Únic en la seva espècie
Paul Danner
I
Havia
estat un dia realment dolent.
L’Sconn
va donar un glop a la cervesa vergonyosa venaariana i es va veure forçat a
tancar un dels seus ulls per l’amarg sabor del líquid groguenc. Es va preguntar
si se suposava que el "vergonyosa" es referia a la beguda en si, o
l'obscena quantitat de crèdits que costava aquest suc revitalitzant. Aquest és el preu que s'ha de pagar per
les nits salvatges, va pensar.
Amb
un encongiment d'espatlles, va prendre un altre glop i va examinar la multitud
que abarrotava el Bar Binari a última hora de la tarda. L’Sconn va notar que es
barrejava a la perfecció amb ella, el que per a un lladre era una bona cosa,
especialment en un món governat per l'Imperi com Venaari. Si ningú podia
recordar la seva cara, no podrien donar a les autoritats una bona descripció...
L’Sconn
s'enorgullia de la seva habilitat com a camaleó social, però al mateix temps li
molestava. El lladre gaudia sent el centre d'atenció, preferint destacar,
sobretot en l'anònima desfilada d’abellots temorosos en què l'Imperi tant
gaudia convertint a les poblacions locals. En aquests moments, però, no podia
permetre l'inconformisme. L'actual manca de negocis estava fent que els seus
crèdits desapareguessin més ràpid que un esclavista imperial en una reunió
familiar wookiee.
L’Sconn
també s'estava quedant sense temps. El lloguer del seu apartament vencia al dia
següent, i el seu propietari devaronià no admetia excuses..., només crèdits
imperials comptants i sonants. L’Sconn necessitava una feina i la necessitava
ràpid...
-Són
temps difícils -va murmurar a la seva tassa -, quan el lladre més gran en tot
aquest sector no pot trobar feina.
L’Sconn
va alçar la vista cap a l'alt sostre del Bar Binari i es va quedar mirant el
que estava considerant que podia ser el seu últim recurs. A un lladre no li
atreia massa la idea de robar part de la decoració d'un dels seus antres
favorits, però quan els temps són difícils... Va estudiar la vella barredora
que penjava del quartet de duracables i va començar a avaluar-la. Mobquet
Nebulón-R Racer, el més probable. Segurament la barredora necessitaria que li
canviessin la unitat repulsoelevadora i el motor turboimpulsor però, fins i tot
en el seu estat actual, el vehicle podria reportar un mínim de 500 crèdits.
Potser mil o més si pogués posar les seves mans en peces barates. Amb ull
expert, el lladre va començar a examinar l'habitació, tractant d'esbrinar la
seva millor via d'entrada i sortida si la desesperació l'obligava a tornar fora
d'hores.
Va
ser llavors quan es va fixar en ella, entrant del carrer i lliscant entre la
gent. Va mirar al seu voltant com un gat cautelós mentre s'obria camí fins a la
barra. La dona semblava jove, de l'edat de L’Sconn, i portava una capa que
ocultava la major part de les seves corbes.
L’Sconn
aviat va descobrir que no podia apartar els ulls d'ella, encara que no estava
molt segur de per què. Cert, era maca, però sens dubte les havia vist més
maques. Simplement, el lladre no podia explicar-ho. La bellesa de cabells
negres tenia tan sols un cert aire de misteri al seu voltant. Alguna cosa
estava passant. I si hi havia alguna cosa que l’Sconn coneixia, era la intriga.
Va
seure a la barra, però semblava incòmoda, llançant mirades de reüll els éssers
al seu voltant. No està acostumada a
aquests antres, va raonar l’Sconn. El cambrer es va acostar i lliscar una
tassa de líquid transparent davant seu. Mentre ella la prenia, el venaarià amb
sobrepès va fer un gest gairebé imperceptible. Llançant alguns crèdits a la
barra, ella va prendre uns glops de la tassa i es va acostar a una taula del
racó. La que havia seleccionat estava apartada del centre de l'activitat i
oculta entre les ombres.
L’Sconn
va arrufar els llavis, i aquesta vegada no va ser una reacció a la cervesa vergonyosa.
Definitivament, alguna cosa estava passant. El cambrer estava ocupat, però va
servir ràpidament una beguda a la noia. Una que ni tan sols havia demanat. La
familiaritat podria explicar-ho, però..., la noia podria ser una clienta
habitual, però el seu llenguatge corporal a la barra no era compatible amb
aquest escenari. A més, l’Sconn tenia la sensació que no era una visitant
assídua, i les seves sensacions habitualment el mantenien amb vida.
L'interès
del lladre es va despertar. Dues de les seves coses favorites, dones i
misteris, havien aparegut just davant seu. Malauradament, llavors va ser quan
la dona va notar com ell la mirava fixament. Quan les seves mirades es van
trobar, l’Sconn va veure que els seus ulls s'obrien una mica, com si ella estigués
preocupada perquè ell fos algú que no hauria d'haver vist. Pensant ràpidament,
el lladre li va mostrar el seu millor somriure i li va fer l'ullet.
