EL RETORN DEL JEDI (8)

Anterior

Capítol VII

-Així que –va retrunyir la veu del Senyor Fosc -Has vingut a mi.

-I Vós a mi -va replicar el jove Jedi.

-L'Emperador us està esperant. Creu que us passareu al costat del Revers Fosc -va continuar Vader.

-Ja ho sé..., Pare. -Va ser un moment decisiu per en Luke, dir pare al seu pare. Però ja ho havia fet. Encara es controlava a si mateix i el moment ja havia passat. Es va sentir, per això, més fort, més poderós.

-Vaja, finalment has acceptat la veritat - es va esbargir Vader.

-He acceptat el fet que una vegada vas ser Ànakin Skywalker, el meu Pare –va contestar Luke.

-Aquest nom ja no significa res per mi. - Era un nom que definia altres temps, una vida i univers diferents. Realment havia estat ell aquest altre home?

-És el nom del teu veritable ser. -La mirada d’en Luke es posava, insistent, sobre la figura coberta de túniques -. Solament que ho has oblidat. Sé que hi ha bondat en tu. L'Emperador no la va prendre tota. -Luke va modular la seva veu, intentant rescatar aquesta realitat potencial amb la sola força de la seva fe -. Per això no podràs destruir-me. Per això no em portaràs ara davant el teu Emperador.

Vader va semblar somriure rere de la màscara en detectar la manipulació Jedi que el seu fill aplicava a les seves paraules. Es va fixar una altra vegada en l'espasa de llum làser que li lliurés el capità, era l'espasa d’en Luke. Així que el noi era ara un veritable Jedi. Un home crescut. Va sostenir l'espasa apuntant cap amunt.

-Has construït una altra -va dir.

-Aquesta és meva únicament -va dir Luke amb suavitat -. Ja no utilitzo més la teva.
Vader va encendre el full i va examinar la vibrant i encegadora llum com si fos un artesà admirat.

-Les teves capacitats són, en efecte, completes. Ets tan poderós com va predir l'Emperador.

Van romandre un instant immòbils amb l'espasa làser encesa i interposada entre ells. Petites espurnes voleiaven al voltant a la vora esmolada, fotons impulsats per l'energia que fluïa entre els dos guerrers.

-Vine amb mi, Pare -va suplicar Luke.

-Ben, abans, va pensar com tu... -Va dir Vader, negant amb el cap.

-No culpis a Ben de la teva caiguda -Luke va fer un pas endavant, acostant-se, i es va aturar.

-No coneixes el poder del costat fosc -va dir Vader sense moure‘s -. He d’obeir al meu Mestre.

-No doblegarà la meva voluntat. Et veuràs forçat a destruir-me –el va comminar Luke.

-Si aquest és el teu destí... -No era aquest el desig d’en Vader, però el noi era fort i si, al final, havien de lluitar, destruiria en Luke. No podia permetre contenir-se com ja va fer una vegada.

-Recerca entre els teus sentiments, Pare. No pots fer-ho. Percebo el conflicte en el teu interior. Deixa que el teu odi aflori i s'esvaeixi -va insinuar Luke.

Però Vader ja no odiava a ningú, només li embargava una cega cobdícia.

-Algú t’ha omplert la ment amb idees estúpides, jovenet. L'Emperador et mostrarà la veritable naturalesa de la Força. Ell és el teu nou Mestre.

Vader va fer un senyal a una distant esquadra de soldats d'assalt, mentre apagava l'espasa d’en Luke. Els guàrdies es van acostar. Luke i el Senyor Fosc es van encarar, observant-se detingudament durant llarga estona, buscant cadascú algun indici positiu. Vader va parlar just abans que arribessin els guàrdies:

-És massa tard per a mi, Fill.

-Llavors el meu Pare en veritat ha mort –va respondre-li Luke, però, llavors, què li impedia matar el maligne ésser situat davant seu?, Es va preguntar Luke.

Res, potser.

L'enorme flota Rebel jeia suspesa en l'espai, preparada per atacar. Estava situada a centenars d'anys-llum de l'Estrella de la Mort, però en l'hiperespai el temps es reduïa a breus instants, i la realitat d'un atac es mesurava no en distància, sinó en la precisió.

Les naus canviaven de formació, anant de les cantonades als costats, donant a l'Armada la configuració d'un diamant romboïdal. Igual que les cobres, la flota eixamplava la seva caputxa.

Els càlculs necessaris per llançar una ofensiva, meticulosament coordenada, a la velocitat de la llum obligaven a la flota a aturar-se en un punt estacionari, és a dir: estacionari respecte al punt de reentrada des de l'hiperespai. El punt escollit per la direcció Rebel era un petit planeta blau del sistema Sullust. L'Armada ara prenia posicions al voltant d'aquest impàvid planeta que semblava ser l'ull de la serp.

El Falcó Mil·lenari va acabar de rondar el perímetre de la Flota, comprovant les posicions finals de tots els seus elements; després es va situar en el seu lloc rere la nau insígnia. El moment havia arribat.

Lando estava davant dels controls del Falcó. Al seu costat, el copilot Nien Numb -una criatura de grans maixelles i ulls de ratolí, provinent de Sullust – premia interruptors, llegia xifres en els monitors i feia els arranjaments finals per saltar a l'hiperespai.

Lando va canviar el seu intercomunicador al canal de guerra. L'última mà de la nit -va pensar -, la seva oportunitat, una taula plena d'elevades apostes, exactament el seu tipus de joc preferit. Amb la boca resseca, va radiar un informe sumari a l'Almirall Ackbar a la nau de comandament.

Almirall, estem en posició. Tots els caces estan preparats.

-Comenceu aleshores el compte enrere. -La veu d’Ackbar va cruixir a través dels audiòfons-. Que tots els grups assumeixin les coordenades d'atac.

Lando es va girar cap al seu copilot esgrimint un breu somriure.

-No et preocupis, els meus amics estan per allà baix i desmantellaran l'escut a temps... -Va tornar als seus instruments rumiant per al seu capot -: O aquesta serà l'ofensiva més curta de tota la història.

