molt temps. I la meva
germana petita, ella ja té dotze anys en aquest moment. Dotze.
Va sacsejar el cap. El temps havia transcorregut tan
ràpidament, i ara li quedava tan poc.
Guspires es va lliscar fins a quedar una mica més a prop,
vessant empatia.
—Alguna vegada t'he explicat el que la meva mare solia dir
sobre les petites guspires? Aquesta és la raó per la qual et vaig batejar així,
Guspires. Bé, per això i per l'incendi que vas iniciar en la lluna d’Utapau. Ho
recordes?
Va escoltar un gemec avergonyit i va poder apreciar com si
una esgarrifança recorregués a Guspires.
Dex va somriure, li va donar alguns copets en el cap del
droide, i no li va quedar cap més remei que dir-li una mentida.
—Escolta, les coses estaran bé.
Els beeps
ambivalents de Guspires li van indicar que aquest havia pogut fer-se amb la
veritat a través de les seves enganyoses paraules.
—Bé, farem el que estigui a les nostres mans, d'acord? Farem
el nostre recorregut.
Guspires es va posar animat, i va començar a deixar anar els
seus beeps de manera entusiasta.
—I colpejarem tot el que puguem —li va dir Dex—. Correcte.
Mirant-ho en retrospectiva, va comprendre que la frase de la
seva mare abastava per complet el rumb de la seva existència. S'havia colat en
el seu cervell des del moment en què havia decidit unir-se a la Rebel·lió, i li
havia sostingut en els temps difícils. S'havia allistat sabent que les coses es
veien poc prometedores, però ell sempre s'havia considerat a si mateix com una
guspira, i sempre havia imaginat que seria ell qui iniciés un gran incendi.
Però les coses no semblaven estar desembolicant-se així. En
lloc d'això, semblava que tot acabaria en una lluna remota.
Una veu va travessar l’intercom de l'estació.
—L'estació especial imperial ha entrat en el Sistema.
Reportin-se a les seves estacions. Les tripulacions de vol, al...
Es va produir una pausa perllongada. El conegut final per a
aquesta frase, hauria d'haver estat...a
la badia de llançament. Després de tot, ells ja havien rebut a grans trets
els abastos de la seva missió.
Un cruixit en l’intercom.
—Totes les tripulacions de vol, reportin-se immediatament al
saló principal d'informacions.
Guspires carrisquejà fent una observació.
Dex es va posar dempeus.
—Completament d'acord en què es tracta d'alguna cosa
estranya. Vaig a veure com marxa l'assumpte. Et veig en la nau.
—
El saló principal d'informacions, que es trobava abarrotat
amb els pilots i les tripulacions de vol, va caure en silenci al mateix temps
que el General Dodonna començava a parlar, amb un to de veu tan ombrívol com el
qual podia emprar algú que solia ser massa elogiós.
Dex es va inclinar cap endavant per examinar millor els
plànols de l'Estrella de la Mort que
havien aparegut sobre el projector hologràfic del saló d'informacions. El
General Dodonna explicava les seves febleses: una diminuta escotilla
d’escapament al final d'una estreta tronera. Algú hauria d'introduir un torpede
de protons directament enmig d'ella, disparant amb un angle precís
d'aproximació.
Uns pocs esbufecs audibles van ser la resposta a
l'exposició, mentre diversos caps se sacsejaven, com a mostra d'una penetrant
sensació d'abatiment. A través del saló, algú va dir que el llançament podia
ser realitzat. Algú més —una veu que Dex no va poder reconèixer— va respondre
dient alguna cosa sobre disparar a les rates womp de Tatooine.
Dex va deixar que les dades s'impregnessin en el seu
cervell. Ell ja havia gravat els detalls de la informació en el seu cervell.
Sabia que el llançament podia ser fet. I es va imaginar que ell hauria de ser
el pilot que ho fes.
Va poder recrear l’escotilla d’escapament en la seva ment,
tan vívidament com si es tractés d'una fotografia. Les paraules de Dodonna no
havien acrescut el seu abatiment; l’havien dissipat. Per primera vegada en
molts dies, havia pogut sentir una mica d'esperança.