L'alleujament
va creuar ràpidament la cara de la dona, i l’Sconn juraria haver vist tremolar
els seus llavis en un somriure quan ella va tornar la mirada a la seva copa.
Quan l’Sconn començava a considerar les possibilitats, el caos va esclatar al
bar.
Un
jove venaarià va irrompre a l'interior, corrent a tota velocitat i enderrocant
a dos clients en la seva pressa. Una recent cremada de blàster fumejava en la
seva espatlla dreta. Els seus ulls, bojos de por, van escanejar ràpidament
l'habitació.
L’Sconn
va veure com la bellesa alçava la vista i va observar una expressió de sorpresa
a la cara. El lladre va prendre nota també que el cambrer tenia una expressió
similar a la de la noia.
Quan
l'home amb els ulls desorbitats va obrir la boca per cridar alguna cosa, la
candent ràfega d'un blàster va interrompre el so. Va ser llançat cap endavant
com una nina de drap. El jove va caure a sobre d'una taula ocupada, fent que
aliments i begudes s’estavellessin contra el terra.
Cinc
soldats d'assalt, amb la seva armadura blanca i brillant, van entrar a
l'interior darrere del tret. Cada un d'ells brandava un rifle blàster estàndard
a excepció del líder, que portava un poderós BlasTech T-15. L’Sconn va imaginar
que havia estat el rifle pesat T-15 el responsable d'enviar al venaarià en la
seva breu excursió aèria.
La
veu del líder va crepitar a través del filtre del seu casc.
- Que
ningú es mogui! ¡Aquest establiment està oficialment segellat per l'Imperi!
La
majoria dels sorpresos clients van obeir, apartant dels soldats les seves
temoroses mirades. El cambrer ràpidament es va ajupir darrere de la barra, el
que l’Sconn va considerar una decisió intel·ligent, fins que l'home va tornar a
aixecar-se amb un llançagranades.
-
Fora! -Va cridar el pesat venaarià mentre disparava enmig dels soldats
d'assalt. La jove va saltar del seu cubicle i es va dirigir a la porta que
donava a la cuina.
L’Sconn
va saltar de la seva cadira, tirant-se sota la taula, quan la magrana va passar
volant per sobre. El lladre ràpidament va ficar la mà sota la seva capa,
palpant la familiar empunyadura platejada...
La
magrana va explotar amb un crit ensordidor, i tres dels soldats d'assalt, així
com uns quants clients desafortunats, van caure a terra.
-
Acaba amb ell! Jo aniré a per la noia! -Després de bordar les seves ordres, el
líder es va llançar a l'atac.
El
soldat restant va obrir foc, colpejant la barra quan el venaarià s'ajupia
darrere, presumiblement per recarregar. Trossos de metall carbonitzat van
explotar en l'aire. Escollint el moment equivocat per ressorgir, el cambrer va
rebre un raig desintegrador al pit i va caure amb un gemec abans que pogués disparar
la nova magrana.
La
jove el va veure caure i es va aturar en sec, amb una expressió d'horror a la
cara.
-
Nooo!
El
líder va carregar contra ella, girant el pesat rifle T-15 cap a l'objectiu
immòbil.
Des
de la seva posició privilegiada sota la taula, l’Sconn mirava.
-Vaig
a odiar-me per això -va murmurar.
Amb
un espetec del seu canell, la llarga empunyadura platejada va explotar
d'activitat, convertint-se en una vara de dos metres de llarg. Amb el toc d'un
interruptor ocult, tots dos extrems de la vara van començar a crepitar i
brunzir d'energia paralitzant.
El
líder de les tropes d'assalt va continuar movent-se cap endavant, apuntant a la
seva presa. La noia va aixecar la vista just en aquell moment, com si
pressentís el perill. Els seus ulls es van obrir mentre esperava el tret que, a
aquesta distància, acabaria sens dubte amb ella.
Mai
va arribar.
Movent-se
amb la velocitat del llamp des de la seva posició ajupida, l’Sconn va brandar
la vara amb totes les seves forces, colpejant amb l'arma a la canyella del
líder. Usant el suport que li proporcionava el seu baix centre de gravetat,
l’Sconn va conduir la vara cap enrere i cap amunt, fent que el soldat d'assalt
donés una tombarella cap endavant, literalment cap per avall. La pesada figura
blindada es va estavellar sobre una taula amb un crit de sorpresa. Incapaç de
suportar la força aplicada, el plàstic barat va gemegar i es va ensorrar sobre
si mateix, dutxant la seva prístina armadura amb fishak sorpresa angerià.