-Grhung Zhgodio -va comentar el copilot.

-D'acord -va grunyir Lando -. Roman en espera, llavors. -Va donar uns copets al tauler de control, desitjant bona sort, encara que la seva més arrelada creença era que un bon jugador sempre modela la seva pròpia sort. A més, això és el que Han estava fent ara i Han mai havia fallat a Lando. Només una vegada, i això va ser feia molt de temps, en un llunyà, molt llunyà sistema.

Sobre el pont de la nau estel·lar de comandament, l'Almirant Ackbar va fer una pausa i va mirar als seus generals: tot estava a punt.

- ¿Estan emplaçats tots els grups en les seves coordenades d'atac? -Va preguntar, tot i saber que ho estaven.

-Afirmatiu, Almirall.

Ackbar va mirar –rere els seus finestrals d'observació -al camp d'estrelles durant, potser, l'últim instant de reflexió que mai tindria. Finalment, va parlar pel canal de comunicacions de guerra.

-Totes les naus saltaran a hiperespai quan jo ho assenyali. Que la Força ens acompanyi.

Es va inclinar cap a l'interruptor senyalitzador.

En el Falcó, Lando mirava fixament al mateix oceà galàctic i amb la mateixa sensació que l'Almirall d'estar vivint uns instants grandiosos, però també carregats d'aprensió. Estaven fent exactament el que una guerrilla mai hauria de fer: atacar a l'enemic com si fossin un exèrcit convencional. L'Exèrcit Imperial, que lluitava contra la guerra de guerrilles dels Rebels, sempre perdia -llevat que guanyés algun cop -. Els rebels, en canvi, sempre guanyaven - si no perdien -. I ara -i aquí radicava el perill -l'Aliança es llançava al descobert per combatre l'Imperi en els seus mateixos termes. Si els Rebels perdien aquesta batalla, la guerra estava perduda.

Tot d'una, el senyal lluminós va centellejar al tauler de control: el senyal d’Ackbar. L'atac havia començat. Lando va baixar l'interruptor de conversió i va obrir l'accelerador al màxim. Fora de la cabina les estrelles es succeïen a tota velocitat, deixant una estela de llum. Les esteles van créixer en brillantor i extensió a mesura que les naus de la flota, passaven rugint, van aconseguir la velocitat de la llum, posant primer el pas veloç dels fotons provinents de les estrelles, i després endavant, en precipitar-se en la corda de l’hiperespai. Fins desaparèixer amb la velocitat d'un muó.

El cristal·lí planeta blau es va quedar -suspès en l'espai -sol de nou, mirant sense veure al buit.

El comando d'assalt, amagat rere d'una cresta boscosa, espiava els moviments de la base Imperial. Leia escrutava tota l'àrea amb uns petits prismàtics electrònics.

Dues llançadores estaven sent descarregades a la rampa contigua al moll d'embarcament. Diversos Caminants d'infanteria jeien aparcats a les rodalies. Les tropes pul·lulaven al voltant, ajudant a construir nous annexos, transportant materials i provisions i vigilant. El massiu generador de l'escut brunzia a un costat.

Aixafats sota uns arbustos al cim, juntament amb el comando d'assalt, hi havia diversos Ewoks, incloent-hi a Wicket, Paploo, Teebo i Warwick. Els altres estaven situats més avall, fora de la vista, rere del monticle.

Leia va abaixar els prismàtics i es va escapolir, corrent cap als seus companys.

-L'entrada està a l'altre extrem de la plataforma d'aterratge. Això no serà gens fàcil -va anunciar.

-Ahrck Graham rahr growrowhr -va assentir Chewbacca, mostrant el seu acord.

- Oh, vinga ja, Chewie! -Va dir Han, mirant, dolgut, al Wookiee -. Hem entrat en llocs més vigilats que aquest...

-Frowh rahgh rahrahraff vrawgh GRR- va contradir-lo Chewie, fent un gest de rebuig.

Han va pensar durant uns segons.

-Bé, les càmeres de les espècies a Gargon, per exemple -va dir.

-Krahghrowf -va grunyir Chewbacca, negant amb el cap.

-És clar que tinc raó, ara bé, si pogués recordar com ho vaig fer... -Han es va gratar el cap rebuscant en la seva memòria.

Tot d'una, Paploo va començar a xerrar i grinyolar, mentre assenyalava alguna cosa a Wicket.

- ¿Què està dient? -Va preguntar Leia a C3PO.

El daurat Androide va intercanviar unes breus frases amb Paploo, mentre Wicket es tornava cap a la Leia amb una ganyota esperançada. També C3PO es va tornar cap a la Princesa.

-Aparentment, Wicket coneix una entrada rere d’aquesta instal·lació -va anunciar.

- Una porta del darrere? -Va dir Han, es va reanimar. Això és! Així és com ho vam aconseguir!

Quatre exploradors Imperials custodiaven l'entrada al búnquer, que mig emergia del terreny, a la part posterior del complex del generador. Les seves moto-jet s'alineaven, aparcades, al costat d'ells.

En l'espessor, el comando Rebel jeia a l'espera.

-Grrr, rowf rrrhl brhmmnh -va observar Chewbacca parsimoniosament.

-Tens raó, Chewie -va acordar Solo -, si només hi ha aquests guàrdies, serà més fàcil d'enderrocar que a un Bantha.

-Un sol és suficient per accionar l'alarma -va prevenir-los Leia.

-Llavors serem veritablement sigil·losos –va somriure Han amb confiança -. Si Luke pot treure'ns a Vader de l'esquena, com vas anunciar que podria, llavors no suarem massa. Només cal fer caure aquests guàrdies amb rapidesa i sigil...

C3PO xiuxiuejava a Teebo i Paploo explicant el problema i el pla a seguir. Els Ewoks barbotejaven unes breus paraules i Paploo, posant-se dret d'un brinc, va córrer a través de l'espessor.

-Se'ns està acabant el temps -va dir Leia, comprovant l'instrument del seu canell -. La flota ja deu estar en l'hiperespai.