Petites guspires,
va pensar. I grans incendis.
Tots van abandonar el saló d'informacions, i es van apressar
cap a la badia d'enlairament, on el personal de suport terrestre i els droides
posaven operatius els Ales-X i els Ales-Y. Dex es va encaminar amb pressa cap
al seu caça. Guspires ja estava sent aixecat per col·locar-ho en el seu
compartiment. El droide estava xerrotejant i brunzint una melodia mentre Dex
s'introduïa en la seva cabina i iniciava la revisió dels sistemes. Va sentir
com si estigués surant, ja en ple vol, i deixant caure un torpede a través
d'aquesta boca de barril d'aquella estació imperial, i salvant així la
Rebel·lió.
Davish li va fer un senyal des de la coberta d'enlairament.
Estava enfundat en el seu vestit de vol, amb el casc a la mà dreta, i amb
l'acostumat somriure enganxat en la seva cara desgastada pel temps.
—Vas a ser un heroi el dia d'avui, Dex?
Dex li va somriure cap avall.
—Algú haurà de ser-ho, Davish.
—Suposo que és cert —va dir Davish.
—Et veuré allà a dalt.
—Just darrere teu —va dir Davish i es va apressar cap a la
seva nau.
Dex va acabar amb la seva llista de verificació prèvia a
l'enlairament ràpidament, i va veure que tot es trobava en ordre. El personal
de suport terrestre li va donar llum verda per desenganxar. Va enganxar l’antigravitacional,
i va sentir com era separat de la plataforma.
—Anem-hi cap allà a dalt, Guspires —li va dir.
El droide va xiular un ansiós assentiment.
—
Dex va abandonar l'atmosfera, i el blau va donar pas al
negre. Guspires va realitzar una ràpida verificació dels instruments i de les
armes, i va deixar anar un beep de
conformitat. A continuació, va lliscar una brunzidora inquietud sobre els
signes vitals de Dex.
—No, em trobo bé —li va dir Dex al droide. Tan sols es
trobava una mica marejat. Havia saltat de la desesperança cap a l'optimisme de
manera tan ràpida, que encara es trobava una mica commocionat. Va realitzar
unes poques i profundes inspiracions per calmar-se, es va relaxar, i va
aconseguir enfocar-se.
—Amb mi, Esquadró Or —va dir el Líder Or pel comunicador.
Les respostes afirmatives es van escoltar per tots els
costats.
L'esquadró es va desplegar en formació d'atac, amb Dex en el
costat d'estribord de l'alineació en V. A través del finestral de la seva
cabina, va observar que els esquadrons Vermell i Verd dels Ales-X s'havien
desplegat cap a la seva dreta, lleugerament ressagats pel que fa a la punta de
l'esquadró Or. Van començar a donar voltes allunyant-se de la lluna, deixant
escoltar les habituals bromes a través del comunicador.
Una vegada que l'Estrella
de la Mort va fer la seva aparició, la xerrameca per l'intercomunicador va
caure en el silenci, sufocada per l'enormitat de l'estació. Encara des
d'aquesta distància, Dex podia apreciar totes les estructures completament
diferenciables al llarg de la superfície de l'estació, així com l'imponent disc
convex que sabia que servia per enfocar l'arma devastadora de planetes de
l'estació. En la seva ment, va repassar una vegada més els passos generals per
realitzar l'atac: primer, els turbolàsers, després les estacions deflectores, i
a continuació, els esquadrons Or i Vermell arremetrien contra la tronera
successivament.
—No es veuen naus de suport —es va sentir dir.
—No encara —va dir Davish—. Haurem d'eliminar alguns turbolàsers
primer.
La severa veu de Líder Or va cruixir a través del
comunicador.
—Menys xerrameca, i enfoquin-se millor. Coneixen les seves
tasques. Compleixin amb elles.
—Farem el nostre recorregut —va dir Dex.
—I colpejarem tot el que puguem —va completar Davish.