El
soldat d'assalt restant es va girar, apuntant a l’Sconn. Atrapats al descobert,
el lladre sabia que tenia una oportunitat. L’Sconn va aixecar el seu braç dret,
doblegant la mà pel canell. L'àmplia màniga de la seva camisa va caure cap
enrere, deixant al descobert una canellera platejada. El feix de partícules
condensades va creuar l'aire, fallant al soldat d'assalt per complet.
El
guerrer blindat va riure entre dents i es va preparar per disparar, però només
va arribar a aixecar la seva arma quan la barredora, que prèviament penjava del
sostre pels duracables ara tallats, el colpejava de ple a l'esquena,
empenyent-lo a terra i aixafant-lo allà.
L’Sconn
va llançar una sorollosa exhalació d'alleujament i després es va tornar cap a
la dona. Ella estava tractant d'ajudar el cambrer caigut, qui, per a un
observador emocionalment desenganxat, estava òbviament més enllà de tota ajuda.
El
venaarià moribund es va estirar, agafant amb els seus dits les vores de la
fosca capa de la noia i estirant-cap a si.
-Shandria...
has de portar-lo a la Nova República. És imprescindible... que...
La
resta es va perdre en l'eternitat. Les llàgrimes van brollar dels ulls de la
Shandria i els va tancar amb força, tractant d'aturar el flux.
Sacsejant
el cap, l’Sconn va córrer cap a ella.
-Mira,
sento això del teu amic, però has de sortir d'aquí.
Un
raig desintegrador es va estavellar de sobte contra la paret de darrere de la
barra, errant per poc el cap de l’Sconn i fent miques un gran mirall.
-Correcció.
Hem de sortir d'aquí.
L’Sconn
va agafar del braç a l’atordida noia i la va arrossegar cap a la cuina mentre
una altra onada de trets esclatava al bar.
L’Sconn
va treure el cap per una cantonada, veient que almenys una dotzena de soldats
d'assalt més s'acostava a l'entrada en formació de cobertura estàndard. Es va
llançar cap endavant, agafant el llançagranades recarregat del costat del cos
del cambrer. Aixecant-lo, va disparar l'arma per la porta, després va anar a la
cuina mentre la magrana explotava. Va ser recompensat per uns quants crits
filtrats mecànicament.
-Això
hauria frenar-los una mica -va dir el lladre mentre feia una nova mirada per la
cantonada.
Les
tropes d'assalt seguien arribant. Amb un altre grup dels seus companys caigut,
però, l'acostament era més caut. L’Sconn va empènyer suaument a la noia.
-Dirigeix-te
cap a la porta de darrere.
La
Shandria li va dirigir una mirada de preocupació.
Ell
li va tornar un somriure tranquil·litzador.
-No
et preocupis. Sóc bo en aquest tipus de coses. Ho aconseguirem. -Encara no
semblava massa convençuda, així que es va apressar a afegir-: T'ho prometo.
Van
córrer per la desordenada cuina, passant al costat d'una fila d'armaris
d'emmagatzematge, i es van dirigir cap a la porta del darrere. L’Sconn va
colpejar el seu palmell contra el tauler de control i la porta es va obrir.
-Espera
aquí. Vaig a fer una ullada.
Es
va llançar fora, amb la vara aixecada en posició defensiva. L’Sconn va
comprovar una banda del carreró. No hi havia sortida. El lladre va tornar a
examinar l'altre. Conduïa al carrer... on 10 soldats d'assalt estaven sortint
d'un lliscador d'assalt Venaari.
Empassant
saliva, l’Sconn va retrocedir trontollant, ensopegant amb la fila de
contenidors d'escombraries que esperaven ser recollits. En el procés, se les hi
va arreglar per tancar accidentalment la porta d'un cop. Quan va tornar-se per
obrir-la de nou, va sentir el mecanisme de bloqueig activant.
-Bloqueig
automàtic. Genial. -Es va quedar mirant les tecles del panell-. I no tinc ni
idea de quin és el codi.
A
l'interior, la Shandria va escoltar com els soldats d'assalt s'acostaven. Fent
un cop d'ull per sobre l'espatlla, els va veure avançant amb cautela pel bar.
Quan es va girar, el jove que l’havia ajudat havia desaparegut i la porta
estava tancada amb clau. Va començar a colpejar-la.
-
Deixa'm sortir!
-
Deixa'm entrar! -Va respondre la veu aclaparada de l’Sconn des de l'altre
costat, acompanyada per cops frenètics, i després per una andanada de trets
blàster.
La
Shandria va començar a trastejar amb el panell de control, i després va
estrènyer els punys en senyal de frustració.
-
Està encallat!
A
l'exterior, l’Sconn, va sacsejar el cap.
-Genial.