C3PO va mussitar unes preguntes a Teebo i va rebre una breu rèplica.

- Ai, la mare! -Va exclamar C3PO, començant-se a aixecar per observar la clariana pròxima al búnker.

- Ajup-te! -Va dir-li asprament Solo.

- ¿Què passa, C3PO? –Va demandar Leia.

-Em temo que el nostre pelut amic s'ha anat per posar en pràctica una perillosa estratagema. –L’androide esperava que no li renegués per això.

- De què estàs parlant? -Va tallar Leia amb una nota de temor en la seva veu.

- Oh, no! Mireu!

Paploo sortejava els arbustos veloçment, i es dirigiria a les moto-jet. Des del seu amagatall, els Rebels van mirar, amb l'horror que produeix l'inevitable, com el petit i rabassut cos pelut saltava sobre una de les motos i premia a l'atzar tots els integrants interruptors. Abans que ningú pogués actuar, els motors de la moto van entrar en ignició amb un rugit retrunyidor.

Els quatre exploradors van alçar el cap, sorpresos. Paploo va continuar prement botons sense parar de fer ganyotes.

- Oh, no, no, no! -Va exclamar Leia, posant-se una mà sobre el front.

Chewie va bordar i Han va mostrar el seu acord. -Magnífic atac sorpresa el nostre -va ironitzar Han. Els exploradors Imperials es van abalançar sobre Paploo just en el moment en què el seu vehicle arrencava, precipitant-se en el boscatge. Tot el que el Ewok podia fer era agafar-se fortament al manillar amb les seves petites urpes. Tres dels guàrdies van saltar sobre les seves respectives motos i van accelerar darrere del llançat Ewok. El quart explorador va romandre en el seu lloc, proper a la porta del búnker.

Leia estava sorpresa, encara que no va perdre el seu escepticisme.

-No està malament per ser una bola de pelussa -es va admirar Han. Va fer un senyal a Chewie i tots dos es van esmunyir cap al búnker.

Mentrestant, Paploo volava entre els arbres amb més sort que control. Anava a una velocitat menor de la que la moto podia desenvolupar, però d'acord amb el sentit del temps dels Ewoks, Paploo estava absolutament ebri de velocitat i excitació. Era aterridor, però ho estava gaudint. Parlaria de la seva aventura fins a la fi dels seus dies, i després els seus fills la narrarien als seus fills, i en cada narració exageraria la gesta fins que adquirís, en successives generacions, proporcions i velocitats èpiques.

Ara, però, els exploradors Imperials gairebé li trepitjaven els talons i, poc després, van començar a disparar diverses andanades de làser. Paploo va considerar que ja havia fet prou, i quan va envoltar el següent arbre, fora del camp de visió dels soldats, va aferrar una liana i va grimpar per ela fins a arribar a les seves branques. Segons després, els tres exploradors van passar com un llamp per sota d’ell, perseguint a la seva presa fins a la fi. L’ewok va riure frenèticament.

A prop del búnquer, l'últim explorador jeia sense sentit. Això era obra d’en Chewbacca, que, havent-lo reduït, li treia la roba. Dos comandos es van afanyar a arrossegar-ho al bosc, mentre la resta del grup, ajupit, formaven una línia al voltant de l'entrada.

Han es va plantar davant de l'entrada, mentre teclejava el tauler de control del búnker, la clau prèviament robada. Amb natural habilitat, va prémer diversos botons i les portes del búnquer, silenciosament, es van obrir.

Leia va donar un cop d'ull a l'interior. No hi havia cap signe de vida. Va fer un gest peremptori als altres i es va introduir al búnquer. Han i Chewie la van seguir cobrint-li l'esquena. Aviat el comando sencer es va agrupar en el desert corredor, deixant un sentinella, vestit d'explorador, a la porta de la construcció. Han va teclejar una altra clau al tauler interior i la porta es va tancar darrere seu.

Leia va pensar per un instant en Luke. Desitjava que pogués contenir Vader almenys el temps suficient com per destruir el generador de l'escut deflector. Però encara desitjava més que Luke pogués evitar l'enfrontament entre els dos perquè temia que Vader fos el més fort.

Furtivament, va encapçalar la marxa a través de l’estret i ombrívol túnel.

La llançadora d’en Vader es va posar sobre el moll d'embarcament de l'Estrella de la Mort, assemblant-se a una negra au rapinyaire menjadora de carronya, assemblant-se a un insecte de malson, Luke i el Senyor Fosc van sorgir del morro de la bèstia, acompanyats per una petita escolta de tropes d'assalt, i van recórrer ràpidament la cavernosa estança, camí de l'ascensor de l'Emperador.

Els guàrdies reals flanquejaven el pou, banyats per una brillantor carmesí. Van obrir la porta de l'ascensor i Luke va entrar primer.

La seva ment brunzia buscant possibles vies d'acció. Li conduïen a presència de l'Emperador. ¡L'Emperador! Si Luke pogués concentrar-se, aclarir la seva ment per desenvolupar alguna solució i aplicar-la...

No obstant això, una gran remor omplia el seu cap, una remor com el d'un vent buit i subterrani.

Desitjava que Leia desactivés de seguida l'escut protector i la flota destruís l'Estrella de la Mort just en aquell moment, amb ells tres embarcats en la letal estrella, abans que passés res més. Perquè com més s'aproximava a l'Emperador, més temia que poguessin esdevenir moltes coses. Una negra tempesta rugia en el seu interior. Volia eliminar l’Emperador, però ¿i després què? ¿Enfrontar-se a Vader? I què és el que faria el seu pare? I si Luke s'encarava primer amb Vader, s'enfrontava i el destruïa... La idea era tan repulsiva com atraient. Destruir a Vader..., i després què. Per primera vegada, Luke va tenir una llòbrega visió de si mateix, de peu davant del cos inanimat del seu Pare, absorbint el seu tremend poder i assegut a la dreta de l'Emperador.