La grandària de l'estació s'incrementava a mesura que
acceleraven cap a ella, fins que va arribar a copar tot el camp de visió de
Dex. Guspires va realitzar un escaneig de l'estació, i li va subministrar la
informació rellevant en la pantalla de monitoratge de Dex. Aquest es va fixar
en la localització dels turbolàsers.
—Accelerin a velocitat d'atac —els va dir el Líder Or.
Dex va exigir als seus motors.
—Deflectors al màxim, Guspires. Aquí anem.
Mentre s'aproximaven cada vegada més a l'Estrella de la Mort, els turbolàsers van
començar a girar en direcció cap a ells, i van traçar vermelles línies a través
de l'espai. Dex va tirar amb força de la palanca, es va elevar, va realitzar un
gir, es va inclinar cap avall, i va obrir foc amb les seves armes. Els canons
de l'Ala-Y van ruixar la superfície de l'Estrella
de la Mort, i van donar naixement a lluminosos plomalls de flamarades. Virà
bruscament cap a la dreta, va apuntar a una torreta de turbolàsers, va
disparar, i va poder contemplar la forma en què feia explosió. Tirant la
palanca cap enrere, va sortir disparat cap amunt, per sobre de la superfície de
l'estació de batalla, sent perseguit pel foc dels làsers. Va llançar una mirada
cap avall, i va observar que la resta dels esquadrons Or i Vermell feien blanc
sobre la superfície de l'estació. Els turbolàsers—dissenyats com estaven per
defensar l'estació en contra de naus capitals, més que per fer front als
caces—tenien enormes problemes per apuntar als elusius Ales X i Y.
—Troba alguna cosa més que puguem volar, Guspires —li va
dir, i el droide li va fer abast de les coordenades d'una torre de deflectors.
Va colpejar la palanca cap avall, i es va acostar a la
torre, volant directament enmig d'un ventall de trets procedents d'un turbolàser.
Va fer virar la nau en forma d'espiral, ballant enmig de les ionitzades línies,
mentre Guspires deixava anar un xiscle. Va ruixar el turbolàser amb els seus
canons, el va deixar inutilitzat, i va fer un gir pronunciat cap a la torre de
deflectors. Va fixar la mira sobre ella, va disparar, i va observar com floria
en flames.
—Bon tret, Or Dos —va dir Davish.
—Algú ha de tornar-se un heroi —li va respondre Dex.
Va aixecar la palanca, es va elevar cap a les altures, i s’adonà
que els turbolàsers havien deixat de disparar. Mai haurien pogut destruir-los a
tots de manera tan ràpida, així que això només podia significar una cosa.
La veu de Líder Or va confirmar els seus pensaments.
—Caces en la nostra trajectòria. Or Dos i Cinc, cobreixin-me
en aquesta tronera. La resta de l'esquadró, confrontin a aquests TIEs.
Mantinguin-los apartats.
—Activa l'escaneig, Guspires —va dir Dex, fent voleiar
l’Ala-Y per unir-se a Líder Or i a Davish—. Fes-me saber si cridem l'atenció
d'aquests TIEs.
Guspires va deixar anar un beep d'assentiment. Per sota d'ells, els integrants de l'esquadró Vermell
s'havien enredat en la lluita amb els caces TIE que havien estat llançats des
de les badies de llançament de l'estació.
—Vaig a estar bastant ajustat en aquesta tronera —va dir
Líder Or—. Mantinguin la formació sense importar el que vingui. Jo vaig al
capdavant. Vostès dos, quedin-se just als meus costats. Copiat?
—Copiat —van dir Davish i Dex successivament.
Després d'alguns pocs instants en compàs d'espera, Líder Or
els va dir:
—Aquí anem.
Els tres Ales-Y van solcar l'espai ràpidament cap a la
tronera. El camp de visió de Dex es va enfocar en el fosc traç que formava una
marcada línia transversal que tallava tota l'estació de combat. En el seu cap,
es va representar l’escotilla d’escapament que estava en el seu extrem.
Necessitarien volar per la tronera per permetre que les seves computadores
d'alineació de blancs calculessin adequadament el tret.
—Tots els sistemes operatius, Guspires?
El droide va deixar escoltar un beep afirmatiu.