-Més i més deixalles queien sobre ell segons els soldats volaven forats en els
contenidors d'escombraries que usava per cobrir-. Com em vaig ficar en això?
-El lladre va agitar el cap i va ficar la mà a la bossa de transport. Després
de rebuscar per l'interior, l’Sconn va treure una prima mitja esfera de metall
amb només una petita llum carmesí destacant en la seva superfície-. Més val
pecar de previngut que deixar que t’enterrin-. Es va arrossegar fins a la porta
i va subjectar la mitja esfera del tauler de control. L’Sconn va colpejar la
porta fortament amb el puny-. Enrere! Enrere! -Va cridar.
L’Sconn
es va llançar de nou a l'abric dels contenidors d'escombraries i va treure una
petita unitat de control platejada. El lladre va prémer el botó i va tancar els
ulls. La mitja esfera va esclatar en una pluja de llum. La porta es va obrir.
L’Sconn
va somriure de si mateix, llavors es va horroritzar veient la Shandria treure
el cap per la porta.
-
Què està passant? -Va exigir saber ella.
El
lladre es va llançar cap endavant, evitant pels pèls ser torrat per una salva
de trets blàster, i d'una empenta va fer entrar a tots dos a l'interior,
tancant la porta darrere seu.
-Si
tornes a treure el cap on no hauria d'estar, el més probable és que
aconsegueixis que te’l volin.
-Em
sap greu...
L’Sconn
va arronsar les espatlles, fent un gest a l'esquena.
-El
gran comitè de benvinguda blanc d'allà enrere ens obliga a descartar aquesta sortida.
-El lladre va sospirar sentin els familiars passos amb blindatge pesat que
s'acostaven des de l'altra direcció -. Sembla que estem atrapats.
La
Shandria es va posar les mans als malucs i el va fulminar amb la mirada.
-Vaig
pensar que havies dit que eres bo en això. -L’Sconn va arronsar les espatlles,
impotent -. Doncs quint rescat. -Va fer un cop d'ull al seu voltant, mirant per
sobre de la seva espatlla als armaris d'emmagatzematge. Quan va veure el rètol
que deia "Perill - Cervesa Gravdiniana", va somriure. La Shandria va
agafar l’Sconn pel braç i el va conduir cap a l'armari-. Vinga. Anem a sortir
d'aquí!
L’Sconn
va tancar la porta i la va bloquejar. Es va quedar escoltant al costat de la
porta per un segon i després va arrufar les celles.
-Aquí
vénen. -Una petita brillallum parpellejava dèbilment, oferint en el millor dels
casos una pobra il·luminació. L’Sconn va contemplar els enormes contenidors de
cervesa, que estaven adornats amb una sèrie de forats grans i ventilats prop de
la seva part superior. Va fer una ullada a la Shandria -. I ens has deixat
arraconats.
-
Podries deixar-me el teu bastó?
-
Per què?
-
Vols sotmetre't a un interrogatori Imperial?
El
lladre es va separar de mala gana de la seva vara.
-Vés
amb compte amb ella. És única en la seva espècie. -Va esbossar un somriure de
satisfacció-. Igual que jo.
La
Shandria va prendre-li la vara i va posar els ulls en blanc.
L’Sconn
va mirar al seu voltant. Va veure les advertències col·locades en els
contenidors i la paret i va arrufar les celles.
-A
més, has triat un lloc meravellós, també. Si no ens maten, el nostre amagatall
ho farà. -El lladre va agitar el cap -. Aquí dins som com mynocks de fira.
-
Alguna vegada fas altra cosa que no sigui queixar-te?
La
Shandria va pujar damunt d'un contenidor. Va aixecar la mà amb la vara de
l’Sconn, i la va estendre cap al sostre, on va començar a donar cops.
-
Què estàs fent?
-
Saps alguna cosa sobre la cervesa gravdiniana?
-Genial.
Estem a punt de morir i et poses a jugar a les holopreguntes.
Ella
va fer cas omís del comentari.
-Té
un sabor realment bo. Bastant dolça, en realitat. Desafortunadament, desprèn un
vapor molt fort fins que fermenta adequadament. En quantitats concentrades, el
vapor pot ser letal.
-Oh,
això no fa més que millorar per moments.
La
Shandria va continuar sondejant amb els seus cops a les ombres.
-És
una molèstia i un perill, per la qual cosa molt pocs bars treballen amb ella.
Els que ho fan, però, han de prendre precaucions. Així que, quan decideixen
emmagatzemar-la, necessiten una sala especial amb suficient... -Es va aturar en
sentir com la vara xocava amb alguna cosa buida i metàl·lica. Va aixecar encara
més el bastó, i amb ell es va aixecar una reixeta quadrada d'un metre de
costat, plena de forats. Cobria un conducte de mida similar en el qual es veia
una tènue llum-... ventilació -va acabar la Shandria, i va somriure.