Va tancar amb força els seus ulls, rebutjant el pensament, però un gelat suor va perlar les seves celles, com si la mà nívia de la Mort li hagués fregat deixant la seva empremta.
La porta de l'ascensor es va obrir i Luke i Vader, sols, van avançar cap al saló del tron, creuant l’obscura avantcambra i pujant els enreixats graons, per anar-se a aturar davant del tron; pare i fill, costat i costat, ambdós vestits de negre, un emmascarat i l'altre exposat a la mirada fixa del pervers Emperador.

Vader es va inclinar davant del seu Mestre. L'Emperador, però, li va ordenar alçar-se i el Senyor Fosc va seguir la voluntat del seu amo i senyor.

-Benvingut, jove Skywalker. -El demoníac ser va somriure afablement-. T'he estat esperant.

Luke va tornar, amb desvergonyiment, la mirada a l’encaputxada i encorbada figura. Desafiant. El somriure de l’Emperador es va fer encara més amable, més paternal, en mirar les esposes d’en Luke.

-No les necessites ja més -va afegir amb falsa noblesa al mateix temps que movia lentament un dit, assenyalant  els canells d’en Luke. Al moment, les cadenes de les seves mans van caure sorollosament a terra.

Luke va mirar les seves mans, lliures ara de buscar la gola de l'Emperador i trencar la seva tràquea en un instant...

No obstant això, l'Emperador semblava fins i tot benèvol. No acabava d'alliberar Luke? Però també era un ésser recargolat i Luke ho sabia. «No et deixis enganyar per les aparences», li havia dit Ben. L'Emperador no portava armes, així que encara podia atacar-lo, però no era l'agressió part del Revers Fosc? No havia d'evitar deixar-se caure sigui com sigui? O potser pogués utilitzar assenyadament les forces tenebroses i després llançar-les a una banda? Va mirar de nou les seves lliures mans..., podia posar fi a tot allò just allà mateix... ¿Podia de veritat? Tenia absoluta llibertat per triar el camí a seguir, però, era incapaç de triar. La capacitat d'elecció: aquesta espasa de dos talls. Podia tant matar a l'Emperador com sucumbir davant els seus arguments. De nou aquesta idea semblava burlar-se'n com si fos un pallasso fracassat i va haver d’enclaustrar-se en un llòbrec racó de la seva ment.

L'Emperador, assegut davant seu, somreia. L'ocasió estava carregada de possibilitats...
El moment va passar i Luke res va fer.

-Digues-me, jove Skywalker -va dir l'Emperador, observant la lluita interna d’en Luke - qui s'ha ocupat fins ara d’entrenar-te? -El seu somriure era feble i fals.

Luke va romandre callat. No revelaria res.

- Oh! Sé que al principi era Obi-Wan Kenobi - va continuar el sinistre dictador, mentre es fregava els seus dits com si tractés de recordar-se’n. Després, fent una pausa, els seus llavis es van corbar en un gest despectiu -. Per suposat, estem familiaritzats amb les converses que Obi-Wan Kenobi solia tenir quan entrenava a un Jedi. -Va donar unes breus becaines en la direcció d’en Vader, indicant l'antic deixeble preferit d’Obi-Wan. Vader no va moure un sol múscul del cos.

Luke es va tensar, ple de fúria, en sentir com l’Emperador difamava en Ben, encara que, com era d'esperar, això era un elogi per l'Emperador. El jove Jedi es va sentir encara més picat per saber que l'Emperador gairebé tenia raó. Va tractar de controlar la seva fúria, però, ja que semblava agradar enormement al maligne Emperador.

Palpatine va advertir la lluita emocional que es revelava a la cara d’en Luke, i va riure burleta.

-Així que sembla que en els teus primers entrenaments vas seguir el sender del teu Pare. Però, vaja!, Obi-Wan està ara mort, pel que crec. I el seu primer alumne així ho va veure. -De nou va assenyalar a Vader amb la mà-. Llavors, digues-me, jove Skywalker, qui va continuar la teva preparació?

Va esgrimir de nou un somriure semblant a un ganivet. Luke es va mantenir en silenci, lluitant per recuperar el seu capteniment intern.

L'Emperador va joguinejar amb els dits sobre el braç del tron, mentre recordava.

-Hi hi havia algú anomenat... Yoda. Un ancià Mestre Jedi... Ah! Veig pel teu aspecte que he premut una corda, una corda ressonant en efecte. Llavors era Yoda -va afirmar l'Emperador.

Luke es va enfurismar amb si mateix per haver revelat tant sense haver-s'ho proposat. Furiós i dubitatiu, es va esforçar a calmar-se per observar-ho tot i no mostrar res més que la seva pròpia presència física.

-Aquest Yoda -va murmurar l'Emperador -, viu encara?

Luke va concentrar la seva ment en l'espai buit més enllà de la finestra rere del tron ​​de l'Emperador. El profund buit on res existia. Res. Va omplir la seva ment amb aquest no-res tenebrós i opac on només alguna titil·lant estrella brillava feblement a través de l'èter.

- Ah! -Va exclamar l'Emperador Palpatine-. Ja no viu! Molt bé, jove Skywalker, gairebé aconsegueixes amagar-m’ho. Però no has pogut i no podràs. Les teves més recòndites vacil·lacions són significatives per a mi. Veig la teva ànima nua. Aquesta és la primera lliçó que et dono -va somriure obertament.

Luke va creure, durant un instant, que s'havia d’esvair. Però en aquesta mateixa debilitat va trobar noves forces. Així li havien instruït Ben i Yoda, quan t'ataquin, deixa't caure. Deixa que el teu oponent et colpegi tal com el fort vent doblega les plantes. Amb el temps s'esgotarà i tu encara seguiràs dret.

L'Emperador observava amb astúcia la cara d’en Luke.

-Estic segur que Yoda et va ensenyar a utilitzar la Força amb gran habilitat.

La mofa de l'Emperador va produir els seus efectes desitjats i la faç d’en Luke es va enrojolar, mentre es contreien els seus músculs.