Els tres Ales-Y van ser arrossegats cap avall, cap a dintre
de l'aombrada tronera, amb Dex i Davish just per darrere de la part lateral
dels motors de Líder Or. El recorregut se sentia claustrofòbic. Els costats de
la tronera es veien borrosos, a mesura que quedaven ressagats enfront de
semblant velocitat vertiginosa. Dex mantenia la vista cap endavant, sobre els
seus instruments, de tal manera que no perdés el rumb.
La distància a l’escotilla d’escapament disminuïa en forma
d'un compte regressiu en la seva pantalla de monitoratge. Estaven acostant-se.
Petites guspires,
pensava. Petites guspires.
Guspires va emetre un advertiment un moment abans que el
Líder Or digués:
—Ja vénen! Tres marques a les dues deu.
L'escàner li va mostrar els caces TIEs que es trobaven en la
tronera per darrere d'ell, acostant-se ràpidament. Dex va comparar la velocitat
amb la que s’estaven aproximant, amb la distància restant cap a l’escotilla
d’escapament.
Seria molt ajustat.
—Motors al màxim —va dir Líder Or—. I mantinguin la
formació, maleïda sigui.
Guspires va ajustar els controls d'energia, incrementant la
potència del motor, i l'Ala-Y va accelerar.
—Deflectors posteriors al màxim —va dir Dex, i Guspires
redirigí l'energia. Dex es trobava suant sota el vestit de vol, la seva
respiració es va fer superficial, i els seus artells sobre la palanca es van
posar blancs. L'estretor de la tronera no li donava espai per maniobrar. Va
observar la pantalla que mostrava la cada vegada més propera escotilla
d’escapament. Tan sols estava esperant que la seva computadora de blancs li
confirmés una certesa.
Ja gairebé estava allà. Gairebé.
Vinga. Vinga.
El tret d'un dels caces TIE va estremir un dels costats de
la tronera, va fer explosió, i l'ona de xoc resultant va fer trontollar l'Ala-Y
de Dex. Va raspar el costat de la paret de la tronera, però va aconseguir
redreçar el rumb.
—Em trobo bé —va dir—. Estic bé.
Els TIEs s'havien acostat més ràpid del que havien esperat.
Va verificar el monitor una vegada més. Massa a prop.
—Mantinguin la formació —els va dir Líder Or, amb la seva
veu normalment inexpressiva, desbordada per la tensió—. Balancegin-se el més
que puguin, però no trenquin la formació.
No obstant això, no hi havia l'espai suficient per
tentinejar el navili, almenys no sense el risc d'una col·lisió. Haurien de
confiar en els seus deflectors. Gairebé havien arribat fins a l’escotilla.
—Tot el que tenim als deflectors, Guspires.
Una major quantitat de trets dels caces TIE van dibuixar
línies vermelles sobre la seva cabina.
Ja gairebé estaven allà.
La seva nau es va commocionar amb un sobtat impacte, com si li
haguessin fumut una coça des d'enrere. Les sirenes d'alarma es van encendre,
així com l'advertiment de despressurització. Guspires va llançar una gran
quantitat de beeps d'advertiment.
—M'han donat —va dir Dex, més calmat del que hagués
esperat—. Deflectors sense potència. Em mantinc en formació. Em mantinc.
El fum va començar a escapar del seu panell de control,
mentre algunes guspires crepitaven, provinents d'algun curtcircuit elèctric
produït en les profunditats dels dispositius electrònics. La palanca se sentia
pesada enmig de les seves mans, i no responia a les seves ordres. Va trobar que
se li feia difícil respirar.
La nau es va trontollar novament, i l'ona expansiva d'una
explosió en la part posterior, va fer que apreciés algunes guspires. Guspires
va deixar anar un xiscle d'alarma que va quedar truncat.
Dex va tenir una visió de la seva mare, del seu somriure,
del seu pare i el seu bigoti, del riure beneit de la seva germana.
Algú hauria de ser un
heroi. Algú hauria de ser-ho...
Un centelleig de color ataronjat, un breu moment de calor
abrasador, un rugit en les seves oïdes, tant sentit com escoltat, i llavors, res
més.