Luke va observar com Palpatine es llepava els llavis, a la vista de la seva reacció. Es llepava els llavis i reia des del més profund de la seva gola, des del fons de la seva ànima.
Luke va fer una pausa perquè va detectar també alguna cosa més, quelcom que encara no havia percebut en l'Emperador: por.

Va veure por en el poderós Emperador, por d’en Luke. Por del poder d’en Luke, temor que aquest poder es girés contra ell -contra l'Emperador -, de la mateixa manera que Vader es va rebel·lar contra Obi-Wan Kenobi. Luke va detectar aquesta por en Palpatine i va saber, llavors, que les cartes havien canviat lleument. Hi havia fet un breu cop d'ull a la més oculta i nua intimitat de l'Emperador.

Amb sobtada i completa calma, Luke es va redreçar i va mirar fixament l'espai, emmarcat per la vermella caputxa del maligne governant.

Palpatine no va parlar durant uns instants, va tornar la directa mirada del Jedi i va estar sospesant les seves debilitats i recursos. Finalment, agradat per aquesta última confrontació, es va reclinar de nou en el tron.

-Em disposo a completar el teu entrenament, jove Skywalker. Al seu degut temps em diràs Mestre.

Per primera vegada, Luke es va sentir prou ferm com per parlar:

-Estàs greument equivocat. No em convertiràs com vas fer amb el meu Pare.

-No, el meu jove Jedi -va dir l'Emperador, va llepar-se mentre s'inclinava cap endavant -, trobaràs que ets tu qui estàs equivocat... respecte a moltes coses.

Palpatine es va aixecar sobtadament, va baixar del seu tron, es va acostar a Luke i va clavar una odiosa mirada en els ulls del noi. Per fi, Luke va veure per complet la faç encoberta per la caputxa: uns ulls enfonsats com tombes, la carn, laxa, rere d'una pell atrotinada per violentes tempestes, arrugada per holocausts; el somriure, una ganyota mortal, amb l'alè corrupte.

Vader va estendre cap a l’emperador una enguantada mà que sostenia l'espasa de llum d’en Luke. L'Emperador la va agafar amb una mena d'alegria i després va creuar l'habitació fins arribar a la immensa vidriera circular. L'Estel de la Mort havia donat una lenta revolució i la Lluna del Santuari era visible al marge corb del finestral.

Palpatine va mirar primer a Endor i després a l'espasa làser que sostenia a les mans.

- Ah, sí! Una arma Jedi. Molt semblant a la del teu Pare -va dir, encarant-se directament amb Luke -. Ja sabràs que el teu Pare mai retornarà del Revers Fosc. Igual succeirà amb tu.

«Mai, aviat moriré i vosaltres amb mi.» -Luke. s'aferrava en aquesta idea i es va permetre el luxe de ser jactanciós.

L'Emperador va riure amb una vil riallada.

-Potser estàs referint-te a l'imminent atac de la teva flota Rebel.

Luke va acusar l'impacte i va trontollar interiorment, després, un cop seré altra vegada. L'Emperador va continuar:

-T'asseguro que aquí estem perfectament fora de perill dels teus amics de l'exterior.

Vader es va acostar a l'Emperador, posant-se al seu costat i, des d'allà, va observar en Luke. Les barreres d’en Luke s'ensorraven per moments, però encara va poder desafiar el sinistre duo.

-El vostre excés de confiança és la vostra debilitat -va sentenciar.

-Tu ets el que confia en els seus amics. –L’Emperador va esbossar un somriure que es va esfumar en tornar a parlar amb veu colèrica -. Tot el que ha passat fins ara és producte del meu pla. Els teus amics, allà dalt a la Lluna del Santuari, caminen directes a un parany. I d'igual manera la flota Rebel!

El rostre d’en Luke es va contraure visiblement. L’Emperador, adonant-se, va semblar augmentar d'alçada.

-Vaig ser jo el que va permetre a l'Aliança conèixer l'emplaçament del generador de l'escut. Està molt bé, fora de perill dels atacs de la teva llastimosa i petita colla, una legió completa dels meus soldats espera la seva arribada.

Els ulls d’en Luke van oscil·lar ràpidament de l'Emperador a Vader i després a l'espasa de llum a la mà de l'Emperador. La seva ment bullia plena d'alternatives, de sobte tot estava una altra vegada fora de control. No podia comptar amb res més que amb si mateix. I, en aquests moments, el seu autocontrol era tènue.

L'Emperador va seguir parlant amb arrogància:

-Em temo que l'escut deflector funcionarà a la perfecció quan la teva flota hi arribi. I això és només el principi de la meva petita sorpresa, però, per descomptat, no vull disminuir explicant-te-la abans d'hora.

Des de la perspectiva d’en Luke, els esdeveniments se succeïen massa ràpidament. La seva ment enregistrava derrota rere derrota. Quantes podria resistir? I encara quedaven més sorpreses? Semblava no haver fi en la sèrie d'accions que l'Emperador podia dur a terme contra la galàxia. Lenta, infinitesimalment, Luke va alçar la seva mà en la direcció de l'espasa de llum. L'Emperador va continuar:

-Des d'aquí, jove Skywalker, seràs testimoni de la destrucció final de l'Aliança... i de la fi de la vostra insignificant Rebel·lió.

Luke patia, turmentat. Va alçar una mica més la mà, però va advertir que tant Palpatine com Vader l'estaven observant. Va baixar la mà i va disminuir el seu nivell de Fúria, intentant recuperar la calma prèvia, procurant centrar-se per definir la seva conducta futura.

L'Emperador va somriure secament i va oferir a Luke l'espasa de llum.

-Vols això, oi? Estàs traspuant odi. Molt bé, agafa la teva arma Jedi i usa-la, no estic armat. Colpeja’m amb ella. Dóna curs a la teva fúria. Cada instant que passa fa que siguis més el meu servent.

El seu estrident riure va aixecar ecos com si fos un vent putrefacte i buit. Vader continuava mirant en Luke.

-No, mai -va dir Luke, intentant ocultar la seva agonia. Va pensar desesperadament en Ben i Yoda. Ells eren ara part de la Força, part de l'energia que la formava. ¿Els seria possible distorsionar, amb la seva presència, la visió de l'Emperador? «Ningú és infal·lible», li havia dit Ben, i segurament l'Emperador no podia veure-ho tot, conèixer cada futur, doblegar la realitat al seu gust. «Ben -va pensar Luke-, si mai vaig necessitar la teva guia, és just ara. Com puc assumir tot això sense enfonsar-me?»

Com responent a la seva callada pregunta, l’Emperador va riure impúdicament i va deixar l'espasa de llum sobre la cadira de control, a l'abast de la mà d’en Luke.

-És inevitable -va dir l'Emperador suaument -. És el teu destí. Tu, juntament amb el teu Pare, sou ara... meus.

Luke mai s'havia sentit tan perdut.

Han, Chewie, Leia i una dotzena de comandos descendien pels laberíntics corredors en direcció a l'àrea on la sala del generador de l'escut apareixia marcada en els plànols robats. Unes llums groguenques il·luminaven les baixes bigues, llançant llargues ombres en cada intersecció. En el primer dels tres racons, tots es van immobilitzar un instant, però no van veure cap indici de guàrdies o operaris.

En la quarta intersecció, sis soldats d'assalt Imperial vigilaven atentament.

No hi havia cap forma de donar una volta, necessàriament s’havia de creuar per aquesta secció. Han i Leia es van mirar arronsant-se les espatlles, no cabia més solució que combatre.

Amb les pistoles desenfundades van irrompre en el creuament. Gairebé com si estiguessin esperant un atac, els guàrdies instantàniament es van ajupir, obrint foc amb les seves armes. Una pluja de projectils làser, rebotant del sòl a les bigues del sostre, va inundar el corredor. Dos soldats d'assalt van ser tombats immediatament. Un tercer va perdre la seva pistola, que va anar a parar rere d'un panell de refrigeració, i no va poder fer res més que estirar-se contra el terra, protegit pel mateix panell.

Dos més es van parapetar rere d'una porta d'incendis i van disparar contra qualsevol comando que intentés creuar. Quatre comandos van ser abatuts d'aquesta manera. Els guàrdies eren virtualment inexpugnables rere l'escut vulcanitzat de la porta, però «virtualment» no significava res per als Wookiees.

Chewbacca es va abalançar sobre la porta, traient-la de les seves frontisses i aixafant amb ella els dos guàrdies.

Leia va abatre al sisè guàrdia, que estava a punt de disparar sobre en Chewie. El soldat que es protegia ocult rere del panell de refrigeració es va girar sobtadament i va córrer a la recerca d'ajuda. Han va saltar darrere seu i el va fer caure, després d’unes poques gambades, amb un precís tret.

Tots van comprovar les baixes i la munició restant. No els hi havia anat malament, però va ser una lluita massa sorollosa. Havien d’afanyar-se abans que s'estengués l'alarma general. El centre d'energia, que controlava el generador de l'escut, estava ja molt a prop. I no tindrien segones oportunitats.

La flota Rebel va sortir de l’hiperespai amb un formidable rugir de motors. Entre enlluernadors raigs de llum, batalló rere batalló van sorgir en perfecta formació molt a prop de l'Estrella de la Mort i la flotant Lluna d'Endor. Aviat l'Armada sencera, amb el Falcó Mil·lenari al capdavant, es van dirigir cap al seu objectiu.

Des del moment en què van abandonar l’hiperespai, Lando estava preocupat. Va comprovar les seves pantalles i el camp de polaritat inversa sense parar de preguntar a
l'ordinador.

El seu copilot també estava perplex.

-Zhuge ahzi gugnohzh. ¡Dzhy lyhz! -Va exclamar.

-Però com és possible? -Va interrogar Lando-. Hauríem d’obtenir algun tipus de lectura a les pantalles sobre l'activitat de l'escut d'energia -. Qui estava enganyant a qui en aquest atac? -Es va preguntar Lando.

-Dzhmbo -va dir Nien Numb, assenyalant al panell de control, mentre denegava amb el cap.

- ¿Interferit? Com poden interferim, si no saben que estem arribant? -Va dir el desconcertat Lando. Va dirigir una ganyota a la propera Estrella de la Mort, en adonar-se les implicacions de la seva observació. Aquest no era un atac sorpresa, després de tot. Era un parany, mortal com la tela d'una aranya. Lando prémer el botó del seu intercomunicador i va fer un avís general.

- Atureu l'atac! ¡L'escut encara funciona!

La veu del Líder Roig va ressonar en els micròfons del casc.

-No llegeixo res en les meves pantalles, estàs segur?

- Aparteu-vos! -Va ordenar Lando-. Que es retirin totes les naus! -Va virar bruscament a l'esquerra, seguit d’aprop pels caces de l'Esquadra Roja.

Alguns no ho van aconseguir. Tres Ales-X situades en els flancs van acostar-se a l'escut i van sortir acomiadades, girant com baldufes abans d'esclatar, embolicant en flames la superfície de l'escut. Cap dels altres va perdre temps tornant la vista enrere.

En el pont del Creuer Estel·lar Rebel, les alarmes repicaven, mentre les llums titil·laven embogides en intentar canviar el mastodòntic creuer espacial seu moment d'inèrcia per variar de rumb i evitar l’imminent col·lisió amb la barrera d'energia. Els oficials corrien dels seus llocs de combat als controls de navegació, altres naus de la flota podien veure a les pantalles de visió escampant-se absurdament en tota mena de direccions, unes frenant i d’altres accelerant al màxim.

L'Almirall Ackbar va parlar pel seu intercomunicador amb urgència, però mantenint calmat el to de veu:

-Emprenguin accions d'evasió. Grup Verd, dirigeixis al sector d'espera. Grup Blau, al punt MG-7  -va ordenar.

Un controlador Calamarià va cridar, des de l'altre costat del pont, a l'Almirall Ackbar amb molta excitació.

-Almirall, tenim naus enemigues en el sector RT-23 i PB-4.

La gran pantalla central es va il·luminar, mostrant no només a l'Estrella de la Mort amb la lluna darrere flotant solitàries en l'espai. Ara podien veure com l'enorme flota Imperial, volant en perfecta formació, apareixia rere la lluna d'Endor, dirigint-se cap els Rebels desdoblada en dos fronts, com si fossin les dues pinces d'un mortal escorpí.

I, a més, l'escut impedia l'avanç frontal. No tenien escapatòria.

Ackbar va parlar desesperadament per l’intercomunicador:

-És una trampa. Prepareu-vos per a l'atac. La veu anònima d'un pilot de caça va poder sentir-se al pont de comandament:

- S'acosten uns caces! ¡Allà anem!

L'atac va començar. La batalla, per fi, tenia lloc. Els caces TIE, molt més ràpids que els gegantescos creuers Imperials, van ser els primers en contactar amb els invasors Rebels. Aviat les implacables lluites i persecucions van il·luminar l'espai amb explosions incandescents com robins.

-Hem augmentat la potència de l'escut frontal, Almirall -va dir un ajudant, apropant-se a Ackbar.

-Bé: doblegueu la potència de la bateria principal i...

Sobtadament, el Creuer Estel·lar va ser sacsejat per diverses explosions termonuclears, visibles rere el finestral d'observació.

- La nau Ala Daurada ha estat severament danyada! -Va cridar un altre oficial, trontollant sobre el pont.

- Doneu-los protecció! -Va ordenar Ackbar-. ¡Necessitem més temps! -Va parlar de nou per l’intercomunicador, mentre una altra explosió retrunyia en el creuer-. Que totes les naus mantinguin la seva posició! Espereu les meves ordres per tornar!

Era ja massa tard perquè Lando i les seves esquadres de combat fessin cas de l'ordre. Estaven al capdavant de la flota, a punt d'entrar en contacte amb els enemics Imperials.
Wedge Antilles, vell company d’en Luke des de la primera campanya guerrera, dirigia les Ales-X que acompanyaven al Falcó. En apropar-se més als defensors Imperials, la seva veu va brollar, tranquil·la i segura, per l’intercomunicador:

-Disposeu les Ales-X en posició de combat.

Les ales es van desplegar, conferint un aspecte de libèl·lules als caces, cosa que va permetre així augmentar la seva velocitat i capacitat de maniobra.

-Que informin totes les Ales : -va ordenar Lando. -Líder Vermell a l'espera. -Líder Verd a l'espera. -Líder Blau a l'espera. -Líder Gris a l'espera...

L'última transmissió va ser interrompuda per una brillant pirotècnia que va destruir totalment l'Ala Gris.

-Aquí vénen -va comentar Wedge. -Accelerar fins velocitat d'atac -va ordenar Lando -. Eviteu, mentre sigui possible, que els trets enemics es dirigeixin als creuers.

-Pren nota, Líder Daurat -va respondre Wedge -. Ens desplacem fins al punt tres a través de l'eix.

-Dos venint a vint graus -va avisar algú.

-Els veig-va confirmar Wedge -. Vira a l'esquerra i jo m'encarrego del primer.

-Vés amb compte, Wedge: vénen tres per dalt. -D'acord, jo...

-Jo m'encarrego, Líder Roig. - Hi ha massa!

-T'estan sacsejant molt; dóna la volta.

- Vermell Quatre, estigues alerta!

- M'han donat!

L’Ala-X, donant voltes sobre si mateix, va sortir disparat i cremant-se fins a perdre’s en el buit.

- Tens un just a sobre! -Va cridar Vermell Sis a Wedge.

-La meva pantalla no el detecta. On és?

-Vermell Sis, una esquadrilla de caces ha aconseguit passar.

- Es dirigeixen cap a la Fragata Hospital! ¡Anem rere seu!

-Endavant -va acordar Lando -, jo els segueixo també. Hi ha quatre senyals en el punt tres cinc. ¡Cobriu-me!

-Et seguim, Líder Daurat. Vermell Dos i Roig Tres anem darrere.

-Mantingueu-vos a la meva cua.

-Tanqueu formacions, Grup Blau.

-Bona caça, Vermell Dos.

-No va malament -va dir Lando -. Perseguiré als altres tres...

Calrissian va conduir el Falcó en vol invertit, mentre la seva tripulació disparava als caces imperials amb les armes de la panxa de la nau. Dos dels trets van trobar un blanc directe, el tercer va enlluernar de tal manera el pilot del caça TIE, que es va precipitar sobre un company de la seva esquadrilla. El cel estava ple de caces, però el Falcó era el més ràpid de tots els objectes volants.

En qüestió de minuts el camp de batalla estava tenyit de vermell i ple de petits núvols de fum, projectils enlluernadors, cascades d'espurnes, restes de naus, explosions estrepitoses, dolls de llum, cadàvers congelats pel fred espacial, pous de negror i tempestes d'electrons.

Era un grandiós espectacle, macabre i dantesc, i només era el començament. Nien Numb es va dirigir a Lando amb un comentari gutural.

-Tens raó -va contestar el pilot, arrufant les celles -, només estan atacant els seus caces. A què esperen aquests Destructors Estel·lars? -Semblava com si l'Emperador forcés als Rebels a comprar-li una propietat que no volgués vendre realment.

-Dzhng zhng -va avisar el copilot en veure com una altra esquadrilla de caces TIE es llançava des de dalt.

-Els veig. Ara estem enmig del merder. -Lando va dirigir una segona ullada a la lluna d'Endor, que flotava pacíficament a la seva dreta -. Vinga, Han, vell company: no m’abandonis.

Han va prémer el botó de la seva unitat de canell i es va cobrir el cap. La porta blindada que protegia el control principal va volar a trossos. L'esquadra Rebel es va llançar com un llamp a través del fumejant buit.

Les tropes d'assalt de l'interior de la sala van ser preses per completa sorpresa. Uns pocs estaven ferits per l'explosió de la porta, i la resta no va tenir temps de reaccionar, mentre els Rebels, pistola en mà, els envoltaven. Han va prendre la davantera, seguit per Leia i Chewie, que protegia la rereguarda.

Van amuntegar al personal en un racó del búnquer i tres comandos els van vigilar, mentre altres tres cobrien les sortides. Els altres van començar a emplaçar les càrregues explosives.

Leia va estudiar una de les pantalles del panell de control.

- Ràpid, Han: mira! ¡La flota està sent atacada! -Va exclamar.

Solo va mirar la pantalla i va proferir un exabrupte.

- Maleïda sigui! Amb l'escut encara funcionant estan acorralats contra la paret.

-Això és correcte -va dir una veu a l'esquena des del fons de la sala -. Exactament com ho esteu vosaltres.

Han i Leia van girar-se ràpidament, a les seves esquenes, per trobar-se dotzenes d'armes Imperials apuntant-los, una legió sencera s'havia amagat en uns compartiments ocults en les parets del búnquer. En un instant, els Rebels van ser envoltats, sense possibilitat d'intentar la fugida, per un nombre massa alt de guàrdies d'assalt com per lluitar contra ells. Completament envoltats. Més tropes Imperials van penetrar per la porta i van desarmar amb rudesa els atordits comandos.

Han, Chewie i Leia van intercanviar dues mirades de desolació i desesperació. Ells constituïen l'última oportunitat de l'Imperi... i havien fallat.

A certa distància de la zona principal de combat, volant sense perill al centre del munt de naus que formaven la flota Imperial, hi havia la nau insígnia: el Superdestructor Estel·lar. En el pont del Destructor, l'Almirall Piett observava la batalla, a través de l'enorme finestral d'observació, amb amable curiositat, com si presenciés una elaborada demostració o algun espectacle lluminós.

Dos capitans de flota esperaven darrere seu amb respectuós silenci, assabentant-se de quins eren els majestuosos designis del seu Emperador.

-Mantinguin a la flota estacionada aquí -va ordenar l'Almirall Piett.

El primer capità va sortir corrent a complir l’ordre. El segon es va aproximar al finestral, detenint-se costat de l’Almirall.

- No anem a atacar?

-Tinc ordres del propi Emperador -va somriure Piett amb satisfacció-. Té planejat alguna cosa molt especial per en aquesta escòria Rebel -va recalcar la paraula «especial», fent una pausa perquè l’inquisitiu capità la paladegés en tota la seva extensió -. Som aquí només per evitar que s'escapin.

L'Emperador, lord Vader i Luke observaven com la batalla creixia des de la seguretat del saló del tron de l'Estrella de la Mort.

Era una escena caòtica i demencial. Centenars d'explosions cristallines i silencioses, envoltades per aureoles verdes, violetes o magentes. Grans trossos de metall fosos suraven gràcilment entre caramells de líquids congelats que molt bé podien ser sang.

Luke mirava horroritzat com una altra nau Rebel xocava contra l'invisible escut deflector, produint en esclatar una commoció brutal.

Vader observava Luke. El seu noi era poderós, més fort del que havia imaginat. I encara era mal·leable. Encara no estava perdut; bé per al marejador costat feble de la Força, que havia de pidolar cada cosa que rebia, o bé per l'Emperador, que temia a Luke amb raó.

Encara estaven a temps que Luke decidís per si mateix, i així ell el recuperés. A temps que s'unís a la seva fosca majestuositat. Per governar junts la galàxia. Només caldria una mica de paciència i de fetilleria per mostrar en Luke les exquisides satisfaccions del Revers Fosc i alliberar-lo del molest manefla de l'Emperador.

Vader sabia que Luke també havia percebut la por en l'Emperador. «Era un noi llest, el jove Luke -va pensar Vader, somrient inexorable, per a si -. Era el fill del seu pare.»

L'Emperador va interrompre la contemplació de Vader amb un satisfet cloqueig.

-Com pots veure, el meu jove aprenent, l'escut deflector està encara al seu lloc. Els teus amics han fallat! I ara... -Va alçar la seva ossuda mà per sobre del seu cap per ressaltar aquest moment -seràs testimoni del poder d'aquesta estació de combat plenament armada i completament operacional.

 Es va dirigir fins a l’intercomunicador i va parlar amb un xiuxiueig greu i ben modulat, gairebé com si parlés a una amant.

-Dispari quan vulgui, Comandant.

Atordit i preveient el que passaria, Luke va mirar cap enfora, per sobre de la superfície de l'Estrella de la Mort, a la batalla espacial i a la massa de la flota Rebel més enllà de la zona de combat.

A sota, en les entranyes de l'Estrella de la Mort, el Comandant Jerjerrod va impartir una ordre. En aquell moment, els seus sentiments constituïen una barreja d'emocions, ja que aquesta ordre significava la destrucció final dels insurrectes Rebels. I això implicava la fi de l’estat de guerra que Jerjerrod adorava per sobre de totes les coses. Però, d'altra banda, Jerjerrod era un entusiasta de l'aniquilació total, i així, encara que temperada pel tot, l'ordre no tenia atractiu. Seguint les instruccions del Comandant, un controlador va prémer un interruptor que va encendre un brillant panell. Dos encaputxats soldats Imperials van teclejar una sèrie de botons. Un dens raig de llum va començar lentament a brollar d'un llarg pou blindat. A la superfície exterior de la meitat acabada de l'Estrella de la Mort, un gegantesc cercle làser va començar a resplendir.

Luke va observar, amb impotent horror, com l’increïblement enorme raig làser era radiat per unes obertures de l'Estrella de la Mort. Va tocar, només un breu instant, un dels Creuers Estel·lars Rebels que sorgia del cor de la batalla. A l'instant següent, el Creuer s'havia vaporitzat. Convertit en pols. Esmicolat fins a les seves més elementals partícules amb un sol frec de la llum.

Esmussat per la desesperació i amb un gran buit corcant-li el cor, els ulls d’en Luke van centellejar en veure de nou la seva espasa de llum làser jaient, oblidada, sobre el tron. I en aquest moment de lividesa i debilitat, el Revers Fosc de la Força realment era amb ell.                                                                                                                                                       

Següent